Mostrando entradas con la etiqueta fonoll. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta fonoll. Mostrar todas las entradas

domingo, 3 de marzo de 2024

Lexique roman; Fenolh, Fenoilh, Fenoill - Feriar

 


Fenolh, Fenoilh, Fenoill, s. m., lat. feniculum, fenouil. 

Fenolh... sas fuelhas, gra et razitz so medicinals.

(chap. Fonoll... les seues fulles, gra y arraíls son medissinals.)

Eluc. de las propr., fol. 209.

Fenouil... ses feuilles, grain et racines sont médicinaux.

Una branca de fenoilh. Cat. dels apost. de Roma, fol. 200.

Une branche de fenouil.

Ab aitant de fenoill verdet.

Deudes de Prades, Auz. cass. Avec autant de fenouil vert. 

CAT. Fenoll. ESP. Hinojo. PORT. Funcho. IT. Finocchio. (chap. Fonoll, fonolls; fonollera, fonolleres; fonollá, fonollás. All. Fenchel; En. Fennel.)


Fenugrec, Fengrec, s. m., (lat. fenum graecum, foin grec) fénugrec, senegré, sorte de plante.

Am fenugrec coyt. Trad. d'Albucasis, fol. 36. 

Avec fénugrec cuit.

Semensa de li et de fengrec.

Rec. de recettes de médecine.

Semence de lin et de fénugrec.

(ESP. Alholva, fenogreco. CAT. MOD. Fenigrec, senigrec, alfolba.)

Fenugrec, Fengrec, s. m., (lat. fenum graecum, foin grec) fénugrec, senegré,

Fer, Ferr, Ferre, s. m., lat. ferrum, fer.

Eissamens cum l' azimans

Tira 'l fer e 'l fai levar.

Folquet de Marseille: Si cum selh. 

De même que l'aimant attire le fer et le fait lever. 

Armats de fust e de ferr' e d'acier.

(chap. Armats de fusta y de ferro y d' asser: acero.)

Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.

Armé de bois et de fer et d'acier. 

Una gran fals en guisa de fer de caval. Liv. de Sydrac, fol. 31. 

Une grande faux en forme de fer de cheval.

Fig. Non podon morir, coma si eran de fer. V. et Vert., fol. 14. 

Ne peuvent mourir, comme s'ils étaient de fer.

- Allusivement à la couronne de Lombardie.

Quan la corona del ferre 

Vendran drec... querre.

R. de Tors de Marseille: Ar es dretz. 

Quand la couronne de fer ils viendront directement... quérir.

Loc. prov. De mon mal aip conosc en ver 

Que bati fer freg ab martel. 

Deudes de Prades: En un sonet. 

Par ma mauvaise habitude je connais vraiment que je bats fer froid avec marteau.

Sel fabrega fer freg

Qui vol far ses dan son pro.

Rambaud de Vaqueiras: Guerra. 

Celui-là forge fer froid qui veut faire son profit sans dommage.

ANC. CAT. Ferre. CAT. MOD. Ferro. ANC. ESP. Fierro. ESP. MOD. Hierro. PORT. IT. Ferro. (chap. Ferro, ferros.)

2. Ferrolh, s. m., verrou.

Ab ferrolhs de fer lo portal fo fermatz.

(chap. En forrollats de ferro lo portal va sé tancat; forrollat.)

Roman de Fierabras, v. 4000. 

Avec verroux de fer le portail fut fermé. 

ESP. Cerrojo. PORT. Ferrolho. (chap. forrollat, forrollats.)

3. Ferrament, Ferramen, s. m., lat. ferramentum, ferrement, instrument, ouvrage de fer, arme.

Fargas bonas a agusar los ferraments. Cout. de Saussignac, de 1319.

(chap. Forges bones per a esmolá, afilá los ferramens, les ferramentes. 

A la Valensia de Vicente Blasco Ibáñez encara se díe: ¿portes ferramenta? Se referíe a la navalla.)

Forges bonnes à aiguiser les ferrements.

De sirurgia no sai, ni vuel sos feramens;

Per talhar, per cozer no fui anc aprendens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Je ne sais de chirurgie, ni veux ses instruments; pour tailler, pour coudre je ne fus oncques apprenant.

Piquas e palas e d'autres ferramens. Philomena. 

(chap. Piques y pales y datres ferramens, ferramentes.) 

Piques et pieux et d'autres armes.

CAT. ANC. ESP. PORT. Ferramenta. (ESP. MOD. Herramienta) 

IT. Ferramento. (chap. Ferramenta, ferramentes; ferramén, ferramens.)

4. Ferradura, s. f., ferrure. 

Una ferradura de caval.

(chap. Una ferradura de caball.)

Tit. de 1193. DOAT, t. CV, fol. 118. 

Une ferrure de cheval.

De cadu (cada) faure (favre, fabre), una ferradura de caval, cad an.

Tit. de 1246. Arch. du Roy., J. 326. 

