Capitol. X. Senyora sposada sanct prohom Ioseph, José

Capitol. X. Com per manament diuinal fon la Senyora sposada ab lo sanct prohom Ioseph (Joseph, Josep, Pep, Yusef, José, Pepe, etc.) e com vingue en Nazaret hon era la sua mare sancta anna: e de la strema pobrea sua.

(Falte la C) Com la excellent senyora fos peruenguda a la edat que acostumauen traure les vergens del temple e collocarles en matremoni. Fon vn dia amonestada ensemps ab les altres donzelles per lo gran sacerdot dient los: que lo temps era vengut que elles deuien tornar a les posades de sos pares per fermar matremoni. E les altres donzelles foren prestes de hobeyr al manament del gran sacerdot Sola la verge gloriosa ab molta vergonya e maturitat dient que a ella no era possible exir del temple per dos rahons. ¶ La primera car son pare e mare moguts de molta deuocio la hauien promesa al seruir de nostre senyor deu per tot lo temps de la sua vida: e que per ço la hauien offerta de edat de tres anys al dit temple: e que ella trobant se de edat li playia molt lo que sos parents hauien promes: e volia perseuerar en lo seruici e lahor diuina tot lo temps de la sua vida. ¶ La segona raho era que ella desque era en lo temple coneixent la virtut de virginitat quant era accepta a nostre senyor deu hauia fet vot de seruar aquella tota la vida sua. E puix ho hauia promes ella delliberaua tenir son vot e no entendre en res que de matremoni fos: ne escampar lo seu enteniment en pensament nengu temporal: sols volia occupar lo seu cors e anima en lo seruir de nostre senyor deu. E lo gran sacerdot hoynt la raho de la gloriosa verge fon posat en tanta admiracio que de vna gran peça no pogue dir res: e apres tornant a cobrar esforç dix a la senyora. O verge excellent ja sabeu. ¶ Quia deus in filijs colitur: et in posteris adoratur: sicut semper fuit apd´ filios israel. Car nostre senyor deu es seruit en multiplicacio de fills: e en largues generacions es adorat e conegut. E aço es stat tostemps lohat e aprouat dauant los fills de israel. ¶ Respos la senyora dient. Veritat es reuerent pare lo que vos dieu de ley comuna: empero vostra reuerencia no ignora que nostre senyor deu no haja priuilegiat moltes de les leys comunes. ¶ Quia ante abel iustum: nullus fuit uistus. Car ans de abel just la scriptura no posa nengun altre just primer (pmer) que ell. E aquest fon verge e pur per ques mostra clarament. ¶ Quia deus in castitate et virginitate primo colitur et adoratur. Car nostre senyor deu castedat e virginitat fon primerament seruit honrat e adorat. Axi mateix hauem exemple del gran propheta (ppheta) Elies del qual se diu. ¶ Helias (Elías) cum esser in carne assumpsit eum in paradisum: cuius carnem virginem custodiuit. Volent dir que ab tot que Elies fos en la carn mortal: per nostre senyor deu fon leuat en parays terrenal: e aqui conseruat sens mort: e aquesta gracia aconsegui: perço que la sua carn hauia conseruada en virginitat e puritat. E yo hoynt e legint aquestes coses desque so açi en lo temple inspirada per la clemencia diuina he fet lo dit vot ab proposit ferm dins lo meu cor. ¶ Ut virum penitus non cognoscam. E axi reuerent senyor deman vos de gracia de açi auant nom vullau parlar de marit. ¶ E lo gran sacerdot vehent la gran constancia de la senyora no volgue mes replicar: ans li dix donzella tornau a la vostra cella e aqui pregau la diuina magestat quens conselle en aquesta fahena. Car cosa es inaudita e de gran importancia lo vot que vos haueu fet: e yo dellibere proceyr en aço ab gran consell e maturitat. E la senyora ab los vlls baxos e molta vergonya feu reuerencia al sobiran sacerdot: e saluda a tots los