lunes, 3 de mayo de 2021

Capitol XXIX. Com la noble e inuencible paciencia ...

Capitol XXIX. Com la noble e inuencible paciencia suplica la Senyora volgues acceptar la honor de esser mare de deu: E no tembre les grans dolors que per aço hauia de sentir.

Venint aquella noble donzella e molt reposada per la sua auançada edat ab ligaça e vestidura molt honesta: La qual hauia nom sancta paciencia: e feta gran reuerencia a la senyora dix a sa altesa: O ma senyora y que es aço que tant tarda vostra merce de cloure aquesta fahena: si per ventura redupta vostra senyoria les dolors grans e infinides que lo fill que te a concebre ha a passar e vostra altesa ensemps ab ell. ¶ O senyora serenissima per merçe nous espanten passions in (ni) tribulacions que yous do la fe de no partirme (partir + = en ángul + salte línia + me) james de vostra senyoria en totes les dites dolors: e com mes penes passareu: yo mes vos abraçare. Acceptau la mia senyora les honors ab les dolors: car en aquesta vida ab tot siau molt exalçada e digna mare de deu nomenada: tambe senyora sereu molt dolorada: e la paciencia vostra sera admirable e regla de vida als esdeuenidors seruents de deu. ¶ O senyora que per vos sere yo estimada entre les gents car sabent que lo senyor fill vostre e vostra senyoria me haueu aguda tan familiar e accepta en tota la vida vostra: no sera nengu quem gose fer mala cara ne lançar de sa casa: vist que lo fill de deu e la mare sua man aposentada e tenguda en sa companyia tan largament. ¶ O senyora que vos sou aquella muntanya ferma e habundosa de tot be en la qual lo senyor nostre vol habitar e reposar: segons diu Dauid mostrant vostra senyoria a les gents dient ¶ Mons in quo beneplacitum est deo habitare in eo. Volent dir. veu açi la singular muntanya axi ferma per paciencia que per nenguna natura de tribulacions no sera moguda: aquesta ha elegida lo senyor per habitacio sua. ¶ O spes sanctorum et turris fortitudinis eorum: tu non confundis: s3 (3:m) te expectantibus gratiam infundis: non cecas: sed illuminas. O senyora que en totes coses pendran de vostra merçe lum los elets: car vos sou la sperança dels sancts e la torre de la sua fortalea. Vos senyora no permeteu que nengu sia confus ans als sperants en vos donau gracia e misericordia: no ençegau (non cecas; cegar; ciego; cec, cecs, cechs, çec, çecs, com Quico lo cèlio de Tortosa) nengu senyora clement: ans certament illuminau los cechs. ¶ Axi senyora preparau vos ab animo valent a entrar en la mar de dolors perque la paciencia vostra sia vista y coneguda per tots los nauegants de aquesta mortal vida: e sapien la riquea (ri+q en virgulilla+a) que per ella se ateny. Car ja sab vostra senyoria que yo en les tribulacions so molt coneguda: e perço es dit. ¶ In fornace tribulationis patientia exercetur: fortitudo roboratur: constantia solidatur. Car en la fornal de les tribulacions yo senyora vixch: e aqui es lo exercici meu: e la fortalea de les persones virtuoses de aqui pren força e virtut: e la vera constancia e fermetat per les dites tribulacions es refermada. ¶ E perço senyora vol la clemencia diuina que de aquestes tribulacions e dolors vostra merce ne senta mes que nenguna altra dona: perque ab les vostres dolors sien conuidats a amar a mi tots los dolorats e posats en angustia. ¶ Vos senyora haueu a esser confort e remey a tots los tribulats: acceptau senyora lo fill queus es offert: car de la impreciable sanch sua sa (se ha, s´ha) de fer lo restaurant a guarir natura humana: e altra medecina nenguna noy es bastant. ¶ E perço supliquen e criden a vostra merçe tots los homens: nols vullau tardar pus aquesta singular medecina: en la qual sta tota la salut sua: e dien a vostra altesa ab multissima deuocio. ¶ Exaudi gemitus suspirantium ad te: et ne sprenas (spenas) vota inuocantium nomen tuum. Volent dir senyora: que sia de vostra merce hoir los gemechs e sospirs de aquells qui la ajuda vostra demanen. e que no vullau menysprear les suplicacions de aquells qui posats en tanta angustia inuoquen lo nom de vostra senyoria: dient. ¶ Curramus ergo carissimi ad nobilem et dulcissimam virginem mariam: salutemus eam: vt in sue dulcedinis gremio quiescamus. Car ab gran confiança se conuiden los vns als altres de anar e recorrer a vostra senyoria: e dien: Corregam jermans a la noble e dulcissima verge Maria saludem la ab gran reuerencia perque meritem reposar en la dolçor de la sua falda. car aqui te a rebre lo tresor de nostra redempcio. ¶ O senyora hajau pietat de aquesta fatigada gent: fartau la sua insaciable fam: la qual sens les penes: e dolors del fill vostre fartar nos pot. E hauent axi supplicada la senyora la noble paciencia besa la ma a sa senyoria despedint se de sa merce e leuant se crida a sa germana fortalea que vingues prest per suplicar la senyora e inflamarla vulla consentir en aquesta tan dificultosa obra la qual vingue molt prest.

