X. Excerpta ex martyrologio Celsonensi MS. sec. XIII. incun.

X.

Excerpta ex martyrologio Celsonensi MS. sec. XIII. incun. Cui adduntur ex more obitus posteriorum seculorum. (V. pág. 58.) 

Ianuarius.

III. Non. Ianuarii. Anno dñi M.CC.LXVIII. obiit Raimundus, abbas Cardone, sacerdos, et canonicus istius ecclesiae.

Idus Ianuar. Anno dñi millesimo CCC.XL. sexto obiit Guillelmus praepositus Celsone. 

XIX. Kal. Februar. Anno M.D.LXXXX. obiit D. Paulus Pla (Pau Pla), abbas ecclesiae Solsonae.

XIII. Kal. Commemorationem fratrum Fuxensium cras agendam, dilectissimi, vobis denunciamus.

IX. Kal. Febr. In hoc itaque die interfectus fuit dominus Guillelmus, venerabilis presul Urgellensis ecclesiae, in comitatu Pallariensi (condado de Pallás, Pallars; Pallarés) a prophanis hominibus, atque corpus eius inde evectum, et in propria sede honorifice humatum II. Kal. Februarii anno MCXIII. 

VIII. Kal. Febr. Ipso namque die obiit Bernardus Rotgerii, Urgellensis episc., an. M.C.LX.VI. 

Mensis Februarii. 

III. Nonas Febr. Commemoracionem fratrum Sancte Marie de Roncesval (: Roncesvalles) cras agendam vobis denunciamus. 

III. Idus Febr. Eod. die consecratio altaris presentis ecclesie.

XV. Kal. Marcii. In hac die migravit Dulcia, Urgellensis comitissa, que huic loco multa bona contulit.

VI. Kal. Eodem die obiit bone memorie dñus Poncius, abbas Sancti Rufi, (puto Avenionensis), qui pater extitit centum L. canonicorum regularium. 

Mensis Marcii. 

Nonis Marcii. Eod. die obiit B. epus Urgellensis apud Magalonam. (: Magolonam)

V. Idus. Commemoratio fratrum et canonicorum familiarium beate Mariae Bellipodii. (Belpuig, Bellpuig; bello podio). 

IIII. Idus Marcii. Commemoracio fratrum canonicorum et familiarium monasterii Fuxii. (Foix; Fuxi)

Idus Marcii. Ipso namque die obiit nobilissimus comes Ermengaudus in castro de Gerb, qui multa dona dedit Sancte Marie, anno ab incarnatione Xpi...  

XV. Kal. Aprilis. Ipso die obiit... Petrus Urgellens. episc. anno M.C.XL.I. 

XI. Kal. Anno dñi M.° CC.° XC.° III.° obiit nobilissima dña Brunissen. Dei gratia comitissa Fuxi, et vicecomitissa Castriboni (Castellbó), soror nostra.

VII. Kal. Presenti die anno dñi M.CCC.XL. quarto, fuit capta civitas de Algeciras dalffadric per D. Alphonsum regem Castelle, et ipsam tenuit sub obsidione circha duos annos; et fuit celebratum festum per universam provinciam Tarraconen.

VI. Kal. Ob. Petrus abbas S. Iohannis (puto de Abbatissis). (San Juan de las Abadesas, Sent Joan ces Abadesses y variantes) 

V. Kal. Anno M.CC.XL. interfectus fuit Arnaldus de Odro miles in bello apud Sanaugiam (Sanahuja), frater noster, 

Mensis Aprilis. 

Kal. Aprilis. Anno dñi M.CC.XC.VI. obiit Berengarius de Fonte, prior istius ecclesiae. = Eod. die et anno M.CCCC.XI. obiit venerabilis Nicholaus Ferrarii, dñus castri de Sancto Clemente. 

XI. Kal. Madii. Anno dñi MCC.XIIII. obiit Guillelmus, abbas S. Vincentii Cardone. 

Mensis Madii. 

II. Nonas Madii. Commemoratio fiat fratrum nostrorum canonicorum Sanctae Mariae Benevivere (Beviure; vivir bien), que est prope villam que vocatur Carrion (Carrión). 

Mensis Iunii. 

Kal. Iunii. Anno M.CC.L. obiit Petrus de Podio viridi (Puigvert, Puigverd, pueyo verde), olim Urgellensis episc., et monacus Sanctarum Crucum (Santes Creus), et frater noster. 