altres e partis de aqui e tanquas en la sua cambra. E lo sobiran sacerdot congoxat de la gran difficultat que en aquesta fahena veya: ajusta consell de tots los doctors e homens discrets que en jherusalem se trobauen: e dix los. ¶ Audite me filij israel et auribus percipite verba oris mei. Volent dir placiaus senyors fills de israel star atents a les paraules mies: car cosaus (cosa us) vull dir de gran nouitat e molta admiracio. Car vostres reuerencies saben que desque aquest present temple es hedificat: son açi criades moltes donzelles filles de Reys e de prophetes e de grans sacerdots e de moltes altres: e venint a edat de matremoni prenien sos marits e seguien les ordinacions de sos majors ¶ Nunc autem a sola Maria nouus ordo inuentus est: que deo se spopondit virginem permanere. E ara de present ses trobat vn nouell orde per sola aquella excellent donzella Maria filla de Ioachim: la qual se es promesa (pmesa) a nostre senyor deu seruar li virginitat per tostemps: de que yo stich en gran agonia: car recort me del que Dauid diu. ¶ Vouete et reddite domino deo vestro. Volent dir que cascu que ha votat guarde be que fara: car necessari li es donar e seruar a nostre senyor deu lo que ha promes. E si yo conselle a aquesta virtuosa verge que serue lo que ha votat: tem me no vinga contra la ley qui mana lo poble de deu sia multiplicat. E recort me que Ysayes ha dit. ¶ Ecce virgo concipiet. Perque stich ab gran pensament si nostre senyor volra fer alguna gran marauella en aquesta sancta verge la vida de la qual es de tanta perfectio e singularitat: que james ses trobada a ella semblant. Per queus deman senyors me vullau consellar lo que dech fer ¶ E apres que cascu hague respost sa intencio: la concordia de tots fon: que esta fahena era mes del cel que de la terra: e que per homens terrenals no podia esser sufficientment consellat sino quels paria deuien recorrer a nostre senyor deu per dejuni e oracio suplichant la clemencia sua volgues reuelar lo seu beneplacit al sobiran sacerdot: perque aquell proceys en aquesta obra segons la voluntat de la magestat sua. ¶ E hagut lo consell fon de continent posat en obra. e passats tres dies nostre senyor reuela que fossen ajustats tots los dotze trips de israel (las doce tribus de Israel): e que lançassen sorts de qual trip seria lo tan digne que hagues la senyora per sposa: e fos custodi de la virginitat sua. E lançades les dites sorts caygue la sort sobre lo real trip de juda. E lauors mana nostre senyor que lo cendema fossen ajustats tots los de aquell trip quis trobauen sens muller: e cascu portas vna verga en la ma e axi fon fet. Entre los altres quey vengueren fon lo glorios patriarcha Ioseph d´edat de sexanta anys: no per desig de muller ans per sola hobediencia. car ell hauia fins aqui seruada virginitat: e delliberaua continuar en aquella fins a la fi de la vida: e de aço hauia fet special vot. lo qual staua aqui ab sa verga en la ma dauant laltar (serecomane no féu : fer ho a les vostres iglesies) ab los altres jouens mes empeguit que preat. ¶ E venint lo gran sacerdot pres la verga de la ma de cascu de ells e entra dins la sancta sanctorum: e presenta aquelles dauant nostre senyor: offerint li sacrifici suplicant la magestat sua volgues declarar aquesta fahena per manifest miracle. E nostre senyor mana al dit sacerdot: que prengues les vergues que hauia posat sobre laltar: e que ixques defora: e publicament dauant tot lo poble fes venir los de qui eren les vergues: e tornas a cascu la sua: e aquell en la ma del qual floriria la verga: e aparria vna coloma al cap d´aquella aquell era lo que sa magestat hauia elegit en spos