Capitol lvj. Com lorde de les angelicals virtuts vingue lo vij dia a prestar obediencia a la excellent senyora.

Capitol lvj. Com lorde de les angelicals virtuts vingue lo vij dia a prestar obediencia a la excellent senyora.

Laltre dia apres fon aqui lorde de les virtuts e rebent los sanct Miquel ab molta honra portals dauant la senyora: dient a sa merce. Senyora aquests son los discrets asessors de la cort del vostre diuinal fill qui consellen e regeixen los princeps de la terra e los regidors d´aquella. Aquests los endreçen en totes les obres que han a fer segons la voluntat de nostre senyor deu: dient los tostemps. ¶ Diligite iustitiam qui iudicatis terram. E consellant los continuament que temen e amen al sobiran senyor quils ha posat en lo regiment de la terra perque no perden lo cel. E la senyora vehent los dits asessors e sabent quant eren solicits en lo bon regiment del vniuersal mon feu los sa senyoria gran aculliment. E mana a dos donzelles dues molt auisades nomenades prudencia e egualtat que disputen ab ells de la marauellosa sciencia que elles saben necessaria al regiment humanal. E leuant se les dos ab gran plaer a la disputa: comença a parlar prudencia e dix. O senyors asessors e consellers dels princeps de la terra ab quant desig he desijat la vostra venguda: perque açi en presencia de la nostra real senyora yo pogues dir a les magnificencies vostres en quantes necessitats e perills son los regidors del mon si per vosaltres senyors meus no son ajudats: dels quals regidors diu Ysayes. ¶ Custos qui de nocte. Volent dir. Que los prelats e princeps terrenals son custodis de la nit. Car no poden veure en los sotsmesos seus sino les obres corporals e foranes qui son tan tenebroses e fosques que verdader juhy no sen pot fer de aquelles: sino per sols aquell princep general nostre senyor deu: del qual Jeremies (Ieremies) diu. ¶ Tu autem domine qui iudicas iuste et probas renes et corda. Volent dir. Vos senyor sou aquell qui feu juhins justs e verdaders: car sabeu e veu clarament lo cor e les entramenes dels homens e podeu entrar dins aquelles. Les quals coses los jutges humans fer no poden: perço los es tan necessaria la ajuda de vosaltres qui sou illuminats de aquella lum diuina: e coneixeu clarament quanta es la miseria e flaquea humana: e com tendrament e delicada te a esser menejada per les sobtoses mutacions sues. Les quals fan perdre larbitre e lo seny als regidors. Car algunes vegades alegrant se molt de les virtuts e bona vida de les gents que regeixen los par que sien en parays oblidant tota pena e treball del regiment y de les occupacions de aquell. E vehent lo contrari son tant turmentats: e torbats que deuallen en lo abis (abismo; abissos; abyss) de molta miseria e dolor: segons testifica Dauid parlant dels dits regidors dient en lo psaltiri. ¶ Ascendit visquem ad celos: et descendunt ad abissos anima eorum in malis tabescebat: turbati sunt et moti sunt sicut ebrius et omnis sapientia eorum deuorata est. Volent dir. Que pugen al cel e deuallen al abis e la anima de aquells defall per los grans mals e perills que vehen en los sotsmesos: e d´aço son torbats e moguts axi com embriachs: e defall los tot saber. E aco promet nostre senyor deu: perque ab molta