III. Nonas Iunii. Anno dñi M.CC.LXVII. obiit Berengarius de Rupe, prior istius ecclesiae. = Ipso namque die interfectus fuit Geraldus Poncii de Sanaugia a paganis. (Guerau Pons, Ponç de Sanahuja) 

Nonis Iunii. Anno dñi M.CC.L.XXVI. obiit nobilis dominus Raimundus, Dei gratia vicecomes Cardone, frater noster.

V. Idus Iunii. Anno dñi M.CC.LIIII. Geraldus Calvoni, istius ecclesiae prepositus, viam universe carnis egresus est. 

XII. Kal. Iulii. Ob. Bernardus, abbas Rivipulli.

XI. Kal. Obiit Raimundus, Barbastrensis episcopus. (Ramón, obispo de Barbastro)

IIII. Kal. Eodem die obiit illustrissimus comes Urgellensis in Castella, anno M.C.L.IIII. (1154)

II. Kal. Ipso die migravit ab hoc seculo illustrissimus presul Urgellensis, anno M.° CC.° II.° 

Mensis Iulii.

Kal. Iulii. obiit Bernardus Guillelmi, Urgellensis episcopus, anno M.XC.II. incarnationis Xpi. 

III. Nonas Iulii. Anno dñi M.CCC.VI. obiit Reverendus dñus Poncius de Vilarone bone memorie, divina miseracione episcopus Vicensis, vir magne probitatis, circunspectionis, et humilitatis gratia decoratus; qui XXX duobus annis extitit

praepositus Celsone, quam preposituram et eiusdem ecclesiam redditibus, opibus, multisque melioramentis, et honoris culmine exaltavit: capellaniamque gloriose virg. et mart. Katerinae in presenti ecclesia instituit et dotavit, et pro suo anniversario anno quolibet celebrando dimissit canonicis XXX. solidos, et clericis secularibus XX., cuius anima requiescat.

III. Idus Iulii. Obiit Guillelmus de Cardona vicecomes, qui suam partem castri Dolius dimissit ecclesiae Celsone, anno dñi M.CC.XX.V.

XVI. Kal. Augusti. Ipso die interfectus fuit Raimundus Tedballi, frater noster, a paganis apud Fragam, anno M.C.XXX.IIII. (1134) incarnationis Xpi. 

XIIII. Kal. Aug. Eodem die obiit Raimundus Berengarii, comes Barchin., anno M.C.XXX.I. (1131) incarnat. Xpi. 

Mensis Augusti. 

Kal. Aug. Ipso die obiit D. Ioannes Meix, abbas S. Vincentii Cardone, anno M.D.LVIIII.

III. Idus Aug. Anno M.C.LXXXIIII. (1184) incarnati verbi interfectus fuit illustrissimus Ermengaudus, comes Urgellensis, a malis hominibus prope Valentiam, vir lenitate et suavitate temperatus.

IX. Kal. Sept. Anno M.CCC.XL.III. obiit Raimundus (se lee Raimnudus) Folch, vicecomes Cardone, et canonicus huius ecclesiae. 

Mensis Septemb. 

Nonis Septemb. Anno M.D.LXXXI. obiit D. Ioannes ab Aragonia, abbas seu perpetuus comendatarius presentis abbatiatus S. Mariae Celsonae. 

VI. Kal. Octobris. Anno M.C.XC.V. sexto Kal. Octob. Bernardus de Pampa, Celsonensis prepositus, nepos Guazperti prepositi, viam universae carnis ingressus est, qui multa bona atque possesiones praedictae ecclesiae adquisivit, et claustrum atque cellarium cum refectorio construxit.

III. Kal. Octob. Depositio Sadani episcopi bone memorie, anno M. decem. 

Mensis Octobris. 

Idus Octob. In hoc die interfectus fuit Guillelmus de Spugnola (Spungola) a paganis, cum multis aliis Xpianis, apud Murciam, anno M.C.LXV. incarnationis Domini. 

XVII. Kal. Novemb. Anno dñi M.CC.VIIII. migravit ab hoc seculo Ermengaudus, Dei gratia Urgellensis comes, cuius corpus requiescit in ecclesia Sancti Ilarii.

