XIV. Cartas de D. Gilaberto de Centelles, Señor de Nulles, Gobernador de Mallorca por el Rey D. Pedro IV de Aragón,

XIV.

Cartas de D. Gilaberto de Centelles, Señor de Nulles, Gobernador de Mallorca por el Rey D. Pedro IV de Aragón, tocantes a la última empresa del Infante D. Jaime contra Mallorca, y su muerte. (Vid. pág. 56.)

Copiadas del archivo real de Mallorca, lib. núm. 8, ab anno 1349 ad 1353.

I. 

Molt alt etc... En care, Senyor, certifich la vostra altea, que una spia la qual yo tenia ab lalt en Jacme es venguda, e comte de cert, Senyor, que com ell ne parti, començava de fer recullir la sua companya, e que eren XIV. galeas, VIII. uxers et III. naus, e de VII. en VIII. lenys de carrech, que portaven vitualla. E diu que eren de CCCC. homens a cavall en sus aquells qui açi devien passar, et IV. mil. homens de peu ultra les xurmes de les galeas. Perque Senyor, vos certifich les coses dessus dites, per tal que la vostra altea in provehesca segons que per be tendra fero Senyor. Si les galeas ques deven armar a Valencia podien esser açi abans que lalt en Jacme... lo vostre fet per guanyat ab la ajuda de Deu, cab la bona ventura nostra. E si por ventura, Senyor, vos vayiets que les galeas no poguessen esser armades prestament, plagues a la vostra altea, de trametrem companya a cavall, per manera quem pogués combatre ab ell; car vos, Senyor, sabets que ell ha a passar molta mar, e los cavalls seus han a venir malalts e hujats. Perque abans que ell se sia regonnegut, jo he cor de combatre ab ell, pus que haja mes omens a cavall que vuy ne he; car vos, Senyor, ja sabets lo nombre dels homens a cavall que es açi... Jo, Senyor, he tramés a Manorche CL. ballesters, del quals paga la dita illa de Manorcha la meytat, e vos, Senyor, laltre. E per la mort del onrat lu Gilabert de Corbera, jo he tramés a Manorcha Nombert de Sisquen, companyo meu per Loctinent (leo Locttinent) tro ssus quen Panquet de Bellcartell hi sia, e vos, Senyor, hi haiats provehit en altra manera. = Encare, Senyor, segons que la mia spia compte, lalt en Jacme ha fet acordar publicament en Jenova e en P.° de Tramoa hi ha comprat uxers e armes per nom seu. E Carles de Grimalt, Senyor de Month ve ab ell, e ali dat lo loch de Soller ab la vall assi e als seus; e ha dat a Carles de Grimalt lo loch Dalcudia; e ha dat a Ayto de Grimalt Bunyola e al fet Comte; e a molts daltres qui venen ab ell a partida tota la illa. Perque Senyor es bo que vos sapiats totes les coses dessus dites.

Encare, Senyor, es dupte quel Para Sant o alcuns curials de cort de Roma no tinguen les mans en aquests affers. Car segons que jo he comptat ab alcuns daquesta terra, no trob que ell bartas (: baratás) a la meytat del pertret que a fet ço que ha haut de Monpeller; com, segons que comte la mia spia, no conten ab null hom quis vulla ab ell acordar de sou ne de acorriment. Encare que diu que ha feta venir molta vitualla per lo Rose avall que costa sens fi...

Scrites en Mallorches a XI. dies del mes de setembre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo humil etc.

II.

Molt alt e poderos Senyor, etc. = Sapia la vostra reyal magnificencia que vuy he rehcebuda una letre de persona certa quista per spia en Avinyo per los aparells de lalt en Jacme; translat de la qual tramet a la vostra reyal excellencia de vall scrit. Perque sia de la vostra merce que iversosament trametats açi les II. galeas del pariatge, e aquella companya de homens a cavall e a peu que a vos parra faedor. E aço al pus tost que se puxa; car segons que en la letre de la dita spia se conte, segons compte que fa, ja deu esser partit lalt en Jacme per venir açi. 

E jo, Senyor, fas açi totes aquelles bones provisions que fer puix. Nostre Senyor Deus per sa merçe vos do bona vida e longa, e axalçament de la vostra alta corona. Scrit. en Mallorches a VI. dies del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo vostre humil servidor Gilabert de Sentelles se comane en vostre gracia e merce.

Fem vos saber quel hom que sabets vench da Vinyo divenres a XXVII. jorns dagost; e frus saber que a XXIV. jorns dagost se tench consistori a Vinyo, ço es, el Pape e tots los cardenals; e en lo consistori fo en Jacme; e demana al Pape ajuda de moneda e que li donas la decima de Mallorques e de Rossallo a II anys, axi com lavia dad al Senyor Rey Darago. = Item el Pape respos al dit Jacme que no li daria decima de ço que no posseya la terra. E axi mateix li dix que molt havia fet en temps passat. E axi mateix li dix que ell no vendria contra lo Senyor Rey Darago.

