Mostrando entradas con la etiqueta Segre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Segre. Mostrar todas las entradas

viernes, 26 de abril de 2024

2-14, De Sicoro, décimo cuarto rey.

Capítulo 14.

De Sicoro, décimo cuarto rey. 

Partido Atlas de España, gobernó Sicoro con todo acierto, nombró al Segre Sicoro (Sicoris y variantes), al estanque de Capsir, o río Tech le dio nombre por Tetis su abuela: por este rey el río Segre se nombró Sicoro (N. E. lo acabas de decir), y la tierra Sicania: Sicoro, o Sicorio fundó en Cataluña Ager, por Agge, defensa de las crecidas avenidas de aguas de aquellos llanos.  (1: Marin. de reb. his lib. 1, cap. de flum. Beroso lib. 5. Tarafa de Sicoro.)

Fundó a Balaguer, ciudad del Urgel, que significa señoría de los valles, no obstante que los que pretenden fue fundación de Hércules, le dan la denominación por la fuerza de la voz de Hércules alentando a los suyos en la batalla, por la significación del vocablo catalán Bel; pero ni en catalán Bel significa voz de hombre, sino de ganado; (N. E. balido, balar, latín balare; chapurriau belá: belo, beles, bele, belem o belam, beléu o beláu, belen; bel, bels.) ni de la Seo de Urgel donde fue la batalla, se podía oír la voz de Balaguer; pero esto dejado, puede ser que Hércules la empezase, y Sicoro la continuase: (N. E. También puede ser que un montón de borregos balaran y de ahí cogiese el nombre. En Cataluña aún quedan muchos.) ciudad de nombre, y valor contra los moros, corte de sus condes (N. E. los condes de Urgel), y aclamada en la constancia, y defensa de la fé.

(2: Priv. Civit. Bale. año 10. Ludo. 3. kal. Julij per Ermeng. (Armengol, Hermenegildo) Com. ibi: Isti sunt qui à principio in supradicto Baleg. qui portarunt pondus, & estus famae, & sitis, & tenuerunt Bale. ad honorem Dei, & Christian, & ad honorem, & servitium suorum seniorum in fide. Pujades, Cor. de Cataluña, lib. 1, cap. 18. y cap. 20 & 28. Tarafa de Sicoro, de Pined. Comp. y Plinio.)

Fundó también a Pallás, que tomó el nombre del magnífico templo de Palas, fue su fundación año del Mundo 2337, en los pueblos Ceretanos: admitió la fé por la predicación de los santos discípulos del Apóstol Santiago, y en lo antiguo erigida catedral, al presente es título del antiquísimo marquesado de Pallás, antes condado. (3: Rob. de España pág. 1, cap. 1, tom. 1. Vaseo Coron. año 1270. Marsi. Cris. de Cataluña, pág. 1, cap. 9, § 10.)

Fundó allí mismo Sicoro a Puigcerdán (Podium Ceritaniae, y variantes), que tomó el nombre del montecillo sobre el cual fue fundada, le nombran algunos cabeza de los Ceretanos, aunque otros dan este honor a Libia; pero lo es desde la recuperación de España, del condado de Cerdaña: fue catedral ya el año 323 de Cristo: invicta contra los moros; gloriosa por su valor, y lealtad, defendiéndose constante, de los enemigos de esta católica monarquía: es de gran circuito; antes muy poblada ahora falta algo el número de vecinos por (nuestos) nuestros contratiempos: su terreno es muy fértil, matizado de hierbas medicinales, fertilizado con apacibles, y saludables raudales; tiene también una fuente fría, y otra caliente, con los baños referidos, lib. 1. (4: Tab. Geog. Cata. *Hanb. año 323. Diago condes de Barcelona, lib. 2, cap. 97. Marsi. Cris. de Cataluña, pág. 1, cap. 9. § 8.)

Murió el rey Sicoro, habiendo dejado tan ilustres memorias, año del Mundo 2342, después de haber reinado 48 años, habiendo fundado también a Canet de Rosellón, Robastat, y Aix en Cerdaña; no obstante que Plinio diga que fundó otros lugares, que los fundó Hércules como vimos (en el) cap. 11, o los fundaron los suyos.

lunes, 22 de abril de 2024

Capítulo 3. De los ríos, fuentes, y estanques particulares de Cataluña.


Capítulo 3.