IIII. Kal. Novemb. Anno M.CCC.XVIII. ob. Berengarius de Villabernat, Celsone praepositus. 

III. Kal. Nov. Ipso die obiit Gaupertus, loci huius praepositus, anno incarnationis M.C.L.I.

Pridie Kal. Nov. Anno dñi M.CCC.XX. eodem die obiit nobilis dñus Raimundus Fulchonis, Dei gratia vicecomes Cardone, alto stemate et clara prosapia refulgens, nobilibus gestis odoriferis sublimatus, sensu perspicuus, armis victricibus victoriosus, hostes valide triumphando, qui a portubus usque ad mare sue terre palmites et fimbria dilatavit. Cuius anima requiescat. 

Mensis Novembris. 

VIII. Idus Nov.. Obiit Petrus, prior de Calaf, sacerdos et canonicus istius ecclesiae. 

IIII. Idus. Eod. die dedicatio ecclesie S. Marie Celsone, anno ab incarnatione dñi M.C.LX.III. 

Pridie Idus Novemb. Anno M.D.XXX.7. ob. D. Ludovicus de Cardona, archiepisc. Tarracon. et abbas Celsonensis ecclesiae.

XI. Kal. Decemb. Anno dñi M.CC.XVI. Arnaldus de Podio alto (Puigalt), abbas S. Vincentii Cardone, migravit ab hoc seculo.

II. Kal. Decemb. Anno dñi M.CC.III. Bernardus de Vilamur, episcopus Urgellensis, genere nobilis, moribus decoratus, eloquentia preditus, qui antecessores suos resistendo, hostibus ecclesie, et in opprimendo, et in devincendo devincens, fatali casu ab hac luce eodem die substractus est.

Anno a nativit. dñi M.CCC.XLVIII. (1348 - peste, por ejemplo la que se trata en Florencia por Giovanni Boccaccio en el Decamerón) fuerunt infinitae mortalitates per universum mundum, quae inceperunt in oriente, et finierunt in occidente, que durarunt hinc inde per universum mundum per unum annum: et infirmitas erat de glanolis, et non durabat pacienti nisi per tres dies, nec lecto iacebant nisi per unum vel duos dies... et tanta fuit mortalitas, quod multa corpora defunctorum remanebant per aliquod tempus ad sepeliendum, et defficientibus ecclesiasticis personis sepeliebantur; sic quod non remansit tercia pars populi, ut creditur, vivens in mundo, immo sperabatur et habebatur quod mundus finiret. Et data fuit potestas a summo pontifice absolvendi peccatores a pena et a culpa omnibus presbiteris et confessoribus... et sic creditur quod tales morientes sine dubio cum dño glorientur. 

Praecedens necrologium binis columnis in qualibet pagina dispositum est, in quorum sumitate praecipua diei cuiusque festivitas summatim adnotatur, cui subuectuntur obitus, et etiam ad latera. 

Vita Christi, Ysabel de Billena, Isabel de Villena

Kempis
Vita Christi
POR
Sor Ysabel
DE
Villena
Letra
Gótica (Gotica).
Libro rarísimo (Rarisi*)
Impreso año
1497.
Incunables
1973
(BNE)

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta, (la t está damún de la radera a, pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

(Notes del editor en chapurriau, Ramón Guimerá Lorente:
Les vocals nassals, como lú, lum : llum les escriuré n o m, pot ñabé errors. No sol ñabé tildes als textos antics. Les í en tilde són mol difissils de diferensiá de les i sense tilde en este tipo de lletra: gótica.
La I, i mayúscula, pareix una Y mayúscula, com a Ioachim, Ioachim, Ysta, Ista, etc.
- La BNE, de aon hay descarregat lo pdf, fique que esta obra está escrita en catalá. Sirán idiotes.)

Molt alta molt poderosa
*rpianissima (la p en virgulilla) Reyna e senyora.