Item al dit Jacme partis del consistori fallonament com no havia hauda bona resposta. Item al Pape li dix an Jacme que totes les sues gents fossen fora davinyo dins III. jorns. = Item tantost que aquestes paraules foren stades, tot anux se goyta de nit e de dia domens a cavall e de peu fins quel dit en Jacme es stat fora davinyo. = Item al dit en Jacme ha promes al Jenovesos, que si ell cobre la terra, quels dara Maho de la illa de Manorcha, e mes los dara la vall de Soller. = Item ha promes an Paga ferlo vescomte de Bunyola. = Item mes sa diu que ha dade e partida tota la illa. Item al dit en Jacme ha feta mostre ab CCCC homens a cavayll, e ab III. mil homens de peu. = Item al dit en Jacme ha XV. galeas e III. naus. = Item al dit en Jacme parti davinyo dijous a vespres a XXVII. jorns dagost ab son fil, e ab emdues ses files, e ab madona Violant, e ab tota sa casa, que no ha res del seu jaguit en avinyo; e son sen tots anats per lo Rose fins Arlet; e aqui en Arlet en Jacme deu sperar IV. jorns tota la cavallaria, e la gent de peu. E passats los IV. jorns el dit en Jacme se deu recullir tantost en los graus del Rose enfre Marsella e Aygues mortes; e vassen dreta via a Mallorques. = Item al dit en Jacme sen va axi alegre, e totes ses companyes, com si ell era ja dins la terra. Nostre Senyor sia en vostre guarda. = Item micer Carles de Grimalt, Senyor de Month sen va ab lo dit en Jacme; els capitans de les galeas son aquests: micer Carles de Grimalt, e micer Anthoni Ros, e micer Carles Simon, e micer Rayner de Grimalt, e micer Ambesio de Grimalt, e micer Baqueto de Vintimila, e micer vescompte de Grimalt. = Feta a XXIX. jorns dagost.

De predicta materia fuit scriptum inchito (ínclito) Infanti Petro: Domino Episcopo Valentiae: Juratis et probis hominibus civitatis Valentiae: consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinonae: nobili Galcerando de Bellopodio maiordomo Domini Regis: Lupo de Gorrea camerario maiori Domini Regis: Berengario de Codinachs magistro rationali curiae Domini Regis: nobili Berengario de Apilia maiori camerario Domini Regis.

III.

Molt alt, molt poderos princep e Senyor. La vostra reyal magnificencia he ja significat per letres mies, les quals vos tramis digmenge proppassat, en qual manera jo son stat certificat per letres de la spia que la sta, del apparells los quals ha fets e fa lo Senyor que solia esser de Montpeller contra aquest vostre regne; car ve açi ab CCCC. homens a cavayl e ab III. m. homens a peu, e ab XV. galeas e ab naus qui passen la companya, segons la letra de la dita spia. E encare de cert ho comte I. hom quin es vengut e ha stat la per spiar los dits affers. Perque, molt alt Senyor, sia de la vostra merçe que al pus breu que porets hic tramatats les galeas de Valencia, et aquella companya de cavall e de peu, que a la vostra altea parra. Car en altre manera la illa de fora la ciutat no li pora esser defensada; car noy ha negun loch que sia murat sino Alcudia, en lo qual loch son cahuts los murs una gran partida. En tant que a tan gran stol, si altre sforç jo no havia, no trop de consell que lemparas per defendra. E verament, molt alt Senyor, sera molt gran e irreparable dampnatge si la illa no li pusch defendre; car podra cremar e affogar totes les pobles e alqueries, e en care barrejar tots los bestiars; perque no fa a planyer neguna messio a restauracio da questes (daquestes, d' aquestes) coses. Perque placia a la vostra misericordia de provehir hi de bona ajuda, e ir..solament. Los jurats de Mallorques trameten a la vostra altea en P. de Pachs per suplicarvos en axi com ell largament vos contara. Placia a vos quel ne fasats tornar pagat a honor vostra, Senyor, e a profit de aquest regne. Scrites en Mallorques a IX. del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae. Lo humil, etc.

IV.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que segons que he entés, G. Vallca, canonge e pabordre de Mallorches, lo qual ha parlat ab lalt en Jacme en Avinyo moltes e diverses vegades, sen va dreta via a la presencia de la vostra reyal majestad per scursarse de les dites coses. Perque, Senyor, vos placia quel dit canonge sia pres per lo bisbe de Valencia, e remes açi al bisbe de Mallorches per saber mils la veritat del fet. Deus per sa merçe, Senyor, vos mantenga per molts anys en vostra vida. Scrites en Mallorches mes octobre, anno etc. = Sacrae. = Lo humil, etc.

V.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que vuy a hora de matines hagui correu del capita de Pollença que havia vistes III. galeas et I. nau. Apres, Senyor, a hora de vespres hagui correus que al port dalcudia havia vengudes, entre naus et galeas et altres vexells, XXII. veles; les quals, Senyor, segons las noves que haviem haudes, es lestol del alt en Jacme. Perque, Senyor, aço vuy mes es certa cosa, placieus, Senyor, de trametre prestament les galeas, que vos, Senyor, haviets fets saber que hic trametriets de Valencia et aquelles de Barchelona. Car, Senyor, segons que moltes vegades vos he significat açi ha VII. galeas ab aquelles II. de Barchelona et VI. naus armades. Axi mateix, Senyor, vos placia que hic trametats los richs homens que vos, Senyor, mavets fet saber per en Galceran de Tous, et tota aquella ajuda et secors que a vos, Senyor, sera viares. Scrites en Mallorches a XI. de vuytubri que fo dicmenge a hora de completa, lany de M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. =

Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum. = Domino Infanti Petro. = Domino Episcopo Valenciae. = Bernardo de Capraria (leo Caprania). = Magistro de Muntessa. = Matheo Maner. = Petro de Monte Catheno. = Probis hominibus Valentiae. = Probis hominibus Barchinonae. = Et Castellano Emporte (Amposta).