e custodi de Maria verge sanctissima. E lo sacerdot compli prestament lo manament de nostre senyor deu: e torna les dites vergues: e nenguna no flori sino sola la de Ioseph sobre la qual aparegue la coloma segons nostre senyor hauia promes. E vista per tots sen munta al cel: e tots restaren molt aconsolats del miracle tan euident: e loharen e magnificaren nostre senyor deu de les obres sues. ¶ E tantost delliberaren fer les sposalles de la senyora la qual staua dins la sua cambra orant e pregant nostre senyor deu li fes seruar lo que promes hauia: dient a sa clemencia. ¶ Offero tibi domine totum cordis mei affectum: et virginitatem meam tibi comendo. Volent dir: o senyor meu a vos offir tota la affectio e desig del meu cor qui es de seruir a vos: e la virginitat mia a vos senyor la coman que siau sols poseydor de aquella. ¶ Estant la senyora en aquesta feruent oracio foren dauant sa senyoria dos donzelles per nostre senyor deu trameses. Lo nom de les quals era hobediencia e fortalea: e dix hobediencia a sa altesa. Senyora excellent a nostre senyor plau siau sposada fent vos segura la virginitat vostra restara tostemps sancera. ¶ Apres li dix laltra donzella fortalea nomenada. Mas y ora la magestat de nostre senyor deu vol que ixchau del temple: e siau casada: heus manifesteu al mon viuint en vostra casa: hon passareu molta pobrea e altres treballs. E perço (pço) nos tramet açi sa clemencia que siam tostemps en la companyia e seruir de vostra merçe: esforçant vos a esser constant e ferma en totes les virtuts. car exemplar general haueu a esser de tots los staments. Açi stant en lo temple haueu donat lum a les donzelles vergens. Ara senyora dareu regla de sanctedat a les maridades e a tots los viuints en lo mon. E sa senyoria hoynt aço fon contenta de hobeyr a nostre senyor deu: e consentir en lo matrimoni puix a sa magestat playia. ¶ E com lo gran sacerdot hagues asignada la hora per a fer dites sposalles e la gent fos aplegada: ell mateix ana a la cambra de la senyora portant ab si aquella matrona virtuosa qui tenia cura de les donzelles. E los dos li comptaren lo miracle ques era seguit: e com nostre senyor hauia mostrat clarament volia ella fos sposada ab vn virtuos vell de sexanta anys parent seu molt acostat que hauia nom Ioseph. ¶ E la senyora qui ja de aço era largament informada per nostre senyor deu e asegurada de no perdre la virginitat que tan carament amaua: Respos ab molta maturitat e vergonya: que puix a nostre senyor axi playia: e a ells dos: que tenia per pare e mare: que ella era contenta del dit matremoni. E lauors hoynt aço lo sacerdot sen torna al loch hon la gent staua e dix los que tantost seria aqui la senyora sposada ques metessen en orde. ¶ E la reuerent matrona Anna feu vestir a la senyora les millors robes que tenia: ab tot fossen pobrelletes eren honestissimes e molt netes: e estes li los cabells sobre les spatles que li donauen tanta bellea e ornament. ¶ Quia nunqp (nunquam) fuit tam bene coopertus salamon in omni gloria sua. Car nunqua fon tan ben abillat Salamo (Salomón) en tota la gloria sua. com aquesta senyora ab la sua natural bellea e composicio virtuosa. E axi arreada sa altesa e molt ben acompanyada portant aquella virtuosa anna al costat: e moltes donzelles que la seguien vingue alla hon la speraua tota la gent ab lo sposat Joseph. E tots admirats de la sua bellea loharen nostre senyor deu que tal lauia creada. e lo gran sacerdot feu les dites sposalles ab gran solemnitat segons costum dels juheus E acabada aquesta fahena ab molta consolacio e alegria: tots molt hedificats de la honestat de la senyora sposada prengueren comiat e