Capitol CXIX. Com Magdalena vingue a demanar misericordia al senyor: lancant se als peus de sa magestat.

Capitol CXIX. Com Magdalena vingue a demanar misericordia al senyor: lancant se als peus de sa magestat.

Hoint dir la dita Magdalena que lo senyor era conuidat per vn fariseu: qui staua prop casa sua: delibera de anar per demanarli misericordia publicament dauant tots: la qual li hauia ja demanada ab infinides lagrimes dins lo secret de la sua anima: ab tot que sabes que aquell fariseu qui hauia fet lo conuit era vn gran hypocrit: e murmurador e molt escandaliços: e que no hauria plaer de veure la en casa sua: no cura res de aço sols pensa en plaure aquell qui amaua la sua anima. E oblidada de tot son stat: abandonant del tot la gloria mundana: axi com se staua en gonella ab los cabells estesos: lanças vn mantell d´vna seruenta sua sobrel cap: e tota sola exi de casa ab passos cuytats: dient. ¶ Ambulauit pes meus iter rectum. Volent dir. Los meus peus anaran per cami dret fins vinga a la presencia de aquell per mi tant amat. ¶ Quem cum tetigero munda sum: et quis satiabitur videns gloriam eius: Car yo he ferma fe que axi com haure tocat aquest be infinit sere mundada de totes les culpes mies: hi quis pora fartar ni saciar de veure la gloria e jocunditat de la presencia sua. E anant ab aquest desig insaciable la amable Magdalena: peruengue a la casa hon era lo thresor que cercaua. E lo senyor fill de deu aqui totes coses eren manifestes: sabent lo adueniment de aquesta seraphica dona volent se seure a taula mana sa magestat posar la cadira hon se hauia a seure: en manera que tingues les espatles en vers la porta de la sala hon se feya lo conuit. E lo phariseu qui lauia conuidat sient dauant sa senyoria miraua de front la porta: en manera que no podia entrar ne exir negu que ell nou ves primer. E entrant la dita Magdalena per la porta de la sala lo dit phariseu mirant la coneguela tantost: ab tot vingues molt desfreçada: e no en layre acostumat: alteras tot arrunçant la cella: dix dins si mateix. Que vol esta dona en casa mia. ¶ E la gloriosa Magdalena vehent despalles aquell senyor qui cercaua la sua anima: enflammantse tota en amor dix. ¶ Quemadmodum desyderat ceruus ad fontes aquarum: ita desyderat anima mea ad te deus. Volent dir. Axi com lo ceruo desija les fonts de la aygua axi la mia anima desijaua aquesta vista de vos qui sou senyor y deu meu. ¶ E lançantse ab gran feruor de amor dauall la taula abraça aquells sagrats peus diuinals del senyor ab vn plor tan extrem: que tots los ossos de sa persona cruxien. Besaua aquells moltes vegades: e no podent formar paraula per gran abundancia de lagrimes: dins son cor deya ab doloros sospir. ¶ Domine secundum actum meum noli me iudicare: nihil dignum in conspectu tuo egi: ideo deprecor magestatem tuam: vt tu deus deleas iniquitatem meam. Volent dir. O senyor e vida mia: nom vullau jutjar segons los actes e obres mies: car certament confes e conech: que nenguna cosa digna de merit ni de premi dauant la vostra real presencia yo no he fet: ans infinits mals dignes de molta punicio. e perço senyor so yo açi per suplicar la magestat vostra vullau delir e perdonar les iniquitats mies. ¶ Ecce benignissime domine deus meus coram te est miseria mea: et in manibus tuis est misericordia tua. O benignissim senyor e deu meu mirau me ab los vlls de clemencia: car dauant la magestat vostra es manifesta la miseria mia: e en les vostres piadoses mans es la misericordia vostra: comunicau la a mi senyor e vida mia: car vos sabeu. ¶ Quia misericordia miseris necessaria est. Car als miserables es necessaria la clemencia vostra. O senyor e quina miseria pot esser semblant a la mia: que conech hauer vos offes infinidament: e nous puch satisfer la minima part: ¶ O senyor hi si yo per penes e turments de ma persona pogues satisfer a les offenses vostres: quant serien a mi delitoses e plaents les tals penes: Noy ha turment senyor per cruel e penos que sia: que a mi no fos refrigeri: si per lo mija de aquell pogues reparar les errades mies. ¶ Ad te est omne desiderium meum: 7 gemitus meus a te non est absconditus. Car a vos senyor son manifests los meus desigs: e lo gemech meu a vos no es amagat. Sols vos qui sou clemencia infinida: sabeu la mia anima de quanta dolor es turmentada: recordant me queus he offes: so cayguda en tanta multitut de peccats. e so certa. Quia stipendia