Capitol XX. Com lo gran embaxador Gabriel esplica embaxada

Capitol XX. Com lo gran embaxador gabriel: saludant la senyora li esplica altament la diuinal embaxada.

Venint lo excellent embaxador sanct Gabriel trames per lo pare eternal: entra dins la cambra hon la senyora era sola ab totes les virtuts donzelles sues. ¶ E sens obrir nenguna tancadura se mostra a sa senyoria en forma humana ab infinida multitut de angels en companyia sua: segons a tal missatgeria se pertanyia. ¶ E ficant los genolls lo dit gabriel dauant la excellent Senyora dix a sa altesa ab grandissima reuerencia. ¶ Aue gratia plena dominus tecum. Volent dir A vos reyna clement sia donada lahor e gloria: car plena sou de gracia: e lo senyor es ab vos: lo qual me tramet açi ab noua embaxada. ¶ E la excellent senyora que veu la gran magnificencia del missatger a ella trames per nostre senyor deu: volgues leuar per fer honor a tan solempne embaxador: Lo qual ab gran reuerencia li dix. O senyora sia de vostra merçe voler se tornar a seure: car a vos sola apres nostre senyor deu es deguda honor e reuerencia: car senyora e reyna general vos ha huy constituyda la magestat diuina sobre angels e homens. O la senyora humilissima acompanyada de molta vergonya. ¶ Cum audisset turbata est in sermone eius et cogitabat qualis esset ista salutatio. Car stant ab los vlls baxos la cara sua algun poch mudada de color per sobirana vergonya: ab gest prudentissim recogitaua dins lo secret del seu virtuos cor quina salutacio podia esser aquesta. (Tamé se trobe esta, ejemple “esta fahena”) ¶ Car ella fundada en aquella gran virtut de humilitat no estimaua esser de tanta honor e gloria. ¶ E langel mirant ab gran plaer la humilissima senyora confortala dient. ¶ Ne timeas maria inuenisti enim gratiam apud dominum. Volent dir: O serenissima senyora no temau res: car vos haueu trobat gracia dauant la diuinal presencia. E vos sola haueu attes aquella gracia tan desijada e cerquada per tota natura humana. ¶ Adam senyora la perde per consell de sa muller desobeint al creador seu: perque posa en grandissima dolor la generacio sua: trobant se deseretats (desheretats) de aquella gracia diuina: La qual ab molta angustia e treball han desijat recobrar los pares antichs: e per aço moltes lagrimes han escampat: e fins a huy res que aconsolar los puga no han trobat: car certament puch dr a vostra senyoria. ¶ qp omnis creatura ingemiscit et parturit vsquem adhuc. Ara senyora per intercessio de vostra merçe es plegada la hora que natura humana ha trobat lo que desijaua e cerquaua: e ab grandissim goig poran cantar. ¶ Gaudeamus omnes in domino quia fecit nobiscum mirabilia quoniam translati sumus de morte in vitam. Ara senyora vull explicar a vostra altesa lo perque so trames. ¶ Ecce concipies in vtero et pares filium et vocabis nomen eius ihesum. Car la volentat de nostre senyor deu es aquesta que vostra senyoria si consentir volra al que per part de sa magestat yo dire: concebra dins lo propi ventre: e passats los nou mesos que comunament les dones acostumen portar los fills seus: vostra excellencia pareixca vn fill lo qual sia nomenat Jesus (Iesus) que vol dir saluador: car aquest senyor saluara altament lo poble seu. E per esta causa dellibera sa magestat deuallar en terra per delliurar (delllurar) los catius que son en ella. ¶ O senyora no basta lengua angelica ne menys humana a esplicar la altea e magnitut de aquest senyor qui sera fill vostre: car certa sia vostra senyoria. ¶ Hic erit magnus et filius altissimi vocabitur. Car aquell qui es fill de deu sera verdader fill vostre: trobant se en lo cel sens mare e en la terra sens pare. E no partint se del loch hon es: deuallara e clouras dins lo vostre glorios ventre. Car de sa magestat es scrit. ¶ Terrena visitans et celestia non reliquens. E sens desemparar les coses altes deuallara a cerquar les baixes: visitant los homens posats en dolor e miseria: Car de aquest senyor es dit. ¶ Que in celis sunt conseruans et q in terra sunt saluans. Car la misericordia diuina se vol tan largament estendre sobre la terra que en ella sera vista vna tan gran nouitat que may es stada vista ne hoyda semblant. Que lo creador se faça creatura e lo deu eternal e inuisible vestit de