SEGLE XV.
(Aquí se apropia de autores de otras naciones, como el Reino de Valencia,
como ha hecho en siglos anteriores)
Abella, Pere d'. - *Acanyés, Lluis. - Avinyó. - Borja, Tecla de.
- Boxadors, Andreu de. - *Bover, Ramon. - Crespí de Valldaura.
- *Cardona, Ramon de. - Diez, Roderich. - *Estrús, Bernat.
- Eril, Arnau d'. - Stanya. - *Ferruix, Gabriel. - *Ferrandis, Vicens.
- Ferrer, Francesch. - (Fenollar, Scrivá) (Fenollar, Vidal, Verdanxa, Vilaspinosa, Miquel Stela.)
- Febrer, Andreu. - Fogassot, Joan.
- Ferrando. - Figueras. - *Garau, Joan. - *Guiot, Dionís.
- Galbany, Pere. - Gazull, Jaume. - Gibert, Guillem. - Gralla, Martí.
- García, Martí. - Guerau, Franci. - Jordi de Sant Jordi. - Lull, Romeu.
- March, Ausias. - Masdovelles, Pere. - Masdovelles, Berenguer.
- Masdovelles, Joan. - Moncada, Huch de. - Moreno, Joan. - Navarro.
- Oliver, Francisco. - *Portells, Baltasar. - Perot, Johan. - *Pastor, Simón.
- *Puentull, Joan. - Perez, Miquel. - Pastrana. - Puig, Pere.
- *Roiç, Lluis. - Roig, Jaume. - Requesens, Lluis. - Rocabertí, Vescompte de.
- Roiç de Corella, Joan. - Rocafort, Joan. - Ramis.
- *Sessellas, Blay de. - *Spanyol, Benet. - Sors, Lleonari de.
- Safonit, Jaume. - Stela, Comenador. - Sunyer, Mossen. - Serra, Bernat.
- Serradell de Vich. - Çavall, Ramon. - Torroella, Pere. - Traffort. - *Urgell.
- *Vinyoles, Narcís. -*Viana, Carles de - *Vilagut. - *Valterra.
- *Vilarrasa, Lluis de. - Valmanya, Antoni de. - Verdú. - Via, Francesch de La.
PERE D'ABELLA.
Pus axí 't plau ta bandera stendre
é divulgar ça e llá los secrets
de tu e mi qui 'm son estats retrets
ben' he rahó que jo 't dega rependre
e dar castich perque altra vegada
ton parlar franch no sia abandonat
...
car veure pots que comets gran errada.
TORNADA.
Aldonça prous Deus vos ha dotada
col solell bell retent gran claradat
á quantes son passats de gran beldat
entenets be la coble é la tornada.
MOSSEN AVINYÓ.
Com á forçat m'hauré de vos partir
pus no 'us ve be aceptar mon servey,
cert á mon grat me convendrá morir
e morint prest se que pendré remey.
Lo cor mesquí qui no pot soportar
l'enuig é dan que 's veu aparellat
d'açí avant me veuré apartat
de tot delit pus me voleu matar.
TORNADA.
Altas de sort d'aquí no 'm partiria
mes trobme tal qu'he ja perdut lo cest
e mes amar jamay no fuy tan lest
mes los afanys l'entendre meu desvia.
---------
Lohar cascú segons lo seu merexer
es lo degut, posant á part tot vici,
dient lo ver, james pot ser dit nici,
si be 'l voler á molts lahors fan crexer
per adquirir alguna benvolença
han prontitut en fer semblant desorde,
á mi no 'm plau seguirlos en tal orde
que fos jutjat de poca conaxensa.
TORNADA.
Altas de sort qui 'n te la pens cofesa
é 'm dona dan é dolor infinida
tal vida 'm plau mas crech que preterida
será molt prest si donchs no m'es defesa.
ALTRAS OBRAS D'EST POETA.
I. Lo molt voler jo crech no 's pot compendre. (Ab tornada.)
II. No perque cert a tot lo mon no sia. »
III. Pus bona sort de mi tots jorns s' absenta. »
IV. D'amor me clam del interes que prench. »
V. Nou pensament es present á la pensa. »
VI. Segons comprench práctica cortesana. (Ab tornada.)
VII. A molts compren qui prenen entrenyor. »
VIII. Tots mos delits en un punt volguí perdre. »
----------
NA TECLA DE BORJA. (I)
Oides vostres rahons belles
bon Mossen March á qui 'm coman
responch vos breu al que dit han
segons juhí que fas d'aquelles.
Mòlt poch estim lo que en mí es
mes puix forçat es lo meu dir
al qui dirá «mes val que 'm mir»
jo li comdampne lo procés.
Pero si parle lo revés
de veritat mudant camins,
á vos remet los meus juhins
que sou de tots lo mes entès.
(1) Esta Tecla de Borja fou neboda del Pare Sant Calixte III y escrigué
la obra que 's tè á la vista en resposta á una demanada que li feu lo poeta
Mossen Ausias March, demanada que 's troba al cap d'avall dels
cants d'amor del mateix y que comensa aixís:
Entre 'ls ulls é les orelles
jo 'm trob un contrast mólt gran...
------------
MOSSEN CRESPÍ DE VALLDAURA.
(En lloansa de la vila de Morella.)
Ab tota llealtat Morella.
may son fort valor amolla,
puix la Germania folla
fonch tan perseguida d'ella.
De Valencia es maravella
y de tot lo mon espill,
no ha concebut traidor fill,
perque en observar les lleys
y la obediencia dels reys
no repara en lo perill. (1)
(1) Lo catalá d'aquesta composiciò apar moderna (perque es valensiá);
mes no 'u semblará tant si se té en compte qu'es son autor de últims del segle y si se l'
compara ab lo catalá de Anselm Turmeda.
RODERICH DIEZ. (Díez)
Si be jo crech la veritat sentí
mon bon amich del cas que demanáu
la mia ma á la vostra rescriví
lo sentiment que de ma pensa trau.
Cascú dels dos amants vol ser amat
complidament del altre sèu volgut
lo gran recel de serhi decebut
los fa causar lo desdenyós combat.
A vos confès é 'us dich lo que jo viu
no ha mòlt temps portant d'amor la jou
la passio que fa que l'hom no riu
no cal ser gran l' endici que la móu
e confiant del bon comport d'amor
sempre veig hom en altra part vexar
car un tal fet tantost fa declarar
quant de voler habita dins lo cor.
Duptar no 'us cal si 'l Terenci llegiu
menys de glosar á la lletra veuréu
solució al dupte que escriviu
si bè notáu lo que d'ell compendréu.
Les ires, dix e axi 'u declará,
de 'ls namorats es integració
del be d'amor é la perfecció
la voluntat axí la senyalá.
SEGUIDA ENDREÇA.
Vos molt discret e honest capellá
del que 'us he dit segons ma entenció
sumar podéu esta conclusió,
que zel d'amor es qui la brega fá.
OBRAS D'EST POETA.
I. De vuy demá fent via lo temps.
II. Una danza que per responament tè ests versos:
qui pert son temps es be orat
e ple de molta grossería;
aço dich per l'enamorat
qui desamat ama s'aymía.
ARNAU D'ERIL.
O tu traidor é com poguist donar
per suspitós lo princep de valor?
car de bontats es vuy cabdels e flor:
ta malvestats te fa guinardejar
…....
O tu traidor pus veus que jo t' apell
per tan vill hom, com no serques senyor
e jutje gran que 's preu de sa honor
hon jo e tu provém la nostra pell?
Car jo't promet que't seguiré dins França
per so qui n'han molt millor la usança
de fayt d'armas mostrant cavelleria,
per çó vull en seguir aycella via.
