XIII. Carta del cabildo de Valencia al de Tarragona, 1565

XIII. 

Carta del cabildo de Valencia al de Tarragona pidiendo informe de lo que se debía hacer en el concilio provincial convocado por su Arzobispo D. Martín de Ayala, año 1565. (Vid. pág. 26.)

Copiada del original en el archivo de la S. M. I. de Tarragona.

Illes. y molt Rts. Señors.

Lo Illm. Señor Arquebisbe nostre Prelat Insegint los decrets del Sacro Concili Tridenti, y per lo be universal de tota sa metropoli, ha delliberat celebrar Concili provincial en esta Santa Iglesia mayor de Valencia, y per son edits aseñalat lo dia del benaventurat Sant Lluch primer vinent pera principiar dit Concili, y com sia negoci de gran calitat, y que en nostre temps no haiam vist altre, ni en nostres archius sen troba vestigi per lo qual nos puguessem guiar; Ab lo desitg que tenim questos negocis se facen ab lo cumplimen ques rao, y ab descarrech dest capitol, y ab tota igualtat de les persones que yan dentrevenir, de tal manera que nostre Señor Deu ne reste servit, conforme ala intencio de nostre Prelat, y nostra, que tots tenim un fi; Recordannos que esta Iglesia antigament era sufraganea a exa Santa Iglesia de Tarragona, de la qual tenim moltes coses principals, y dignes de memoria, nos ha paregut escriure la present a Vs. ms., y supplicarlos nos façen merce en volernos trametre ab la promtitut que est negoci requereix tot lo orde, y descurs que sea tengut en exa Santa Iglesia en el ultim sinodo provincial (leo provinvial) que en ella sea celebrat; Axi en lo modo de la convocacio, com en les persones convocades, y precedencies de aquelles, y finalment nos fará saber lo discurs de dit Concili en tot lo que se nos podra notificar, y com estigam molt confiats se nos fara tota merce com servirém nosaltres a Vs. ms. en quan nos voldra manar. No dire mes de que nostre Señor les Illes. y molt Rts. persones de Vs. ms. guarde, y estat aumente com per aquells desitjat. De Valencia a 25 de agost de 1565. = De Vs. ms. molt certs servidors, que ses mans besen. = Los Canonges y Capitol de la Seu de Valencia. = De manament dels molts Ills. Srs. Canonges y Capitol. = 

Jo. Alamany nots. y scrs.

Lo Illm. Señor Arquebisbe nostre Prelat

XIII. 

Carta del cabildo de Valencia al de Tarragona pidiendo informe de lo que se debía hacer en el concilio provincial convocado por su Arzobispo D. Martín de Ayala, año 1565. (Vid. pág. 26.)

Copiada del original en el archivo de la S. M. I. de Tarragona.

Illes. y molt Rts. Señors.

Lo Illm. Señor Arquebisbe nostre Prelat Insegint los decrets del Sacro Concili Tridenti, y per lo be universal de tota sa metropoli, ha delliberat celebrar Concili provincial en esta Santa Iglesia mayor de Valencia, y per son edits aseñalat lo dia del benaventurat Sant Lluch primer vinent pera principiar dit Concili, y com sia negoci de gran calitat, y que en nostre temps no haiam vist altre, ni en nostres archius sen troba vestigi per lo qual nos puguessem guiar; Ab lo desitg que tenim questos negocis se facen ab lo cumplimen ques rao, y ab descarrech dest capitol, y ab tota igualtat de les persones que yan dentrevenir, de tal manera que nostre Señor Deu ne reste servit, conforme ala intencio de nostre Prelat, y nostra, que tots tenim un fi; Recordannos que esta Iglesia antigament era sufraganea a exa Santa Iglesia de Tarragona, de la qual tenim moltes coses principals, y dignes de memoria, nos ha paregut escriure la present a Vs. ms., y supplicarlos nos façen merce en volernos trametre ab la promtitut que est negoci requereix tot lo orde, y descurs que sea tengut en exa Santa Iglesia en el ultim sinodo provincial (leo provinvial) que en ella sea celebrat; Axi en lo modo de la convocacio, com en les persones convocades, y precedencies de aquelles, y finalment nos fará saber lo discurs de dit Concili en tot lo que se nos podra notificar, y com estigam molt confiats se nos fara tota merce com servirém nosaltres a Vs. ms. en quan nos voldra manar. No dire mes de que nostre Señor les Illes. y molt Rts. persones de Vs. ms. guarde, y estat aumente com per aquells desitjat. De Valencia a 25 de agost de 1565. = De Vs. ms. molt certs servidors, que ses mans besen. = Los Canonges y Capitol de la Seu de Valencia. = De manament dels molts Ills. Srs. Canonges y Capitol. = 

Jo. Alamany nots. y scrs.

XXIII. Quejas del Capítulo de Lérida contra su Obispo D. Antonio Agustín con ocasión del sínodo de 1564.

XXIII. 

Quejas del Capítulo de Lérida contra su Obispo D. Antonio Agustín con ocasión del sínodo de 1564. (Vid. pág. 63.) 

