gorrino

cerdo en castellá, puerco, cochino, marrano, etc.

porc en chapurriau, fransés, catalá, rumano, etc.

pig (pork) en inglés, com la Pepa

Schwein en alemán,

galufo en moro,

pŏrcu en latín.

ramat de porcs mallorquins

gorrinets es lo mote de los de Fondespala 

ensaginada (sagí, grassa, greix, manteca, mantega de gorrino)


PORC m. 

I. || 1.   Mamífer ungulat domèstic, del gènere Sus, que té el cos gros, la pell dura, de color blanc o negrós, coberta de cerres, el morro llarg i mòbil, les orelles grans i tombades, les potes de davant molt curtes, i la coa curta i prima; es considera derivat de l'espècie Sus scrofa o senglar, i es cria per a l'aprofitament de la seva carn, que és molt saborosa; cast. cerdo, puerco. De anno in anno porc .I. de precio de solido,doc. segle XI (Miret Doc. 14). Se'n mangaren un porc qui ualie bé VIII sols, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 17). Un porc qui s'era bolcat en una bassa de fanc passà davant ells, Llull Blanq. 74, 4. Huna caldera de cols cuytes ab carn de porch fresch. Desclot Cròn., c. 92. Y en morro de porch anella daurada, Proc. olives 1251. Al voltant d'un abeurador dugues dotzenes de porcs negres xarrupaven, Massó Croq. 172. 

Porc d'engreix (or., occ.) o porc de pens o de pensa (Ribagorça): el destinat a esser engreixat i mort per a servir d'aliment. 

Porc de llavor: el mascle destinat a la procreació. 

Porc gras: el que ja ha augmentat de pes suficientment per a esser mort i donar bona quantitat de carn com a aliment. 

Porc de bon past: el que menja molt i profitosament. 

Porc d'aglà: el que s'alimenta principalment d'aglans. 

Porc segoner: el que menja principalment ensegonades (Mall.). 

Porc de llentrisca: el que s'alimenta de llentrisca, que sol estar magre; per ext. es diu d'una persona molt magra (Men.). 

Porc faixat: el que té una faixa de color diferent de la resta del cos (Bagà); el que té una cama o dues de davant blanques (Artà). 

Porc d'estaca: el que està estacat amb un collar (Lluçanès). 

Perna de porc: un dels tributs que pagaven els pagesos al senyor feudal. Los hòmens de la vall d'Àneu són franchs de tota leuda e peatge e de pernes de porch, doc. a. 1313-38 (Priv. Ordin. Valls Pir. 211). 

|| 2. m. i f. (PORCA), usat també com a adj.: Brut físicament o moralment; cast. puerco, cochino. Una escena de les més positivament porques que pot inventar una imaginació comercial, Sagarra Vida, ii, 157. També es diu porc d'estaca (Lluçanès, Cardona, Solsona). S'usa com a terme insultant. A vegades s'atenua l'insult dient porc, fora s'ànima (Men.). Porc mal abeurat: desagraït, que menysprea el menjar que li ofereixen generosament.

II. || 1.   Porc senglar o singlar (or., bal., val.), o porc fér (occ.), oporc javalí (Pego, Vall de Gallinera, Calp, Elx) o porc cerval (El Pinós), o porc salvatge, o porc montès (Voc. cat.-al. 1502): mamífer ungulat de l'espècie Sus scrofa, considerat com el precedent del porc domèstic, de pèls aspres i espessos i d'escàtils llargs que li surten de la boca; cast. jabalí. Porc senglar: Aper, Pou Thes. Puer. 45. No havia encara en nostra senyoria caça de porch senglar, Pere IV, Cròn. 119. Fugia quant podia d'encontrar porchs salvatges, Alegre Transf. 89. 

|| 2.   Porc espí: mamífer rosegador de l'espècie Hystrix cristata, que té l'esquena i els costats coberts de pues còrnies, gruixudes, llargues de 20 a 30 cm., que li serveixen de poderosa defensa; habita a Itàlia i al nord d'Africa; cast. puerco espín. Les hirsutes jonqueres com enormes porcs espins immobilitzats, Adlert Salze 27. Vulgarment s'anomena també porc crespí, ja des de segles: Per provisió de dues garzelles, de hun porch crespí e de un taxó qui són en lo dit Real, doc. a. 1428 (Arx. Gral. R. Val.). 

