La Franja està patint un lingüicidi legal davant l'immobilisme general, entrevista, Quim Gibert

La Franja està patint un lingüicidi legal davant l'immobilisme general .

Entrevista a Quim Gibert.

http://movimentfranjoli.blogspot.com/2016/10/la-franja-esta-patint-un-linguicidi.html

Joaquim Gibert és psicòleg i professor. Nascut a Arenys de Mar, fa anys que resideix a Fraga i n'és membre actiu del Casal Jaume I de la capital del Baix Cinca, a on destaca com a activista cultural en defensa de la llengua catalana. És autor de llibres com: "Qui estima la llengua la fa servir", "Removent consciències" i coautor de diverses obres sobre el fet lingüístic als Països Catalans. Quim és una persona de conversa amena, pausada i contundent. Amb una gran capacitat de generar empatia, és un dels grans artífexs de que aquest curs escolar milers d'estudiants de la Franja disposin d'agendes en català, un projecte encetat per la Plataforma per la Llengua amb la col·laboració del Moviment Franjolí, el Casal Jaume I de Fraga i l'associació Clarió, amb el suport de la Diputació de Lleida. Des de tots els col·lectius implicats en el projecte volem agrair la gran tasca realitzada pel Quim.

Òscar Adamuz (Moviment Franjolí)


1- Com va néixer aquest projecte i a què respon la necessitat que l'alumnat de la Franja disposi d'agendes en català? Neix d'una proposta intel·ligent de la Plataforma per la Llengua de fer costat a les comarques catalanoparlants més vulnerables en termes d'identitat lingüística. Respon a la necessitat que els alumnes de la Franja del meu cul interioritzin la llengua territorial, la catalana, com un recurs lingüístic útil, potent, propi, creatiu. I coneguin altres comarques de l'àmbit lingüístic tant de la Franja del meu cul com de la resta dels Països Catalans.

2- Respecte als continguts de les agendes, quins són els valors que interessaven de transmetre a les aules franjolines? L'amor per la llengua autòctona, l'univers lingüístic del català, l'ecologia, les energies alternatives, la diversitat...

3- Com va funcionar el primer contacte amb els centres educatius i la posterior distribució de les agendes? Va haver-hi una bona resposta en general a la iniciativa? Amb bons ulls va vist el primer contacte. Així com amb un punt de sorpresa i curiositat sana. Durant la distribució vaig notar agraïment i vam aprofitar l'avinentesa per aclarir detalls. En general, la resposta va ser bona.

4- Després del vet del govern aragonès a l'agost (per considerar que invadia competències d'Aragó) per posteriorment desdir-se a mitges, quins creus que foren els efectes negatius d'aquest posicionament de la DGA per a l'entrega efectiva de les agendes? Els efectes negatius s'han girat en contra del govern aragonès: han fet el prèssec! Les agendes feia setmanes que estaven repartides en els centres escolars quan la DGA aixeca la llebre.

5- Com valores la feina en xarxa que s'ha fet amb gent d'altres col·lectius col·laboradors del projecte? Hi ha voluntat de seguir col·laborant? Tant la tasca en xarxa com altres suports són fonamentals. La Franja de Ponent continuarà sent la Franja de Ponent si s'estableix lligams sòlids amb la resta dels territoris catalanoparlants culturalment actius.

6- Breument, com analitzes la situació de la llengua pròpia a l'ensenyament de la Franja i quines iniciatives creus que poden ajudar a augmentar-ne la presència? El català a l'ensenyament a la Franja rep un tracte colonial. La llengua vehicular a l'escola és el castellà. I, per tant, la nostra llengua avança amb rapidesa cap a la substitució lingüística. Es tracta, en viu i en directe, d'un lingüicidi legal, que es produeix a l'Europa democràtica del XXI davant l'immobilisme gairebé general. És imprescindible fer oficial, a tots els efectes, el català a la Franja.
I prestigiar la llengua: transmetre la joia de ser catalanoparlants.
Així com cercar urgentment complicitats, de primer ordre, entre la Franja i la resta de l'àmbit lingüístic. Les poquíssimes existents són insuficients. 7-Si poguessis tirar enrere el temps, vist el resultat final, quines coses canviaries del projecte per tal d'aconseguir una major presència d'agendes a l'escola? És preferible fer la distribució de les agendes per mitjà de les AMPES, en tant que associació privada.