feruor recorreguen a la ajuda sua los dits regidors regoneixent que no son res ne saben ne poden sino tant com la sauiesa diuina os illumina per lo mija de vosaltres senyors de asessors. E hoydes aquestes rahons per los gloriosos princeps de les virtuts respos lo principal de aquells e dix. O senyora prudencia e be par que sou criada d´aquesta excellent senyora reyna: e que enteneu agudament e sentiu totes les primors del art del regiment: de la qual se pot dir. ¶ Ars artium cura animarum. Car art es sobre totes arts difficil e molt perillosa la cura e regiment de animes. Perqueus deman de gracia senyora prudencia: que vos e la senyora vostra jermana egualtat vullau entendre de aci auant ensemps ab nosaltres en lo regiment dels princeps e prelats. Car sens vosaltres ells son perduts e passen la vida de aquest mon ab multissims carrechs e treballs sens profit: segons testifica Job: dient. ¶ Pertransierunt quasi naues poma portantes. Car van axi com naus carregades de pomes no sentint del carrech que porten sino la olor: e del fruyt non mengen. Car la olor de la gloria mundana los farta els contenta: e no peruenen james a menjar lo fruyt glorios que nostre senyor deu te aparellat als prudents e virtuosos regidors E hoyt aco diu li prudencia. Senyor princep e vosaltres senyors yous do la fe per ma germana e per mi que si los princeps volran la companyia nostra nunquals leixarem. Car tal manament hauem de nostra senyora que ab los dits princeps façam liga e singular amicicia per reuerencia del sobiran princep nostre senyor deu qui se es vnit nouament ab natura humana. ¶ E hoyda la resposta de les donzelles tots los princeps de les virtuts molt contents e alegres ficaren o genoll dauant la senyora regraciant a sa senyoria la offerta que les sues donzelles los hauien feta de confederarse ab los princeps de la terra: e digueren. ¶ O qp magnificata sunt opera tua domina. O qp decoratur tua excelsa gubernatio per misericordiam quam exerces quia per te reges regnant. Volent dir. O senyora e com son (sou) magnifiques e grans les obres vostres o quant es embellida la excellent gouernacio vostra e lo alt regiment per les continues misericordies que feu e exerciu: car per vos e per lo mija de les donzelles vostres los princeps e reys regnen virtuosament e son prosperats. E sens vostra merce nengu no pot plaure a nostre senyor deu ne fer nenguna obra virtuosa: Perque dignament per tots deuen esser reclamada axi per princeps com per subdits puix de tots sou aduocada. ¶ Quia nullum cognosco potentiorem ad iram placandam tanti iudicis qp te: quia propter recontiliationem peccatorum ab ipso effecta es mater. Car certament senyora yo no conech creatura angelica ni humana tan potent com vostra merce a placar la ira del gran jutge nostre senyor deu: Lo qual per reconciliar ab los peccadors vos ha fet mare sua. Axi senyora sia de vostra merce hauer per recomanats los princeps de la terra e manar a vostres donzelles que nols leixen james durant la present vida qui es plena d´infinits perills. ¶ E los gloriosos asessors haguts larchs colloquis ab la senyora despedits de sa merce partiren de aqui molt prest alegres e molt contents lohant e magnificant sa senyoria e les sues donzelles virtuoses.

