XVIII. Carta del Cabildo de Lérida a D. Antonio Agustín, felicitándole por su presentación para aquella silla, año 1561.

XVIII.

Carta del Cabildo de Lérida a D. Antonio Agustín, felicitándole por su presentación para aquella silla, año 1561. (Vid. pág. 59.) 

Molt Illtre. y Rever. Señor. 

Nons ha donat poca pena la dilatio llarga que sa Mat. ha posat en provehir aquesta prelatura de Leyda pero ans feta gran esmena en dar nos a V. S. del que sempre havem tengut confianza per los merits de sa persona tant notoris. Placia a Ntre. Señor ne sie servit ya V. S. done tal contentament que nons dexe per avantatge de major dignitat, que be conexem aquesta es poca cosa pera son merexer. Nosaltres li avem tardat algun tant en fer aquesta memoria deguda, fins que havem vist letres de V. S. scrites a particulars per les quals appar que ha acceptat la merce del Rey y tambe per la gran distancia li avem scrit a Micer Hieronym Mahull y a Mosen Anton Calasanz que puix son tambe canonges de aquesta iglesia, visiten de nostra part a V. S. ab la obediencia que devem y supplen en tot nostres faltes. Supplicam a V. S. en tot nos tingue per escusats y axi de aquesta nostra comunitat com de tots los particulars della mane lo que li sera servey perque de veritat tots li som mol affectats y puix sempre havem tengut lo favor de V. S. molt cert en lo que ha acorregut en aquesta iglesia, ara puix es sa sposa lo supplicam nos tingue en sa memoria, y restara en nosaltres lo carrech de pregar continuament nostre Senor done sa gracia y guie les coses de tal manera que V. S. vingue y reside en sa iglesia pux sab que es mester y sa vida y stat y lonc temps guarde y augmente com per tots es desijat. Dada en nostre Capitol de Leyda a XXIIII de maig M.D.LXI. = De V. molt Illtre. y Rev. S. subdits y affectats serv. que les mans li besen. = Los Dega y Capitol de la Seu de Leyda. = Al molt Illtre. y Rev. Señor lo Señor Don Anton de Agosti Bisbe de Leyda elet prelat nostre.

Capitol XXXVII. Com lo missatger feu relacio de sa embaxada a deu lo pare

Capitol XXXVII. Com lo missatger feu relacio de sa embaxada a deu lo pare: e sa magestat mana cridar la pau de natura humana: e fer singulars festes en lo cel. La senyora denuncia les dites festes a las (alas) sues amades donzelles.

(falte la e de la miniatura) Essent lo missatger junt en lo cel ixque lo a recebir lo gran princep Miquel ab tot lo exercit angelical: e acompanyaren lo ab triumpho e gloria: portant lo dauant la presencia de la diuina magestat. E aqui feta adoracio deguda a sa infinida clemencia: gabriel en presencia de tots los angels torna resposta al pare eternal de tot lo que tractat e menejat hauia ab la sua gloriosa sposa: la qual restaua ja prenyada del fill seu. ¶ E nostre senyor molt content del finament de aquest matremoni mana sa magestat fossen fetes festes singulars en tota la cort del cel. E que cridassen la pau general esser fermada entre la clemencia e natura humana. E los angels molt alegres de aço començaren a cantar ab gran melodia. ¶ Letentur celi et exultet terra: quia hodie de celo pax vera descendit. Volent dir. Alegres lo cel et haja goig infinit la terra e los habitadors de aquella: car huy es deuallada del cel la verdadera pau per los homens tant desijada. ¶ E aquestes festes ques feyen en lo cel sentia la senyora dins lo seu sperit sanct en lo seu retret hon lauia leixada gabriel lo gran missatger. E volent comunicar sa senyoria la alegria e plaer seu ab les sues amades donzelles: cridales a totes dient a elles ab infinit goig. Donzelles mies bona noua. ¶ Qui creauit me requieuit in tabernaculo meo. Car siau certes que aquell senyor quem ha creada reposa dins lo meu ventre. E de aço se fan ara grans festes en lo cel: e yo les vull fer açi ab vosaltres. Car ja sabeu quant vos he amades: e tostemps tengudes en la companyia mia. ¶ Veritat es que per la gran pobrea de la terra: yo nous he pogudes collocar en matremoni fins a vuy: car noy hauia res sufficient en lo mon per a vosaltres. Ara mes filles vos vull pendre per nores: e dignament collocar: car delibere que les set principals hajau per marit e senyor aquest emperador celestial: que huy ses fet fill meu. E sera verificada la prophecia de Ysayes que diu. ¶ Aprehendent septem mulieres virum vnum in die illa. Volent dir. que en aquesta jornada gloriosa que deu ses fet home set dones pendran vn marit: e sereu vosaltres: quius ajustareu huy ab aquest senyor inseparablement. Car siau certes que per moltes tribulacions e angusties que lo meu fill e senyor passe en aquest mon: per la gran desconeixença dels homens: nunquas pertira (p+tira) de vosaltres: ne menys vos desamara: ans poreu dir ab veritat (v+itat). ¶ Quod deus coniunxit: homo non separet. Car lo matremoni que la magestat diuina ha fermat entre lo seu fill e vosaltres: per furia ne crueltat de homens no sera james separat: ans com mes sera perseguit: mes se estrenyera ab vosaltres: aquest vos glorificara eus fara estimar e nomenar en lo mon: hon no sou conegudes. A sa senyoria poreu dir. ¶ Inuocetur nomen tuum super nos: aufer opprobrium nostrum. Volent dir. Senyor sols que lo vostre nom sia inuocat sobre nosaltres: e sian dites sposes vostres tantost cessara en uosaltre tot opprobris e menyspreu: car fins que vostra magestat nos ha fauorides: les gents fugien de nosaltres. Car donauense vergonya de esser pacients: humils: e pobres: e de seguir les nostres obres: en tant que no gosauen apareixer dauant nengu. ¶ Ara senyor per som libertades e honrades e nengu nons pot fer vergonya: ans seran confusos los qui ab nosaltres no faran companyia. O donzelles mies totes estes rahons e moltes daltres poreu dir vosaltres trobant vos ennoblides de vn tal excellent spos e senyor.