peccati mors. Car la trista paga e loguer del peccat es mort: la qual justament es a mi deguda: si vos ajudador meu nom deliurau de aquella per la infinida misericordia vostra. ¶ Noli abscondere faciem tuam a me: veni in me per gratiam tuam: tange oculos meos spirituales radijs tue lucis: illustra cor meum lumine tuo: 7 dic anime mee salus tua ego sum. O senyor clement e piados no vullau amagar la vostra dolça cara a mi per la iniquitat mia: ans vos placia venir a mi visitant la dolorada anima mia ab la gracia e misericordia vostra: sens la qual yo perixch: tocau senyor los vlls meus spirituals: veja yo dins mi lo raig de la vostra lum: resplandeixca la vostra lum dins lo meu cor: digau senyor a la mia anima ques alegre: que vos sou la sua salut. ¶ Considera ergo misericors deus naturam infirmitatis mee: et ostende super me magnitudinem bonitatis tue quia nemo bonus nisi tu solus. O senyor: vos qui sou pura misericordia: considerau e mirau la infirmitat e flaquea mia: e mostrau sobre mi la granea e magnitud de la infinida bonea vostra: car negu no es perfetament bo: sino sols vos amor e vida mia. ¶ O qp bonus es domine anime querenti te: si querenti: quanto magis inuenienti: O senyor clement y quant es bo e profitos a la anima peccadora cercar y demanar a vos: e si tant es profitos senyor meu lo cercar vos: quant es singular e gran goig lo trobar vos: ¶ Quis per se sine tuo auxilio perfectionis culmen ascendit: O vida mia: e qui es aquell: que sens lo adjutori vostre puga pujar en tanta perfectio de trobar e conexer vos: perço supplich la magestat vostra dient. ¶ Tu me conuerte deus salutaris meus: tu illumina animam meam: tu dirige: tu in me flammam tue dilectionis accende: vt terram despiciam: celum aspiciam: peccata odiam: iustitiam diligam. Car vos senyor sou aquell qui podeu girar e conuertir totes les affections mies a vos: qui sou salut e vida e gloria mia: per vos senyor sia regida e illuminada la anima mia: per vos caritat infinida sia encesa dins mi la flama de la amor vostra: perço senyor que la terra e totes les coses sensuals sien per mi auorrides: sols lo desig meu sia en lo cel: e tota la amor mia en vos senyor meu: la justicia de vera penitencia sia per mi amada: e tots los dies de la mia vida sia ab ella acompanyada: ab aquesta senyor meu vull fer liga e amistat estreta: car so certa que de ella es dir. ¶ Penitentia salus anime: restauratio virtutum: despoliatio vitiorum: obtussio inferni: porta celorum: via iustorum: refectio bonorum. Felix qui te amat: et te vsquem ad vltimum vite sue custodit. Car aquesta virtuosa penitencia es salut hi vida de la anima: reparo de les virtuts: despullament dels vicis: tanca de infern: porta del regne del cel: cami real per aquells qui justificadament volen anar a paradys: refectio de tot be: e perço es dit. Benauenturat qui lama e la guarda e la conserua fins al extrem de la vida sua E dauid del qual vostra clemencia se diu fill: hauent largament experimentada la dita virtut: dona gran sperança e confiança als peccadors: dient. ¶ Cor contritum 7 humiliatum deus non despicies. Certificant a tots los peccadors: que lo cor contrit e humiliat per vostra magestat nunqua es menyspreat. ¶ O piados senyor vos sabeu lo meu cor quant es dolorat e humiliat: recordant me hauer offes a vos senyor e creador meu. Nom negueu senyor la misericordia vostra: rebeu me a merce: car de verdader cor me penit de la desordenada vida mia ab voluntat e proposit ferm de may offendreus: ne partir me de la obediencia vostra. E dient aquestes coses dins la sua dolorada e turmentada pensa: lagrimes continues eren escampades dels seus vlls regant e banyant los gloriosos peus del fill de deu. e com veu la amable Magdalena los peus del seu senyor axi banyats de les sues abundoses lagrimes: besauals ab infinida amor: sentint dins si vna singular dolçor: que la inflammaua a continuar sa penitencia ab vna seguretat molt gran de rebre venia (venja) de aquell senyor clement a qui la demanaua: e li paria hoir dins la sua anima aquella piadosa veu diuina: que li deya. ¶ Ego sum qui vocaui te: ego sum qui deleo iniquitates tuas. Volent dir. Magdalena siau confortada e hajau ferma fe: que yo so aquell: quius he cridada e amada: ans que vos anasseu a mi: e yo so aquell verdader metge que vos cercau e puch guarir perfetament les nafres de la vostra anima: e delir del tot les iniquitats