CVII.
Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.
Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte vestri fidelium nostrorum consulum ville Perpinianinomine et pro parte universitatis ipsius ville et singularium ejusdem nobis fuisse humiliter presentata quedam capitulacontinentiesubsequentis:
- Per moderacio del us et exercicidel offici dels sobreposats de la orta de la vila de Perpenya son ordonades les coses seguents. Primerament quels dits sobreposatsappellats de la orta de Perpenya a dicisiret declarar les questions et contrasts de gents sobre taleset dans donats en les possesions de homensde Perpenya et altres coses sien quatre axi com tro ara es acustumat ço es saber aquells dos del mester quels ortolans de la dita vila tots anys han acustumat elegir et aquells dos de la dita vila quels consols daquella tots anys acustumenelegir et que elegexen en la vigilia de la festade sant Johan de juny. Pero si alcun any o anys apparieals consols de la dita vila esser fahedor que daquellsdos quells elegexen ni hagues un dellsforans habitadors de la dita vila que ho puguen fer çoes saber que pusquen elegir un de la dita vila et altre dels dits forans habitadors daquella o sils appariefahedor que abdosos fossen de la dita vila quelspusquen elegir tots anys en la dita vigilia axicom es acustumat: aço retengut et reservat que si era questio o contrast davant los dits sobreposatsde qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts et la una part era ortola de la dita vila mullero fill de ortola et laltre part no era ortolaans fos altre menestral o persona de la dita vila o fora la dita vila que en tal questio o contrast no entervenguen ne hagen entervenir sino tres dels dits sobreposats ço es saber la un daquells dos del mester dels ortolans et los altres dos que no seran del dit mesteret si fahien lo contrari quel juyo declaracio quells farien fos cas et va et no hagues valor. Item que si algun hom de Perpenya haterres o possessions en terme de algun castell o lochde la terra qui faça comu et en les dites terres o possessions o fruyts daquelles li sera datdampnatge o li sera feta tala quel hom de Perpenya sia tengut de denunciar al batle o a un consol jurat o sindich o en absencia lura dues persones del loch on la possessio o possessionsseran en les quals haura pres lo dan o tala et la dita extimacio intimen o denuncien al dit hom de Perpenya et si li plau la extima dins altres dos dies continuament seguents li facen satisfer lextimaque feta hauran: et si nou fan dins lo dit temps queldit hom de Perpenya hi puxa manar lossobreposats de la orta de Perpenya et perseguir la cosa axi com vuy se fa. Et en cas que dins lodit temps lo dit batle o consols fessensatisfer al dit hom de Perpenya si de la extimafeta per lo batle o consols o per los deputatsper ells dels dits lochs lo hom de Perpenyano era o sera content que puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya los quals si per aventura faran semblant extima o menor quelbatle o consols o altres per ells en açodeputats hauran feta quel home de Perpenyaen aquest cas sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats et en aquest cas noy haje apellacio. Et si per ventura los sobreposats la fahien majorquels dits batleo consols o per ells deputats quel hom del castell o comun si de comu se seriaclamat sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats: pero en aquest cas sia legut a cascuna de les parts appellar sils sera vist faedor et perseguir lur fet axi et per la forma et manera que huy se fa: et aquell qui a la fi no obtendra sia tengut de pagar les messions: ço es que si lo hom o comun de fora obten finalment que la extimafeta per los homens del castell era justa o menor de aquella que lo hom de Perpenya pach la anada dels dits sobreposats et totes altres messions et si lo homede Perpenya obten finalment major extima que per los homens del castell no li era stada feta que aquell de quis sera clamat li sia tengut de pagar totes les messions entegrament. Et semblant juysia fet al hom estranger si nos ten per content de la extima dels homens del castell: axi matex per lo contrari si algun hom de Perpenyafa tala a algun estranger ço es que no fos de la dita vila que aquell que haura presa la tala ho denunciu al batle o consol jurats o sindichs o a aquell o aquells qui en aço per ell o ells seran deputats del loch on sera la possessio on la tala sera feta o en absencia lur a dues persones del dit loch les quals dius lo temps dessus dit façenlur extima et la denuncien al