Zolltarif und Nomenklatur , Schlüssel zum internationalen Warenverkehr

Zolltarif und Nomenklatur, Schlüssel zum internationalen Warenverkehr,   2. überarbeitete Auflage,   Markus Böhne, Kolja Mendel, Thomas Möller, Claudia Mutscheller, Gesa Schumann.

Das Fachbuch Zolltarif und Nomenklatur ist das deutsche Standardwerk zu seinem Thema. Insbesondere die Änderungen in den Nomenklaturen des Harmonisierten Systems und der Kombinierten Nomenklatur im Jahr 2012 verlangten nach einer überarbeiteten Neuauflage.

 

Die Antwort auf die Frage nach der Waren- oder Zolltarifnummer hat Konsequenzen, weil viel davon abhängt:

die Höhe von Einfuhrabgaben, die Gewährung von Präferenzen und die diesbezüglichen Ursprungsregeln, Warenkreise zollrechtlicher Bewilligungen und die Anwendung von Verboten und Beschränkungen (VuB). Auch im Exportkontrollrecht sind waren- oder länderbezogene Regelungen häufig über Warennummern vermittelt.

 

Die konkrete Zuordnung der eigenen Waren, fachsprachlich Einreihung genannt, ist alles andere als trivial, schließlich gibt es tausende von Warennummern mit abstrakt gehaltenen Warenbeschreibungen.

Zudem existieren verschiedene Warennomenklaturen, aufgrund von Aktualisierungen und Anpassungen auch in unterschiedlichen Versionen. Somit bedürfen Bestandsinformationen in Warenwirtschaftssystemen oder Stücklisten der regelmäßigen Überprüfung.

 

Bewährte Hilfestellung bietet hier das überarbeitete Fachbuch „Zolltarif und Nomenklatur – Schlüssel zum internationalen Warenverkehr“, in dem ein Team von Experten das Thema praxisgerecht aufbereitet und darstellt.

Von den Grundlagen der Nomenklaturen und Zolltarife über den Elektronischen Zolltarif der deutschen Zollverwaltung, Hilfsmittel und Regeln für die korrekte Einreihung sowie verbindliche Zolltarifauskünfte, eine Vielzahl praktischer Beispiele für verschiedene Warengruppen zu Bezügen und Besonderheiten im internationalen Warenverkehr erläutert der Ratgeber alle relevanten Aspekte der Materie und hilft so bei der richtigen Beantwortung der Frage nach der (korrekten) Warennummer.

 

Buch: 284 Seiten, Format 17 x 24 cm zum Preis von 34.49 EUR netto (36.90 EUR brutto).

 

ISBN: 978-3-943011-07-4.

 

Bruttopreise verstehen sich inkl. der gesetzlichen MwSt. von 7% und zzgl. Versandkosten.

Zollwert , Von der Theorie zur Praxis , Stefan Vonderbank

Zollwert Von der Theorie zur Praxis , Stefan Vonderbank,

 

In der Regel werden bei Wareneinfuhren Zollabgaben erhoben, deren Höhe neben der Einreihung maßgeblich vom Zollwert der eingeführten Waren abhängt. Die Ermittlung des Zollwerts ist jedoch meist komplexer, als es ein erster Blick vermuten lässt. Einerseits werden aus Unwissenheit oft zu hohe Zollwerte angemeldet und Möglichkeiten der Reduzierung nicht oder nicht vollumfänglich genutzt.

 

Andererseits können fehlerhaft ermittelte und falsch angegebene Zollwerte zu nicht kalkulierten Nacherhebungen sowie Bußgeld- und Strafverfahren führen.

 

In diesem Lehr- und Praxishandbuch wird das komplette Zollwertrecht anschaulich und seiner Systematik folgend dargestellt und erläutert. Der Leser erfährt z.B., wie und in welchem Umfang Werte von Vorleistungen des Einführers und Kosten im Zusammenhang mit der Herstellung von Waren wie Qualitätskontroll- oder Analysekosten in die Berechnung des Zollwerts einfließen. Auch das besonders relevante Thema des Intercompany- bzw. Verrechnungspreises wird ausführlich behandelt.