O tu traidor quant m'aurás agut jutge
e sertament auré de leys jornada,
no 't falliré á la taula jurada,
ans mon martell ferrá desus l'enclutge
ab gran plaser ez ab trop gran desduyt,
mas tu m'aurás tot primer salconduyt
ez ab aysó lo gatge 's complirá:
allí veurém qui bon dret mantendrá.
E que l'arnès sia de nostre grat
sens refusar e sens tornar á mida,
lança, coltell, spasa ben fabrida
….
atxe pesant o que 'n sie laujera
…..
O tu traidor, be sabs que Ferriol
t' ha ensenyat man bel colp é repich
mes lo teu cor flach, cobart e manich
non ha sofert c' hom ne veses un vol.
Dins lo palau de la flor Margarida
gran assaig fist pera duptant la dita,
no est gosat exis de Barchinona,
Bacallar fat com est tan vill persona.
----------
STANYA.
Rich sò d' enuigs é pobre de conort.
Luny de tot be abundant en dolor
desventurat é malcontent d'amor
essent jo viu vos dich que ja so mort.
No trob remey ni se á qui m'acost
ne passe temps en res que pler me sia
perque am mes la mort que 'm sia tost
que viure luny de vos qui sou m'aymia.
O trist de mi catiu en mala sort
e corregut de molts mals é tristor
desventurat e mal content d'amor
essent jo viu vos dich que ja so mort.
---------
FRANCESCH FARRER.
Qui veu present lo que may no ha vist
per novell cars lo cor fa mudament
e tal se fa del que no veu e vist
que com si veu desije ser absent,
aytals afers experiments los mostra
que diu lo ver de quant cascú ignora
desplegant lo estel fen bella mostra
del gran Soldá per lo canal á fora
dilluns matí á déu d'agost comptant
MCCCC e quaranta quatra (10/8/1444; San Lorenzo, Sant Llorenç)
de Sent Lorenz lur festa celebrant
ben ordenats seguint la hu al atra
la gent subtil qui viu la multitut
de tantas naus germás e galeassas
qu'en nombre son contat vist e sabut
huitanta cinch entre bonas e lassas.
Plors, crits e plants sentí de fills e maras,
e mólts marits dólres ab sas mullers,
tal per sforz mostraven bellas caras
qu'era diverz lo cor de lurs volers.
Lo mestre gran sentint un tal desordre
pren en la ma lo anyell ab sant Johan
é diu: «O fels vosaltres de mon ordre
Deu no permet que rebe mal ne dan.
«Ecce agnus Dei qui tollit pecata mundi.
…..
Gran colp de gent e crits per las murallas
las defensant ab colobrines prou
y ells tambe de fletxes sus que palles
tiren los caus a nostra part ço nou.
…....
La nostra gent pren ánimo tant gran
que pèls terrats dressen sons e cansons.
…....
Audaces fortuna juvat timidosque repellit.
Y aqui sonen bombardes e balestas
trons e trepig, de fletxes gran remor,
molts son nafrats per lo cors, qui per testas
molts cavallers e altra gent de be:
qui 'ls bull la sanch mirant un acte tal
ixen al camp e allí ab l'altre 's te,
ans Mahomet altre sent Jordi val,
colps de bastons de lansas e coltelas
los uns nafrats los altres cauhen morts.
….
Qui baptizatus fuerit, salvus erit; qui non, condemnabitur.
Un gran ajust de vells e hoc de vellas
minyons en bras e donas desfrenadas
infinitat de ninas é donzelles
contritament, molt escabellonadas
hi a peu descals uns van á Nostra Dona
qui á Filerm, tals á Sant Agustí,
e gran part d'ells á molta sgleya bona
qu'en Roda ha; veuriels tots allí
agenollats ab lagremes per cara
(e gemegant) tots deyan e plorant
à gente pagana libera nos Domine.
…....
Vist per tots ells lo mal aculliment
foren d'acort d'anar ans que morir,
tres jorns apres sens fer lo manament
del gran Soldá fan los mes recullir
tendes, arnès, bombardas e lals tot
…...
e ab bel mitjorn divendres ells se'n van
ben ordenats la volta de Turquía
Quid gloriaris in malitia quae potens es iniquitate?
------
Aveu lexat ut, re, mi, fa, sol, la
pera enfingir dehá ¡cuerpo de Dios!
vos bon galan más sou dels de cassá
del que 's detras feu cara pera vos
et finis est convertere Bernat
cloeu los pits e alargau las faldas
si no feu tal per eixir de pecat
vos ne sentrèu de fredas e de caldas.
Ante quam gallas cantet vos negás
amich á Deu leixant en la carrera,
apres penjás l'habit en la figuera
diacá sou qui 'us absol de tal cars;
tornáu Bernat al quirieleyson
si vinctum es vestitum... voléu
é no 'us cureu d'atenyer Absalon
que 'l facistol se dol de vostra veu.
ALTRAS OBRAS D'EST POETA.
I. Obra que comensa: Vuit letras son á la mitat vocals.
II. Conort, obra de 730 versos que comensa aixís:
O be 's despit e gran dolor
oir parlar à mòlts d' amor,
e no tenir que metre 'n joch, etc.
y acaba:
e cadescú tornant se 'n va
hon lo voler mes li digué
mas l' hu á l' altre promaté
que 'n semblant cas no falliria
ans que tostemps loaria
esta vida esser bona
dir tos temps mal de mala dona.
Figura tambè en La questió de Pere Torroella, y en ella hi tè una esparça que comensa :
Si dona al mon s'ateny per ben servir.
---------
Cobles
ANDREU FEBRER.
Fragments de la traducció de la Divina Comedia.
INFERN, C. 1.
(Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura,
ché la diritta via era smarrita. Catalá o catalana, si entens este texto es perque parles italiá.)
En lo mig d' el cami de nostra vida
Me retrobi per una selva escura,
Que la directa via era fallida.
Ay! quant a dir qual era es cosa dura
Esta selva selvatge, aspera e fort,
Quel pensament nova por me procura
Tant amargant que poch es pus la mort!
Mes per tractar d'el be qu'eu hi trobé
Diré l' als que hi descobri mi record.
lo no scé be redir com hi entré,
Tant era ple de son en aquell punt,
Que la vera via io abandoné.
Mas pus qu'eu fuy al peu d'un gran coll gunt
Hon termenava aquella escura vall
Qui m'havia de por lo cor compunt,
Guardé en alt e vi 'l sender qui sall
Pus alt vestit ia d'els raigs d'el planeta
Qui mena hom dret per cascuna call.
Llavores fon un poch la pahor queta
Qui 'ns en lo llach del cor m'era durada
La nit avant, ab pietat estreta,
E axi com cell qu'ab elena afanyada
Ix d'el pelec for d'el mar a la riva,
Mira l' aygua perillosa e malvada,
Axi 'l meu cor qui enqueres fugiva
Se regira a remirar lo pas
Qui no lexa jamay persona viva;
E reposat un poch lo meu cors las
Pris lo cami per la playa deserta
Axi qu'el peu ferm sempre era el pus bas.
E vets vos quasi al començar de l'erta
Una llonçaparda presta e lleugera
Qui d'un gay pel virat era cuberta.
E no 'm lexava ans m'anava primera.
Empatxant me tan fort lo meu camí,
Que mantas veus fuy per tornar arrera.
Temps era d'el principi del matí;
E'l sol muntava ab aquestas senyals
Qu'eran ab ell lla com l' amor diví
Mogué primer les coses mundanals;
Si com fo be d'esperar occaysò
La gaya pell de semblants animals
L'hora d'el temps e la dolça sazò;
Mas no per tant que pahor no 'm fahés
La vista qui 'm aparech d'un leò.
Aquest sembla que contra mi vengués
La testa alçant ab fam molt rabiosa
Si que aparech que l'aer ne temés;
E una lloba flaqua e bramosa
Segons parech en la sua magreza
Qui molta gent feu ya viura confosa.
