Mostrando entradas con la etiqueta regne de Valencia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta regne de Valencia. Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de abril de 2021

Vita Christi, Ysabel de Billena, Isabel de Villena

Kempis Vita Christi POR Sor Ysabel DE Villena Letra Gotica. Libro Rarisi* Impreso año 1497. Incunables 1973 (BNE)

Kempis
Vita Christi
POR
Sor Ysabel
DE
Villena

Letra
Gótica (Gotica).
Libro rarísimo (Rarisi*)
Impreso año
1497.
Incunables
1973
(BNE)

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta, (la t está damún de la radera a, pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

(Notes del editor en chapurriau, Ramón Guimerá Lorente:
Les vocals nassals, como lú, lum : llum les escriuré n o m, pot ñabé errors. No sol ñabé tildes als textos antics. Les í en tilde són mol difissils de diferensiá de les i sense tilde en este tipo de lletra: gótica.
La I, i mayúscula, pareix una Y mayúscula, com a Ioachim, Ioachim, Ysta, Ista, etc.
- La BNE, de aon hay descarregat lo pdf, fique que esta obra está escrita en catalá. Sirán idiotes.)

Molt alta molt poderosa
*rpianissima (la p en virgulilla) Reyna e senyora.

La resplandent lum de deuocio que dins vostra altesa clareia: li ha descubert q (en virgulilla) en aqst (q en virgulilla) seu monestir hi hauia vn deuot vita Christi ordenat pla (per la) illustre dona Elionor al´s sor Ysabel d´Billena Reuerend abad´ssa e mare nostra: hi p quant vostra Reyal celsitut tota enla amor del gran Rey d´paradis encesa: hauia scrit al Batle general de aquest seu regne de Valencia (Ualencia) li trametes trellat de aquell he pensat fer accepte seruey a vostra Magestat p que mes prest ases (a ses) reyals mans pogues attenyer: fer aquell empremptar: hy perque enla fonda y plorosa vall de lagrimes de aquest mon miserable. los qui ab ales d´algña mundana laor se alçen: mes profundament enlo (en la y en lo, a partí de aquí u escribiré separat) baix centre del penos infern deuallen. E los qui p les baixes sendes de simple humilitat acaminen: mes a la summitat de la Ciutat de paradis se acosten. La virtuosa 7 (este 7 es lo nexo et, e, y) dignissima mare Abbadessa predecessora mia: ab la lum del seu clar enteniment: mirant los perills que la mundana laor porta: en tan baix centre de humilitat era deuallada: que no volgue scriure lo seu nom en alguna part de aquest libre. Tement que les sues virtuoses obres dins los archius de humilitat tanchades: per les iniques mans de vana gloria no poguessen esser assaltades: hi resplandint en ella les ençeses antorches de la claredat d´son illustrissi3 (pareix un 3, pero hauríe de sé una m: illustrissim: ne trobo bastantes al llibre, les escriuré m a partí de aquí) linatge. Axicom sos reals parents hauien sembrat innumerables acres de gloriosa fama: per exaltacio de la sancta fe christiana ella deuotissima mare ha volgut sembrar en lo blanch paper de aquest libre La lauor de la sua apurada consciencia: perque los quil legissen poguessen collir fruyt de profitosa doctrina. Suplicant al gran Rey Jesus volgues esser lo naucher y pilot d´la barcha de son entendre: perque segurament pogues nauegar en la gran mar de la sua benauenturada vida. hy los raigs del clar sol de iusticia entrant per les finestres de la sua luminosa intelligencia: axi en encesa caritat la scalfaren que volgue ab afanyos treball compondre aquest tant gran volum 7 libre E puix ella humil religiosa resta loada d´hauer callat lo seu nom en la composicio de tant digne libre: yon crech attenyer no poch merit dauant deu en publicar lo nom de tant singular mare de inmortal memoria digna. Sor Ysabel debillena lo ha fet. Sor Ysabel debillena la compost. Sor Ysabel debillena ab elegant y dolç stil la ordenat: no solament per ales deuotes sors y filles de hobediencia que en la tanchada casa de aqst monestir habiten: mas encara per atots los qui en aquesta breu enugosa 7 transitoria vida viuen. Yo serenissima e rpianissima (reverendissima) senyora lo tramet a sa altesa en lo qual trobara tant profundes e altes sentencies que clarament conexera que lo sperit sanct era lo regidor del enteniment e ploma de tant dignissima e Reuerent mare qui era tant affectada al seruici de vra (r en virgulilla) celsitut. Lo stat y vida de la qual exalce hi prospere la sanctissima Trinitat. De la vra ciutat de Valencia (Ualencia).a.xxviiij.del mes de marc any. Mil.cccc.lxxxxvij. (1497)
D. U. R. M. * humil seruenta coradora sor Aldonça de montsoriu indigna Abbadessa d´l monestir d´la sancta Trinitat.