De chaque forgeron, une ferrure de cheval, chaque année.

CAT. ANC. ESP. Ferradura. ESP. MOD. Herradura. PORT. Ferradura. 

IT. Ferratura. (chap. Ferradura, ferradures.)

5. Ferruga, s. f., limaille de fer.

Ferruga es limadura de ferr.

(chap. Ferruga (viruta) es llimadura de ferro.)

Eluc. de las propr., fol. 188.

Ferruga est limaille de fer.

6. Ferrer, s. m., ferronnier.

Ferrers e pelhisers e coirers.

Charte de Montferrand de 1248. 

Ferronniers et pelletiers et chaudronniers. 

CAT. ANC. ESP. Ferrer. ESP. MOD. Herrero. PORT. Ferreiro. (chap. Ferré, ferrés, ferrera, ferreres.)

7. Ferrater, s. m., ferronnier, marchand de fer.

Lo ferrater que aporta fer obrat.

(chap. Lo ferraté que porte ferro obrat, traballat.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXXI, fol. 343.

Le ferronnier qui apporte fer travaillé.

8. Ferrenc, adj., de fer.

Peyra en color ferrenca.

(chap. Pedra de coló ferrosa.)

Eluc. de las propr., fol. 185. 

Pierre de couleur de fer.

9. Ferrador, adj., propre à ferrer. 

Lo milhier de clavells ferradors.

(chap. Lo milená de claus de ferrá, ferradós.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 105. 

Le millier de clous à ferrer.

10. Ferrar, Ferar, v., ferrer. 

Dels quatre pes ferar. 

(chap. Ferrá dels cuatre peus : de les cuatre potes.)

Bertrand de Born: Un sirventes. 

Ferrer des quatre pieds. 

Part. pas. Es lo bossos tendutz, 

Que es be loncs e ferratz e adreitz e agutz.

Guillaume de Tudela. 

Est tendu le bélier, qui est bien long et ferré et droit et aigu.

- Garni de pierres, de cailloux. 

Ves un camin gran e ferat. Roman de Jaufre, fol. 7.

Vers un chemin grand et ferré. 

Mi geta d'aquest cami ferrat.

Roman de Fierabras, v. 1747.

Me tire de ce chemin ferré. 

ANC. FR. Avec bastons ferrats et non ferrats. 

Contes d'Eutrapel, fol. 134.

Du demourant avoient barbe rase et pieds ferrats.

Rabelais, liv. V, chap. 27.

ANC. ESP.

Ayer do me ferraba un ferrero maldito. 

Nunca en la mar entrarie con su nave ferrada.

Arcipreste de Hita, cop. 290 et 588. 

CAT. Ferrar. ESP. MOD. Herrar. PORT. Ferrar. IT. Ferrare. (chap. Ferrá: ferro, ferres, ferre, ferrem o ferram, ferréu o ferráu, ferren; 

ferrat, ferrats, ferrada, ferrades.)

11. Desferrar, Desferriar, v., déferrer, désenchaîner.

Mi desfer 

Lo ronsin... 

Del pe dreig.

Porcier: Seigner.

(chap. Me desferre lo rossí (caball) del peu dret : de la pota dreta.)

Me déferre le roussin... du pied droit. 

Vagan a la preyon Karlle desferriar. V. de S. Honorat. 

Qu'ils aillent à la prison désenchaîner Charles. 

Part. pas. subst. E Montferrat si solon refferrar 

Li desferratz.

Ogiers: Totz temps.

Dans Montferrat les déferrés ont coutume de se referrer.

ANC. ESP.

Témense, que las arcas les han de desferrar.

Arcipreste de Hita, cop. 1513. 

CAT. Desferrar. ESP. MOD. Desherrar. PORT. Desferrar. IT. Disferrare. (chap. Desferrá: desferro, desferres, desferre, desferrem o desferram, desferréu o desferráu, desferren; desferrat, desferrats, desferrada, desferrades. Desencadená, liberá.)

12. Dezenferrar, v., désenchaîner, délivrer.

De tot si dezenferra.

Bertrand de Born: Ieu chan. 

Se délivre de tout.

13. Referrar, Refferrar, v., referrer, ferrer de nouveau, remettre dans les fers.

Per referrar de un pe lo caval. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225. 

Pour referrer d'un pied le cheval. 

E Montferrat si solon refferrar 

Li desferratz.

Ogiers: Totz temps. 

Dans Montferrat les déferrés ont coutume de se referrer.

IT. Riferrare. (chap. Referrá, torná a ferrá: referro, referres, referre, referrem o referram, referréu o referráu, referren; referrat, referrats, referrada, referrades.)


Fer, adj., lat. ferus, farouche, sauvage, cruel, féroce. 

Con l'austor qu'es pres en l' aranh,

Qu' es fers tro s'es adomesjatz.

P. Vidal: Neu ni gel. 

Comme l'autour qui est pris dans le piége, qui est farouche jusqu'à ce qu'il s'est apprivoisé. 