 

Das Buch bietet eine Vielzahl praxisorientierter Beispiele und liefert zu jedem Themenbereich weiterführende Hinweise auf Fundstellen, wie der Rechtsprechung, den Texten der Zollwertausschüsse bei WCO und EU, der Dienstvorschrift Zollwertrecht und sonstiger Fachliteratur. Zusätzlich beschreibt der Autor an vielen Stellen, wie auch schwierige und komplexe zollwertrechtliche Sachverhalte optimal gestaltet und ergebnisorientiert ohne zu großen Aufwand gelöst werden können.

 

Abgerundet wird das Buch durch praktische Anhänge, wie z.B. die Zusammenstellung der Zollwertvorschriften aus ZK und ZK-DVO oder dem Zollwert-ABC.

 

Buch: 406 Seiten, Format 18 x 24 cm zum Preis von 43,83 EUR netto (46,90 EUR brutto).

 

ISBN: 978-3-943011-17-3, Mendel Verlag

 

Bruttopreise verstehen sich inkl. der gesetzlichen MwSt. von 7% und zzgl. Versandkosten.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font

en la Wikipedia en castellano no existe su perfil o no lo encuentro a día de hoy.

https://an.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font (aragonés inventado)

Artur Quintana Facebook Artur Quintana i Font (Barchinona, 1936) és un filòleg català, membre de la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consello Asesor de l'Aragonés, membre d'honor de l'Academia de l'Aragonés i president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. President d'honor de la Ascuma. Estudià romanística i germanística a Barcelona i Colònia. Fou lector de català i castellà a Cardiff i Friburg de Brisgòvia. Es doctorà a Barcelona amb una tesi doctoral sobre el parlar de la Codonyera. Ha publicat un bon nombre d'articles sobre l'aragonès, l'alemany i l'occità. També ha fet algunes traduccions de l'alemany. D'entre els seus articles destaquen: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesia d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua cagalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).

Modifica

• «Artur Quintana i Font». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
• (català) Obres de Artur Quintana a Dialnet.
• (català) Entrevista a Artur Quintana i Font ta o Projecte Lletres i Memòria, a Memoro - El Banc de la Memòria

Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) ye un filologo catalán. Ye miembro correspondient d'a Sección Filolochica de l'Institut d'Estudis Catalans, miembro d'o Consello Asesor de l'Aragonés, miembro d'honor de l'Academia de l'Aragonés y president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. Estudió romanistica y chermanistica en Barcelona y Colonia. Estió lector de catalán y castellán en Cardiff y en Friburgo de Brisgovia. Fació a suya tesi doctoral en Barcelona sobre o parlar de La Codonyera. Ha publicau buena cosa d'articlos sobre l'aragonés, l'alemán y l'occitán, y ha feito prous traduccions dende l'alemán. D'entre os articlos destacan: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesía d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls, obrin avans la boca què els ulls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua cagalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009). Muitos d'os suyos articlos, quasi totz os que s'ocupan d'Aragón se han publicato en o libro "Xandra". Estudios aragoneses de luenga e literatura. Estudios aragoneses de lengua y literatura. Estudis aragonesos de llengua i literatura" (2007). 

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font

en la Wikipedia en castellano no existe su perfil o no lo encuentro a día de hoy.

https://an.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font (aragonés inventado)

Artur Quintana Facebook Artur Quintana i Font (Barchinona, 1936) és un filòleg català, membre de la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consello Asesor de l'Aragonés, membre d'honor de l'Academia de l'Aragonés i president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. President d'honor de la Ascuma. Estudià romanística i germanística a Barcelona i Colònia. Fou lector de català i castellà a Cardiff i Friburg de Brisgòvia. Es doctorà a Barcelona amb una tesi doctoral sobre el parlar de la Codonyera. Ha publicat un bon nombre d'articles sobre l'aragonès, l'alemany i l'occità. També ha fet algunes traduccions de l'alemany. D'entre els seus articles destaquen: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesia d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua cagalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).