VI.

Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que apres que per altre letre et per altre missatger he significat a la vostra reyal majestat que al port dalcudia havia arribades XXII. veles, vuy que es dilluns he hauts correus. A cert ardit quel alt en Jacme et ab tot son stol junt al cap de Formentera qui es pres de Pollença. Axi que hara a hora de completa he aut cert ardit quel dit en Jacme ha pressa terra en lo dit loch, la qual null hom bonament no li pudia vedar, jatsia, Senyor, que de la una part et del altre haja haudes morts et nafres; e ha posats ja en terra pres de II. milia homens a peu et de LXXX. homens a cavall en pus, et no cessa de traure cavalls et gents. La, Senyor, es per capita vostre Frare Vidal Alquer (o Alguer o Riquer) Comanador de la casa del spital ab totas les gents de fora a cavall et a peu, et gran res dels homens a cavall de la ciutat. E son se fetes, Senyor, totes aquelles bones provisions dins et de fora que ferse poden a salvament del regne. Senyor, per molts correus et diverses vos he significat com açi ha armades VII. galeas et VI. naus ab les II. del Pariatge de Barchelona, et neguna resposta no he hauda de vos, Senyor; de la qual cosa, Senyor, yo et en Galceran de Tous, els altres de vostre consell, son merevellats. Car segons la crehença quel dit Galçeran de Tous dix a mi et als jurats de Mallorches de part vostra, Senyor, mes ha de VIII dies que les galeas que vos, Senyor, faciet armar en Barchelona et a Valencia ab alguns richs homens hic devien esser, et res no sen es seguit. Car, Senyor, si les galeas hic fossen, ja vuy hic foren partides per anar ves lestol del dit en Jacme. Perque, molt alt Senyor, placia a la vostra altea, que en continent hic fassats trametre les dites galeas, et richs homens; car sens aquelles nos pot res fer per mar. E ab la volentat de Deu poden venir salves et segures; car les galeas del stol del dit alt en Jacme stan al dit loch plaguades. Placieus, Senyor, que aço cuytets, car mester hic es; et manats a mi, Senyor, ço que a la vostra altea parra sobre los dits affers. Encare, Senyor, vos placia de trametre a Barchelona al Governador de Sardenya per la nau qui vengue prestament. Scrites en Mallorches dilluns a XII. de vuytubri a hora de migenit del any M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.

VII.

Molt alt et molt poderos, etc. Apres, Senyor, que he significat a la vostra reyal magestat quel stol del alt en Jacme prenia terra, he haut cert ardit que ir que fo dilluns gran res del stol del dit en Jacme a pressa terra a Pollença a la punta del Bertux. Son IX. galeas, et VI. uxers, et I. nau. Perque molt alt Senyor, yo fas replegar totes les hosts de la terra a Incha, qui es luny del dit loch, hon lo dit en Jacme ha pressa terra, força III. legues; per tal quel dit en Jacme se acost dintra terra, et que hom li puxa dar per mar et per terra salvament batayla. La qual batalla, Senyor, nos pot fer seu (sens, sense) les galeas de Valencia et de Barchelona. Perque, Senyor, sia vostra merce, que les dites galeas hic sien prestament. Car, Senyor, segons que jaus he significat, açi na VII. armades, et I. leny de C. rems, et les VI. naus, qui son aperellades si mester les havem. E axi, Senyor, placieus de secorrer... çesomament (iversosament). Car segons que comte I. hom qui es fuyt, lo qual yo tenech pres, en les tol del dit en Jacme se contave spresement es dehia que vos, Senyor, no habiets neguna galea açi ne aqui. Be empero diu que si deiya que vos, Senyor, havieu fetes armar VI. galeas, les quals, Senyor, vos havieu ja trameses en Cicilia. Quant es, Senyor, a les provisions de la terra, vos certifich que la terra, merce de Deu, es ben provehida dint et de fora; et totes les gents, Senyor, grans é poches fan bon continent de si matex, et solen morir per la vestra honor en aquests affers. Scrites en Mallorques a XIII dies del mes de vuytubri dany M.CCC.IL. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.

VIII.

Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal magestat que en Jacme de Montpeller ab la sua ost ha estat a Pollença II. dies, y a Alcudia altres II., y hir venchsen batalla arrengada a muro; et lo seu stol per mar feya la via de la ciutat de Mallorches. Axi, Senyor, que segons que comten alguns daquells seus, los quals yo tench presos, dema lo dit en Jacme ab son ost sen enten a venir per terra tro a la ciutat, et lo seu stol per mar axi mateix a la ciutat; e parho ben segons la via que fan, yo, Senyor, me son certificat aytant com he pogut del seu poder; axi que trob que ells son de CCC. homes a cabayl en sus, e MD. homens a peu. Et mes yo, Senyor, he fets desemparar tots los lochs de fora; car ja, Senyor, moltes vegades vos he significat quels lochs da fora nos podien tenir, e fetes trer (: traure, treure) totes viandes et bestiars, aytant com he pogut; et totes les dones, infants et catius dels homens da fora, son en la ciutat. E e fets forts, menys del castells de la Ila, II. lochs tant solament, ço es, la villa dincha (d' Incha, Inca) et la ciutat.