Fin' amors m'asegura 

De la fera biza.

B. de Ventadour: Tant ai. 

Pur amour me garantit de la cruelle bise. 

Fig. Per que m'etz vos tan fers ni tan salvatges?

La Comtesse de Die: A chantar. 

Pourquoi m'êtes-vous si farouche et si sauvage? 

CAT. Fer. ESP. Fiero. PORT. Fero. IT. Fero, fiero. (chap. Furo, fiero, farruco, ferós com lo llop de la capucheta o caperucita, salvache, cruel.)

2. Feramens, adv., cruellement, durement.

Plan e sospira feramens.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Gémit et soupire cruellement.

ESP. IT. Fieramente. (chap. fieramen, furamen, farrucamen, ferosmen, salvachemen, cruelmen.)

3. Sobrefer, adj., très sauvage. 

Ja que sio sobrefers. Eluc. de las propr., fol. 259.

Quoiqu'ils soient très sauvages.

4. Fera, s. f., lat. fera, bête sauvage, bête féroce.

De serpens et autras feras habitada.

(chap. De serps y datres fieres habitada.)

Eluc. de las propr., fol. 158. 

Habitée par serpents et autres bêtes féroces.

5. Feram, s. m., animal sauvage, bête féroce.

Las bestias e 'ls ferams

Que, per set, gitavan grans brams.

(chap. Les besties y los ferams (afarams) que, per set, gitaben grans brams; gitá : expulsá, vomitá, traure, soltá, etc.)

Si del feram avez paor.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Les bêtes et les animaux sauvages qui, à cause de la soif, poussaient grands hurlements.

Si vous avez peur de la bête féroce.

6. Feroce, adj., lat. ferocem, féroce. 

De sancta Marta vos dic, que ven a Tarascon 

Per cassar et aucire I feroce dragon.

(chap. De Santa Marta tos dic, que va vindre a Tarascón per a cassá y matá un ferós dragó.)

V. de S. Madeleine. 

Vous dit de sainte Marthe, qu'elle vint à Tarascon pour chasser et tuer un féroce dragon.

CAT. Feros. ESP. Feroz, feroce. PORT. Feroz. IT. Feroce. (chap. ferós, ferosos, ferosa, feroses.)

7. Ferotgue, Ferogge, adj., féroce. 

Era tan grans e tan ferotgues.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 52.

Était si grand et si féroce.

Tan grans cas et ferogges que taurs, leos, elephans et autras feroggas bestias venso.

De cara plus ferogges.

Eluc. de las propr., fol. 163 et 70.

Chiens si grands et féroces qu'ils vainquent taureaux, lions, éléphants et autres bêtes féroces.

Plus féroces de figure.

CAT. Ferotje.

8. Feron, adj., féroce.

Lo feron Amalbec.

P. Cardinal: Sel que fes. 

Le féroce Amalbec.

9. Ferocitat, s. f., lat. ferocitatem, férocité, sévérité, courroux. 

Angels... contra 'ls malignes esperitz mostro ferocitat.

Denoto indignacio de coragge et ferocitat.

Eluc. de las propr., fol. 13 et 40. 

Les anges... montrent sévérité contre les malins esprits.

Dénotent indignation de coeur et courroux. 

CAT. Ferocitat. ESP. Ferocidad. PORT. Ferocidade. IT. Ferocità, ferocitate, ferocitade. (chap. Ferossidat.)

10. Feritat, Ferdat, Fertat, s. f., lat. feritatem, férocité, cruauté, sévérité. Lop.. pert sa feritat et audacia. Eluc. de las propr., fol. 254.

(chap. Lo llop... pert la seua ferossidat y audassia.)

Le loup... perd sa férocité et audace. 

Jorn de ferdat, jorn de pahor.

Contricio e penas ifernals. 

Jour de sévérité, jour de terreur. 

Ferabras d'Alichandre fo de mot gran fertat. 

Sarrazis lay avia qu' ero de gran fertat. 

Roman de Fierabras, v. 234 et 247.

Fierabras d'Alexandrie fut de moult grande cruauté. 

Il y avait là des Sarrasins qui étaient de grande férocité.

ANC. FR. Si ferit Meliatir... par telle fierté que... trencha jus.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 84. 

Deus leons vit de grant fierté.

Lai d'Haveloc, v. 421. 

Se attaignirent par telle fierté de lances qu'elles rompirent par pièces et par esclatz. 

Hist. de Gérard de Nevers, p. 120.

11. Ferocia, s. f., lat. ferocia, naturel sauvage, sauvagerie.

Taurs de India..., ligatz a figuier, laysho... ferocia.

Eluc. de las propr., fol. 259.

Taureaux d'Inde..., attachés à figuier, laissent... naturel sauvage. 

ESP. IT. Ferocia.

12. Ferezir, v., effaroucher, effrayer. 

Part. pas. Es l'arma marrida,

Tan trista es e ferezida.

