Ramón Guimerá Lorente , Moncho, Beceite, Beseit, Matarraña, chapurriau, Teruel, Aragón, Aragó
domingo, 18 de noviembre de 2018
Axò ès nostro, axò no
Axò ès nostro, axò no
Axò ès nostro, axò no
domingo, 11 de noviembre de 2018
Que a ses illes Balears se imposo lo dialecte barseloní
- Guillem Roca Seguí
- (la Ciutat de Mallorca, 1742-1813)
pastura sens temor una llebreta hermosa;
volgué sa mala sort que una àguila passàs
i en son vol elevat dins l'herba l'afinàs: /l´ataullare/
la delicada carn mogué sa golosina
i omplir-se'n es gavatx a l'instant determina.
L'envest, la pren, l'estreny i, amb un cor fet per mal,
per complir son desig la duu dalt un penyal.
La rapinya cruel veu un escarabat,
i a l'àguila li diu, mogut de pietat:
«Senyora, si és dels reis tan pròpia la clemència,
d'aquest simple animal perdoneu la innocència.
Creis que fareu, usant amb ell de compassió,
de vostra majestat la més digna acció;
puix mal no vos ha fet, concediu-li la vida
i, sens nota de cruel, sereu sempre aplaudida».
L'àguila el se mirà amb uns ulls plens de fúria,
i prenint, com se sol, el avís per injúria,
li diu: «Insecte vil, escòria dels vivents,
amb què temeritat insultar-me pretens?
Com, brut, t'atreveis a parlar davant de mi?
Calla! Fuig, insolent, vés-te'n, lleva't d'aquí! y`
[…]
I quan l'escarabat treballa fer-se enfora,
a la llebre amb furor mata, trinxa, devora.
Ell, cobert de rubor, d'ira amb el cor ple,
s'amaga, no diu res i resol venjar-sè.
L'àguila en un penyal poc distant fa son niu,
l'escarabat lo veu i en si mateix se'n riu.
I, quan deixant los ous, surt ella a pasturar,
volant ell en el niu per son intent lograr,
amb ses cames emprèn el més gustós treball
i a tots, de un en un, los tira cap avall.
I encara que ella el niu omplí altra vegada,
com la venjança mai sap estar saciada,
a repetir son fet ell també s'entrecuita
i, de los altres ous, li'n fa una altra truita.
[…]
L'àguila, quan ho veu, confusa, empegueïda,
el mal que havia fet coneix arrepentida,
i pensant si a l'ofès demanarà perdó,
instruïda en l'escarment, mos dóna esta lliçó:
«No desprecis ningú per desditxat que sia,
perquè uns fruits molt amargs porta l'altaneria;
algun dia el més flac pot ser-te necessari,
i el qui no és bo per res, manco és bo per contrari;
del més pobre injuriat és temible el despic,
fins un escarabat és mal per inimic.
Si tractes bé a tothom, de tothom trauràs bé;
si no ho fas perquè deus, fé-ho perquè així et convé».
Que a ses illes Balears se imposo lo dialecte barseloní
- Guillem Roca Seguí
- (la Ciutat de Mallorca, 1742-1813)
pastura sens temor una llebreta hermosa;
volgué sa mala sort que una àguila passàs
i en son vol elevat dins l'herba l'afinàs: /l´ataullare/
la delicada carn mogué sa golosina
i omplir-se'n es gavatx a l'instant determina.
L'envest, la pren, l'estreny i, amb un cor fet per mal,
per complir son desig la duu dalt un penyal.
La rapinya cruel veu un escarabat,
i a l'àguila li diu, mogut de pietat:
«Senyora, si és dels reis tan pròpia la clemència,
d'aquest simple animal perdoneu la innocència.
Creis que fareu, usant amb ell de compassió,
de vostra majestat la més digna acció;
puix mal no vos ha fet, concediu-li la vida
i, sens nota de cruel, sereu sempre aplaudida».