Axi mateix, Senyor, les VII. galeas daçi, et II. lenys de LXXX rems son armats, et les VII. naus axi mateix. Perque molt alt Senyor, com aço haia a venir a batayla per mar et per terra, et noy pauga hom scapar, sia de vostra merçe que la aiuda quem havets feta saber, que hic sia tramesa. De les galeas de Valencia, ne de Barchelona, ne de la nau qui va en Sardenya, non he alguna certinitat, ne de vos, Senyor, ne daltres no he hauda resposta de tants missatgers et letres, Senyor, queus he tramesos. Per queus placia, Senyor, quem fassats saber prestament si fare la batayla sens les galeas de Valencia e de Barchelona, ho siu sofferre. Car certifich vos, Senyor, que tota la gent de la terra ha bon voler; mas no son veades (: aveades) de guerrejar, et es gran perill tenir tantes gents en closes (: encloses). Car pahor he que ramors nos meten entre les gents que veey consumar ço del lur. Placieus, Senyor, que hage vostra resposta breument; car aço nos pot vuy mes trigar. Los homens a cavayl, Senyor, que açi son ab mi, entre dins e dafora, son fort poch, que no basten entre uns et altres a CC., quen (quant) es dels homens a peu compliment hic ha, ab la volentat de Deu. Yo, Senyor, me coffir de fer la batayla per II. rahons; la primera, que nous vull aventurar lo regne a I. punt; la segona per la gent daçi que no han vists affers. Placieus, Senyor de trametre la dita aiuda, o de ferme resposta; car, Senyor, tot va en aquesta batayla. Scrites en Mallorches dicmenga a XVIII. de vuytobri del any M.CCC.XL.IX. hora de completa. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum Episcopo Valentiae, Castellano Emposte, Bernardo de Capraria, Matheo Mercerii, et Juratis Valentiae.

IX.

Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal maiestat que depuys que nous he scrit, Senyor, ses ecvengut (esdevingut) que dicmenge prop passat entre vespres et completa en Jacme de Monpetler, partent de muro, vench batalla arrengada ab banderes, levades a la vila de Incha, e va ferir aytant abrivadament com neguns homens poguessen ferir lo palaciç dura donant batalla en II. lochs de la vila dentro a II. hores. En la qual lo dit Jacme fo personalment, e la dona sua qui era en la reresaga, e lo fill. Finalment que si hanc feriren abrivadament, ells sen tornaren molt volentarosament; e alcuns fort pochs exiren de les barreres de la isla contra volentat del capita, e feriren en ells, e haguerenne entre morts e vius de XLV a L persones, entrels quals ni hac VIII homens a cavall. Axi que dit en Jacme denits ab gran pluya anasen a la vila de Sineu; e aqui ha stat e sta de lavors ança. Apres aço, Senyor, hir que fo dimecres, lonrat en Rambau de Corbera arriba açi ab la nau qui va en Sardenya; de la qual cosa, Senyor, tota la tierra ha hauda gran consolacio. E vuy, Senyor, entre vespres e completa VIII. galeas del stol del dit en Jacme ab banderes levades vengren dreta via a la boca de Portupi, on eran les VII galeas nostres, e II. lenys armats, e les VI. naus armades. E com foren pres una milla e menys del dit port, ells vaeren les nostres galeas qui estaren detras les naus; e a colp van girar. E les nostres galeas, e les naus van fer la lur via, e donaren los en calç mentre dia basta, axi que les gitaren de tot lo golf. E fo axi que la una galea de les lurs no sperava laltre; que si tan solament açi hagues II. galeas mes, ab Deu qui ho volgues, gran res de les galeas hagren haudes, e nos foren partides deles. Perque, molt alt Senyor, podets conexer que si les galeas de Barchenona et de Valencia hic fossen stades, quant de be sen fora seguit: que hom hagres haut lestol de la mar o al menys desbaratat, e el romangre en la isla, volgues ó no; e ara es dupte del contrari. Per ço, Senyor, nos placia de trametre breument les dites galeas, que encare ab Deu, na poriem haver tot lestol. Jo, Senyor, he acordat ab aquests qui açi son de vostro consell, e ab los jurats, que les galeas daçi et les naus romanguen a Portupi, e en lo moll, per guardar e defensar aquel; et que dema mati ab la bandera victoriosa vostra, Senyor, e ab tota la ost, isque de la ciutat ab lo dit Rambau de Corberes, e ab los homens a cavall e a peu que ha amenats, per anarme combatre per terra ab lo dit en Jacme, qui es a Sineu, luny de ciutat IV. lengues. Confius en nostre Senyor Deus, e en la justicia vostra, Senyor, que haure victoria. Axi placia a Deu. Placieus, Senyor, de trametre prestament les dites galeas. Del stament, Senyor, de les gens de la terra dentro al jorn de vuy, e dels lurs comportaments, podets star ab bon cor, Senyor. Car encare no he sabut que negun de la ciutat ne de la isla, poch ne gran, sen sia anat a ell, sino I. grech, e I. moro de Pollença; e I hom sotil de muro, qui volia vehir la isla de Incha, e lo capita al rocegat e penjat a Incha. Scrites en Mallorches dijous a XXI die del mes de octobre any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae, etc. = Lo humil, etc.