De los ríos, fuentes, y estanques particulares de Cataluña.

Fertilizan los dilatados campos de Cataluña, caudalosos ríos, que se describirán, y entre ellos el más caudaloso es Ebro, abundantísimo de peces, como son truchas, esturiones, savalos, (sábalos) y otros menores, es hondísimo su alveo, y en algunas partes es navegable: tiene su oriente en los montes de Santillana (Fontibre : fontem iberus), pasa por Navarra, y Aragón, y acaba en el Mediterráneo de Cataluña cerca (de) Tortosa (delta del Ebro). (1: Tarafa, Cor. De España, fol. 3. Martorel de Luna his. De Tortosa.)

tiene su oriente en los montes de Santillana (Fontibre : fontem iberus)

El río Segre tiene su oriente en la fuente de su nombre, bajo las montañas de Nuria en Cerdaña, corre por Cerdaña, Urgel, Orgañà, Oliana, Balaguer, y en el camino de Pons a Balaguer se junta con el río llamado Noguera Pallaresa, hasta Corbins, que topa con otro río que es Noguera Ribagorçana (Ribagorzana), pasa por Lérida hasta topar el río Cinca, fertiliza los campos con sutiles, y apacibles raudales, produce arenas de oro, llamose Siccoro, y Sicanio, dio nombre a Sicilia por los pueblos vecinos que la poblaron, fue verdugo, y ministro ejecutor de la divina justicia contra Herodías amiga de Herodes, ocasión de la muerte de San Juan Bautista, quedando en Segre sumergida, y degollada por el río que se hallaba helado. (2: Mari. De reb. Hisp. cap. de flum. Pujadas, Cor. De Catal lib. 1, cap. 4. Corb. Cata. Ilus. Fol. 44. Lucano, lib. 4 de bello Phaisalico. Nicéforo hist. lib. 1, cap. 20. Marsil. Cris. De Cat. part. 1, cap. 3, § 4, par. 2, cap. 6, § 1.)

Ter es otro río noble, que sale del monte de Montgrí por coll de Ares, da en Campredon, júntase con Freser en Ripoll, baja a Vique, de allá a Gerona, júntase con Oñà, río de Gerona, y juntos dan al mar por Torroella de Montgrí; con su dilatado curso, hermosea, y fertiliza aquel abundante País. (Paìs en el original; 3: Marin. Lib. 1, cap. de montibus.)

La Muga, es muy caudaloso, tiene su principio bajando de los montes de San Lorenço (Lorenzo, Llorens, Llorenç) de la Muga; de allí pasa por puente de Molins, Peralada, Castellón, y acaba en el mar. (4: Tarafa, cap. 21. Pujadas, lib. 1, cap. 6.)

Llobregat, abundante de truchas, sábalos, lampreas, anguilas, y otras suertes de peces, sale de la fuente de su nombre en el collado de Joù de los Pirineos, a una legua de Castellar: corre por Bagà, Berga, Cel·lent (o Cellent), por sobre Manresa a san Benito de Bages (Sant Benet), del puerto del conde va a Manresa, pasando antes por Cardona, de Manresa a Monserrate, y Martorell, júntasele el río Noya, y acaba en el mar su curso cerca (de) Barcelona: ocasiona grandes comodidades, y mayores daños de Martorell a la fin del río por descuido nuestro, pues sirve de ruina lo que fuera de grandísima utilidad con poco gasto; digno es de advertencia. (5: Pujadas, lib. 1, cap. 6. Cort. Cat. Ilustr. Fol. 49.)

Fluvià es muy caudaloso, hondo, y dilatado, tiene su oriente en san Esteban cerca de Olot, baja a Besalú, va a Esponella, Bascara, Villarobau, san Pedro pescador, y da en el mar al levante de Ampurias, es en parte navegable, y de comodidad para marineros, y mercaderes, y de grande utilidad para Ampurdán. (6: Tarafa, cap. 21. Pujadas, Cor. De Cat. lib. 1, cap. 6.)

Besós, para describirle le vale acercarse a buenos, pues por sí no merecía nombre, aunque se le dio Beto Rey de España: esto lo niegan muchos diciendo tomó el nombre por los riachuelos que se le juntan, llamándose Bisocto por otros tantos vertientes (bis + octo : 16?), que paran en su alveo: el nombre de Besós le tiene de Moncada al mar, antes toma el nombre de los pequeños ríos que le favorecen, como el Congost, Gualba, Senmenat, Ripollet, y otros: sirven sus aguas para molinos de trigo, pólvora, batanes de papel, y paños. (7: Marin. De reb. Hisp. lib. 1, cap. de flumin.) 