tornaren a ses posades. E joseph (aquí está cla que es una j, minúscula) parti per a natzaret per aparellar la pobreta casa sua. E porta letres del gran sacerdot per a la gloriosa Anna mare de la senyora: car lo pare seu joachim ja era mort. Dient en les dites letres com la virtuosa filla sua era sposada ab lo portador de la present: e que de aço no la hauia auisada ans del sposar: perque nostre senyor deu hauia mostrat tan asenyalat miracle que fora stat careguos sperar consell huma de nenguna creatura puix sa magestat manifestaua esser aquesta la voluntat sua. ¶ E la virtuosa anna legides les letres fon molt aconsolada del que de la sua amada filla era dit. Car de tan a sancta filla ella no speraua hoyr sino miracles e marauelles. E festeja molt lo virtuos gendre: e ana ab ell a casa sua per posar la en orde per la venguda de la sua excellent filla. ¶ E la senyora apres la partida de Joseph atura tres dies en lo temple per pendre comiat de aquella venerable matrona anna: qui ab tanta amor la hauia criada e restaua tan desolada de la sua absencia e de les altres donzelles: que cuydauen morir hauent se a separar de tan dolça companyia. E passats los tres dies la senyora molt ben acompanyada e anant a natzaret descaualca en casa de la senyora sa mare: la qual hague infinit goig de veure vna tal filla. E la senyora ab molta reuerencia besali la ma e apres en la boca e sigueren se vn poch: e compta li la senyora tot lorde del seu sposalici: e com era certificada per nostre senyor deu de la sanctedat de Joseph: e que abduy (ambos; abdos) hauien fet vot de virginitat: e aquella seruarien continuament en lo seu matremoni. E anna escoltant les rahons de la sua filla continuament ploraua per habundancia de goig no fartant se de mirarla. E comptali la mort del seu pare Joachim. E com apres ella hauia pres dos marits per inspiracio diuina: e que hauia agut dos filles: a les quals hauia posat nom Maria a cascuna per amor della: e que la vna encara staua en casa de la dida e laltra no era en casa. E Joseph sentint que la senyora sa sposada era venguda ana prest a la posada de la senyora sa sogra: e aqui parlaren molt los tres de tota sanctedat. ¶ E les donzelles que hauien acompanyat la senyora prengueren comiat de sa merçe e de Anna e de Joseph e ab grans lagrimes e enyorament partiren de aqui e tornaren al temple. E anna acompanya la senyora sa filla a casa de joseph. La qual staua molt neta: e sols de pobrea arreada: hauiay dos cambretes en la millor staua vn litet per a la senyora ab poca roba: e en laltra vn altre per a Joseph molt pobrellet. E la cortesa senyora no volgue en nenguna manera la millor cambra ans elegi per a si la pus chica e mes pobra com amadora de tota virtut. E la senyora sa mare dexant la en casa torna a la sua: e recordant se de la pobrea que hauia vist en casa de la sua filla trames li vn parell de flaçades e algunes ayines de casa: e la senyora ho prengue mes per amor de joseph que de si mateixa: e feu moltes gracies a la senyora sa mare. E axi la senyora e Joseph stauen en sa caseta viuint ab molta caritat e puritat guanyant la vida ab lo treball de ses mans. E la senyora seruentissima stant tota la nit: e la major part del dia tancada dins la sua cambreta orant e filant demanaua ab continues pregaries e lagrimes la redempcio de natura humana.

Capitol IX. sobiran sacerdot, beneyda, sancta matrona Anna

Capitol.IX. Com vist lo admirable puiament de la senyora per lo sobiran sacerdot fon per ell beneyda e molt reuerida e comanada a la sancta matrona anna (a nassal+na), prophetissa (pphetissa) e del excellent orde de vida que tingue stant en lo temple.

