lunes, 1 de junio de 2020

CIX. Reg.n.3298, fol. 3. 20 mar. 1415.


CIX.
Reg.n.3298, fol. 3. 20 mar. 1415.

Nos Johannes etc. Caritatis zelus et ingens devocio quos nec sine cordis puritate vigere comprehendimus in vos christianos nigros libertate donatoset qui in civitate Barchinone habitatis instituendi seu faciendi confratriam inter vos et alios christianosex gente vestra nigra libertate donatos et qui in futurum ipsa libertate donabuntur sub invocacione et in ecclesia parrochiali beati Jacobi dicte civitatis Barchinone quo ex cultu ejusdem confratrie discatis dominum Deum et ipsum beatum Jacobum apostolum suum quem maxima devotione colitis et utique ecclesiam sanctam catholicam rectius perfectiusque agnoscere et venerari et inquam valeatis in proximos ejusdem gentis vestre ipsius caritatis et misericordie opera facilius continuare et exercere visitando et juvando infirmos et indigentibus in eorum necessitatibus succurrendo: vos dignos faciunt et benemeritos ut ad ipsam confratriam vobis benigniter concedendam liberali animo accedamus: inest enim in confratriisquoddam latens necessitatis vinculum quo illarum confratres devinciuntur et tenentur sibi ad invicem in operibus caritatis. Oblatis igitur et presentatis magestatinostre pro parte vestri in viam suplicacionis quibusdam capitulis super institucione seu fundacione ejusdem confratrie et alias pro bono et utilitate confratrum ejusdem factis seu conceptis tenoris sequentis:
- Molt alt e molt excellent senyor. Com sia certa cosa que aquell ver Deus omnipotent e creador del cel e de la terra deja esser per tot lo mone especialment per los tals christians honrat e amat e cascun devot christia sia tengut ab totes ses forces amar e servir aquell: on com tots losfranchs negres christians o la major part de aquells residents per ara en la present ciutat de Barchinonaper la special gracia que nostre senyor Deus los ha feta que de catius que eren los ha libertatse per la gran devocio que han en ell e en lo glorios mossenyor sant Jaume apostol seu mijançantlo poder del Altisme vullen e entenen fer una confraria la qual sia a honor e gloria del sant pare poderos e del glorios mossenyer sant Jaume e salut de les lurs animes a perfeccio de la qual son necessaries les coses davall scrites les quals nos poden haver ni fer sensque per vos molt excellent senyor nols siaatorgat: e com sia cosa justa vostra gran exellenciaen consemblants coses signantment axi a Deussaludables consentir e de aquelles liçenciaspecial atorgar: emperamor daçolos dits negres supliquen a vostra magestat li placia atorgarlos e dar licencia de fer e ordenar entre si la dita confraria a honor e gloria del creador de tot lo mone del glorios mossenyor sant Jaume apostol de Jesuchristlo qual per tots temps invoquen e han hagut en devocio. En la qual confraria tots los negres franchs quimetre si volran e encara mullers infantse companyes lurs e totes altres persones de qualsevol ley condicio o stament sian se puixenmetre puix tals persones sien franques e alforres e si no ho eren que no si puixen metresi donchs no ho feyen ab consentiment e voluntat de lurs amos. Item que per ço que de la dita confraria se pusquen dar e fer almoynes e seguir altres bones obres que tot negre o altra persona que en aquella confraria se metra axi hom com dona pacho haja pagar cascuna setmana a la caixa de la dita confraria o als que aquells diners culliran dos diners cascun dissapte. Item que cascu qui en la confraria entrara haja e dega prometre pagar a la dita confraria per la sua fi o a la sua fi alguna cosa: e en fer açoaquell tal sia forçato constret en axi que si no ho fara que los promens de la dita confraria puixen e hajen dels bens de cascun de aquells que axi morran II sous.
