Mostrando entradas con la etiqueta home. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta home. Mostrar todas las entradas

lunes, 8 de abril de 2024

Lexique roman; Hom, Home, Om - Enhonest


Hom, Home, Om, s. m., lat. homo, homme.

Qui mais val mais fay de falhimen,

Can falh en re, que us homs ses valor.

B. Carbonel: Per espassar.

Celui qui vaut davantage fait plus de faute, quand il manque en rien, qu'un homme sans valeur. 

Al lial hom donarai un bezan,

Si 'l deslials mi dona un clavelh.

(chap. Al leal home (li) donaré un besán (moneda, Bizancio), si lo desleal me done un clau o tacha.)

P. Cardinal: Tos temps azir. 

Au loyal homme je donnerai un besant, si le déloyal me donne un clou.

ANC. FR. Se on le devoit croire, selonc ce que il estoit propres homs, ou selon ce que il estoit filz adoptis de Dieu le père.

Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 244. 

Nus homs ne se teneit à une fame espose. Roman de Rou, v. 770.

Du premier hom 

L'histoire avon.

Blason des Faulces amours, p. 248.

ANC. ESP. No aventures mucho tu riqueza

Per consejo de ome que ha pobreza. 

Hist. du conte de Lucanor. Hist. de la Poés. esp., t. I, p. 97.

Hom s'employa comme pronom indéfini:

Li deu far om so aniversari. Titre vers 1090.

On lui doit faire son anniversaire.

Il est si évident que l' on du français actuel vient de l' hom, om roman, que dans les troubadours cet hom se combine avec le pronom personnel:

Mas ja no s cug hom qu'ieu m' abays.

P. Vidal: A per pauc de. 

Mais que jamais on ne se pense que je m'abaisse. 

Quant el s'irais, e vei c' om no s castia. 

G. Faidit: Cascus hom. 

Quand il s'irrite, et voit qu'on ne se corrige pas. 

ANC. FR. Quant prez erent de cel endreit 

Come hom pierre jeter porreit. 

Roman de Rou, v. 6702.

Une chançon tote de Rome,

Onques si bele n'oï home.

Roman du Renart, t. III, p. 47. 

Les adultères n'avoient bon temps et home n'osoit attenter sacrilége de corrompre une vierge.

F. P. Crespet, De l'excell. de Virg. et Chast. 

ANC. CAT. E per amor pot ser hom ignocentz. 

Ausias March: Si cum un. 

ANC. ESP. La cosa que omne tiene treinta annos 

En paz. Fuero Juzgo, lib. X, tit. II, §.6. 

ANC. PORT. Que ome perdera per ren 

Coita d' amor. 

Cancioneiro de collegio dos nobres, fol. 46. 

ANC. IT. Vien peccato di gola,

Ch' uom chiama ghiottornia.

Brunetto Latini, Tesoretto, 26.

Le professeur Ben. Perotti, traducteur de l'Histoire littéraire de l'Italie par Ginguené, ayant employé l'expression uom dans ce sens indéfini, en disant: Uom sa, uom vede, uom sente, des critiques lui ont reproché d'avoir réhabilité cette ancienne acception. Voyez Biblioteca Italiana, nov. 1823, p. 249.

Loc. Anc hom de carn non ac ira maior.

Deudes de Prades: El temps d' estiu. 

Oncques homme de chair n'eut tristesse plus grande.

D' autres miracles moutz 

Don hom carnals no sap fi.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera. 

D'autres miracles nombreux dont homme charnel ne sait la fin.

Fon pueys lo Reis glorios 

Hom carnals, de peccatz blos.

Guillaume de S. Didier: Aissi cum a. 

Fut ensuite le Roi glorieux homme charnel, exempt de péchés.

Coma son homes de mar. V. et Vert., fol. 54. 

Comme sont hommes de mer.

Briguet com los bons homes de cort, et apres tot so qu'el pot.

V. de Sordel. 

Il fraya avec les bons hommes de cour, et apprit tout ce qu'il put.

- Homme-lige, vassal.

Seretz home delh comte de Tholosa, et ad elh seretz obediens.

Philomena. 

Vous serez homme du comte de Toulouse, et à lui vous serez obéissant.

Fig. Sos amicx e sos servire

E sos homs suy e serai.

Hugues de S. Cyr: Aissi cum es. 

Son ami et son serviteur et son homme je suis et serai.

Vostr' om sui en totas sazos.

G. Faidit: Ab chantar. 

Je suis votre homme en toutes saisons. 

ANC. FR. Je sui vostre homs et vos mes sire. 

Roman du Renart, t. II, p. 307. 

CAT. MOD. Home. ESP. MOD. Hombre. PORT. MOD. Homem. 

IT. MOD. Uomo. (chap. Home, homens.)

2. Gentils hom, s. m., gentilhomme.

Si el es filhs d' aital hom que es fort gentils om.

Trad. du Code de Justinien, fol. 98. 

S'il est fils de tel homme qui est fort gentilhomme. 

Gentils hom era, fils d'un cavallier que non era rics.

V. de Guillaume Adhémar.

Était gentilhomme, fils d'un cavalier qui n'était pas riche.

ANC. FR.

Laboureurs vit repaistre en leurs maisons 

Sans craincte ou pour, plus fiers que gentilz homs.

Clément Marot, t. V, p. 61. 

CAT. Gentil home. ESP. Gentilhombre. PORT. Gentil-homem. 

IT. Gentiluomo. (chap. Gentilhome, gentilhomens; A Aragó se solíe di rico ome, ricos omes.)

3. Homenes, Omenes, s. m., hommage.

Que 'l vengues, 

Mas juntas, far homenes.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben. 

Que je lui vinsse, mains jointes, faire hommage. 

Mi dons, per sa franchesa gran, 

Plac e receup mon omenes.

Peyrols: Ieu non lauzarai. 

Ma dame, par sa franchise grande, agréa et reçut mon hommage.

(chap. Homenache, homenaches; homenaje, homenajes; sagramén, sagramens.)

4. Omenesc, s. m., hommage.

Carta col rei reconosc qu'el sagramen que li fon fag, li fes hom ses omenesc. Cartulaire de Montpellier, fol. 160. 

Charte comme le roi reconnut que le serment que lui fut fait, on lui fit sans hommage.

5. Homenatge, Homenage, Omenage, s. m., hommage.

S' eu fos seigner, ja no m feir' homenatge 

Adrechamen, car sai qu'el no 'l tenria.

Lanfranc Cigala: Estiers mon grat. 