Contricio e penas ifernals. 

L'âme est marrie, tant elle est triste et effrayée.

13. Feror, s. f., férocité, fureur, frayeur.

Venc vas lhui ab sa feror.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.

Il vint vers lui avec sa fureur. 

Als auzens y a gran feror.

Pierre d'Auvergne: De Dieu no. 

Pour les oyants il y a grande frayeur.

- Bête féroce.

Un desert plen de leos e de serpens e de ferors.

V. et Vert., fol. 50.

Un désert plein de lions et de serpents et de bêtes féroces.

14. Fereza, s. f., frayeur.

Agron gran fereza, que a pauc no yssiro de lur sen.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16.

Ils eurent grande frayeur, que peu s'en fallut s'ils ne sortirent de leur sens.

Si fos maritz, molt agra gran fereza. 

P. Cardinal: Ab votz. 

Si je fusse mari, j'aurais moult grande frayeur. 

CAT. Feresa.

15. Ferezos, adj., cruel, féroce. 

Lay si noyri gran temps uns ferezos dragons. V. de S. Honorat.

Là se nourrit long-temps un féroce dragon.

16. Ferienc, adj., bestial, charnel, carnassier.

Luxuria domda las ferrienchas pessas. Trad. de Bède, fol. 41. 

Luxure dompte les pensées charnelles.

17. Ferens, adj., féroce, carnassier. 

D' albanel, de gavanh, d'autres auzels ferens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

De hobereau, de goëland, d'autres oiseaux carnassiers.

18. Esferezir, Esferzir, v., courroucer, effrayer.

Quan l' au K. Martels, s' esferezic; 

De dol e de mal' ira totz negresic. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

Quand l'entend Charles Martel, se courrouça; de douleur et de mauvaise colère devint tout noir. 

Part. pas. Penedens, vergonhos, esferzitz, temeros.

G. Riquier: Si m fos. 

Repentant, honteux, effrayé, craintif. 

CAT. Esfereir.

19. Esferar, v., effrayer, effaroucher.

Mas el m' oblida, e s' esfera 

Per autra de mi.

G. Figueiras: L'autr'ier. 

Mais il m'oublie, et s'effarouche pour une autre que moi.

Fig. Tolh joven

E l' encaus e l' esfera.

Giraud de Borneil: De chantar. 

Ote gaîté et la chasse et l' effarouche.


Fera, s. f., lat. feria, fête, solennité.

Mil messas n'aug, e 'n proferi 

En feras lum de cera e d'oli.

A. Daniel: En est son. 

J'en entends mille messes, et j'en porte dans les fêtes lumière de cire et d'huile. 

CAT. ESP. PORT. IT. Feria. (chap. Festa, festes, día feriat, ferial, festiu.)

2. Ferial, adj., férial, de férie.

Ieu vi qu' us jorns ferials 

M'era miellers c' us Nadals.

Giraud de Borneil: Si m sentis. 

Je vis qu'un jour de férie m'était meilleur qu'un Noël.

ANC. FR. Leur fait commencer leur tragicomédie par une procession fériale.

Satyre Ménippée, p. 353. 

ESP. PORT. Ferial. IT. Feriale.

3. Feriar, v., férier, fêter. 

Part. pas. A certan jorn, en temps non feriat. 

Los jorns feriatz. Fors de Béarn, p. 1079 et 1097. 

A certain jour, en temps non férié. 

Les jours fériés. 

Dia feriat o no feriat.

Tit. de 1291. DOAT, t. CLXXV, fol. 210. 

Jour férié ou non férié.

ESP. Feriar. IT. Feriare. (chap. fé festa; festejá, que tamé es cortejá.)

martes, 2 de mayo de 2017

ensaginada

ensanginada, ensaginada, saginada, del sagí.

Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén de anís.

Generalmén se fan a basse de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli. (Estes són les favorites de Juaquinico Monclús)
 
ensaginada, sagí, grassa, gorrino, greix, manteca

a casa fesols de Beseit ne féen, m'en enrecordo del gust, anissat

Los anissos, anissets (Aniceto no) son com les llaós del fonoll

//

Comino, hinojo, Kümmel en alemán.

ensaginada



ensanginada, ensaginada, saginada, del sagí.

Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén o anís -

generalmén se fan a base de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli.


ensaginada, sagí, grassa, gorrino, greix, manteca

a casa fesols de Beseit ne feen, m'en recordo del gust, anissat

Los anissos, anissets (Aniceto no) son com les llaós del fonoll

comino, hinojo, Kümmel en alemán

ensaginada



ensanginada, ensaginada, saginada, del sagí.

Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén o anís -

generalmén se fan a base de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli.


ensaginada, sagí, grassa, gorrino, greix, manteca

a casa fesols de Beseit ne feen, m'en recordo del gust, anissat

Los anissos, anissets (Aniceto no) son com les llaós del fonoll

comino, hinojo, Kümmel en alemán

viernes, 21 de abril de 2017

fonoll, fenoll, cenollo, cenojo




fonoll, fonolls, fenoll, fenolls, fenollo, cenojo, cenollo, faeniculum vulgare, fenŭcŭlu – valensiá fenoll de rabosa,

fenolléz, fenoll minjat com a verdura, cenollet, mon pare sen fée moltes vegades escaldat en oli de oliva, la part de damún de terra, lo fonoll silvestre a Beseit no té casi o gens de bulbo.
hinojo, hinojos - La lengua valenciana muestra su raíz mozárabe en nombres botánicos como 'fenoll de rabosa', pues 'rabosa' (cat. guineu) sería “herencia mozárabe” (DECLLC, VII, p.24). Por cierto, el val. 'fenoll' es fiel al étimo latino fenŭcŭlu, no la corrupción catalana 'fonoll' que los colaboracionistas de la AVL han incluido en el Dicc. Normatiu Valencià. Colmeiro muestra la grafía correcta: “val. fenoll de rabosa” (p.61)


fonoll, fonolls, fenoll, fenolls, fenollo, cenojo, cenollo, faeniculum vulgare, fenŭcŭlu – valensiá fenoll de rabosa, anís, comí, comino
https://dcvb.iec.cat/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b5fp958a.gif
DCVB :
|| 1.   Planta umbel·lífera de l'espècie Foeniculum officinaleque es fa fins a 1'50 m. d'alçada, té el tronc dret, estriat i ramós, les fulles molt dividides en lacínies nombroses, filiformes i llargues; umbel·les de 15 a 20 radis sense involucre, flors grogues i fruit oblong; és planta aromàtica, freqüent en els camps i vinyets (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. hinojoSia-li donada aquesta aiuda feta de segó, malues e fenoll,Alcanyís Reg. pest. 20. Que úsia sovint del such del fonoll, Agustí Secr. 11. Els papallons revolen entre els fonolls del cementeri, Bertrana Herois 7. 


|| 2. Nom genèric de diferents plantes que es distingeixen pels següents noms específics: 
a) 
 Fonoll marí: l'espècie Crithmum maritimumde tronc gruixut, flexuós, de 10 a 30 cm., fulles carnoses amb segments linears-allançats, flors blanques verdoses en umbel·les de 15 a 20 radis angulosos; és aromàtica i abunda per totes les voreres de mar (or., val., bal.); cast. hinojo marino. Altra ampolla ab una liura mija de fenoll marí, doc. a. 1409 (Arx. Gral. R. Val.). Poden conduyr fonolls, fonolls marins, espàrechs, Agustí Secr. 133.


b) 
 Fonoll marí: l'espècie Inula crithmoides, de fulles carnoses, verdes, lineals, i flors grogues o vermelloses; es fa a maresmes i llocs salobrencs; cast. romero marino.


c) Fonoll pudent: l'espècie Anethum graveolens; cast. eneldo(V. anet, art. 1).
d) 
Fonoll de bou: l'espècie Conium maculatumcast. cicuta, perejil lobuno. (V. fonollassa).—
e) 
Fonoll de la Reina: el Mesembryanthemum tenuifolium, de fulles primes i volubles, que es conra en els jardins (Mall.).
f) 
Fonoll de prat: l'espècie Carum carvi, de 30 a 60 cm. d'alçada, de fulles bipinnades, dividides, umbel·les de vuit a setze radis desiguals, flors blanques (Cat., Val.); cast. alcaravea. (V. comí).
g) 
Fonoll d'aigua: l'espècie Phellandrium aquaticum (Val.).
h) 
Fonoll d'ovella: planta de 40 a 60 cm. d'alçada, de fulles semblants a les del fonoll comú, flor com un confitet, i d'aplicacions medicinals (Mall.).—


i) Fonoll grec: fenigrec (Men.). Vintiuna mota | de fonoi grec, codolada menorquina (ap. Camps Folkl. i, 174). 

|| 2. m. i f. Betzol, poc-seny (Mall.); cast. zopenco, bobalicón. «Hala, no sies fonoi!»«Aquesta al·lota és una fonoi». 

|| 3. Fonoll!: interj., variant eufèmica de fotre (pir-or., or., occ.). Ola, Pep, quant te fas per any!—Per any? Fonoll!, Bergue Fables 98. Devegades es completa l'exclamació dient fonoll marí!: Fonoy marí! no haver sigut més resolt!, Víct. Cat., Cayres 123.

Fonoll: llin. existent a Cubells, Mieres, Masnou, Barc., Igualada, Espluga de F., Valls, Blancafort, Agramunt, Albesa, Aranyó, etc. En el País Valencià hi ha la variant Fenoll (Atzaneta, Gandia, Dènia, Benejama, Benidorm, Elx, Novelda, El Pinós, Vilajoiosa, etc.).

    Refr.

—«Fonoll i ruda, fan sa vista aguda» (Men.).