Item mes que tot negre o altra qualsevol persona ques metraen la dita confraria haja et sia tenguda a pagar la hora ques metra en aquella III sous e no menys e que apres pusuna vegada si sia mesa que no sen puxaexir ans forçat sie tenguda a soportar los carrechs de la dita confraria segons serie et tenor de aquella e si sen exis que pach per cascuna vegada X sous. Item que si algun de la dita confraria axi hom com dona o altra persona de la qual se faça cors morra que tots los confrareshagen e degen esser al soterrar del confraremort: axi empero que pus lo mort et losenyor de casa hi sia que la dona no sia tenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena pero si losenyor no sera en la ciutat que en aquell cars la muller daquell que sera confrare hi hage a essersi just impediment no haura del qual sien creguts per llursimple sagrament: e si sera albat que en aquell sientenguts anar tots aquells que los prohomens hi demanaran e si algu o alguna de aquells qui seran tenguts de anarhi no seran al soterrar de dit cors pus just impediment no hagen del qual sien creguts segons dit es que pachaquell per cascuna vegada que hi fallira sis diners. Item que cascun confrare o confraressa haja et dega dir et aço prometre com entrara en la dita confraria XXX vegades la oracio del paternoster et altres XXX la oracio de la avemaria per anima dels confrares morts e açosia en carrech de la sua anima: e si dir nols volra o no sabra o no pora que hage a donar dos diners per anima dels morts o aquella almoyna ques volra. tem que dels diners del acapte o de la caxa de la confraria sia dita una missa per anima de cascun defuntde la dita confraria lo dia de la sua mort o lodia que diran les misses de aquell en aquella esglesia on aquell tal cors jaura a la qual missa sienpresents tots aquells qui esser hi poran et losprohomens de la dita confraria hi demanaran. Item siaordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendraa pobresa o fretura per malalties o perdues o en altra qualsevol manera que los prohomens de la dita confraria e caxa de aquella deguen socorrer et ajudar dels diners de la dita caxa segons llur bon vijares a aquell o aquella que la dita fretura sostendra axien provisio de son menjar com en necessitats de metges et de medecines com en totes altres coses a ell o a ella necesaries. Item que si algun confrare morra lo qual siapobre a conexença dels dits prohomens que dels diners de la dita caxa sienpagades messions de la dita sepultura a coneguda de aquells prohomens. Item sien pagats daquells diners ciris lanties draps et altres coses que la dita confraria te o volra tenir o haver o fer fer. Item que per tant que sapien a present quines coses hauran a fer tots anys per la dita confraria et la despesa que sen haura a seguir que siaordinario entre los confrares que tots anys una vegada çoes en la festa del Cors precios de Jhesu-Christ(Corpus) facen XII ciris blanchs de pes cascude cinch o VI liures e un altre ciri gros loqual ja acostumen de fer de pes de XX lliures o mes abllur senyal ab los quals ells tots de la confraria acompanyen et sian tenguts acompanyar lo dit Cors precios de Jhesu-Christ segons que los altres confrares et officis fan o acostumen lo dit dia: e que apres aquells ciris sien posats e stojatsen la esglesia de mossen sent Jaume et que servesquen a totes les festes anyals del any. Item que per bon stament llur axi mateix siaordonat entre ells que si alguna persona de la dita confraria sera opresa o detenguda de malaltia per la qual li convendra combregar axi com cascunchristia es tengut fer e obligat que en aquell carstots aquells de la dita confraria los quals per losdits prohomens hi seran appellats hagen esser al dit combregar al qual servesquen los dits XII ciris: e si per ventura los dits confrares appellats esser no hi volran que en tal cars hagen a pagar e paguen del llur propri per cascuna vegada que contrafaranVI diners a la caxa de la dita confraria aplicadors. E per çoque les coses dessus dites e altres en apres deidoresmils pusquen venir a bon acabament et perfeccio suppliquen los dits negres a ells esser atorgat que cascun any en lo dia de mossen sent Jaume apostoltots los dits negres e altres que sien o seran de la dita confraria se pusquen et hagen aplegar en un lochaquell quis volran e aqui elegesquen et deguenelegir dos homens que sien de la dita confraria los quals sien per tot un any continuu appellatsprohomens los quals tinguen les claus de la dita caxa de la dita confraria et los quals hagen carrech per tot aquell any en dar compliment a totes les coses dessus dites et pertanyents fer a la dita confraria segons serie et forma de la present ordinacio. Item que apresal cap del altre any et axi successivament feta la dita eleccio dels dits prohomens que aquells que seran statsprohomens lany passat hagen e deguen liurarles claus de la dita caxa a aquells que novelamententraran et retre comte a ells daçoque administrat hauran et que sia posat en scrits entre ells tantost com seran elegits. Item que si cars sera que algu dels dits prohomens sera malalt o absento sera mort o abdosos seran morts o malalts que en tals casoso cascun de aquells dins lany sia licit a ells tots de la dita confraria