Modifica

• «Artur Quintana i Font». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
• (català) Obres de Artur Quintana a Dialnet.
• (català) Entrevista a Artur Quintana i Font ta o Projecte Lletres i Memòria, a Memoro - El Banc de la Memòria

Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) ye un filologo catalán. Ye miembro correspondient d'a Sección Filolochica de l'Institut d'Estudis Catalans, miembro d'o Consello Asesor de l'Aragonés, miembro d'honor de l'Academia de l'Aragonés y president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. Estudió romanistica y chermanistica en Barcelona y Colonia. Estió lector de catalán y castellán en Cardiff y en Friburgo de Brisgovia. Fació a suya tesi doctoral en Barcelona sobre o parlar de La Codonyera. Ha publicau buena cosa d'articlos sobre l'aragonés, l'alemán y l'occitán, y ha feito prous traduccions dende l'alemán. D'entre os articlos destacan: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesía d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls, obrin avans la boca què els ulls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua cagalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009). Muitos d'os suyos articlos, quasi totz os que s'ocupan d'Aragón se han publicato en o libro "Xandra". Estudios aragoneses de luenga e literatura. Estudios aragoneses de lengua y literatura. Estudis aragonesos de llengua i literatura" (2007). 

Artur Quintana, Arturo Quintana Font

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font en la wikipedia en castellano no existe su perfil o no lo encuentro a día de hoy. https://an.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font (aragonés) Artur Quintana Facebook Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) és un filòleg català, membre de la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consello Asesor de l'Aragonés, membre d'honor de l'Academia de l'Aragonés i president d'Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul. President d'honor de la Ascuma. Estudià romanística i germanística a Barcelona i Colònia. Fou lector de català i castellà a Cardiff i Friburg de Brisgòvia. Es doctorà a Barcelona amb una tesi doctoral sobre el parlar de la Codonyera. Ha publicat un bon nombre d'articles sobre l'aragonès, l'alemany i l'occità. També ha fet algunes traduccions de l'alemany. D'entre els seus articles destaquen: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesia d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua catalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009).

Modifica

• «Artur Quintana i Font». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
• (català) Obres de Artur Quintana a Dialnet.
• (català) Entrevista a Artur Quintana i Font ta o Projecte Lletres i Memòria, a Memoro - El Banc de la Memòria

Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) ye un filologo catalán. Ye miembro correspondient d'a Sección Filolochica de l'Institut d'Estudis Catalans, miembro d'o Consello Asesor de l'Aragonés, miembro d'honor de l'Academia de l'Aragonés y president d'Iniciativa Cultural de la Franja. Estudió romanistica y chermanistica en Barcelona y Colonia. Estió lector de catalán y castellán en Cardiff y en Friburgo de Brisgovia. Fació a suya tesi doctoral en Barcelona sobre o parlar de La Codonyera. Ha publicau buena cosa d'articlos sobre l'aragonés, l'alemán y l'occitán, y ha feito prous traduccions dende l'alemán. D'entre os articlos destacan: "El aragonés residual del bajo valle del Mezquín" (1976), "El lèxic de la Codonyera" (1977), "La poesía d'Hèctor B. Moret" (1998), "La literatura aragonesa en catalán" (1990), "Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja del meu cul" (1993), "Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)" (1993), "Chenesis y desembolicamiento de l'aragonés común" (1999), "Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l'aragonés" (2002), "Manuscrits del Consell de les Paüls, obrin antes la boca què els ulls (1637-1667)" (2005), "Les llengües de la documentació de l'Arxiu del Consell de les Paüls d'Isàvena del 1546 al 1667" (2007), "La lengua cagalana en el Bajo Aragón" (2008), "L'aportació dels romanistes alemanys als estudis de lingüística contrastiva del català amb altres llengües" (2009) u "A fabla de Sercué en a formazión de l'aragonés común" (2009). Muitos d'os suyos articlos, quasi totz os que s'ocupan d'Aragón se han publicato en o libro "Xandra". Estudios aragoneses de luenga e literatura. Estudios aragoneses de lengua y literatura. Estudis aragonesos de llengua i literatura" (2007).