XXIV. Carta del Capítulo de Lérida al Arzobispo de Tarragona sobre el mismo asunto de las anteriores.

XXIV.

Carta del Capítulo de Lérida al Arzobispo de Tarragona sobre el mismo asunto de las anteriores. (Vid. pág. 63).

Archivo de la catedral de Lérida. 

Illmo. Rmo. Señor. 

Molt clar ses mostrat lo quant está posat nostre Rim. S. Bisbe en suppeditar y barrejar aquest nostre Capitol principalment, y aprés tota sa diocesi, y encara a tota Catallunya, volense fer supremo y absolut sens voler regoneixer ha V. S. per superior; pus sens causa ni raho, al menys justa, no ses volgut contentar del que ses tractat y apuntat en lo provincial concili per vostra Illma. S. en sa metropolitana iglesya congregat y porrogat, en lo qual ell dit Rim. S. personalment ses trobat; sols mogut per sos particulars interesos y respectes y donant uns motius colorats y apparents, entre los quals son dir, que com ell se sie trobat en la conclusió del concili Tridentino, porie esser inculpat de sa Santedad per ociós y descuydad etc.; ab lo qual fundament par que tracte als restans prelats de Catalunya per simples y remissos y no obediens a la S. Seda Apostolica y principalment ha V. S. Rma. pues es cap de tots los prelats de nostra Catalunya, y sota lo guió e instrutió del qual tots los Bisbes de dita provincia es justa cosa que estiguen. Havem soplicat a dit S. Rmo. Bisbe nostre mols canonges y après los diputats per lo Capitol per al tal effecte que fos servit sa S. aguardar lo que los altres Prelats de Catalunya en aquestos nogosis (negosis, negocis) farien, y que nos senyalas mes que los altres, y ques tingues mirament al que V. S. Illma. farie y manarie, o ques consulés ab V. S. sobre lo que mes convenrie y ferse degués; y se li posaren al davant infenits inconveniens que seguirsen porien, los quals ab aquesta non referirem. Aquells no obstans, ni estimant quantes appellations que avem interposades, ni fent estima de la autoritat y poder dels jutges ad quos, etc., ha passat avant y clos sa sinodo tal qual es; y tirará avant a moure disensios y escandols, segon sos effectes senyalan, si per V. S. Illma. a qui toque posar la ma en aquestos negocis, noy sera proveyt. Axi soplicam de nou, ultra del que per les altres nostres lletres lo tenim soplicat, li sia servey proveir en que no li sia permés passar mes avant, y que sia coneyxedor del fet y faedor segons toque al servey de sa Santedad y Sacra Magestat del Rey N. S. y be de tot lo principat de Catalunya. V. S. Rma. la Illma. persona del qual nostre Senyor guarde, y en estat augmente con sos servidors desijan. De Leyda a XXX. de dezembre M.D.LXIIII. (1564)

XXIII. Quejas del Capítulo de Lérida contra su Obispo D. Antonio Agustín con ocasión del sínodo de 1564.

XXIII. 

Quejas del Capítulo de Lérida contra su Obispo D. Antonio Agustín con ocasión del sínodo de 1564. (Vid. pág. 63.) 

El Capítulo de Lérida en carta a su procurador en Roma Gerónimo Mahull Canónigo de la misma iglesia fha. a 8 de febrero de 1565 dice: 

“Veem a dit R. Señor prelat nostre tan determenat en passar avant estes coses dels decrets del concili etc., quens fa estar admirats en grandissima manera no podent atinar a son fi; perque sabem de cert que tots los restants Bisbes de Cathalunya estan parats, dissimulant moltes coses, fins ques sapie lo que manarán quant als costumbs de quada patria se face Sa San. y lo Rey N. S., y ell asoles se remou. Es molt aspra cosa que nre. Capitol sie tot sol lo tengut per mes digne de reprensió y castich.” 

Con fha. de 26 de marzo 1565 dicen a Pablo Pla, canónigo de Barcelona y procurador de la provincia en Madrid: 

"Nre. R. Señor Bisbe ha manat publicar certs edictes super modo et ordine confitendi … Está aquesta ciutat y terra per aquesta y altres novetats molt alterada, y passa peril que nos susciten scandols y encara entre los seculars y duptes que per esta estrectura y rigor causada de estos edictes a Pascua sien confessats la tercera part de les persones desta ciutat y diocesi... 