La resplandent lum de deuocio que dins vostra altesa clareia: li ha descubert q (en virgulilla) en aqst (q en virgulilla) seu monestir hi hauia vn deuot vita Christi ordenat pla (per la) illustre dona Elionor al´s sor Ysabel d´Billena Reuerend abad´ssa e mare nostra: hi p quant vostra Reyal celsitut tota enla amor del gran Rey d´paradis encesa: hauia scrit al Batle general de aquest seu regne de Valencia (Ualencia) li trametes trellat de aquell he pensat fer accepte seruey a vostra Magestat p que mes prest ases (a ses) reyals mans pogues attenyer: fer aquell empremptar: hy perque enla fonda y plorosa vall de lagrimes de aquest mon miserable. los qui ab ales d´algña mundana laor se alçen: mes profundament enlo (en la y en lo, a partí de aquí u escribiré separat) baix centre del penos infern deuallen. E los qui p les baixes sendes de simple humilitat acaminen: mes a la summitat de la Ciutat de paradis se acosten. La virtuosa 7 (este 7 es lo nexo et, e, y) dignissima mare Abbadessa predecessora mia: ab la lum del seu clar enteniment: mirant los perills que la mundana laor porta: en tan baix centre de humilitat era deuallada: que no volgue scriure lo seu nom en alguna part de aquest libre. Tement que les sues virtuoses obres dins los archius de humilitat tanchades: per les iniques mans de vana gloria no poguessen esser assaltades: hi resplandint en ella les ençeses antorches de la claredat d´son illustrissi3 (pareix un 3, pero hauríe de sé una m: illustrissim: ne trobo bastantes al llibre, les escriuré m a partí de aquí) linatge. Axicom sos reals parents hauien sembrat innumerables acres de gloriosa fama: per exaltacio de la sancta fe christiana ella deuotissima mare ha volgut sembrar en lo blanch paper de aquest libre La lauor de la sua apurada consciencia: perque los quil legissen poguessen collir fruyt de profitosa doctrina. Suplicant al gran Rey Jesus volgues esser lo naucher y pilot d´la barcha de son entendre: perque segurament pogues nauegar en la gran mar de la sua benauenturada vida. hy los raigs del clar sol de iusticia entrant per les finestres de la sua luminosa intelligencia: axi en encesa caritat la scalfaren que volgue ab afanyos treball compondre aquest tant gran volum 7 libre E puix ella humil religiosa resta loada d´hauer callat lo seu nom en la composicio de tant digne libre: yon crech attenyer no poch merit dauant deu en publicar lo nom de tant singular mare de inmortal memoria digna. Sor Ysabel debillena lo ha fet. Sor Ysabel debillena la compost. Sor Ysabel debillena ab elegant y dolç stil la ordenat: no solament per ales deuotes sors y filles de hobediencia que en la tanchada casa de aqst monestir habiten: mas encara per atots los qui en aquesta breu enugosa 7 transitoria vida viuen. Yo serenissima e rpianissima (reverendissima) senyora lo tramet a sa altesa en lo qual trobara tant profundes e altes sentencies que clarament conexera que lo sperit sanct era lo regidor del enteniment e ploma de tant dignissima e Reuerent mare qui era tant affectada al seruici de vra (r en virgulilla) celsitut. Lo stat y vida de la qual exalce hi prospere la sanctissima Trinitat. De la vra ciutat de Valencia (Ualencia).a.xxviiij.del mes de marc any. Mil.cccc.lxxxxvij. (1497)
D. U. R. M. * humil seruenta coradora sor Aldonça de montsoriu indigna Abbadessa d´l monestir d´la sancta Trinitat.

Açi comença hun vita christi en romanç per que los simples e ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort del nostre redemptor e senyor Jesus amador nostre. al qual si a donada gloria e honor de totes les obres nostres com a faedor e ordenador de aquelles.
Capitol primer com per hun angel fon denunciada a sanct Johachim la mundissima concepcio de la sua sanctissima filla.