Hauent la Senyora acabat de pujar la scala fon dauant lo gran sacerdot qui la speraua al cap d´la dita scala: ab molts daltres sacerdots los quals vist lo marauellos pujament de la senyora en tan poca edat. ¶ Stupor aprehendit omnes: et repleti sunt timore dicentes: quia vdimus mirabilia hodie (hodie: huy + die; avui, vuy, avuy). Car gran admiracio caygue sobre tots e foren plens de grandissima temor: e digueren huy hauem vist gran e asenyalada marauella en aquesta senyora. E lo sacerdot apres que la hague beneyda solemnament segons lo costum judaych; pres la ab molta reuerencia e mes la dins hon stauen les donzelles qui aturauen en lo temple. les quals eren regides per vna sancta matrona qui hauia nom Anna filla de phanuel. la qual enuiuda (enviudà) joue (jove) e desijosa de ben seruir deu clogues dins lo temple e aqui staua en continues oracions e dejunis seruint nostre senyor deu: a la qual era donat do de prophetia en singular grau. A aquesta fon acomanada la gloriosa verge per seruir la e criar la. La qual coneixent en lo seu sperit que aquesta seria senyora e Reyna de totes les vergens e religioses esdeuenidores: amaua aquella de singular amor e seruiala ab gran delit. E coneixent la grandissima sanctedat sua: e que ja en aquella tendra edat vsaua de perfeta discrecio: asigna li vna celleta molt apartada hon sa senyoria pogues orar secretament E portant la alli dix a sa merce. Ma filla aquest sera lo retret d´ls vostres secrets açi stareu en solitut orant continuament al pare celestial qui talaus (tal us) ha creada per delit e gloria sua: que com pus sola stareu de companyia humana: pus acompanyada sereu de consolacions diuines e visitacions angelicals E restant sa senyoria sola partida la virtuosa Anna: sa merçe tanca la porta e agenollant se dauant vna finestra qui miraua al cel: e dix ab moltes lagrimes e singular deuocio. ¶ Pater meus et mater mea derelinquerunt me dominus autem assumpsit me. Volent dir lo meu pare e mare man leixat e son partits de mi: e lo senyor glorios ma pres en los seus braços: e ma fet muntar a sentir e asaborir los grans secrets seus. Per que ja de açi auant no vull amor ne companyia de pare ne de mare: ans cridare e dire en feruor de amor al meu senyor: ¶ Pater meus consolator meus: dulcedo mea: tu michi cor tene: mentem rege: intellectum dirige: animum suspende: Volent dir vos senyor sou lo meu pare: e lo meu consolador: e la dolçor de la mia anima. a vos senyor offir lo meu cor que siau sols posseyidor de aquell: e regidor e gouernador de la mia pensa: endreçador del meu enteniment: eleuacio e delit de la mia anima. E aquests rahonaments e molts daltres hauia la senyora ab lo seu creador: occupant la sua vida continuament en obres virtuoses. La qual partia en esta manera. Car ella se leuaua a mija nit segons lo consell de Dauid qui diu. ¶ Media nocte surgebam ad confitendum tibi. E en aquella hora ella eleuaua lo seu sperit en la gloria de parays: e aqui sentia consolacions tantes que no basta lengua a recomptar les. E en aquesta contemplacio de la gloriosa e excellent diuina staua fins al alba. E de aqui fins a hora de tercia se occupaua en les oracions vocals: qui per lo gran sacerdot eren ornenades a dir ales donzelles qui eren en lo temple. E de tercia fins a nona feya fahena de mans ab les altres donzelles inflamant les en la amor diuina dient los que fossen molt feruents en orar e lohar nostre senyor deu: e ques guardassen de perdre temps e de molt parlar. Car aço apartaua molt la anima de vera deuocio. Totes aquelles donzelles la amauen tant que james se volgueren partir della: e no li deyen sino la nostra reyna. E sa senyoria aturaua molt poch ab elles: car la solitut li era molt cara E venint la hora de nona tornauas a cloure dins la sua celleta e aqui oraua e legia les sanctes scriptures fins que langel li portaua vianda per a dinar a ella tramesa per nostre senyor deu. la qual ella menjaua ab grandissima deuocio. E apres son dinar feya gracies a nostre senyor deu dels grans e asenyalats benificis que continuament li feya. E suplicaua li hagues pietat dels pobres e freturosos: e inspiras als richs quels ajudassen en ses necessitats E apres tornaua a la fahena ab les altres donzelles fins a hora de vespres E venint la dita hora de vespres tornaua a la sua celleta e aqui staua en contemplacio fins a la nit: e apres posauas a dormir. E en aquesta vida continua la senyora lo temps que fon en lo temple. E aqui inspirada e inflamada per nostre senyor feu vot de virginitat. E en aço instruya moltes altres donzelles. Era exemple e regla de totes virtuts. Com degu la saludaua ella responia deo gracias. Perque en totes coses fos lohat nostre senyor deu. Lo qual ella amaua e desijaua continuament per ella e per tota creatura fos lohat e magnificat. E deya continuament dins lo seu feruentissim cor. ¶ Benedicam dominum in omni tempore: semper laus eius in ore meo. Volent dir: yo beneyre lo meu senyor tostemps: e la sua lahor nos partira james de la mia boca.

