Está plorán. No té mamelles.

- Está plorán.

- No té mamelles.

 

bragué

Vist a Twitter - Humor en Valencià (Normes del Puig)
Res que vore en lo catalanista lladre Ximo Puig

Capitol XC. Com la senyora crida lo seu spos Joseph que hoys lo seu fill que ja hauia començat a parlar.

Capitol XC. Com la senyora crida lo seu spos Joseph que hoys lo seu fill que ja hauia començat a parlar.

La senyora volent comunicar a joseph lo gran goig que tenia com lo senyor fill seu començaua a parPlar crida dient. ¶ Venite et audite quia (qnia) dominus locutus est. Volent dir. Veniu joseph e haureu alegria car hoyreu lo senyor fill meu que ja parla. E ell venint ab goig inestimable acostas a la senyora e prengue lo Rey del cel dels braços de sa senyoria: e ab gran feruor de amor alçaual en alt començant lo a ballar: dientli. ¶ Loquere domine et audiat seruus tuus: sonet vox tua in auribus meis. Volent dir. Parlau senyor meu e hojaus lo seruidor vostre: sone la dolçor de la vostra veu dins les mies orelles: e descansare de tots los meus treballs. E lo senyor mirant lo en la cara ab vna rialleta posantli les manetes sobre lo cap deyali balbucejant Pare. O qui pot estimar quanta fon la dolçor que la anima de Joseph senti hoint vna tal paraula: quant repos e descans prengue en tots los treballs seus. E per extrem goig lança moltes lagrimes: e dix. O bonea infinida quanta es aquesta que yo hoia de vostra magestat vna tan amable paraula tots los treballs e congoixes que passar poria son cami delit: puix me veig senyor per vos tant amat e fauorit. O senyor que mes puja e mes alegra vna consolacio vostra que tots los delits e plaers e prosperitats que en lo mon hauer se poden. O vida mia y tan rich y tan heretat so yo tenint a vos en los meus braços. Tots los plaers e prosperitats de aquesta miserable vida serien per los mortals auorrits si de vostra clemencia sentien vna poqueta consolacio. E la excellent senyora mirant la festa y alegria que joseph feya staua molt aconsolada y contenta: e deyali. O joseph aquest senyor fa bon seruir e amar qui largament y abundosa pagua e satisfa als seruidors seus donant a ells. Pro terrenis celestia pro temporalibus sempiterna pro modicis magna. Car per les coses terrenals leixades per amor sua dona les celestials: per les temporals les eternals: e per minim treball infinit repos. E axi la senyora e joseph ab aquestes consolacions que del fill de deu sentien passauen los treballs e pobrea de la peregrinacio sua: e com mes creixia lo senyor pus clar parlaua: car en totes les coses humanes volgue sa clemencia esser semblant als altres homens: e la senyora augmentaua en moltes consolacions hoint les diuinals paraules del seu amat fill.

vosatros, si voléu, aneusen, a soles, chiqueta

Si a tons fills els ensenyen en classe de valencià l'arcaic pronom "vosaltres" és perque lo impartit no és la llengua que parlem els valenciaparlants.
F. Meliá; Els fills dels vells, 1926.

https://memoriavalencianista.cat/biografies/melia-bernabeu-felip

http://www.xalo.org/wp-content/uploads/2013/09/CAT%C3%80LEC-TEATRE.pdf

vosatros, si voléu, aneusen, a soles, chiqueta

Si a tons fills els ensenyen en classe de valencià l'arcaic pronom "vosaltres" és perque lo impartit no és la llengua que parlem els valenciaparlants.
F. Meliá; Els fills dels vells, 1926.

https://memoriavalencianista.cat/biografies/melia-bernabeu-felip

http://www.xalo.org/wp-content/uploads/2013/09/CAT%C3%80LEC-TEATRE.pdf

vosatros, si voléu, aneusen, a soles, chiqueta

Si a tons fills els ensenyen en classe de valencià l'arcaic pronom "vosaltres" és perque lo impartit no és la llengua que parlem els valenciaparlants.
F. Meliá; Els fills dels vells, 1926.