//

http://www.enciclonet.com/articulo/salterio/

Capitol LV, vj dia vingue lorde potestats

Capitol (falte número, LV, 55). Com lo vj dia vingue a fer reuerencia a la mare de deu: lorde de les potestats.

Venint laltre dia foren aqui juncts tots los sancts angels del orde de les potestats: e rebent los sanct miquel ab grandissima honor e festa: e portant (errada: port+a nassal+r) los dauant la senyora dix a sa senyoria. O excellent senyora veus açi los officials reals de la cort del senyor fill vostre: aquests senyora fan les punicions e executen les sentencies per sa magestat manades: e contrasten als dimonis e mals homens que no façen tots los mals e desastres que volrien. E la senyora leuas de peus per fer los honor com a officials preheminents a ella molt cars. Los quals ab molta reuerencia besaren la ma a sa senyoria: e sa merce manals ques siguessen (seure; sentarse) tots aquells gouernadors e princeps dauant sa altesa: perque pus reposadament puguen parlar dels secrets diuinals e misteris que ells han tractat del començ del mon ença. Los quals recitaren aqui a sa senyoria tots los grans fets e obres que han executat en lo mon per manament de nostre senyor deu mostrant la sua furia e terror als homens: e digueren a sa merce que ja sentien que de aqui auant nostre senyor deu volia dar fi a les tals punicions per amor del seu fill humanat. E la senyora molt alegra de aquestes rahons volent festejar los magnifichs officials e consellers reals mana a dos de les sues fauorides donzelles: les quals eren justicia e misericordia: que ballen aqui en presencia de aquells senyors. E elles hobeint sa senyoria feren o per sa altesa manat. E lo ballar de les dites donzelles fon tan singular e gracios: que los angels admirats del ayre e graciositat de aquelles digueren a la sua reyna e Senyora. O excellent princessa y be es gran la bellea y orde de les vostres donzelles: a vostra senyoria pot esser dignament dit lo parlar de la gran reyna de Sabba: La qual trobant se en la presencia de Salamo vehent la sauiesa sua: e lorde de la sua casa fon forçada de dir. ¶ Beati serui tui qui stant coram te semper et audiunt sapientiam tuam. Sit dominus deus tuus benedictus in secula: cui complacuisti: eo qp dilexerit te dominus deus in sempiternum. Volent dir dreçant aquest parlar a vostra senyoria. O serenissima senyora y benauenturades son les vostres donzelles qui serueixen vostra merce e stan dauant la vostra presencia tostemps: e hoen a sauiesa e doctrina de vostra senyoria: e de aço senyora sia donada lahor e benedictio al nostre deu y senyor eternalment: al qual tant haueu plagut: car coneixem que singularment vos ama: com per a mare del seu fill vos ha elegida: e de tan excellents donzelles acompanyada. ¶ Nosaltres senyora fins açi de les criades vostres no coneixiem sino sols a justicia: e ab ella hauiem fet gran liga: en tant que res que ella jutjas punidor tantost era per nosaltres executat. Ara senyora nos som tant enamorats de misericordia vist lo seu gracios comport que delliberam amarles abduys ensemps a justicia e a misericordia: e graduarles segons lorde que en la cort de vostra excellencia son graduades donant tostemps la majoritat a misericordia com a digna de tota honor e preminencia. car ella ha tractada diuina e natura humana: e perço deu esser per angels e per homens reuerida e amada: e pot esser dit d´aquesta vostra virtuosa donzella. ¶ Beati qui in ea habent spem et confidentiam: beati qui per illam felicitatem suspiciunt eternam: quia amor illius expellit peccatum a corde et gratia illius expurgat conscientiam peccatorum. Car certament senyora seran benauenturats tots aquells qui en la dita misericordia posaran sa sperança e confiança e seran molt mes benauenturats los qui per ella aconseguiran la felicitat eterna. car la amor de aquesta donzella lança tot peccat e vici del cor huma: e la gracia sua deneja la consciencia dels peccadors. E misericordia vehent se axi lohada en presencia de la sua senyora: e que sa merce se alegra molt de la dita lahor pres les mans de sa senyoria e besant aquelles ab molta reuerencia dix. ¶ Ne auertas faciem tuam a me quia spetiem et decorem tuum a iuuentute mea concupiui. Volent dir. O ma senyora no gireu la vostra cara de mi: ans sia yo tostemps en la vostra amor e gracia: car la bellea e dolçor de vostra senyoria carament he amada de la mia jouentut ença: ab vostra merce me so criada: e de vostra altesa me ve que sia per angels e per homens coneguda y estimada: perque dignament sereu per mi seruida e molt lohada e magnificada en lo cel e en la terra hon se vulla que yo sia trobada. ¶ E los gloriosos princeps de les potestats mirant les dolçors e amors que passauen entre la senyora reyna de gloria: e la sua amada donzella misericordia foren tant alegres e contents que començaren a cantar a gloria de sa senyoria dient. ¶ Glorificemus omnes misericordias eius et benedicamus omnes bonitates illius. Volent dir. O que dignament deuem tots ensemps glorificar les misericordies de aquesta senyora e donar a sa clemencia benedictio singular per les infinides bonees sues. ¶ E dit aço despedirense de sa merce molt contents: e alegres retornaren en la sancta ciutat de hon eren venguts.

//

reyna de Sabba:

la reina de Saba (reto histórico)

Capitol liiij. Com lo quint dia vingueren los sancts principats: a visitar la senyora.