Los ríos de Noguera Ribagorzana, y Pallaresa tienen su oriente en los Pirineos: la Ribagorzana, que ya es río en Castellón, va por diferentes lugares hasta Corbins, donde se junta con Segre: la Noguera Pallaresa tiene su madre en una fuente en el puerto de Beret en el Valle de Aràn a Tramontana, se le juntan diferentes aguas pasando por Pallàs, (Pallás, Pallars, Pallaresa), discurre varios pueblos, y acaba en Segre. (8: Corb. Cata. Ilus. Fol. 46.)

El gran río Garona que corre por la Francia, y es el más caudaloso, tiene su oriente en Cataluña en el principio del Valle de Aràn, de una fuente que se llama Ull de Garona, que es quien le da ser, y nombre; de Cataluña corre por Tolosa, va a Burdeus (Burdeos, Bordeaux), y fenece en el Occeano (océano Atlántico.) (9: Corb. Cata. Ilus. Fol. 47.)

El río Tech es abundante, y de nombre entre los muchos ríos de Cataluña, tiene su madre en Canigò, baja a Vallespir, riega Rosellón, y a una legua de Palau fenece en el mar. (10: Corb. Cata. Ilus. Fol. 53.)

Otros muchos son los ríos de Cataluña, como Cardaner que corre por Manresa, y Francolí que riega desde más arriba de Poblet hasta Constantí del Campo de Tarragona, y de allí va al mar. Foix, que sale de la fuente de san Benito, en el término de Pontons: Noya, Tordera, Latet, y otros, los cuales, y sus dilatados cursos podrá leer el curioso en Corbera Cataluña Ilustrada, cap. 9 y 10, y en Tarafa.

Referir, y dar noticias de las fuentes de Cataluña fuera cansar sin provecho, referiremos las principales.

En el valle de Boil, se hallan dos fuentes, la una caliente, y la otra muy fría, y están una cerca de la otra. (11: Pujadas, lib. 1, cap. 5.)

En Caldes (Caldès en el original) de Monbuy (o Montbui), en el Vallès (Vallés) se hallan otras dos fuentes dentro de la villa en la plaza, una fresca, otra tibia, y muy a propósito para diversas enfermedades.

Tratando de la montaña Moncia (Moncio; Montsià), ya se refirieron las dos fuentes que dan en el mar por bajo tierra, que parece moverse gran tempestad con el ímpetu con que entran: la fuente de santa Inés, es muy particular en la falda del monte de san Lorenzo del Monte (Sant Llorenç del Munt), en una ermita consagrada a la santa, en la cual se halla una choza natural de viva peña, que destila agua muy delgada, y salutífera, apacible, y fresca: esta cae dentro de tres vasos grandísimos de la propia peña, que son como aljibes de un jaspe colorado como el de Tortosa, destila de la bóveda, o de lo alto, y da al menor vaso que se halla más adentro de la cueva, de este pasa al segundo mayor, y de este al tercero mayor, de donde se saca: es particular gala de la naturaleza, y muy plausible objeto de la vista.

Cerca de Bañolas se hallan dos fuentes de agua muy clara, que aplicándole cualquier cosa, o bañándola en ella, se vuelve colorada como oro, de color muy perfecto.

Dentro de Salsas, se hallan tres fuentes, la agua de una es de color negro, y la de dos blanco, y sólo el sabor puede distinguir estas aguas.

Otras fuentes se hallan en los Pirineos, y en todos los llanos, y montañas de Cataluña, que pedían dilatado volumen.

Los estanques de Sils, Rosas, y otros son celebrados, pero es muy singular el de Salsas, que se halla bajo un campo verde por las cañas de que está tachonado; sacándose algunas, se descubre el agua, y se pescan muchos, y más que medianos peces, de donde fingieron los antiguos, que en Cataluña sacaban los peces debajo de tierra. (12: Arist. De Mirac. Estrabón Geog. Lib. 4. Polibio y Ateneo. Marsil. Hist. orbis maritimi. Lib. 1, cap. 73.)

