Capitol CVI. Com lo senyor dix a la sua sagrada mare com era necessari se partis della:

Capitol CVI. Com lo senyor dix a la sua sagrada mare com era necessari se partis della: e entendre en la redempcio humana.

Venint lo dia per la diuinal sauiesa ordenat que lo seu fill hauia a començar aquesta fahena de la manifestacio sua e preycacio euangelica: lo senyor parla largament a la senyora mare sua dels secrets de la redempcio humana: dientli com deliberaua donar fi a la ley judayca: e començar lo stament de christianisme: e que ell com a cap de la sglesia catholica volia esser batejat e consagrar les aygues ab lo tocament de la sua persona donant los virtut de denejar (nedea; nedejar; netejar) los peccats: e que per fer aquesta obra tan excellent volia anar al gran flum Jorda: e que aquest viatge ell lo te a fer sols sens altra companyia. O quant se alteraren les entramenes de la senyora excellent hoint que lo senyor fill seu de ella se hauia a partir: la companyia del qual no volguera perdre sols per vn moment. E ab infinides lagrimes li dix. ¶ Quocumquem (Quo + salte línea + c + u nassal + q + 3) prexeris (p+rexeris) pergam: vbi moratus fueris et ego pariter morabor. Volent dir. O vida mia y hon se vulla que vos aneu ab vos ire (jre): y hon seuulla que atureu ensemps ab vos stare: tot loch sera a mi delitos per aspre que sia puix tinga la companyia vostra. E lo senyor clement vehent la senyora mare sua en tanta angustia mogut de pietat començaren a correr abundoses lagrimes per la sua preciosa e delicada cara: e dixli ab vn gran suspir. O mare mia y no sabeu que yous he dit diuerses vegades que no delibere manar nenguna cosa als seruents meus: que yo nou haja posat primer per obra. E en les mies preycacions delibere dir a aquells qui coneixere desijosos de anar per la via de paradys. ¶ Omnis qui reliquerit domum vel fratres aut sorores aut patrem aut matrem propter nomen meum vitam eternam possidebit. E perço com en lo desemparar de aquestes coses y ha molta difficultat: vull ara mostrar exemple als que seguir me volran: apartant me de vos mare mia en lo començ de la penitencia: perque los ymitadors meus que la major penitencia que poden fer en aquest mon es la separacio de les coses que carament amen. Car tota pena se conuerteix en delit de aquell qui te present la persona que molt ama: car la comunicacio e vista de aquella li es descans de tot treball. E perço maueu hoyt dir moltes vegades. ¶ Veni enim separare hominem aduersus patrem suum: et filiam aduersis matrem suam et inimici hominis domestici eius. Car so vengut en aquesta vall de miseria per separar los fills dels pares seus e les filles de les mares sues: e la penitencia e la solitut qui es enemiga del home humanal qui appeteix excessiuament dellits e plaers yo lay fare lo exemple meu esser accepta e domestica. Car nols dich aldre sino que aprenguen de mi: e quem segueixquen: e puix coneixen en mi quels ame de perfeta amor: vull per ells esser amat sobre totes coses: e axiu preycare publicament en los meus sermons: dient. ¶ Qui amat patrem aut matrem plusquam me non est me dignus. Car no vull egual en la amor mia: ans vull esser singular en lo cor del home: e tot lo restant que amara sia per amor mia. e aquesta amor no la delibere demanar ab menaçes ni ab forsa: sino sols ab obres de tant feruent amor: que tots los homens justats no faran tant per mi com yo he fet e fare per cascu dells. De amor infinida los he amat: de amor finida sere content: puix cascu me done de si ço que donar me pot: car a molt basta la forsa humana com la voluntat es ençesa per amor. E per inflammar lo home en aquesta amor e per fer li leixar totes coses per cares que sien e seguir a mi: delibere ara partir me de vos mare mia quim sou tan cara y tan amada. E dient lo senyor aquestes paraules agenollas per pendre benedictio de la senyora mare sua: e la dita senyora prostrada en terra lo adora com a son deu e senyor: e sa magestat alçant la de terra ab molta amor se abraçaren los dos: tant stretament que de gran peça nos pogueren partir. E la senyora ab vn gran suspir dixli. o vida mia y puix axi voleu que yo reste y vos aneu. Non mea voluntas sed tua fiat. Car ab tot lo cors meu reste açi: la anima mia us (miaus) seguira en la peregrinacio vostra: lo cor e pensa mia de vos nos partira sols vn moment. Acoman vos a vostre eternal pare supplicant lo haja pietat de la delicada humanitat vostra. E axis despedi lo senyor de la senyora mare sua leixant sa senyoria en molta soledat e tristicia. e parti sa magestat trauessat de pietat de la dolor e angustia en que dexaua la amada mare sua. E anant tot sol per aquell cami aspre e pedregos e ple d´agudes spines qui nafrauen los seus delicats peus que portaua descalsos: e lo cami era molt larch. Car de nazaret fins a jorda y ha setanta e quatre milles. e aquest viatge tan larch feu lo senyor sens prouisio deguna de vianda: perque li fon necessari acceptar les almoynes per a son menjar. O quanta admiracio fon aquesta a tota natura angelica que lo creador de totes coses hagues a demanar almoyna a les sues creatures: e aço per enamorar los homens de la sancta pobrea voluntaria.