Capitol liiij. Com lo quint dia vingueren los sancts principats: a visitar la senyora.

Apres de aquests vengueren los sancts principats e rebels lo camarlench (camarlenth) miquel ab molta reuerencia e veneracio e portals dauant la senyora: dient a sa merce. O excellent senyora veus açi los singulars religiosos de la cort del vostre diuinal fill: que no entenen ni pensen sino en hobeir los seus sancts manaments. ¶ E aquests senyora axi fundats en sancta hobediencia indueixen los homens els consellen de hobeir a nostre senyor e a tots los prelats per amor sua. E la senyora que singularment ama los hobedients feu tanta festa de aquests gloriosos princeps e se alegra tant de la sua venguda que a tots fon manifest esser per sa senyoria molt amats e estimats e fauorits. Acceptant los sa altesa per familiars seruidors a ella molt cars. E no solament volgue que vna de les sues reals donzelles danças ab lo capita principal ans mana a les tres pus amades: ques leuen ensemps: e dançen e ballen e canten ab aquell princep hobedient e ab los seus seguidors: car dignes son de tota honor e gloria. E los noms de les dites donzelles son hobediencia: virginitat e pobrea. les quals molt alegres se leuaren a dançar ab aquells sancts angels concordant ab ells en totes coses e ells no menys ab elles. ¶ Coneixent clarament que tots segueixen vna intencio: ço es de hobeir lo creador e seguir la voluntat sua. ¶ E apres lo dançar e ballar cantaren les tres dites donzelles ab tanta armonia e dolçor que tots los angels que aqui eren digueren a la senyora. Verdaderament senyora aquestes veus tan excellents e de tanta concordança no fan a separar: ans deuen star tostemps en vna. E com vostra senyoria delliberara collocarles en matremoni ab los religiosos esdeuenidors sia de vostra merce que cascu de ells se spose ab les tres e seran molt ben heretats de posseir vna tal terna. ¶ Ab tot senyora que sera als dits religiosos molt treballos e difficil conseruar les tres sposes sues en son real stat e amarles egualment fins a la mort: e poran be dir. ¶ Tria sunt difficilia. Car aquestes tres virtuts son tan difficils de seruar que noy basta la humanal força: si per deu singularment no es ajudada. E perço nosaltres tots qui som del dit orde dels principats serem specials aduocats e consellers dels tals religiosos. E com los veurem vn poch cansats del comport d´aquestes senyores sposes sues: direm a cascu de ells. ¶ Inspice et fac secundum exemplar quod tibi in monte monstratum est. Volent dir. O religios quit (qui te; que te) canses de poch treball e no coneixes la heretat gloriosa: que per lo matremoni de aquestes tres donzelles has aconseguit: alça los vlls e mira e fes segons lo exemplar que te es mostrat en la alta muntanya. Aquest exemplar senyora sera lo amat fill vostre: qui pujara en la muntanya de la creu per hobediencia del seu diuinal pare: essent aqui en exemple e regla de tots los religiosos. ¶ Et quicumquem (qcúq3) hanc regulam secuti fuerint pax super illos et misericordia. Car tots los que esta regla seguiran aconseguiran pau de consciencia e pervendran al regne de parays hon reluu la misericordia diuina sobre tots aquells qui seguint lo senyor fill vostre amaran e conseruaran aquestes donzelles axi com ell les ha amades e seruades. ¶ E les dites tres virtuts vehent se axi lohades e magnificades per los sancts angels volent dar de aço gloria a la inmensa (imésa, imensa) trinitat començaren a cantar ab gran alegria dient. ¶ In magestatis solio tres sedent in triclinio: nam non est consolatio completa solitario. E acabat lo cantar besaren la ma a la senyora suplicant la senyoria que no les vulla separar segons per los dits angels li es stat supplicat. E sa merçe los ho promete ab molt plaer. ¶ E d´aço elles feren grandissima festa e los gloriosos princeps ab elles: e axi passaren aquella jornada.