En Olot enfrente de la villa, se hallan dos agujeros de aire, como fuentes, que soplan tan frío, y helado, que parece insufrible: acostumbran enfriar en este lugar los paisanos el vino, agua, frutas, y lo que apetecen, con apacible delicia. En Monistrol cerca (de) Monserrate, se halla una fuente, que crece, y mengua de seis a seis horas, con flujo, y reflujo como el mar.

miércoles, 12 de junio de 2019

Marca Hispánica, Franco

¿Entonses, lo de "Marca Hispánica" va sé un invento de Franco? O mes be de francos... 🤔
I. Ruíz Rodríguez; Cataluña en España. España en Cataluña, 2014.

marca hispana, comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium (SEGRE) in Hispania profecti, comites ad motus Hispanicae marcae, qui ad marcam Hispanicam mittendi erant, quae in marca Hispanica contigerunt, etc ...

marca hispana, comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium (SEGRE) in Hispania profecti, comites ad motus Hispanicae marcae, qui ad marcam Hispanicam mittendi erant, quae in marca Hispanica contigerunt, etc ...

Marca Hispánica, Franco

¿Entonses, lo de "Marca Hispánica" va sé un invento de Franco? O mes be de francos... 🤔
I. Ruíz Rodríguez; Cataluña en España. España en Cataluña, 2014.

marca hispana, comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium (SEGRE) in Hispania profecti, comites ad motus Hispanicae marcae, qui ad marcam Hispanicam mittendi erant, quae in marca Hispanica contigerunt, etc ...

marca hispana, comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium (SEGRE) in Hispania profecti, comites ad motus Hispanicae marcae, qui ad marcam Hispanicam mittendi erant, quae in marca Hispanica contigerunt, etc ...

Marca Hispánica, Franco

¿Entonses, lo de "Marca Hispánica" va sé un invento de Franco? O mes be de francos... 🤔
I. Ruíz Rodríguez; Cataluña en España. España en Cataluña, 2014.

marca hispana, comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium (SEGRE) in Hispania profecti, comites ad motus Hispanicae marcae, qui ad marcam Hispanicam mittendi erant, quae in marca Hispanica contigerunt, etc ...

marca hispana, comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium (SEGRE) in Hispania profecti, comites ad motus Hispanicae marcae, qui ad marcam Hispanicam mittendi erant, quae in marca Hispanica contigerunt, etc ...

viernes, 11 de agosto de 2017

JM Virgili i Ortiga

Caldria que ens adonéssim que la majoria dels morts a les carreteres catalanes són víctimes de l'ocupació espanyola , per manca d'inversions.



JM Virgili i Ortiga , morts, carretera, Espanya, C14, autovía,catanazi

Mira si eres gilipollas que ese accidente fue en la vía C-14 , autovía del Segre, que no es carretera del estado sino autonómica

Bravo por el foro del guardia civil , no puc di lo mateix dels Mossets, algúns están infectats pel nassionalisme, sobre tot los mossos charnegos catalanistes

Josep M Virgili i Ortiga , José María Virgili Ortiga, català, borinot






Consideracions sobre l'establiment del subestàndard i proposta concreta.
Document: Estudi Matèria: Planificació lingüística ; Llengua estàndard ; Dialectes occidentals ; Dialectes de transició ; Català ; Conca de Barberà ; Catalunya ; Tarragonès ; Baix Camp ; Priorat ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Matarraña ; Franja del meu cul ; Baix Ebre ; Montsià ; Ports ; País Valencià ; Alt Maestrat ; Baix Maestrat ; Alcalatén Publicat a: Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Volum. IV. Àrea 3: Lingüística social / Isidor Marí (ed.), Palma de Mallorca : Universitat de les Illes Balears, 1992 (p. 555-560)

Nazionalistes omnium.cat

Josep Maria Virgili Ortiga desenvoluparà la segona edició del Curs de Lingüística Elemental de Llengua Catalana. Dirigit a tots aquells que tinguin ganes d'aprofundir en els conceptes teòrics a l'entorn de la llengua catalana: gramàtica històrica, dialectologia, com lo cap de soca de Ramonet Sistac, toponímia, etc.