|| 3.   Porc marí o porc de la mar: nom de diferents espècies de peixos grossos, generalment d'un metre o més de llarg, d'ulls grossos, forma del cos prismàtica triangular, i color negrós o gris fosc; les principals són el Centrophorus granulosus, el Centroscymnus coelolepis i la Centrina vulpecula; es troben, encara que no abunden, en les mars de Catalunya, València i les Balears. 

|| 4. ant. Porc espí: peça defensiva de les fortificacions, que consistia en una post guarnida de pues de ferro i muntada damunt una columna, que es posava als enderrocs de muralla, a les entrades de pont, etc.; cast. puerco espin. Gran fosso ab sa estacada, sa banqueta y porchs espins, doc. a. 1706 (Aguiló Dicc.).
    Loc.—a) Porc i porquer: tothom en general, sense distinció. «Això, porc i porquer ho porta»: això ho porta tothom.

—b) Anar brut com un porc o més brut que un porc: anar molt brut.—c) Quedar com un porc: quedar malament, fer un paper molt ridícul o desairat.—d) Fer el porc: obrar de manera indecent.

—e) Dir a algú el nom del porc: insultar-lo molt.

—f) Jeure com un porc: jeure molt a l'ampla, sense miraments o sense pensar en el treball.

—g) Menjar o Afartar se com un porc, o Esser un porc malfart: menjar excessivament o de manera indecorosa.

—h) Estar gras com un porc, o més gras que un porc: estar molt gras.

—i) Anar com el rei porc: anar molt brut (Mall.). Sempre anava just el rei porc: ara se posaria un vestit nou, i dins mitja hora era pitjor que un tap de pica, Alcover Cont. 280.

—j) Fer oi an el rei porc: esser o anar molt brut (Mall.).

—l) Tornar-se el porc truja a algú (Cat.) o Eixir el porc mesell a algú (Val.): sortir-li malament un negoci, una empresa; resultar al revés del que s'esperava.—m) Engreixar es porc que no han de matar: fer una feina de la qual no ha d'obtenir-se profit (Inca).

—n) Esser la mort del porc: esser molt poc planyuda la mort d'algú (Empordà). «Ha estat la mort del porc: així no l'han de cuidar ni mantenir».

—o) Quan el porc canta: molt tard. Es diu principalment referint-se a l'acte de llevar-se del llit molt tard.

—p) Fer nedar de porc: fer dues cares per no quedar malament amb una altra persona, o fer embulls per sortir d'un assumpte o situació difícil (Mall.).

—q) Matar es porc en divendres, a algú: fer-li una feta inconvenient per a ell, desbaratar-li els seus projectes, fer-li una mala passada (Mall.).—r) Fer més mal que un porc solt, o Donar més faena que un porc solt: fer molt de mal o donar molts de treballs i molèsties (Val.).

—s) Fer pica de porc, d'una cosa: manejar-la de qualsevol manera, sense gens de mirament (Mall.).

—t) Donar cap de porc: (ant.) desfer-se d'algú, matar-lo brutalment (Quadrado Forenses 148).

—u) Estar com el porc a l'estaca: estar en molt bona situació, fruint de tots els avantatges o privilegis.
    Refr.

—a) «Al costat de casa maten porc»: es diu referint-se a algú que, essent molt pobre, es vanta o presenta com a amic de gent molt poderosa.

—b) «Porc a mitges, mai fou gras» (o «mai és gras»): significa que els negocis que es porten a mitges, no solen donar prou benefici a cap dels dos participants.

—c) «Porc fiat (o «comprat a espera»), tot l'any gruny»: vol dir que els deutes donen moltes preocupacions al deutor.

—d) «De porc i de senyor, se n'ha de venir de mena» (o «de casta»): significa que dels nascuts o criats en un ambient de vulgaritat, no és freqüent que surtin obres de generositat.

—e) «El comerciant i el porc, no se sap què té fins que és mort»: es refereix a les sorpreses que donen els homes de negocis, que sovint semblen estar en magnífica situació econòmica quan estan endeutats fins a les celles, cosa que es veu i descobreix si el negociant es mor en plena activitat mercantil.

—f) «L'avar i el porc, no aprofita fins que és mort».

—g) «De gavatx i de porc, no te'n fiïs fins que és mort».

—h) «Per sant Martí, mata el porc i enceta el vi»: assenyala la data escaient per a començar a matar porcs.