Capitol CV. Com la senyora resta sola en sa caseta apres la mort del seu spos Joseph:

Capitol CV. Com la senyora resta sola en sa caseta apres la mort del seu spos Joseph: e de la gran humilitat e callament quel senyor tingue en son iouent.

Passat lo glorios joseph de aquesta present vida per mort: resta la senyora en sa caseta ab molta pobretat e soledat dolentse de la virtuosa companyia que perdut hauia. E lo senyor fill seu seruiala ab molta amor stant gran part del temps en casa per companyia e consolacio sua: e lo dit senyor passa la jouentut sua ab tan gran callament e humilitat que no mostraua foranament neguna cosa de gran admiracio: ans anaua per la via comuna apartant se de les congregacions de les gents exercitantse en actes humils. Entant que era molt menyspreat per tots los de nazaret en special per los parents seus e per tots los del veynat: segons de aço hauia prophetizat Dauid dient.
¶ Factus est opprobium vicinis suis. e com mes entraua en edat mes lo desestimauen: dient que passaua lo jouent infructuosament: e de aço parla lo mateix propheta: dient en persona sua. ¶ Factus sum illis in parabolam. Car com lo veyen exir de casa tots lo scarnien e li deyen infinits vituperis. e lo senyor ho comportaua ab molta paciencia: per donar exemple de humilitat en lo seu jouent. Car no es de menys hedificacio lo seu callar que lo seu parlar. ¶ E sabent sa magestat que lo fonament de totes virtuts es sola humilitat ha volgut mostrar aquella molt largament en la edat primera: perque los jouens quil volran seruir imitant la humilitat sua: ans treballen en coneixer sa freuoltat e miseria que no esser coneguts ni estimats per los altres: e aquesta coneixença porta lome a vera perfectio: e lauors pora dir lo que la ateny. ¶ Quando enim infirmor tunc fortior sum. Volent dir. Quant yo conech la infirmitat mia e he experimentada la mia flaquea e so entrat dins la freuoltat de la mia miseria: lauors coneixent la infirmitat mia so pus fort e pus ferm en la vera humilitat e en totes les altres virtuts. e perço es scrit. ¶ Nam virtus in infirmitate proficit. Car les virtuts no poden longament aprofitar sino en aquell qui coneix la sua infirmitat: e de la sola bonea diuina confia. E aquesta vera coneixença de la propria miseria es la vall profunda hon nostre senyor deu tramet abundosament les aygues de la sua misericordia e gracia: segons testifica lo psalmista dient. ¶ Qui emittis fontes in conuallibus inter medium montium pertransibunt aque. Car aquesta vall de humilitat es constituida entre dos muntanyes de superbia: la vna naix dels bens temporals: laltra dels spirituals. e per mig de les dites muntanyes passen aquelles aygues dolçes de la gran diuina sens declinar a vna part ne a altra: e vmplen e farten aquella vall ço es la anima humil e fan la verdejar e fructificar en fruyts de grandissima dolçor. E en aquest virtuos exercici de humilitat passa lo senyor la vida sua fins en edat de trenta anys: en lo qual temps se parti de la senyora mare sua per manifestar se al mon: offerintse francament a la batalla.

Capitol CIV, Com lo senyor conforta lo glorios Joseph stant propinch a la mort:

Capitol CIIII (CIV; ciiij). Com lo senyor conforta lo glorios Joseph stant propinch a la mort: donant li seguretat de la saluacio sua.