L'àguila el se mirà amb uns ulls plens de fúria,
i prenint, com se sol, el avís per injúria,
li diu: «Insecte vil, escòria dels vivents,
amb què temeritat insultar-me pretens?
Com, brut, t'atreveis a parlar davant de mi?
Calla! Fuig, insolent, vés-te'n, lleva't d'aquí! y`
[…]
I quan l'escarabat treballa fer-se enfora,
a la llebre amb furor mata, trinxa, devora.
Ell, cobert de rubor, d'ira amb el cor ple,
s'amaga, no diu res i resol venjar-sè.
L'àguila en un penyal poc distant fa son niu,
l'escarabat lo veu i en si mateix se'n riu.
I, quan deixant los ous, surt ella a pasturar,
volant ell en el niu per son intent lograr,
amb ses cames emprèn el més gustós treball
i a tots, de un en un, los tira cap avall.
I encara que ella el niu omplí altra vegada,
com la venjança mai sap estar saciada,
a repetir son fet ell també s'entrecuita
i, de los altres ous, li'n fa una altra truita.
[…]
L'àguila, quan ho veu, confusa, empegueïda,
el mal que havia fet coneix arrepentida,
i pensant si a l'ofès demanarà perdó,
instruïda en l'escarment, mos dóna esta lliçó:
«No desprecis ningú per desditxat que sia,
perquè uns fruits molt amargs porta l'altaneria;
algun dia el més flac pot ser-te necessari,
i el qui no és bo per res, manco és bo per contrari;
del més pobre injuriat és temible el despic,
fins un escarabat és mal per inimic.
Si tractes bé a tothom, de tothom trauràs bé;
si no ho fas perquè deus, fé-ho perquè així et convé».
Que a ses illes Balears se imposo lo dialecte barseloní
- Guillem Roca Seguí
- (la Ciutat de Mallorca, 1742-1813)
pastura sens temor una llebreta hermosa;
volgué sa mala sort que una àguila passàs
i en son vol elevat dins l'herba l'afinàs: /l´ataullare/
la delicada carn mogué sa golosina
i omplir-se'n es gavatx a l'instant determina.
L'envest, la pren, l'estreny i, amb un cor fet per mal,
per complir son desig la duu dalt un penyal.
La rapinya cruel veu un escarabat,
i a l'àguila li diu, mogut de pietat:
«Senyora, si és dels reis tan pròpia la clemència,
d'aquest simple animal perdoneu la innocència.
Creis que fareu, usant amb ell de compassió,
de vostra majestat la més digna acció;
puix mal no vos ha fet, concediu-li la vida
i, sens nota de cruel, sereu sempre aplaudida».
L'àguila el se mirà amb uns ulls plens de fúria,
i prenint, com se sol, el avís per injúria,
li diu: «Insecte vil, escòria dels vivents,
amb què temeritat insultar-me pretens?
Com, brut, t'atreveis a parlar davant de mi?
Calla! Fuig, insolent, vés-te'n, lleva't d'aquí! y`
[…]
I quan l'escarabat treballa fer-se enfora,
a la llebre amb furor mata, trinxa, devora.
Ell, cobert de rubor, d'ira amb el cor ple,
s'amaga, no diu res i resol venjar-sè.
L'àguila en un penyal poc distant fa son niu,
l'escarabat lo veu i en si mateix se'n riu.
I, quan deixant los ous, surt ella a pasturar,
volant ell en el niu per son intent lograr,
amb ses cames emprèn el més gustós treball
i a tots, de un en un, los tira cap avall.
I encara que ella el niu omplí altra vegada,
com la venjança mai sap estar saciada,
a repetir son fet ell també s'entrecuita
i, de los altres ous, li'n fa una altra truita.