El curs es desenvoluparà cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a l'aula d'estudi d'Òmnium Baix Camp. -La data d'inici serà el proper dijous, 23 d'octubre. -Inscripcions: de dilluns a dijous, de 7 a 9 del vespre. Tel. 977 341 617 o al web de l'entitat:

baixcamp@omnium.cat 

CURS ELEMENTAL DE LINGÜÍSTICA CATALANA 2017-2018   

Presentació del curs: Voleu saber com va néixer la llengua catalana? En coneixeu les variants i on es parlen? Sabeu d'on provenen i com han evolucionat les paraules catalanes? Sabeu l'origen dels noms propis catalans, de persones i de llocs? Aquest curs l'hem pensat per respondre totes aquestes preguntes. PROGRAMA 1. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 1.1 Elements constitutius del català 1.2 La Romània 1.3 El naixement del català 1.4 Els primers textos catalans 1.5 Ramon Llull i la consolidació de la llengua 1.6 L'Humanisme i la Cancelleria Reial 1.7 L'anomenada "Decadència" i la persecució de la llengua 1.8 La Renaixença 2. NOCIONS DE DIALECTOLOGIA 2.1 Els territoris de parla catalana 2.2 El català oriental i l'occidental 2.3 Els dialectes orientals continentals 2.4 Els dialectes orientals insulars 2.5 Els dialectes occidentals 2.6 Els trets dialectals locals 2.7 Alguns parlars de transició 3. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 3.1 FONÈTICA HISTÒRICA 3.1.1 Aparició de les palatals i la ve baixa 3.1.2 Evolució dels grups llatins CE i CI 3.1.3 Aparició de la d epentètica en els grups NR i LR 3.1.4 Aparició del grup tl / tll 3.1.5 Evolució del grup llatí CT 3.1.6 Pèrdua de l'oclusiva dels grups llatins ND i NB 3.1.7 Iodització tradicional 3.1.8 Pèrdua de la N final llatina 3.1.9 Emmudiment de consonants finals 3.1.10 Transformació de les vocals llatines en les catalanes 3.1.11 Evolució de la vocal final 3.2 MORFOLOGIA HISTÒRICA 3.2.1 Origen dels articles i els demostratius 3.2.2 Evolució d'algunes formes verbals 3.3. ALGUNS ASPECTES DE L'EVOLUCIÓ LÈXICA 3.3.1 Metàtesis, analogies i encreuaments lèxics 3.3.2 Metonímies i sinècdoques 3.3.3 Ultracorreccions 3.4. ONOMÀSTICA 3.4.1 Classificació dels topònims 3.4.2 Alguns problemes en la grafia de topònims 3.4.3 Visió històrica i origen més comú dels antropònims El currículum de Josep Maria Virgili, qui impartirà el curs, és el següent:

CURRÍCULUM DE JOSEP MARIA VIRGILI i ORTIGA

ESTUDIS: Mestre de Català de grau elemental de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1972). Certificat de capacitació per a l'ensenyament de la llengua catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Estudis Universitaris Catalans (IEC) (1975) Mestre de Català de grau mitjà de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1976) Mestre de Català per la Universitat de Barcelona (1979) Magisteri (especialitats de Matemàtiques i Ciències Naturals) (1972). Filologia catalana (llicenciatura ­1985­ i cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona, 1992).

VIDA LABORAL

10 anys de mestre d'ensenyament primari i 24 anys de catedràtic d'institut (Llengua Catalana i Literatura). Professor de català al Casal Riudomenc de Riudoms (1975­76) Professor de català dels cursos organitzats per Òmnium Cultural entre els anys 1976 i 1982, per correspondència i presencials (3 a Mont­roig, 2 a Montbrió, 2 a Riudecanyes i un a Riudecols).

PUBLICACIONS:
Banana republic, moda, ropa

 "Enquesta sociolingüística sobre la vila de Riudoms" (1985), llibre guanyador del Premi d'Investigació "Arnau de Palomar" (1984) atorgat pel Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar". Comunicació al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana: "Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià" (1986). Article a "Amb el barret a la mà, miscel∙lània d'homenatge a Ramon Amigó i Anglès" (1989): “Notes sobre correcció lingüística i estàndard català”. Estudi presentat al Premi Pompeu Fabra "Els contactes vocàlics en el català actual" (1990). Article al Butlletí de la Societat d'Onomàstica d'homenatge a Andreu Romà i Espí (2007): "Alguns apunts de toponímia catalana referits a noms de nuclis edificats". Col∙laboracions en revistes, com Lo Floc (de Riudoms), els Porxos (de Montbrió) o Reus Diari (del qual vaig elaborar tots els encreuats que va publicar).