humana carn se mostrara visible: E lo immens sera compres: perque de sa magestat puga esser dit ¶ Factus est deus homo vt homo fieret deus. Car deu se fara home perque lo home sia deu. O senyoria dir vos he gran marauella de la bonea de nostre senyor deu: car qui es stat tant offes per los homens vol a tota sa requesta fermar ab ells amistat e pau e fer liga tan estreta que deu e home sien ensemps vna matexa persona: en tant que sera dit. ¶ Perfectus deus perfectus homo ex anima rationali et humana carne subsistens. E entre aquestes dos natures de primer tant enemigues sera lo pus sobiran grau de amor que trobar se puga. ¶ E sia certa vostra senyoria que aquesta amicicia james pora esser separada puix lo vostre sagrat ventre sia vna vegada fermada: car vostra merce pora dir. ¶ Porta facta sum celi: ianua facta sum filio dei. Car vos sereu la porta per hon lo fill de deu entrara en lom: e per lo mija de vostra senyoria sera vberta la porta del cel. ¶ Car aquell senyor que cel e terra nol pot compendre vos excellent senyora lo tancareu (taucareu) e cloureu dins lo vostre ventre: e sera cantat de la senyoria vostra per tota natura angelica e humana. ¶ Virgo deu genitrix quem totus non capit orbis in tua se clausit viscera factus homo. E de aquesta maternitat aconseguira vostra altesa tanta honor e gloria que no pot esser estimada. Car mare sereu dita del fill de deu: e per ell hobeyda com a vera mare sua: Reyna sereu general sobre angels e homens exalçada: e per tots dignament magnificada. ¶ E sera dit a vostra senyoria per tota creatura ab lo genoll per terra regonexent vos senyoria. ¶ Domina in celo misericordia tua et gratia tua diffusa est super terram: benedictum sit imperium tuum super celos et benedicta magnificentia tua super terras. ¶ Veritat es senyora que a les grans honors se seguexen infinides dolors: e com vostra senyoria entre les creatures pures sia la pus dignificada: en tant que sobre vos noy ha sino deu del qual prestament sereu mare: e totes les altres coses vos son sotsmeses. ¶ E perço senyora siau molt certa que les dolors e angusties vostres seran sens mesura: eus acompanyaran fins al vltim de la vida vostra. ¶ Fins açi senyora en la tendra edat vostra no haueu sentit congoxes: ara que sereu mare de vn tal fill al qual infinidament amareu mes que mare james amas fill: e perço esperimentareu dolors sens nombre: les quals explicar nos poden. Ara senyora vull declarar a vostra merçe la causa de les dolors vostres segons tinch manament de la magestat diuina: perque ab mes esforç les pugau passar quant vendra la jornada: car scrit es. ¶ Minus iacula feriunt q preuidentur. Car les coses preuistes: e ja ans del temps sabudes menys nafra fan en lo cor huma que no aquelles que venen sobtosament. E vol nostre senyor sia vostra merçe largament informada de aquestes coses perque lo consentir de vostra senyoria sia pus excellent e molt pus meritori: puix ensemps ab lo fill accepteu tantes e tan extremes dolors. Car aquest senyor qui sera fill vostre nomena Ysayes en les sues profecies. ¶ Virum dolorum et scientem infirmitatem. Car en lo instant que vostra senyoria haura donat lo consentiment home perfet sera trobat dins les entramenes vostres en forma molt chiqua. ¶ E aquesta es la gran nouitat que jeremies vist hauia quant dix ¶ Creauit dominus nouum super terram femina circundabit virum. E axi tanchat dins vostra senyoria haura perfet saber e sciencia: e dins la sua sanctissima anima veura clarament tots los peccats de natura humana passats presents e esdeuenidors: per los quals ell te a satisfer largament per infinides dolors quel turmentaran tan agudament dins la sua sanctissima anima e defora en lo seu delicatissim cors: que pot creure vostra merce que ja dins lo vostre ventre sera crucificat per continues dolors: entant ques pot dir: que ans sera crucificat que nat. E axi sera abeurat en dolors que be sera dit home dolorat: sentint en sa persona largament les infirmitats humanes aquelles que sens peccat se poden sentir: Car peccat ni culpa a sa magestat acostar nos poran: ans per destrohir los peccats dels homens dara si mateix a mort. ¶ En aquestes dolors senyora lo acompanyareu vos continuament: e tant com pus alegra sereu sentint