fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses

Qui tos digue que lo chapurriau, mallorquí, valensiá són dialectes y lo catalá idioma es fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses. Com, per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, sociolingüista, doctor y tot, Arturo Quintana Font, Héctor Moret Coso, Ramón Sistac, Juaquín Monclús de la Ascuma, Luisico Raxadel, Carlos Terès Bellés, lo pena de Marcel, Octavio Serret, Carlos Sancho Meix, etc ... 

La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferéns variáns del chino son popularmen considerades com a dialectes, encara que los seus parláns no se poden entendre entre ells. Pero parláns de sueco y noruego, que están considerats com llengües separades en general se poden entendre. 

Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fíquen subtítuls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En enténdre bastán alemán ya ne ting prou.

Arturo Quintana Font

Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Ignacio Sorolla Amela

Mes Ascuma

Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté 

Ramón Sistac

Carlos Sancho Meix, de Valdeltormo

Francisco Serés

Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José

Alberto Sánchez Piñol

Tomás Bosque de La Codoñera

Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan

Javier Giralt Latorre

un idiota universitari, Virgili Ortiga

AVL, Antonio Ferrando Francés

Luis Raxadel

Pompeyo

lo pena de Marcel

Temps de franja, Mario Sasot Escuer

Echenique lo argentino, motoretta per als amics

Lo neurótic de Fabregat

Jordi Pujol y José María Aznar, pacte del Majestic

Lo volat del cacao de la facao

ASCUMA y algúns dels ascumites

Juaquinico lo cochet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense

Héctor Moret Coso

Carlos Terès Bellés

Carlos Rallo, Celia Badet

baturro com ell sol, Carlos Rallo Badet de Calaseit

Clarió

apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

Desideri Lombarte Arrufat , está Arrufat ? Que baixo !!

Artur Quintana i Font , Arturo Quintana Fuente (traductó de Google)

Estudio lexicológico que presenta los términos y expresiones lingüísticas que, referidos al campo de la apicultura tradicional, se conservan en Pena-roja, localidad de la comarca del Matarraña (Bajo Aragón), cuya habla se encuadra en los dominios del catalán noroccidental. Asimismo, se presentan en el apéndice varios documentos de los siglos XIV, XV, XVIII y XIX relacionados con la apicultura en Pena-roja, Peñarroya de Tastavins.


Arrufat, D. L., & Font, A. Q. i. (1989). L’apicultura tradicional a Pena-roja. Alazet. Revista de Filología, 0(1), 73-97.

http://revistas.iea.es/index.php/ALZ/article/view/142

Se pot descarregá un PDF

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/127440.pdf

apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

Desideri Lombarte Arrufat , está Arrufat ? Que baixo !!

Artur Quintana i Font , Arturo Quintana Fuente (traductó de Google)

Estudio lexicológico que presenta los términos y expresiones lingüísticas que, referidos al campo de la apicultura tradicional, se conservan en Pena-roja, localidad de la comarca del Matarraña (Bajo Aragón), cuya habla se encuadra en los dominios del catalán noroccidental. Asimismo, se presentan en el apéndice varios documentos de los siglos XIV, XV, XVIII y XIX relacionados con la apicultura en Pena-roja, Peñarroya de Tastavins.


Arrufat, D. L., & Font, A. Q. i. (1989). L’apicultura tradicional a Pena-roja. Alazet. Revista de Filología, 0(1), 73-97.

http://revistas.iea.es/index.php/ALZ/article/view/142

Se pot descarregá un PDF

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/127440.pdf

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font

en la Wikipedia en castellano no existe su perfil o no lo encuentro a día de hoy.

https://an.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font (aragonés inventado)

Artur Quintana Facebook Artur Quintana i Font (Barchinona, 1936) és un filòleg català, membre de la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consello Asesor de l'Aragonés, membre d'honor de l'Academia de l'Aragonés i president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. President d'honor de la Ascuma. Estudià romanística i germanística a Barcelona i Colònia. Fou lector de català i castellà a Cardiff i Friburg de Brisgòvia. Es doctorà a Barcelona amb una tesi doctoral sobre el parlar de la Codonyera. Ha publicat un bon nombre d'articles sobre l'aragonès, l'alemany i l'occità. També ha fet algunes traduccions de l'alemany. D'entre els seus articles destaquen: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesia d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua cagalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).

Modifica

• «Artur Quintana i Font». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
• (català) Obres de Artur Quintana a Dialnet.
• (català) Entrevista a Artur Quintana i Font ta o Projecte Lletres i Memòria, a Memoro - El Banc de la Memòria

Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) ye un filologo catalán. Ye miembro correspondient d'a Sección Filolochica de l'Institut d'Estudis Catalans, miembro d'o Consello Asesor de l'Aragonés, miembro d'honor de l'Academia de l'Aragonés y president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. Estudió romanistica y chermanistica en Barcelona y Colonia. Estió lector de catalán y castellán en Cardiff y en Friburgo de Brisgovia. Fació a suya tesi doctoral en Barcelona sobre o parlar de La Codonyera. Ha publicau buena cosa d'articlos sobre l'aragonés, l'alemán y l'occitán, y ha feito prous traduccions dende l'alemán. D'entre os articlos destacan: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesía d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls, obrin avans la boca què els ulls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua cagalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009). Muitos d'os suyos articlos, quasi totz os que s'ocupan d'Aragón se han publicato en o libro "Xandra". Estudios aragoneses de luenga e literatura. Estudios aragoneses de lengua y literatura. Estudis aragonesos de llengua i literatura" (2007). 

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font

en la Wikipedia en castellano no existe su perfil o no lo encuentro a día de hoy.

https://an.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font (aragonés inventado)

Artur Quintana Facebook Artur Quintana i Font (Barchinona, 1936) és un filòleg català, membre de la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consello Asesor de l'Aragonés, membre d'honor de l'Academia de l'Aragonés i president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. President d'honor de la Ascuma. Estudià romanística i germanística a Barcelona i Colònia. Fou lector de català i castellà a Cardiff i Friburg de Brisgòvia. Es doctorà a Barcelona amb una tesi doctoral sobre el parlar de la Codonyera. Ha publicat un bon nombre d'articles sobre l'aragonès, l'alemany i l'occità. També ha fet algunes traduccions de l'alemany. D'entre els seus articles destaquen: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesia d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua cagalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).

Modifica

• «Artur Quintana i Font». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
• (català) Obres de Artur Quintana a Dialnet.
• (català) Entrevista a Artur Quintana i Font ta o Projecte Lletres i Memòria, a Memoro - El Banc de la Memòria

Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) ye un filologo catalán. Ye miembro correspondient d'a Sección Filolochica de l'Institut d'Estudis Catalans, miembro d'o Consello Asesor de l'Aragonés, miembro d'honor de l'Academia de l'Aragonés y president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. Estudió romanistica y chermanistica en Barcelona y Colonia. Estió lector de catalán y castellán en Cardiff y en Friburgo de Brisgovia. Fació a suya tesi doctoral en Barcelona sobre o parlar de La Codonyera. Ha publicau buena cosa d'articlos sobre l'aragonés, l'alemán y l'occitán, y ha feito prous traduccions dende l'alemán. D'entre os articlos destacan: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesía d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls, obrin avans la boca què els ulls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua cagalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009). Muitos d'os suyos articlos, quasi totz os que s'ocupan d'Aragón se han publicato en o libro "Xandra". Estudios aragoneses de luenga e literatura. Estudios aragoneses de lengua y literatura. Estudis aragonesos de llengua i literatura" (2007).