De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones.

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominaraquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honordaquell al qual les letres sendrecen no siadiminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses siaobservada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quenla cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servadala forma en lo subseguents anotada.

Nota:

cognominar: apellar.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçaremal senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generalsde quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comteso a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscama alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o lochaltre tots temps en les letres les quals trametrem lonom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexamanera ques servaria si als marits dellesletres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letresmolt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sancte molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climentper digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lodevot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyratspeus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus coralscuns son bisbes cardenals alcunspreveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi condessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenalspecial amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en losaltres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Daragoetc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperadorsescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexagracia rey Darago etc. salut e creximent de successionsbenaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperadormas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Mariaper la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiulavors sescriura apres la paraula de França:molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyorquan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexamanera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarraynssescriu en romans per tal que milssia lest a ells per mercaders e per altres lechsço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrichper la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Callersalut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desigdamor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcunacosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cenceradileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tengaen feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valenciasalut e dileccio. Als mestres dorde de caballeriafora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanovade la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalemmaestre salut e cencera dileccio. Als maestrespero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriuraaxi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistello qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriuraen axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tenganfeu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martressalut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserratsalut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoçasalut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestredalcun orde mendicant o altre qui no son abbatsmas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus.Als priors e ministres provincials dordes mendicanssescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriureinfant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infanten Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Pradescomte salut ab affeccio de sencera volentat.Si es dona muller del serali aximateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infantasi ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de reymort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infantsino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcunsreys dels quals lo pare no forey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carlesdel illustre rey de França germa. Axi com en losaltres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyalde part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comteDestampes salut ab affeccio de senceravoluntat. E si es de la nostra casa reyal seraliescrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits siaajustat titol de ducat o de comtat o daltretitol sil han aquells als quals sescriu: e si alcudaquells haura deute de sanch ab nos apreslo seu titol sia especificat en la forma seguent: Carfrare o oncle o cosi o segons que haura deute abnos. En apres com escriurem letres a alcun ducho per aventura a alcun comte o marques o dalfinsescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya.Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gastocomte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots losdamunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lurtitol de comtat marquesat ho vescomtat hobaronia lus sera escrit si hauran reebut lordede cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçellho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçellsalut et gracia. Empero si seran Darago siaposat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilassia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com losdoctors qui han reebut lo barret en qualsevolsciencia han grau de dignitat volem que a aquells siascrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescalempero dalcunrey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassonaper lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reysque pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cora alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunesvegades als ciutadans e poble perque engir aço siaservat so que sera acostumat salut etc. axi con en losbarons dessus prop. Con empero sescriuraa potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baronpotestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijanascriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valenciao de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoçasalut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres juratspaers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes conescriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael PeriçÇapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feelde consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedinade Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li siascrita aquesta paraula cavaller e si nou es seraliscrit donçell.Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marquesescriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comtede Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vez que aparece Despaña, con ñ, de España.

manera-sagellar-segells-cera-bulla

Dels salaris dels Comissaris.

Dels salaris dels Comissaris.