JM Virgili i Ortiga

Caldria que ens adonéssim que la majoria dels morts a les carreteres catalanes són víctimes de l'ocupació espanyola , per manca d'inversions.



JM Virgili i Ortiga , morts, carretera, Espanya, C14, autovía,catanazi

Mira si eres gilipollas que ese accidente fue en la vía C-14 , autovía del Segre, que no es carretera del estado sino autonómica

Bravo por el foro del guardia civil , no puc di lo mateix dels Mossets, algúns están infectats pel nassionalisme, sobre tot los mossos charnegos catalanistes

Josep M Virgili i Ortiga , José María Virgili Ortiga, català, borinot






Consideracions sobre l'establiment del subestàndard i proposta concreta.
Document: Estudi Matèria: Planificació lingüística ; Llengua estàndard ; Dialectes occidentals ; Dialectes de transició ; Català ; Conca de Barberà ; Catalunya ; Tarragonès ; Baix Camp ; Priorat ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Matarraña ; Franja del meu cul ; Baix Ebre ; Montsià ; Ports ; País Valencià ; Alt Maestrat ; Baix Maestrat ; Alcalatén Publicat a: Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Volum. IV. Àrea 3: Lingüística social / Isidor Marí (ed.), Palma de Mallorca : Universitat de les Illes Balears, 1992 (p. 555-560)

Nazionalistes omnium.cat

Josep Maria Virgili Ortiga desenvoluparà la segona edició del Curs de Lingüística Elemental de Llengua Catalana. Dirigit a tots aquells que tinguin ganes d'aprofundir en els conceptes teòrics a l'entorn de la llengua catalana: gramàtica històrica, dialectologia, com lo cap de soca de Ramonet Sistac, toponímia, etc.

El curs es desenvoluparà cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a l'aula d'estudi d'Òmnium Baix Camp. -La data d'inici serà el proper dijous, 23 d'octubre. -Inscripcions: de dilluns a dijous, de 7 a 9 del vespre. Tel. 977 341 617 o al web de l'entitat:

baixcamp@omnium.cat 

CURS ELEMENTAL DE LINGÜÍSTICA CATALANA 2017-2018   

Presentació del curs: Voleu saber com va néixer la llengua catalana? En coneixeu les variants i on es parlen? Sabeu d'on provenen i com han evolucionat les paraules catalanes? Sabeu l'origen dels noms propis catalans, de persones i de llocs? Aquest curs l'hem pensat per respondre totes aquestes preguntes. PROGRAMA 1. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 1.1 Elements constitutius del català 1.2 La Romània 1.3 El naixement del català 1.4 Els primers textos catalans 1.5 Ramon Llull i la consolidació de la llengua 1.6 L'Humanisme i la Cancelleria Reial 1.7 L'anomenada "Decadència" i la persecució de la llengua 1.8 La Renaixença 2. NOCIONS DE DIALECTOLOGIA 2.1 Els territoris de parla catalana 2.2 El català oriental i l'occidental 2.3 Els dialectes orientals continentals 2.4 Els dialectes orientals insulars 2.5 Els dialectes occidentals 2.6 Els trets dialectals locals 2.7 Alguns parlars de transició 3. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 3.1 FONÈTICA HISTÒRICA 3.1.1 Aparició de les palatals i la ve baixa 3.1.2 Evolució dels grups llatins CE i CI 3.1.3 Aparició de la d epentètica en els grups NR i LR 3.1.4 Aparició del grup tl / tll 3.1.5 Evolució del grup llatí CT 3.1.6 Pèrdua de l'oclusiva dels grups llatins ND i NB 3.1.7 Iodització tradicional 3.1.8 Pèrdua de la N final llatina 3.1.9 Emmudiment de consonants finals 3.1.10 Transformació de les vocals llatines en les catalanes 3.1.11 Evolució de la vocal final 3.2 MORFOLOGIA HISTÒRICA 3.2.1 Origen dels articles i els demostratius 3.2.2 Evolució d'algunes formes verbals 3.3. ALGUNS ASPECTES DE L'EVOLUCIÓ LÈXICA 3.3.1 Metàtesis, analogies i encreuaments lèxics 3.3.2 Metonímies i sinècdoques 3.3.3 Ultracorreccions 3.4. ONOMÀSTICA 3.4.1 Classificació dels topònims 3.4.2 Alguns problemes en la grafia de topònims 3.4.3 Visió històrica i origen més comú dels antropònims El currículum de Josep Maria Virgili, qui impartirà el curs, és el següent:

CURRÍCULUM DE JOSEP MARIA VIRGILI i ORTIGA

ESTUDIS: Mestre de Català de grau elemental de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1972). Certificat de capacitació per a l'ensenyament de la llengua catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Estudis Universitaris Catalans (IEC) (1975) Mestre de Català de grau mitjà de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1976) Mestre de Català per la Universitat de Barcelona (1979) Magisteri (especialitats de Matemàtiques i Ciències Naturals) (1972). Filologia catalana (llicenciatura ­1985­ i cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona, 1992).

VIDA LABORAL

10 anys de mestre d'ensenyament primari i 24 anys de catedràtic d'institut (Llengua Catalana i Literatura). Professor de català al Casal Riudomenc de Riudoms (1975­76) Professor de català dels cursos organitzats per Òmnium Cultural entre els anys 1976 i 1982, per correspondència i presencials (3 a Mont­roig, 2 a Montbrió, 2 a Riudecanyes i un a Riudecols).

PUBLICACIONS:
Banana republic, moda, ropa

 "Enquesta sociolingüística sobre la vila de Riudoms" (1985), llibre guanyador del Premi d'Investigació "Arnau de Palomar" (1984) atorgat pel Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar". Comunicació al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana: "Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià" (1986). Article a "Amb el barret a la mà, miscel∙lània d'homenatge a Ramon Amigó i Anglès" (1989): “Notes sobre correcció lingüística i estàndard català”. Estudi presentat al Premi Pompeu Fabra "Els contactes vocàlics en el català actual" (1990). Article al Butlletí de la Societat d'Onomàstica d'homenatge a Andreu Romà i Espí (2007): "Alguns apunts de toponímia catalana referits a noms de nuclis edificats". Col∙laboracions en revistes, com Lo Floc (de Riudoms), els Porxos (de Montbrió) o Reus Diari (del qual vaig elaborar tots els encreuats que va publicar).


JM Virgili i Ortiga

Caldria que ens adonéssim que la majoria dels morts a les carreteres catalanes són víctimes de l'ocupació espanyola , per manca d'inversions.



JM Virgili i Ortiga , morts, carretera, Espanya, C14, autovía,catanazi

Mira si eres gilipollas que ese accidente fue en la vía C-14 , autovía del Segre, que no es carretera del estado sino autonómica

Bravo por el foro del guardia civil , no puc di lo mateix dels Mossets, algúns están infectats pel nassionalisme, sobre tot los mossos charnegos catalanistes

Josep M Virgili i Ortiga , José María Virgili Ortiga, català, borinot






Consideracions sobre l'establiment del subestàndard i proposta concreta.
Document: Estudi Matèria: Planificació lingüística ; Llengua estàndard ; Dialectes occidentals ; Dialectes de transició ; Català ; Conca de Barberà ; Catalunya ; Tarragonès ; Baix Camp ; Priorat ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Matarraña ; Franja del meu cul ; Baix Ebre ; Montsià ; Ports ; País Valencià ; Alt Maestrat ; Baix Maestrat ; Alcalatén Publicat a: Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Volum. IV. Àrea 3: Lingüística social / Isidor Marí (ed.), Palma de Mallorca : Universitat de les Illes Balears, 1992 (p. 555-560)

Nazionalistes omnium.cat

Josep Maria Virgili Ortiga desenvoluparà la segona edició del Curs de Lingüística Elemental de Llengua Catalana. Dirigit a tots aquells que tinguin ganes d'aprofundir en els conceptes teòrics a l'entorn de la llengua catalana: gramàtica històrica, dialectologia, com lo cap de soca de Ramonet Sistac, toponímia, etc.