[…]
L'àguila, quan ho veu, confusa, empegueïda,
el mal que havia fet coneix arrepentida,
i pensant si a l'ofès demanarà perdó,
instruïda en l'escarment, mos dóna esta lliçó:
«No desprecis ningú per desditxat que sia,
perquè uns fruits molt amargs porta l'altaneria;
algun dia el més flac pot ser-te necessari,
i el qui no és bo per res, manco és bo per contrari;
del més pobre injuriat és temible el despic,
fins un escarabat és mal per inimic.
Si tractes bé a tothom, de tothom trauràs bé;
si no ho fas perquè deus, fé-ho perquè així et convé».
sábado, 3 de marzo de 2018
Gabriel Bibiloni, baleares, vueling
L' opinion que je propose me paraît acquérir une sorte d' évidence par la circonstance remarquable que la langue romane, alors qu' elle a été vulgaire, a produit un semblable effet sur la langue latine, employée encore dans les actes publics. Les rédacteurs substituaient à l' article roman de leur idiôme vulgaire parlé ces pronoms ILLE et IPSE de l' idiôme latin écrit, ainsi que l' avaient fait autrefois les Goths et les Francs; et cela devait arriver, quand ces rédacteurs pensaient en langue romane, et écrivaient en langue latine (1:
J' ai antérieurement indiqué les collections où l' on trouve de semblables emplois de l' ILLE et de l' IPSE par l' effet de la réaction de la langue romane.
"IPSUM alodem de sanctas puellas cum IPSA ecclesia dono sancto Stephano... IPSE alodes de Canuas... Ipsa Roca cum IPSA ecclesia... IPSE alodes de Manulfellio monte cum IPSAS vineas remaneat auriolo (Auriolo, Oriol) Sancio. IPSE alodes de IPSO Solario... Et ILLA Boscaria remaneat Armardo, etc." An 960, Testament d' Hugues, évêque de Toulouse.
“Dono ad ILLO cœnobio de Conquas ILLA medietate de ILLO alode de Auriniaco et de ILLAS ecclesias... ILLO alode de Canavolas et ILLO alode de Crucio et ILLO alode de Pociolos et ILLO alode de Garriguas et ILLO alode de Vidnago et ILLO alode de Longalassa et ILLOS mansos de Bonaldo, Poncioni abbati remaneat.” Au 961. TESTAMENT de Raimond Ier, comte de Rouergue.)
L' emploi auxiliaire de l' ILLE et de l' IPSE devant les substantifs se trouve aussi dans les titres et chartes de l' Italie (2) et de l' Espagne (1-a); mais ces pièces ne sont pas d' une date aussi reculée que les diplômes de la France dans lesquels j' ai recueilli les exemples que j' ai cités.
(2) En Italie:
An 713: "Prope IPSA ecclesia presbiteri... Ad IPSA Sancta Vertute." Muratori, dissert. 5.
An 736: "IPSA supra dicta scolastica.” Muratori, dissert. 14.
An 752: "Donamus in IPSA sancta ecclesia... IPSE prænominatus sanctus
locus." Muratori, dissert. 21.
An 810: "Una ex ipse regitur per Emmulo et ILLA alia per Altipertulo...
IPSA prænominata Dei ecclesia.” Muratori, dissert. 12.
An 906: On lit dans les Annotazioni sopra i papiri de Marini, page 262,
un testament où l' article IPSE est très fréquemment employé:
“Habeat et IPSUM cellarium de IPSA cerbinara; habeat et IPSA domum de IPSUM geneccum et IPSUM centimullum cum IPSA coquina, etc."
(1-a) En Espagne:
An 775 (*: A l' occasion de ce titre de 775, l' auteur observe que c'est le plus ancien titre qu' il ait connu parmi les manuscrits de l' Espagne: "Scripturarum omnium quæ ad nostram pervenere notitiam hæc vetustior."):
“Per ILLUM pelagrum nigrum... Per ILLAS casas alvas...
Per ILLA lacuna." España Sagrada, t. XVIII.