X. 

Molt alt et molt poderos Princep et Senyor. Apres que no escrivi à la vostra gran altea dels afers del alt en Jacme ça enrera, ses devench que yo divendres proppasat ora de tercia isqui de la ciutat ab companya de cavall et de peu, et jagui la ciutat be fornida et stablida, e encare VII. galeas et II. galiotes be armades que romangueren al port de la ciutat. 

E ana ab mi lonrat en Rienbau de Corbera ab la companya de cavall et de peu, ab la qual passa en Serdenya. E fiu la via de la host del dit en Jacme, qui era en I. loch appellat Porreres; et seguenlo per jornades, lo disapte seguent ora tarda fuy de la sua host pres una legua. E lo digmenge mati seguent, com jo hagues ardit quel dit en Jacme feya ab tota sa ost la via de la ciutat parten de I. loch appellat Luchmajor, on havia jagut lo dissapte a nit, jo fiu refreschar tot hom e aqui ordone mes batalles; e comane la deventera al dit en Riembau. E fiu per guisa que ab les II. mies batalles isquerent a devant la host del dit en Jacme. Et hora entorn nona ell se acosta batalla arrenguada a mi ab II. batalles que habia ordonades ab molta bella gent et bona de cavall et de peu, e jo enves ell. E en lo nom de Deu lo dit en Riembau fari ab la sua batalla molt vigorosament, et ells a ell. Ab tant jo fari ab la mia batalla. E plach a nostre Senyor Deus, qui protegueix la justicia de vos molt alt Senyor, et endressa los vostres affers victoriosament, quel dit en Jacme fo vençut et mort en la batalla, et son frare en Paga, qui portave la sua bandera, et molts seus cavallers et homens de peu foren aqui morts; els altres gitaren et masevense en fuyta, et yo ab tota me companya ab la vostra victoriosa bandera tesa encalsant et ataet seguils I. grossa legua ves la mar mentre quen trobe negun. E apres ab la bandera tesa torne leuar lo camp, et trobe que cavallers nostres tenien presos lo infant et la infanta nabots vostres, Senyor, et madona Violant, et molts cavallers et homens a peu del dit en Jacme. Es ver, molt alt Senyor, quel dit infant es nafrat leig en la cara de colp de spaha, car era guarnit en lo camp. E apres aço jo ab tota la host torne jaure al dit loch de Luchmajor; e lo diluns seguent entremen en la ciutat. E tota la ciutat isquerenme a reebre ab totes les professons be et honradament, et ab gran alegria. Placia a vos, molt alt Senyor, quem fasats saber queus plaura que yo fassa dels dits vostres nabots, ne de madona Violant, car jo los tench presos al castell de Bellveher. Encare, Senyor, vos placia quem fassats saber queus plaura que fasse dels homens a cavayl et de peu que tenech presos, qui foren del dit en Jacme, ço es, del strangers; car daquests qui eran daquesta terra enten afer aquella justicia que mereixen. Deus per la sua misericordia, Senyor, vos mantenga per molts anys. Scrites en Mallorches a XXVII. del mes de vuytubri del any de nostre Senyor de M.CCC.XLIX. = Sacrae, etc. = Lo humil servidor vostre se comana en vostre gracia et mercet. = Gilabert de Sentelles.

In praedicta littera fuerunt inclusa sequentia verba:

Quant es, Senyor, de la part vostra son morts IV. homens a cavall e entro a X. homens a peu, e be XV. cavalls; e ay haudes alcunes nafres. Jo, Senyor, tench lo cors del dit en Jacme en lesgleya de Luchmaior, e nol vull soterrar entro que haja resposta de vos, Senyor. Empero, Senyor, ab correctio de la vostra altea, seria viares quel pogues hom soterrar a la Seu honradament, que vuy mes no pot fer mal ne be (a). = De praedictis fuit scriptum Infanti P. = Episcopo Valentiae. = Castellano Empostae. = Bn. de Capraria. = Bng. de Capraria. = Bng. de Codinachs. = Bng. de Apilia. = Galcerand de Bellpug (Bellopodio, Bellpuig). = Lupo de Gorrea (: Lope de Urrea).

(a) Los escritores Mallorquines dicen que su cadáver fue trasladado al convento de las monjas de la Trinidad de Valencia. Lo mismo dice el que ilustró con notas la edición última que se hizo en aquella ciudad de la Historia de España de Mariana. (T. VI, p. 61).

XIII. Scheda notarii qua ostenditur D. Petrum, Infantem Portugalliae

XIII.

Scheda notarii qua ostenditur D. Petrum, Infantem Portugalliae, qui maiorem Balearium insulam inter alia a Jacobo I, Aragonum Rege in feudum habuerat, ante annum 1256. denatum fuisse. (Vid. pág. 48.)

Ex originali quam FF. Capucc. Maioric. casu adquisiere.