Capitol XXVIII. excellent inclita donzella fe supplica senyora plagues dir de boca lo que en lo cor fermament creya.

Capitol XXVIII. Com la excellent e inclita donzella fe: supplica la senyora li plagues dir de boca lo que en lo cor fermament creya.

Venint aquella excellent donzella fe nomenada fica lo genoll dauant la sua senyora: e dix. O ma senyora yo so molt certa que vostra merce ha cregut tot lo quel angel ha dit a vostra senyoria de part de la magestat diuina. E de vostra senyoria se pot molt be dir. ¶ Beata que credidisti quoniam prefitientur in te: que dicta sunt tibi a domino. Volent dir: que benauenturada sou vos senyora que haueu cregut: car en vos seran perfetament complides totes les coses queus son dites de part de nostre senyor deu. ¶ E perço clement senyora puix fermament creheu mostrau foranament la crehença vostra: responeu senyora al missatger: car si la fe de Abraam fon lohada: molt mes o sera la de vostra merce. ¶ Quia qualis fueris in factis talis comprobaris in verbis. Car tal com sou en obres virtuoses tal sereu trobada en paraules. No temau senyora lo parlar: car gran es lo be que del parlar de vostra senyoria se spera. ¶ O qm sanctum est os vnde semper celestia erumpunt eloquia. O senyora e quant es sancta la boca de la qual tostemps ixen paraules celestials. E de la vostra senyora no solament exiran paraules celestials: ans ab vostre dolç parlar fareu obrir lo cel: e deuallara lo fill de deu: no tardeu senyora per merce vn parlar tan meritori. Car en la boca vostra es huy la salut de natura humana. E per lo parlar de vostra senyoria han hauer perfectio totes les scriptures e prophecies: senyora puix les creeu e sabeu lo seny de aquelles: dau manera sien prestament complides: car la fe no ha sa perfectio fins se segueixen les obres. ¶ O senyora de quant vos restara obligada natura humana: que per lo mija vostre haja tot lo que li es promes de la redempcio sua: be poran dir a vostra senyoria los homens remuts. ¶ Quid retribuam inmenso benefitio tuo: transcendit omnem affectum dulcedo tue benignitatis: vincit omnem retributionem magnitudo tui benefitij. Volent dir: O senyora y qui pora retribuir a vostra merce tantes gracies e lahors com vostra senyoria mereix per la granea dels beneficis vostres: tota amor e caritat trespassa la affectio e obres de la vostra dolçor e benignitat: que als homens haueu mostrada reconciliant los ab lo seu creador: no basta retribucio nenguna a la singularitat e granea del vostre benefici. ¶ De aquest misteri senyora de la sancta incarnacio del fill de deu exira (exirà, eixirà o eixirá, ixirà o ixirá; saldrá) la vera deuocio de les gents e seran moguts e inflamats los homens amar e seruir aquell senyor qui tant los ha amats. Car veuran e conexeran son rey e senyor vestit de la sua natura e per esta causa esser los homens tant exalçats: que los angels que fins açi los hauien menyspreat tenint los per indignes de la sua companyia: ara ab gran plaer sa germanaran (se agermanaran; s´agermanaran) ab los dits homens: e diran a ells. ¶ Iam (o Jam) non estis hospites et aduene sed estis ciues sanctorum et domestici dei. Volent dir: o vosaltres fills de Adam nous tingau ja per estranys de la ciutat nostra de parays: ans siau certs que sou ciutadans e companyons dels sancts e molt familiars de nostre senyor deu: qui es rey e senyor nostre e vostre. E los homens molt alegres de hauer cobrat la amistat angelica diran. ¶ S3 quia nos cognouimus regem nostrum: et cognouerunt angeli ciues suos. Volent dir: perço com nosaltres hauem conegut nostre rey e senyor: han conegut a nosaltres los angels per ciutadans e germans seus ¶ O senyora no tardeu de recebir aquest rey de vida per quel pugau manifestar als seus vassals qui ab tan gran desig lo speren. ¶ O senyora excellent que vos sou aquell stel (estel) clar qui haueu a manifestar lo diuinal sol: del qual es dit. ¶ Dum ortus fuerit sol de celo videbitis regem regum. Car en aquell punct senyora: que lo fill de deu qui es verdader sol deuallara del cel: e en lo vostre ventre sera fet home: a tot lo mon sera manifestat e mostrat lo Rey dels reys: e coneixeran les gents esser complit tot lo que los profetes han scrit: e diran. ¶ Sicut audiuimus sic vidimus. Volent dir tot lo que hauem hoit als pares nostres e fins açi hauem sperat e cregut tot ho vehem complit en esta sancta incarnacio. O senyora clement y nols tardeu tan gran benefici: confermau los homens en la crehença de aquest singular misteri. Car vostra merce es la lanterna hon se estojara aquesta diuinal lum. E de vostra senyoria lan a pendre les creatures sues: preniu excellentissima senyora lo dit lum e comunicaulo largament als homens. Car yo faç certa a vostra merce que lo senyor no spera sino vostra resposta: sia de vostra senyoria donar lay prest. ¶ E la sancta e constant donzella fe acabant son rahonament ab molta reuerencia besa la ma de la senyora partint se de aqui per fer loch a la que venia.