8- Per acabar, alguna anècdota quant a la distribució de les agendes als centres o amb la rebuda de la proposta... Una senyora de Mequinensa em va preguntar com s'explicava que puguéssin ser de franc les agendes. I una docent, em va dir que a l'Aragó el dia dels Enamorats no era, de cap de les maneres, per sant Jordi.

Moltes gràcies, Quim.

//
...
Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan,
En plana lengua romana,
A 'N Ugo Brun, per Filhol.
E sapcha gens Crestiana
Que totz Peiteus e Viana
S' esjau per lieys, e Guiana.
...

La Franja està patint un lingüicidi legal davant l'immobilisme general, entrevista, Quim Gibert

La Franja està patint un lingüicidi legal davant l'immobilisme general .

Entrevista a Quim Gibert.

http://movimentfranjoli.blogspot.com/2016/10/la-franja-esta-patint-un-linguicidi.html

Joaquim Gibert és psicòleg i professor. Nascut a Arenys de Mar, fa anys que resideix a Fraga i n'és membre actiu del Casal Jaume I de la capital del Baix Cinca, a on destaca com a activista cultural en defensa de la llengua catalana. És autor de llibres com: "Qui estima la llengua la fa servir", "Removent consciències" i coautor de diverses obres sobre el fet lingüístic als Països Catalans. Quim és una persona de conversa amena, pausada i contundent. Amb una gran capacitat de generar empatia, és un dels grans artífexs de que aquest curs escolar milers d'estudiants de la Franja disposin d'agendes en català, un projecte encetat per la Plataforma per la Llengua amb la col·laboració del Moviment Franjolí, el Casal Jaume I de Fraga i l'associació Clarió, amb el suport de la Diputació de Lleida. Des de tots els col·lectius implicats en el projecte volem agrair la gran tasca realitzada pel Quim.

Òscar Adamuz (Moviment Franjolí)


1- Com va néixer aquest projecte i a què respon la necessitat que l'alumnat de la Franja disposi d'agendes en català? Neix d'una proposta intel·ligent de la Plataforma per la Llengua de fer costat a les comarques catalanoparlants més vulnerables en termes d'identitat lingüística. Respon a la necessitat que els alumnes de la Franja del meu cul interioritzin la llengua territorial, la catalana, com un recurs lingüístic útil, potent, propi, creatiu. I coneguin altres comarques de l'àmbit lingüístic tant de la Franja del meu cul com de la resta dels Països Catalans.

2- Respecte als continguts de les agendes, quins són els valors que interessaven de transmetre a les aules franjolines? L'amor per la llengua autòctona, l'univers lingüístic del català, l'ecologia, les energies alternatives, la diversitat...

3- Com va funcionar el primer contacte amb els centres educatius i la posterior distribució de les agendes? Va haver-hi una bona resposta en general a la iniciativa? Amb bons ulls va vist el primer contacte. Així com amb un punt de sorpresa i curiositat sana. Durant la distribució vaig notar agraïment i vam aprofitar l'avinentesa per aclarir detalls. En general, la resposta va ser bona.

4- Després del vet del govern aragonès a l'agost (per considerar que invadia competències d'Aragó) per posteriorment desdir-se a mitges, quins creus que foren els efectes negatius d'aquest posicionament de la DGA per a l'entrega efectiva de les agendes? Els efectes negatius s'han girat en contra del govern aragonès: han fet el prèssec! Les agendes feia setmanes que estaven repartides en els centres escolars quan la DGA aixeca la llebre.

