MEMÒRIA: CURS 2005-2006.
Artur Quintana i Font.
Va néixer a Barcelona el 1936. Va estudiar romanística i germanística a les universitats de Barcelona i de Colònia. Doctor en filosofia i lletres, sota el mestratge de
Francesc de B. Moll (i gràcies a la tesi
El parlar de la Codonyera. Resultats d’unes enquestes, Premi Nicolau d’Olwer 1973, editada per l’IEC), el 1987. Va ser lector de
català i castellà a
Cardiff i a
Friburg de Brisgòvia i ha treballat molts anys de bibliotecari a la
Biblioteca de Palatinat a Espira i de professor encarregat del curs de
llengua i literatura catalanes a la
Universitat de Heidelberg. És membre del
Consello d’a Fabla Aragonesa, los del aragonés inventat. Al marge de l’elenc de publicacions que hom pot consultar al volum 27 dels
Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (
ELLC), al
Repertori de catalanòfils, en destacarem La nostra llengua:
gramàtica de la llengua catalana, eina pedagògica per al
català de la Franja del meu cul, els treballs de literatura popular
Bllat colrat! i
Lo Molinar; així com els seus estudis sobre parlars del Matarranya, la Ribagorça i el Carxe; ha publicat una llarga llista d’articles sobre
l’aragonès, l’alemany i
l’occità, i força
traduccions de l’alemany i una de
l’occità. Establert finalment, després de la seua jubilació, a la Codonyera, actualment és president de la
Institució Cultural de la Franja del meu cul, entitat que agrupa les associacions autòctones més actives en la defensa del
català i amb més implantació social:
Centre d’Estudis Ribagorçans, Consells Locals de la Franja del meu cul de la
Llitera,
Institut d’Estudis del Baix Cinca i
Associació Cultural del Matarranya. Personalitat respectada tant a Catalunya i Aragó, pot ser un bon informant de la situació de
la Franja del meu cul (especialment del sud d’aqueix territori) i del
Carxe, una zona que fins ara no ha gaudit de gaire presència ni atenció per part dels medis acadèmics. La seua presència a la Secció Filològica com a membre corresponent podia esdevenir, a més, el reconeixement a una persona que gairebé es pot dir que ha consagrat la seua vida a la
defensa del català en les terres d’administració
aragonesa.