Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Com ja la senyora fon coneguda en Egipte la gent de la terra vista la sua grandissima humilitat e conuersacio graciosa estimauenla molt: e sa merce reposaua entre aquella gent vista la amor que li portauen: plague a nostre senyor deu que tornas a sentir los treballs de caminar. E complits set anys de la peregrinacio sua fon feta diuinal reuelacio manant que tornas sa merce ab lo fill seu en la terra propria: dient en sompnis a Joseph. ¶ Surge et accipe puerum et matrem eius: et vade in terram israel: defuncti sunt enim: qui querebant animam pueri. Volent dir. Leuau joseph car lo repos vostre no es en la present vida: ans vol lo senyor que treballeu augmentant los vostres merits. E preniu lo fill de deu ab la senyora mare sua: e tornau en la terra de israel: car morts son aquells qui matar volien lo senyor en la tendra edat sua. E la senyora informada per joseph de la reuelacio a ell feta comunica de aço ab lo senyor fill seu: lo qual li dix largament tots los misteris del seu anar e venir: car les coses secretes a sa senyoria sola per lo seu fill eren (fique ereu, típica errada n-u) reuelades sens nenguna cuberta. ¶ E sentint sa merce la voluntat diuina tantost desempacha de vendre aquella poca roba que tenia per comprar vna somereta per al cami. E prenint comiat d´aquelles dones que mes amor e familiaritat li hauien mostrada comença son viatge per tornar en judea. E passaren per aquell mateix desert per hon eren venguts: retornant a sentir les dolors e treballs que en la venguda hauien sostenguts. E com foren entrats en terra de israel joseph demana de noues e diguerenli que Archelau regnaua en judea apres la mort de son pare Herodes. e de aço lo prom (prohom) se altera molt tement que lo dit Archelau no hagues heretada la malicia de son pare ensems ab lo regne: e perço no gosa portar lo senyor e la mare sua en Judea: ans sens ana ab ells en Galilea: e aqui aturaren en la ciutat de natzaret: no sens gran misteri: car prophetizat era. Quoniam nazarenus vocabitur. E venint la senyora en la dita ciutat troba la virtuosa mare sua Anna mig morta del gran enyorament e tristicia que passat hauia per la sua absencia: e besantli les mans ab gran reuerencia alegras molt de la sua vista. E la gloriosa Anna abraçant la senyora filla sua e mirant lo seu excellent net fon axi recreada e aconsolada que oblida totes les dolors passades e ab goig no recomptable dix. Ay la mia filla que ara so yo tornada de mort a vida: puix vos he mereixcut veure. ¶ E prenint lo seu excellent net posal se en la falda ab singular amor: e miraual ab delit no recomptable vehent lo ja tan granet que hauia huyt anys complits. E fon axi recomplida de alegria que sens parlar escampa infinides lagrimes mullant lo cap e la cara de aquell glorios net: besantlo moltes vegades ab sobirana alegria: e senti en si tanta consolacio que estimar ni dir nos poria: e dixli mirantlo en la cara. O magestat infinida la sola vista vostra basta a resuscitar los morts e aconsolar los tribulats: e a guarir los malalts. Car yo senyor he passat tanta dolor per la absencia vostra que la pena mia era pijor que mort: e ara que he vist a vos vida de la mia anima tota dolor es de mi partida: car vos sou consolacio e salut mia. E la dita senyora anna presenta al seu amat net vna camisa que li hauia feta per goig de la venguda ab freset dor en les manegues e en los muscles: la qual lo senyor vestia ab molt plaer per amor de la sancta auia sua: aquesta camisa es restada en lo mon per vna singular reliquia. E per privilegi de gran excellencia ha plagut a nostre senyor la posseixquen los reys de Arago com a fidelissims crestians e deuots: los quals tenen la dita camisa en singular veneracio e reuerencia e sperant ab gran confiança que aquell senyor que la vestida e portada fara grandissimes misericordies e gracies a la casa de Arago e a tots los deuallants de aquella: puix tan digna e excellent reliquia los ha comanada. e les senyores germanes de la mare de deu qui ja eren casades e stauen en les posades sues sentint la venguda de sa senyoria: e com era plegada de cami: vingueren prestament a fer reuerencia a sa altesa alegrant se molt de la sua venguda offerint se al seruir de sa merce en tot lo quels fos possible. E axi la senyora mare del fill de deu atura en natzaret en casa sua passant la vida stretament viuint de sos treballs: segons acostumat hauia stant en egypte. e lo senyor fill seu creixent seruia a sa merce ab molta amor e plaer: e sa senyoria mirant e contemplant aquell fill tan amat descansaua de tot son treball ab tot que les consolacions de sa senyoria en la present vida son stades mesclades ab infinides dolors de les quals ne direm ara vna de les pus viues que sa altesa senti.