Si je fusse seigneur, jamais il ne me ferait hommage directement, car je sais qu'il ne le tiendrait pas. 

Vuelh que totz li fassan homenage. Philomena. 

Veut que tous lui fassent hommage. 

Fig. Ella lo pres per son cavallier, e receup son homenatge.

V. de Raimond Jordan. 

Elle le prit pour son chevalier, et reçut son hommage.

Pueis vi mon humil semblan, 

E receup mon homenatge.

G. Faidit: Sitot ai. 

Puis elle vit mon humble manière, et reçut mon hommage.

Com s' ieu l' agues fait certan omenage. 

Peyrols: D' un bon vers. 

Comme si je lui eusse fait sûr hommage. 

CAT. Homenatge. ESP. Homenage (homenaje). PORT. Homenagem. 

IT. Omaggio. (chap. Homenache, homenaches; homenaje, homenajes; sagramén, sagramens.)

6. Homecida, Omicida, s. m., lat. homicida, homicide, meurtrier. 

No sias homecida de tu mezeys.

(chap. No sigues homissida de tú mateix; no te suissidos; v. suissidá.)

V. et Vert., fol. 21. 

Ne sois pas homicide de toi-même.

- Meurtre.

Lo VII peccat fo omicida. Hist. abr. de la Bible, fol. 2. 

Le septième péché fut homicide. 

CAT. ESP. PORT. Homicida. IT. Omicida. (chap. homissida, homissides.)

7. Homicidi, Omicidi, s. m., lat. homicidium, homicide, meurtre. Mesclas e bregas,... contensos et omicidis. 

Apres sego s'en motas ves homicidis.

V. et Vert., fol. 22 et 11. 

Querelles et disputes,... contestations et homicides.

Après s'en suivent nombreuses fois homicides. 

CAT. Homicidi. ESP. PORT. Homicidio. IT. Omicidio. (chap. Homissidi, homissidis; assessinat, assessinats.)

- Meurtrier.

Homicidi e lauzengier...

Homicidi e traidor.

Marcabrus: Pus mos. 

Homicides et médisants... 

Homicides et traîtres.

(chap. Homissida, homissides; assessino, assessinos. ESP. Homicida.)

8. Homicidier, s. m., homicide, meurtrier.

Als homicidiers, als fornicadors.

(chap. Als homissides, als fornicadós.)

Trad. de la Ire Ép. de S. Paul à Timothée.

Aux homicides, aux fornicateurs.

ANC. CAT. Homicidiari. IT. Omicidiario. (chap. Homissida, homissides.)

9. Prohome, Prosom, s. m., lat. prudens homo, prud'homme.

Lo jutges las deu far commandar en garda d' un prohome estranh.

Trad. du Code de Justinien, fol. 21. 

Le juge doit les faire recommander en la garde d'un prud'homme étranger.

L'aigua si part sus el gravier, 

Lo prosoms mes dedins sos pes.

V. de S. Honorat. 

L'eau se sépare sur le gravier, le prud'homme mit ses pieds dedans. 

ANC. FR. Fet Renart, qar tu es prodom. Roman du Renart, t. I, p. 196. Mais puis sera prodons et sages. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 369. 

ANC. CAT. Prohom. ESP. Prohombre. (chap. Prohome, prohomens.)

10. Prodomia, s. f., prud'hommie, bonté, probité.

Paire, en vos non es prodomia. Chronique d'Arles. 

Père, en vous n'est pas prud'hommie.

11. Bonomia, s. f., bonhomie, douceur, bonté.

Un evesque mot sant e de gran bonomia. 

Complida de vertut e de gran bonomia. 

V. de S. Honorat.

Un évêque moult saint et de grande bonhomie.

Accomplie de vertu et de grande douceur.

12. Human, Uman, adj., lat. humanus, humain.

Deslivrar d'infern trastot l' uman linhatge. V. de S. Honorat.

Délivrer d'enfer toute l'humaine race.

Pres per nos carn humana.

(chap. Va pendre per natros carn humana.)

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Prit pour nous chair humaine.

CAT. Humá. ESP. PORT. Humano. IT. Umano. (chap. Humá, humans o humano, humans; humana, humanes.)

13. Humanal, Umanal, adj., humain.

Per tu es sobronrada 

Tota l' umanals lignada.

G. Riquier: Sancta Verges. 

Par toi est surhonorée toute l'humaine lignée. 

El penra en lhieis humanal natura. Liv. de Sydrac, fol. 90. 

Il prendra en elle humaine nature.

ANC. CAT. ANC. ESP. Humanal.

14. Humanalmen, adv., humainement.

Una emage de Nostre Senhor, no... facha humanalmen, mas per vertut de Dieu. Cat. dels apost. de Roma, fol. 36.

Une image de Notre Seigneur, non... faite humainement, mais par vertu de Dieu.

Humanalment passant d'aquest setgle en l'autre.

Tit. de 1333. DOAT, t. XLIII, fol. 33.

Passant humainement de ce monde dans l'autre.

15. Humanat, adj., humanisé, devenu homme. 

El filh, en quant que es humanat et incarnat. Eluc. de las propr., fol. 8.

Le fils, en tant qu'il est humanisé et incarné.

(chap. Humanisat, convertit en home.)

16. Humanitat, Umanitat, s. f., lat. humanitatem, humanité. 

Aperteno a Jhesu Christ, cant a ssa humanitat. V. et Vert., fol. 4. Appartiennent à Jésus-Christ, quant à son humanité. 

Car selh qu' anc no fes peccat, 

Venc suffrir humanitat 

E mort desotz Pons Pilat.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

Car celui qui jamais ne fit péché, vint souffrir humanité et mort dessous Ponce-Pilate.

- Charité, douceur.

No fai umanitat als paubres. Trad. de Bède, fol. 64. 

Ne fait pas charité aux pauvres. 

CAT. Humanitat. ESP. Humanidad. PORT. Humanidade. IT. Umanità, umanitate, umanitade. (chap. Humanidat, humanidats; v. humanisá: humaniso, humanises, humanise, humanisem o humanisam, humaniséu o humanisáu, humanisen; humanisat, humanisats, humanisada, humanisades.)


Honor, Onor, s. f., lat. honor, honneur, avantage.

Ja mos chantars no m'er honors.

B. de Ventadour: Ja mos. 

Jamais mon chanter ne me sera honneur.

Gran ben e gran honor 

Conosc que Dieus me fai, 

Qu' ieu am la belazor 

Et elha me, so sai.