Capitol. VIII. darres psalms canticum gradum

Capitol. VIII. Com pujant la Senyora los.*.mes alts graons. dix los darres.*.psalms del canticum gradum continuant la dita suplicacio.

Muntant la senyora lo onzen scalo fon dauant ella la sua amada donzella humilitat. e ficant lo genoll dix a sa altesa. O ma senyora escoltau y hoyreu los dolorosos crits de aquells qui a vos reclamen e dien. ¶ Exules filij eue ad te suspiramus gementes et flentes in hac lacrimarum valle. Car los fills de Eua (Eva) exellats e lançats en aquesta vall de lagrimes ab plors e ab gemechs suspiren e demanen lo adjutori vostre: socorreu los senyora. Car aquell senyor qui ses irat (jrat) contra los homens per sa superbia e desconexença que en ells ha trobat: se adelita e reposa en lo lit de humilitat: lo qual dins lo vostre benigne cor li haueu preparat. Car de vostra merce es dit. ¶ Eris quasi ortus irriguus: et sicus fons aquarum cuius non deficient aque. ¶ Car per la humilitat vostra sou dauant nostre senyor deu axi com vn delitos ort habundosament regat (irriguus: irrigado : regado; regat) de aquella aygua de la gracia diuinal qui fa florir e verdejar les obres vostres. E sou senyora axi com vna font gloriosa de misericordiosa aygua en la qual james defalliran aygues de piadoses obres E com aquesta fahena de reconciliar deu ab natura humana sia pus alta e pus singular que obrar se pugua: vol nostre senyor deu: que vostra merçe sia la tractadora e menejadora de aquestes paus. Axi senyora ab gran esforç ajudau e redreçau aquells qui cayguts per peccat leuar nos poden sens lo adjutori vostre lo qual infatigablement demanen. E hoynt aço la senyora moguda de molta compassio dix. ¶ De profundis clamaui ad te domine: domine exaudi vocem meam. Volent dir: o magestat immensa los miserables catius fills de Adam cayguts en la profunda (pfunda) vall de peccats de alli criden e demanen a vos senyor e dien ¶ Veni ad redimendum nos in brachio excelso. Volent dir que placia a la vostra alta potencia deuallar a rembre (redimir) los peccadors ab lo vostre poder celestial: car res terrenal no basta a traure a ells de dolor e pena. O clement senyor obriu les orelles vostres e exaudiu la clamor de aquesta tribulada gent. Car nengun remey sens vos hauer no poden. Del tresor infinit de la vostra misericordia Senyor te a venir la copiosa redempcio que ells desigen e han mester. ¶ No tardeu senyor magnifich de dar a aquests catius lo que demanen car yo no cessare de suplicar la magestat vostra de aquesta fahena fins a fi la haja portada. E muntant la senyora lo dotzen scalo fon aqui vna gentil donzella deuocio nomenada e besant la ma a sa senyoria dix. O ma senyora si vos nom sosteniu yo so perduda. Car la superbia es huy tant encarnada en lo mon que nengu nos coneix ne estima los seus propris defalliments: e ab tals persones senyora yo no puch aturar. Car la primera cosa que yo demane a les persones que volen hauer familiaritat ab mi es que coneguen deu y si mateixes: e com aço no trobe: yo ature molt poch ab elles. ¶ Per que suplich vostra senyoria vulla treballar que deualle del cel aquell spill sens macula: (mácula : mancha; taca; espill : speculum) e mirant en ell los homens conexeran la sua propria miseria: e la gran altea diuina: e haguda aquesta verdadera lum: amaran lo sobiran be qui es nostre senyor deu: e auorriran tota superbia com aquella qui es principal causa del decayiment dels angels e dels homens: segons es scrit dient. ¶ Superbia de celis gloriam deiecit angelicam: et ipsa superbia (a Mallorca: ipsa : sa soberbia) adam de paradiso repulit. Car la superbia ha lançat los angels de la gloria celestial: e la mateixa superbia ha fet perdre a Adam la heretat de parays. Perque vos excellent senyora qui sou doctoressa de la gent mostrau los lo cami de humilitat: perque anant per