https://memoriavalencianista.cat/biografies/melia-bernabeu-felip

http://www.xalo.org/wp-content/uploads/2013/09/CAT%C3%80LEC-TEATRE.pdf

Parará papa ? - Parará Pachín

La música se va inventá anán Pachín y son pare a damún del carro. Costa aball, li va preguntá lo sagal : - Parará, papa? - Parará Pachín – parará, papa? - Parará Pachín, y aixina se va fé la primera música. // L´invento de la música lo sé d´un atra manera: Eren dos valensiáns llimpián una granja de gorrinos. - Ché, Vicent, Fa Sol. Y l´atre conteste: Sol Fa. Y los gorrinos féyen Dorremi. Dorremi. Dorremi ... // A Beseit, anaben José y son pare en lo carro carregat y teníen que baixá la costa del barrang dels predicadós per a arribá hasta lo prat. Joseret anabe detrás y teníe que aná frenán en la barra de freno, pero com ere mol furigaña sen va aná a follá nius, y va dixá a son pare sol al carro carregat. Una vegada a la costa, son pare díe : - Frena, Cosé (José), que aixó platine (patine), Frena, Cosé, que aixó platine, Frena, Cosé, que aixó platine !!! - Pero lo sagal no frenabe perque estabe enjugassat follán nius per aquells chops de la vora del Matarraña. Aixina que van baixá lo carro a cormull de lleña y lo macho tan a escape que pareixíe que li hagueren fregat un bicho al cul al pobre animal.  //

Follá nius es agarrá ous dels nius y desfé (follá) la pollada, y al que u fa se li diu follanius.

Parará papa ? - Parará Pachín

La música se va inventá anán Pachín y son pare a damún del carro. Costa aball, li va preguntá lo sagal : - Parará, papa? - Parará Pachín – parará, papa? - Parará Pachín, y aixina se va fé la primera música. // L´invento de la música lo sé d´un atra manera: Eren dos valensiáns llimpián una granja de gorrinos. - Ché, Vicent, Fa Sol. Y l´atre conteste: Sol Fa. Y los gorrinos féyen Dorremi. Dorremi. Dorremi ... // A Beseit, anaben José y son pare en lo carro carregat y teníen que baixá la costa del barrang dels predicadós per a arribá hasta lo prat. Joseret anabe detrás y teníe que aná frenán en la barra de freno, pero com ere mol furigaña sen va aná a follá nius, y va dixá a son pare sol al carro carregat. Una vegada a la costa, son pare díe : - Frena, Cosé (José), que aixó platine (patine), Frena, Cosé, que aixó platine, Frena, Cosé, que aixó platine !!! - Pero lo sagal no frenabe perque estabe enjugassat follán nius per aquells chops de la vora del Matarraña. Aixina que van baixá lo carro a cormull de lleña y lo macho tan a escape que pareixíe que li hagueren fregat un bicho al cul al pobre animal.  //

Follá nius es agarrá ous dels nius y desfé (follá) la pollada, y al que u fa se li diu follanius.

Parará papa ? - Parará Pachín

La música se va inventá anán Pachín y son pare a damún del carro. Costa aball, li va preguntá lo sagal : - Parará, papa? - Parará Pachín – parará, papa? - Parará Pachín, y aixina se va fé la primera música. // L´invento de la música lo sé d´un atra manera: Eren dos valensiáns llimpián una granja de gorrinos. - Ché, Vicent, Fa Sol. Y l´atre conteste: Sol Fa. Y los gorrinos féyen Dorremi. Dorremi. Dorremi ... // A Beseit, anaben José y son pare en lo carro carregat y teníen que baixá la costa del barrang dels predicadós per a arribá hasta lo prat. Joseret anabe detrás y teníe que aná frenán en la barra de freno, pero com ere mol furigaña sen va aná a follá nius, y va dixá a son pare sol al carro carregat. Una vegada a la costa, son pare díe : - Frena, Cosé (José), que aixó platine (patine), Frena, Cosé, que aixó platine, Frena, Cosé, que aixó platine !!! - Pero lo sagal no frenabe perque estabe enjugassat follán nius per aquells chops de la vora del Matarraña. Aixina que van baixá lo carro a cormull de lleña y lo macho tan a escape que pareixíe que li hagueren fregat un bicho al cul al pobre animal.  //

Follá nius es agarrá ous dels nius y desfé (follá) la pollada, y al que u fa se li diu follanius.

los dits de la má

escomensán pel dit gros de la má, se díe, lo pare, l´atre dit, la mare, l´atre lo que fá les sopes, l´atre lo que se les minge totes y lo dit menudet, lo que fa marramiu marramiau que a mí no men guardáu o dixáu !

los dits de la má

escomensán pel dit gros de la má, se díe, lo pare, l´atre dit, la mare, l´atre lo que fá les sopes, l´atre lo que se les minge totes y lo dit menudet, lo que fa marramiu marramiau que a mí no men guardáu o dixáu !

los dits de la má

escomensán pel dit gros de la má, se díe, lo pare, l´atre dit, la mare, l´atre lo que fá les sopes, l´atre lo que se les minge totes y lo dit menudet, lo que fa marramiu marramiau que a mí no men guardáu o dixáu !