An 781: "Per ILLO rio qui vadit inter Sabbadel et villa Luz et inde ad ILLAM Molon, de ILLA strada de Patrunel et inde per ILLA via quæ vadit
ad ILLO castro de Poco et per ILLA via quæ vadit ad petra Terta...
Et inde per ILLA strata de Guardia et inde per ILLA arclia de Branias et per ILLO rivulo de inter Brana, Trabera et Branas de Oldial et per ILLAS Mestas... et inde ad ILLO rio de Rillola... ad ILLO Poco de Trabe... et per ILLO Molon de inter ambos rivos ad ILLO rio unde prius diximus." Chart. Sylonis regis. Historias de Idacio, p. 130.
An 844: "De ILLA Cartagera usque ad ILLAM villam, et deinde ad ILLO plano... Et de ILLAS custodias, etc." España Sagrada, t. XXVI.
Enfin on trouverait un nouveau motif de conviction dans une autre circonstance également décisive, que je crois ne devoir point omettre.
Dans quelques pays du nord, où les articles employés par l' idiôme vulgaire sont les mêmes ou à-peu-près les mêmes que les pronoms démonstratifs, la langue latine usitée pour les actes publics a quelquefois subi, comme dans les pays de l' Europe latine, l' introduction du pronom ILLE, en remplacement de l' article de l' idiôme vulgaire; la même cause produisant ainsi le même effet, en différents temps et en différents lieux (1: Les citations suivantes suffiront:
“Laureshamense cœnobium extructum hoc anno 770. Insigne dotatum
est a Cancore comite et Anguila conjuge ejus.
Terram et silvam quæ est in ILLA marcha de Birstat... Et de IPSO rubero ad partem aquilonis sicut IPSA incisio arborum in IPSA die facta fuit: et sic ad ILLAM ligneam crucem quæ est posita juxta ILLAM viam quæ venit de Birstat... usque ad ILLUM monticulum." Eckart, Franc. Orient. t. 1, p. 610.
S. Burchard, évêque de Wirstbourg en Franconie, dans une homélie contre les superstitions populaires, traduisant les expressions du vulgaire, s' exprime ainsi:
“Sed dicunt sibi: ILLUM ariolum vel divinum, ILLUM sortilogum, ILLAM erbariam consulamus." Eckart, Franc. Orient. t. I, p. 844.)...
Gabriel Bibiloni, baleares, vueling
L' opinion que je propose me paraît acquérir une sorte d' évidence par la circonstance remarquable que la langue romane, alors qu' elle a été vulgaire, a produit un semblable effet sur la langue latine, employée encore dans les actes publics. Les rédacteurs substituaient à l' article roman de leur idiôme vulgaire parlé ces pronoms ILLE et IPSE de l' idiôme latin écrit, ainsi que l' avaient fait autrefois les Goths et les Francs; et cela devait arriver, quand ces rédacteurs pensaient en langue romane, et écrivaient en langue latine (1:
J' ai antérieurement indiqué les collections où l' on trouve de semblables emplois de l' ILLE et de l' IPSE par l' effet de la réaction de la langue romane.
"IPSUM alodem de sanctas puellas cum IPSA ecclesia dono sancto Stephano... IPSE alodes de Canuas... Ipsa Roca cum IPSA ecclesia... IPSE alodes de Manulfellio monte cum IPSAS vineas remaneat auriolo (Auriolo, Oriol) Sancio. IPSE alodes de IPSO Solario... Et ILLA Boscaria remaneat Armardo, etc." An 960, Testament d' Hugues, évêque de Toulouse.
“Dono ad ILLO cœnobio de Conquas ILLA medietate de ILLO alode de Auriniaco et de ILLAS ecclesias... ILLO alode de Canavolas et ILLO alode de Crucio et ILLO alode de Pociolos et ILLO alode de Garriguas et ILLO alode de Vidnago et ILLO alode de Longalassa et ILLOS mansos de Bonaldo, Poncioni abbati remaneat.” Au 961. TESTAMENT de Raimond Ier, comte de Rouergue.)