V. M. entenga que lo nre. S. Bisbe diu y preten que la prorogació de la provincia no li leva (leo lileva) que no puga executar ell en son bisbat los decrets del concili; y axi ho fa tant de fet y ab tanta rigor, que nos pot supportar. Mes preten que en aço no a de obeir a la provincia, ni al S. Arquebisbe nre. metropolitá, com de fet nol obeix, ni obeirá en res, ni per res.” 

Con fha. de 10 de enero de 1565 dicen al Capítulo de Barcelona. 

"La substancia de la synodo es estat fer tres coses: la primera publicar y llegir lo decret del acceptar aquell (el conc. de Trento) y anathematizar eretgies etc.: lo segon publicar la residentia en los beneficis curats etc.: la tercera que sien nomenats examinadós per als que serán provehits als beneficis que vagarán etc. A tota cosa en tot y per tot, tant en lo principi, com medi y fi, nosaltres tot lo Capitol li avem contradit. Alguns Abbats y Rectós an acceptat una cosa y altra no. Empero la major part han respost, quant a la acceptació y publicació de dit concili se referien y aderien a la feta ja en lo provincial concili de Tarragona, et non alias. En la nominació dels examinadós consentien. De modo que tot son fet, segons lo parer de nres. advocats, es nullo.”

XXII. Carta del Capítulo de Lérida al de Barcelona, consultándole sobre el sínodo de 1564.

XXII. 

Carta del Capítulo de Lérida al de Barcelona, consultándole sobre el sínodo de 1564. (Vid. pág. 63.) 

Molt R. y mag. Señor.

Es tanta la presa que done lo R. Señor Bisbe nostre en tenir synodo ordinaria ... y som certs la vol tenir per la observança de les coses del concili, y specialment pera posar examinadors pera provehir les parrochials no... admetent nostres rahons pera que fernos degue de present, quens force en posari tot lo impediment quens par conve per termens de justicia (leo josticia) si altrament no posem.

Havem procurat molt que la prorogas pera alguns dies, (la qual te ya intimada pera ... ) pera que en aquest medi se tingues la deguda consideratio per al que conve a tots, affi que vingues a bon y condecent effecte, conforme als privilegis y constitutions de la nra. iglesia, y certa concordia y capitulatio feta entre nre. Capitol y los Bisbes predecessors seus; o allegantli entre les altres coses que pensant la provincial synodo de Tarragona, en la qual ses jurada obedientia del concilio tridentino, y per certs y molt justs respectes prorogada, nos pot nis deu celebrar altra synodo diocesana. 

Mes avant li avem dit que no volem consentir en ques tingue altra congregatio per tractar de les coses del dit concili, que primer no sapiam si plau a la M. del Rey nre.

Senyor; pus es cert que reste offés de la provincia ajustada en Tarragona.

Item mes li havem notificat que dita sa celebradora synodo se a de regular conforme a la dita concordia nostra y per ell jurada.

Y no obstant los dits motius y molts altres que ab esta no expremim, vol passar avant sa intensió. Y pus comprenem que es de destroir tots nostres privilegis, ans de venir a termens de josticia, volriem saber Vs. Ms. tot lo R. Capitol dexa insigne iglesia de Barcelona, si estan ab lo R. son prelat ab semblants termens; y sin estan quins motius tenen perha defensarse, y quin proposit tenen de consentir o disentir a sa voluntat, y quins indicis tenen della; y del que ahi passe nos farán molt singular mercé avisarnos per lo donador de la pressent, qui va sols per tal effecte. Y pus aquest negoci toque tant ha Vs. Ms. com ha nosaltres, y a tots los Capitols de Cataluña, los suplicam nos donen en ell tot lo consell, favor y adiutori que porán, com nosaltres ab molt sancera voluntat farem en tota cosa que valer y servir porem ha Vs. Ms. Les molt R. y mag. persones dels quals N. S. guart, y ses coses augmente com desijam. De Leyda a XXIIII de decembre 1564.