dins vos deu humanat: tant coltell de dolor trauessara la anima de vostra piadosa senyoria sentint lo vostre fill axi de dolors acompanyat: les quals continuaran e augmentaran crexent la edat sua. ¶ Car naxent del vostre ventre e venint en lo miserable mon sera tant poch conegut ni estimat que posada ni loch de repos no trobara. Les creatures sues lo perseguiran continuament: e com mes se manifestara e majors miracles e gracies als homens comunicara: mes sera per ells desconegut e perseguit. Afegint li penes a penes e turments a turments fins que porten a fi la vida sua: La qual termenara en la edat de trenta y tres anys e tres mesos comptant de la natiuitat sua fins al vltim dia en lo qual vostra senyoria veura complida aquella prophecia de Esdras: qui diu parlant en persona del pare eternal. ¶ Post annos hos morietur filius meus ihesus et conuertetur seculum. Car apres de aquests anys que dit he a vostra senyoria morra lo fill de deu e fill vostre nomenat Jesus: e sera conuertit e saluat lo vniuersal mon. ¶ La manera de aquesta mort senyora es tan agra e tan fort de hoir que no la recitare a vostra senyoria estesament: car aquesta dolor sobrepujara a totes altres que dir ni estimar se puguen. E ara senyora les entramenes de vostra altesa stan tendres e no acostumades en dolors: e perço no porien hoir tan cruels penes sens gran perill de la delicada persona vostra. ¶ Veritat es senyora que de aço sera vostra merçe molt largament informada per lo mateix senyor fill vostre: car en tota la vida sua moltes e diuerses vegades parlareu e praticareu los dos de aquella vltima e dolorosa jornada: e de les penes dolors e turments que vostra merce te a veure e contemplar en aquella persona sua a vos tan cara y tan amada ¶ Ara senyora basta al present a vostra senyoria saber que tot lo curs de la vida del senyor fill vostre ha esser en moltes dolors e penes en les quals vos participareu molt largament: e la mort sua he de esser infinidament penosa e vituperosa e de tota specia de penes acompanyada: e per vos senyora molt dolguda e plorada ¶ E hauent hoit la gloriosa verge lo parlar de gabriel que li denunciaua com aquell excellent fill que ella hauia a concebre e parir hauia a sotsmetre la persona sua a tantes penes e dolors: alteras tota e muda de color: axi com aquella que jal amaua de cor ans quel hagues concebut. E perço es dit de sa mere. ¶ Prius concepit mente qp corpore Car primer lo concebe en la pensa per feruent amor: que no en lo corporal ventre. E gabriel qui ab singular deuocio staua contemplant lo humil e virginal gest de la senyora vehent la alteracio e mudament de la sua cara e les lagrimes habundoses que regauen aquella: dix a sa altesa ab molta reuerencia. ¶ O excellent senyora no sia desmayar car ab tot que d´aquest fill vostra merce haja de veure tantes dolors com dit vos he: infinits seran los goigs que de sa clemencia haureu: e sia certa vostra senyoria: que les dites dolors finiran algun temps: e los goigs james no hauran fi.

Capitol. XIX. Com les virtuts partint del cel passaren per los lims per portar la bona noua a Adam.

Capitol. XIX. Com les virtuts partint del cel passaren per los lims per portar la bona noua a Adam: e venint a la humilissima verge Maria trobaren aquella en oracio suplicant (snplicant) que fos digna de esser seruenta de aquella que deuia esser mare del fill de deu.

Axi despedides les dites donzelles feta profunda adoracio e gran reuerencia a la magestat duina partirense de aqui per tornar a la sua senyora de qui eren criades. E anant per lo cami digueren misericordia e pietat a les altres donzelles: nosaltres dos de necessitat hauem a passar per los lims per alegrar Adam e als fills seus dient en quin punt sta esta fahena: e totes digueren que ab elles volien anar. ¶ E hauent aço delliberat: tiraren la via dels lims e entrant per aquell loch tenebros dix misericordia al pare Adam. ¶ Gaude et letare exaudita est deprecatio tua. Volent dir alegrau vos senyor Adam: e hajau singular goig car la oracio (oro, r en virgulilla) vostra es stada hoyda per la clemencia diuina. E dellibera sa magestat trametre lo fill seu en terra per reparar la natura vostra. ¶ E adam recomplit de gran goig giras als seus fills e dix los.