L' emploi auxiliaire de l' ILLE et de l' IPSE devant les substantifs se trouve aussi dans les titres et chartes de l' Italie (2) et de l' Espagne (1-a); mais ces pièces ne sont pas d' une date aussi reculée que les diplômes de la France dans lesquels j' ai recueilli les exemples que j' ai cités.
(2) En Italie:
An 713: "Prope IPSA ecclesia presbiteri... Ad IPSA Sancta Vertute." Muratori, dissert. 5.
An 736: "IPSA supra dicta scolastica.” Muratori, dissert. 14.
An 752: "Donamus in IPSA sancta ecclesia... IPSE prænominatus sanctus
locus." Muratori, dissert. 21.
An 810: "Una ex ipse regitur per Emmulo et ILLA alia per Altipertulo...
IPSA prænominata Dei ecclesia.” Muratori, dissert. 12.
An 906: On lit dans les Annotazioni sopra i papiri de Marini, page 262,
un testament où l' article IPSE est très fréquemment employé:
“Habeat et IPSUM cellarium de IPSA cerbinara; habeat et IPSA domum de IPSUM geneccum et IPSUM centimullum cum IPSA coquina, etc."
(1-a) En Espagne:
An 775 (*: A l' occasion de ce titre de 775, l' auteur observe que c'est le plus ancien titre qu' il ait connu parmi les manuscrits de l' Espagne: "Scripturarum omnium quæ ad nostram pervenere notitiam hæc vetustior."):
“Per ILLUM pelagrum nigrum... Per ILLAS casas alvas...
Per ILLA lacuna." España Sagrada, t. XVIII.
An 781: "Per ILLO rio qui vadit inter Sabbadel et villa Luz et inde ad ILLAM Molon, de ILLA strada de Patrunel et inde per ILLA via quæ vadit
ad ILLO castro de Poco et per ILLA via quæ vadit ad petra Terta...
Et inde per ILLA strata de Guardia et inde per ILLA arclia de Branias et per ILLO rivulo de inter Brana, Trabera et Branas de Oldial et per ILLAS Mestas... et inde ad ILLO rio de Rillola... ad ILLO Poco de Trabe... et per ILLO Molon de inter ambos rivos ad ILLO rio unde prius diximus." Chart. Sylonis regis. Historias de Idacio, p. 130.
An 844: "De ILLA Cartagera usque ad ILLAM villam, et deinde ad ILLO plano... Et de ILLAS custodias, etc." España Sagrada, t. XXVI.
Enfin on trouverait un nouveau motif de conviction dans une autre circonstance également décisive, que je crois ne devoir point omettre.
Dans quelques pays du nord, où les articles employés par l' idiôme vulgaire sont les mêmes ou à-peu-près les mêmes que les pronoms démonstratifs, la langue latine usitée pour les actes publics a quelquefois subi, comme dans les pays de l' Europe latine, l' introduction du pronom ILLE, en remplacement de l' article de l' idiôme vulgaire; la même cause produisant ainsi le même effet, en différents temps et en différents lieux (1: Les citations suivantes suffiront:
“Laureshamense cœnobium extructum hoc anno 770. Insigne dotatum
est a Cancore comite et Anguila conjuge ejus.
Terram et silvam quæ est in ILLA marcha de Birstat... Et de IPSO rubero ad partem aquilonis sicut IPSA incisio arborum in IPSA die facta fuit: et sic ad ILLAM ligneam crucem quæ est posita juxta ILLAM viam quæ venit de Birstat... usque ad ILLUM monticulum." Eckart, Franc. Orient. t. 1, p. 610.