aquell troben lo que per superbia han perdut. E hoynt aço la senyora dolent se molt de la çeguedat humana dix. ¶ Domine non est exaltatum cor meum: nequem (neq3) elati sunt occuli mei. Volent dir: O sauiesa sens terme ja sab vostra clemencia que natura humana es malalta e çega: e no sab ne pot dir res accepte a la vostra magestat. Perque yo senyor com a procuradora de aquella vull rahonar a vos la sua causa. Car ab tot ella se trobe huy tan ignorant de la sua infelicitat ques guosa ensuperbir e exalçar de no res: venint senyor la vostra magestat en terra e comunicant als homens la vostra amor e gracia: seran axi mudats e apartats dels apetits de superbia: e coneixeran la vanitat humana quant es de poca fermetat. ¶ Per que los seruents vostres vehent esser no res la gloria mundana diran de cor e de boca. Senyor lo meu cor illuminat per vos no troba raho dins mi: ne fora mi de exalçament: ans de molta humiliacio: ne los meus vlls no son licenciats de mirar vanitat nenguna: ne apetir exaltacio. Car totes les coses de aquest mon me son vanitat e afflictio desperit. Segons testifica Salamo dient. ¶ Vanitas vanitatum et omnia vanitas et afflictio spiritus. O senyor que aquesta coneixença e molts altres beneficis aconseguira lo home per la vostra venguda. Car la vostra diuinal gra (gracia, gratia, r en virgulilla o rayeta damún) ¶ Humanum cor subito illustrat et imutat: ab negat hom repente qd´erat: exhibet repente qd´non erat. Infinides son senyor : e seran les obres de la vostra potencia e clemencia. car illuminareu e mudareu sobtosament lo cor huma: e fareu que lome abnegara e leixara prestament ço que amar solia: pendra e abraçara ab gran plaer lo que auorrir solia. O clement senyor faças prestament aquesta concordia: no pereixquen axi los homens freturosos de la vostra gracia. E volent muntar sa senyoria lo trezen scalo acostas a sa altesa vna de ses amades donzelles diligencia virtuosa nomenada: e dix a sa merce. O ma senyora filla de Dauid mirau lo poble vostre en quanta desolacio es posat que no te rey deuallant de la linea real de la casa de Dauid: per tirans es regit e senyorejat. Vos senyora haueu a redreçar aquesta casa del vostre pare Dauid com a hereua (si no se mire ve, pareix bercua) verdadera de aquell. E hoynt la senyora aquesta raho fon moguda tota la sanch (sách, a nassal) sua: e alçant los vlls al cel dix. ¶ Memento domine dauid et omnis mansuetudinis eius. Volent dir: O misericordios senyor y placia a la vostra clemencia recordar se de aquell seruent vostre tan amat Dauid rey: lo qual era mansuet e benigne de cor: e reparau senyor la casa sua segons li haueu promes quant li digues. ¶ De fructu ventris tui ponam super sedem tuam. O senyor que aço encara no es complit. Car ab tot apres la mort de Dauid Salamo e molts daltres hagen feyt en la cadira sua: e regnat apres ell: negu empero senyor no es stat tan potent que haja pujat sobre la sua cadira. car qui sobre la cadira de Dauid siura, en lo cel regnara. E aquest senyor no pot esser altri si no vos mateix qui sou lo gran monarcha: e Rey general d´l cel e de la terra: reparador encara no solament de la casa de Dauid: ans encara de tot lo mon vniuersal. O veritat infallible compliu lo que haueu promes: mostrauvos als vlls d´ls homens en forma de home: per reparar lome. Car los pares nostres fiant de la vostra paraula ab ferma fe canten e dien. ¶ Ecce venit deus et homo d´domo dauid sedere in throno. Volent dir certificant la gent que vos veureu: heus mostrareu al mon deu e home verdader: exireu de la casa de Dauid quant a la humanitat vostra: e siureu en lo tro de misericordia mostrant la vostra clemencia y dolçor largament als homens. Aço es senyor lo que yo deman: e de aço senyor vos suplique de part d´tota natura humana. ¶ E muntant la senyora lo quatorzen scalo acostas a sa