¶ Leuate capita vestra: ecce apropinquabit (propinquo: propincuo: próxim; aproximar) redemptio nostra: tempus enim prope est. Volent dir: O fills meus leuau los vostres caps los quals tan largament haueu tengut inclinats per vergonya e confusio del peccat e cayment de vostre pare: car siau certs se acosta ja la redempcio nostra e lo temps es molt prop. ¶ E dix misericordia a Adam e a eua es hora que reclameu de bon cor la senyora filla vostra Maria de natzaret: car en mans de sa senyoria podeu creure lo senyor la ama tant: que delibera pendre la per sposa: e que sia vera mare del seu fill si ella volra consentir. E lauors Adam y Eua ab tots los seus fills admirats de la diuinal clemencia suplicaren aquella dient. ¶ Adonay domine deus magne et mirabilis: qui dedisti salutem in manu femine: exaudi preces seruorum tuorum. Volent dir: O eternal deu e senyor gran e marauellos puix a la vostra clemencia ha plagut posar la salut nostra en mans de aquesta singular dona placiaus exaudir la pregaria nostra per amor sua: e inspirar a ella que sens triga preste consentiment en esta fahena: perque la redempcio nostra sia prestament desempachada puix a vostra magestat plau exalçar tant aquesta senyora e filla nostra: que tots los vlls humans miren e contemplen en ella sperant reparo e merçe per mija de sa senyoria: dient ab gran confiança. ¶ Venite ad eam omnes qui laboratis et tribulati estis et dabit refrigerium et solatium animabus vestris. E inflamant se Adam en la amor e deuocio de aquesta senyora contemplant en sperit la bellea e magnificencia sua deyali. ¶ Benedicta tu et beatus vir qui diligit nomen tuum virgo maria vniuersas feminas vincis pulcritudine carnis: superas angelos et archangelos excellentia sanctitatis. ¶ E les virtuoses donzelles per la molta cuyta que tenien de esser ab la senyora sua ans que lo missatger vingues despediren se de Adam. Lo qual les suplica dient: O inclites donzelles placiaus comanarme en gracia e merçe (meri+salte línea+çe) de la senyora filla mia besant li la ma de ma (la meua) part demanant li de molta merce vulla recaptar gracia a mi e a tots los que açi som com sa senyoria haura concebut lo fill de deu sa magestat dispense ab nosaltres que anem adorar sa clemencia tancada dins lo ventre de la dita senyora: e que puga besar la ma de la filla tan amada per la qual spere esser de aquest carcer tenebros relleuat. ¶ Al qual respos misericordia e totes les altres donzelles que eren molt contentes de reportar a la senyora les paraules sues. E la dita misericordia que era pus familiar a Adam que totes les altres pres lo per la ma ab gran amor dient. O adam senyor stau ab gran confiança que aquell senyor que per amor vostra se vol tan humiliar vestint se de carn humana fent se passible e mortal nous negara lo vostre virtuos desig puix ab ferma fe loy demanau: crehent totes coses son possibles a sa magestat: e que molt facilment comunica al clemencia e gracia sua als crehents: e perço es scrit. ¶ Omnia possibilia sunt credenti. E yous do la fe Adam senyor de tornar açi ab totes estes donzelles per acompanyar vos com lo senyor manara que aneu a fer reuerencia a la senyora mare sua. ¶ E adam molt alegre feu los gran reuerencia e infinides gracies. E elles partiren se tirant son cami: e vingueren prest a la posada de la senyora sua. ¶ E entrant per la cambra trobaren sa senyoria sola de companyia humana legint en la biblia segons son costum: e venint en aquell capitol de ysayes hon diu. ¶ Ecce virgo concipiet et pariet filium. La anima sua font (fon; passat de esser, ser) tant eleuada y enflamada en lo desig de la redempcio humana e en amor de aquella excellent verge que hauia a esser mare del redemptor (punt alt) que per gran abundancia de lagrimes no pogue continuar lo legir: ans tancant lo libre se agenolla suplicant la magestat diuina dient lo parlar del mateix propheta Ysayes que diu. ¶ Emitte agnum domine dominatorem terre et erit sicus auis fugiens et pulli de nido uolantes. Volent dir: O eternal deu e senyor placia a la clement magestat vostra trametre lo anyell (agnum, agnus; corder; cordé; cordero) sens macula que haueu promes que ha de esser sacrificat per la redempcio del poble vostre. ¶ Aquest senyorejara la terra per lo seu saber e poder infinit: car sera fill vostre natural: per la qual natura li es propi (propri passe a propi) tota perfectio e bondat segons es scrit. ¶ Nemo bonus nisi solus deus. Aquest senyor sera axi com lo ocell que fuig (auis, avis fugiens) e va a peregrinar en stranyes silues (silves, selves, selva). Car deuallant lo vostre fill senyor de les altees celestials peregrinara ab la ploma de la vestidura de la carn humana: ab la qual volara sobre tota natura de penes per lo desert de aquest mon: e sera axi com ocell petit que comença a exir del niu (pulli de nido uolantes, volantes; volar) hon staua ab sobiran repos pobrellet de ploma per la sua tendra edat. Car en pobrea extrema crech yo se mostrara al mon: e perço ha dit Dauid parlant de sa senyoria. ¶ Simul in vnum diues et pauper. Car segons la natura diuina abundara en infinides riquees. E per la natura humana sera seruit de multitut de dolors e penes acompanyat de molta pobrea segons lo mateix dauid testifica dient en persona de aquest redemptor. ¶ Pauper sum ego (pobre soc) et in laboribus a iuuentute (iuventute; juventut, joventut; chuventut; juventud) mea. Volent dir que sera pobrissim (pauper es pobre; paupérrimo es pobríssim) e molt dolorat de la jouentut sua fins a la fi. ¶ O senyor clementissim y dona verge te a concebre (concebir) e parir aquest senyor fill vostre. O pietat e clemencia infinida y alargau la vida mia que yo puga veure lo temps que aquesta senyora vendra en lo mon: e tota la mia persona sia dedicada al seruici seu (punt alt) Car los meus vlls desije puguen veure e contemplar aquella virginal cara de tanta excellencia e bellea. La boca mia senyor continuament occupada sens cessar lohant e magnificant aquella senyora. Les mies mans no entenguen en altra cosa sino en la seruitut de la mia senyora (punt alt) Los genolls meus ab gran plaer staran ficats en terra en la presencia de aquesta senyora per seruir e reuerir la merce sua. Los meus peus seran molt promptes en seguir e acompanyar sa senyoria no partint me de sa merce vn sol moment. ¶ O senyor y quant sere yo gloriosa trobant me seruenta de tal senyora: car seruint a ella so certa seruire la magestat vostra puix sposa sera de la clemencia vostra e mare del vostre vnigenit fill. ¶ E stant la senyora humil en esta deuota contemplacio les donzelles virtuoses sues mirauen ab gran plaer sa senyoria: sabent molt cert que sa altesa era aquella excellent verge e senyora de la qual sa merce desijaua (desijava) esser humil seruenta (serventa).

Capitol. XVIII. Com lo senyor manifesta a les virtuts la posada hon lo seu fill seria receptat.