B. de Ventadour: Pus mi preiatz. 

Grand bien et grand honneur je connais que Dieu me fait, vu que j'aime la plus belle et elle moi, je le sais. 

Loc. Cant el vi que venia,

Salh en pes per far m' onor.

Gui d'Uisel: L'autre jorn. 

Quand il vit que je venais, il saute en pied pour me faire honneur.

Prép. comp. En honor del Paire en cui es 

Totz poders e tota vertatz. 

Pons de Capdueil: En honor. 

En honneur du Père en qui est tout pouvoir et toute vérité.

ANC. FR. Moult li portent tuit grant honor. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 234.

- Dignité, bénéfice, droits honorifiques, fonds, terre, domaine, patrimoine. 

E 'l reys de cu ieu tenc m' onor.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Et le roi de qui je tiens ma terre. 

Que m renda m' onor e tot mo fieu. 

Mi renda en sa honor ces ni tolieu. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88 et 72. 

Qu'il me rende mon bénéfice et tout mon fief. 

Me rende en son domaine cens et tonlieu. 

Honor dotal no s pot alienar. Petit Thalamus de Montpellier, p. 69. 

Fonds dotal ne se peut aliéner. 

Fig. et allusiv. D'aver l' onor e 'l fieu

Que han tos los cors sancs que moriron per Dieu.

V. de S. Honorat. 

D' avoir la dignité et le fief qu'ont tous les corps saints qui moururent pour Dieu. 

ANC. FR. Jà n'aura ne bien ne honor.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 370. 

Ci sunt venu Sarrazin d'outre-mer 

Qui bien nos cuident de nos honors geter. 

Roman d'Agolant. Bekker, p. 185. 

CAT. ESP. PORT. Honor. IT. Onore. (chap. Honor, honors; v. honorificá, honrá.)

2. Honransa, Onransa, s. f., honneur. 

Er lo pro meus, e vostra l' onransa. 

Aimeri de Peguilain: Hom ditz.

Sera mien le profit, et votre l'honneur.

Si domneys e cortejars no fos,

No fora pretz ni servirs ni honransa. 

P. Raimond de Toulouse: Tos temps aug. 

Si galanterie et courtiser ne fût, ne serait mérite ni servir ni honneur.

- Accueil, éloge.

No m tardasetz hueimais vostra honransa, 

S' aver la dei.

Giraud le Roux: Nulhs hom. 

Que vous ne me retardassiez désormais votre accueil, si je dois l'avoir.

L'autre fan, senes sal, 

Coblas, sirventes, dansas; 

... Cuian honransas 

Penre per lur trobar.

G. Riquier: Pus Dieu. 

Les autres font, sans sel, couplets, sirventes, danses;... ils pensent recueillir des éloges pour leur trouver.

- Hommage.

Pois li darem del vi en luoc d' onransa. 

Lanza: Emperador. 

Puis nous lui donnerons du vin en lieu d' hommage. 

ANC. IT. Onranza.

3. Honrament, Onramen, s. m., considération, politesse, égard, respect.

Las! qui sabra mais tan entieiramens 

Far ad autrui honramens ni honor.

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc chantiei. 

Hélas! qui saura désormais aussi entièrement faire à autrui considération et honneur.

Quar us belhs honramens

Val mais q' un don petitz.

Giraud de Calanson: El mon non. 

Car une belle politesse vaut mieux qu'un petit don.

- Honneur, gloire.

Quascun jorn creyssetz vostr' onramen. 

Pons de la Garde: D'un sirventes. 

Chaque jour vous accroissez votre honneur. 

Car an mes tot so per qu' om vai pueian 

En honrament et en pretz, en soan.

B. Calvo: Ab gran dreg. 

Car ils ont mis en mépris tout ce par quoi on va montant en gloire et en mérite.

- Avantage, profit.

C' apres lo joy me vengues l' onramen. 

G. Faidit: Anc no m parti. 

Qu'après la joie me vînt le profit.

Onramens grans cre que 'l n' eschai

A celh que sab en patz sufrir 

Son dan.

P. Raimond de Toulouse: Us novels. 

Grand avantage je crois qu'il lui en échoit à celui qui sait souffrir en paix son dommage.

- Domaine, terre.

Demandatz al rey tot l' onramen 

De lai d' Urgelh, que soliatz tener.

Bertrand de Born: Un sirventes farai. 

Demandez au roi tout le domaine au-delà d'Urgel, que vous aviez coutume de tenir. 

ESP. Honramiento. (chap. Honramén, honramens.)

4. Honrador, s. m., qui honore, adorateur.

Com servidor et honrador de Dieu. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 16.

Comme serviteur et adorateur de Dieu. 

ESP. PORT. Honrador. (chap. Honradó, honradós, honradora, honradores.)

5. Honoros, adj., du lat. honorificus, honorable.

Totz bos ayps, per qu' estatz honoros

E fis e cars e valens sobr' els bos.

Arnaud de Marueil: A gran honor. 

Toutes les bonnes qualités par lesquelles vous êtes honorable et fidèle et cher et méritant sur les bons.

CAT. Honros. ANC. ESP. Honoroso. ESP. MOD. PORT. Honroso. 

(chap. Honrós, honrosos, honrosa, honroses; honorífic, honorifics, honorífica, honorífiques; honorable, honorables.)

6. Honorable, Honrable, Ondrable, adj., lat. honorabilem, honorable.

So es qu' el sia plus honorables dels altres. Trad. de Bède, fol. 63. 

C'est-à-dire qu'il soit plus honorable que les autres.

Si non cuia que li sia honrabla. V. et Vert., fol. 31.

S'il ne pense pas qu'elle lui soit honorable.

Del ondrable senhor. Tit. de 1402, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

De l' honorable seigneur.

A lo honorable home Johan. Tit. de 1464, de Bordeaux. Bibl. Monteil. 

A l' honorable homme Jean. 

CAT. ESP. Honorable. IT. Onorevole.

7. Honoriu, adj., remarquable, distingué.

Ma don' a pretz honoriu.

P. Vidal: Be m pac. 

Ma dame a mérite distingué.

8. Honorar, Honrar, Onrar, Hondrar, Ondrar, v., lat. honorare, honorer.

Qui honora son paire s' esjauzira de sos fils. Trad. de Bède, fol. 70. 

Qui honore son père se réjouira de ses fils. 

Gran ren pogra d'autras donas honrar.

Arnaud de Marueil: Anc vas amor. 

Beaucoup d'autres dames je pourrais honorer. 

Tant cantet d' ela, e tant la onret e la servi que la domna se laisset envolar ad el. V. de Pierre de Maensac. 