Ecce jam venit plenitudo temporis. Car venint e acostant se la plenitut d´l temps per nostre senyor deu ordenat en lo ql sa magestat delliberaua entendre en la reparatio e salut de natura humana: e que per a fer aqsta obra tan alta era necessari sa clemencia deuallas en la terra de la captiuitat: hon eren exellats los miserables fills d´Adam. E sabia molt cert que en tota la dita terra noy hauia posada decent p a sa altesa reposar. Per q li plague manar e ordenar que fos fabricada huna tal posada com a sa magestat pertanyia obrada de tan excellent e singular obra q semblant james no fos trobada. En tant que los miradors hajen a dir admirats de la bellea de aquesta casa. ** est hic aliud nisi dom* dei: et porta celi. Volent dir certament aquesta posada no es feta ni fabricada sino per a la magestat de nostre senyor deu e nengun altre no deu aturar en ella. E p esta sacratissima posada sera trobada scala a pujar en les altees del regne de paradis p los homens no conegut ni vist. E per lo desempachament de la dita casa mana la majestat diuina cridar hun gran princep angelical lo aposentador major d´la sua cort e dir li. Anau aposentador.
¶ *yn vallem lacrimarum. E cerquau hun gran mestre de cases per los homens no conegut ni estimat: ans lançat e menyspreat com a home infructuos. Lo qual ha nom Ioachim. E per mi es molt amat e reseruat per aquesta singular obra de la posada mia. E digau li d´part mia q ensemps ab la sua sanctissima muller Anna fabriquen la casa mia en la qual per excellencia yo vull posar la primera pedra del fonament. E informar largament lo aposentador d´la magnificencia e bellea de la casa q nostre senyor manaua esser feta: parti de aqui prestament p desempachar la sua embaxada: e venint en la terra noy troba sino: Labor et dolor. Car totes les gents eren posades en multitut de treballs e dolors no recomptables. E hauent molta compassio de aquella catiua gent mira entre ells lo mestre que cerquaua: e trobal en les aspres muntanyes ab los pastors d´l seu ganado: ab los quals se rahonaua de la congoxa e dolor sua: com axi era lançat del temple per la sterilitat sua: en la qual ja no speraua remey p que delliberaua finir la vida en aquella solitut absent de la sua muller Anna e d´tots los parents e amichs seus. E los simples pastors ajudauen a planyer a son senyor la congoxa sua. E lo princep angelical venint en forma humana acostas a ells e saludant a Ioachim dix li. ¶ Qui sunt hij sermones quos confertis inter vos et estis tristes. Volent dir o senyor Ioachim y quines son los rahons tan congoxoses de que parlau: que axi es la vostra cara trista: e dels fels pastors vostres que la vostra dolor per propria prenen. E Ioachim ignorant q fos angel: respos li dient. O virtuos joue (p9) pus veheu en lo meu gest la mia dolor esser inrecomptable perque voleu dar a mi tanta pena que moltes vegades la haja ab la propria lengua a recitar. Car a feus jur cascuna vegada: ¶ Dolor meus renouatus est. Axi deman vos de merce no vullau augmentar la dolor mia: puix diminuir no la podeu. Si tan ansios sou d´sentir la angustia mia. ¶ Interroga eos qui audierunt me. Placiaus interrogar aquestos seruidors meus q son açi: car ells han hoyt de mi tota la causa de la dolor mia. la qual recomptar altra vegada ja no puch. E langel volent se manifestar a ell diuli. O valent caualler deuallant de aquell trib d´juda de la verdadera linea real de la casa d´Dauid no sia desmayar. ¶ Ego sum angelus domini: et missus sum ad te loqui. Car yo so angel d´nostre senyor deu trames per sa magestat a dir e comunicar a vos les grans e altes marauelles sues que dellibera fer en la terra. Car vol e mana que vos senyor Ioachim torneu a la muller vostra: qui ab tanta dolor haueu dexada: La qual concebra de vos vna filla de tanta excellencia e dignitat. ¶ Quia nullus dicere possit aliquam ante eam sunilem ei fuisse nec post eam futuram. Car podeu esser cert Ioachim senyor: que nenguna persona no pot dir que ans de aquesta senyora y haja agut semblant a sa senyoria en tot lo vniuersal mon: ne apres en lo esdeuenidor temps egual a sa merce nenguna nos trobara. ¶ Hec est illa lux quam dixit deus vt fieret d´qua *facit est sol. Car aquesta es la lum que nostre senyor manaua esser feta de la ql es fet lo sol. Car nostre senyor deu q es verdader sol de justicia naxera d´aquesta senyora filla vostra: eternalment la ha elegida per temple seu. de la ql se pot dir en ueritat. ¶ Hoc est templum dei magnum et famosum: in quo malleus 7 ferreum non sunt audita cum