Capitol. XVIII. Com lo senyor manifesta a les virtuts la posada hon lo seu fill seria receptat: e volgue per elles fos elegit digne embaxador de tan alt misteri: les quals elegiren lo gran archangel sanct gabriel (archi angelus, archangelus: archangel: arcángel)

Finit lo parlament del fill de deu ab la amada sua caritat: dix la magestat del pare eternal a totes les virtuts. Excellents donzelles puix en lo consistori meu es deliberat yo trameta lo meu vnigenit fill en lo mon per deliurar los catius fills de Adam: vull vos comunicar qual sera la posada hon sera receptat. ¶ Mulier quedam martha (Marta) nomine excepit illum in domum suam. Car aquexa senyora de qui vosaltres sou criades ab tot lo seu nom propri sia Maria a ella sola son apropiats tots los noms que a virtuts son interpretats. ¶ E com Martha vulla dir solicitut siau certes que aquesta es vera Martha: car es stada molt solicita e ansiosa de la salut humana: car del instant de la concepcio sua tostemps ha demanat e suplicat per la redempcio humana. ¶ Aquesta he yo elegida eternalment per a sposa mia e mare del meu fill: aquesta sera dita mare de misericordia: Car ella la comunicara a totes les creatures. E ella sola complira totes les obres de misericordia en la persona del meu amat fill: car ella lo aposentara dins les entramenes sues: el (lo aposentarà + y lo, e lo vestirà: el) vestira daquell carmesi singular de les sues preciosissimes sanchs e li fara vna vestidura de tanta excellencia que en bellea e valor nos trobara james semblant en natura. La let (llet, lleit; leite en galego : gallego y portugués; rumano lapte; latte en italiano, corso; lait français; lakto en esperanto; lèt en criollo haitiano; llaeth en galés; llatí lac, vía láctea, lacto, lactosa, lactancia, etc) sua sera vianda e nodriment del meu fill en la sua tendra edat: ellal seruira e acompanyara ab grandissima amor en totes les peregrinacions e necessitats sues: fins al sepulcre lo seguira ab dolor inrecomptable. ¶ En mans d´aquesta vull comanar lo meu fill: e que li sia obedient com a verdader e natural fill. ¶ Empero vull que vosaltres donzelles molt virtuoses me digau lo parer vostre qui sera lo embaxador que yo dech trametre per menejar e tractar aquest matrimoni e portar a fi aquesta fahena. ¶ Car yo vull per donar gratia (gl´a) e singular honor a aquesta verge ab qui dellibere fermar lo dit matrimoni que tot se faça ab volentat e plaer seu: e si ella no volra prestar consentiment que noy haja res fet: per que los homens li resten de mes obligats regonexent per lo mija de aquesta natura humana esser reparada e ajudada en totes les necessitats sues. ¶ E cantaran de ella los fills d´Adam ab gran melodia dient. ¶ Cantate ei habitatores terre: et laudem ei in populis annunciate: Ipsa enim est solatium vite nostre: et in laboribus subuentio optima. ¶ Car yo vull que a ella regoneguen senyoria totes les creatures: puix yo la prench per sposa mia e mare del meu amat fill. E per ella sien administrades totes les gracies que dellibere fer a natura humana. ¶ E les donzelles hoyt lo parlament del pare eternal tingueren consell entre si matexes que respondrien a sa magestat: e apres moltes rahons totes foren de acort que misericordia e pietat responguessen per totes: car elles eren aqui principalment per natura humana. ¶ E aquestes ensemps ab les altres prostrades dauant la presencia diuina feta adoracio profunda dreçant se misericordia e pietat conuidaren se largament quala primer parlaria. ¶ E dix pietat a misericordia: O senyora no stigau en cortesies: car a vos es donada aquesta dignitat de parlar e respondre a la magestat diuina: car ja sabeu que ab tot a sa clemencia sien molt acceptes totes les virtuts vos principalment li sou propria e natural: que de la magestat del pare eternal es dit. ¶ Pater celestis misericors est cui proprium est misereri semper et parcere. ¶ Respos misericordia a pietat dient O germana mia: e no sabeu que entre vos e mi noy ha res partit. ¶ Et omnia mea tua sunt: et tua mea. ¶ E perço parlant vos: parle yo: car de les persones que molt se amen e han les voluntats vnides lo parlar nuncha discorda. ¶ E replica pietat dient: Misericordia senyora vos dieu gran veritat que ni les obres ni paraules mies no poden discordar de la obediencia vostra: perçous deman de merce regonexent a vos majoritat queus placia parlar e dar resposta a la magestat diuina: e yo callant confirmare les paraules vostres. ¶ E lauors misericordia sens mes replicar feta reuerencia comença a dir. ¶ O immensa pietas deus pater omnipotens Vostra majestat mana e vol que nosaltres digam quis par dega esser lo embaxador que vostra clemencia deu