Açi comença hun vita christi en romanç per que los simples e ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort del nostre redemptor e senyor Jesus amador nostre. al qual si a donada gloria e honor de totes les obres nostres com a faedor e ordenador de aquelles.
Capitol primer com per hun angel fon denunciada a sanct Johachim la mundissima concepcio de la sua sanctissima filla.

Ecce jam venit plenitudo temporis. Car venint e acostant se la plenitut d´l temps per nostre senyor deu ordenat en lo ql sa magestat delliberaua entendre en la reparatio e salut de natura humana: e que per a fer aqsta obra tan alta era necessari sa clemencia deuallas en la terra de la captiuitat: hon eren exellats los miserables fills d´Adam. E sabia molt cert que en tota la dita terra noy hauia posada decent p a sa altesa reposar. Per q li plague manar e ordenar que fos fabricada huna tal posada com a sa magestat pertanyia obrada de tan excellent e singular obra q semblant james no fos trobada. En tant que los miradors hajen a dir admirats de la bellea de aquesta casa. ** est hic aliud nisi dom* dei: et porta celi. Volent dir certament aquesta posada no es feta ni fabricada sino per a la magestat de nostre senyor deu e nengun altre no deu aturar en ella. E p esta sacratissima posada sera trobada scala a pujar en les altees del regne de paradis p los homens no conegut ni vist. E per lo desempachament de la dita casa mana la majestat diuina cridar hun gran princep angelical lo aposentador major d´la sua cort e dir li. Anau aposentador.
¶ *yn vallem lacrimarum. E cerquau hun gran mestre de cases per los homens no conegut ni estimat: ans lançat e menyspreat com a home infructuos. Lo qual ha nom Ioachim. E per mi es molt amat e reseruat per aquesta singular obra de la posada mia. E digau li d´part mia q ensemps ab la sua sanctissima muller Anna fabriquen la casa mia en la qual per excellencia yo vull posar la primera pedra del fonament. E informar largament lo aposentador d´la magnificencia e bellea de la casa q nostre senyor manaua esser feta: parti de aqui prestament p desempachar la sua embaxada: e venint en la terra noy troba sino: Labor et dolor. Car totes les gents eren posades en multitut de treballs e dolors no recomptables. E hauent molta compassio de aquella catiua gent mira entre ells lo mestre que cerquaua: e trobal en les aspres muntanyes ab los pastors d´l seu ganado: ab los quals se rahonaua de la congoxa e dolor sua: com axi era lançat del temple per la sterilitat sua: en la qual ja no speraua remey p que delliberaua finir la vida en aquella solitut absent de la sua muller Anna e d´tots los parents e amichs seus. E los simples pastors ajudauen a planyer a son senyor la congoxa sua. E lo princep angelical venint en forma humana acostas a ells e saludant a Ioachim dix li. ¶ Qui sunt hij sermones quos confertis inter vos et estis tristes. Volent dir o senyor Ioachim y quines son los rahons tan congoxoses de que parlau: que axi es la vostra cara trista: e dels fels pastors vostres que la vostra dolor per propria prenen. E Ioachim ignorant q fos angel: respos li dient. O virtuos joue (p9) pus veheu en lo meu gest la mia dolor esser inrecomptable perque voleu dar a mi tanta pena que moltes vegades la haja ab la propria lengua a recitar. Car a feus jur cascuna vegada: ¶ Dolor meus renouatus est. Axi deman vos de merce no vullau augmentar la dolor mia: puix diminuir no la podeu. Si tan ansios sou d´sentir la angustia mia. ¶ Interroga