Tant chanta d'elle, et tant l'honora et la servit que la dame se laissa enlever par lui. 

Part. pas. Mas volon mort onrada que viure aunidamen. 

Guillaume de Tudela. 

Ils veulent plus mort honorée que vivre honteusement. 

ANC. FR. Mult sunt honuret li tuen ami.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 138. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Honorar. CAT. MOD. ESP. MOD. PORT. Honrar.

IT. Onorare. (chap. Honrá: honro, honres, honre, honrem o honram, honréu o honráu, honren; honrat, honrats, honrada, honrades.)

9. Honradamen, adv., honorablement.

Ella lo fetz honradamen sepellir en la maison del Temple de Tripol.

V. de Geoffroi Rudel. 

Elle le fit honorablement ensevelir dans la maison du Temple de Tripoli

CAT. Honradament. ESP. PORT. Honradamente. (chap. Honradamen.)

10. Honoradamen, adv., honorablement.

Me fai entr' els pus vieure mot honoradamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Me fait vivre entre eux beaucoup plus honorablement.

CAT. Honorablement. ESP. Honorablemente. IT. Onorevolmente.

(chap. Honorablemen.)

11. Honorificar, v., lat. honorificare, rendre honneur, honorer.

Qual que sia que a me aura aministrat, mon payre lo honorificara.

Frag. de trad. de la Passion. 

Quel qui soit qui m'aura servi, mon père lui rendra honneur.

ANC. FR. Vous avez trouvé le moyen de faire que ceste place-cy, laquelle de soy est assez refusable, soit maintenant honorifiée.

Macault, Trad. des Apophtegmes, fol. 44.

CAT. ANC. ESP. Honorificar. IT. Onorificare. (chap. Honorificá.)

12. Deshonor, Desonor, s. f., déshonneur.

En gran deshonor

Ne venra sa corona.

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

En grand déshonneur en viendra sa couronne. 

Loc. Anc no ill fi desonor.

P. Bremond Ricas Novas: Lo bels. 

Jamais je ne lui fis déshonneur. 

Sitot lop m' apellatz, 

No m' o tenh a deshonor.

P. Vidal: De chantar. 

Quoique vous m'appeliez loup, je ne le tiens pas à déshonneur. 

ANC. FR. Icil te gart de deshonor.

Roman du Renart, t. II, p. 78. 

CAT. ESP. Deshonor. IT. Disonore. (chap. Deshonor, deshonors; 

v. deshonorá, deshonrá.)

13. Deshonransa, Desonransa, s. f., déshonneur, opprobre. 

Car clergue e sel de Fransa

Prezon pauc la desonransa.

Palazis: Si col flacs. 

Car les clercs et ceux de France prisent peu le déshonneur.

Qui volra venjar la deshonransa

Qu'elh pres per nos, quan sus la crotz fo mes. 

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Qui voudra venger l' opprobre qu'il prit pour nous, quand il fut mis sur la croix. 

ANC. FR. Sa honte e sa deshonorance. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 169. 

ANC. CAT. Desonranza. (chap. Deshonransa, deshonranses; deshonor.)

14. Desonorar, Deshonrar, Deshondrar, Desonrar, Desondrar, v., déshonorer, outrager.

Aitals hom Dieu desonora. Brev. d'amor, fol. 140.

Un tel homme outrage Dieu.

Greu er que no us deshondre.

P. Vidal: No m fay chantar. 

Il sera difficile qu'il ne vous déshonore. 

Part. pas. Mas vueilh murir qe viure desonratz.

Blacasset: Gerra mi play.

Plus je veux mourir que vivre déshonoré.

La crestiantatz era estada desonrada. V. de Folquet de Marseille.

La chrétienté avait été déshonorée.

CAT. Deshonrar. ANC. ESP. Deshonorar. ESP. MOD. PORT. Deshonrar. 

IT. Disonorare. (chap. Deshonrá.)

15. Desonradament, Desondradamens, adv., d'une manière déshonorante, honteusement.

Amenat fora mot desonradament. Hist. abr. de la Bible, fol. 70. 

Amené dehors moult honteusement.

Menat mot desondradamens. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30. 

Mené moult malhonnêtement.

(chap. Deshonradamen.)

16. Endesonrar, v., déshonorer. 

Part. pas. Per totz tengutz... 

Endesonratz.

Esperdut: Qui non. 

Par tous tenu... déshonoré.

17. Sobronrar, v., surhonorer, honorer beaucoup.

Part. pas. Aissi quon es sobronrada

La maire del Salvador.

G. Riquier: Aissi quon es. 

Ainsi comme est surhonorée la mère du Sauveur.

(chap. Sobrehonrá; sobrehonrat, sobrehonrats, sobrehonrada,  sobrehonrades.)

18. Honestat, Honestetat, s. f., lat. honestatem, honnêteté, vertu.

En la honestat de matremoni. 

Si no fos per la honestetat de matremoni e del sagramen.

(chap. Si no fore per la honestidat de matrimoni y del sacramén.)

V. et Vert., fol. 91 et 92.

En l' honnêteté au mariage.

Si ne fût pour l' honnêteté de mariage et du sacrement.

Prov. Honestat non porta costalier.

B. Carbonel: Per espassar. 

Vertu ne porte pas coutelas.

ANC. CAT. Honestat. CAT. MOD. Honestetat. ANC. ESP. Honestad. 

ESP. MOD. Honestidad. PORT. Honestidade. IT. Onestà, onestate, onestade. (chap. Honestidat, honestidats.)

19. Honest, adj., lat. honestus, honnête, vertueux, poli.

Pueys fai cara mout honesta.

(chap. Pos fa cara mol honesta; fé cara : tindre la cara de.)

P. Cardinal: Qui ve gran. 

Puis fait mine moult honnête.

Car es tan de bon aire,

Franch' et umils et honesta.

G. Adhemar: Be m'agr'ops. 

Car elle est si débonnaire, franche et modeste et vertueuse.

O ell es pus honestz que los autres, o ell es faula et ysquern e dirrizio de tot lo poble. V. et Vert., fol. 97. 

Ou il est plus vertueux que les autres, ou il est la fable et la raillerie et la dérision de tout le peuple. 

CAT. Honest. ESP. PORT. Honesto. IT. Onesto. (chap. Honest, honests u honestos, honesta, honestes.)

20. Honestamen, adv., honnêtement, convenablement.

Aqui sio li lieh establit honestamen.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 27. 

Là soient les lits établis convenablement. 