Aquesta 'm mes tanta de gravidesa
Ab la pahor qu'eixia de sa vista
Que io perdi tot l' esper de l' altesa.
Et axi com cell que volenter acquista
E ve en temps que tot perdre li 'n fa,
Qu'en tot son cor se complany e s'entrista,
Aytal me feu cella bestia lla
Que venent me encontra poch a poch
Me'n espenyia lla hon may sol no ha.
EPISSODI D' UGOLIN.
La boca sosleva d'aquell fer past
Lo pecador, torquant se la (del sanch vermell)?
Als pels del cap qu'havia per darrer gast.
Puys comença: Tu vols qu'io renovell
Desperada dolor, qui 'm prem lo cor,
Ja pur pensant abans que parle d'ell.
Mas s'il parlar meu deu esser labor
qu'infamia fruyt al traydor qu'io rou,
Veurás parlar enssems mesclat ab plor.
Io no sé qui tu es, ni per quin mou
Es tu vengut ça jus: mas Florenti
Ressembles bé veramen a qui t' ou.
Tu deus saber qu'io fuy compte Ugolí,
E aquest es l' arcevesca En Roger:
Ara 't diré perqué son tal vehí.
Que per l' afecte del seu mal saber,
Fiant me d'ell, cert io fuy axi pres
E pux fuy mort, ja dir no es mester.
Pero cell que no pots haver entés,
Ço es, en com la mia mort fo cruda,
Ohirás et sabrás si m'ha ofés.
Un breu pertus de dintra de la muda,
Hon de la fam per mi titol s'es dat,
E hon convé qu'encara altri s'encluda,
Me demostra per un seu poch forat
Pus llumens ja, quant io fiu lo mal son
Que del futur lo vel m'ha declarat.
Aquest paria a mi mestre e don
Cassant un llop ab llobetons al mont
Per qui Lucha als de Pisa s'escon.
…...
…...
Quant fuy desper primer en lendema
Plorar senti entre' el son mos fillols
Qu'eran ab mi, e demanar del pa.
Ah! ets cruel certes si ja not dols
Pençant aço quel meu cor se pençava;
E si no ploras, de que donchs plorar sols?
Ja eram desperts e l'ora s'acostava
Quel menjar nos solia esser adot;
E per lo seu somni cascu duptava.
E io clavar senti 'l portal dessot
A l' orrible torre, hon io guardé
En la cara mos fills sença dir mot.
lo no plorava axi dins m'empedré;
Ploravan ells, e Ancelmucio meu
Dix: pare, qu'has qu'axins guardes? Perqué?
Per ço re no ploré, ne respos eu
En tot cell Jorn, ne en la nit apres,
Fins quen lo mon altre sol claror feu.
E com un poch del seu raig se fo mès
Al doloros carcer, e io scullí,
Per quatre visatges lo meu messés.
Ambduy les mans per dolor me mordí,
Hon ells pensant qu'eu fés per voler pa
O per manjar, tantost llevarensí,
Dien: pare, molt menys dolor sera
Que tu menjes á nos, car tu 'ns donist
Estes mesquines carns: despulléns ja.
Calle llavores per no ferlos pus trist.
Cell dia e l'altre estiguéren tots muts.
Ay, dura terra, ay perqué no t' obrist!
Mas pusqué fom al quart dia venguts
Gaddo se gita a mi estés als peus.
Dient: pare, ques que tu no m'ajuts!
Aqui mori; e axi com tu m' veus
Viu io morir los tres de u en u
Entre 'l quint e 'l sext dia, hon cech e leus
Iom pris a grapponar sobre cascu;
Dos jorns los cridé pus que foren morts:
Pus mes pogué quel dolor lo dejú.
JOAN FOGASOT.
Ab gemechs grans plors e sospirs mortals
sentí les gents dolres per les carreres,
plasses, cantons en diverses maneres
los ulls postrats estant com bestials.
Dones d'estat viu estar desfressades
lagrimejant e batentse los pits,
los infants pochs criden á cruels crits
vehent estar llurs mares alterades.
¡O trist de mí quin fet pot ser aquest!
¿De quant ensá está axí Barcelona?
L'arma ab lo cors de cascú se rahona :
acte semblant no crech may sia lest.
Clar de llurs ulls diluvi gran depara
d' aigua tan fort que per terra 'ls decáu,
i Ay! ¿qu'es axó, germans, dir me vulláu?
Tots estan muts e guardant me en la cara.
Creix mon dolor per tal capteviment,
e de plorar los fiu prest companyía,
molts esforsats perden la homenía,
e cascú diu gemegant e planyent:
O vos omnes qui transitis per hanch viam meam
attendite et videte si est dolor sicut dolor meus.
…....
ALTRAS OBRAS D'EST POETA.
I. Obra que comensa: Infinits mals divisió 'ns aporta.
II. Obra en 5 estr. y torn.: Rey virtuós senyor d'insigna terra.
FERRANDO (1).
(1) Aquesta poesía en lo «Cansoner d'obres enamorades,» dú per títol:
«Altra obra contra fortuna adversa feta per mestre Ferrando metge,»
y al acabament te aquesta nota: «Ab la present obra guanyá joya.»
Tal indispost qual lo novell e tendre
en la gentil é pulida sciença
no recusant mon treball per apendre
he preposat devant la reverença
de tanta gent é molt singular plaça
per manifest no lexant cobla alguna
un petit vers qui en part satisfaça
al qui saber vol d'adversa fortuna.
…....
TORNADA.
Mare de Deu pus de tot be complida
sou en lo cel qui es bell consistori
redressau tost Barcelona afligida
no triguéu en lo seu adjutori.
FIGUERES.
Lahors de sa senyora.
Enteniment, saber ne fantasia,
art, pensa, giny, rahó ne calitat
no 'm basten may segons ma voluntat
en dir los bens senyora que Deus guia
sens vostra part,
aquests son tals e tants que nunque 'm par
un sol instant
que 'l pensament no 'us port mon cors d' avant
é la virtut qui s' diu aprensiva
no 'm represent un lum enamorant
tot mon sentit fins en l'entel•lectiva.
TORNADA.
Font d'honestat per legalment servir
en fins açi la mia carn es morta
Mas no son mors mon voler é desir
ne l'arma cert qu' amantvos se deporta.
Tè aquest poeta á mes una obra de 4 estrofas seguida de una oració de 110
versos de 9 y de 5 sílabas. La obra comensa aixís: Temps ha que visch pecant sens penedir,
y la oració aixís: sobiran Deu Creador.
PERE GALVANY.
Pus vey lo mon es vengut en tal cas
que leyaltat no n'es de fill á payre
Pere, Joan volgra aver mort son fraire
e l'hereter l'heretador al vas.
Antechrist es qui ve de pas á pas
guerres bastint, dols, afanys e desayre
Dèus nos ajut e la Verge sa Mayre
sino del tot nos te al Satan al ras
per aquest mals ha Deus permes lo cas...
JAUME GAZULL.
(Tros del somni de Joan Joan.)
Puix sabeu quant es cosa certa
elles ab elles,
y mes si son totes femelles
tantost y son
volent parlar de tot lo mon,
en tot se meten;
y si calláu, vos acometen
per traure noves,
y tostemps fan contres y proves
sobre tot hom.
¿Y vos qué fèu? ¿Y l' altre com
se troba huy?
Y dir los mals de son vehí,
de sa vehina.
Y ara parlant de medicina
donen remeys,
y atlegant los furs y lleys,
en tot se posen
y en tota res diuen y glosen
lo parer seu.
Parlar del cel les ohiréu
y de la terra.