hedificaret. Car aquest es lo sagrat temple de nostre senyor deu gran e molt famos en la hedificacio: ço es en la *ceptio sua no vol sa magestat sia hoyt colp de martell (mall, malleus en latín aquí dal) ni de ferro (ferreum). Car aquell fexuch e pesat carrech del original peccat en sa merce no sera trobat ni colp de martell de nenguna culpa en ella no sera sentit. Car aquesta es la imperial reyna que no es entesa ni compresa en nenguna ley comuna: ans li diu nostre senyor deu. ¶ Non pro te sed pro omnibus hec lex constituta est. Volent dir parlant ab aquesta senyora en la sua noua concepcio: no temau temple meu que ab tot vos deualleu de la natura propria del linatge de Adam no sereu compresa en la ley per lo seu peccat constituyda: ans sobre aquella priuilegiada per gracia mia en singular grau ¶ Quia ego elegi te. Car yous he elegida per palau e repos meu e vull q siau lort d´ls meus delits (deleite, deleites en castellano). O Ioachim que li pot fallir a aquesta senyora que nostre senyor deu la vulla crear delliberadament (d´lliberadamént) per a mare sua. Car ensemps ab dignitat maternal aconseguira totes les excellencies que fora deu comunicar se poden a creatura angelica ni humana. car creant aquella anima gloriosa la vestira de la sua gracia: e larreara de tan altes e singulars joyes: que en sa senyoria sera verificat lo parlar del ecclesiastich (griego: ἐκκλησιαστής : Ekklesiastés: hebreo : קֹהֶלֶת : Qohéleth) que diu. ¶ Ipe (p en virgulilla) creauit eam in spú (u en virgulilla) suo: vidit et dinumerauit et mensurauit. Volent dir nostre senyor deu ha creat aquesta senyora excellent segons son plaer e voler e contentament del seu sperit: ell la vista eternalment (et´nalment, en dos línies, sense guió) e della ses enamorat: ell sols sab comptar les magnificencies sues e mesurar la altea e dignitat sua.
¶ Vere templum est spús (u en virgulilla) sancti: et palacium filij dei: et sponsalis thalamus patris eterni. Car verdaderament aquesta senyora es lo excellent temple del sperit sanct: e lo palau real del fill de deu: e lo gran thalem del sposalici d´l pare eternal A la qual diu nostre senyor deu per boca de Dauid. ¶ Eleuata est magnificencia tua super celos. Volent dir que sa magestat la delliberaua exalçar e magnificar sobre tota natura angelica. E de continent que la gloriosa anima sua sia creada e vnida al cors: la vol vestir e arrear de la sua gracia en singular grau Car primerament posara vn excellent carboncle en lo seu cap: ço es la singular e ferma memoria de sa senyoria hon sera aposentat lo eternal pare mostrant la sua infinida potencia e en aquesta primera cambra per sa magestat tan dotada. ¶ La segona cambra: qui es es lo enteniment de aquesta senyora sera d´tanta claredat: que en la fosca nit de aquest mon clarejara e resplandira passant en luminositat e altea de saber als serafins e cherubins e contemplara pus viuament les altees e excellencies diuinals e sentira mes en aquelles q nenguna pura creatura. En la qual cambra sera aposentat lo fill de deu omnipotent: emprentant en aquella la sauiesa diuinal sua: en tan excellent grau que pora dir a ella. O temple meu molt amat. ¶ Dedi tibi cor sapiens 7 intelligens in tantum vt nullus ante te similis tui fuerit: nec post te surrecturus sit. Volent dir: lo fill de deu a la senyora nouament creada. Yous he elegida temple per a mi heus dat cor e memoria sapientissim e molt intelligent en tanta habundancia e copia que algu ans d´vos no ses trobat semblant: ne apres vos se trobara.
¶ La terça cambra de aquesta diuinal casa sera la voluntat de aquesta senyora tota inflamada e aqui sa posentara lo sperit sanct estrenant a ella en la primera entrada los fet dons seus: segons es scrit. ¶ Superquam septem dona spiritus sancti plenissime requiescunt. Car sobre esta senyora reposaran plenament tots los dits set dons del sperit sanct. En aquestes tres sacratissimes cambres staran e habitaran les tres persones diuines: cascuna en la sua e totes tres ensemps en cascuna. ¶ Quia opera trinitatis non sunt diuisa. E vol nostre senyor deu que perque esta sposa sua stiga ben acompanyada segons lo stat seu: sien triades per tot lo imperi seu set donzelles de singular excellencia: que seruixquen e acompanyen sa senyoria dins (dis, la i nassal) lo ventre de sa mare: e tot lo temps de la sua vida perque aquestes sien les primeres criades e per sa merçe mes amades. ¶ Lo nom de la primera sera ffe aquesta li fara creure fermament tot lo contengut en la ley e prophetes ¶ La segona haura nom Sperança