Capitol XXVII. Com la noble e gentil donzella sperança: induhi la senyora al consentiment.

Capitol XXVII. Com la noble e gentil donzella sperança: induhi la senyora al consentiment.

Acabant misericordia e pietat de animar la senyora al consentiment sobreuingue altra donzella sperança nomenada e dix. O senyora y tan largament he yo sostenguts los homens ab paraules: e ara que som a les obres vostra senyoria se dete: yo senyora so del tot perduda si vostra merçe mes tarda a consentir: car ja defall la forca humana de tant sperar: ajudau los senyora no pereixquen al port. Car a vostra senyoria criden dient. ¶ Spes nostra tu es. Car la speransa dels nauegants per la mortal vida vos sou: mostrau los senyora aquella claredat diuina qui en vos se vol humanar. Aparellau li la vestidura puix de carn se vol arrerar: no tardeu senyora: car aço es lo que spera e desija natura humana ¶ O senyora quant sera de aci auant la dita natura inclinada a amar lo creador seu: e a sperar en la clemencia sua contemplant la gran bonea e larguea de la majestat diuina: e pora dir. ¶ O diuini amoris inmensitas: diuine pietatis superhabundantia: diuine affluentia largitatis: qp singularis et admiranda liberalitas. vbi donator venit in donum et est idem penitus cum datore. Volent dir: O diuina amor y quant sou inmensa e incomprehensible: o inestimable pietat de la habundosa larguea e liberalitat diuina. Quant es singular e admirable aquesta liberal clemencia hon lo donador ve ab lo do: e dona si mateix ab la cosa donada (primera a invertida). ¶ O qp larga et prodiga largitas tanto plenius adimpleta: quanto copiosius est effusa. O senyora y quant es larga y habundosa aquesta largitat diuina: E tant resta pus plena: quant pus copiosament se dona. E tot aquest be infinit vol la potencia diuina: sia tancat e clos dins lo vostre ventre: segons diu lo ecclesiastich. ¶ Deus in terram respexit: et impleuit illam bonis suis. Volent dir: que la gran clemencia de nostre senyor deu ha mirat la terra sancta del vostre virginal ventre: e delibera vmplir aquella dels seus diuinals bens: e donar se a vos en fill: e que vostra merce lo comunique a natura humana. ¶ E per ço senyora nous marauelleu si los homens criden sens cessar e sius son tan importuns: car cinch milia anys ha que speren lo que ara los haueu a donar: e tant com mes se acosta lo temps: mes pena los es lo sperar. E perço han recorregut a totes nosaltres donzelles de la cort de vostra altesa que continuament supliquen vostra excellent senyoria desempache aquesta fahena en que sta tota la salut sua. E de aço senyora importunen specialment a mi perque he agut gran familiaritat ab Adam e ab tots sos fills: els (y los) he molt ajudat en totes les dolors sues: prometent los la venguda de aquest senyor que dins vostra merce se vol aposentar: sia de vostra senyoria no li negueu la posada. Car en tot lo vniuersal mon noy ha loch digne: ni a sa magestat accepte aposar sino sols lo vostre ventre: donau loy senyora sens tardar: ajudau per merce aquesta gent: que tot son (lo seu) be de vos spera. ¶ Quia magna est clementia et benignitas tua domina: et nunquam deseris sperantes in te. Car gran es la clemencia e benignitat vostra senyora excellent: e nunqua falliu ni lexau als sperants en vos. E aço sols senyora soste natura humana la sperança ferma que te en vostra merce. E continuament criden a vostra altesa tots los fills de Adam dient. ¶ Inueniant peccatores gratiam apud deum per te inuentricem gratie et salutis. Volent dir: o senyora a vos suplicam: troben los peccadors gracia dauant nostre senyor deu per lo mija vostre: qui sou inuentora de gracia tan alta: per la qual tots los reclamants a vostra merce a (espacio, espay, aconseguirem) conseguirem salut. ¶ O senyora placiaus hoir aquestos clams: socorreu als qui ab tanta dolor ajuda a vostra merce demanen. Car longa sperança parenta es de mort E dit aço aquella gentil donzella sperança besa la ma a la senyora despedint se de sa merçe: per fer loch a sa jermana fe: qui ab gran feruor venia a suplicar la senyora prestament consentis.