hom de Perpenyaquis dira haver feta la tala. Et si dins lotemps dessus expressat lo dit hom de Perpenyahaura satisfet a aquell qui haura presa la tala queypuxa lome del dit castell manarlos sobreposats de Perpenya. Si empero en aquesta denunciacio faedora per lome de Perpenyao altre per ell o contra lom de Perpenya se seguianegacio de part o contradiccio per manera que sen hagues fer juhi: en aytal cas la cosa haja a venir denantlos sobreposats de la orta de Perpenya per çoque en nengun cas o partit lo hom de Perpenya no siatengut de fer juhi fora son ordinari directament o indirecta ne en neguna altra qualsevol manera. Item si algun de Perpenya o altre qui no fos de Perpenyavendra denant los sobreposats requirintlos que vagen extimar en alcun locho lochs alguna tala o dan a aquell donat quelssobreposats lo interroguen si ho ha denunciat al batleo consol jurat o sindich o altres persones del dit loch o lochs axi com dessus es dit on la possessio o possessions seran en que lo malificisera estat fet et si ha servada la forma en losegon capitol dessus contenguda: et si diu que hoc si es hom de Perpenya o estranger que siatengut a son sagrament et pres aquest sagrament per lossobreposats que puxen anar en la manera que poden et han acostumat segons los provilegis de la dita vila us et observancia de aquells. Et en cas quels dits sobreposats anassen menys de la dita interrogacio et informacio prop dita que no pugen forçaralguna de les parts de pagarlos de la anada. - Item que si aprop la extima feta per los dits batle o consols jurats o sindichs altres per ells deputats a açose seguia plet entre les parts et sen fahienappellations que neguna de les parts vulles lom de Perpenya vulles lestranger no puxaallegar la extima feta per los dits homensde castell per sententia com axi com dessus es dit nos sia dada per manera de juhi ansles parts hagen obtenir aytantes sententies com haurien si la dita extima no era feta. Item que de tots altres contrasts et questions ço es de carreres de feudersde margens de agulles de regatius de aygueduts o de altre qualsevol exceptat de les dites tales et dansse hage recors als dits sobreposats los quals puxen aquelles conexer sentenciar determanar et executar en la manera que poden et han acustumat segons los privilegis de la dita vila us et observancies de aquelles les coses contengudes en losdessus dits capitols no contrastans. Item que los dits sobreposats pus que hauran vists a ull los lochsdels contrasts et questions en que seran requests de anar et seran anats vinguen fer les dcclaracions et determinacions que oides les rahons et drets de les parts hauran a fer sobre aquelles et facen dins la dita vila de Perpenya en lochdaquella hon han acustumattenir et fer juhi exceptat daquelles que be nospoden declarar ne determenar sino al loch del contrast vesen a ull. Item que quant los dits sobreposats trametran lur saig o saigs en algun lochfora la vila de Perpenya per citar les parts o per citar testimonis o per fer assignacions o per fer execucio per prenamentde penyores o en altre manera contra aquells qui hauran condempnats los dits saig o saigs lurssien tenguts et hajen primerament requerir lo batledel dit loch o son lochtinent ol saig si ni ha qui facen les dites citacions o assignacions o execucions per prenament de penyores o en altre manera: et si lo dit batle del dit loch o son lochtinent o saigdaquell les dites citacions assignacions o execucions fer no volra o fer allongara en cascun dels dits casoslo dit saig o saigs dels sobreposats en fadiga et falliment del batle del dit loch o de son lochtinent o del seu saig puxe fer o faça les dites assignacions citacions et execucions et prenamentsde penyores axi et per la manera que sera manat per losdits sobreposats et que sobre la dita fadiga en cas que altra prova noy hagues sia donada fe a relacio del dit saig o saigs dels dits sobreposats. Item si per aventura lo dit saig o saigs dels dits sobreposats no trobaven al dit loch lo batle o son lochtinent o saig de aquellque ho hajen intimar et requerir a la casa del dit batle o del dit lochtinent o a la mullercompanyas daquells a fi de que hi trametenmissatge et quels facen venir: et si no venie o venie e no complie les dites coses a que seria request adonchs en fadiga et falliment lur los dits saig o saigsdels dits sobreposats puxen fer facen et complesquenles dites citacions assignacions et execucions et prenamentsde penyores axi com dit es. Item com sia per privilegi quels dits consols poden tots anys elegir un saig de la