Qui dretament jutgen o guardode peccuniaria remuracio speren frau en alcunamanera perpetren cor justicia la qual de grat impartir deurien per accepcio de moneda mercadegen e es encara occasio de tots mals e començamentde tota nequicia quan per jutges de les parts aytalsufragi se reeb no la benvolençadel donant mas cupida avaricia del reebent per la quantitat e per la manera del don reebut es demostrada: pero als delegats jutges per nos qui ne del fischnostre o en altra manera de la cosa publica salaris prenen masper nostra delegacio guardo reeben de jutgar no es deguda cosa de tot en tot sens loguer trebaylhaver mas mes cove que a ells axi moderades esportules per les parts sien ministrades que esguardada la condicio de la causa la qual en juhi se dugreuge no gran als pledejants sia ingerit. Ordonam per so seguents en aço costumaantigament observada que quant alguna causa per delegacio nostra a alcuna persona jutgadora cometem per la qual alcunaquantitat de moneda judicialment per alcun es demanada lavors lo jutge delegat conegut lo negoci e fenit de les dites parts abdues vuyt dinersço es de cascuna tan solament quatre diners per libre de tota la quantitat en juhi deduyta axi pero que tota la summa que per les esportules del jutge delegat sera exida encara per cascuna de les parts no sobrepuig trenta libres de moneda jaquesa en lo regne Darago o sinquanta libres de mallorquinsen lo regne de Mallorcha o quaranta libres de reyalso barceloneses menuts en lo regne de Valencia o en Cathalunya les esportules aquestes volem poder muntar e no pus a avant. Volem encara que decontinenten lo començamentdel dit pleit ço es quant sera pleit contestat la hon se proceix servat acostumat orde de juhiso la on es respost als articles o alcuna cosa la qual per loch de demanda se preposa cant se proceeix per natura de la causa o per tenorde la nostra comissio simplement e de pla e sensestrepit e figura de juhi o en altra manera sensescrit e plet la tercera part daquesta quantitat se puscha exigir de les parts e la altra terçerapart al temps de la publicacio dels testimonis e la terçera part romanent lavors con la cosa sera sentencialment termenada:si pero la causa aquesta per amigable composicio o en altra manera en o per diffinitiva sentencia fin prenialavors si ans del plet contestat per les maneres dessusdites del juhi sia departit res de les parts no volem esser reebut: e si lo plet sera contestat aço se façaans que los testimonis sien publicats la tercera part tan solament de les esportules lo jutgeaquell reebre pusca e no pus avant e si encara apres la publicacio abans de la sentencia les dues parts reeba: si pero ja sera en la causa conclus lavors entires esportules pusca exegir jacsia que encara no haja donada sentencia con daqni (daqui)avant per ell no estia que aqui sentencia nos don. Si pero sia tan pocca quantitat aquella quesdemana que les esportules exigidores a deu solidos no munten: lavors lo jutge qui dara la sentencia puscadeu solidos exigir e haver. Con per alcuna cosa pero se demana no moneda nombrada axi con qualque siacosa no moble o de sol o encara moble o si movent o per aventura alcun dret incorporal haut esguart a vera e dreta estimacion de la cosa aquella aytant sia rebutper esportules quant se poria demanar si a estimaciopeccuniaria se demanava: e si per possessorijuhi se pledeja lavors la meitat de les esportules la qual en la causa de la proprietat se reebria tantolament reeben losdelegats: mas la on de pocca cosa se pledejariaguardantse que les coses aquelles no estimen imoderadamentsobre la qual cosa les consciencies dels dits jutges carregam. Si pero en taxacio o en estimacio de salari alcuna part reputarasi agreviada lo canceller nostre deura lo salari ab egual moderament reglar: e si de libertatdalcun hom se pledeja axi ço es que de servitut en libertat se reclam o per lo contrari lavors feta extimacioen aytant quant aquell valria si verament sersera e no en plus aytant sia reebut e no plus per esportules quant poria esser reebut si extimacio peccuniaria dell era demanada. En apres si de special nostra comissio alcun delegat conega de alcunarticle axi con car la causa principal no es comanada mas alcun article es comanat axi con si era conegut esser comanat si alcuna caucio sia donada justament o no o sis pladeja si caucio en alcun cas siadonada o no e axi de semblants coses lavors si es conegut summariament e de pla no sia demanat per esportules de cascuna part o entre amdues les parts ultra deu libres: mas si la causa breu sera e la conexença breument espeegadamajorment si de poca cosa o entre persones de poch estament lavors volem menys encara per les esportules esser reebut e sobre aço encara les consciencies dels reebents carregam que manera rahonable no passen: e si alcuna querimonia per la part feta sera lo canceller nostre lo exces dejamoderar. En apres encara en les causes de les appellacionsaxi duem ordenador que si les parts la questio de les appellacionsvullen justificar o impugnar per los actes del primer juhi axi que alguna produccio de testimonis o de cartes noy sia feta de nou en aquell cas volem que ultra la meytatdequell lo qual en la causa principal es prestat nospusca estendre tota la quantitat de les esportules: e axi mateix volem esser observat si sien productes cartes poques e breus e les quals no freturen de gran examinacio. En altra manera si eren moltes e que ab gran examinacio e treball esgardar e veure se haurien lavors volem que a arbitre del canceller pusquen esser crescudes per lo trebaylles esportules axi empero que la quantitat en la causa principal taxada en alcuna manera no sobremunten: pero si en