CAT. Honestament. ESP. PORT. Honestamente. IT. Onestamente. 

(chap. Honestamen.)

21. Dezonestat, Deshonestetat, s. f., déshonnêteté, malhonnêteté, grossièreté. 

Ses far dezonestat. Leys d'amors, fol. 41. 

Sans faire malhonnêteté.

Vilanas paraulas que tornon en ribaudias et en deshonestetat.

V. et Vert., fol. 84. 

Vilaines paroles qui tournent en débauches et en déshonnêteté.

ANC. ESP.

Toda monia que face tan grand desonestat. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 549. 

CAT. Deshonestedat. ESP. MOD. Deshonestidad. PORT. Deshonestidade. IT. Disonestà, disonestate, disonestade. (chap. Deshonestidat, deshonestidats.)

22. Deshonest, adj., déshonnête, malhonnête, grossier.

Per servizis deshonestz, donon las prebendas de sancta Glieya.

Per deshonestas paraulas.

(chap. Per deshonestes paraules.)

V. et Vert., fol. 16 et 3. 

Pour services déshonnêtes, ils donnent les prébendes de sainte Église.

Par déshonnêtes paroles. 

CAT. Deshonest. ESP. PORT. Deshonesto. IT. Disonesto. 

(chap. Deshonest, deshonests o deshonestos, deshonesta, deshonestes.)

23. Deshonestamen, adv., déshonnêtement, malhonnêtement.

Tracta l'autre deshonestamens. 

Sovens s' en paro e s'en aparelhon plus vanamens e plus deshonestamens. 

V. et Vert., fol. 92 et 18. 

Traite l'autre malhonnêtement. 

Souvent elles s'en parent et s'en apprêtent plus vainement et plus déshonnêtement. 

CAT. Deshonestament. ESP. PORT. Deshonestamente. 

IT. Disonestamente. (chap. Deshonestamen.)

24. Enhonest, adj., lat. inhonestus, inconvenant, malhonnête.

Injusta deffensa e enhonesta. L'Arbre de Batalhas, fol. 113.

(chap. Injusta defensa e inhonesta.)

Défense injuste et inconvenante.

ESP. Inhonesto. IT. Inonesto. (chap. Inhonest, inhonests o inhonestos,  inhonesta, inhonestes : deshonest, etc.)

miércoles, 2 de diciembre de 2020

OCTAVA JORNADA.

OCTAVA JORNADA.

Escomense la octava jornada del Decameron, a la que, daball del gobern de Laureta, se raóne sobre consevol burla que se fan en frecuénsia la dona al home, o lo home a la dona, o un home a un atre.

Ya a la punta dels mes alts montes apareixíen, lo domenge pel matí, los rayos del sol lluén, y, desaparegudes totes les umbríes, se veen be totes les coses, cuan la reina, eixecánse, en la seua compañía un ratet per les herbetes bañades de rosada van caminá, y después cap a la mitat de tersia, visitán una iglesia veína, an ella van sentí lo ofissi; y tornán cap a casa, después que en alegría y festa van minchá, van cantá y ballá un rato, y después, lissensiats per la reina, los que van volé aná a descansá, van pugué féu. Pero habén lo sol passat ya lo sírcul meridiano, cuan la reina va voldre, per a lo acostumat novelá se van assentá tots jun a la bella fon, y per orde de la reina aixina va escomensá Neifile:

jueves, 20 de diciembre de 2018

TERSERA JORNADA. NOVELA NOVENA

Giletta de Narbona cure al rey de Fransa de una fístula; li demane per home a Beltramo del Rosselló, que, casánse en ella contra la seua voluntat, a Florencia sen va enfadat; aon, festeján a una jove, en ves de esta, Giletta se gite en ell y té de ell dos fills, pel que ell, después, sentín amor per nella, la pren com dona.

Quedabe, al no vóldre negá lo seu privilegio a Dioneo, sol la Reina per contá la seua história, pel que, ésta, sense esperá a sé solisitada per los seus, tota amorosa, va escomensá a parlá:
¿Quí contará ara una história que parégue bona, habén escoltat la de Laureta?

Alguna ventaja ha sigut que ella no fore la primera, que después poques de les atres mos hagueren agradat, y aixina espero que passo en les que esta jornada queden per contá. Pero sígue com sígue, aquella que sobre lo presén assunto me se ocurrix tos contaré.

Al Reino de Fransa va ñabé un gentilhome de nom Isnardo, conde delRosselló, que com poca salut teníe, sempre teníe a la seua vora a un meche de nom mestre Gerardo de Narbona. Teníe lo dit conde un sol fill minut, de nom Beltramo, que ere hermossíssim y amable, y en ell atres chiquets de la seua edat se educaben, entre los que estabe una chiqueta del dit meche cridada Giletta, la que infinito amor, y mes allá del que conveníe a la seua tendra edat, va ficá en este Beltramo.

Este, mort lo conde y confiat ell a les máns del rey, va tíndre que anássen a París, per lo que la joveneta se va quedá desconsolada. Habén mort lo pare de ella no mol después, si alguna raó honesta haguere tingut, de bona gana a París per a vore a Beltramo hauríe anat; pero estáe mol guardada, perque rica y sola habíe quedat, no trobabe cap camí honesto. Y sén ella ya de edat de péndre home, no habén pogut may olvidá a Beltramo, habíe rechassat a mols en los que sons paréns la habíen volgut casá sense manifestá la raó.
Va passá que, inflamada ella per l´amor de Beltramo mes que may, perque sentíe que se habíe fet un hermossíssim jove, va sentí una notíssia, de cóm al rey de Fransa li habíe quedat una fístula que grandíssima moléstia y grandíssim doló li ocasionabe, y no se habíe pogut encara trobá un dotó (encara que mols u hagueren intentat) que lo haguere pogut curá de alló, sino que tots lo habíen empijorat; per naixó lo rey, desesperánse, ya de ningú volíe consell ni ajuda.
La jove se va ficá mol contenta y va pensá que aixina tindríe una raó legítima per a aná a París, y si ere la enfermedat que ella creíe, fássilmen podríe curá al rey y demanáli a Beltramo per home. Com habíe adeprés de son pare moltes coses, va prepará uns polvos en sertes herbes medissinals per a la enfermedat que pensabe que ere, va montá a caball y a París sen va aná. Y abáns de fé res se les va ingeniá per a vore a Beltramo, y después, anán dabán del rey, de grássia li va demaná que la seua enfermedat li mostrare. Lo rey, veénla jove, hermosa y agradable, no lay va sabé negá, y lay va amostrá. En cuan la va vore, va sentí esperanses de podé curál, y li va di:

- Monseñor, si voléu, sense cap moléstia o pena vostra, espero que dins de vuit díes tos sanaré de esta enfermedat.