vostres: e sentint magdalena aquesta veu de clemencia dins si fon tant consolada e alegra: que abundant en moltes mes lagrimes deya. ¶ Defecerunt oculi mei in eloquium tuum dicentes quando consolaberis me. Volent dir. O senyor e vida mia: que hoyt lo vostre dolç parlament defallen ja los meus vlls per abundancia de lagrimes dient Quant haure yo aquella consolacio complida: que sien a mi remesos del tot los peccats meus: e per gracia vostra sia confermada en la amor e familiaritat vostra: E besant aquells peus diuinals moltes vegades lauant los ab molta abundancia de lagrimes: e ab los seus cabells qui eren de singular bellea: torcaua e exugaua aquells ab molta reuerencia: volent lo seruir ab aquells cabells: ab los quals tant hauia offes sa magestat. ¶ Ut totum seruiret deo in penitencia: quicquid ex se deum contempserat in culpa. Car totes les parts de sa persona offeria a la seruitut diuina en continua penitencia ab les quals coneixia hauer desseruit sa clemencia. ¶ E apres que hague axi lauats e torcats los gloriosos peus del senyor ab summa diligencia e deuocio no recomptable: tornaua abraçar aquells ab tanta amor: que paria quels volgues empremptar dins la sua anima: e deya ab vn doloros gemech. ¶ In te domine speraui: non confundar in eternum. Volent dir. O senyor y deu meu: en vos es tota la sperança mia: no permetau sia confusa eternalment: segons mereixen los meus peccats: ans supplich la magestat vostra dient. ¶ Miserere mei deus secundum magnam misericordiam tuam. O senyor y placia a la vostra real clemencia hauer merce de mi: segons les vostres acustumades e antigues misericordies. ¶ Innoua signa 7 immuta mirabilia. O clement senyor yo so certa que pus difficil cosa es: e de major marauella: la conuersio del peccador: que la creacio del mon. E perço suplich la magestat vostra vulla innouar los senyals antichs: e mudar les obres marauelloses vostres. Car aquells grans senyals que vos vida mia fes volent deliurar lo vostre elet poble de la captiuitat de egypte: haueu a fer ara spiritualment dins la anima mia per traure aquella de la captiuitat diabolica. E les grans marauelles que cada dia feu en guarir e resuscitar los cossors: haueu ara a fer guarint la lebrosia de la peccadora anima mia: resuscitant aquella de la cruel mort que ha encorreguda. No deman salut corporal: major cosa deman: e de mes vos vull esser obligada: que aquells a qui haueu donat salut corporal. ¶ Quia frustra viueret corporaliter: quando spiritualiter in anima moreretur. Car poch val al home viure corporalment: quant la anima sua spiritualment dins si es morta. ¶ Quid ergo proderit quia videtur in corpore viuus: qui fuerat in anima morte infidelitatis occisus: O senyor y que aprofita mostrarse viu en lo cors: a aquell qui te la anima sua morta per infidelitat e desobediencia del seu creador: e que coneix les obres sues totes esser contraries a la ley diuina: ¶ Aquesta mort es la que deu esser temuda e plorada: de aquesta Senyor vos deman resurrectio: car conech hauer encorregut en aquesta cruel mort per los meus infinits peccats: dels quals vos sols me podeu deliurar e resuscitar qui haueu dit. ¶ Ego sum resurrectio et vita: qui credit in me etiam si mortuus fuerit viuet. O senyor puix vos sou resurrectio hi vida: hi dieu que tots los que creuran en vos no morran: e si son morts resuscitaran: yo senyor ab ferma fe us deman la vida de la anima mia: daulam (donáumela, dáumela) senyor per queus serueixca: eus ame: eus conega per mon deu e creador: e singular benfactor. ¶ E dient Magdalena aquestes rahons e moltes altres que recitar nos porien dins la feruent pensa sua: rahonant se ab lo seu Mestre e senyor: torcaua moltes vegades los seus diuinals peus ab los propris cabells. Car per les continues lagrimes molt souint los tornaua a banyar: desquels hauia torcats: no fatigant se may del seu amoros exercici. ¶ E obrint vna capça que hauia portat: la qual era de pedra molt singular e dina aquella hauia vna liquor molt preciosa de la qual acostumaua vsar per conseruacio de sa delicada persona. E delliberant donar fi als tals plaers e delicaments e espletar totes coses en lo seruir del seu amat: escampa la dita liquor vntant e refrescant los peus cansats del senyor: tenint la per molt ben esmerçada en lo seruici del creador de totes coses qui ab tanta fretura e treballs calcigaua per lo miserable mon per salut dels peccadors.