Ara de pau, adès de guerra,
y del infern,
y del estiu y del ivern,
y sens afany
vos contaran tot quant en l' any
han comenzat,
texit, ordit y acabat;
tot fil per randa
vos ho diran, sens donar tanda
pera respondre.
Y baix parlant sentí compondre
tantes cosetes,
que par que sien oronetes
dins en lo niu,
que si 'ls sou prop sol chiu, chiu
bast á axordarvos:
y si voleu aparellarvos
ab ploma y tinta,
veuréu entr' elles com s'hi pinta,
y com s'hi juga
d'un joch que 's diu á la fexuga,
y com repiquen,
y unes ab altres com se piquen
del joch baxet
parlant cubert y molt secret
elles ab elles.
Yo aguaytant y ohint los vols d'aquelles
tant gran plaer prenia de mirarles,
que desijí que 'ls meus cabells y celles
fossen tornats en aquell punt orelles
perque pogues mes atent escoltarles.
Y estant axí, vent que 'l joch s'escalfava,
creure podeu, qu'en tal cas no dormia,
ans fonch descans, que molt me descansava,
puix tant com mes la brega 's remesclava,
tant jo millor major pedres cullia.
…..
«Senyores mies, trobaréu
segons me par,
alguns que solen ajuntar
en certa casa
d'un home de corona rasa
eclessiastich,
molt graciós y molt fantastich
y molt sabut,
y entre la gent molt conegut
per excellent,
de molt gentil enteniment
y singular,
Mossen Bernat de Fenollar
¿Be 'l conexéu?» -
- «Senyora, sí, no 'us estronquéu
passau avant...»
…..
Han altercat
sobre los joves y los vells,
qual de amor
deu esser merexedor
y mes amat,
ni sin deu ser lo vell privat
o mes en conte
…..
- «Digáunos donchs, senyora mia
¿y qui son ells?
Digau ¿sabeu quáls son aquells
que favorexen
la part dels vells y desconexen
la joventut?
Digau, si Dèu vos do salut,
de cadascú,
los noms d'aquells de hu en hu:
vejam qui son
que des que crech lo mon es mon
may ohí tal,
ni questió tan desigual
viu disputar.»
- «Senyora, l' hu es Fenollar,
lo doctor vell,
Joan Moreno y Portell,
y un Gazull, (Viscaí y Gasulla a Valderrobres, nom de un vi)
lo Viscaí que te l'un ull
desconcertat,
y 'l que 'us he dit; es lo jurat
Mossen Vinyoles.
Caxa n'han fet de castanyoles
ells de nosaltres
…..
y los que tenen ab los vells
es lo jurat,
y lo Moreno qu'es estat
lo principal.
Lo Fenollar ha fet egual
lo joch á tots.
…....
Escrigué aquest autor á mes La Brama dels llauradors del Orta de Valencia contra lo venerable Mossen Fenollar prevere, y algunas altras.
GUILLEM GIBERT.
Ab dolor gran e fora de mesura
vull jo dir part de una trista mort,
ab dolor gran abundós en tristura
vos denuncíu aquesta mala sort.
Ab dolor gran passá d'aquesta vida
al lloch etern lo príncep d'Aragó (1),
ab dolor gran lo poble tot jorns crida
molt fort plorant, dient: «Deu li perdó.»
Ans que morís, espay de gran 'stona
ell parlá clar ab un aire plasent;
ans que morís, á tots de Barchinona
recomená son fillet é sa gent.
Ans que morís, ab gran humilitat
volguè pregar tot hom li perdonás,
ans que morís, prés derrer comiat
á tots dient que algú no plorás.
Apres d'açó, lo cap va inclinar
juntas les mans loant lo Criador,
apres d'açó, los ulls li viu tancar
ab un sospir miráu quina tristor!
Apres d'açó, l' ánima s'apartá
dexant lo cors e montá se 'n á Dèu,
apres d'açó, tot hom Jesus pregá
dient: «Senyor es lo servidor teu.
…...
(1) Variant: lo exellent princep de Aragó.
A aquesta poesia acompanya en lo Cansoner de Paris la seguent
nota :
«A XIII de setembre (festa de Sancte Tecla), any MCCCCLXI, (1461)
reté la ánima á Deu omnipotent lo princep don Cárles (de Viana) de gloriosa memoria,
en lo palau Real de la ciutat de Barcelona.»
TORNADA.
Mare de Deu humil Verge María
acudiu prest als qui 'us volem pregar
Mare de Deu mateunos en tal via,
qu'est mal divis del tot s'haje apartat.
ENDREÇA.
Genolls flectats de fin cor pregaria
bons Cristians la Verge sense part
genolls flectats, tot jorn reclamaria
qu'en paradís nos vulla colocar.
MARTÍ GRALLA.
Mossen Johan segons opinió
d'aquells antichs, qui viu enamorat
un sol delit es primer be comprat,
absent enuig veus lur condició,
si voluntat es causa de sentir
vostre dolor e seny no 'us pot valer
no 'us sé remey ans en mig desesper
sinó en fuig d'açó quin pot fugir.
…..
TORNADA.
Mon frare dols vostre amor no lexás
ni 'l franch voler qui va per lo camí
de conseguir aquell gentil matí
qu'ella 'us dirá: “senyor guanya de mas.”
Esta obra, que consta de 7 estrofas, fou escrita en resposta á una altra
que á Martí havia dirigit Mossen Johan Masdovelles.
MARTÍ GARCÍA.
Desconcertat d'aquell saber
d'aquell art giny e maestría
ab que solia
vençre l'esforç e lo poder
d'amor e fer ço que tot dia
m'afavoria
desgraciat fat é grosser.
…..
Certes mon fin cor e voler
ma leyaltat é cortesía
de 'l que 'm temia
muyr per fael é verdader,
e si mils morts perçó prenia
als no diria
ans ab esforç ferm e sençer
ho defendria
com se pertany d'un escuder.
…...
Despuys que so presoner de fortuna
qui 'm te resclus en son carcer terrible
hon cosa al mon finalment no m'ajude
blasme, maldich, ma fortuna, 'l planeta,
cella que m'ha per sa desventura
portat en loch hon partra del cors l'arma
res no pensant de ma part ne valença
que soblement nos gir per lo contrari.
TORNADA.
Segurament tot revers e contrari
que pas per vos menys de tota valença
mi sent bastant mentre 'l cors m'atur l'arma
quals no 'm sostè mes de vostra ventura.
ALTRAS OBRAS D'EST POETA.
I. Danza que comensa lo RESPÓS ab est vers:
Adeu bon temps é bona sort,
y la primera cobla ab est altre:
O trist! é no deu sclatar.
II. Lay que comensa: Temps es que sospir é que plor.
FRANCI GUERAU.
Si col malalt quant la febre 'l combat
e de sa carn ix una gran calor
per tot lo cors lo pren tan fort dolor
que del ben star roman las é cansat
tots los sentits perden sa libertat
e lo bon juy es luny de son recort
ab res al mon no pren algun deport
pèl natural que 's forment alterat.
Desige strems é quant li es contrari
e variejant diu molt desvarions
en son dormir tostemps ha visions
no pren sabor en negun letovari
e si molt prest son metge ordinari
dantli remey no 'l trau del purgatori
mor lo mesqui freturos d'adjutori
ple d'entrenyor desert é solitari.
TORNADA.
Del viure meu en mans teniu la mida
viure yo tant com senyora veuréu
vida ab dolor soplich vos no 'm donéu
hajáu mercé de mi qui 'us am sens mida.
ALTRAS OBRAS D'EST POETA.
I. Obra de 5 estrofas ab tornada que comensa: Aquí porá doncella virtuosa.
II. Obra de 5 estrofas y tornada : Un gran enuig dins mon cor sent causar.
III. Sparça ab tornada : Bellesa gran vostre cor il-lumina.
JORDI DE SANT JORDI.