El curs es desenvoluparà cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a l'aula d'estudi d'Òmnium Baix Camp. -La data d'inici serà el proper dijous, 23 d'octubre. -Inscripcions: de dilluns a dijous, de 7 a 9 del vespre. Tel. 977 341 617 o al web de l'entitat:

baixcamp@omnium.cat 

CURS ELEMENTAL DE LINGÜÍSTICA CATALANA 2017-2018   

Presentació del curs: Voleu saber com va néixer la llengua catalana? En coneixeu les variants i on es parlen? Sabeu d'on provenen i com han evolucionat les paraules catalanes? Sabeu l'origen dels noms propis catalans, de persones i de llocs? Aquest curs l'hem pensat per respondre totes aquestes preguntes. PROGRAMA 1. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 1.1 Elements constitutius del català 1.2 La Romània 1.3 El naixement del català 1.4 Els primers textos catalans 1.5 Ramon Llull i la consolidació de la llengua 1.6 L'Humanisme i la Cancelleria Reial 1.7 L'anomenada "Decadència" i la persecució de la llengua 1.8 La Renaixença 2. NOCIONS DE DIALECTOLOGIA 2.1 Els territoris de parla catalana 2.2 El català oriental i l'occidental 2.3 Els dialectes orientals continentals 2.4 Els dialectes orientals insulars 2.5 Els dialectes occidentals 2.6 Els trets dialectals locals 2.7 Alguns parlars de transició 3. NOCIONS DE GRAMÀTICA HISTÒRICA 3.1 FONÈTICA HISTÒRICA 3.1.1 Aparició de les palatals i la ve baixa 3.1.2 Evolució dels grups llatins CE i CI 3.1.3 Aparició de la d epentètica en els grups NR i LR 3.1.4 Aparició del grup tl / tll 3.1.5 Evolució del grup llatí CT 3.1.6 Pèrdua de l'oclusiva dels grups llatins ND i NB 3.1.7 Iodització tradicional 3.1.8 Pèrdua de la N final llatina 3.1.9 Emmudiment de consonants finals 3.1.10 Transformació de les vocals llatines en les catalanes 3.1.11 Evolució de la vocal final 3.2 MORFOLOGIA HISTÒRICA 3.2.1 Origen dels articles i els demostratius 3.2.2 Evolució d'algunes formes verbals 3.3. ALGUNS ASPECTES DE L'EVOLUCIÓ LÈXICA 3.3.1 Metàtesis, analogies i encreuaments lèxics 3.3.2 Metonímies i sinècdoques 3.3.3 Ultracorreccions 3.4. ONOMÀSTICA 3.4.1 Classificació dels topònims 3.4.2 Alguns problemes en la grafia de topònims 3.4.3 Visió històrica i origen més comú dels antropònims El currículum de Josep Maria Virgili, qui impartirà el curs, és el següent:

CURRÍCULUM DE JOSEP MARIA VIRGILI i ORTIGA

ESTUDIS: Mestre de Català de grau elemental de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1972). Certificat de capacitació per a l'ensenyament de la llengua catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Estudis Universitaris Catalans (IEC) (1975) Mestre de Català de grau mitjà de la Junta Assessora per a l'Ensenyament de Català (JAEC) (1976) Mestre de Català per la Universitat de Barcelona (1979) Magisteri (especialitats de Matemàtiques i Ciències Naturals) (1972). Filologia catalana (llicenciatura ­1985­ i cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona, 1992).

VIDA LABORAL

10 anys de mestre d'ensenyament primari i 24 anys de catedràtic d'institut (Llengua Catalana i Literatura). Professor de català al Casal Riudomenc de Riudoms (1975­76) Professor de català dels cursos organitzats per Òmnium Cultural entre els anys 1976 i 1982, per correspondència i presencials (3 a Mont­roig, 2 a Montbrió, 2 a Riudecanyes i un a Riudecols).

PUBLICACIONS:
Banana republic, moda, ropa

 "Enquesta sociolingüística sobre la vila de Riudoms" (1985), llibre guanyador del Premi d'Investigació "Arnau de Palomar" (1984) atorgat pel Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar". Comunicació al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana: "Problemes d'estàndard en l'àrea fronterera entre el Principat de Catalunya i el País Valencià" (1986). Article a "Amb el barret a la mà, miscel∙lània d'homenatge a Ramon Amigó i Anglès" (1989): “Notes sobre correcció lingüística i estàndard català”. Estudi presentat al Premi Pompeu Fabra "Els contactes vocàlics en el català actual" (1990). Article al Butlletí de la Societat d'Onomàstica d'homenatge a Andreu Romà i Espí (2007): "Alguns apunts de toponímia catalana referits a noms de nuclis edificats". Col∙laboracions en revistes, com Lo Floc (de Riudoms), els Porxos (de Montbrió) o Reus Diari (del qual vaig elaborar tots els encreuats que va publicar).