Capitol CXVIII. Com la gloriosa Magdalena lançant de si tots los arreus plora de cor los peccats seus.

Capitol CXVIII. Com la gloriosa Magdalena lançant (lancant) de si tots los arreus plora de cor los peccats seus.

E venint a casa sua: entrasen prestament en la pus secreta cambra: e leuas tots los arreus lançant los per terra ab vna gran dolor e auorricio: recordant se quant ab aquelles vanitats hauia offes lo seu creador e senyor: e restant en gonella e en cabells: los quals hauia singularment bells e grans: lanças en terra de tot son pes: dient. ¶ Cor mundum crea in me deus 7 spiritum rectum innoua in visceribus meis. Volent dir. O senyor meu y vos qui sabeu aquest meu cor quant es stat corrumput: nafrat e destroit per multitut de peccats: e infinides vanitats: creau ara senyor vn cor nou dins mi: que no veja ni senta sino a vos vida mia e aquell sperit de rectitut de vera justicia: qui es la gracia vostra: lo qual yo he mortificat e lançat de mi: renouau lo ara senyor dins les mies entramenes dolorosos. ¶ Quia facere voluntatem tuam deus meus volui: 7 legem tuam in medio cordis mei. Car yo senyor dellibere ab tot mon cor e desig fer la voluntat vostra: e en mig del meu cor sera empremptada la ley vostra: no partint me de aquella en nenguna manera. O senyor y la amor mia qui tan desfrenadament la he posada en les coses temporals: sia ara tota en vos: que altre no veja ni senta: ni ame sino a vos senyor meu: per lo qual totes coses vull leixar e abandonar. ¶ Sed nec inutilis conmutatio: pro eo qui super omnia est omnia relinquere: nam 7 simul cum eo donantur omnia (o+i nassal+a). Car no es inutil: ans molt profitosa la tal conmutacio de leixar totes coses per aquell qui es senyor de totes coses: e ensemps ab ell son totes coses posseides. O senyor y dau me a vos que altre no vull ni cerque: ni demane. ¶ Inclinaui cor meum ad faciendas iustificationes tuas propter retributionem. Car yo senyor he inclinat lo meu cor e voluntat a fer e seguir los vostres justificats consells e manaments eternalment sperant la retribucio qui sou vos mateix. ¶ Quoniam apud te est fons vite: 7 in lumine tuo videbimus lumen. Car vos sou la font de vida eternal: e de la lum e claredat vostra pendrem tots lum en lo regne vostre. O senyor que ara puch dir lo parlar de Dauid qui diu. ¶ Concaluit cor meum intra me 7 in meditatione mea exardescet ignis. Car yo sent senyor que lo meu cor crema dins mi: e lo recort que es en lo pensament meu de la vostra bonea e clemencia encen flames de amor en la anima mia: e aquesta excellent Magdalena axi escalfada e feruent en la amor diuina: lançaua tan grans purnes de vera caritat: que en ella fon be verificat: lo que es scrit. ¶ Non potest ciuitas abscondi supra montem posita. Car aquella insigne ciutat nomenada amor qui es la principal en lo regne de la anima: la qual deus omnipotent ha elegida per cambra e posada sua: com la dita ciutat se troba sitiada e fundada sobre aquella muntanya ferma qui es lo cor de la dona virtuosa e amable: no es possible stiga amagada: ans continuament se mostra per obres tan grans e marauelloses que passen forsa de homens. ¶ Aquesta amor diuina ha fet a les dones tenir cara ferma contra los tirans: e de les batalles de aquells exir