la causa de la appellacio se faça noveylaproduccio de testimonis o sien produits alscuns o alcunproces approbacio per aventura oltra el proces principal de la causa lavors lo salari o les quantitats de les esportules puscha a major summa muntar ço es entro a la quantitat desus espressada. En apres con en les causes criminals o de pena o de mort corporal o de mutilacio de membres infligidora se pladeja a vegadas sesdeveexces esser fet en la exaccio de les esportules per losdits jutges delegats: volem que si los bens de la persona delada del crim sien pochs ço es entroa cent libres valents haja tan solament en bens lavorscent solidos daqell se puguen exegir e no pus: e si de cent libres entro a doscentesen bens hagen puguen esser demanades deu libres e no pus: si empero en bens haja ultra doscentes libreslavors salari entir se pot demanar: salvant empero que en les causes de la appellacio en les criminals causes sia servat ço que en lo pletcivil es desus ordenat axi que si no fa alcunaproduccio salari sia minuit en la meytat o siaaugmentat entro a manera deguda segons la manera de la produccio feta en aquest plet o del trebayl. On emperocausa se pledejaria de emposadora altra pena poca axicom de relegacio o de semblant lavors encara siendiminuides les esportules en la meytat daquelllo qual per gran e corporal pena es acostumat de reebre: e si de pena de bens o daltra pena peccuniaria emposadora sia pledejat lavors a la dita moneda sia haut esguart en la exaccio de les esportules axi con si altre deutepeccuniari ere demanat per tal que sia servat ço que es en aytals coses desus ordenat. En les exaccions pero de les esportules per relacions davant nos faedores axiduem ordenador. Que si a supplicacio dalcun o a instancia dient per aventura alcuna cosa esser feta en prejudici dellcontre les privileges o letres de nos o dels predecessors nostres atorgades aquells privilegis o letres veer o legir hajam manat e a nos relacio esser leta de la tenor daquells: en aquell cas ordenam e volem que lo canceller nostre en aço deja esser tengut per son offici con daytals letresse deman les quals de nostra cancellaria qualque vegada exiren e que aquelles veja e lesca e a nos feelment relacion faça algunes esportules daquino haudes ne exegits quals que quals salaris o serveys de part o parts ne demanats directament o indirecta per si ne per altre reebuts: si pero alcunes cartes o letres quals que quals produytes davant nos o en altra manera per qualsevol raho de manament nostre o del canceller nostre siencomeses a alcun de nostre consell veedores o legidoresaxi que de la tenor daquelles relacio faça davant nos a nostra aventura informacio o del consell nostre sobre alcunfet a fin que mils siam instruits que devem fer en aytal negoci axi que tan solament siacomesa visio de cartes o de letres o relacio de la tenor daquelles tan solament faedora: lavors siauna o sien moltes cartes aquell del consell o altre al qual sera comes res de tot en tot no exigesca per aquesta causa ne en altra qualque manera per aquella occasio reeba de part o de parts les quals aço toca: pero si alcunproces fet davant alcun jutge sotsmes nostre o altre a alcun de nostre consell veedor haurem comes a fin que sobre aquell davant nos se aordon qual cosa segons justicia ne sera faedora: lavors si aquell proces tan solament contendra alcuna informacio feta per offici solemnitat de juhi no servada o no oydesplenerament les rahons e les allegacions de les parts: lavors de la part que aço request ha faedor tant solament volem esser reebuts cent solidos e no pus:pero si el proces aquell sera complit e les rahons de les parts plenerament oydes e les allegacions de cascuna part: lavors pusca tan solamentreebre deu libres: salvant empero que si el procesera massa lonch per aventura per longues e difuses attestacions de testimonis o en altra manera per multitut de contrasts o de questions: lavors si a la noticia del canceller sera vist que mes per la multitut del treball ne sia degut volem que pusca esser crescut per lo canceller en cent solidos axi que al mes quinse libres per tota la relacio tant solament pusquen esser demanades: empero si els proceses sienmolts a una metexa determinacio anans sobre elsquals es relacio faedora si en tot sia perfet les allegacions per ventura de les parts no oydes deu libres ne sien reebudes tant solament: si pero sien molts processes en los quals encara plenerament les allegacions de les parts sien oydes lavors al mes quinselibres sien reebudes: si encara per multitut de testimonis o altra manera per magnitut de treball sia vist al canceller mes esser degut en aquell cas lo dit canceller puscatan solament en cent solidos lo salari augmentar. Aquestes coses empero desus dites observar volem quan en processes en altres lochs fets o altres jutges sera relacio faedora. Si empero plet davant aquells de nostre conseyl sera menat engir la exacciode les esportules no entenem res innovar perque nos servee aytant sia reebut per esportules quant si la causa era per ell meteix sentencialment termenada. E encara mes con a vegades supplicacio a nos per alcun endreçada manam a alcun del consell nostre ques inform sobrelfet en la supplicacio contengut o en qualsevol manera tocant aquell e a nos relacio faça a fin que pus segurament e pus deliberada responam a aquelles coses les quals seran en la supplicacio demanades: lavors volem encara e manam que res no siareebut per alcuna occasion per la informacio aquesta faedora: e los transgressors daquestaconstitucio e al salari degut ab aço que ultrahauran reebut restituydor sien constretze de nostre consell e de offici qualque seran deleitz.

