Mostrando entradas con la etiqueta Colom. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Colom. Mostrar todas las entradas

domingo, 5 de marzo de 2023

III. Constitutiones synodales editae per D. Petrum Clasquerinum

III.

Constitutiones synodales editae per D. Petrum (a) Archiepiscopum Terracon. in prima synodo per eum celebrata Terracone die veneris XXI. aprilis anno a Nativitate Domini MCCCL. octavo (b). (Vid. pág. 6.)

Ad resecandum et penitus enervandum abusum qui in quibusdam locis Terraconensis diocesis pullulavit, videlicet quod rectoribus seu vicariis perpetuis ecclesiarum parrochialium, rebus exemptis humanis, nonnulli Domini temporales, baiuli seu officiales ipsorum ecclesias sic vacantes stabiliunt seu stabilire pemitunt, ponentes inibi armatos homines, qui sine licentia dominorum temporalium novos rectores ingredi in ecclesiis eis debitis non permitunt; imo, quod est perniciosum exemplo, eos redimi faciunt recipiendo pecuniam ab eisdem, ac bona ipsorum occupant et distrahunt, antequam posessionem ecclesiarum valeant adipisci, haec fieri de cetero prohibemus omnino. Quod si secus actum fuerit, dominos temporales, baiulos eorum, vel quoscumque alios auctoritate sanctionis praesentis ipso facto excommunicationis sententiae volumus subjacere: et ecclesias sic stabilitas, et per laycos (c) occupatas, propter delictum dictorum dominorum seu officialium suorum, ecclesiastico suponimus interdicto, donech de iniuria facta nobis et rectori taliter impedito fuerit integre satisfactum.

(a) Petrum scilicet Clasquerinum, qui Oscensis primum, mox Maioricensis Episcopus fuit; indeque ad Tarraconensem ecclesiam translatus idib. februarii 1358, quam rexit usque ad 1380. Tria concilia provincialia ab eo celebrata meminit Ant. Aug.; quatuor autem dioecesana. Quorum hic constitutiones damus, siluit, fortasse tamquam rem parvi momenti. 

(b) Al. cod. hunc habet titulum, quo noster caret: Quod nullus laicus modo aliquo se intromittat de factis ecclesiae post mortem rectoris vel vicarii perpetui. Al. cod. Tarracon. sic habet: contra stabilientes ecclesias vacantes. 

(c) Al. cod. sic. 

De octavis Corporis Cristi et Beatae Teclae. 

Item quod fiant octavae de festivitatibus Corporis Cristi et Sanctae Teclae.

Lectae et publicatae fuerunt dictae constitutiones in synodo celebrata in Sede Terraconae per Rev. in Cristo patrem et dominum Petrum, Divina Providentia Archiep. Terraconen. praesente toto clero civitatis et dioc. Terraconae, et praesentibus testibus venerabili Francisco Ruffacii, decretorum doctore, canonico Barchinonensi, Vicario generali, et Petro Tolom (a: Al. cod. Colom.), canonico et praeposito Illerdensi, Officiali dicti domini Archiepiscopi, Raymundo Mascaro, scolari dicti domini Archiepiscopi, et Bartolomeo Vallorii, Camerario dicti domini, die veneris XXI. die aprilis, anno a Nativitate Domini MCCCL octavo, et me Petro Martini, notario dicti domini Archiepiscopi.

Secunda synodo

sábado, 17 de febrero de 2018

Colom, 500 anys enganyats

Des dels Estats Units d’AmèricaCharles J. Merrill, professor de la universitat de Mount Saint Mary, ha estudiat durant divuit anys tota la informació i les teories existents sobre els orígens de Cristòfol Colom. Per tant, les seves conclusions, publicades a l’estat de Washington el 2008 amb el títol Colom of Catalonia: Origins of Cristopher Colombus revealed, no són fruit de l’apassionament propi de qui vol «llaurar cap a casa».

Amb aquest llibre, Merrill demostra amb rigor que el descobridor d’Amèrica era un català que mantenia una antiga enemistat vers la família dels Reis Catòlics, i per això els monarques van ocultar la catalanitat de Colom i van fomentar la idea que era italià. Però li van donar els calerons per el viatge malgrat la enemistat, i la pela és la pela.

La mentida va guanyar credibilitat perquè es va anar repetint (com Espanya ens roba) de forma autoritzada fins que es va convertir en un dogma històric. Però, com diu l’autor: «Fins a cert punt, és possible que el mateix Colom i la seva família acceptessin aquest engany. Devien tenir-hi les seves raons. Però no hi ha cap motiu perquè nosaltres hi estiguem d’acord.»

Quan va escriure aquest llibre, Charles J. Merrill era professor de llengües a la Universitat de Mount Saint Mary, a l’estat nord-americà de Maryland. Es va llicenciar pel Dartmouth College i va cursar estudis de postgrau i doctorat a la Duke University. Ha realitzat extensos estudis sobre literatura medieval catalana i va participar en un documental del Discovery Channel sobre la vida de Cristòfor Colom.
Actualment viu a Roma, on estudia per ordenar-se sacerdot catòlic.


Colom, 500 anys enganyats