S. Burchard, évêque de Wirstbourg en Franconie, dans une homélie contre les superstitions populaires, traduisant les expressions du vulgaire, s' exprime ainsi:
“Sed dicunt sibi: ILLUM ariolum vel divinum, ILLUM sortilogum, ILLAM erbariam consulamus." Eckart, Franc. Orient. t. I, p. 844.)...
Gabriel Bibiloni, baleares, vueling
martes, 23 de enero de 2018
Bruno Morey rechaza .cat, mallorquines no tenemos nada que ver con Cataluña
El canónigo de la Seu, Bruno Morey, falleció el lunes a los 101 años en la residencia sacerdotal de Sant Pere i Sant Bernat.
Morey, una figura controvertida de la Iglesia mallorquina, era canónigo de la Catedral desde los 31 años. Natural de Valldemossa, donde tiene una calle con su nombre, fue una figura polémica en los años 70 y 80, cuando protagonizó algunos escándalos que sacudieron los sectores más tradicionales de la Iglesia.
Considerado un intelectual, cumplía con el perfil clásico de su cargo, manteniendo una importante influencia. Sin embargo, su intensa vida social y algunas visiones heterodoxas en el seno del catolicismo le convirtieron en un personaje polémico.
Morey fue el responsable de oficiar la boda de la Miss Universo 1962 Maruja García Nicolau y el portero del Mallorca Martí Mora.
Los últimos años de su vida estuvieron marcados por su pulso judicial por la finca de Ca l´'Abat de Deià. En 1997, el canónigo de la Seu vendió la finca al francés Jean Pierre Ollivier por 60 millones de pesetas, un renta vitalicia y con el acuerdo de mantener el usufructo de la possessió hasta su muerte.
Alegando que el comprador incumplía la promesa de ubicar una fundación cultural en Ca l'Abat, el canónigo inició en 1999 un litigio judicial que se prolongaría más de una década y que concluiría con el religioso abandonando la finca el año 2011.
Bruno Morey rechaza .cat, mallorquines no tenemos nada que ver con Cataluña
El canónigo de la Seu, Bruno Morey, falleció el lunes a los 101 años en la residencia sacerdotal de Sant Pere i Sant Bernat.
Morey, una figura controvertida de la Iglesia mallorquina, era canónigo de la Catedral desde los 31 años. Natural de Valldemossa, donde tiene una calle con su nombre, fue una figura polémica en los años 70 y 80, cuando protagonizó algunos escándalos que sacudieron los sectores más tradicionales de la Iglesia.
Considerado un intelectual, cumplía con el perfil clásico de su cargo, manteniendo una importante influencia. Sin embargo, su intensa vida social y algunas visiones heterodoxas en el seno del catolicismo le convirtieron en un personaje polémico.
Morey fue el responsable de oficiar la boda de la Miss Universo 1962 Maruja García Nicolau y el portero del Mallorca Martí Mora.
Los últimos años de su vida estuvieron marcados por su pulso judicial por la finca de Ca l´'Abat de Deià. En 1997, el canónigo de la Seu vendió la finca al francés Jean Pierre Ollivier por 60 millones de pesetas, un renta vitalicia y con el acuerdo de mantener el usufructo de la possessió hasta su muerte.
Alegando que el comprador incumplía la promesa de ubicar una fundación cultural en Ca l'Abat, el canónigo inició en 1999 un litigio judicial que se prolongaría más de una década y que concluiría con el religioso abandonando la finca el año 2011.
Bruno Morey rechaza .cat, mallorquines no tenemos nada que ver con Cataluña
El canónigo de la Seu, Bruno Morey, falleció el lunes a los 101 años en la residencia sacerdotal de Sant Pere i Sant Bernat.
Morey, una figura controvertida de la Iglesia mallorquina, era canónigo de la Catedral desde los 31 años. Natural de Valldemossa, donde tiene una calle con su nombre, fue una figura polémica en los años 70 y 80, cuando protagonizó algunos escándalos que sacudieron los sectores más tradicionales de la Iglesia.