XII. kalendas augusti MCCLVI. 

Sit omnibus manifestum quod ego Berengarius de Tornamira, tenens locum domini Regis in regno Maioricarum, recepi litteras apertas a domino Rege sigillatas suo sigillo minori, quarum tenor talis est:

"Jacobus, Dei gratia Rex Aragonum, Maioricarum et Valenciae, Comes Barchin. et Urgelli et dominus Montispesulani, dilecto suo Berengario de Tornamira, tenenti locum nostrum in regno Maioricarum, salutem et dilectionem. Dicimus et mandamus vobis firmiter: quatenus de primis denariis quos collegeritis de redditibus sive exitibus nostris Maioricarum, donetis et solvatis Episcopo Maioricen. et aliis manumissoribus testamenti dompni P. Infantis Portugaliae, viginti milia sol. regalium Valenciae, vel ipsos eis assignetis in dictis redditibus, et hoc non mutetis aliqua ratione: taliter facientes quod ultima voluntas dicti Infantis P. valeat adimpleri. Datum Tirassone II. kal. julii.”

Unde ego Berengarius de Tornamira praedictus volens adimplere et executioni mandare praedictum mandatum domini Regis, prout superius in suis litteris continetur, mitto vos R. Dei gratia Maioricen. Episcopum, et alios manumissores domini P. Infantis Portugaliae bonae memoriae quondam, in possessionem reddituum regni Maioricarum, quos dominus Rex recepit vel recipere debet in insula Maioricarum, et illos vobis assigno pro illis viginti millibus solidorum regalium Valenciae; de quibus tamen est vobis satisfactum de M.DCCC. minus III sol.; et sic remanent in suma XVIII. millia CCIII sol.; pro quibus assigno vobis praedictis redditus habendos et recipiendos quosque vobis sit plenarie satisfactum de praedictis XVIII. millibus et CCIII. sol. Ita quod pagas quas G. de Piraria debebat et debet facere pro redditibus quos emit a domino Infante quondam de redditibus Maioricarum, faciat vobis sine aliqua intermissione, vel interruptione, vel quicumque alius terram istam tenuerit, vel redditus receperit praedicti domini Regis. Mandantes dicto G. de Piraria quatinus vobis respondeat de praedictis, et pagas vobis faciat, prout continentur in instrumento per alphabetum diviso, confectum inter dominum Infantem P. quondam et dictum G. de Piraria de praedictis XVIII. millibus et CC.III. sol. regalium Valenciae. Ad haec ego G. de Piraria, habito mandato praedicti Berengarii de Tornamira, promitto vobis R. Dei gratia Maioricen. Episcopo, Jacobus de Sancta Eugenia, Sacrista Maioricensi, Bernardus, Sacrista Praepositus de Gualter, Michael Violots, portarius domini Regis, A. de Ulmis. Bn. F. R. Corrigarius, Berengarius Bovis, et aliis manumissoribus domini Infantis quondam, quod dictas pagas vobis faciam de praedictis XVIII. millia. et CC. et III. sol. sine aliqua intermissione, prout continetur in praedicto instrumento diviso per alphabetum inter me et dominum Infantem quondam.

XII. Testamentum domini Infantis Petri, Domini regni Maioricarum, et Regis Portugaliae filii, an. MCCLV.

XII.

Testamentum domini Infantis Petri, Domini regni Maioricarum, et Regis Portugaliae filii, an. MCCLV. (Vid. pág. 45.)

Ex carta origin. in arch. eccl. Maioric.