5- Com valores la feina en xarxa que s'ha fet amb gent d'altres col·lectius col·laboradors del projecte? Hi ha voluntat de seguir col·laborant? Tant la tasca en xarxa com altres suports són fonamentals. La Franja de Ponent continuarà sent la Franja de Ponent si s'estableix lligams sòlids amb la resta dels territoris catalanoparlants culturalment actius.

6- Breument, com analitzes la situació de la llengua pròpia a l'ensenyament de la Franja i quines iniciatives creus que poden ajudar a augmentar-ne la presència? El català a l'ensenyament a la Franja rep un tracte colonial. La llengua vehicular a l'escola és el castellà. I, per tant, la nostra llengua avança amb rapidesa cap a la substitució lingüística. Es tracta, en viu i en directe, d'un lingüicidi legal, que es produeix a l'Europa democràtica del XXI davant l'immobilisme gairebé general. És imprescindible fer oficial, a tots els efectes, el català a la Franja.
I prestigiar la llengua: transmetre la joia de ser catalanoparlants.
Així com cercar urgentment complicitats, de primer ordre, entre la Franja i la resta de l'àmbit lingüístic. Les poquíssimes existents són insuficients. 7-Si poguessis tirar enrere el temps, vist el resultat final, quines coses canviaries del projecte per tal d'aconseguir una major presència d'agendes a l'escola? És preferible fer la distribució de les agendes per mitjà de les AMPES, en tant que associació privada.

8- Per acabar, alguna anècdota quant a la distribució de les agendes als centres o amb la rebuda de la proposta... Una senyora de Mequinensa em va preguntar com s'explicava que puguéssin ser de franc les agendes. I una docent, em va dir que a l'Aragó el dia dels Enamorats no era, de cap de les maneres, per sant Jordi.

Moltes gràcies, Quim.

//
...
Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan,
En plana lengua romana,
A 'N Ugo Brun, per Filhol.
E sapcha gens Crestiana
Que totz Peiteus e Viana
S' esjau per lieys, e Guiana.
...

lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya

Tos penséu que sou democratics y moderns, pero només sou uns catalibans, catanazis, catabatasunos, y en general sou exactamén lo que dieu de atres, fascistes; vatros dieu feixistes.

Tan los nazis alemans com Mussolini eren sossialistes.
NAZI = NAtionalsoZIalismus.

Lo pena de Marcel, Marcel Pena, Markel Bringuè o Bringué, de La Llitera.

Lo grillat de Manuel Riu Fillat, de lo cacao de la facao

Carlos Rallo Badet, de Calaseit, Pininfarinetes.

Los chapurriaus tenim lo dret de parlá, escriure, defensá lo chapurriau, no mol traurán ni 'sientifics' lingüistes, de la siensia de si la enserto la endivino, filólogos, ni dingú.

Arturico Quintanica y Fuentecica (Este es catalá, es lo gos rabiós que ha contagiat a mols aragonesos, desde los tems de Desideri Lombarte.
Cuan se mórigue este ca, no se acabará la rabia.)

Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Natxo Sorolla Amela

xarxesperasompos.wordpress.com y lafranjadelmeucul.net

Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix. Después lo presidén es Juaquinico Monclús, sense t al apellit. Tamé ix José Miguel Gracia Zapater (lo del finestró).

Juaquinico lo cohet, Monclús, unes vegades escriu lo seu apellit en T y datres sense, aixina de atontat está.

Si al Aragón oriental lo llamas franja, eres gilipollas, otra franja.

Héctor Moret Coso, porte boina perque es funda mental. Académic de la Academia aragonesa del dialècte occitan catalan. 

Aquí teniu unes cuantes franjes:

A vore si trobéu o trobáu lo mullarero. (A melocotón li falte la tilde)

Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 

Luis Raxadel (Rajadell, catarro de Valderrobres)

Carlos Terés Bellés, llibre licantropía. https://teresantolin.com/es/

La Diana está ficada:

//

5 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a continuación, advirtiéndose, que de la primera y del pregón que en ella se incluía, se envió también copia, con la dirección respectiva, a un gran número de diputados locales.