eos qui audierunt me. Placiaus interrogar aquestos seruidors meus q son açi: car ells han hoyt de mi tota la causa de la dolor mia. la qual recomptar altra vegada ja no puch. E langel volent se manifestar a ell diuli. O valent caualler deuallant de aquell trib d´juda de la verdadera linea real de la casa d´Dauid no sia desmayar. ¶ Ego sum angelus domini: et missus sum ad te loqui. Car yo so angel d´nostre senyor deu trames per sa magestat a dir e comunicar a vos les grans e altes marauelles sues que dellibera fer en la terra. Car vol e mana que vos senyor Ioachim torneu a la muller vostra: qui ab tanta dolor haueu dexada: La qual concebra de vos vna filla de tanta excellencia e dignitat. ¶ Quia nullus dicere possit aliquam ante eam sunilem ei fuisse nec post eam futuram. Car podeu esser cert Ioachim senyor: que nenguna persona no pot dir que ans de aquesta senyora y haja agut semblant a sa senyoria en tot lo vniuersal mon: ne apres en lo esdeuenidor temps egual a sa merce nenguna nos trobara. ¶ Hec est illa lux quam dixit deus vt fieret d´qua *facit est sol. Car aquesta es la lum que nostre senyor manaua esser feta de la ql es fet lo sol. Car nostre senyor deu q es verdader sol de justicia naxera d´aquesta senyora filla vostra: eternalment la ha elegida per temple seu. de la ql se pot dir en ueritat. ¶ Hoc est templum dei magnum et famosum: in quo malleus 7 ferreum non sunt audita cum hedificaret. Car aquest es lo sagrat temple de nostre senyor deu gran e molt famos en la hedificacio: ço es en la *ceptio sua no vol sa magestat sia hoyt colp de martell (mall, malleus en latín aquí dal) ni de ferro (ferreum). Car aquell fexuch e pesat carrech del original peccat en sa merce no sera trobat ni colp de martell de nenguna culpa en ella no sera sentit. Car aquesta es la imperial reyna que no es entesa ni compresa en nenguna ley comuna: ans li diu nostre senyor deu. ¶ Non pro te sed pro omnibus hec lex constituta est. Volent dir parlant ab aquesta senyora en la sua noua concepcio: no temau temple meu que ab tot vos deualleu de la natura propria del linatge de Adam no sereu compresa en la ley per lo seu peccat constituyda: ans sobre aquella priuilegiada per gracia mia en singular grau ¶ Quia ego elegi te. Car yous he elegida per palau e repos meu e vull q siau lort d´ls meus delits (deleite, deleites en castellano). O Ioachim que li pot fallir a aquesta senyora que nostre senyor deu la vulla crear delliberadament (d´lliberadamént) per a mare sua. Car ensemps ab dignitat maternal aconseguira totes les excellencies que fora deu comunicar se poden a creatura angelica ni humana. car creant aquella anima gloriosa la vestira de la sua gracia: e larreara de tan altes e singulars joyes: que en sa senyoria sera verificat lo parlar del ecclesiastich (griego: ἐκκλησιαστής : Ekklesiastés: hebreo : קֹהֶלֶת : Qohéleth) que diu. ¶ Ipe (p en virgulilla) creauit eam in spú (u en virgulilla) suo: vidit et dinumerauit et mensurauit. Volent dir nostre senyor deu ha creat aquesta senyora excellent segons son plaer e voler e contentament del seu sperit: ell la vista eternalment (et´nalment, en dos línies, sense guió) e della ses enamorat: ell sols sab comptar les magnificencies sues e mesurar la altea e dignitat sua.