Considerado un intelectual, cumplía con el perfil clásico de su cargo, manteniendo una importante influencia. Sin embargo, su intensa vida social y algunas visiones heterodoxas en el seno del catolicismo le convirtieron en un personaje polémico.
Morey fue el responsable de oficiar la boda de la Miss Universo 1962 Maruja García Nicolau y el portero del Mallorca Martí Mora.
Los últimos años de su vida estuvieron marcados por su pulso judicial por la finca de Ca l´'Abat de Deià. En 1997, el canónigo de la Seu vendió la finca al francés Jean Pierre Ollivier por 60 millones de pesetas, un renta vitalicia y con el acuerdo de mantener el usufructo de la possessió hasta su muerte.
Alegando que el comprador incumplía la promesa de ubicar una fundación cultural en Ca l'Abat, el canónigo inició en 1999 un litigio judicial que se prolongaría más de una década y que concluiría con el religioso abandonando la finca el año 2011.
viernes, 13 de octubre de 2017
Així som els mallorquins
Així som els mallorquins
Així som els mallorquins
miércoles, 11 de octubre de 2017
Estampes des nostro camp i pagessia mallorquins
Facebook, original
Bon día,
buenos días.
Estampes des nostro camp i pagessia mallorquins.
Que hêu disfrutêu.
Mentres a s´era ja guaita es sol d'un nou dematí
s'oloreta a aufabaguera com si fos auba primera
omple es meu camp mallorquí.
Ses gallines van a lloure sa figuera, ombre ja fa
i es pagés amb tota calma, mirant per sa vall, a Palma,
es dispossa berená.
// En chapurriau, berená es per la tarde, a Balears, es amorsá
Damunt sa taula pastera , es pa amb oli es s'anfitrió,
una bona sobrasada, ais tenres i una enfilada,
de coénts botifarrons.
Domàtigues de ramallet i oli de sa tafona _
sal de cocó i amazona , ell per fer un rebentedet .
Au idó ¡¡¡¡ ja hem berenat , l,amo agafa sa xapeta ,
mentres mira s,escopeta , penjada baix es filats .
Es cá pastó mallorquí jeu en es fil des portal ,
dexant estampa genial de sa nostra pagessia
que entre marjades destria, a nostra terra encestral .
UN BESITO I BON PROFIT .
ESTIM MALLORCA I SES " ISLES BALÉÀS " .
Estampes des nostro camp i pagessia mallorquins
Facebook, original
Bon día,
buenos días.
Estampes des nostro camp i pagessia mallorquins.
Que hêu disfrutêu.
Mentres a s´era ja guaita es sol d'un nou dematí
s'oloreta a aufabaguera com si fos auba primera
omple es meu camp mallorquí.
Ses gallines van a lloure sa figuera, ombre ja fa
i es pagés amb tota calma, mirant per sa vall, a Palma,
es dispossa berená.
// En chapurriau, berená es per la tarde, a Balears, es amorsá
Damunt sa taula pastera , es pa amb oli es s'anfitrió,
una bona sobrasada, ais tenres i una enfilada,
de coénts botifarrons.
Domàtigues de ramallet i oli de sa tafona _
sal de cocó i amazona , ell per fer un rebentedet .
Au idó ¡¡¡¡ ja hem berenat , l,amo agafa sa xapeta ,
mentres mira s,escopeta , penjada baix es filats .
Es cá pastó mallorquí jeu en es fil des portal ,
dexant estampa genial de sa nostra pagessia
que entre marjades destria, a nostra terra encestral .
UN BESITO I BON PROFIT .
ESTIM MALLORCA I SES " ISLES BALÉÀS " .
Estampes des nostro camp i pagessia mallorquins
Facebook, original
Bon día,
buenos días.
Estampes des nostro camp i pagessia mallorquins.
Que hêu disfrutêu.