cort del batle de la dita vila o altre qualsevolra qui façales citacions execucions et altres coses al offici dels dits sobreposats pertanyents et quel dit batle aquell et no altre haja a metre et jurar en poder seu: volem que daquiavant pus que lo saig haura jurat en poder del dit batle no sia tengut de jurar en poder del veguer de Rossello ni de negun altre officialnel dit saig sia tengut de tenir taula axicom ne los dits sobreposats nel dit saig son acustumats la dita taula tenir: pero sia entes que si als consols de la dita vila qui ara son et per temps seran ab lo consell general daquella apparia quant que quant esser pus profitos et plus expedient a la dita vila et singulars habitants daquella usar dels privilegis et ordinacions de la dita vila o algu o alguns daquells en o sobre o contra les dites en coses losdits capitols contengudes en tot o en partida quels dits consols et singulars habitadors de la dita vila els dits sobreposats presents e sdevenidors ho pusquen fer et usarne en tot o en partida totes et aytantes vegades com als dits consols presents et venidors ab lo dit consell sera vist faedor et pus sils volran losdits privilegis et ordinacions et us de aquells en tot o en partida lexar et a les coses dessus en los presents capitols contengudes tornar et daquelles usar en tot o en partida et en açopuguen variar totes et aytantes veus quant que quantlos dits consols ab lo dit consell volran et a ells sera vist fahedor.
- Ad supplicationemperhumilem vestri pro parte dictorum consulum et proborum hominum ville Perpiniani prefate capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ac nostre confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per presentem cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanievicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostras hujusmodi ratas gratas et firmas habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data in villaTurricelle de Montegrino (Torroella de Montgrí) duodecimo die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo. - Vidit Sperendeus. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de Scintillis Eximinus Petri de Arenosio et Hugo de Angularia camerlengi. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Idem.
Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.
Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte vestri fidelium nostrorum consulum ville Perpinianinomine et pro parte universitatis ipsius ville et singularium ejusdem nobis fuisse humiliter presentata quedam capitulacontinentiesubsequentis:
- Per moderacio del us et exercicidel offici dels sobreposats de la orta de la vila de Perpenya son ordonades les coses seguents. Primerament quels dits sobreposatsappellats de la orta de Perpenya a dicisiret declarar les questions et contrasts de gents sobre taleset dans donats en les possesions de homensde Perpenya et altres coses sien quatre axi com tro ara es acustumat ço es saber aquells dos del mester quels ortolans de la dita vila tots anys han acustumat elegir et aquells dos de la dita vila quels consols daquella tots anys acustumenelegir et que elegexen en la vigilia de la festade sant Johan de juny. Pero si alcun any o anys apparieals consols de la dita vila esser fahedor que daquellsdos quells elegexen ni hagues un dellsforans habitadors de la dita vila que ho puguen fer çoes saber que pusquen elegir un de la dita vila et altre dels dits forans habitadors daquella o sils appariefahedor que abdosos fossen de la dita vila quelspusquen elegir tots anys en la dita vigilia axicom es acustumat: aço retengut et reservat que si era questio o contrast davant los dits sobreposatsde qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts et la una part era ortola de la dita vila mullero fill de ortola et laltre part no era ortolaans fos altre menestral o persona de la dita vila o fora la dita vila que en tal questio o contrast no entervenguen ne hagen entervenir sino tres dels dits sobreposats ço es saber la un daquells dos del mester dels ortolans et los altres dos que no seran del dit mesteret si fahien lo contrari quel juyo declaracio quells farien fos cas et va et no hagues valor. Item que si algun hom de Perpenya haterres o possessions en terme de algun castell o lochde la terra qui faça comu et en les dites terres o possessions o fruyts daquelles li sera datdampnatge o li sera feta tala quel hom de Perpenya sia tengut de denunciar al batle o a un consol jurat o sindich o en absencia lura dues persones del loch on la possessio o possessionsseran