Carta de una mare gallega a son fill

Carta de una mare gallega a son fill. Traduída al chapurriau.

Fillet meu:

Te escric estes línies per a que sápigues que te escric. Aixina que si ressibíxes esta carta es perque te ha arribat, si no, avísam y te la torno a enviá.

L´atre día ton pare va lligí que segóns les encuestes fetes per la universidat de Saragossa, la mayoría de los acsidéns passen a menos de un kilómetro de casa, aixina que mon ham anat a viure una mica mes lluñ.

La casa es presiosa. Té hasta una llavadora que no estic segura si funsione o no. Ahí vach ficá roba, vach estirá de la cadena y no hay tornat a vore la roba desde entonses, pero bueno ...

Lo orache aquí no es tan roín; la semana passada sol va ploure dos vegades. La primera vegada durán tres díes y a la segona ne van sé cuatre.

Parlán de la jaqueta que volíes, ton tío Pepe va di que si la enviábem en los botóns ficats pesaríe massa y los ports siríen mol cars, aixina que li vam descusí los botóns y los vam ficá a la burchaca.

Lo dotó va vindre a casa per a vore si estábem be y me va ficá un tubet de vidre a la boca. Me va di que no la obriguera durán deu minuts y tun pare se va oferí a compráli lo tubet al preu que fore.

Ton pare, quin orgull mes gran, te conto que té una faena nova en casi 500 persones als seus peus. Lo han agarrat de jardiné al sementeridel poble.

Tan germana Pilar, la que se va casá en lo seu home, ha de tindre un fill. Si lo bebé es una chiqueta, tan germana li ficará com yo, mo se fará mol raro cridála 'Mama'. Ton pare li va preguntá a tan germana que si estaba segura de que ere de ella, y va di que estabe casi segura de que sí.

Per sert, que ton cusí Paco tamé se va casá, y resulte que li rese totes les nits a la dona, perque es virgen.

Al que no ham tornat a vore mes per aquí es al tío Venancio, lo que va morí l´añ passat.

Y ton germá Juancho... Va tancá lo coche y se va dixá les claus a dins. Va tindre que aná hasta casa a buscá lo duplicat per a pugué tráuremos a tots de dins del auto. Tots te añorám mol, pero mol mes desde que ten vas aná.

Tens que escríuremos y contámos cóm te va en la teua novia extranjera. No saps la alifara que vam fé cuan mos vas di que estabes al llit en Hepatitis. ¿Es griega, no?, com encara no mos u has aclarit...

Bueno fill meu, no te fico la direcsió a la carta perque no la sé. Resulte que la radera família gallega que va viure aquí se va emportá los números per a no tindre que cambiá de domissili.

Ta mare que te vol.

Tomasa Loureiro de Mougueriño.

P.D. Te volía enviá 100 euros, pero ya hay tancat lo sobre.

Carta de una mare gallega a son fill

Carta de una mare gallega a son fill. Traduída al chapurriau.

Fillet meu:

Te escric estes línies per a que sápigues que te escric. Aixina que si ressibíxes esta carta es perque te ha arribat, si no, avísam y te la torno a enviá.

L´atre día ton pare va lligí que segóns les encuestes fetes per la universidat de Saragossa, la mayoría de los acsidéns passen a menos de un kilómetro de casa, aixina que mon ham anat a viure una mica mes lluñ.

La casa es presiosa. Té hasta una llavadora que no estic segura si funsione o no. Ahí vach ficá roba, vach estirá de la cadena y no hay tornat a vore la roba desde entonses, pero bueno ...

Lo orache aquí no es tan roín; la semana passada sol va ploure dos vegades. La primera vegada durán tres díes y a la segona ne van sé cuatre.

Parlán de la jaqueta que volíes, ton tío Pepe va di que si la enviábem en los botóns ficats pesaríe massa y los ports siríen mol cars, aixina que li vam descusí los botóns y los vam ficá a la burchaca.

Lo dotó va vindre a casa per a vore si estábem be y me va ficá un tubet de vidre a la boca. Me va di que no la obriguera durán deu minuts y tun pare se va oferí a compráli lo tubet al preu que fore.

Ton pare, quin orgull mes gran, te conto que té una faena nova en casi 500 persones als seus peus. Lo han agarrat de jardiné al sementeridel poble.