    Fon.: 
funóʎ (Puigcerdá, Prats de Molló, Campmany, Martinet, Berga, Manresa, Granollers, Barc., Tarr., Valls); funóј (Ribes, Ripoll, Olot, Pobla de L., Bagà, Camprodon, Blanes, St. Feliu de G., Sóller, Men.); fonóј (Mall.); fənóʎ (Rosselló, Capcir); fenóʎ (occ., val.); fanóʎ (alg.); fənóј (Blanes, Mall.); funúʎ (Montlluís); funέʎ (Cadaqués); funέј (Cadaqués, Torroella de M., Figueres, Palafrugell, Llofriu, St. Feliu de G.).


    Var. form.: 
fonell (dialectal empordanès; és curiós d'observar que a l'Empordà hi ha gent que distingeix entre fonoll, que és el fonoll comú, i fonell marí o Crithmum maritimum).


    Var. ort. 
ant.: fenoyl (Nudr. cura ocels 12); fenoyll (Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 8); fanoll (Flos medic. 169); fanol (Flos medic. 245).
    Etim.: 
del llatí fenŭcŭlumat. sign. || 1. La forma dialectal fonell ve del llatí fenĭcŭlu.


https://es.m.wikipedia.org/wiki/Foeniculum_vulgare



El hinojo (Foeniculum vulgare) es la única especie del género Foeniculum. Se encuentra distribuida por las zonas templadas de todo el mundo, aunque nativa de la zona meridional de Europa, en especial la costa del mar Mediterráneo, donde crece en estado silvestre. Es una hierba perenne y sumamente aromática, cultivada para su empleo en gastronomía.

Fenellasa,Beceite, Beseit, Fenellassa

fonoll, fenoll, cenollo, cenojo




fonoll, fonolls, fenoll, fenolls, fenollo, cenojo, cenollo, faeniculum vulgare, fenŭcŭlu – valensiá fenoll de rabosa,

fenolléz, fenoll minjat com a verdura, cenollet, mon pare sen fée moltes vegades escaldat en oli de oliva, la part de damún de terra, lo fonoll silvestre a Beseit no té casi o gens de bulbo.
hinojo, hinojos - La lengua valenciana muestra su raíz mozárabe en nombres botánicos como 'fenoll de rabosa', pues 'rabosa' (cat. guineu) sería “herencia mozárabe” (DECLLC, VII, p.24). Por cierto, el val. 'fenoll' es fiel al étimo latino fenŭcŭlu, no la corrupción catalana 'fonoll' que los colaboracionistas de la AVL han incluido en el Dicc. Normatiu Valencià. Colmeiro muestra la grafía correcta: “val. fenoll de rabosa” (p.61)


fonoll, fonolls, fenoll, fenolls, fenollo, cenojo, cenollo, faeniculum vulgare, fenŭcŭlu – valensiá fenoll de rabosa, anís, comí, comino
https://dcvb.iec.cat/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b5fp958a.gif
DCVB :
|| 1.   Planta umbel·lífera de l'espècie Foeniculum officinaleque es fa fins a 1'50 m. d'alçada, té el tronc dret, estriat i ramós, les fulles molt dividides en lacínies nombroses, filiformes i llargues; umbel·les de 15 a 20 radis sense involucre, flors grogues i fruit oblong; és planta aromàtica, freqüent en els camps i vinyets (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. hinojoSia-li donada aquesta aiuda feta de segó, malues e fenoll,Alcanyís Reg. pest. 20. Que úsia sovint del such del fonoll, Agustí Secr. 11. Els papallons revolen entre els fonolls del cementeri, Bertrana Herois 7. 


|| 2. Nom genèric de diferents plantes que es distingeixen pels següents noms específics: 
a) 
 Fonoll marí: l'espècie Crithmum maritimumde tronc gruixut, flexuós, de 10 a 30 cm., fulles carnoses amb segments linears-allançats, flors blanques verdoses en umbel·les de 15 a 20 radis angulosos; és aromàtica i abunda per totes les voreres de mar (or., val., bal.); cast. hinojo marino. Altra ampolla ab una liura mija de fenoll marí, doc. a. 1409 (Arx. Gral. R. Val.). Poden conduyr fonolls, fonolls marins, espàrechs, Agustí Secr. 133.


b) 
 Fonoll marí: l'espècie Inula crithmoides, de fulles carnoses, verdes, lineals, i flors grogues o vermelloses; es fa a maresmes i llocs salobrencs; cast. romero marino.