¶ Vere templum est spús (u en virgulilla) sancti: et palacium filij dei: et sponsalis thalamus patris eterni. Car verdaderament aquesta senyora es lo excellent temple del sperit sanct: e lo palau real del fill de deu: e lo gran thalem del sposalici d´l pare eternal A la qual diu nostre senyor deu per boca de Dauid. ¶ Eleuata est magnificencia tua super celos. Volent dir que sa magestat la delliberaua exalçar e magnificar sobre tota natura angelica. E de continent que la gloriosa anima sua sia creada e vnida al cors: la vol vestir e arrear de la sua gracia en singular grau Car primerament posara vn excellent carboncle en lo seu cap: ço es la singular e ferma memoria de sa senyoria hon sera aposentat lo eternal pare mostrant la sua infinida potencia e en aquesta primera cambra per sa magestat tan dotada. ¶ La segona cambra: qui es es lo enteniment de aquesta senyora sera d´tanta claredat: que en la fosca nit de aquest mon clarejara e resplandira passant en luminositat e altea de saber als serafins e cherubins e contemplara pus viuament les altees e excellencies diuinals e sentira mes en aquelles q nenguna pura creatura. En la qual cambra sera aposentat lo fill de deu omnipotent: emprentant en aquella la sauiesa diuinal sua: en tan excellent grau que pora dir a ella. O temple meu molt amat. ¶ Dedi tibi cor sapiens 7 intelligens in tantum vt nullus ante te similis tui fuerit: nec post te surrecturus sit. Volent dir: lo fill de deu a la senyora nouament creada. Yous he elegida temple per a mi heus dat cor e memoria sapientissim e molt intelligent en tanta habundancia e copia que algu ans d´vos no ses trobat semblant: ne apres vos se trobara.
¶ La terça cambra de aquesta diuinal casa sera la voluntat de aquesta senyora tota inflamada e aqui sa posentara lo sperit sanct estrenant a ella en la primera entrada los fet dons seus: segons es scrit. ¶ Superquam septem dona spiritus sancti plenissime requiescunt. Car sobre esta senyora reposaran plenament tots los dits set dons del sperit sanct. En aquestes tres sacratissimes cambres staran e habitaran les tres persones diuines: cascuna en la sua e totes tres ensemps en cascuna. ¶ Quia opera trinitatis non sunt diuisa. E vol nostre senyor deu que perque esta sposa sua stiga ben acompanyada segons lo stat seu: sien triades per tot lo imperi seu set donzelles de singular excellencia: que seruixquen e acompanyen sa senyoria dins (dis, la i nassal) lo ventre de sa mare: e tot lo temps de la sua vida perque aquestes sien les primeres criades e per sa merçe mes amades. ¶ Lo nom de la primera sera ffe aquesta li fara creure fermament tot lo contengut en la ley e prophetes ¶ La segona haura nom Sperança aquesta li fara sperar ab gran desig veure complides totes les promissions diuines. ¶ La terça haura nom excellent caritat aquesta la ençendra tant en la amor de deu e de sos prohismes que continuament treballara en reconciliar nostre senyor deu ab natura humana. ¶ La quarta sera nomenada sancta humilitat aquesta li fara estimar e conexer les gracies singulars p nostre senyor deu a ella donades: e de aquelles retreli continues lahors e gracies. ¶ La quinta haura nom ardent deuocio aquesta la tendra en vn inflamament continuu e desig insaciable de orar. ¶ La sisena sera nomenada misericordia aquesta li fara tenir les entramenes vbertes a rebre los miserables e aiudar als freturosos. ¶ La setena ha nom pietat aquesta li fara hauer compassio dels tribulats e aiudar los prest en les necessitats sues.