inuencibles: passar turments acerbissims alegrament: offerint se voluntariament a tota pena per sostenir la veritat: en tant que huy es cantat a gran gloria de la magestat diuina: e a molta honor de les dites dones. ¶ Deus qui inter cetera potentie tue miracula etiam in sexu fragili victoriam martirij contulisti: qui infirma mundi eligis vt fortia quequem (queq3) confundas. Volent dir. O clement deu e senyor infinides gracies sien fetes a la real magestat vostra. Car entre les altres obres miraculoses que proceheixen de la vniuersal potencia vostra es aquesta singularment marauellosa: car haueu donada tanta fermetat en lo linatge flach de les delicades dones: que ab victoria de glorios martyri moltes delles han finat la vida. E vos senyor sou aquell qui haueu elegit les coses flaques del mon ço es les dones per posar en elles la amor vostra: a gran confusio dels cauallers mundanals: qui aço atenyer no han pogut: e si totes les dones generalment per esser piadoses hi amables tenen molts priuilegis: quant mes hauem a creure es exalçada aquesta excellent Magdalena e priuilegiada sobre totes: car en amor ha preceit a totes les altres. Car apres la sanctissima mare de deu: a la qual creatura nenguna comparar nos deu: aquesta senti mes de la amor diuina que nenguna altra. e perço ha dit de ella Salamo. ¶ Multe filie congregauerunt diuitias: tu supergressa es vniuersas. Volent dir parlant ab la dita magdalena en sperit. O gloriosa magdalena ab tot que les altres dones hajen ajustat grans riquees de virtuoses obres: vos sobre totes haueu tesaurizat aquella preciosa moneda dor molt fi qui es amor e caritat: la qual haueu molt ben esmerçada posantla tota en lo fill de deu. ¶ Cui angeli seruiunt: cuius pulcritudine sol 7 luna mirantur. Al qual serueixen los angels: e de la bellea sua stan admirats lo sol e la luna E perço mereixereu vos excellent magdalena mes que totes esser premiada: no solament en lo regne eternal: hon sereu dignament glorificada: ans en la present vida aturant encara en lo mortal cors: sentireu coses tan altes e de tanta dolçor: de les que eternalment haueu a posseir: que poreu molt be dir. ¶ Ostendit mihi thesauros incomparabiles: quos mihi se donaturum re promisit. Volent dir queus son mostrats thresors e riquees sens comparacio: los quals vos seran donats ab augmentacio en la terra dels viuents. ¶ Aquesta Magdalena axi triada e elegida per lo senyor fill de deu entre totes les dones del imperi seu per esser per ell tant amada: e que per ella donas forma de vera amor als sdeuenidors seruents seus: feu que la feruor sua se mostras en moltes maneres: en special en gran e singular penitencia. Car aquesta es la principal obra d´amor: car clarament vehem que qui molt ama: infinidament se dol de hauer offes lo amat seu. E perço la dita Magdalena desijosa de reconciliar se ab lo senyor que tant amaua: lo qual conexia hauer tant offes e desobeit: no li paregue res difficil per cobrar la amistat e gracia sua.

Capitol CXVII. Com lo senyor preycant en hierusalem conuerti la noble e gran senyora Magdalena tirant aquella a la amor e conexença sua.

Capitol CXVII. Com lo senyor preycant en hierusalem conuerti la noble e gran senyora Magdalena tirant aquella a la amor e conexença sua.