Lo rey, per an ell mateix, se va burlá de les seues paraules dién:

- ¿Lo que los millós meches del món no han pogut ni sabut, una dona jove cóm
podrá sabéu?

Pero li va agraí la seua bona voluntat y va contestá que se habíe proposat no seguí ya cap consell de meche.

La jove li va di:

- Monseñor, despréssies lo meu arte perque soc jove y dona, pero tos recordo que yo no curo en la meua siénsia, sino en la ajuda de Déu y en la siénsia del mestre Gerardo narbonense, que va sé mon pare, un famós meche mentres va viure.
Lo rey, entonses se va di: «potsé me ha manat Déu an esta; ¿per qué no probo lo que sap fé, pos diu que sense patí molesties me curará en poc tems?», y habén dessidit probáu, va di:

- Damisela, y si no me curéu, después de fémos rómpre la nostra dessisió, ¿qué voléu que to se faigue?
- Monseñor - va contestá la jove- , vigiléume, y si abáns de vuit díes no tos curo, féume cremá viva; pero si tos curo, ¿quín premio me donaréu?
Lo rey li va contestá:
- Me pareix que encara estéu sense home; si u féu, tos casarém be y ben alt.
La jove li va di:

- Monseñor, verdaderamen m´agrade que vos me caséu, pero voldría demanátos yo l´home, entenén que no tos demanaré cap dels vostres fills ni de la família real.

Lo rey enseguida lay va prométre. La jove va escomensá la faena y, en poc tems, abáns del tems fixat, li va torná la salut, pel que lo rey, sentínse curat, va di:

- Damisela, tos hau guañat be un home.

Ella li va contestá:

- Pos, monseñor, voldría a Beltramo de Rosselló, a qui infinitamen desde la infánsia vach escomensá a vóldre y desde entonses sempre lo hay vullgut mol.
Forta cosa li va paréixe al rey tíndrelay que doná, pero com u habíe prometut, no volén faltá a la seua paraula, lo va fé cridá y aixina li va di:
- Beltramo, volém que tornéu a goberná lo vostre condat y que en vos tos emportéu a una damisela que tos ham donat per dona.
Va di Beltramo:
- ¿Y quí es la damissela, monseñor?

Lo rey li va contestá:

- Es aquella que en les seues medissines me ha tornat la salut.
Beltramo, que la coneixíe y la habíe vist, encara que mol bella li pareguere, sabén que no ere de linaje que a la seua noblesa corresponguére, tot ofés va di:

- Monseñor, ¿me voléu doná per dona a una pelacañes? No la pendré may per dona.

Lo rey li va di:
- ¿Pos voléu vos que no cumpligám la nostra paraula, que per a recuperá la salut li vam doná a la damisela que tos ha demanat per home en premio?
- Monseñor - va di Beltramo- , podéu péndrem tot lo que ting, y donám, com lo vostre home que soc, a qui tos agrado: pero estéu segú de aixó, que may estaré contén en tal matrimoni.

- Sí que u estaréu - va di lo rey- , perque la damisela es hermosa y prudén y tos vol mol, pel que esperám que mol mes felís vida tinguéu en ella que tindríeu en una dama de mes alt linaje.

Beltramo va callá y lo rey va fé prepará en gran aparato la festa de les bodes; y arribat lo día per an alló determinat, per molta mala gana que portare Beltramo, en presénsia del rey la damisela se va casá en qui mes que an ella mateixa volíe.

Y fet aixó, com ya teníe pensat lo que debíe fé, dién que al seu condat volíe torná y consumá allí lo matrimoni, li va demaná llisénsia al rey; y, montán a caball, en ves de anássen cap al seu condat, va colá cap a la Toscana. Y sabén que los florentinos reñíen en los de Siena, se va disposá a ficás al seu bando, aon alegremen ressibit y en honor, va sé fet capitá de serta cantidat de gen y va ressibí de ells bon jornal, se va quedá al seu servissi y va estáy mol tems.
La ressién casada, poc contenta de tal sort, esperán podé fel torná al seu condat sen va aná cap al Rosselló, aon va sé ressibida per tots com la seua Siñora. Va trobá allí, com habíe estat mol tems sense conde, totes les coses descompostes, tot estragos. Com a Siñora prudén en gran diligénsia y solissitut totes les coses va ficá en orden, pel que los súbdits mol conténs se van ficá y la van tíndre en molta estima y la van vóldre mol, reprochánli al conde que en ella no se contentare.

Habén la Siñora ficat tot lo país en dansa, per mich de dos caballés lay va fé comunicá al conde, rogánli que, si per nella no volíe torná al seu condat, lay comunicare, y ella, per a complaíl, sen aniríe.
Ell, duríssimamen, va di:

- Que faigue lo que li dono la gana: en cuan a mí, tornaré allí a está en ella cuan tíngue este anell al seu dit, y als brassos un fill engendrat per mí.
Teníe lo anell en gran apréssio y may se separabe de ell, perque li habíen donat a enténdre que teníe sert poder. Los caballés van sentí la dura condissió ficada en aquelles dos coses casi imposibles, y veén que en les seues paraules de la seua intensió no podíen móurel, van torná a la Siñora y la seua resposta li van contá.

Ella, mol dolorida, después de pensássu mol, va vóldre sabé si aquelles dos coses podíen ocurrí y aón, per a que com a resultat puguere recuperá al seu home. Y habén pensat lo que teníe que fé, reunits una part dels mes grans y millós homes del seu condat, los va contá en paraules dignes de compassió lo que abáns habíe fet per amor del conde, y los va amostrá lo que habíe passat per alló, y finalmen los va di que la seua intensió no ere que per la seua estánsia allí lo conde estiguere en perpetuo exili, pel que enteníe passá lo que li quedare de vida fen peregrinassións y obres de misericórdia per a la salvassió de la seua alma; y los va rogá que la protecsió y lo gobern del condat prenguéren y lay diguéren al conde, que ella forra, vuida, libre li habíe dixat la seua possessió y se habíe alluñat en la intensió de no torná may mes al Rosselló.