Lengua Valenciana, Martín de Viciana

Proseguixc exponent lo que no ix en llibres escolars de tons fills.

Martin de Viciana; Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, 1574

La lengua Valenciana, escribe, en más de tres mil vocablos es pura latina, y en los mismos vocablos la Castellana difiere del latín, por añadir la última letra en el vocablo, como por ejemplo:

latina Valenciana Castellana

Sermo sermó sermon
Oratio oració oracion
Devotio devoció devocion

Item, la Lengua Valenciana tiene de su madre la Lengua latina, los vocablos propios y no los tiene la Castellana por añadir letras, o mudar de todo las letras, según parece por los siguientes:

latina Valenciana Castellana

Absencia absencia ausencia Ansa ansa asa Audacia audacia osadía Avia avia aguela Balena balena vallena Barba barba barva Baro baró varón Bova bova yerva de agua Cel cel cielo Calx calx cal Cella cella celda Charta charta hoja de libro Corda corda cuerda Cistella cistella cestica Columna columna coluna Concubina concubina manceba Falx falx hoz para segar Farina farina harina Fel fel hiel Fervor fervor hervor Flama flama llama de fuego Fossa fossa cava Gala gala agalla Germana germana hermana Glans glans vellota Herba herba hierva Mel mel miel Mica mica migaja de pan Scissura scissura cortadura

Sepia sepia xibia, pescado Serra serra sierra de hierro Spelta spelta scaña Stella stella strella Storachs storachs storache Stora stora stera de esparto Rebellio rebellio rebeldía Rector rector retor Redemptor redemptor redentor Regina regina reyna Reprehensor reprehensor reprehendedor Rixa rixa rencilla Ros ros rocio Scala scala scalera Schola schola scuela Superbia superbia sobervia Tata tata tayta de niño Terra terra tierra Tumor tumor hinchazón Vespa vespa avispa Vimen vimen vimbre Viola viola violeta Os os hueso Porta porta puerta Porca porca tierra entre dos sulcos Porcella porcella lechona Pustula pustula postilla Murmur murmur murmullo de gente Mustela mustela comadreja Natura natura naturaleza Oliva oliva azeytuna Mola mola muela de molina

latina Valenciana Castellana

Argentum argent plata Autumnus autumne othoño Cepa cepa cebolla Clavis clau llave Coda coa cola Collum coll cuello Columba coloma paloma Coxa cuxa nalga o anca Confectura confectura confacionadura Crusta crosta corteza Defensor defensor defendedor Delicie delici deleyte Demencia demencia locura Dens dent diente Despectio despeccio desprecio Draco drac dragon Fames fam hambre Fenestra finestra ventana Ferrum ferro hierro Filius fill hijo Filum fil hilo Fimus fem stiércol Flocus floc flueco Fons font fuente Formica formiga hormiga Fraus frau engaño Fremun fre freno Frumentum forment trigo en general Fumus fum humo Furtum funt hurto Fundamentum fonament cimiento Fussus fus huso Gemma gema hiema de sarmiento Gemitus gemit gemido Gibba geppa corcoba Gingiva geniva enzías Hamus ham anzuelo Homo home hombre Jocus joc burla de palabras Juncus junc junco Lacus llac lago o zaquizamí Licatura lligadura atadura Legumen llegum legumbre Lilium lliri azuzena Linus llim limo Lexivia llexin lexía Lumen llum lumbre

Mamilla mamella tetica Mirtum murta arrayan Morsus mos bocado o mordedura Milium mil mijo Mors mort muerte Mucus moc moco Mulier muller muger Mulus mul mulo Nasus nas nariz Napus nap nabo Nomen nom nombre Oleum oli azeyte Ovum ou huevo Ora vora orilla de mar Ordeum ordi cebada Petra pedra piedra Palea palla paja Panis pa pan Pomum poma manzana Pellis pell pellejo Porcus porc puerco Posticum postic postigo Pratum prat prado Princeps princep príncipe Pruna pruna ciruela Ramus ram ramo Riuus riu rio Rasum ras raydo Rota roda rueda Serpens serp serpiente Sevum seu sevo Sela sella silla de andas Sabula sablo tierra arenosa Sagita sageta saeta Socus soc sucio Status stat estado Sagma salma

Sagma salma enxalmo o albarda Salamandra salamandra salamanquesa Sarmentum sarment sarmiento Scandalum scandil tropezadero Sucus suc zumo Talpa talp topo, animal Tempus temps tiempo Tonus to tono Tenebre tenebres tinieblas Tymus tymo tomillo Torrens torrent arroyo o chorro Turdus tord zorzal, ave Vernix vernis barniz Vesper vespre la tarde Vinum vi vino Virus veri ponzoña Viscum visc liga Vomitus vomit vómito

... La Lengua Valenciana es hija, y factura de la Lengua latina por derecha línea y propagación, y la Lengua Castellana procede de madre bastarda por ser compuesta de la Romana latina que fué latín corrompido, y en la venida de Roma a Castilla más se corrompió. Y si toda vez pretende tener vocablos latinos, viénenle por tercera Lengua, entre las dos, lo que en la Lengua Valenciana no hay medio alguno, porque beve en el nascimiento de la fuente latina...