trametre en aquesta insigne embaxada: aço senyor omnipotent remetem nosaltres a la increada sauiesa vostra qui regeix e gouerna totes coses ab sobirana egualtat: de la qual es dit. ¶ Omnis sapientia a domino deo est: et cum illo fuit semper: et est ante euum (eu+u nassal): altitudinem celi et latitudinem terre et profundum abissi quis dimensus est. Car vos senyor sou aquell qui totes coses sabeu e podeu: e en les obres vostres erra no si pot trobar: e nengu sens vos obrar ni perlar (p+lar) virtuosament no pot E los homens mortals vehen be per speriencia que sola vna bona cogitacio sens ajuda vostra sentir no poden: e perço los discrets e virtuosos regonexent la fragilitat sua continuament dien. ¶ Non sufficientes sumus cogitare aliquid a nobis quasi ex nobis f3 suffitientia nostra ex deo est. E vos magestat infinida no freturau res de les creatures vostres: e perço dix dauid. ¶ Bonorum meorum non indiges. Ni menys podeu esser consellat: car en la profunditat e altea dels secrets vostres nengu atenyer no pot: segons testifica Ysayes dient. ¶ Quis enim cognouit sensum domini aut quis consiliarius eius fuit. Ab tot senyor que obediencia no consent ni admet rahons ans vol que la voluntat del manant sia prestament complida perço dire a la real magestat vostra lo parer de aquestes donzelles e meu sobre aquesta embaxada puix vostra excellencia o (ho) vol eu (e ho) mana. ¶ Ja (la J, I mayúscula un atra vegada) sab vostra clemencia com totes les obres que per la potencia d´aquella son stades fetes y obrades del començament del mon ença totes son stades executades per lo gran visrey e lochtinent de vostra magestat lo glorios princep miquel: largament e ab gran zel ha desempachada la justicia per vos senyor a ell comanada: Donant gran terror als homens fent los conexer la immensitat de la potencia vostra. Car de aquest valeros princep es dit. ¶ Hic (açi, açí està; aquí está) est michael archangelus princeps militie angelorum qui fortis in prelio fecit victoriam. Ara senyor que vostra magestat delibera fer aquesta obra de tanta pietat e clemencia volent rembre (redimir) lome ab tanta de amor e beniuolencia: a nosaltres par que lo embaxador e tractador de aquesta fahena deu esser lo gran princep dels serafins Gabriel: car aquest ab tot lo seu orde no tracten sino de les amors e dolçors de vostra clemencia. E aquest es molt dispost a denunciar e preycar la caritat e amor que vostra real senyoria ha als homens: La qual fins açi no es stada coneguda: ans era a tots manifest vostra magestat esser molt irada contra los fills de Adam per lo peccat del pare seu e no voler comunicar a ells la gracia e clemencia vostra del començ del mon ença. ¶ E perco senyor aquesta noua (nova) tan gloriosa de la nouella (novella) pau de vostra magestat ab los homens nouell (novell) missatger ha menester: e lo dit gabriel me par esser lo pus dispost entre tota la caualleria de vostra real cort. ¶ Aquest senyor sabra induir ab sa dolçor de paraules la verge ma senyora al consentiment: car tant es ella pura e de vergonya acompanyada que haura mester (mes+t en ganchet a dal) per lo missatger molt confortada ¶ E lo senyor hoit lo parlar de misericordia fon tant content que ab molt gran plaer respongue a ella dient. O misericordia tant sou conforme ab la voluntat mia que les paraules vostres tostemps me son acceptes e no poden discordar del que yo vull: e dich vos certament que aqueix princep que vos haueu nomenat: he deliberat yo elegir en secretari meu: e vull que per ell se meneje tota aquesta fahena de la redempcio humana e los homens lo hajen en singular veneracio: vehent que per lo mija seu han a conseguir (aconseguir) salut e repos. ¶ E misericordia e pietat e les altres virtuts molt alegres de la resposta de la magestat diuina començaren a cantar magnificant e lohant lo glorios missatger dient. ¶ Gabrielem veneremur summi regis nuncium: per quem deus delegauit suum ministerium: te solum deus elegit suum secretarium. E vehent les dites virtuts que ja lo senyor manaua cridar lo embaxador per desempachar lo: suplicaren sa magestat dient. O clemencia infinida ja sab vostra altesa com nosaltres totes som donzelles e criades de aquesta senyora que vostra magestat dellibera pendre per sposa: placia a la alta senyoria vostra manar nos dar licencia que anem primeres per acompanyar la senyora nostra perque nons trobem absents de sa senyoria en tal jornada. ¶ E lo senyor dix: donzelles anau en bona ora e acompanyau la vostra senyora: car seruint a ella seruiu a mi e aquest es lo plaer meu que nous partixcau may de ella: car siau certes que per ella sereu exalçades e molt dignificades en lo cel e en la terra.