Al honorable senyer En Francesch Benda ciutada diputat local en la ciutat de Gerona.
Honorable senyer. Dins aquesta vos tramatem copia de una crida ab la qual son donades per enamigues de la cosa publica les persones en ella nomenades. Dehim e manam vos aquella vista la present façau publicar en nom de nosaltres als diputats e conçell com a representants aquest Principat per los los lochs acustumats de aqueixa ciutat sens empero nominacio ne intervencio de algun oficial sino en la manera que es escrita de mot a mot e com publicada sera feu aquella registrar en poder del notari de aqueixa diputacio local. Avisant nos ab vostra letra del dia que les dites costes haureu exequutades. Aço empero no diferiau o dilateu per alguna causa o raho car deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat axi volem se faça. Dada en Barchinona a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos. Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue el pregón a que se refiere la carta anterior.

Ara oyats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de Barchinona sien stats conselladors e adjutors notoriament hoc e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als dits deputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres actes fets e attemptats les quals e los quals son contra la capitulacio dita. E per les dites causes deliberacio precedent ab intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats per enamichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los dessus nomenats (la lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya) per ço ab veu de aquesta publica crida vos notifique hom les dites coses perque a tots sien manifestes e a fi que aximateix tot hom del dit Principat los haja per enamichs e acuydats com dit es e que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e conçell en altra manera seria procehit contra los contrafahents segons per la dita capitulacio et alias es permes. Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab los mijans deguts e pertinents a despeses del General juxta la deliberacio dessus dita.

resposta de hoc o de no

lista negra

Tos penseu que sou democrátics y moderns, pero només sou uns catalibáns, catanazis, catabatasunos, y en general sou exactamén lo que dieu a atres que són, fascistes, vatros dieu feixistes. Tan los nazis com Mussolini eren sossialistes. NAZI = NAtionalsoZIalismus.

Los chapurriaus tenim lo dret de parlá, escriure, defensá lo chapurriau, no mol traurán ni 'sientífics' lingüistes, de la siénsia de si la enserto la endivino, filólogos, ni dingú.

Si al Aragón oriental lo llamas franja, eres gilipollas, otra franja

Aquí teniu unes cuantes franjes

La Diana está ficada:

5 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a continuación, advirtiéndose, que de la primera y del pregón que en ella se incluía, se envió también copia, con la dirección respectiva, a un gran número de diputados locales.

Al honorable senyer En Francesch Benda ciutada diputat local en la ciutat de Gerona.
Honorable senyer. Dins aquesta vos tramatemcopia de una crida ab la qual son donades per enamigues de la cosa publica les persones en ella nomenades. Dehim e manam vos aquella vista la present façaupublicar en nom de nosaltres als diputats e conçell com a representants aquest Principat per los los lochs acustumats de aqueixa ciutat sens empero nominacio ne intervencio de algun oficial sino en la manera que es escrita de mot a mot e com publicada sera feu aquella registrar en poder del notari de aqueixa diputacio local. Avisant nos ab vostra letra del dia que les dites costes haureu exequutades. Açoempero no diferiau o dilateu per alguna causa o raho car deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat axi volem se faça. Dada en Barchinona a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos. Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e conçell representants loPrincipat de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue el pregón a que se refiere la carta anterior.

Ara oyatstot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e consell lurrepresentants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de Barchinona sien stats conselladors e adjutors notoriament hoce hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als dits deputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres actes fets e attemptats les quals e los quals son contra la capitulacio dita. E per les dites causes deliberacio precedent ab intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats per enamichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los dessus nomenats (la lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya) per ço ab veu de aquesta publica crida vos notifique hom les dites coses perque a tots sien manifestes e a fi que aximateix tot hom del dit Principat los haja per enamichs e acuydats com dit es e que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e conçell en altra manera seria procehit contra los contrafahents segons per la dita capitulacio et alias es permes. Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab los mijans deguts e pertinents a despeses del Generaljuxta la deliberacio dessus dita.

