viernes, 24 de enero de 2020

Ley VII, Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.


Ley VII.

Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Deffensors son un dels estaments perque Deu volchques mantengues lo mon: car be axi com los qui preguen Deu per lo poble son dits oradors e axi meseix los que lauran la terra et fan en aquella aquelles coses de les quals los homens han a viure et sana mantenir son dits governadors axi meseix aquells qui han a defendre los altres son appellats defensors: e per tal los homens qui aytal obra han a fer ordenaren losantichs que fossen ab diligencia elets. E aços feu per tal cor defensio ha mestertres coses ço es esforç et honor et poder: perque pusen lo titol precedent havem mostrat qual deu esser lopoble a la terra on havita lauranla per haver los fruyts daquella et ensenyorinse de les coses que seran en aquella defenenla et emparanla etcrexenla de ço dels enemichs que es cosa quesconve a tots comunament. Pero ab tot aço a aquells a qui mes se pertany son los cavallers a qui losantichs appellaven defensors e aço per tal com son pus honrats et per tal com senyaladament son ordenats a defensio de la terra et a crexer aquella: e per çovolem açi parlar daquells et mostrar perque son axiappellats et com deuen esser elets e quinysdeuen esser en si meseixs e quils deu fer et a que e com deuen esser fets e com se deuen mantenir e quinyescoses son tenguts de guardar e que es ço que deuen fer e com deuen esser honrats pus que son fets cavallers e per quinyescoses poden perdre aquella honor.



Ley VI - De quinyes coses deu estar lo poble apercebut ...

Ley VI. 

De quinyes coses deu estar lo poble apercebut o avisat pera guardar la terra et per apoderarse de sosenemichs.

Estan apoderat lo poble en saterra en serviy et en honor de son senyor es cosa que li torna en profit et en honor: cor molt gran profit li ve per lo poder que ha en si per tal com sos enemichsentenen que son poderosos nos atrevexen a escometrels ni a ferlos dan. E gran honor loses quan estan apoderats et apercebuts de manera que tenen en lurma la guerra et la pau per pendre daquelles aquella que entenen que es profitosa. Mas pera aço es mester que estien apercebuts et aparellats de IIII coses. La primera que tenguan lurs castells beobrats et be establits. La segona que hagen bona cavalleria et bona gent de peu. La terça compliment de cavalls et darmes. La quarta abundancia de viandas: car sens aquestes coses nos pot lalsmantenir. E oltra tot aço deuen punyar aytantcom poden que hagen tresor apartat de que façen les messions que han a fer en temps de guerra de guisa queno hagen a fer questes al poble que es cosa quelsagreviaria molt en tot temps majorment en temps de guerra. Perque lo poble qui axi estigues aparellatet apercebut compliria la paraula que nostre senyor Jesu-christ dixen lavengeli que quan lom qui sera be armat guarda la casa sua en pau es tot ço que ha: e mes encara que aquells qui axi o fan poden complidament guardar lealtat a son senyor et seran tenguts per persones de bon sen et tembranlos los enemichse seran apoderats en sa terra et mostrarse han per amichsdaquella e aquells qui aço no feesen caurien en tot locontrari de quels vindria gran enuig et dampnatgeen vendrien en gran vergonya.


Ley V, com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.


Ley V.

Com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Apoderarse deu lo poble de la terra per esforç quan no o pot fer per maestria o per art: carladonchs se deuen aventurar a venscre les coses per esforç et per fortalea axi com es en soncas trenquan les grans roques et derrocan les grans muntanyes et aplanan los lochs alts et alçanlos baixs o ocien les besties braves et forts et aventurarse ab elles pera fer son profit. E per tal com totes aquestes coses nos poden fer sino continuano porfidian o contenen ab elles: per çoaytal contesa es appellada guerra. Perque aquell poble es amador de la sua terra qui ha en si saber et esforç per apoderarse de aquella. E ultra aço deuen haver esforç contra totes coses a ells contraries et majorment contra sosenemichs qui volen guerrejar ab ells per ferlos força volenlos tolre lur terra o ferlos mal en aquella. E pera fer aço ben se conveal poble que haja dues coses ço es saviesa et esforç: per ço que sapien be defendre ço del seu et toldre ço de lurs enemichs. E per ço deim quelpoble que aço no fees errarie en moltes maneres: primerament que passaria lo manament de Deu: et encara quesmostraria poble davol seny et de flach cor no saben si guardar de sos enemichs danlosvia et carrera per la qual sapoderassen dellsmeseixs et de lur terra: e sens la pena la qual Deu los daria per açono seria poca la que dels enemichs lus vendriaquan lus haguessen feta perdre la terra a gran danet deshonor lur. E aytal poble com aquest no deu esser appellat amich de sa terra mas enemichmortal axi com aquell qui çodel seu vol pera sos enemichs et vol esser vençut ans que venscre e vol esser catiu mes que franch.