de ajustarse a fer altres dos prohomens o ferne hu lo qual ensemps ablaltre que hi sera regesquen per aquell any en et per absencia o defalliment dels altre o altres prohomensdefuncts. Item que si per ventura en la present confraria haura algun confrare qui sera revolterbandoler e inobedient en seguir les coses rahonablesde la dita confraria que sia licit et permes als dits prohomens de expellir et foragitar aquell tal de la dita confraria en tal manera que la dita confraria no siatenguda a subvenir en aquell tal axi en sanitatcom en malaltia et axi en mort com en vida de ningunescoses de la dita confraria. Item que los dits dos prohomenshagen a collir totes setmanes los deutes del acapteen aquella millor manera que poran en carrech de llurconsciencia de aquells que seran de la dita confraria ço es los dos diners de cascuna setmana. Et si losdits confrares no los volran pagar axi com dit es quel batle o sotsbatle de Barchinonapuxa aquells tota hora que per los prohomens ne serarequest compellir et forçar en pagar los dits diners de cascuna setmana et totes encara les penes en que los dits confrares seriencayguts segons damunt es largament specificat.Entes empero que si algu de la dita confraria sera pobre et miserable et no pora pagar en sa vida los dits dos diners de cascuna setmana que en tal cars aquell tal de tota sa vida no puxa esser constret a pagar aquells: apres empero obit seu los prohomens de la dita confraria compellesquen loshereus de aquell a pagar tot lo que degut hi sera finsa la hora de la sua mort si bens hi haura et si no ni haura que vaja tot per amor de Deu. Item que per çocom moltes vegades per les rahons dessus dites et per moltes altres ques poran esdevenir sera necessari los dits prohomens haver consell dels confrares de la dita confraria: per ço plaçiaa vos senyor que los dits prohomens totes aytantesvegades com a ells sera ben vist fahedor puxen appellarlos confrares de la dita confraria a fer congregacio en aquell bon loch que a ells parra o aquells quels plaura per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per profit de la dita confraria los parra esser tractadores: pero que en la dita congregacio e tractaments haja esser et siapresent un dels notaris o scrivans de la cort del batlede la dita ciutat e que en aquella tan solament se tracteo puxa tractar dels negocis de la dita confraria e no daltrese que cascun appellat hi degua esser la hora assignada e qui noy sera que pach per cascunavegada mija liura de cera o XII diners guanyadors al ciri de la dita confraria o a la dita caxa. Et licet etc. Altissimus etc.
- Fuit eidem majestati nostre dicta pro parte humiliter supplicatum ut capitula ipsa superius inscripta et omnia et singula in eis contenta et expressata vobis laudare approbare ratificare et confirmare de benignitate nostra dignaremur in eisdemque nostram auctoritatem interponere pariter et decretum. Nos vero dictorum capitulorum tenore inspecto que honorem Dei et serenissimi dicti domini regis continere videntur et inquam consideratis ipsis devocione et zelo caritatis vestris et quod licet nigros vos esse voluerit ipse Deus et dominus noster homines tamen nec sue doctrine expertes sed capaces vos creavit et reddidit vosque quoniam vitam in simplicitate ducitis renatique ex aqua et spiritu sancto christianorum nomen colitis debetis in similibus amplecti et benignius coadjuvari: tenore presentis de nostra certa sciencia et consulte ipsa preinserta capitula et omnia et singula in eisdem contenta juxta illorum pleniores seriem et tenorem vobis tam illis scilicet qui novissime confratres ipsius confratrie ex nostro hujusmodi induito seu concessione eritis quam illis qui abinde et seu in futurum confratres ejusdem confratrie fuerint laudamus approbamus ratificamus et confirmamus atque concedimus et indulgemus eisdemque auctoritatem nostram interponimus pariter et decretum. Mandantes serie cum presenti gerenti vices nostri officii generalisgubernatori in Cathalonie principatu vicarioet bajulo Barchinone subvicarioque et subbajuloac capitibus subajuliarum dicte civitatis aliisque universis et singulis officialibus dicti domini regis et nostris tam presentibus quam futuris et illorum locatenentibus sub incursu ire et indignacionis dicti domini regis penaquemille florenorum auri de bonis cujuslibet contrafacientis irremisibiliter exigendorum regioque applicandorumerario quatenus capitula ipsa preinserta et omnia et singula in eis contenta vobis et dicte confratrie perpetuo teneant et inviolabiliter observent et in aliquo non contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua ratione. Pro presenti vero concessione dedistis et solvistis quinquaginta quinque solidos barchinonenses quos recepit dilectus consiliariuset locumtenens thesaurarii generalis dicti domini regis. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio sigilloin pendenti munitam. Data Barchinone vicesima die marcii anno a nativitate Domini MCCCCLV regnique dicti domini regis Sicilie citra farum anno XXI aliorum vero regnorumquadragessimo. - El rey Johan. - Dominus rexlocumtenens mandavit michi Petro Sames visa per Andream Cathala locumtenentem thesaurarii generalis.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.