en les quals haura pres lo dan o tala et la dita extimacio intimen o denuncien al dit hom de Perpenya et si li plau la extima dins altres dos dies continuament seguents li facen satisfer lextimaque feta hauran: et si nou fan dins lo dit temps queldit hom de Perpenya hi puxa manar lossobreposats de la orta de Perpenya et perseguir la cosa axi com vuy se fa. Et en cas que dins lodit temps lo dit batle o consols fessensatisfer al dit hom de Perpenya si de la extimafeta per lo batle o consols o per los deputatsper ells dels dits lochs lo hom de Perpenyano era o sera content que puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya los quals si per aventura faran semblant extima o menor quelbatle o consols o altres per ells en açodeputats hauran feta quel home de Perpenyaen aquest cas sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats et en aquest cas noy haje apellacio. Et si per ventura los sobreposats la fahien majorquels dits batleo consols o per ells deputats quel hom del castell o comun si de comu se seriaclamat sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats: pero en aquest cas sia legut a cascuna de les parts appellar sils sera vist faedor et perseguir lur fet axi et per la forma et manera que huy se fa: et aquell qui a la fi no obtendra sia tengut de pagar les messions: ço es que si lo hom o comun de fora obten finalment que la extimafeta per los homens del castell era justa o menor de aquella que lo hom de Perpenya pach la anada dels dits sobreposats et totes altres messions et si lo homede Perpenya obten finalment major extima que per los homens del castell no li era stada feta que aquell de quis sera clamat li sia tengut de pagar totes les messions entegrament. Et semblant juysia fet al hom estranger si nos ten per content de la extima dels homens del castell: axi matex per lo contrari si algun hom de Perpenyafa tala a algun estranger ço es que no fos de la dita vila que aquell que haura presa la tala ho denunciu al batle o consol jurats o sindichs o a aquell o aquells qui en aço per ell o ells seran deputats del loch on sera la possessio on la tala sera feta o en absencia lur a dues persones del dit loch les quals dius lo temps dessus dit façenlur extima et la denuncien al hom de Perpenyaquis dira haver feta la tala. Et si dins lotemps dessus expressat lo dit hom de Perpenyahaura satisfet a aquell qui haura presa la tala queypuxa lome del dit castell manarlos sobreposats de Perpenya. Si empero en aquesta denunciacio faedora per lome de Perpenyao altre per ell o contra lom de Perpenya se seguianegacio de part o contradiccio per manera que sen hagues fer juhi: en aytal cas la cosa haja a venir denantlos sobreposats de la orta de Perpenya per çoque en nengun cas o partit lo hom de Perpenya no siatengut de fer juhi fora son ordinari directament o indirecta ne en neguna altra qualsevol manera. Item si algun de Perpenya o altre qui no fos de Perpenyavendra denant los sobreposats requirintlos que vagen extimar en alcun locho lochs alguna tala o dan a aquell donat quelssobreposats lo interroguen si ho ha denunciat al batleo consol jurat o sindich o altres persones del dit loch o lochs axi com dessus es dit on la possessio o possessions seran en que lo malificisera estat fet et si ha servada la forma en losegon capitol dessus contenguda: et si diu que hoc si es hom de Perpenya o estranger que siatengut a son sagrament et pres aquest sagrament per lossobreposats que puxen anar en la manera que poden et han acostumat segons los provilegis de la dita vila us et observancia de aquells. Et en cas quels dits sobreposats anassen menys de la dita interrogacio et informacio prop dita que no pugen forçaralguna de les parts de pagarlos de la anada. - Item que si aprop la extima feta per los dits batle o consols jurats o sindichs altres per ells deputats a açose seguia plet entre les parts et sen fahienappellations que neguna de les parts vulles lom de Perpenya vulles lestranger no puxaallegar la extima feta per los dits homensde castell per sententia com axi com dessus es dit nos sia dada per manera de juhi ansles parts hagen obtenir aytantes sententies com haurien si la dita extima no era feta. Item que de tots altres contrasts et questions ço es de carreres de feudersde margens de agulles de regatius de aygueduts o de altre qualsevol exceptat de les dites tales et dansse hage recors als dits sobreposats los quals puxen aquelles conexer sentenciar determanar et executar en la manera que poden et han acustumat segons los privilegis de la dita vila