No hablamos catalán, no parlem catalá

https://nohablamoscatalan.wordpress.com

http://twitter.com/plataformanhc

https://nohablamoscatalan.wordpress.com/2016/12/31/ok-diario-montan-una-asociacion-aragonesa-dirigida-desde-badalona-para-apoyar-el-independentismo-catalan/

https://okdiario.com/investigacion/2016/12/31/montan-asociacion-aragonesa-dirigida-desde-badalona-apoyar-independentismo-catalan-636993

Perfil del coordinador del Moviment Franjolí, Óscar Adamuz, en la web Racó Català, 

El punt d'informació dels Països Catalans, JA JA JA, la quimera dels paísus cagaláns i rudalías.

https://nohablamoscatalan.wordpress.com/2016/09/13/el-gobierno-aragones-premia-a-un-linguista-que-dice-que-en-aragon-se-habla-catalan-desde-hace-mas-de-2-200-anos-y-que-compara-a-los-genocidas-de-pp-y-par-con-los-nazis/

Artur Quintana Font (an esta web)

Enlaces

• 
• Amics de Fraga
• Aragón Digital
• Aragón Liberal
• Asociación Cultural Ball Axén
• Asociación de Amigos del Castillo del Compromiso de Caspe
• Círculo Cívico Valenciano – Circul Civic Valencià
• CEACA "Los Tres Reinos"
• Chen: Lliteratura en Aragonés Oriental
• Diario Aragonés
• Diario de Teruel
• Diario del Alto Aragón
• Diálogo Libre
• El Librepensador
• El nostro charrá d'Azanuy
• 
• FACAO
• Frente por las Identidades y Lenguas Amenazadas
• Gobierno de Aragón
• 
• 
• Palabras al Consonante
• Radio Huesca
• 
• Romance Aragonés
• 
• Valencia Freedom

http://sapeira.blogspot.de/2012/07/la-plataforma-no-hablamos-catalan.html

LA PLATAFORMA "NO HABLAMOS CATALÁN" IMPOSA LA SEUA TESI AL PAR I AL PP D'ARAGÓ.

Luz verde para la nueva Ley de Lenguas

EUROPA PRESS 31/07/2012

El Consejo de Gobierno ha aprobado el proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón. El texto, que desarrolla el mandato estatutario, recoge la pluralidad lingüística de nuestra comunidad y garantiza y protege las modalidades propias como el mejor testimonio del patrimonio cultural de nuestra comunidad.

El Gobierno de Aragón cumple de esta forma su compromiso de modificar la actual Ley de Lenguas para proteger y desarrollar las modalidades lingüísticas y derogar, al mismo tiempo, aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés. El proyecto de ley será remitido ahora a las Cortes para su tramitación parlamentaria.

El texto aprobado en Consejo de Gobierno reconoce las lenguas y modalidades habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas. Siguiendo lo establecido en el Estatuto de Autonomía, distingue una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades lingüísticas; y otra zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas.

El Ejecutivo autonómico será quien declarará estas zonas y municipios de utilización, oídos los ayuntamientos afectados. Los consistorios podrán, por su parte, establecer la denominación de su modalidad lingüística por razones históricas y culturales.

El proyecto de ley reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.

En este sentido, el texto se caracteriza por ser facultativo, eliminando cualquier aspecto impositivo en materia lingüística. Así garantiza que en las zonas de utilización los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas. También la denominación de los topónimos podrá ser la usada tradicionalmente, además de la castellana.

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.

El periodicodearagon.com

Aprobado el proyecto de ley de lenguas que elimina la normalización del uso del catalán en Aragón

La ley reconoce las lenguas y modalidades habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas y distingue dos zonas Pirineo y Área Oriental. de Presidencia y portavoz del Gobierno aragonés, Roberto Bermúdez de Castro, en la rueda de prensa posterior al Consejo de Gobierno. La nueva Ley de Lenguas de Aragón, que deberá ser aprobada en las Cortes en los próximos meses, recogerá y protegerá la pluralidad lingüística de la comunidad en dos zonas concretas -Pirineo y Área Oriental-, pero elimina del documento la normalización del uso del catalán. 