Veus açi Ioachim senyor quina vol la magestat diuina sia la filla vostra. E si alguns staran admirats d ´la sua gran excellencia: sials respost. ¶ Dominus opus habet. Volent dir tal la mester lo senyor deu eternal: per a esser mare sua: ell la ha pintada e deuisada tal com la hauia necessaria: y a ell (yaell) era plaent. E Ioachim hoydes estes rahons ixque quasi fora si mateix axi per grandissima admiratio com p singular goig: e no pugue parlar p vna gran peça: e recobrant esforç dix. ¶ Magnus est deus noster super omnes deos, quis ergo poterit preuidere vt hedificet ei dignas domum si celum et celi celorum capere eum non qunt (q en virgulilla): quantus ego sum vt possim ei hedificare domum. Volent dir: O angel gran es lo nostre deu: y senyor e molt marauellos sobre tots los deus: qui es aquell de tanta prudencia e saber que a sa magestat hedifique digna casa. Lo cel ni tots los cels compendre a ell no poden: qui so yo q haja a sa clemencia a hedificar casa. E langel replicant diu li: O Ioachim senyor e nous acordau del parlar del vostre aui Dauid que diu. ¶ Nisi dominus hedificauerit domum in vanum laborauerunt qui hedificant eam. Car si lo senyor no tenia la ma en esta fahena debades o en va seria vostre treballar. Car la magestat ha dit. ¶ Sine me nichil potestis facere. Veritat es que plau a sa clemencia q apres sa senyoria vos siau lo obrer de aquesta casa e reporteu la gloria de hauer hedificat lo temple de deu molt pus excellent sens comparacio q Salamo e haureu aquesta (progatiua) prerogatiua singular entre tots los sancts que sereu dit pare de la mare de deu e per aquesta causa sobre tots honrat. E hoynt aço Ioachim prostras en terra e adora nostre senyor deu regraciant li les sues altes marauelles dient. O saber infinit e potencia sens terme: be es gran veritat lo que es scrit. ¶ Quod est impossibile apud homines: hoc est possibile apud deum. (hoc est: ho es) Car lo que als homens paria impossible de yo hauer fills e per aquesta causa so stat tant vituperat e menyspreat: e ab gran vituperi del temple lançat: com a vos senyor ha plagut es stat possible e faedor. ¶ Quia non est confusio sperantibus in te. Car no poden esser confusos longament los qui de cor speren en vos. Be hauia esperimentada la dolçor de la vostra clemencia lo meu aui Dauid (lo meu yayo David, avi, avus) com dix. ¶ Secundum multitudinem dolorum meorum in corde meo: consolationes tue letificauerunt animam meam.
Car segons les dolors portades ab paciencia per los tribulats vos senyor los donau les vostres consolacions: en molt major copia segons en mi veig per speriencia. De que senyor vos reste mes obligat que tots los homens d´l mon eus faç infinides gracies de aquesta misericordia a mi feta e a tota la casa mia. E volent sen partir langel Ioachim li diu. O princep glorios si yo he trobat gracia dauant vos feu me merce vullau venir al meu tabernacle qui sta molt prop d´açi e aqui pendreu collacio. E langel li respon: Ioachim senyor per mi es accepta e molt estimada la vostra caritativa volentat: heus faç infinides gracies d´l vostre conuit. ¶ Quia cibus meus inuisibilis est: et potus meus a nullo mortali potest videri. Car lo mengar meu inuisible es: e lo meu beure per negu dels mortals no pot esser vist. Axi senyor Ioachim nous detingau sino que aneu prest a la senyora muller vostra: q per la absencia vostra sta molt congoxada: e yo ire primer per consolar la: e dir li queus ixqua a recebir. E despedit langel Ioachim compta la visio als seus pastors: qui li eren molt fels los quals li digueren senyor sia de vostra merce anem prest: e sia p vos hobeyt lo manament de nostre senyor deu: e del seu angel. E axi meteren se en cami: e anaren per ses jornades.