Mentres a s´era ja guaita es sol d'un nou dematí
s'oloreta a aufabaguera com si fos auba primera
omple es meu camp mallorquí.
Ses gallines van a lloure sa figuera, ombre ja fa
i es pagés amb tota calma, mirant per sa vall, a Palma,
es dispossa berená.
// En chapurriau, berená es per la tarde, a Balears, es amorsá
Damunt sa taula pastera , es pa amb oli es s'anfitrió,
una bona sobrasada, ais tenres i una enfilada,
de coénts botifarrons.
Domàtigues de ramallet i oli de sa tafona _
sal de cocó i amazona , ell per fer un rebentedet .
Au idó ¡¡¡¡ ja hem berenat , l,amo agafa sa xapeta ,
mentres mira s,escopeta , penjada baix es filats .
Es cá pastó mallorquí jeu en es fil des portal ,
dexant estampa genial de sa nostra pagessia
que entre marjades destria, a nostra terra encestral .
UN BESITO I BON PROFIT .
ESTIM MALLORCA I SES " ISLES BALÉÀS " .
Estampes des nostro camp i pagessia mallorquins
Facebook, original
Bon día , buenos días .
Estampes des nostro camp i pagessia mallorquins .
Que hêu disfrutêu .
Mentres a s,era ja guaita es sol d'un nou dematí
s'oloreta a aufabaguera com si fos auba primera
omple es meu camp mallorquí .
Ses gallines van a lloure sa figuera , ombre ja fa
i es pagés amb tota calma , mirant per sa vall , a Palma ,
es dispossa berená . //En chapurriau, berená es per la tarde, a Balears, es amorsá
Damunt sa taula pastera , es pa amb oli es s'anfitrió ,
una bona sobrasada , ais tenres i una enfilada ,
de coénts botifarrons .
Domàtigues de ramallet i oli de sa tafona _
sal de cocó i amazona , ell per fer un rebentedet .
Au idó ¡¡¡¡ ja hem berenat , l,amo agafa sa xapeta ,
mentres mira s,escopeta , penjada baix es filats .
Es cá pastó mallorquí jeu en es fil des portal ,
dexant estampa genial de sa nostra pagessia
que entre marjades destria , a nostra terra encestral .
UN BESITO I BON PROFIT .
ESTIM MALLORCA I SES " ISLES BALÉÀS " .
miércoles, 13 de septiembre de 2017
Por qué balear y no catalán ?
SIGNIFICATIVO ¿NO?.
Pues el Comité Científico del Primer Congreso Internacional sobre Patrimonio Cultural Lingüístico desarrollado en junio de 2003 en Alcalá de Henares, DICTAMINA (libro de actas, págs. 372 a 374) que (sic): “la lengua balear es una lengua románica diferenciada del resto de lenguas románicas…/…y además porque su filiación lingüística es ibero-italo-románica, mientras que la filiación del catalán es ibero-galo-románica.”
théâtre
Catalán: si us plau, espectacle, article, vehicle, cercle, nostre, vostre, teatre
Balear: per favó, espettàcul, artícul, vehícul, círcul, nostro, vostro, teatro.
Chapurriau: Per favor, espectácul, artícul, vehícul, sírcul, nostre, vostre, teatro
Vore Lexique roman
De hecho, no existe en toda Baleares ninguna casa rural típica de Cataluña (masía). / Les possessions qué son ? /
De hecho, es costumbre balear el poner nombres propios de origen hebreo a los neonatos: Elòy, Gaspà, Issaías, Matéu, Rafèl, Siòn, Simó, Tomàs, Catalina, Magdalena, María, Mariayna, Juanayna, Simona, Rafèla, etc.
(Yo conec a Moisés y Malena de Pollensa: Magdalena)
Baléà: centro, téàtro, métro, centro (neutro).
Occità: centre, teatre, metre, neutre.
Français: centre, théâtre, neutre.
Català: centre, teatre, metre, neutre.