Capitol XCIIII. Com la senyora texia en vn teler lo qual li hauia fet Joseph

Capitol XCIIII. Com la senyora texia en vn teler lo qual li hauia fet Joseph: e lo seu glorios fill li fehia canons e la seruia.

La senyora vehent que lo guany de la filosa era molt poch dix a Joseph que li fes vn teler que pogues texir. E lo senyor fill seu ajuda a joseph a fer lo dit teler. E perço la senyora tenia aquell teler ab gran deuocio e texia en ell ab singular plaer pensant que aquelles sagrades mans del amat fill seu y hauien tocat. E sa merce compra vn tornet chiquet: perque lo senyor fill seu li pogues fer canons. Lo qual los feya ab molta amor e diligencia: e donauals a la senyora mare sua ab gran reuerencia: e sa merce los prenia de les sues mans ab dolçor no recomptable besantlos moltes vegades ans quels posas en la lançadora. E tant era aquest glorios fill amoros a la senyora mare sua que tostemps li anua en torn e li ajudaua en totes les fahenes sues. E sclariali moltes vegades la tela que texia. ¶ E com la senyora filaua en les vesprades lo dit senyor li aspiaua les fusades: e la gloriosa mare ab la companhia del seu excellent fill passaua alegrament lo seu treball: Lo qual era molt sobberch a la delicada persona sua: car ab la fahena de ses mans gouernaua a tots.

Capitol XCIII. Com les dones que venien a lauar al riu: pregauen la senyora manas al seu fill quels guardas la roba.

Capitol XCIII. Com les dones que venien a lauar al riu: pregauen la senyora manas al seu fill quels guardas la roba.

Com lo senyor hagues atesa la edat de cinch o sis anys aquelles dones qui venien a lauar al riu prop la casa de la excellent mare sua: començaren hauer molta familiaritat an sa senyoria. E vehent lo seu fill axi gracios e humil e ben criat amauen lo molt: e diuerses vegades deyen a sa excellencia: que fos de sa merce manar al seu hobedient fill: quels guardas la roba que hauien estesa a exugar. E sa senyoria ab molta dolor de cor no guosant dir de no a les dites dones manaua al senyor fill seu: que anas ab elles e fes lo que elles volien. E lo glorios senyor hobeyala de molt bon grat e staua tot lo dia al sol cremantse aquella sua diuinal cara. E la senyora piadosa exia ades ades a la porta per mirarlo: car en nengun loch reposar no podia sens la dolça companyia del amat fill seu. E com la roba era exuta les dones aquelles de qui era la plegauen ajudant los lo senyor ab molt plaer: e elles vehent lo tant benigne e de tan bon manament seruien se dell molt largament: e com la roba era plegada posauenlay al cap tanta com podia portar: segons la edat sua. E lo restant portauen elles: e prenintlo per la maneta anauen a ses cases: e aqui descarregant lo senyor dauen li vn troç de pa: posantli en la faldeta vna poca de fruyta: e tornauen lo a la posada de la senyora mare sua: regraciant a sa merce lo seruir que lo seu fill los hauia fet: beneint la del bon criament que donat li hauia pregant deu que loy prestas e lin deixas veure goig complit. O senyor e quanta tendror de pietat trauessaua lo cor de aquella sanctissima mare hoint axi parlar aquelles dones coneixent que del tot ignorauen los secrets diuinals a sa merce largament reuelats. E partint sen les dones lo clement senyor donaua a la sua mare lo pa e la fruyta que portaua. E la senyora ab lagrimes de molta amor lo abraçaua dient. O vida mia y vos que sou rey dels reys e thresor de les riquees diuinals: creador e senyor de totes coses: ab vn troçet de pa vos paguen de vostres treballs les creatures vostres. O senyor meu y de quant vos resten obligats los homens car per amor d´ells vos sou tant humiliat sotsmetent vos a tan extrema pobrea. E de aquesta humiliacio parlauen souint lo senyor e la mare sua molt largament.