—i) «A cada porc li ve el seu sant Martí»: significa que a tothom li arriba la tongada de desgràcies o el moment d'haver de compensar amb dissorts les temporades que han tingut de felicitat.

—j) «Per sant Tomàs, agafa el porc pel nas»: significa que per sant Tomàs, en la segona quinzena de desembre, ja és ben hora de matar el porc.

—l) «Per Nadal, el porc en sal».

—m) «Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé»

—n) «Qui té nou porcs a la salera, bon Nadal se li espera».

—o) «Aleluia, aleluia, qui no mata porc no menja xuia» (Empordà, Men.).

—p) «L'ase diu orellut al porc, per falta d'orelles»: es diu referint-se al qui retreu als altres els defectes que ell mateix té.

—q) «Crieu fills, crieu porcs»: significa que sovint els fills són desagraïts envers els pares.

—r) «El porc més roí menja el millor aglà»: es refereix al repartiment injust dels béns del món.

—s) «Qui té hort i porc, tot l'any té un bon conhort» (Urgell, Segarra).
—t) «Del porc, fins la coa és bona»: ho diu replicant algú que ha estat tractat de porc.
—u) «Per un porc no cal tenir estaca»: es diu per menysprear una cosa que es considera massa petita o insignificant.
—v) «Lo porc, siga xic o gros, vint llonganices du al cos» (Verdaguer Folkl. 49); «Un porc gros, ne porta un altre al cos»: significa que el porc és un animal molt profitós com a aliment.
—x) «Qui cerca porc, ses oreies li grunyen»: vol dir que quan algú du una idea forta a trobar o obtenir una cosa, sempre es pensa veure-la o descobrir-la (Mall., Men.).
—y) «Al qui tot ho vol per a ell, li ix el porc mesell» (Alcoi).
—z) «Porc i dona, tot l'any és bona».
—aa) «D'Olot, ni dona ni porc»: ho diuen els de la Garrotxa per denigrar les dones olotines; i els olotins repliquen: «Porc i dona, d'Olot és bona».

—bb) «¿Qui mana a can Ribot? ¿L'amo, o el porc?»; «¿Qui governa a can Ribot? La truja o el porc»: es diu en to de reny davant un fet que es considera una inversió de l'orde jeràrquic.

—cc) «¿Tanta honra ha de tenir el porc com el porcater?»: es diu recriminant el qui no respecta com cal els de més categoria.

—dd) «A lloc on habiten porcs, no hi cerquis espigues»: vol dir que és absurd cercar una cosa allà on no pot lògicament existir (Men.).

—ee) «El porc, dóna morrades fins que és mort»: es diu referint-se a una persona grossera.

—ff) «Es porcs només fan una furgada»: es diu referint-se als qui volen donar abast a diferents feines o empreses (Men.).

—gg) «No és pas amb aigua clara, que s'engreixen els porcs»: significa que per a engreixar cal alimentar-se de coses substancioses.

—hh) «Si la porquera és mestressa, ¿qui guardarà els porcs?»: vol dir que en totes les empreses ha d'haver-hi distinció entre càrrecs directius i serveis subalterns.

—ii) «Mala llana té es porc, que tot són cerres»: es diu quan s'esdevenen coses que tenen mal aspecte, que no deixen preveure gaire bon resultat (Mall.).

—jj) «Menjar i jeure, vida de porc»: es diu referint-se als qui viuen sense treballar gens.

—ll) «Porc estugós, no pot morir gras»: significa que l'excés d'escrúpols no és bo per a la salut (Mall.).

Fon.: pɔ́ɾk (or., occ., eiv.); pɔ̞́ɾk (val., mall., men.); pɔ̞́ɾс (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); póɾk (Elna, Serrallonga, Cotlliure, Amer).

Intens.
—a) Augm.: porcàs, porcarro, porcatàs, porcatarro, porcarràs, porcassarro, porcarrot.
—b) Dim.: porquet, porquetxo, porquel·lo, porqueu, porquí, porquiu, porcoi, porcarrí, porcarró, porcarrineu, porcarrinoi, porcarrinet, porcarroi, porcarrinoiet, porcató.
—c) Pejor.: porcot.

Sinòn. (vulg.): garrí, gorrí, bacó, cotx, tossino.

Etim.: del llatí pŏrcu, mat. sign.