c) Fonoll pudent: l'espècie Anethum graveolens; cast. eneldo(V. anet, art. 1).
d) 
Fonoll de bou: l'espècie Conium maculatumcast. cicuta, perejil lobuno. (V. fonollassa).—
e) 
Fonoll de la Reina: el Mesembryanthemum tenuifolium, de fulles primes i volubles, que es conra en els jardins (Mall.).
f) 
Fonoll de prat: l'espècie Carum carvi, de 30 a 60 cm. d'alçada, de fulles bipinnades, dividides, umbel·les de vuit a setze radis desiguals, flors blanques (Cat., Val.); cast. alcaravea. (V. comí).
g) 
Fonoll d'aigua: l'espècie Phellandrium aquaticum (Val.).
h) 
Fonoll d'ovella: planta de 40 a 60 cm. d'alçada, de fulles semblants a les del fonoll comú, flor com un confitet, i d'aplicacions medicinals (Mall.).—


i) Fonoll grec: fenigrec (Men.). Vintiuna mota | de fonoi grec, codolada menorquina (ap. Camps Folkl. i, 174). 

|| 2. m. i f. Betzol, poc-seny (Mall.); cast. zopenco, bobalicón. «Hala, no sies fonoi!»«Aquesta al·lota és una fonoi». 

|| 3. Fonoll!: interj., variant eufèmica de fotre (pir-or., or., occ.). Ola, Pep, quant te fas per any!—Per any? Fonoll!, Bergue Fables 98. Devegades es completa l'exclamació dient fonoll marí!: Fonoy marí! no haver sigut més resolt!, Víct. Cat., Cayres 123.

Fonoll: llin. existent a Cubells, Mieres, Masnou, Barc., Igualada, Espluga de F., Valls, Blancafort, Agramunt, Albesa, Aranyó, etc. En el País Valencià hi ha la variant Fenoll (Atzaneta, Gandia, Dènia, Benejama, Benidorm, Elx, Novelda, El Pinós, Vilajoiosa, etc.).

    Refr.

—«Fonoll i ruda, fan sa vista aguda» (Men.).

    Fon.: 
funóʎ (Puigcerdá, Prats de Molló, Campmany, Martinet, Berga, Manresa, Granollers, Barc., Tarr., Valls); funóј (Ribes, Ripoll, Olot, Pobla de L., Bagà, Camprodon, Blanes, St. Feliu de G., Sóller, Men.); fonóј (Mall.); fənóʎ (Rosselló, Capcir); fenóʎ (occ., val.); fanóʎ (alg.); fənóј (Blanes, Mall.); funúʎ (Montlluís); funέʎ (Cadaqués); funέј (Cadaqués, Torroella de M., Figueres, Palafrugell, Llofriu, St. Feliu de G.).


    Var. form.: 
fonell (dialectal empordanès; és curiós d'observar que a l'Empordà hi ha gent que distingeix entre fonoll, que és el fonoll comú, i fonell marí o Crithmum maritimum).


    Var. ort. 
ant.: fenoyl (Nudr. cura ocels 12); fenoyll (Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 8); fanoll (Flos medic. 169); fanol (Flos medic. 245).
    Etim.: 
del llatí fenŭcŭlumat. sign. || 1. La forma dialectal fonell ve del llatí fenĭcŭlu.


https://es.m.wikipedia.org/wiki/Foeniculum_vulgare



El hinojo (Foeniculum vulgare) es la única especie del género Foeniculum. Se encuentra distribuida por las zonas templadas de todo el mundo, aunque nativa de la zona meridional de Europa, en especial la costa del mar Mediterráneo, donde crece en estado silvestre. Es una hierba perenne y sumamente aromática, cultivada para su empleo en gastronomía.

Fenellasa,Beceite, Beseit, Fenellassa

fonoll, fenoll, cenollo, cenojo




fonoll, fonolls, fenoll, fenolls, fenollo, cenojo, cenollo, faeniculum vulgare, fenŭcŭlu – valensiá fenoll de rabosa,

fenolléz, fenoll minjat com a verdura, cenollet, mon pare sen fée moltes vegades escaldat en oli de oliva, la part de damún de terra, lo fonoll silvestre a Beseit no té casi o gens de bulbo.
hinojo, hinojos - La lengua valenciana muestra su raíz mozárabe en nombres botánicos como 'fenoll de rabosa', pues 'rabosa' (cat. guineu) sería “herencia mozárabe” (DECLLC, VII, p.24). Por cierto, el val. 'fenoll' es fiel al étimo latino fenŭcŭlu, no la corrupción catalana 'fonoll' que los colaboracionistas de la AVL han incluido en el Dicc. Normatiu Valencià. Colmeiro muestra la grafía correcta: “val. fenoll de rabosa” (p.61)


fonoll, fonolls, fenoll, fenolls, fenollo, cenojo, cenollo, faeniculum vulgare, fenŭcŭlu – valensiá fenoll de rabosa, anís, comí, comino
https://dcvb.iec.cat/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b5fp958a.gif
DCVB :
|| 1.   Planta umbel·lífera de l'espècie Foeniculum officinaleque es fa fins a 1'50 m. d'alçada, té el tronc dret, estriat i ramós, les fulles molt dividides en lacínies nombroses, filiformes i llargues; umbel·les de 15 a 20 radis sense involucre, flors grogues i fruit oblong; és planta aromàtica, freqüent en els camps i vinyets (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. hinojoSia-li donada aquesta aiuda feta de segó, malues e fenoll,Alcanyís Reg. pest. 20. Que úsia sovint del such del fonoll, Agustí Secr. 11. Els papallons revolen entre els fonolls del cementeri, Bertrana Herois 7. 


