XIII. Orden que debía guardarse en las procesiones de las rogaciones, año 1484.

XIII. 

Orden que debía guardarse en las procesiones de las rogaciones, año 1484. (Vid. pág. 45.)

Ex lib. constitut. Capit. Sedis Illerdens. 

(la è la escribo e; à : a)

Die jovis intitulata XX mensis maii anno millesimo quadringentessimo octuagesimo quarto. Ordinatio super processionibus rogationum. 

Primo lo dilluns vaixant la costa de Sanct Joan entre en Sanct Andreu e no cal entrar en Sanct Joan mastirar (mas tirar) per la Coltelleria vella e sota los porxes de Mossen Carcassona, e entrar en la capella den Serra lo prevere e diacha e sotsdiacha e anar la professo per lo carrer de la Bruneteria e al cantò prop casa den Burguera anar dret a la Creu de Magdalena e passar la professo davant la iglesia de Magdalena e aqui que entren lo qui fa lo offici ab lo diacha et sotsdiacha e la professo que tir per los banys al carrer den Amiguet que es lo carrer hon sta Jorda; e que vage al Sant Sperit, e aqui que entren lo prevere, diacha et sotsdiacha et de aqui que tir la hun cor de la professo la via de Sanct Pau e laltre la via del Carme. E lo prevere, diacha e sotsdiacha vage a la casa antigua, e que sia sperat fins sia tornat e tota la professo juncta vinga al Carme e tornsen per lo carrer baix de Magdalena e pas per lo carrer de la hosteria e per la plaza e per los cobertiços de Mossen Comes lo prevere entre en la capella den Marques e tire tot dret al spital e aqui fiet officium e fet lo offici tir la professo la via de la plaza Den Carbo e per lo carrer den Guimera vage a la Seu.

La segona que es lo dimarts hisque la professo per lo portal davall lo Castell e entre en Prehicadors e de aqui tir la via de Fra Menors, e exint de Fra Menors vage a Sanct Marti, e aqui fiet officium, e fel lo offici tir la professo per lo carrer de Selles e tornsen a la Seu.

Lo dimecres que es la darrera professo exint de la Seu vage a Sanct Joan per la Costa e tots juncts entre la professo en Sanct Joan e aqui fiet oratio e exint la professo de Sanct Joan tir tota plaza avall per lo carrer maior e tir tot carrer avall fins a Sanct Anthoni e entre lo prevere en Sancta Eulalia e en Sanct Anthoni e torn la professo per lo carrer dels hortolans e entre en Sanct Lorenç e feta la oratio per lo prevere torn la professo per lo carrer den Guimera e tir dret a la Seu et fiat officium en la Seu en Sent Salvador in Claustro.

Orden que debía guardarse en las procesiones de las rogaciones, año 1484.

XIII. 

Orden que debía guardarse en las procesiones de las rogaciones, año 1484. (Vid. pág. 45.)

Ex lib. constitut. Capit. Sedis Illerdens. 

(la è la escric e; à : a)

Die jovis intitulata XX mensis maii anno millesimo quadringentessimo octuagesimo quarto. Ordinatio super processionibus rogationum. 

Primo lo dilluns vaixant la costa de Sanct Joan entre en Sanct Andreu e no cal entrar en Sanct Joan mastirar (mas tirar) per la Coltelleria vella e sota los porxes de Mossen Carcassona, e entrar en la capella den Serra lo prevere e diacha e sotsdiacha e anar la professo per lo carrer de la Bruneteria e al cantò prop casa den Burguera anar dret a la Creu de Magdalena e passar la professo davant la iglesia de Magdalena e aqui que entren lo qui fa lo offici ab lo diacha et sotsdiacha e la professo que tir per los banys al carrer den Amiguet que es lo carrer hon sta Jorda; e que vage al Sant Sperit, e aqui que entren lo prevere, diacha et sotsdiacha et de aqui que tir la hun cor de la professo la via de Sanct Pau e laltre la via del Carme. E lo prevere, diacha e sotsdiacha vage a la casa antigua, e que sia sperat fins sia tornat e tota la professo juncta vinga al Carme e tornsen per lo carrer baix de Magdalena e pas per lo carrer de la hosteria e per la plaza e per los cobertiços de Mossen Comes lo prevere entre en la capella den Marques e tire tot dret al spital e aqui fiet officium e fet lo offici tir la professo la via de la plaza Den Carbo e per lo carrer den Guimera vage a la Seu.

La segona que es lo dimarts hisque la professo per lo portal davall lo Castell e entre en Prehicadors e de aqui tir la via de Fra Menors, e exint de Fra Menors vage a Sanct Marti, e aqui fiet officium, e fel lo offici tir la professo per lo carrer de Selles e tornsen a la Seu.