Aquí, mentres ella parlabe, van sé derramades llágrimes per mols de aquells homes bons y li van fé mols rogs de que cambiare de opinió y que se quedare; pero de res van serví. Ella, encomanánlos a Déu, en un cusí seu y una camarera, en hábit de peregrinos, ben provits de dinés y valioses joyes, sense que dingú sapiguere aón anabe, se va ficá en camí y no se va aturá hasta que va arribá a Florencia.

Allí estabe a una posadeta que teníe una bona dona viuda, sense cap lujo, com una pobre peregrina, en lo dessich de sentí notíssies del seu siñó. Va passá, pos, que al día siguién va vore passá a Beltramo per dabán de la fonda, a caball en la seua compañía, y encara que mol be lo va conéixe no va dixá de preguntáli a la bona dona de la fonda quí ere.

La posadera li va contestá:

- Es un gentilhome forasté, lo conde Beltramo, amable, cortés y mol amat an esta siudat; y lo mes enamorat del món de una veína nostra, que es dona noble, pero pobre. Es una honestíssima jove, y per la pobresa encara no se ha casat, viu en sa mare, prudentíssima y bona Siñora; potsé que, si no fore per sa mare, hauríe fet ya lo que este conde haguere volgut.

La condesa, sentín estes paraules, les va retíndre be; examinán tots los detalls, y ben compreses totes les coses, va péndre la seua dessisió, y adepresa la casa y lo nom de la Siñora y de la seua filla amada pel conde, un día, de amagatóns, en hábit de peregrina, allí sen va aná, va trobá a la Siñora y a la seua filla mol pobres y les va saludá. Li va di a la Siñora que cuan li anáre be volíe parláli. La honrada Siñora, eixecánse, va di que la podíe escoltá; y entrán les dos a una alcoba, y prenén assiento, va escomensá la condesa:
- Siñora, me pareix que tos contáu entre los enemics de la fortuna com me conto yo, pero si vullguéreu, per ventura podríeu a vos y a mí consolámos. La Siñora va contestá que no volíe datra cosa que consolás honestamen. Va seguí la condesa:

- Me es nessessária la vostra paraula, en la que si confío y vos me engañáreu, faríeu malbé los vostres assuntos y los meus.

- En confiansa - va di la noble Siñora- , diguéume tot lo que vullgáu, que may per mí siréu engañada.

Entonses la condesa, escomensán pel seu primé enamoramén, quí ere ella y lo que hasta aquell día li habíe passat li va contá, de tal manera que la noble Siñora, com ya en part u habíe sentit a datres, va escomensá a sentí compassió de ella. Y la condesa, contades les seues aventures, va seguí:

- Ya hau sentit, entre les demés angusties, quines són les dos coses que nessessito tíndre si vull tíndre al meu home. A dingú mes coneixco que pugue ajudám a adquiríles mes que a vos, si es verdat lo que hay sentit, que lo conde lo meu home vol mol a la vostra filla.

La noble Siñora li va di:
- Siñora, si lo conde vol a la meua filla no u sé, pero mol u aparente; ¿pero qué puc yo per naixó conseguí del que vos dessichéu?
- Siñora - va contestá la condesa- , tos u diré, pero primé tos vull amostrá lo que vull donátos si me ajudéu. Vech que la vostra filla es hermosa y está en edat de donáli un home, y pel que hay entés y me pareix compéndre, no tíndre dote per a donáli tos la fa tíndre a casa. Enteng, en recompensa del servissi que me faiguéu, donáli rápidamen dels meus dinés la dote que vos mateixa estiméu que per a casála honradamen sígue menesté.
A la Siñora, com estabe en nessessidat, li va víndre be la oferta, pero com teníe lo ánimo noble, va di:

- Siñora, diguéume lo que yo puc fé per vos, y si es honesto per a mí u faré en gust, y vos después faréu lo que tos vaigue be.

Va di entonses la condesa:
- Nessessito que vos, per algú de qui tos fiéu, li faigáu di al conde lo meu home que la vostra filla está disposada a fé lo que ell gusto si pot sersiorás de que la ame com aparente, lo que may creurá si no li envíe lo anell que porte a la má y que ella ha sentit que ell vol tan; si ell lay envíe, vos mel donaréu; y después manaréu díli que la vostra filla está disposada a fé lo seu gust, y lo faréu víndre aquí de amagatóns y de amagatontes a mí, en ves de a la vostra filla, me ficaréu a la seua vora. Potsé me consedíxque Déu la grássia de quedám preñada; y aixina después, tenín lo seu anell al dit y als brassos a un fill per nell engendrat, lo conquistaré y en ell viuré com la dona té que viure en lo seu home, habén sigut vos la que u haigue arreglat.
Cosa seria li va paréixe ésta a la Siñora, tenín temó de que li vinguere de ella la vergoña per a la seua filla; pero pensán que ere cosa honrada doná ocasió a que la bona Siñora recuperare al seu home y que en honesto fin se ficabe a fé alló, confiánse als seus bons y honrats sentiméns, no sol va prométre féu sino que pocs díes después, en secreta cautela, segóns les órdens que habíe donat, va obtíndre lo anell (encara que una miqueta li haguere costat al conde) y an ella en ves de a la seua filla va ficá al llit en lo conde.
Als primés ajuntaméns buscats pel conde, com li va apetí a Déu, la Siñora va quedá preñada de dos fills mascles, com lo parto va fé manifest al seu debut tems. Y no sol una vegada va alegrá la noble Siñora a la condesa en los abrassos del home, sino moltes, tan secretamen actuán que may se va sabé una paraula de alló. Lo conde sempre va creure que estabe en aquella a qui volíe, sense pensás que estabe en la seua dona, a la que no coneixíe ni reconeixíe. Cuan sen anabe, li donabe diverses joyes hermoses y de valor, que la condesa guardabe. Cuan ella se va sentí en estat, no va volé mes demanáli ajuda a la honrada Siñora, y li va di:

