Ley IV, Quiny et qual deu esser lo senyaler del rey ...

Ley IV.

Quiny et qual deu esser lo senyalerdel rey et que es ço que pertany a sonoffici.

Los grechs els romans foren homens que usaren molt antigament fet de guerra: et mentre que ho feeren ab sen et bona ordinacio venceren et acabaren tot ço que volgueren: e ells foren los primers que feeren senyeres per ço que fossen coneguts los grans senyors en les osts et en les batalles e axi meseix per ço que les gents els pobles se cabdellassenhavent esguart en ells et guardant ço que era manera de guiar et de cabdellar. E tenintho per honor senyalada appellarenaquells qui portaven les senyeres
dels emperadorsPrimipilaris qui vol aytant dir com official qui porta la primera senyeradel gran senyor: e encara lapellaren Prestes legionum qui vol aytant dir com a senescal sobre les companyes de les osts. E aço era per tal com ells jutjaven los grans pleits que sesdevenien entre ells. E en algunes terres los appellaven duchsque vol aytant dir com cabdell qui mena les osts. E aquests noms foren usats en Espanya entroques perde et la guaayaren los sarrains.E depuys que la cobraren los christians aquest a qui aquest offici es comanat es appellat en Castellaalfereç et en Arago et en Cathalunya senyaler. Al senyaler se pertany de guiar les osts quan lo rey noy es en sa persona e quan noy pogues anar ey trameses son poder. E el dit senyaler ell meseix en sa persona deu tenir la senyera tota vegada quel rey ha batalla campal: e antigament ell solia fer les justicies dels homensper manament del rey quan delinquien e per çoporta la espasa davant cor es la major justicia de la cort. E be axi com pertany a son offici de defendre et de emparar et de crexer lo regne aximeseix con alcu fara perdre heretament o patrimoni al rey vila o castell sobrel qual degues venir reptament ell lo deu fer et esser advocat per demanarho. E axo meseix deu fer en losheretaments o cases que pertanguen a la senyoria del rey si algu voldra minvar o celar lo dret quelrey hagues en aquells jassia fossen tals sobrelsquals nos pertangues reptament. E axicom pertany a son offici de fer justiciar los homenshonrats quan fan perque: axi meseix pertany a ell de demanar merçe al rey per aquells qui son sens colpaacusats. E ell deu dar per son manament qui rahonlos pleits que hauran les dones vidues els orfensde paratge quan no hauran qui rahon per ells ni qui tengalur raho: e axi meseix als qui seran reptatssobre fets dubtoses qui no hauran advocats. E per tots aquests fets tan grans quel senyaler o senescalha a fer conve en totes guises que sia hom de molt noble linyatge per tal que haja vergonya de fer cosa que li estigues mal e axi meseix com ha a justiciar losgrans homens qui feessen perque. E leal deu esser per amar lo profit del rey et del regne: et de bon sen ha mester que sia per tal com per ell san a determenar les grans questions que sesdevenenen les hosts: e fort e sforçat et savi deu esser pusque ell ha esser axi com a cabdell major sobre les gents del rey en les batalles. E quan lo senyaler o senescalaytal sera deulo lo rey amar et fiarse molt en ell et deuli fer molta honor et molt be: e si per aventura sesdevenia que erras en alguna cosa daquestes sobreditas deu haver pena segons la erradaque fara.

Ley III, com lo rey deu ser manyos et artech

Ley III.

Com lo rey deu esser manyos et artech.

Apendre deu lo rey aquelles maneres que molt li convenen que toquen fets darmes per ajudarse daquellesquan mester sera: car en fet de cavalleria conve que sia savi et ginyos perque puga milsemparar et defendre ço del seu et conquerre ço dels enemichs. E per ço deu saber cavalgar be et bell et usar tota manera darmes axi daquelles que ha a vestir peraguarda et salvament de seu cors com encara de les altres abque sa ajudar. E aquelles que son pera la guarda de soncors deules portar et usar per tal que les pugamils soferir cuan sera mester en manera que per agreujament daquelles no caja en perill ni en vergonya: e daquelles que son pera batalla campal axi com es lança et espasa et maça et altres maneres ab que los homens se combaten a mantinent es mester que sia molt ginyos pera ferir abaquelles. E totes aquestes armes que dites havem axi daquellesque san a vestir com de les altres es mester que las tenga tals a les quals ell sia poderos et elles no sien a ell sobreres. E mes encara que antigament mostraven als reys de trer darch et de ballesta et de muntar tost en cavall et totes altres coses que tornassen a leugeria et valentia. E açofahien per dues rahons: la una per tal que ells se sabessen be ajudar de les damunt dites coses com mesterfos: e laltra per tal quels altres homensprenguessen dells bon eximpli per volerles fer et usar: car si lo rey axi com dit havem no usava de les armes ultra lo dan que lin vindrie per ço com les sues gents se desvearien de les armes per rahodell poria ell venir a tal perill per que perdrialo cors et cauria en gran vergonya.

Ley II

Ley II. 

Com lo rey deu esser de grans affers et franchet no despessech ni avar per tal que en temps de guerra se puga ajudar de ço del seu.

Gran es la virtud de franquea la qual se conve a tot hom poderos et senyaladament a rey quan usa daquellaen lo temps ques conve et axi com deu. E per çodix Aristotil a Alexandre que ell que punyasen haver en si virtut de franquea car per aquella guaanyaria pus tost la amor elscoratges dels homens. E per ço que pogues milsusar
daquesta bonea declarali quinyacosa era et que volia dir hom avar franch et despessech. E dix que avar retenia ço que devia dar et ço que devia retenir et el franchdava ço que devia dar et retenia ço que devia retenir el despessech o guastador davaço que devia dar et ço que devia retenir. E posan larguea per lo mig de avaricia et de guastament que es dit prodigalitat dix que ladoncs deu hom reprovar les qualitats de les coses ço es quinyes son si son dampnoses conse lunyen de la mijania acordanse abaquella scriptura que diu quels benaventuratstengueren la mijania en tots affers no faen massa de res: car tots trops son mals. E per çoli dix que franquea es dar a aquell
que ho mereix segons lo poder del donador donanli de çodel seu e no prenen daçodaltri per darho a altre: car aquell quidona mes de ço que pot no es franch ans es
guastador e serali forçatque prena per forçade ço daltre quan çodel seu no li bastara: e si de la una part guaanya amichsper ço quelsdara de laltra sera enemich daquells de qui ho pendra. E axi meseix a aquell qui dona al qui no ho ha mester no li es grait et es axi com aquell qui vessa aygua en la mar. E aquell qui dona a aquell qui no ho mereix et usa de despesseguea o prodigalitates axi com aquell qui dona a son enemich poder sobre si meseix. E dix quel hom prodigus o despessech era per çoaxi appellat per tal com del seu regiment era lunyprovidencia que es aytant com temperançaet provisio covinent en despendre o en retenir.

Ley-iii-com-lo-rey-deu-esser-manyos-et-artech