Lo dimecres que es la darrera professo exint de la Seu vage a Sanct Joan per la Costa e tots juncts entre la professo en Sanct Joan e aqui fiet oratio e exint la professo de Sanct Joan tir tota plaza avall per lo carrer maior e tir tot carrer avall fins a Sanct Anthoni e entre lo prevere en Sancta Eulalia e en Sanct Anthoni e torn la professo per lo carrer dels hortolans e entre en Sanct Lorenç e feta la oratio per lo prevere torn la professo per lo carrer den Guimera e tir dret a la Seu et fiat officium en la Seu en Sent Salvador in Claustro.

Capitol CVII. Com lo senyor vingue al flum jorda hon sanct Joan preycaua:

Capitol CVII. Com lo senyor vingue al flum jorda hon sanct Joan preycaua: e volgue esser batejat aqui per lo dit baptiste Joan.

Anant lo senyor per aquest cami: peruengue al loch hon preycaua lo gran e excellent patriarcha Joan baptista: lo qual era en tanta estimacio d´aquell poble: que creyen esser aquest lo verdader Messies. e sobre aço li hauien feta vna gran embaixada los magnats de hierusalem: demanant li ell qui era. E lo valent caualler conexent la opinio que dell tenien no volent se vsurpar la dignitat de son senyor: respos ab gran animo als missatgers. Non sum ego christus (no soc yo Christo). volent dir. vosaltres senyors anau errats: car no so yo lo que cercau: ans so seruent de aquell e crida tramesa dauant sa senyoria per aparellar les carreres del seu adueniment. E dich vos certament que en mig de vosaltres sta lo senyor que cercau e nol mereixeu coneixer per vostra çeguedat: la magnificencia del qual es tanta que yo confes. ¶ Quia non sum dignus vt soluam eius corrigiam calciamenti (correcha del calçer, calsé). E per aquesta tanta fidelitat e gloriosa confessio merex que lo excellent joan esser tant dignificat que per lengua humana no pot esser recitada la gloria e altitut sua. E venint lo senyor al riu jorda girantse sanct joan e vehent venir enuers si ab tanta humilitat lo creador seu crida en feruor de sperit: dient e senyalant ab lo propri dit. ¶ Ecce agnus dei: ecce qui tollit peccata mundi. Volent dir a tot lo poble que aqui era present. Obriu los vlls e mirau: car dauant vosaltres es aquell qui es vengut per leuar los peccats del mon. E dit aço lo senyor jesus se acosta a joan: e dixli. Yo so açi per pendre baptisme de les tues mans. e lo dit joan coneixent lo esser son deu e creador lanças en terra e adoral profundament: e dix. O senyor meu que yo dech esser batejat per vos e no vos per mi. ¶ E respos li lo senyor dient. joan fes lo quet dich: car obediencia sola es la virtut qui errar no pot: e yo vull fer aço per mostrar als homens la perfectio de humilitat: La qual se acaba es compleix quant lo major se sotsmet al menor axi com faç yo ara a tu. E dit aço despullas sa magestat entrant dins laygua: e Joan ab molta reuerencia tot tremolant compli sa obediencia: e bateja lo seu senyor e redemptor. E admirat de tan gran misteri que lo fill de deu se sia tant humiliat e egualat ab les sues creatures alça los vlls alt per regraciar al eternal pare: que tals secrets li hauia volgut comunicar: e veu los cels vberts: e vna coloma deuallar sobre lo senyor batejat: e hoy la veu del pare: dient. ¶ Hic est filius meus dilectus in quo mihi complacuit. Volent dir. Que aquest era lo seu fill molt amat en lo qual sera molt adelitat. e lo senyor exint de la (d´la) aygua cobra les sues vestidures: e sient se sa clemencia a la riba de jorda: sanct joan se agenolla dauant sa magestat: e lo senyor fent lo seure parlaren vna gran peça dels misteris sobredits: declarantli lo senyor largament tot lo que vist e hoyt hauia: e comunicantli grans secrets de la redempcio humana: car merexiau la sanctedat e perfectio de vida del dit joan: de que ell resta tan aconsolat e content: que deya ab gran feruor. ¶ qp dulcia faucibus meis eloquia tua super mel ori meo. Volent dir O senyor meu y tan dolçes e plaents son a mi les vostres paraules sobre tota dolçor que estimar se puga. E finat aquest rahonament lo senyor se despedi del seu amar Joan leixant lo ab vn gran enyorament trobant se apartat de tan singular companyia: la qual james volguera perdre. E lo dit joan haguera seguit lo senyor e acompanyat ab molt plaer si a sa magestat hagues plagut e vehent que sa clemencia volia que restas e continuas sa preycacio e baptisme obehi a sa senyoria ab tota la reuerencia deguda.