Lo senyor fill de deu: vehent lo seu virtuos pare joseph: axi alterat per los pensaments temerosos: que de la sua profunda humilitat proceyen dix li. O joseph no temau. Ego sum iudex et testis: quia data est mihi omnis potestas in celo et in terra. Volent dir. Ab tot que vos pare meu joseph hajau raho de tembre segons la fragilitat humana: recort vos que yo so aquell quius tinch a jutgar: e so verdader testimoni de les vostres obres virtuoses: e no he mester altre informador e ab mi sols haueu a liurar les vostres fahenes. Car tota potestat es a mi donada en lo cel e en la terra. E yo so lo jutge general de tota creatura. e axi alegrau vos pare meu: car gran es la amor queus tinch. E siau cert que los vostres seruicis me son stats tan acceptes queus dellibere premiar molt copiosament. car vos poreu dir ¶ Reposita est mihi corona iusticie quam reddet mihi dominus in illa die iustus iudex. E aquesta corona dignament per vos meritada: vos posare yo de la mia ma aquell dia que per mort deuallare als lims: hon araus tramet. car mostrant se aqui la diuinitat mia graduare a cascu dels que hi sereu en la dignitat que mereix: e sereu certificats del que en la gloria eternal haueu a posseir: quant ensemps ab mi pujareu lo quarenten dia: apres la mia mort e resurrectio. E aqui sera manifest a tots quant sou per mi amat. e tots los angels e sancts admirats de la inestimable gloria vostra diran. ¶ Iste est qui ante deum magnas virtutes operatus est: qui priuilegio amoris precipui ceteris altius meruit honorari. Car veuran clarament e coneixeran que vos sou aquell que grans obres e marauelloses haueu obrades dauant lo meu pare en seruici seu e meu: e dignament per priuilegi de singular amor sereu honrat e exalçat sobre tots los altres: car mereixen ho les vostres excellents obres: les quals en la terra no porien esser premiades: per queus es necessari passar de aquesta vida per la comuna porta de la mort: e hauran fi los vostres treballs: e reposareu en sperança d´atenyer molt prest: lo que dit vos he. E com entrareu dins aquell delitos regne de paradys ab gran alegria direu. ¶ O qp gloriosum est regnum in quo reges congregati sunt un vnum ad laudandum et glorificandum eum: qui super omnes est rex regum et dominus dominantium. O joseph quant sera contenta e farta la vostra anima: quant vos veureu en aquell regne en companyia de tants princeps e reys qui no cessaran de lohar e glorificar lo meu pare e a mi. Totes les dolors e angusties que haueu sentit en lo mon: vehent a mi tant desconegut per los homens vos seran conuertides en grandissim goig: quant me veureu lohat e seruit e molt exalçat per tots los sancts: car en lo mon maueu mes amat que a vos mateix: e en lo cel sentireu goig infinit de la gloria y exaltacio mia. E joseph hoint lo parlar del senyor axi clement e piados fon la anima sua molt alegrada e confortada e ab consolacio no recomptable prengue les mans de sa real senyoria: e dixli. ¶ Spes mea es tu et portio mea in terra viuentium. Volent dir. O senyor y rey de vida vos sou la sperança mia e tot lo meu goig: qui tan largament haueu alegrada y aconsolada la anima mia: e vos senyor sereu la gloria e delit meu en la terra dels viuents. ¶ Ara senyor meu exira la anima mia ab grandissima consolacio e alegria del miserable carçre de aquest cors: puix de la vostra clemencia ha aguda tanta seguretat. O bonea infinida inestimable es la liberalitat vostra qui per pochs seruicis donau tan gran paga. Qui es lo miserable hom qui de vos se aparta sols vn moment: car sens vos senyor meu noy ha consolacio vera en la present vida. De que senyor ab tota la humilitat que puch regracie a la magestat: vostra com vos ha plagut sostenirme en la seruitut e companyia vostra per tant larch temps: car per pus benauenturat me tinch de hauer passat pobrea e molta fretura e continuats treballs seguint a vostra senyoria: que si apartat de aquella hagues senyorejada pacificament tota la monarchia del mon. Sol senyor meu la dolor mia es com nous he seruit ab tanta forsa e virtut com a vostra magestat se pertany: supplicant la infinida clemencia vostra me vulla perdonar tots los deffalliments que he comes en la servitut vostra e de la vostra sancta mare: la qual yo no era digne de hauer per sposa. E ara açi en presencia de vostra senyoria li deman perdo d´aquella errada que fiu quant la volgui leixar coneixent la esser prenyada ignorant la excellencia del seu sanct prenyat: estant en aquest duptos pensament langel me dix. Joseph fili dauid noli timere accipe