aquesta li fara sperar ab gran desig veure complides totes les promissions diuines. ¶ La terça haura nom excellent caritat aquesta la ençendra tant en la amor de deu e de sos prohismes que continuament treballara en reconciliar nostre senyor deu ab natura humana. ¶ La quarta sera nomenada sancta humilitat aquesta li fara estimar e conexer les gracies singulars p nostre senyor deu a ella donades: e de aquelles retreli continues lahors e gracies. ¶ La quinta haura nom ardent deuocio aquesta la tendra en vn inflamament continuu e desig insaciable de orar. ¶ La sisena sera nomenada misericordia aquesta li fara tenir les entramenes vbertes a rebre los miserables e aiudar als freturosos. ¶ La setena ha nom pietat aquesta li fara hauer compassio dels tribulats e aiudar los prest en les necessitats sues.
Veus açi Ioachim senyor quina vol la magestat diuina sia la filla vostra. E si alguns staran admirats d ´la sua gran excellencia: sials respost. ¶ Dominus opus habet. Volent dir tal la mester lo senyor deu eternal: per a esser mare sua: ell la ha pintada e deuisada tal com la hauia necessaria: y a ell (yaell) era plaent. E Ioachim hoydes estes rahons ixque quasi fora si mateix axi per grandissima admiratio com p singular goig: e no pugue parlar p vna gran peça: e recobrant esforç dix. ¶ Magnus est deus noster super omnes deos, quis ergo poterit preuidere vt hedificet ei dignas domum si celum et celi celorum capere eum non qunt (q en virgulilla): quantus ego sum vt possim ei hedificare domum. Volent dir: O angel gran es lo nostre deu: y senyor e molt marauellos sobre tots los deus: qui es aquell de tanta prudencia e saber que a sa magestat hedifique digna casa. Lo cel ni tots los cels compendre a ell no poden: qui so yo q haja a sa clemencia a hedificar casa. E langel replicant diu li: O Ioachim senyor e nous acordau del parlar del vostre aui Dauid que diu. ¶ Nisi dominus hedificauerit domum in vanum laborauerunt qui hedificant eam. Car si lo senyor no tenia la ma en esta fahena debades o en va seria vostre treballar. Car la magestat ha dit. ¶ Sine me nichil potestis facere. Veritat es que plau a sa clemencia q apres sa senyoria vos siau lo obrer de aquesta casa e reporteu la gloria de hauer hedificat lo temple de deu molt pus excellent sens comparacio q Salamo e haureu aquesta (progatiua) prerogatiua singular entre tots los sancts que sereu dit pare de la mare de deu e per aquesta causa sobre tots honrat. E hoynt aço Ioachim prostras en terra e adora nostre senyor deu regraciant li les sues altes marauelles dient. O saber infinit e potencia sens terme: be es gran veritat lo que es scrit. ¶ Quod est impossibile apud homines: hoc est possibile apud deum. (hoc est: ho es) Car lo que als homens paria impossible de yo hauer fills e per aquesta causa so stat tant vituperat e menyspreat: e ab gran vituperi del temple lançat: com a vos senyor ha plagut es stat possible e faedor. ¶ Quia non est confusio sperantibus in te. Car no poden esser confusos longament los qui de cor speren en vos. Be hauia esperimentada la dolçor de la vostra clemencia lo meu aui Dauid (lo meu yayo David, avi, avus) com dix. ¶ Secundum multitudinem dolorum meorum in corde meo: consolationes tue letificauerunt animam meam.
Car segons les dolors portades ab paciencia per los tribulats vos senyor los donau les vostres consolacions: en molt major copia segons en mi veig per speriencia. De que senyor vos reste mes obligat que tots los homens d´l mon eus faç infinides gracies de aquesta misericordia a mi feta e a tota la casa mia. E volent sen partir langel Ioachim li diu. O princep glorios si yo he trobat gracia dauant vos feu me merce vullau venir al meu tabernacle qui sta molt prop d´açi e aqui pendreu collacio. E langel li respon: Ioachim senyor per mi es accepta e molt estimada la vostra caritativa volentat: heus faç infinides gracies d´l vostre conuit. ¶ Quia cibus meus inuisibilis est: et potus meus a nullo mortali potest videri. Car lo mengar meu inuisible es: e lo meu beure per negu dels mortals no pot esser vist. Axi senyor Ioachim nous detingau sino que aneu prest a la senyora muller vostra: q per la absencia vostra sta molt congoxada: e yo ire primer per consolar la: e dir li queus ixqua a recebir. E despedit langel Ioachim compta la visio als seus pastors: qui li eren molt fels los quals li digueren senyor sia de vostra merce anem prest: e sia p vos hobeyt lo manament de nostre senyor deu: e del seu angel. E axi meteren se en cami: e anaren per ses jornades.