Tan germana Pilar, la que se va casá en lo seu home, ha de tindre un fill. Si lo bebé es una chiqueta, tan germana li ficará com yo, mo se fará mol raro cridála 'Mama'. Ton pare li va preguntá a tan germana que si estaba segura de que ere de ella, y va di que estabe casi segura de que sí.

Per sert, que ton cusí Paco tamé se va casá, y resulte que li rese totes les nits a la dona, perque es virgen.

Al que no ham tornat a vore mes per aquí es al tío Venancio, lo que va morí l´añ passat.

Y ton germá Juancho... Va tancá lo coche y se va dixá les claus a dins. Va tindre que aná hasta casa a buscá lo duplicat per a pugué tráuremos a tots de dins del auto. Tots te añorám mol, pero mol mes desde que ten vas aná.

Tens que escríuremos y contámos cóm te va en la teua novia extranjera. No saps la alifara que vam fé cuan mos vas di que estabes al llit en Hepatitis. ¿Es griega, no?, com encara no mos u has aclarit...

Bueno fill meu, no te fico la direcsió a la carta perque no la sé. Resulte que la radera família gallega que va viure aquí se va emportá los números per a no tindre que cambiá de domissili.

Ta mare que te vol.

Tomasa Loureiro de Mougueriño.

P.D. Te volía enviá 100 euros, pero ya hay tancat lo sobre.

Vol que lo pare del chiquet estigue presén al parto?

Vol que lo pare del chiquet estigue presén al parto?
Preferixco que no. No se porte be en lo meu home.

Naiximén, 

naixcut o nascut, naixcuda o nascuda, naixcuts o nascuts, naixcudes o nascudes

verbo náixe,

naixco, náixes, naix, naixém, naixéu, náixen

Si yo naixquera un atra vegada.

naixeré, naixerás, naixerá, naixerém, naixeréu, naixerán

naixería, naixeríes, naixeríe, naixeríem, naixeríeu, naixeríen

haguera naixcut o nascut, hagueres naixcut, etc

Vol que lo pare del chiquet estigue presén al parto?

Vol que lo pare del chiquet estigue presén al parto?
Preferixco que no. No se porte be en lo meu home.

Naiximén, 

naixcut o nascut, naixcuda o nascuda, naixcuts o nascuts, naixcudes o nascudes

verbo náixe,

naixco, náixes, naix, naixém, naixéu, náixen

Si yo naixquera un atra vegada.

naixeré, naixerás, naixerá, naixerém, naixeréu, naixerán

naixería, naixeríes, naixeríe, naixeríem, naixeríeu, naixeríen

haguera naixcut o nascut, hagueres naixcut, etc

Vol que lo pare del chiquet estigue presén al parto?

Vol que lo pare del chiquet estigue presén al parto?
Preferixco que no. No se porte be en lo meu home.

Naiximén, 

naixcut o nascut, naixcuda o nascuda, naixcuts o nascuts, naixcudes o nascudes

verbo náixe,

naixco, náixes, naix, naixém, naixéu, náixen

Si yo naixquera un atra vegada.

naixeré, naixerás, naixerá, naixerém, naixeréu, naixerán

naixería, naixeríes, naixeríe, naixeríem, naixeríeu, naixeríen

haguera naixcut o nascut, hagueres naixcut, etc

mon pare no te nas, ma mare es chata,

Mon pare no te nas,
mon pare no te nas,
ma mare es chata,
y un germanet que ting,
y un germanet que ting
te un nas de pataca.

Esta cansó lay vach sentí a Julián Roda, del Casino de Valderrobres, pot se  que fore a una peña al carré de lo cuartel de la Guardia Civil , aon tamé vach sentí al chaval de la pancha . Aquells añs estae de moda lo chaval de la peca.

mon pare no te nas, ma mare es chata,

Mon pare no te nas,
mon pare no te nas,
ma mare es chata,
y un germanet que ting,
y un germanet que ting
te un nas de pataca.

Esta cansó lay vach sentí a Julián Roda, del Casino de Valderrobres, pot se  que fore a una peña al carré de lo cuartel de la Guardia Civil , aon tamé vach sentí al chaval de la pancha . Aquells añs estae de moda lo chaval de la peca.

mon pare no te nas, ma mare es chata,

Mon pare no te nas,
mon pare no te nas,
ma mare es chata,
y un germanet que ting,
y un germanet que ting
te un nas de pataca.

Esta cansó lay vach sentí a Julián Roda, del Casino de Valderrobres, pot se  que fore a una peña al carré de lo cuartel de la Guardia Civil , aon tamé vach sentí al chaval de la pancha . Aquells añs estae de moda lo chaval de la peca.