Tots jorns aprench e desaprench ensemps,
é visch é muyr e fau d'enuig plaher,
axí mateix fan del avol bon temps
e vey sens ulls é say menys de saber,
e no strench res é tot lo mòn abras, (1)
vol sobre 'l cel e no 'm movi de terra,
e ço que 'm fuig incessantment accás,
e 'm fuig aço que 'm segueix é m'aferra.
(1) E null stringo e tutto 'l mondo abraccio,
e volo sopra 'l cielo, e giaccio in terra.
(Petrarca. - Sonet XC.)
Lo mal no 'm plats e soven l'om percás,
am sens amor e no creis ço que se,
par que somiy tot quant vey pres ma fas,
oy he de mi é vull altra gran be,
e pertant call e avis menys d'oyr,
de l'hoc cuyt no lo ver me par falsia,
e menjs sens fam e grat me sens pruhir,
e sens mans palp e fas de seny follía.
Com vull muntar devall sens que no 'm gir,
e devallant puig corrent en alt loch,
e rient plor é vellar m' es dormir,
e quant so fret pus calt me sent que foch,
e a dret seny jo fas ço que no vull,
e perdent guany el temps cuytats mes tarda,
e sens dolor mantes de vets me dull,
e 'l simpl' anyell tinch per falsa guinarda.
Colquant me leu é vestint me despull,
e trob leuger tot fexuch é gran carch,
e quant me bany me pens que no 'm remull,
e sucre dolç me semble fel amarch,
lo jorn m'es nuyt, é fas clar del escur, (el día me es noche)
lo temps passat m'es present cascun' hora,
e 'l fort m'es flach, e 'l blan tinc molt per dur,
e sens faller me fall ço que 'm demora.
No 'm part d'un loch é james no m'atur,
lo que no crech ivarçosament trob,
del qui no 'm fiu me tinch mòlt per segur,
e 'l bax m'es alt, é l' alt me semble prop,
e vaig cercant ço que no 's pot trobar,
e ferma veig la causa somoguda,
e lo fons gorch aygua sus prat me par,
e ma virtut no 'm te prou no m'ajuda.
Quant chant me par de que 'm prench udular,
e lo molt bell me semble fer é leig,
abans me 'n torn que 'm loch no vull anar,
e no he pau e no tench qui 'm garreig,
aço 'm ve tot per tal com vey encés,
de revers fayts hay cert mont é natura
e sent qui 'm so en lurs fayts tant empés
que m'es forçat de viure sens mesura.
TORNADA.
Prenga cascú ço que millor li es
de mon dit vers reverçat d'escriptura
e si 'l mirats al dret e al revés
traure porets del ávol cas dretura.
ALTRAS OBRAS D'EST POETA.
I. Obra de 5 estr. ab doble torn.: Un cors gentil m' ha tant enamorat.
II. Obra de 5 estr., tornada y endr. : Ajustat vey d' amor tot lo poder.
III. Obra de doble torn.: Enyorament enuig dol é despit.
IV. Obra de 5 estr. y torn.: Sovint sospir, dona, per vos de luny.
V. Obra de 5 estr., torn. y endr. : D'aver lo mon é lo dret tal d'aymía.
VI. Obra de 5 estr. y doble torn.: Ara ojat dompnas que 'us fan saber.
VII. Obra de 9 estr. : Enuig enamich de jovent.
VIII. Obra de 5 estr. y torn. : Desert d'amichs de bens é de senyor.
IX. Obra de 5 estr. y torn.: En mal podiers enqueres en mal loch.
Lo marqués de Santillana diu en la carta que dirigí al condestable de Portugal,
al tractar de aquest poeta: «compuso asaz fermosas cosas, las quales el mismo asonaba,
que fué músico excelente e fizo, entre otras, una cancion de opósitos que comienza:
Tots jorns aprench e desaprench ensenmp. Fizo La pasion de amor, en la qual copiló
muchas buenas canciones antiguas...
ROMEU LULL.
Cobbles de Romeu Lull scusantse d'un mal dit qu' era inculpat per una dama.
Si 'us he mal dit visqué en lo mon
Si 'us he mal dit | en pensar ni per obre
no 'm do Deu bè | ni lo que li deman;
si 'us he mal dit | quant fas me vingue en dan
visque en lo mon | trist, mal conten té pobre; (content é)
si 'us he mal dit | la cara 'm caiga sobre
sens confessar | muyra com á dampnat;
si 'us he mal dit | veurem puga orat
en l' ospital | que james lo seny cobre.
Si 'us he mal dit | que mon servey pres sia
en tot desgrat | sens haver galardó;
si 'us he mal dit | hajen punitió
per gran que fos | mes ne mereixeria.
Si 'us he mal dit | l'ofensa tornaria
tota en mon dan | pena dolò é dolors;
si 'us he mal dit | james mercé de vos
de mos treballs | haje la vida mia.
Si 'us he mal dit | la carn me caigue trossos
de tot mon cors | per malaltia greu;
si us he mal dit | rabia 'm prenga 'l peu
tot fins al cap | que mans les menj á mossos.
Si 'us he mal dit | tinga dolor al ossos
tal que james | no puga reposar;
si us he mal dit | al lobs donéu menjar
la mia carn | á feres, corps é gossos.
Si 'us he mal dit | tot hom de mí maldiga
com de ribalt | que ten leix crim comet;
si 'us he mal dit | me sia l'un ull tret
é per lo cos | ma lenga se castiga;
si 'us mal he dit | que 'm siau enemiga,
lo mòlt que 'us am | me vinga en desamor;
si 'us he mal dit | mos delits en dolor
sien tornats | é pena per amiga.
Si 'us he mal dit | mort terra no 'm consenta,
la mar me lans | puis cors mort no 'n consent;
si 'us he mal dit | no sia penident
de mos pecats | l' infern de mí 's contenta,
si 'us he maldit | ….
tot sobre mí | vinga quant mal he dit;
si us he mal dit | de mi vingue 'n oblit
com si mort fos | anys passats mes de trenta.
TORNADA.
Par é sens par | feu que no 'us desaçenta
fals pensament | no prengau tant despit,
sabut lo ver | será mon mal finit,
de tants amichs | fareu gran delit sensa.
Resposta de Romeu Lull á tres cobbles del señor Compte de Oliva
qui mes loaria é millor la Sra. Na Francisca Rossa, metent per joya
un diamant, responent per los mateixos rims.
Compte senyor | puis virtut es la rama
é de son fruyt | pren tema mon scriura
dir quant mereix | la qu' honestat mes ama
bellesa es gran | que 'n res no la desama
es per les dos | de tots vicis desliura.
La ploma prench | per fer vostre manar
conplant ab rims | de qui virtut adora,
ó trobadors | no vulláu mes tardar
per esser tal | son virtuos obrar
tant no diréu | que 'l ver no s'entrenyora.
Natura volch | ça forsa fos finida
units los tres | la fan que tan prospera
no pot mes dar | de tots bens es remplida
los aliments | ab aquella unida
d'honor é seny | fan qu' es figura vera,
repos saber | gest, gracia, bondat
honest, costum | ab vergonya prudent
l'ayre galant | ab lo parlar limat
vells pensaments | en jovenil edat
tant triumfar | la fan degudament.
Quant mes la mir | tórbem los sentiments
noves laors | tarden la mia má
per lo mòlt grat | que prench en les presents
les pervenir | fan aquelles absents
lo meu delit | tots temps millorat va
Dido, Saphos | Tyresi no feu
Penelope | ni Judith ab sa mossa
mes del que vos | haveu fet é faréu
car vist es clar | de totes mereixéu
prenguéu de vos | espill fins á la fossa.
ENDRESSA Á LA DAMA.
