miércoles, 18 de octubre de 2023

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIII.


De l' arcivesque mi sap bon

Q' ieu un sirventes fasa,

Don ieu dirai, dieus m' o perdon

Donei de mala casa;

De nul mal no si lassa

Que puesca far,

Ni tem duptar

En ren q' a dieu desplasa,

Qu' en totz fatz o traspassa,

Per que plus fols par que s' avi' amansa.


El ha los set peccatz mortals

Per q' om ten mala via;

Aucir no tem ne perjurs fals,

E viu de raubaria;

Ergueilh et avaria

A 'l renegatz,

Et es proatz

De falsa garentia;

Lo seten no diria,

Qar es tan laitz m' en lais per cortesia.


Anc non vi tan fals coronat

Nuls hom qi tenges terra,

Q' el no tem far tort ni peccat,

E mescla tot l' an gerra,

E 'ls sieus baissa en terra,

E 'ls pren soven

Per son fol sen,

E 'ls enclaus e 'ls enserra;

Veiatz del fals com erra,

Que per aver veda e solv e soterra.


Jonqera aucis per aver

Dinz la maison escura,

Qe anc nuls homs no i poig saber

Nuilh' autra forfachura;

El non a de dieu cura,

Per qe mescre

La ferma fe

Q' es en sant' escritura:

Ben er mal' aventura,

S' el legatz ve, si no 'l crema o no 'l mura.


Cill d' Arll' estavan a legor,

Ses trebailh e ses nausa,

Tro qe 'l agron lo fals pastor;

Ben es fols, qar el ausa

Penr' aissi la lur causa,

Ni far perdon

Del dan qe fon;

Veias ses fera causa,

Jamais non auran pausa,

Si no 'l meton tot viu de sot la lausa.


Bertrand d' Alamanon.

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLII.


Peire salvagg', en greu pessar

Me fan estar

Dins ma maizo

Las Flors, que say volon passar,

Senes gardar

Dreg ni razo;

Don prec asselhs de Carcasses

E d' Ajanes,

Et als Guascos prec que lor pes,

Si Flor mi fan mermar de ma tenensa:

Mas tal cuia sai gazanhar perdo,

Qu' el perdos l' er de gran perdecio.

E mos neps, que sol flors portar,

Vol cambiar,

Don no m sap bo,

Son senhal; et auzem comtar

Que s fai nomnar

Rey d' Arago;

Mas cuy que plass', o cuy que pes,

Los mieus jaques

Si mesclaran ab lor tornes,

E plass' a dieu qu' el plus dreyturiers vensa! 

Qu' ieu ja nulh temps, per bocelh de Breto, 

No layssarai lo senhal del basto.


Si mi dons qu' es ab cors cortes,

Ples de totz bes,

Salvagge, valer mi volgues,

E del sieu cor me fes qualque valensa,

Per enemicx no m calgra garnizo,

Ab sol qu' ieu vis la sua plazen faisso.


Pierre, Roi d' Aragon.

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLI.


Gerra mi play quan la vey comensar, 

Qar per gerra vey los pros enansar,

E per gerra vey mantz destriers donar; 

E per gerra vey l' escas larc tornar,

E per gerra vey tolre e donar,

E per gerra vey las nueigz trasnuechar;

Don gerra es drechuriera, so m par,

E gerra m play ses jamais entreugar.


A 'N Agout man, qar n' es primier comes,

Q' el en fasa demanda, cui q' en pes,

Tal q' en sion mant colps donat e pres,

E no s' en clam, qar no seria bes,

Qe sos paires no s' en clamera ges

De nul home per mal q om li feses,

Mas deman n' agra gran, fort et espes.


A 'N Amieu prec lo seinhor de Curban

Q' el en pes tenga la gerra e 'l masan,

Qe n' aion ops elm et escut e bran,

E 'l bon gerrier doblon lur prez ugan;

A amdos dic en chantan lausor gran,

Pero us d' els mi veira a son dan.


Bel m' es q' ieu veia en un bel camp rengatz 

Els, et ill nos, per tal bruit ajostatz,

Q' al ben ferir n' i aia de versatz;

Aqi veirem manz sirventz peceiatz,

Mantz cavals mortz, mantz cavaliers nafratz;

Se nulls non torna ja non serai iratz;

Mas vueilh murir qe viure desonratz.


Valenz domna, a vos m' autrei e m don,

Noveleta, de q' aten gierdon,

Et aurai l' en, qan aurai servit pron

Vostre gen cors fazonat per rason;

Mais vueilh servir, domna, tos temps perdon

Vos qu' autra, e m des ni anel ni cordon;

S' ieu mueir aman per vos, cug far mon pron,


Gentils domna, se lo non fos en oc,

Amanz del mon non agra tan bon loc

Del joi d' amor don aten honrat joc,

Q' al flac jelos cug dir mat ses tot roc.


Blacasset.