miércoles, 26 de agosto de 2020

Regne de Valencia, país valencià no existix.

(Agarrat de alguna página de carallibre)

El "país valencià". 

Alguns “retorets” progres del seguidisme catalanero tenen l´arrogant osadia no sols d´exhibir la seua evident ignorancia historica sino també de vanagloriar-se
d'haver segut algu dels “acunyadors” de la poblerina denominacio “país valencià” per a l´inveterat i historic Regne de Valencia

Eixe apodo denominatiu podría ser entendible en aquella iletrada esquerra fusteriana dels anys ´60 i ´70 que no tenia internet i mai llegia un llibre. Pero es impensable en la voragine informativa dels anys 2010 aon el que no vol llegir archius originals i documentar-se adequadament, es perque preferix ser un terros de la historia.

Tal es el cas, pareix ser, d´eixe “modelno” retoret de Novelda, un tal Javier Muñoz-Pellin que va presumint estos dies , en prensa local, de la seua genial i poblerína contribucio a la difusio de lo que sempre va ser pura barbarie denominativa: lo de “pais valencia” (LVemv.21.10.2010) Conten les croniques que els historiadors catalans sempre van patir un agut complex d´inferioritat respecte al Regne de Valencia perque Catalunya mai va ser un regne i no ha existit mai ni un sol document historic a on es parle de la mes mínima intencio dels Reis d´Aragó de canviar la seua historica condicio de “comtats de la Marca Hispanica”.

 D´eixe inconfessable complex d´inferioritat catala, ha participat sempre la nostra iletrada esquerra deslleal. I en el seu rendit vassallage a la burgesia del nort, es va inventar el barbarisme històric "país valencia”, una denominació geografica creada per a insultar als valencians.

 La paraula "país", com be definix l´academic Antonio Capmany i de Montpalau: "A on no hi ha nacio, no hi ha patria: perque la paraula “PAYS” no es mes que terra que sustenta persones i besties al mateix temps" (“Sentinela contra els francesos”. Gómez Fuentenebreo. Madrid.1808). Pur concepte terruno. Pel qual es pot afirmar, en absoluta rotunditat, que el toponim "país valencia " MAI ha existit legalment com denominació propia d´una zona geografica ni, molt manco, com denominacio d´un ens polític per a referir-se a Valencia.

 Va ser pur invent d´aiatolàs fusterians en estat d´ebri deliri i el seu intent de colar-ho ,sense valor jurídic, en el preambul del Real Decret Llei de preautonomia de la Comunitat Valenciana 17 de març de 1978: una fechoría de l´esquerra. L´única identitat historica que se´ns pot aplicar legítimament es el de Regne de Valencia, denominacio molt anterior a la conquista de Jaume I. El "Regnum Valentiae" existia ya quan el rei de Castella, Alfons VIII, el de les Naves de Tolosa, va firmar el famos Tractat de Cazorla en Alfons II d´Aragó, (iaio del Conquistador), el 14 de desembre de 1179.

En eixe Tractat es delimitaven les terres a conquistar per cada u d´ells o dels seus successors.

A partir de la conquista del “cap i casal” en el segle XIII, el Regne de Valencia va ser jurídicament reestructurat en noves normes que li van convertir en un Estat de Dret totalment autonom, en els seus organismes legislatius, judicial i executiu, regit pels seus propis furs i privilegis i formant el seu propi "Corpus juris" fins que, quasi mig milenni després i per un acte de força, fora abolida la seua legislacio per un príncep estranger en 1707: Felip V.

 Pero ni tan sols eixe mateix príncep, que va regnar en el nom de Felip V, va suprimir el nom Regne de Valencia que va continuar existint com a demarcacio administrativa. Tant Felip V com els seus successors es van titular en la seua diplomatica "Rei de Valencia" i no es coneix cap documentacio en que el poder constituït declare taxativament extingit el Regne de Valencia.

Inclus en la divisio d´Espanya en províncies per Javier de Burgos en 1833 el Regne de Valencia va ser dividit en tres parts pero, així i tot, els seus municipis no van ser, en absolut, atribuïts a demarcacions foranes. Van permaneixer afiliats al Regne de Valencia. I replets estan les estanteries de l´Archiu Històric Nacional, de l´Archiu de la Corona d´Aragó i, en especial, els de l´Archiu delRegne de Valencia de documentacio que certifica la identitat historica del nostre territori i la seua antiga classica “denominació d´origen": REGNE de VALENCIA.

lunes, 13 de enero de 2020

Catalanistas, Enric Valor, Pompeyo Fabra

Quí escriu esta merda a valenciana.tv ?