Quoniam sapientis est animam suam praeponere rebus temporalibus, et sic vivens disponere bona sua, ne post mortem de bonis relictis naschatur iniuriarum occasio, et generetur odium inter consanguineos et parentes; idcirco in Christi nomine nos Infans dompnus Petrus, illustris quondam Regis Portugaliae filius, et regni Maioricarum Dominus: s... existentes in nostro pleno sensu, et memoria ac loquela integra facimus nostrum testamentum, in quo eligimus manumissores nostros, videlicet, dominum Raimundum Dei gratia Maioricen. Episcopum, et Abbatem de Begali, ordinis Cisterciensis, Berengarium de Tornamira, et Aris Ivaynes, Petrum Nuniz, et magistrum Johanem Maioricen. Praepositum, magistrum Vincentium, fisicum nostrum, et Bernardum Dalmacii, quibus rogando precipimus, quod si nos mori contigerit in Maioricis, vel in Cathalonia, sive in toto regno Aragonie, vel in regno Valenciae, ipsi recipiant et petant, dividant, distribuant, administrent et disponant omnia bona nostra mobilia et inmobilia, ac se movencia ubique, et faciant de ipsis prout hic inferius invenerint ordinatum, sine eorum dampno. In primis volumus et praecipimus quod de bonis nostris predicti manumissores nostri solvant omnia debita nostra, et iniurias nostras restituant et emendent, atque legata solvant inferius annotata (leo annonata). Et eligimus sepulturam nostram in ecclesia cathedrali Sedis Maioricen. Et instituimus in eadem ecclesia Sedis memoratae duos sacerdotes qui continue et assidue perpetuo celebrent in eadem Sede ob remedium animae nostrae et animarum parentum nostrorum, et eorum quibus iniuriati sumus. Instituimus etiam in eadem Sede duas lampades, quae perpetuo ardeant die noctuque coram altare sancti Vincentii, quod volumus et precipimus quod in eadem Sede de novo construatur cum capella et ornatu suo de bonis nostris, coram quo altare vel iuxta iubemus sepulcrum nostrum fieri honorabiliter, prout decet. Et volumus atque mandamus quod dicti manumissores nostri emant redditus mille solidorum realium Valentiae de bonis nostris tam mobilibus quam inmobilibus quae habemus vel habere sive percipere debemus aliqua ratione, tam in Maioricis, quam in Eviza, quam in Xibilia, quam in Taylata, quam in illis viginti millibus sol. quos nobis tenetur dare illustris Rex Aragonum, iuxta conventiones inter nos et ipsum factas, prout in instrumentis inter nos factis liquide continetur. Quos mille solidos annuatim habendos et percipiendos damus et assignamus dictis duobus sacerdotibus per medium dividendos, et quilibet sacerdos teneat unam lampadem de dictis duabus coram dicto altari cum expensis suis. Et quilibet sacerdos teneat unam lampadem de dictis duabus coram dicto altari ad expensis suis. Et legamus illustri Regi Aragonum predicto quidquid habemus vel habere debemus in Eviza; ita tamen quod ipse solvat supra dictis manumissoribus nostris sine strepitu causarum, et sine contradictione et dilatione aliqua infra quatuor menses post obitum nostrum supra dictos viginti milia solidorum; et si noluerit solvere ipsos dictis manumissoribus nostris infra quatuor menses post obitum nostrum, iidem manumissores nostri ex tunc possint vendere et alienare omnia quae habemus vel habere debemus in tota insula Evizae, et compleant de hiis et aliis bonis nostris ea omnia quae superius dicta sunt, et inferius continebuntur; et nichilominus illustris Rex praedictus teneatur solvere dictos viginti milia solidorum meis manumissoribus antedictis. Et legamus dicto domino R. Maioricen. Episcopo maiestatem argenteam Sanctae Mariae, quam habemus, cum capillis eiusdem beatae Virginis qui intus sunt, et anulum auri cum lapide safireo qui fuit Sancti Thomasii de Conturberio. Et legamus ecclesiae Sedis Maioricensis centum sol., et fabrice eiusdem ecclesiae quinquaginta sol., et processioni eiusdem Sedis C. sol. Et legamus domui Templi Maioricen. unum equm, et omnia arma et guarnimenta corporis nostri. Legamus domui fratrum Predicatorum, et domui fratrum Minorum Maioricen., cuilibet CC. sol.: monasterio de Regali, ordinis Cisterciensis CC. sol. realium Valenciae: domui hospitalis Sancti Johannis Baptiste L. sol.: monasterio Sanctae Margaritae L. sol.: hospitali Sancti Andree L. sol.: hospitali Sanctae Mariae Magdalenae XXX. sol.: hospitali Sancti Anthonii XXX. sol.: captivis redimendis XXX sol.: cuilibet ecclesiae parrochiali civitatis Maioricarum X. sol. Et legamus dicto Aris Ibaynes mille sol. realium Valenciae, et Petro Nuniz praedicto alios mille sol. pro servitiis quae nobis diutius contulerunt. Et legamus dicto Berengario de Tornamira C. sol.: et dicto B. Dalmacii quingentos sol.: et dicto magistro Johanni C. sol.: et dicto magistro Vicentio C. sol. Item volumus et mandamus quod omnes Oficiales nostri reddant compotum, et ea quae tenuerint de bonis nostris supra dictis manumissoribus nostris, et quod Episcopus predictus possit eos absolvere, et facere eis diffinitionem plenariam de omnibus quae habuerunt de bonis nostris, et quod nulli alteri inde postea teneantur modo aliquo respondere. Volumus etiam et precipimus quod manumissores nostri de bonis nostris provideant familiae nostrae; ita quod possint reddire comode ad partes suas, et satisfaciant eidem secundum servicium quod nobis fecit. Item volumus et mandamus quod regnum Maioricarum, et castra quae in eodem regno sunt, post obitum nostrum restituantur illustri Regi Aragonum, et suis, prout in instrumentis inter nos ultimo habitis plenius continetur. Supplicantes eidem quod debeat nobis parcere, si in aliquo ipsum offendimus; et nos parcimus ei, si in aliquo ipse nos offendit. Et rogamus ipsum ut milites nostros, et quod nos hereditavimus, et familiam nostram habeat commendatam; et eis donationes quas eis fecimus, in pace tenere faciat, et habere ac perpetuo possidere. Et rogamus ac suplicamus illustri Regi Castellae honorabili, et reverendo consanguineo et carissimo atque fideli amico nostro, de quo plurimum confidimus, quatenus adivet predictos nostros manumissores, et solvat eis vel