De la manera de dar racions.
E si engir les viandes en lo nostre palau e casa reyal als menjants aministradores orde degut observador havem disposat: molt mes necessari esser jutjam que quant que quant les dites viandes als nostres domestichs per racions e majorment en host on los princeps majors despeses no poden esquivar que en destribuir e divisir aquelles temprança e mesura molt mes lavors es necessari sia observada. Perque ordenam que con a nos se convendra ostejar on no es custum los nostres domestichs devant nos menjar o per
cami anant on per defalliment dalberchs los nostres domestichs menjar nos nons podenbonament acompanyar o en cas que per necessitat o volenterosament nos volents ordenar que devant nos no mengen: en aquell cas ordenam quel escriva nostre de racio lus do racio en aquesta manera ço es locafiz de forment a mesura de Valencia a cent vint persones lo dia del qual a cascuna persona vendra trenta unces de pa cuyt e el cafiz de la civadaa la dita mesura a setze besties lo dia e vendra per bestia tres almuts e lo quarter del vin a mesura de Valencia en que ha tres ferrades de cort a sis persones lo dia e un molto a divuit persones lo dia: vaquesporchs carn salada gallines cabrits e peix e totes altres coses a consciencia e a bon arbitre del escriva de racio comanam e la sua consciencia daçocarregam.
De les viandes.
Jacsia ques pertanga les corts dels reys e dels princeps de diverses e varies coses habundar cor pero moltes vegades moltes viandesespecialment ab treball e gran
ministeri conquesidesmalalties engenren ebeten lo seny vicis dins meten virtuts foragitan sino son remesiats per medecina de temperançala qual es mare de castetat. Cobeejants donchsaxi a la salut de la pensa con dels cors per remey salutable proveyr statuim que la cort nostra regladament en lo dinar de dos menjars apparellats tan solament sia contenta: volem pero oltreaço alcunes vegades a conexença del majordom de la nostra cort dalcun antremes esser appareylat.En lo sopar de un continuament o de dos alscunesvegades segons que al dit majordom sera vist expedient: pero conconvit farem tres viandes sien donades e un entremes e lavors los cochs elsaltres de la cuyna ministres mes que no han acostumat siendiligents que totes coses e sengles a la dita cuynapertanyents diligentment e ben e sens macula de reprehension sien appareylades. En apresvolem e manam que en la cort nostra sien donats menjars losmellors ques poran atrobar axi de volateries con daltres carns grosses axique en la setmana divern a la taula nostra e a tots aquells qui menjaran en aquella quascun dia gallines e en stiu polls continuament en duesmaneres si donchs nos per nostre plaer aquestes viandes per altres no mudavem e a la taula dels cavallers qui fora la nostra taula menjaran e els altres qui a la taula daquellsseuran tres dies de quascuna setmana ço es dicmengedimarts e dijous les dites gallines en ivern e pollsen estiu manam esser donades cor aquests elsaltres menjars volem esser apparellats segons la qualitat del temps en ivern aquelles ques convenena ivern e en estiu aquelles qui son congruents al estiu: ajustants que dels dits menjars la un sia cuyt en aygua laltre en asto en altra manera en axi quels dits menjars de tot sienno semblants e diverses. Quant dels dits menjars axi de carns grosses con de volateries devant nos e prelats cavallers e altres persones de qualque condicio sienseran posadors aquest orde volem esser servat ço es quel dit majordom de la cort nostra guart diligentment que abundantment e sens vici de exces quascun dels dits menjars sia posat en tal manera engir aço sonoffici exercen que indigencia fuscha e sobrefliutatde tot en tot esquiu: e per tal con en lo posar demuntdit se pertany a alscuns segons la condicio de lurstament mes que als altres esser honrats volem que en lotallador nostre per vuit persones vianda sia posada e en losdels fills de reys de nostra casa e de archabisbes dels reyals de nostra casa si cavallers seran e de bisbessotsmesos nostres per sis e dels altres prelats e cavallers de nostra senyoria qui a nostra taula siuran e menjaran devant ells per quatre de les dites viandes sia posat: e aquest hordehi sia servat que a tots los menjants en la dita taula que sia posat un tallador entre dos menjadors si donchno era alcun arquebisbe qui per causa donorvolguessem seer a taula primer de nos et a aquell un tallador devant sia posat ab la quantitat de la carn damunt en lo seu grau espressada: e si se esdevendra que alcunbisbe aquell dia haura celebrada missa devant nos volem que aquella honor
li sia feta que es feta a archabisbeseent en nostra taula. Mas si a nos convendraconvidar persones de gran stament volem que en lonombre de les viandes la dita nostra ordinacio no sia servadamas habundantment lo nostre palau siaservit e los menjadors en aquell complidament provehits.E per ço conse pertany de la nostra reyal magestat pussollemnialment esser servits aquells dies quels altres acustumats volem que en los talladors de nos e daquellsqui en nostre palau menjaran aytal orde siaservat ço es que en nostre tallador dels reys fills de reys primogenits e de cardenals per vint persones de les dites viandes sia posat e en lostalladors de fills de reys no primogenits de patriarchese de archabisbes per setze e dels bisbes e dels qui de sanch reyal ledesmament devallaranqui no seran fills de reys e que sien cavallers per dotze e dels altres prelats e de cavallers quan a la nostra taula siuran per vuit a quascun sia posat. Empero declaram que los dits talladors sienposats segons la nostra ordinacio damunt spressada eten los dits talladors no metem nombre.
Dels Convits.
Jacsia que aquells convits sienrepreses los quals sens caritat e temor divinala glotonia servexen: empero aquelles coses que de caritat sola nos a Deu fan agradable proceexen en losquals neguna vida no es morduda de absents nonstroben represes mas laudables. Emperamor daço nos qui caritat e encara dileccio entre nos e el poble a nos comes per aquell al qual per gran caritat e amor son fill en terra trametre plach conservar desigam havem excogitatprudentment que en les festivitats de la Nativitat de nostre Senyor de Apparici de Pascha e de Panthegostaconvit façam per tal que nos qui alegria als sotsmesescomunament mostrar no podem per tal que ells no se regirassende temor de disciplina si al nostre regiment frens de alegria relexassem cor mentre que nos aquells leerosament alegres guardariem pus ardidamentells a coses no degudes se regirarien: almenys als dies aquests la nostra cara alegra tots hagen facultat de guardar cor per aço dileccio entre princep e sotsmesesmolt se conserva cor axi con dit havem axi con massa alegria nou als sotsmeses e a vegades profita als princeps que en temps deguts leticiae alegria demostren car aquells presidents als pobles si volem ferm seer la cadira sots alegria e gracia esguardaments plens mostren per tal que per arogancia de rigor no encorreguen odi del poble: e aço en losdies empero o festivitats damunt dites esser fet determenamper tal que tals dies e tan sollennes al nostre poble axi con dit es damunt sens solennitat no passen. E en la festa encara de sent Johan evangeliste si en la ciutat de Valencia e del martiri de sent Pereapostol si en la ciutat de Leyda e de sancta Anna si en la ciutat de Mallorca e de laassumpcio de nostra dona sancta Maria si en la ciutatde Barchelona e de la exaltacio de sancta Creu si en la vila de Perpinya e de sent Marti si en la ciutatde Ceragoça serem personalment constituits sollempnesconvits per les festes les quals fem a honor dels dits sanctse de les reliquies sanctes qui son collocades en les capelles nostres dels dits lochs moguts per devocio pia manam esser fets: en aquests convits empero per losnostres majordomens bones notables e honrades persones de les quals los dits nostres convits mes sien honrats que deshonrats volem que sien appellades e convidades.