Capitol II. priuilegiada concepcio de la sua excellent filla Maria

Capitol.II.com lo mateix angel reuela a la gloriosa anna la priuilegiada concepcio de la sua excellent filla a la qual posaria nom Maria.

Langel soptosament fon a la posada de Anna la qual troba en oracio ab molta dolor e plor e dix li. ¶ Dominus missit me ad te quem dilexisti mente: et puro corde. Volent dir. Anna hajau goig infinit e dexau lo plorar. Car lo senyor qui vos amau de pensa e cor: me tramet a vos dient. ¶ Tristicia vestra conuertetur in gaudium. Et gaudium (de aquí gaudir, y Gaudí) vestrum nemo tollet a vobis. Car la tristicia vostra sera conuertida en singular goig: e lo goig vostre nengu nol tolra d´vos Car siau certa senyora Anna que de vos ha dit Salamo. ¶ Inuenit gratiam coram occulis domini. Car vos haueu trobada gracia en la presencia (psencia) de nostre senyor deu: e la vostra oracio es per sa magestat hoyda: e dellibera donar a vos molt mes que no haueu demanat. Car vos sols demanaueu fill o filla semblant als altres peccadors: e nostre senyor deu vol que concebau huna filla tan singular que peccat original: venial ni mortal en ella james sera trobat. Pura d´tota culpa la concebreu: e pura la criareu. E en puritat e nedea sera tota la sua vida: car de aquesta senyora ha dit nostre senyor deu per boca de Salamo. ¶ Pulcra es amica mea et macula non est in te. Vos senyora anna desijau (d´sijau) crexer lo poble vostre: aquesta excellent filla vostra sera la lanterna qui portara lo lum diuinal per saluar tot lo mon generalment e no perira sino per sa culpa propria. Vos haueu promes de offerir al temple a la seruitut diuina: lo que parrieu ara siau certa senyora: que la vostra filla es lo verdader temple: hon lo eternal deu y senyor sera vist e adorat e de ella sera cantat. ¶ Templum dei sanctum est. Car aquest temple sera sanct de singular sanctedat. Vos gloriosa Anna no demanau filla bella corporalment: car sabieu la bellea esser a vegades gran perill en les dones: e nostre senyor deu laus dara tan bella: q Eua ni Rachel ni Ester ni nenguna altra present ni (ui) esdeuenidora a ella no sera acomparada. Car de aquesta sola es dit. ¶ Ista est speciosa inter filias iherusalem. Car aquesta es la pus bella entre totes les creades: e aquesta bellea sera acompanyada d´tanta puritat que als mirants la sua faç dara vera mundicia de cor e de pensa Mana nostre senyor deu li poseu nom Maria: que vol dir illuminada: car de la lum (sum) sua sera illuminat tot lo mon Aquesta sera la stela molt clara: qui guiara tots los nauegants p la mar tempestosa de aquest mon: els portara a segur port. E aquest nom Maria es de tanta virtut. ¶ Quia celum letatur: angeli gaudent: mundus exultat: demones fugiunt: infernus contremiscit. Car cascuna vegada q ab deuocio sera nomenat: tot lo cel se alegra: los angels hauran gran goig e alegria: lo mon fara gran festa: los demonis (d´monis) fugiran per gran terror: lo infern tremolara per temor de sa senyoria. E hoynt Anna que lo seu desig seria complit tan largament: e ab tanta de gloria e exaltacio de la casa sua: e que ella hauia de ser mare de vna tan excellent filla: La dolor sua fon conuertida en sobros e singular goig: e alegrantse de gran alegria: regraciant a nostre senyor deu de les sues misericordioses immenses dix. ¶ Sterilis eram: et genui exultacionem et leticiam isrl´. Volent dir. O senyor omnipotent gracies infinides sien fetes a la vostra clemencia: car yo era steril e plau a la vostra magestat que yo conceba e pareixca aquella qui ha de esser goig e alegria de tot israel. ¶ E langel despedint se de ella dixli. Senyora Anna cuytau a la porta daurada: Car lo vostre amat marit es molt prop. E ella molt prest partint d´la casa sua ab desig no recomptable de veure lo seu marit vingue a la porta daurada: e aqui spera lo marit que ja era en vista.
E plegant Ioachim fent li Anna reuerencia abraçaranse ab molta amor: e prenint la lo marit per lo braç tornaren a sa posada recontant ab gran feruor e deuotio lo hu a laltre la visio angelica: e molt alegres e aconsolats continuaran la sua virtuosa vida.
¶ E per sos dies Anna sentint se prenyada feu gran goig e festa: e axi passa los nou mesos ab desig infatiable de veure aquella sancta filla: que en lo ventre portaua.
¶ Aquesta festa gloriosa de la concepcio: deu esser per los crestians ab gran deuotio festiuada: car es estada començ de la nostra salut. Quia non est verus amator virginis marie qui respuit colere diem eius conceptionis. Car certament no es ver amador de la verge maria senyora y reyna nostra: qui no fa molta estima e no cura de colre lo dia de la sua sagrada concepcio Car sa senyoria ha mostrat per diuersos miracles plaure li molt lo seruir a ella fet en tal jornada.