eorum procuratori illud quod nobis debet, et faciat persolvi eisdem vel procuratori eorum omnia debita, quae nobis debentur in suo regno et districtu: et faciat nostros redditus et omnia quae in suo regno habemus tradi et penitus deliberari dictis manumissoribus nostris, vel eorum procuratori, et non impediat quin dicti manumissores vel eorum procurator, possint vel possit vendere et distrahere hereditates nostras, quas habemus in suis regnis, et quas ipse nobis dedit, et nos ab eo adquisivimus, ut in isto casu eius auxilio mediante possemus defectui et necesitate nostrae animae subvenire. Item rogamus et suplicamus illustri nepoti nostro Regi Portugaliae quatenus pro crientela quam in eo fecimus, et pro parentela et debito quod est inter nos et ipsum, et pro nostra benedictione et valore sui, det manumissoribus nostris vel eorum procuratori omne id quem nobis tenetur et tenebitur dare aliqua ratione de preteritis, presentibus et futuris: et dari faciat ab hiis qui tenent redditus nostros et proventus quos habemus vel habere debemus, sive percipere aliquo modo in terra nostra; quam de ipso tenemus in regno Portugalie. Item legamus Reginae dominae Mafalde dilectissimae sorori nostrae omnes anulos et lapides nostros, excepto anulo quem dimittimus Maioricensi Episcopo praedicto; sic quod ipsa accipiat, et retineat de illis quos voluerit, et alios det amore Dei pro anima mea vel in debitis nostris. Et si forte ipsa antequam nos decederet, manumissores nostri faciant de ipsis sicut de aliis bonis nostris. Volumus etiam et mandamus quod dictos duos sacerdotes instituant perpetuo, cum vaccaverit locus eorum, Episcopus Maioricen., qui pro tempore fuerit, et Capitulum Sedis eiusdem infra mensem a tempore vaccationis, et qui sint in sacerdotali gradu constituti. Item volumus quod si omnes supra scripti manumissores nostri interesse non poterint executioni supra dictorum Episcopus predictus cum illis quos de ipsis habere poterit, praedicta omnia exequatur. Volumus etiam et mandamus quod magister Vincentius, fisicus noster praedictus in tota vita sua percipiat per se vel per procuratorem suum redditus superius assignatos dictis duobus sacerdotibus; et ipse teneat vel procurator suus duos sacerdotes et praedictas duas lampades. Et praedicti sacerdotes quos instituimus superius, teneantur interesse omnibus horis canonicis dictae Sedis a cantico graduum usque ad completorium, et ad processiones omnes tam defunctorum quam festivitatum: mandantes et precipientes dictis manumissoribus nostris quod praedictos redditus dictorum mille solidorum dicto magistro Vincentio assignent, et eum debeant adiuvare. Volumus etiam quod si magister Vincentius praedictus decesserit, antequam magister Johannes, Prepositus memoratus, ipse magister Johannes percipiat redditus superius assignatos dictis duobus sacerdotibus in vita sua; et teneat dictos duos sacerdotes qui celebrent continue in praedicto altari Sancti Vicentii, et serviant ecclesiae Sedis memorate, ut superius est iam dictum, et teneant similiter dictas duas lampades, et faciat servicium earum. Post mortem vero dictorum magistri Vincenti, et magistri Johannis, Episcopus Maioricensis et Capitulum conferant praedicta beneficia sacerdotibus ut superius declaratur. Item volumus et precipimus, quod manumissores nostri emant de bonis nostris decem morabatinos censuales, de quibus fiat et statuatur anniversarium nostrum, quod fiat bis quolibet anno in dicta Sede, videlicet, de quinque morabatinis in die obitus nostri, et de aliis quinque morabatinis in medio cuiuslibet anni: et percipiant canonici et presbyteri dictae Sedis de dictis X. morabatinis equales portiones, et alii dicti beneficiati eiusdem Sedis medias portiones. Et istos decem morabatinos teneant et recipiant presbyteri nostri, et illi qui tenuerint dictos presbyteros in vita sua, videlicet, magister Vincentius in vita sua, et post eius obitum magister Johannes, Prepositus antedictus, ut superius continetur: et faciant de praedictis bis in anno dicta anniversaria. Item damus et concedimus dictis manumissoribus nostris plenum posse et auctoritatem petendi, recipiendi, transigendi, componendi, vendendi et distrahendi omnia bona nostra mobilia et inmobilia usque ad praedicta complenda et exequenda; et quamcumque venditionem vel distractionem, receptionem sive petitionem, transactionem sive compositionem inde fecerint, eam sive ea omnia confirmamus, approbamus et concedimus, ac si a nobis personaliter et specialiter facta erant. In caeteris autem omnibus bonis nostris, completis et peractis omnibus praedictis et singulis, instituimus nobis heredes pauperes Christi, et ipsum Dominum Jesum Christum. Haec est autem nostra ultima voluntas, quam laudamus, approbamus, etc. Item volumus et mandamus Petro Romei, vasallo nostro, quod ipse det et deliberet manumissoribus nostris praedictis vel eorum procuratori omnes cartas quas tenet de nobis, de hereditatibus nostris de Xibilia, et de Taylata, et omnes denarios, et alia bona nostra quae de nobis tenet et pro nobis recepit aliqua ratione. Actum est hoc apud Maioricas VII. idus octobris, anno domini M.CC. quinquagesimo quinto. = Sig+num Infantis dompni P. praedicti, qui hoc nostrum testamentum fieri iussimus, et idem concedimus et firmamus. = Sig+num Raymundi Dei gratia Maioricen. Episcopi. = Sig+num magistri Johannis, Praepositi antedicti. = Sig+num magistri Vincentii praedicti. = Sig+num Berengarii de Tornamira. = Signum Ariz Ivaynes, manumissorum praedictorum, qui hoc firmamus et concedimus. = Testes huius testamenti sunt: Jacobus de Santa Eugenia, Maioricen. Sacrista. = Berengarius de Olceto, canonicus Maioricen. = Thomasius, canonicus Maioricen. = Hubertus de Turricell. = B. de Sancto Martino. = A. Burgueti. = Robertus de Terrachona: et G. de Guadallo: et G. R., capellanus domini Episcopi Maioricen. = G. de Sancto Cucuphato, presbiter. = Sig+num Petri Romei, notarii publici Maioricarum, qui mandato dicti domini Infantis hoc scripsit die et anno prefixis.