Catalanistas, Enric Valor, Pompeyo Fabra



Enric Valor com a continuador de Pompeyo Fabra, Francesc de Borja Moll, Carles Salvador o Manuel Sanchís Guarner, van difondre les normes de l’Institut d’Estudis Catalans.

¿”…el fet de pertànyer a una nació sense Estat. Esta és la raó de que Enric Valor no siga conegut internacionalment i que no haja obtingut el Premi Nobel de Lliteratura.”? ” Com bé deia  Sanchis Guarner, la pèrdua de l’idioma propi significa la mort cultural d’una pàtria.” “El nom d’Enric Valor va lligat, inevitablement, al de tres intelectuals valencians també desapareguts: Manuel Sanchis Guarner (1981), Joan Fuster (1992) i Vicent Andrés Estellés (1993). Pero si cada u d’estos era el millor exponent en un camp, açò és, en la llingüística Sanchis Guarner, en l’ensaig i la crítica lliterària, Fuster, i en la poesia, Estellés, Enric Valor va aglutinar en la seua persona el cultiu de tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la gramàtica normativa Catalana, els contes i la novela.
Podríem comparar-ho als famosos germans Grimm. Un es dedicava als contes, faules i llegendes alemanes i l’atre a la Gramàtica i la Filologia. Valor va fer alguna cosa semblant a soles, i la seua obra té un nivell de calitat que res té que envejar a la dels germans. L’única diferència és la llengua Catalana i el fet de pertànyer a una nació sense Estat. Esta és la raó de que no siga conegut internacionalment i que no haja obtingut el Premi Nobel de Lliteratura.
Si Carles Salvador va ser el precursor de la difusió del fabrisme gramatical en Valéncia, este es consolida en l’obra d’Enric Valor”.

Enric Valor "El atre renegat".
 El dia 13 de giner es compliran 20 anys de la mort d’Enric Valor. Noveliste i gramàtic, va ser una persona fonamental en la normalisació llingüística en el País Valencià. No en va, va adoptar el còdic fabrià i, a pesar de no estar present en la firma de les Normes de Castelló -era molt jove en eixe moment-, va contribuir a la difusió del català en tot el territori Valencià cal dir que tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l’ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el nostre català; i encara que els estudis d’altres llengües puga enriquir-nos, no podem consentir la destrucció cultural i espiritual del nostre poble per mitjà de la implantació totalitària d’un altre idioma. Com bé deia el meu amic Sanchís Guarner, la pèrdua de l’idioma propi significa la mort cultural d’una pàtria.”


mosatros-parlem-valencià

miércoles, 19 de junio de 2019

Aquests son los termens del Regne de Valencia

No trobo cap texto en catalá que descrigue los termes geográfics de Cataluña abáns que en valensiá los del Regne de Valénsia.
Traéu les vostres conclusións.


http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/fursv/1238-71.pdf

http://manzanera.comuf.com/Documentos/fueros%20valencia.pdf

http://www.museuderelleu.org/revistes/Revista04.pdf

https://www.scribd.com/document/350529196/Historia-CV

https://www.academia.edu/3027340/GUINOT_E._Fronteras_exteriores_e_interiores_en_la_creaci%C3%B3n_de_un_reino_medieval_Valencia_en_el_siglo_XIII_Studia_Historica._Historia_Medieval_Universidad_de_Salamanca_n._24_2006_pp._127-153

Aquests son los termens del Regne de Valencia:
del Canar de Vlldecona, que es riba la mar, aixi com va lo riu ensus, è passa per la Cenia, é hix a Benifa
çá: è roman Benifaçà el terme de Valencia, & Morella ab sos termens: aixi comparteix ab Monroig, è hix al riu de les Truytes, que es prop la Glesiola, è aixi com va a Arcedo, é Aledo, los quals son dins lo dit Regne, é aixi com va a la Mosquerola, è ...

Los catalanistas de Morella, https://comarquesnord.cat/ y ràdio Matarranya no os lo contarán.