El Capítulo de Lérida en carta a su procurador en Roma Gerónimo Mahull Canónigo de la misma iglesia fha. a 8 de febrero de 1565 dice: 

“Veem a dit R. Señor prelat nostre tan determenat en passar avant estes coses dels decrets del concili etc., quens fa estar admirats en grandissima manera no podent atinar a son fi; perque sabem de cert que tots los restants Bisbes de Cathalunya estan parats, dissimulant moltes coses, fins ques sapie lo que manarán quant als costumbs de quada patria se face Sa San. y lo Rey N. S., y ell asoles se remou. Es molt aspra cosa que nre. Capitol sie tot sol lo tengut per mes digne de reprensió y castich.” 

Con fha. de 26 de marzo 1565 dicen a Pablo Pla, canónigo de Barcelona y procurador de la provincia en Madrid: 

"Nre. R. Señor Bisbe ha manat publicar certs edictes super modo et ordine confitendi … Está aquesta ciutat y terra per aquesta y altres novetats molt alterada, y passa peril que nos susciten scandols y encara entre los seculars y duptes que per esta estrectura y rigor causada de estos edictes a Pascua sien confessats la tercera part de les persones desta ciutat y diocesi... 

V. M. entenga que lo nre. S. Bisbe diu y preten que la prorogació de la provincia no li leva (leo lileva) que no puga executar ell en son bisbat los decrets del concili; y axi ho fa tant de fet y ab tanta rigor, que nos pot supportar. Mes preten que en aço no a de obeir a la provincia, ni al S. Arquebisbe nre. metropolitá, com de fet nol obeix, ni obeirá en res, ni per res.” 

Con fha. de 10 de enero de 1565 dicen al Capítulo de Barcelona. 

"La substancia de la synodo es estat fer tres coses: la primera publicar y llegir lo decret del acceptar aquell (el conc. de Trento) y anathematizar eretgies etc.: lo segon publicar la residentia en los beneficis curats etc.: la tercera que sien nomenats examinadós per als que serán provehits als beneficis que vagarán etc. A tota cosa en tot y per tot, tant en lo principi, com medi y fi, nosaltres tot lo Capitol li avem contradit. Alguns Abbats y Rectós an acceptat una cosa y altra no. Empero la major part han respost, quant a la acceptació y publicació de dit concili se referien y aderien a la feta ja en lo provincial concili de Tarragona, et non alias. En la nominació dels examinadós consentien. De modo que tot son fet, segons lo parer de nres. advocats, es nullo.”

Ramon Lull, LXIX. ¡O RECLAMAT!, Tú, Señor Deus, est mon recorriment,

LXIX.

¡O RECLAMAT!

Deus es reclám dels peccadors,

Quant son en perill e en plors

E a Deus demanan socors.

Es Deus reclám d' hom qui 's penet,

E qui ab bé far se sotsmet

A satisfacció e a dret.

Car Deus ha los homens creats,

E 'ls porta bona volentats,

Vol per éll esser reclamats.

Reclamar a Deus que li ajut

Com puscha guanyar virtut,

Es reclám per Deus molt volgut.

Tantost com Deus es Reclamát,

Es l' hom per éll ajudat,

Ab qu' el reclám ab leyaltat.

Qui reclama Deus per haver,

Per viure e honor haver,

No es reclam de gran plaer.

Cell qui reclama Deus en la mort

Que li remeta pena e tòrt,

Cové qu' el reclám molt fort.

Molt fá meyllor Deus reclamar,

Per ço qu' el puscha molt honrar,

Que per ço qu'éll vulla salvar.

Segurament pot reclamar

Aquell qui Deus vol molt honrar,

Car Deus no 's pot a éll negar.

Tú, Señor Deus, est mon recorriment,

Perqu' eu te prech humilment

Que m' ajuts a ton honrament.

//

GLOSARI lemosín de Ramón Lull

Ramon Lull, LXIX. ¡O RECLAMAT!, Tú, Señor Deus, est mon recorriment,

LXIX.

¡O RECLAMAT!

Deus es reclám dels peccadors,

Quant son en perill e en plors

E a Deus demanan socors.

Es Deus reclám d' hom qui 's penet,

E qui ab bé far se sotsmet

A satisfacció e a dret.

Car Deus ha los homens creats,

E 'ls porta bona volentats,

Vol per éll esser reclamats.

Reclamar a Deus que li ajut

Com puscha guanyar virtut,

Es reclám per Deus molt volgut.

Tantost com Deus es Reclamát,

Es l' hom per éll ajudat,

Ab qu' el reclám ab leyaltat.

Qui reclama Deus per haver,

Per viure e honor haver,

No es reclam de gran plaer.

Cell qui reclama Deus en la mort

Que li remeta pena e tòrt,

Cové qu' el reclám molt fort.

Molt fá meyllor Deus reclamar,

Per ço qu' el puscha molt honrar,

Que per ço qu'éll vulla salvar.

Segurament pot reclamar

Aquell qui Deus vol molt honrar,

Car Deus no 's pot a éll negar.

Tú, Señor Deus, est mon recorriment,

Perqu' eu te prech humilment

Que m' ajuts a ton honrament.

//

GLOSARI lemosín de Ramón Lull