- Siñora, per la mersé de Déu y la vostra ting lo que dessichaba, y per naixó es tems que faiga lo que tos vach di, per a anámen después.
La honrada Siñora li va di que no u habíe fet per cap recompensa, sino perque li pareixíe un deber féu per a fé una bona obrá.
La condesa li va di:
- Siñora, no vull donátos lo que me demanéu com un premio, sino per a obrá be, a mí me pareix que té que fes aixina.
La honrada Siñora entonses, per la nessessidat obligada, en grandíssima vergoña, sen lires li va demaná per a casá a la seua filla. La condesa, veén la vergoña y sentín la seua discreta petissió, ni va doná singsentes y tantes joyes hermoses y valioses que valíen un atre tan; en lo que la honrada Siñora, mol mes que contenta, li va doná tantes grássies com va pugué a la condesa, y esta, separánse de ella, sen va entorná cap a la fonda.
La honrada Siñora, per a evitá que Beltramo enviare an algú o vinguere a casa seua, en la filla sen va aná al campo a casa dels seus paréns, y Beltramo al cap de poc tems, reclamat per los seus homes, a casa seua, sentín que la condesa se habíe alluñat, sen va entorná. La condesa, sentín que sen habíe anat de Florencia y tornat al seu condat, se va ficá mol contenta; y se va quedá a Florencia hasta que lo tems de parí va víndre, y va tíndre dos fills mascles mol assemellats a son pare. Y cuan li va paréixe adecuat, ficánse en camí, sense sé per dingú reconeguda, en ells va aná cap a Montpellier. Descansán allí algúns díes, y habén indagat sobre lo conde y aón estiguere, y enteránsen de que lo día de Tots Sans al Rosselló anabe a fé una gran festa de dames y caballés, sempre disfrassada de peregrina (com habíe eixit de allí), allá sen va aná. Y sentín a les dames y als caballés reunits al palau del conde a pun de assentás a la taula, sense cambiás de hábit, en los seus fillets en brassos va pujá a la sala, obrínse pas entre tots, hasta que va vore al conde, y tiránseli als peus, va di plorán:
- Siñó meu, yo soc la teua desventurada dona, que per a dixát torná y está a casa teua, mol tems hay estat voltán. Per Déu te requeríxco que les condissións que me vas ficá per mich de los dos caballés que te vach enviá les mantíngues:
aquí está lo teu anell al meu dit, y aquí, als meus brassos, ting no sol a un sino a dos fills teus.

Es hora ya de que siga per tú ressibida com a dona, segóns la teua promesa.
Lo conde, al sentí aixó, se va quedá esglayat al reconéixe lo anell, y tamé als dos fills, que tan se li pareixíen o assemelláen; pero va di:

- ¿Cóm pot habé passat aixó?
La condesa, en gran sorpresa del conde y de tots los que estaben preséns, ordenadamen va contá lo que habíe passat y cóm; pel que lo conde, veén que diebe la verdat y veén la seua perseveránsia y lo seu bon juissi, y ademés an aquells dos fillets tan hermosos, per a cumplí lo que habíe prometut y per a complaí a tots los seus homes y a les dames, que tots li rogaben que an esta com a la seua legítima dona aculliguére ya y honrare, va renunsiá a la seua obstinada duresa y va fé ficás de peu a la condesa, la va abrassá y besá y com a legítima dona la va reconéixe, y als bessóns va reconéixe com fills seus; y fénla vestís en robes conveniéns per an ella, en grandíssim plaé de cuans allí ñabíe y de tots los seus atres vasallos que alló van sentí, va fé no sol tot aquell día, sino moltíssims mes grandíssima alifara y jubiléu, y desde aquell día an ella sempre com a la seua dona honrada la va volé y la va apressiá.

https://lo-decameron.blogspot.com/2018/12/tersera-jornada-novela-dessima.html

miércoles, 28 de noviembre de 2018

comisaría de Polisía

Luis Arrufat :

A una comisaría de Polisía, arribe un avís de que una dona ha matat al seu home.

Inmediatamen se envíe a un patrullé pa que vesque qué ha passat y detingue a la dona.

Al sinc minuts lo comisari cride per radio al coche que ha anat a la casa.

- Patrullé, pal comisari.


+ Aquí lo patrullé.


- Si ha arribat al puesto, me digue ¿qué ha passat?

+La dona estáe fregán la sala y ha arribat lo home en les sabates brutes, perque estáe plovén y ñabíe fang y li ha ficat les recholes perdudes. Ella se ha enfadat y li ha pegat vin puñalades.

- ¿ya ha detingut a la dona?

+ Encara no.

- Y ¿per qué no? ¿Qué esta esperán?

+ QUE SE SECO LA SALA.


//

Jajaja la milló barrera que ña al món es la fregona crusada a la porta, no ña dingú que tingue pilindrengues de saltássela.


comisaría de Polisía

Luis Arrufat :

A una comisaría de Polisía, arribe un avís de que una dona ha matat al seu home.

Inmediatamen se envíe a un patrullé pa que vesque qué ha passat y detingue a la dona.

Al sinc minuts lo comisari cride per radio al coche que ha anat a la casa.

- Patrullé, pal comisari.


+ Aquí lo patrullé.


- Si ha arribat al puesto, me digue ¿qué ha passat?

+La dona estáe fregán la sala y ha arribat lo home en les sabates brutes, perque estáe plovén y ñabíe fang y li ha ficat les recholes perdudes. Ella se ha enfadat y li ha pegat vin puñalades.

- ¿ya ha detingut a la dona?

+ Encara no.

- Y ¿per qué no? ¿Qué esta esperán?

+ QUE SE SECO LA SALA.


//

Jajaja la milló barrera que ña al món es la fregona crusada a la porta, no ña dingú que tingue pilindrengues de saltássela.


martes, 18 de septiembre de 2018

Vol que lo pare del chiquet estigue presén al parto?

Vol que lo pare del chiquet estigue presén al parto?
Preferixco que no. No se porte be en lo meu home.

Vol que lo pare del chiquet estigue presén al parto? Preferixco que no. No se porte be en lo meu home.

Naiximén, 

naixcut o nascut, naixcuda o nascuda, naixcuts o nascuts, naixcudes o nascudes

verbo náixe,

naixco, náixes, naix, naixém, naixéu, náixen

Si yo naixquera un atra vegada.

naixeré, naixerás, naixerá, naixerém, naixeréu, naixerán

naixería, naixeríes, naixeríe, naixeríem, naixeríeu, naixeríen

haguera naixcut o nascut, hagueres naixcut, etc

Vol que lo pare del chiquet estigue presén al parto?

Vol que lo pare del chiquet estigue presén al parto?
Preferixco que no. No se porte be en lo meu home.

Vol que lo pare del chiquet estigue presén al parto? Preferixco que no. No se porte be en lo meu home.

Naiximén, 

naixcut o nascut, naixcuda o nascuda, naixcuts o nascuts, naixcudes o nascudes

verbo náixe,

naixco, náixes, naix, naixém, naixéu, náixen

Si yo naixquera un atra vegada.

naixeré, naixerás, naixerá, naixerém, naixeréu, naixerán

naixería, naixeríes, naixeríe, naixeríem, naixeríeu, naixeríen

haguera naixcut o nascut, hagueres naixcut, etc