No existe texto en catalán que describa los términos geográficos de Cataluña antes que en valenciano los del Reino de Valencia. Traga les seues conclusions.


http://www.ajuntamentdevilafranca.es/nuevaweb/?page_id=47



riu de les Truytes, que es prop la Glesiola
Situado al norte de Vilafranca (del Cid), en el límite con la provincia de Teruel, se encuentra el “Riu de les Truites”.
Se trata de un curso de agua variable según las estaciones del año; al rozar el término municipal se halla a 1.118 metros sobre el nivel del mar y a 940 al dejarlo, sufriendo un desnivel de 178 metros. Nace entre las rocas, en un entorno montañoso espectacular, con verdes prados, frondosos pinares y parajes de gran belleza natural y paisajística. Al llegar a la Pobla del Bellestar, el río pasa entre cultivos abandonados y vegetación de ribera, junto a los viejos y derruidos molinos harineros, la Gotera y, sucesivamente, prosigue hacia la “Rambla de Cellumbres”, el “Riu Calders”, el “Riu Guadalope” y, por último, el “Riu Ebre”.
El “Riu de les Truites” constituye uno de los mejores cauces fluviales intactos de la Comunidad Valenciana y comprende un entorno medioambiental de gran belleza y valor ecológico por su fauna y flora.
https://an.wikipedia.org/wiki/Manzanera_(Teruel)

http://biblioteca.fundacionlasierra.org/sites/default/files/La%20frontera%20ling%C3%BCistica.pdf

http://www.portell.esy.es/histo_sXIIIf.htm

Los idiotes de racó català : viatge Catalunya sud pais valenciá

https://www.thefreelibrary.com/Fronteras+exteriores+e+interiores+en+la+creacion+de+un+reino...-a0172597032

http://www.galeon.com/alcanaria/costa.html

https://gomezbayarri.files.wordpress.com/2016/07/reyes-cristianos-medievales-del-reino-de-valencia-completo-rectificado2.pdf

http://bivaldi.gva.es/es/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=1000306&posicion=1

http://www.tdx.cat/bitstream/10803/129674/1/avsalom.pdf

http://recordsdelacostapunica.blogspot.com/2014/02/davui-molts-anys-alcanar.html

https://www.amicsdevinaros.com/app/download/5791376284/20+EL+VINAROS+DE+LA+EPOCA+MUSULMANA.pdf

https://issuu.com/faximil/docs/1970-gorg-13

https://nanopdf.com/download/tema-27-historia-de-relleu_pdf

https://www.yumpu.com/es/document/view/58108559/furs-de-jaume-i/4

http://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/desenvolupament_autogovern/iea/publicacions/12_llibres-fora-de-coleccio/FC_arxius-i-vincles/fc_Comentarios-Estatuto-Cataluna-I.pdf

https://dlscrib.com/download/g-oacute-mez-bayarri-jos-eacute-vicente-reyes-forales-medievales-del-reino-de-valencia_590c2752dc0d605f05959e82_pdf

domingo, 18 de noviembre de 2018

regne de Valencia, YO

... tant dins en lo regne de Valencia com elles. E sobre aCo dixem lus nos, axi volets queus diga veritat, e daCo creet me be, YO voldria esser ferit de una sageta ...


... tant dins en lo regne de Valencia com elles. E sobre aCo dixem lus nos, axi volets queus (que us) diga veritat, e daCo creet me be, YO voldria esser ferit de una sageta ...

regne de Valencia, YO

... tant dins en lo regne de Valencia com elles. E sobre aCo dixem lus nos, axi volets queus diga veritat, e daCo creet me be, YO voldria esser ferit de una sageta ...


... tant dins en lo regne de Valencia com elles. E sobre aCo dixem lus nos, axi volets queus (que us) diga veritat, e daCo creet me be, YO voldria esser ferit de una sageta ...

regne de Valencia, YO

... tant dins en lo regne de Valencia com elles. E sobre aCo dixem lus nos, axi volets queus diga veritat, e daCo creet me be, YO voldria esser ferit de una sageta ...


... tant dins en lo regne de Valencia com elles. E sobre aCo dixem lus nos, axi volets queus (que us) diga veritat, e daCo creet me be, YO voldria esser ferit de una sageta ...