Preycant lo senyor en hierusalem sesdeuengue que vna gran senyora molt heretada: singular en bella e gracia sobre totes les dones del stat seu: franqua de senyoria de pare e de mare: car ja eren morts: deixant a aquella grans riquees e abundancia de bens ab tot tingues vn germa e vna germana: ella era la principal senyora e major de tots. E vehent se axi liberta en la jouentut sua sens negun reprenedor hauent la propria voluntat per ley: seguia tots los apetits sensuals no entenent: sino en delits e plaers de sa persona en arreus e nouitats e res no li era difficil: puix tenia que despendre. car la abundancia de riquees en persona joue es gran occasio de peccar: segons testifica Salamo: dient. ¶ Si diues fueris non eris immunis a delicto. Volent dir que la persona rica no es quitia de moltes culpes. E aquesta senyora era gran festejadora e inuentora de trajos: tenia cort e strado en casa sua: hon se ajustauen totes les dones jouens entenents en delits e plaers: e aquis feyen festes e conuits tots dies. E com en tals coses la fama de les dones no pot perseuerar sancera: encara que les obres no sien males: les tals demostracions donen sospita de mal: e licencia als mals parlers de jutjar e condempnar la vida de tals persones qui mes pensen en contentar la voluntat desordenada que no en conseruar la fama. E axi aquesta senyora tant com de mes stat era: e pus singular en bellea e riquea: tant pus prest la fama sua fon tacada: E la gent menuda que comunament se adelita en dir mal de les grans dones per poca causa que veja: parlauen tan largament de aquesta senyora qui hauia nom Maria magdalena: que ja entre lo poble no la nomenauen: sino la dona peccadora. ¶ E stant aquesta noble magdalena en la feruor de les gales sues: començas a diuulgar la gran fama de la preycacio del senyor: e com vn dia en presencia della se recitas de la bella eloquencia (elo+q+n que pareix u+cia) de sa senyoria: e com les diuinals paraules de sa magestat mudauen los cors e voluntats dels homens de mal en be sobtosament: e que feya obres tan marauelloses: que tot lo mon staua marauellat: la dita magdalena hoint aço fon axi escalfada en desig de hoir aquest senyor: que delliberaua lo cendema anar a la preycacio sua. E venint lo mati ellas leua ab molt plaer per anar prest a contentar son desig: e metes be a punct segons son costum: car pensaua en latauiu (lo, el atavío) de sa persona: perque fos ben mirada: e molt estimada per la gran multitut de gent que seria en lo sermo. E exint de la posada sua a cauall molt be acompanyada peruengue al loch hon tota la gent se era ajustada per hoir lo sermo. e aqui descaualcant los qui la acompanyauen feren fer loch ab molta pena: perque aquesta senyora fos collocada de les primeres. De ques mogue vn gran crit e aualot (avalot) entrel poble: que de gran peça nols pogueren acallar. E ella sient se molt prop de la trona: perque pogues veure e hoir lo senyor a son plaer. E venint sa magestat per preycar e pujant en lo predicatori: mira de fit la dita Magdalena ab aquells vlls de clemencia: tirant li vna sageta de amor dins lo seu cor: la qual sentintse axi nafrada hi tirada: staua tota alterada mudant los seus pensaments. e lo senyor qui eternalment la hauia elegida: e sabia quant hauia de esser gran e excellent aquesta dona: dreça tot lo sermo a ella: parlant de les grans misericordies diuinals: e com elera vengut del cel per reconciliar los peccadors e fermar pau entre lo seu pare eternal e ells: dient. ¶ Misericordiam volo 7 non sacrificium: non enim veni vocare iustos sed peccatores ad penitentiam. Volent dir. Misericordia vull donar e comunicar a les gents: e no vull altre sacrifici sino de amor cordial: car no so vengut per cridar los qui studien esser justs: sino aquells quis confessen es coneixen esser peccadors es dolen de hauer offes lo meu pare. Car aquesta es la vera penitencia a la qual yo cride e conuide los peccadors: ço es que coneguen ses propries errades: e que del cor auorreixquen aquelles. E magdalena hoint aquestes coses: e sentint se dins si tirada per gracia singular de la clemencia diuina: vehent se ja ligada e fermada ab aquella cadena de amor: La qual com mes anaua mes creixia dins ella: baixa los vlls en terra posant se lo ventall dauant la cara: e comença a rompre en grans lagrimes: dient dins son cor. ¶ Paratum cor meum deus. Volent dir (dire) O senyor e rey de vida: puix axim voleu: em tirau a tota vostra requesta: veu me açi prompta: e lo cor aparellat a la obediencia vostra: offerint vos tota la voluntat mia: dient vos. ¶ Domine quid me vis facere. Car manau vos senyor lo que voleu que faça: e sereu per mi largament obeit: e creixent la flama de amor dins ella: acabat lo sermo torna sen a casa sua a peu: no volent ja caualcar: auorrint de cor ço que tant solia amar.