mariam coniugem tuam: qd´enim in ea natura humana est de spiritu sancto est. E de aço yo auisat per langel: coneixent la culpa mia demani perdo a sa merce tantost: la qual per sa acostumada pietat me perdona de molt bona voluntat. Ab tot que tant com mes clemencia e dolçor conegui en sa senyoria: mes causa de dolor e de penediment fon ab mi del pensament que agut hauia de leixar sa merce: ab la qual yo no era digne de star ni habitar. E aquesta dolor de hauer deliberat de leixar la sua dolça companyia: ha turmentat la anima mia (mla) continuament de aquella hora ença: car no pot esser limitada la dolor de aquell qui offen la persona que molt ama. E perço en aquest darrer examen de la vida mia torne a demanar perdo a sa senyoria. E la senyora hoyda la raho de aquest sanct vell: que ella tan carament amaua: reuengue en tan piadoses lagrimes que parlar no pogue per vna gran estona: e reforçant vn poch dixli. O joseph que vos nom haueu offes en nenguna cosa: ans acompanyada en totes les peregrinacions mies e molt aconsolada en les dolors e congoixes mies: e la vostra companyia me era vn gran spay: e la vostra absencia sera a mi de molta dolor. Ab tot quem alegre infinidament del vostre repos: e com sereu apartat de la vista e pratica de aquest mon desconegut que al seu senyor e creador ha tan mal acullit segons vos mateix haueu vist: e continuara la desconeixença sua fins haja portat a mort lo senyor fill meu que vos tant amau. De veure aquesta acerbissima dolor sereu vos staluiat per la vostra cuytada mort yo sola restare a veure la fi de totes les dolors. E perço de la vostra mort so molt contenta: puix se que la haueu tant desijada e demanada per fugir a aquesta dolor. e acostant se sa senyoria al sanct vell pres lo darrer comiat ab molta caritat e amor confortant lo en lo seu mortal viatge. e despedit de sa merce: dixli lo senyor jesus. Joseph pare meu la vida vostra es stada tan ben regida e ordenada que en vos nos troba nenguna cosa digna de punicio: veritat es que la natura humana es constituida en tanta miseria e flaquea que ab gran difficultat se pot tenir la persona per perfeta que sia de caure en alguns pochs defalliments durant la vida humana. Sine quibus mortalis infirmitas viuere non potest. E de aquestes poques culpes vos vull absolre (absoldre; absolver) e perdonar molt liberalment: perque passeu de aquesta vida ab vera puritat e nedea de anima ab la gracia e benedictio mia. ¶ E lo glorios joseph hoyda la misericordiosa resposta de Jesus e rebuda la absolucio e benedictio sua fon axi recomplit de singular goig e alegria que desijant prest rompre los ligams del cors: dix a la anima sua. ¶ Egredere anima quid dubitas: egredere quid times: octoginta et quinqm (qu+i nassal+q3) annis seruisti deo et mortem times: Volent dir ab gran feruor de amor. O anima mia hix prestament no stigues dubtosa ne temes res: car huytanta e cinch anys son passats de la edat mia seguint lo apetit teu sotsmetent la sensualitat a la voluntat tua en lo seruici diuinal los has despes: perque pensada la bonea del teu magnanim senyor no deus tembre la mort: ans alegrarte molt en la present hora: vehent dauant tu lo fill de deu humanat qui te potestat plenaria de remetre peccats e mundificar aqui ell vol que sia mundat. E per la sua sancta boca es stada absolta de tota culpa. Usquem ad quadrantem nouisimum. Per que ab goig inestimable deus fer ton viatge: e lo virtuos Joseph com hagues axi inflammada la sua anima e ja volgues desemparar lo cors pres les mans del senyor fill de deu ab deuocio e feruor no recomptable e besant aquelles dix. ¶ O fons vite ex quo viuunt angelici spiritus et anime iustorum: tu es aquo cuncta procedunt: tu fons vite: tu auctor salutis eterne in manus tuas dulcissime iesu fili dei viui commendo (o conmendo) spiritum meum. Volent dir. O font de vida de la qual e per la qual viuen los sperits angelicals e les animes dels justs. Tu senyor est aquell de qui totes coses procehexen: tu est font de vida tu est començador de la salut e vida eternal: en les tues mans dolç Jesus fill de deu viu coman lo meu sperit. E dites aquestes paraules aquesta sancta anima se parti de aquell virtuos cors. e la senyora sposa sua resta viuda e ab molta solitut ab la sola companyia del seu tan amat fill: lo qual dona orde en la sepultura del dit joseph axi com si propriament li fos pare: e vestit de dol lo acompanya al soterrar. E la excellent senyora per cobrir los secrets diuinals feu totes les cerimonies que les altres viudes acostumauen de fer.