Actes d' honor | vos fan tenir tal cosa
qu'apres la mort | 'ls cels triumpharéu
per viure honest | felicitat hauréu
com ho suplich | á nostre senyor Dèu.
Obre fete per Romeu Lull intitulada
LO CONSISTORI D'AMOR.
L' alt trimphant | Cupido Deu d'amor (triumphant, triumfant)
qu'en l'univers | te tanta senyoria
per moltes gents | fet absolut senyor
ell departeix | de grat lo seu tresor
á quants li plau | sols pera cortesía
mostra tenir | no poca felonia
sol trist pensós | quant ab ell me n' aní
en loch desert | plorant la pena mia
cridant me dix: | «¿Que fas per esta via?
e ¿de que 't dols | é clamas tant de mí?»
Per oir dir | ell esser comprenguí
ab' larch en ma | lo carcaix buyt portava
los ulls velats | grans ales li miri
per les senyals | tantost lo coneguí
de murta al cap | núu ab garlanda anava
com infant pech | mansuet me semblava
á poch instant | me parech vell molt fer
humil prostrat | li diguí: « ¿que manava?»
tot temorós | irat ves mi 's mostrava
com si volgués | de mi venjansa haver.
Si com aquell | que conort ha mester
ajuda gran | al temps mes necessari
que 's veu en punt | qu'ha perdut lo poder
los sentiments | libertat é saber
y resistir | no pot á son contrari
ne pres á mi | que lo tancat armar:
obert me fo | donantme bon socors
per qui creguí | me tractás de cossari
son honor prest | se mostra voluntari:
per remeyar | mos dolors suspirs é plor.
Perque conech | penava per amors
ab veu suáu | é cara riallosa
tal me parlá: | «Perdona tas dolors
no 't cal duptar | rahoném los dos
oir de tu | me plaurá tota cosa
acars te fiu | semblansa furiosa
ensuperbit | te volguí refrenar
mes com te viu | color tan dolorosa
voltim á tu | ab semblansa amorosa.
Digues ¿que vols? | ton plant vull escoltar.»
Yo qu' axi prest | por no 'm pogué deixar
sfors prengui | per la sua valensa
sentim la veu | encara tremolar
pus acomens | ma querela donar
fentli rahons | quant m'era fet ofensa
per mòlt amar | ab cativada pensa
la qu'ha mon grat | molt mes que totes val
ella cruel | del tot vol ma perdensa
puis consentiu | fer me tal asillensa
sino de vos | de quí clamar me cal.
Vos be sabeu | mon cor ferm é leal
ab quanta fe | servint sempre millora
des que 'm manás | mon servir li fos tal
promesa 'm fes | donarme per senyal
lo dols sguart | que 'm feu en aquella hora
quan primer viu | tan singular senyora
tinguí per cert | que viuria content
que temps vinguès | sémblem' que degut fora
per dolor gran | vaig cridant «via fora»
per los carrers | orat me tè la gent.
Retrets no fas | que 'n sia penident
per son servey | sol desige la vida
puys li fos grat | mes del gran mal que sent
fora de seny | perdut lo sentiment
ma veu cridant | deuria esser oida
donchs vos suplich | feu que sia xaudida
hajáu mercé | no vulláu que mes dur
car fins assí | tinch la pena per dida
jamechs é plants | la llet que m' han nodrida
e mes que may | mostre lo cor mes dur.
Mes jo pus ferm | constant vos prench per mur
met vos devant | per que 'm siáu defesa
d' aquella fe | no 'us vull esser perjur
si mester es | per vos morir no cur
delliberat | tinch seguir tal empresa
crueltat gran | e complida bellesa
ab desamor | units son per mon dan
feu que 'm vullau | donaume gran concesa
fer pot quant vol | pis ferm la brida presa
may leixarè | fins vensudes serán.»
Entés mon dir | ple de pietat gran
si bè de tot | res sacret no li era
dolres mostrá | los ulls mullats li van
tot piedòs | per tans greujes que 'm fan
los portaments | d'aquella tan altera
aixi respos: | «Faste promesa vera
molt prest veurás | lo coll al jou tindrá
qui tal te fa | sots la mia bandera
no li valrá | la superba maná
que mut costums | bé mester li será.
PRESIDENT.
Lo teu lament | sens par anujat m' ha
molt sovint | oig á qui tal me demana
altri ne tu | mes no m'enujará
jutje 'us darè | ab consell just é sa
qui' us oirá | dilums cada sepmana
president fas | á dona castellana
per mòlt saber | ab lo bon juy que te
no veig qu'en res | la voluntat l'engana
per la rehó | qu'ha presa per germana
l'esperiment | me 'n dona tanta fé.
CONCELLER.
Per canceller | Na Bastida 'us daré
vuida de pris | ab general entendre
prevista en tot | reposat n' estaré
tal la judich | per lo que d' ella sé
sab, ben coneix, | prudent es per compendre,
grans esfors pren | per veritat defendre,
duptar no 'm cal | que no será fet tort
hajáu per cert | qui s' vulla pot offendre
james veureu | consenta lo dret vendre
ni 'l interés | la fes mudar d'acort.
VICICANCELLER.
Na Ribes vull | viuda de gran recort
sia de grat | vicicanceller ella
per honestat | que pren per son deport
é tots amants | hauran á bona sort
quants seguirán | virtuosa querella.
Al viciós | tindrá sorda la orella
no consentrá | que 'l haja lo 'us ell
no hi pot entrar | qui viciós s'apella
mes qui desig | d'honestat lo consella
per que virtut | es fonament d'aquell.
REGENT.
Continent te | galant ayra novell
entota antfa | la Rebolleda dama
ab gran repós | honest discret é vell
de gravitat | en sí porta 'l mantell
senyora tal | que tot asçés desama
ses obres son | conformes á la fama
car per lo mig | son cami veig tenir
manifest es | quant honor aquella ama
son viure honest | abrassa la tal rama
donchs per regent | d'ella 'm poré servir.
ADVOCATS.
Tres advocats | es master elegir
en lo consell | que las causas rahonen
la viuda cert | Tagamanent ofir
l' altre Na Valls | car bo n'ha son bell dir
Na Dionis Miquel | car be proponen
totes ensemps | unides se consonen
d'un parer seu | per defendre virtut
no hi dupta algú | les orelles m'ho sonen
advocarán | que 'ls vicis se confonen
del natural | sens ley fará scut.
ALGUTZIRS.
A Na Berquer | te mòlt be merescut
que d'algutzir | li sia dat l'ofissi
animo gran | gosar saber stut
vol aquell loch | ó gran solliscitut
quant ser humil | é quan superbo, nici,
l'altre será | de mon vot é judici
viuda qu'es diu | Corbera Caramany
molt diligent | favorable suspici
regiran be | lo semblant exercici
honradament | farán quant se pertany.
PROPONEDORS.
De tots amants | per interés é guany
proponedors | de qualsevol requesta
Na Sepmanat | vindra pendrá l'afany
é no 'm oblit | de Na Vilademany
per llur stil | cascu colrá sa festa
puys que desig | en res no 's deshonesta
enteses ja | tal pretestassió
si voluntats | en aquells no va lesta
en lo tal cars | la virtut será presta
castich donant | é greu sumissió.
JUTJE D'APELLAÇIÓ.
E si per cars | no 'ls es feta rehó
acorregut | m'ha la comptesa Lulla
dará son juy | en la apellaçió
contents serán | de quant per ella 's vulla
discreció | es tota sa despulla
actes prudents | la guien per lo bras
que just parer | en mig d'ella s'aculla
com se pot fer | que fruyt altre se 'n culla
qu'honest é just | ab virtuòs percas.
UXERS.