senyoria la sua molt familiar donzella dolçor de contemplacio nomenada: e besant la ma de sa merçe dix. ¶ O ma senyora excellent y quant me so adelitada en vostra continua pregaria e deuota supplicacio. Fe tinch que vos vençreu lo inuencible: e portareu a fi lo que demanau: e yo veure lo que desije: ço es la concordia dels angels ab los homens: e que seran tots ajustats en la patria celestial. E aqui habitaran ab delits infinits (ínfinis, í nassal) comunicant se los vns ab los altres ab singular amor e dolçor glorificant aquell senyor quels haura concordats. E la senyora hoynt aço lo sperit seu se alegra de singular goig: e plegant les mans alça los vlls al cel e dix. ¶ Ecce qp bonum et qp jocundum habitare fratres in vnum. Volent dir: O magestat infinida quant sera bona cosa e de gran alegria veure aquella germandat de sperits angelicals e humans star e habitar en lo regne vostre ab tanta pau e concordia glorificant la clemencia vostra que axils ha vnits e aiustats per los infinits merits vostres. O senyor que les noranta e nou ouelles ja les teniu vos en la alta muntanya del cel: la vna soleta que va exerrada e fugitiva per la vall de miseria de aquesta mortal vida nengu no la pot tornar al ramat si vos mateix no deuallau per ella: e posant la als vostres muscles la retornareu en la gracia (gra, r en virgulilla ) e amor vostra aiustant la ab les que ja teniu: e sera lo nombre perfet d´cent ouelles. Car de vostra clemencia sera dit: ¶ Ut perfecta summa ouium reintegraretur in celo homo perditus querebatur in terra. Volent dir. que vostra magestat per reintegrar perfetament lo nombre d´les ouelles en lo cel fou vengut a cercar lome perdut en la terra peregrinant en aquella fins lo hajau cobrat. O magnanim senyor pus ho haueu a fer: feu ho prest. Car aço desija e demana natura angelica e humana del començ del mon ença. E yo senyor de tots: placiaus donar a mi lo que demane: puix sab vostra infinida sauiesa que james yo no cessare de ma demanda fins la haja obtenguda. E muntant la senyora lo quinzen e derrer scalo la sua molt amada donzella virginitat qui li anaua molt prop fica lo genoll dauant sa senyoria e dix. O ma senyora gracies infinides faç a nostrer senyor deu com vos ha portada en la sua casa: car acius desijaua yo tenir: aquest es senyora lo loch propri de les vergens a la seruitut diuina consagrades: perque aqui apartades de tot brogit e turbatio entenguen en lohar e beneyr nostre senyor deu: segons es dit. ¶ Mulier virgo cogitat que domini sunt vt sit sancta corpore et spú. Volent dir que la dona verge apartada (aptada) de la solicitut del mon tostemps pensa en les coses que son al seruir de nostre senyor deu: e com pora esser sancta e venir en stament de perfectio axi de cors com de anima. E la senyora pensant que virginitat e totes les altres virtuts hauien a pendre sa vera perfectio (pfectio) e fonament virtuos en la persona del redemptor de humana natura desijosa de veurel dix. ¶ Ecce nunc benedicite dominum omnes serui domini (dñi). Volent dir: O senyor y llauors sera la alegria complida e la concordia fermada entre los seruents vostres: e totes les virtuts: quant vos senyor deuallareu enterra heus mostrareu a aquells quius desijen: e famegen. e lauors los seruents vostres de cor e de boca daran a vos lahors e benedictions a vos plaents e acceptes. O senyor y sia de vostra merce no tardeu: car infinit es lo desig que tinch de veure la vostra cara. e puch dir ab lo psalmista. ¶ Tibi dixit cor meum: exquisiuit te facies mea: faciem tuam domine requiram. Car a vos senyor parla lo meu cor e les mies entramenes dient a la magestat vostra: que sols a vos cerca la mia anima: a vos demana: la vostra cara es aquella que yo cerque (cerq, q en virgulilla) e famege. E aço demana tota natura humana: placiaus hoyir lo crit doloros de aquella.