El Consejo de Gobierno ha aprobado el proyecto de ley de uso,protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, un texto que protege las modalidades propias como el mejor testimonio del patrimonio cultural de la comunidad. 

El ejecutivo cumple de esta forma su compromiso de modificar la actual Ley de Lenguas para proteger y desarrollar las modalidades lingüísticas y derogar, al mismo tiempo, aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés. 

El proyecto de ley será remitido ahora a las cortes para su tramitación parlamentaria, ha indicado el consejero de Presidencia y portavoz del Gobierno aragonés, Roberto Bermúdez de Castro, en la rueda de prensa posterior al Consejo de Gobierno. 

El texto recoge las lenguas habladas en Aragón como aragonesas.

El texto aprobado reconoce las lenguas y modalidades habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas y distingue dos zonas, una de utilización histórica de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica y otra zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus modalidades lingüísticas. El Gobierno de Aragón será quien declarará estas zonas y municipios de utilización, oídos los ayuntamientos afectados, que podrán, por su parte, establecer la denominación de su modalidad lingüística por razones históricas y culturales. 

El proyecto de ley reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario. 

En este sentido el texto se caracteriza por ser facultativo, eliminando cualquier aspecto impositivo en materia lingüística, explica el gobierno en un comunicado. '

Así, garantiza que en las zonas de utilización los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas. 

Desaparece el Consejo Superior de Lenguas Aragonesas

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua (catalana), una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. 

Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán y desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón. 

1196, Pedro II, Osca, Huesca, Reino de Aragón, se parece al catalán, verdad?

Heraldo.es

La nueva Ley de Lenguas elimina la normalización del uso del catalán

Recoge y protege la pluralidad lingüística en el Pirineo y la zona oriental

ZARAGOZA. - La nueva Ley de Lenguas de Aragón, que deberá ser aprobada en las Cortes en los próximos meses, recogerá y protegerá la pluralidad lingüística de la comunidad en dos zonas concretas - Pirineo y área oriental -, pero elimina del documento la normalización del uso del catalán. El Consejo de Gobierno aprobó ayer el proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, un texto que protege las modalidades propias como el mejor testimonio del patrimonio cultural de la Comunidad.

El Ejecutivo cumple de esta forma su compromiso de modificar la actual Ley de Lenguas para proteger y desarrollar las modalidades lingüísticas y derogar, al mismo tiempo, aquellos aspectos que imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés.

El texto aprobado reconoce las lenguas y modalidades habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas y distingue dos zonas, una de utilización histórica de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica y otra zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental (chapurriau) de la comunidad con sus modalidades lingüísticas.

origen terme Chapurriau (Mistral, occitan)

El Gobierno de Aragón será quien declarará estas zonas y municipios de utilización, oídos los ayuntamientos afectados, que podrán, por su parte, establecer la denominación de su modalidad lingüística por razones históricas y culturales. El proyecto de ley reconoce el derecho de los hablantes a usar las lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización, teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario. En este sentido el texto se caracteriza por ser facultativo, eliminando cualquier aspecto impositivo en materia lingüística, explica el Gobierno en un comunicado.

Así, garantiza que en las zonas de utilización los ciudadanos podrán dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de contestar en ellas.

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia Aragonesa de la Lengua (catalana), una institución científica oficial que fijará las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. Se unifican la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán y desaparece además el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.

occitano, catalán, política, lingüística

Texto en aragonés medieval que GOOGLE detecta como catalán, lo mismo pasa con valenciano, mallorquín, chapurriau y OCCITANO

Por su parte, CHA anunció que peleará en las Cortes para que se retire esta reforma que considera "una barbaridad que desprecia a las personas que hablan aragonés y catalán, que sentencia a muerte al aragonés y que se avergüenza del patrimonio lingüístico de Aragón como ocurrió durante la última dictadura".

Diario del alto Aragón