us et observancies de aquelles les coses contengudes en losdessus dits capitols no contrastans. Item que los dits sobreposats pus que hauran vists a ull los lochsdels contrasts et questions en que seran requests de anar et seran anats vinguen fer les dcclaracions et determinacions que oides les rahons et drets de les parts hauran a fer sobre aquelles et facen dins la dita vila de Perpenya en lochdaquella hon han acustumattenir et fer juhi exceptat daquelles que be nospoden declarar ne determenar sino al loch del contrast vesen a ull. Item que quant los dits sobreposats trametran lur saig o saigs en algun lochfora la vila de Perpenya per citar les parts o per citar testimonis o per fer assignacions o per fer execucio per prenamentde penyores o en altre manera contra aquells qui hauran condempnats los dits saig o saigs lurssien tenguts et hajen primerament requerir lo batledel dit loch o son lochtinent ol saig si ni ha qui facen les dites citacions o assignacions o execucions per prenament de penyores o en altre manera: et si lo dit batle del dit loch o son lochtinent o saigdaquell les dites citacions assignacions o execucions fer no volra o fer allongara en cascun dels dits casoslo dit saig o saigs dels sobreposats en fadiga et falliment del batle del dit loch o de son lochtinent o del seu saig puxe fer o faça les dites assignacions citacions et execucions et prenamentsde penyores axi et per la manera que sera manat per losdits sobreposats et que sobre la dita fadiga en cas que altra prova noy hagues sia donada fe a relacio del dit saig o saigs dels dits sobreposats. Item si per aventura lo dit saig o saigs dels dits sobreposats no trobaven al dit loch lo batle o son lochtinent o saig de aquellque ho hajen intimar et requerir a la casa del dit batle o del dit lochtinent o a la mullercompanyas daquells a fi de que hi trametenmissatge et quels facen venir: et si no venie o venie e no complie les dites coses a que seria request adonchs en fadiga et falliment lur los dits saig o saigsdels dits sobreposats puxen fer facen et complesquenles dites citacions assignacions et execucions et prenamentsde penyores axi com dit es. Item com sia per privilegi quels dits consols poden tots anys elegir un saig de la cort del batle de la dita vila o altre qualsevolra qui façales citacions execucions et altres coses al offici dels dits sobreposats pertanyents et quel dit batle aquell et no altre haja a metre et jurar en poder seu: volem que daquiavant pus que lo saig haura jurat en poder del dit batle no sia tengut de jurar en poder del veguer de Rossello ni de negun altre officialnel dit saig sia tengut de tenir taula axicom ne los dits sobreposats nel dit saig son acustumats la dita taula tenir: pero sia entes que si als consols de la dita vila qui ara son et per temps seran ab lo consell general daquella apparia quant que quant esser pus profitos et plus expedient a la dita vila et singulars habitants daquella usar dels privilegis et ordinacions de la dita vila o algu o alguns daquells en o sobre o contra les dites en coses losdits capitols contengudes en tot o en partida quels dits consols et singulars habitadors de la dita vila els dits sobreposats presents e sdevenidors ho pusquen fer et usarne en tot o en partida totes et aytantes vegades com als dits consols presents et venidors ab lo dit consell sera vist faedor et pus sils volran losdits privilegis et ordinacions et us de aquells en tot o en partida lexar et a les coses dessus en los presents capitols contengudes tornar et daquelles usar en tot o en partida et en açopuguen variar totes et aytantes veus quant que quantlos dits consols ab lo dit consell volran et a ells sera vist fahedor.
- Ad supplicationemperhumilem vestri pro parte dictorum consulum et proborum hominum ville Perpiniani prefate capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ac nostre confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per presentem cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanievicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostras hujusmodi ratas gratas et firmas habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data in villaTurricelle de Montegrino (Torroella de Montgrí) duodecimo die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo. - Vidit Sperendeus. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de Scintillis Eximinus Petri de Arenosio et Hugo de Angularia camerlengi. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Idem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.