Per ser sagur | que nangú no hi entrás
dins en aquest | ajust de gent tan noble
sinó l' amant | que per virtut amás
é de son cor | tinguè tot vici ras
car no 'es degut | sia publich al poble
prench per uxers | las que conté ma coble
Na Boschanes | ab saber mòlt espert
senyora tal | que virtut es seu moble
perque format | sia de dos lo coble
l'altre será | Na Almugaver per cert.
L' ARAUT.
Com ordenat | hagué tan bell concert
intitulat | d'amor lo consistori
feu me vestir | sobre vesta de vert
é com araut | no 'm tingue res cubert
més me en la má | una verge de vori
armes als pits | segons es l'us cursori
perque en mon dir | cascuna fe prengues
manant á mí | que á totes fes notori
fossen presents | d'amor al consistori
al temps donat | sens un punt tardar mes.
L'ARAUT AL PRESIDENT É ALS ALTRES OFICIALS.
Al president | primer jo fuy remés
explicantli | sa gran prorogativa
e qu'exercís | son ofici com es
sens consentir | fos preterit en res
lo dret d'aquell | mostrantsen molt esquiva
prenent de tots | s'ofensa per cativa
ell de bon grat | tot mon dir acceptá
alegrá molt | be mostra lo quant priva
totes apres | prenent ab gana viva
obedients | l'ofici que 'ls doná.
FI É ENDRESSA A TOTS LOS AMANTS VIRTUT.
Puis obehint | yo fiu quant me maná
l' amant virtut | fassa justa demanda
car be defés | per advocats será
causa seré | cascú son dret haurá
é justament | li darán la garlanda
pero gordáu | no vaje per la randa
vostre proces | d'honest examináu
car altrament | portaréu negra banda
ab dolor gran | viuréu en vostra tanda
foragitat | per vos tancat en clau.
ALTRAS OBRAS D'EST POETA.
I. Misteri gran ó concebiment noble. (Ab tornada.)
II. Per satisfer al que tant me obliga. »
III. Si en temps passat hagués hagut coneixer. »
IV. De boca-dents postrat estich en terra. »
V. Yo fuig d' amor per viure en libertat. »
VI. Mon sentiment ha perdut del tot l' esme. »
VII. Fantasiant molt sovint en amor. »
VIII. Léxem estar amor no 'm dones pene. »
IX. Si 'n negun temps d'amor me so clamat. »
X. Vengut es ja qu' en amar daré terme. »
XI. Puis no 'm voléu prech la mort prest me vulla. »
XII. Gloriós es l' hom qui no sent d' amor. »
XIII. Ab gran sfors quasi fora natura. »
Ausias March
PERE MASDOVELLES.
Tot ignorant se pensa mòlt saber
e va ab ulls cluchs en lo bell dia clar
met son camí pel qual no sab anar
e tot sabent spatxa per grosser.
Variejar lo veurets cada dia,
parla tostemps, lo mesquí no s'compren,
ab sos semblants li plau fer companyia,
si ou parlar, lo sentit ho reprèn.
l'home d'honor qui trenca sa paraula
á cascun jorn li veureu fer viltat
no duptant gens deute ni amistat
d'acte d'honor no li plau tenir taula.
Si 'l repta algú haya feta malesa
no y respon may; si 'us ha pres diner
satisfer hi vos ha ell apaguesa,
¿mon car cosí que 'us par d'est mercader?
Dona d'honor qui viure vol honesta
en general deu esser estimada
si sa honor castament ha guardada
e per algú será estada raquesta;
car la qui 'u es e requesta no l'han
virtut li es mas no tant singular
com es la qui estreta l'han haurán
e dolçament s'es sabuda guardar.
…....
Be pot pensar dona qui tal tempesta
met lo seu cors será á mort liurada
per lo marit qui l' aurá ben amada
e lo renom qu'en lo mon d'ella resta;
e 'ls pobres fills qui per sort romandrán
vituperats no 's poden alegrar
e son incerts llur pares ahont l'han
ne qual per dret deuhen la má besar.
TORNADA AB ENDREÇA.
Jo prech á Deu les qui mal usarán
que prestament les vulla illuminar,
les honestes á vos les recoman
Mare de Dèu les vullats conservar.
BERENGUER MASDOVELLES.
Prenguen espill los curials que son
de grans senyors é persona cascuna
y aquell rich hom don Alvaro de Luna
e com vilment es exit d'aquest mon
segons se diu per crims executat
en loch publich dient aquells ab crida
fets tots per ell en lo temps de la vida
e per lo quals a mort fonch condempnat.
Pens cadescú pèl gran rey molt amat
en aquest fet e crech ab bona cura
que fets semblants trobarán l'escriptura
erli aman herz alliot malvat
que per lur dit e conçell desleyal
feran reys tres ab lo poble cordats
mas Dèu volent pres foren descordats
executals aquells del consell mal.
Tot conceller de rey ne curial
qu'es amador de la cosa publica,
ama, tem Dèu lo temps que pacifica
rey ab vasalls e vol l'estat reyal
e part lo be que 'n si n'aconsegueix
ha merit gran e deu lo regordona (parece que pone regórdona)
mes al tirant que 'l rey e publich dona
hon se que tir per si Dèu lo puneix.
Los set peccats mortals aquells compleix
á mon albir qui ama tiranía
e vers infern te manifesta via
ab l' enemich qui d'ell may se parteix,
e va lo foll abandonadament
tancats los ulls conaxença perduda,
e ve la mort jornada no sabuda
fall-li deixar lo gonyat malament.
Molts dels passats visqueren noblement
sol per haver en lo mon nomenada
apres lur mort e que fos divulgada
la virtut lur é savi regiment,
quant mes deu vuy cadascú ben obrar
que no 'l renom e paradís n'espera
e sos bons fets li romanen derrera
e van primers al loch qui es sens par.
En açó vull aquesta obra finar
á tots dients l'interés propi lexen
com faça dan en aquells qui regexen
e l' aquirit ha també de restar
e mes anant en retre compte prim
al jutge gran qui te justa balança
á folls qui tots vindrem alrabucança
si en vers Deu justament no vivim.
TORNADA.
Mon creador, si lo mon desestim
servint á tu en qui tinch esperansa,
em guarts d'açò que mes no dech estim.
ALTRA OBRA D'EST POETA.
Obra en 5 estrofas y tornada: L'hom qui del mon s'aparta per servir.
JOAN MASDOVELLES.
Qui pert lo temps detrás ço que no val
me par de seny que molt freturòs sia
e crech tenir se fa la darraria
per hom qui 's te content de poch cabal,
hi aquest tal,
mon frare car, de vos saber volria
per quin l' haveu, donchs sens parenseria.
digáumho prest que jo molt le per al.
RESPOSTA.
No pensáu gens que metrè un jornal
ni dos, ni tres que sia grossería,
de mi 'us se dir l'home conçellaria
metès lo temps d'açi per tot Nadal
ab gran destral
que mon parer follia gran seria,
lexás lo fet axi 'n la mijanía,
ans veure déu la fi de be ó mal.
REPLICACIÓ.
Entés haveu ben be lo general
que 'us dich que 'n res esmenar se poria,
mas á mon juy servir es gran follia
dona ab poch seny qui tir al natural,
mas tot es tal
per tant diré al qui es en la via
servesque 'l temps per vos dit e lo dia
ab tot son cert menjará menys de sal.
ALTRA.
Qui de mi 'us dir que fos enamorat
dona de vos jurvos ma fé mentí
que per null temps altra que vos aymí
ni aymaré, tal es ma voluntat.
ALTRA OBRA D'EST POETA.
I. Increat Deu sol creador.
HUCH DE MONCADA.
(Fragment de un poema.)