|| 2. Nom genèric de diferents plantes que es distingeixen pels següents noms específics: 
a) 
 Fonoll marí: l'espècie Crithmum maritimumde tronc gruixut, flexuós, de 10 a 30 cm., fulles carnoses amb segments linears-allançats, flors blanques verdoses en umbel·les de 15 a 20 radis angulosos; és aromàtica i abunda per totes les voreres de mar (or., val., bal.); cast. hinojo marino. Altra ampolla ab una liura mija de fenoll marí, doc. a. 1409 (Arx. Gral. R. Val.). Poden conduyr fonolls, fonolls marins, espàrechs, Agustí Secr. 133.


b) 
 Fonoll marí: l'espècie Inula crithmoides, de fulles carnoses, verdes, lineals, i flors grogues o vermelloses; es fa a maresmes i llocs salobrencs; cast. romero marino.


c) Fonoll pudent: l'espècie Anethum graveolens; cast. eneldo(V. anet, art. 1).
d) 
Fonoll de bou: l'espècie Conium maculatumcast. cicuta, perejil lobuno. (V. fonollassa).—
e) 
Fonoll de la Reina: el Mesembryanthemum tenuifolium, de fulles primes i volubles, que es conra en els jardins (Mall.).
f) 
Fonoll de prat: l'espècie Carum carvi, de 30 a 60 cm. d'alçada, de fulles bipinnades, dividides, umbel·les de vuit a setze radis desiguals, flors blanques (Cat., Val.); cast. alcaravea. (V. comí).
g) 
Fonoll d'aigua: l'espècie Phellandrium aquaticum (Val.).
h) 
Fonoll d'ovella: planta de 40 a 60 cm. d'alçada, de fulles semblants a les del fonoll comú, flor com un confitet, i d'aplicacions medicinals (Mall.).—


i) Fonoll grec: fenigrec (Men.). Vintiuna mota | de fonoi grec, codolada menorquina (ap. Camps Folkl. i, 174). 

|| 2. m. i f. Betzol, poc-seny (Mall.); cast. zopenco, bobalicón. «Hala, no sies fonoi!»«Aquesta al·lota és una fonoi». 

|| 3. Fonoll!: interj., variant eufèmica de fotre (pir-or., or., occ.). Ola, Pep, quant te fas per any!—Per any? Fonoll!, Bergue Fables 98. Devegades es completa l'exclamació dient fonoll marí!: Fonoy marí! no haver sigut més resolt!, Víct. Cat., Cayres 123.

Fonoll: llin. existent a Cubells, Mieres, Masnou, Barc., Igualada, Espluga de F., Valls, Blancafort, Agramunt, Albesa, Aranyó, etc. En el País Valencià hi ha la variant Fenoll (Atzaneta, Gandia, Dènia, Benejama, Benidorm, Elx, Novelda, El Pinós, Vilajoiosa, etc.).

    Refr.

—«Fonoll i ruda, fan sa vista aguda» (Men.).

    Fon.: 
funóʎ (Puigcerdá, Prats de Molló, Campmany, Martinet, Berga, Manresa, Granollers, Barc., Tarr., Valls); funóј (Ribes, Ripoll, Olot, Pobla de L., Bagà, Camprodon, Blanes, St. Feliu de G., Sóller, Men.); fonóј (Mall.); fənóʎ (Rosselló, Capcir); fenóʎ (occ., val.); fanóʎ (alg.); fənóј (Blanes, Mall.); funúʎ (Montlluís); funέʎ (Cadaqués); funέј (Cadaqués, Torroella de M., Figueres, Palafrugell, Llofriu, St. Feliu de G.).


    Var. form.: 
fonell (dialectal empordanès; és curiós d'observar que a l'Empordà hi ha gent que distingeix entre fonoll, que és el fonoll comú, i fonell marí o Crithmum maritimum).


    Var. ort. 
ant.: fenoyl (Nudr. cura ocels 12); fenoyll (Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 8); fanoll (Flos medic. 169); fanol (Flos medic. 245).
    Etim.: 
del llatí fenŭcŭlumat. sign. || 1. La forma dialectal fonell ve del llatí fenĭcŭlu.


https://es.m.wikipedia.org/wiki/Foeniculum_vulgare



El hinojo (Foeniculum vulgare) es la única especie del género Foeniculum. Se encuentra distribuida por las zonas templadas de todo el mundo, aunque nativa de la zona meridional de Europa, en especial la costa del mar Mediterráneo, donde crece en estado silvestre. Es una hierba perenne y sumamente aromática, cultivada para su empleo en gastronomía.

Fenellasa,Beceite, Beseit, Fenellassa