Ab laugeresa no pesada é sompa
ix de Valencia ressonant la Fama
inflant (ses galtes de rubins) la trompa
que 'l so inmortal del mon suspens inflama;
roba de Dafnes la segona pompa,
de sa transformació sens deixar rama,
oberta ó closa flor, oliva é fulla
que pera fer garlandes no la culla.
Totes les palmes trau de Berbería
podentles tallar d' Elx, mes considera
que en la terra qu'es nit y está á mig dia
no hi reste palma pus de romaguera;
é les ales batent ab armonía
fa per tot l'univers vol é carrera;
é ab trompa é veu silenci á tots demana
d' Ort á Ponent, de Sur á Tramontana.
Torna á Valencia publicant la crida
que á les Nacions ha fet, y allí prepara
sens cosa reservar de eterna vida
un acte publich de memoria clara;
processó fa Granade, pus florida
que na vist lo mon de mes afable cara
tal que la enveja vent tant gran ressenya
mordent lo cor les serps del cap desgrenya.
JOHAN MORENO.
Obra feta per Johan Moreno en persona de una nobbla e devota
Sra. Dona Violant d'Urria.
Yo si be 'm tinch | per indigna serventa
de vos que sou | celestial regina
alt sobre 'ls cels | mare verge divina
filla de Aquel | que tot lo mon sostenta
contemplaré | á Vos magnificada
en paradís | segons que puch bastar
car no se algú | tant vos puga loar
quant merexéu | en vos esser honrada.
E que 'us diré | verge humil sagrada
si 'ls doctós sants | prou no si atravexan
mos pensaments | be troben é conexan
que ja nasqués | al mon santificada
de sant Joan | Batista y Jeremies
se diu ben cert | foren santificats,
donchs mes de vos | que sou luny de pecats
conjuncta ab Deu | en cambre del Macies.
L'esperit Sant | cumplint las profecias
vench sobre vos | eternalment eleta
Deu 'us elets | essent verge perfeta
segons que 'u dix | profetant Isaias.
Del beneyt part | nata es maravella
entendres pot | per la virtut de fe,
Deus inmortal | home mortal naixqué
Jesus parint | restas mare donzella.
Ab quanta amor | criá vostre mamella
al fill Jesus | fet hom sens carnal pare
…......
de grans virtuts | sobre totas pus bella,
ab quanta amor | vos plague esser venguda
casta plorant | sus al peu de la creu,
ab quanta amor | amás lo Fill de Deu
restant en vos | la fe que era perduda.
No 's pot contar | com fos al cel rebuda
Deu é los sants | quanta 'us feren la festa
mes que la neu | teniu la sobre vesta,
molt resplandent | la corona deguda,
de plenitut | de gracia sou plena
en paradís | ahont senyorajáu,
tots van aquí | los que vos prohiscáu
delliures son | de la infernal cadena.
TORNADA.
Tots los meus drets | Mare de Deu serena
tinch ja perduts | si vos no m'advocáu
ab vostre fill | Senyora 'm concordáu
sots lo mantel | cobre la mia 'squena.
ENDRESSA ALS JUTGES.
Jutges d'honor | puix que teniu la mena
del bon saber | e de virtuts la clau
aquest meu dir | si 'n res vos desplau
yo 'l vos tramest | que hi sia feta smena.
ALTRAS OBRAS D'EST POETA.
I. Ab tot que á esperiments (47 estrofas).
Tambè figura en lo Procés de les olives é disputa dels joves é dels vells, fet Fenollar, Gazull, Vinyoles y alguns altres.
MOSSEN NAVARRO.
STRAMPS.
Veig que 'm plau e pas dolor estrema
per un desig que dins mon cors se tanca
muyr sens morir é la mort m'es stranya
sent ço que déu sentir home que fina,
no crin la mort e desig molt la vida
tot no mes un ans veig la diferença
que 'ns ha forçat á amar á qui desama
tota amistat qu'ab rahó no s' ordena.
Aquella fi que tot amant desija
de ses amors ma voluntat cobeja
é no la teny ans la troba defesa
perqué la par tal amistat refusa,
ço que 'm fa amar desamar me consella
aquell desig que mon voler demana
é no 'l desam ans l' am sens sperança
e com mes l' am renova ella ma pena.
Ço que mes val e no 's pert may en dona
fin que la carn es de l' arma dijuna
quant pus hi pens mon sperit atroba
la hon es tant inclinada ma pensa
tant m'abelleix ço que forma natura
humanalment quant acaba tal forma
que tot voler d'altra amistat me passa
e lo restant del mon me descontenta.
TORNADA.
Dona de mi mon esperit contemple
vostra amistat á mon delit es causa
per lo desig humá que no 's conferma
á vos qui sou d'honestat genitura.
ALTRA OBRA D'EST POETA.
Una que comensa: Si be d' amor me clam sovent.
FRANCISCO OLIVER.
Requesta d'amor de madama Sans merci feta per mestre M. Chartier,
treta de francs en cathalá per Franc. Oliver.
(Alain Chartier (ou Charretier, en latin «Alanus Auriga»),
né vers 1385/90 à Bayeux, mort vers 1430 (le 20 mars 1430?),
sans doute à Avignon, est un poète, diplomate, orateur et écrivain politique français,
ayant écrit à la fois en latin et en moyen français.
Naguères chevauchant pensoye,
Com’ homme triste et douloureux,
Au dueil où il faut que je soye
Le plus dolent des amoureux ;
Puisque par son dart rigoureux
La mort me tolli ma Maistresse,
Et me laissa seul langoureux
En la conduite de tristesse....
Copio y pego todo el poema en una entrada aparte)
No ha molt temps cavalcant jo pensava
com un hom trist cansat e dolorós
en un gran dol hon fortuna 'm lançava
lo mes dolent de negun amorós
pusqu'ab son dart é força rigorosa
me tolch la mort la senyora de mí
lexantme sol ab tristor engoxosa
en lo govern dolorós é mesquí
e si vull dir forçat mes que 'm jaquescha
de fer dictats e de cobles rimar
e qu'abandon e de mí convertescha
riure y solaç per lo lagremajar
cert en açó m'es forçat lo temps metra
car jo no tinch sentiment ni confort
d'escriura res ni tampoch de tremetra
cosa qu'á mi ni altra fos deport.
…...
Cert lo concell que 'm donáu ma senyora
se pot mils dir que no fa pas lo fer
de creureu yo me perdonáu estora
car lo meu cor es tan fort é sançer
qu'ab res del mon no pot girar la pensa
en cosa tal d'hon no ha leyaltat
ni pus concell mester no 'm fan defensa
sino de vos mercé e pietat.
….....
Senyores vos é vosaltres donzelles
en qui honor neix e fa gran ajust
no vulláu ser cruelment tan rebel-les
cascuna may ni totes de tal fust
é ja de vos neguna no ressembla
aquella qui m'ohiu parlar açí
á qui hom diu hi apella so 'm sembla
la bella cert dama Sense mercí.
…...
ALTRAS OBRAS D'EST POETA.
I. La Borja y 'l d' Aragó.
II. Bocairent te nom de fel.
Bocairent te nom de fel
Mes no fel de amaritat
Que fel de tanta lealtat
Es fel dolça com la mel,
Est nom li ha donat lo cel,
Puix que de la Germania
No te raza ni sang cria
Ans te en llealtat lo non plus
Perque li guanya en Bellùs
Honrra y vanderes un dia.
https://books.google.de/books?id=WD9lAAAAcAAJ&pg=PA65&lpg=PA65&dq=%22Bocairent+te+nom+de+fel%22&source=bl&ots=EuvBbE7wZI&sig=ACfU3U2utIRjL-RZw7LfllWUPKIayXQ3Tg&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjnzounzJz0AhXF_7sIHZIfC5IQ6AF6BAgEEAM#v=onepage&q=%22Bocairent%20te%20nom%20de%20fel%22&f=false
Part 2
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.