Mostrando entradas con la etiqueta 1472. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 1472. Mostrar todas las entradas

miércoles, 2 de noviembre de 2022

Reveren Senyor nostre car com à frare

1472. = Fol. 156.

Die Sabbati ultima Februari R. Dnus. do. Epus. Gerund. missit litteras quae secuntur.

"Reverendo in Christo Patri tanquam fratri amantissimo Domino Johanni Episcopo Gerundensi Episcopus Albanensis Cardinalis Valentinensis S. R. E.
Vice-Cancellarius."

"Reveren Senyor nostre car com à frare. Tanta es la congratulacio è contentacio de animo que havem de esser certificats que à intervencio e industria vostra la inexpugnable ciutat de Gerona ab les parts maritimes è tota la maior pertinencia de Empurda se es reduhida a la Magestad del senyor Rey que nos poria dir ni explicar. Procehix de aquella antiga è singular nostra en vers vos amicicia è benivolença qui sempre vos havem tengut en estima de bon germa. E no podiem altrement presumir ni pensar de V. Sria. (Senyoria) per aquella constat è fidelissima devocio è observancia que havieu à la prefata Magestat sino que farieu per lo servey è stat de aquella lo que fet ab molta virtut è providencia. Es acte memorable è glorios de que V. R. Ptat. se ha fet molta honor corresponent à la sua integerrima fama è opinio semblant à aquell victorios varo de Roma Carrillo qui la sua patria destruhida è obcessa de la superba gent Gallica virilment desliura è restituhi en la pristina libertat. E quant mes havem cara la vostra amicicia tant mes participam de aquesta vostra gloriosa fama è reputacio congratulant à V. S. è pregant affectuosament que vulla proseguir tanta è tan victoriosa empresa talment que sia reduhit tot lo que resta à la obediencia e fidelitat del Senyor Rey. Avisant vos que la sua Excellencia per lo vostre inextimable merexer è virtut nos ha scrit sobre una reservacio de benificis fins en suma de III.m floren. per V. S. En la qual reservacio de bonissima voluntat treballarem ab la Stat. de Nostro Sr. en quant porem que sia satisfet à la voluntat è ordinacio de la prefata Mtat. è al vostre desig è petitio."

Mes avant significam à V. S. com per resistir al perfidissimo Turch qui com à bestia ferocissima è insaciable no content de haver pres ab tanta violencia é ignominia de cristians Constantinoble, la Morea è tots los altres regnes de Grecia, Albania, Sclavonia è Negreponth comença de entrar per Italia è ja ha fet diverses corregudes è predacions en lo territori de Trigestre, Forlino è Trevis que son ciutats de la Senyoria de Venecia è mes prepara assiduament innumerable exercit per mar è per terra, è segons los avisos que venen de aquellas parts vol passar en lo estiu prop seguent en lo regne è insula de Sicilia dissipant continuament è exterminant lo nom del Salvador nostre è de la sua Sancta Fe Catholica. Considerades tantas pressuras è afliccions dels regnes è pobles christians Nostre Sant Pare diluns que contavem XXIII de Deembre volent obviar è provehir à tant crudelissima persecucio pronuncia è designa sinch Legats en diverses provincias, ço es, los reverendissimos Sr. Cardenal Niceno per França, Anglaterra è Burgunya. Lo S. Cardenal de Napols per esser president en la expedicio de XX galeres è dos naus que arma la sua Beatitud, è à tota la armada de la Majestat del S. Rey Don Ferrando è de la Sria. de Venecia. Lo S. de Cardenal de Sant March per anar en Alamanya, Ungria è Polonia. Lo S. Cardenal de Arieto per excitar tots los Senyors è Pobles de Italia à convenir en aquesta expedicio. E ha nos ha volgut assignar tota la provincia de Spanya la qual sens dubte per esser tanta è tant amplissima regio merexia maior precellencia è auctoritat de persona no res meyns (nichilominus) per obtemperar à la sua Stat. è per lo desig ardentissimo que tenim de visitar è servir la Mtat. del S. Rey no havem recusat de pendre aquesta Provincia sperant que lo nostre Mestre è Salvador Jhesus en aquesta sua causa tant necessaria nos illustrara per tal direccio è via que farem alguna fructuosa operacio per remey de tant calamitosa tempestad de la republica cristiana, à lahor e gloria sua, è augmentatio de Sancta Mare Sglia (Esglesia, Eglesia y demás variantes), è encare à special è relevat servey de la prefata Mtat., è particular benifici è comoditat de ots (tots) aquexos regnes. E per se duhir (dos palabras separadas) aquesta legacio al desigat efecte, nostra partida per anar aqui, Deu volent, sera molt presta. Volem de totas aquestas coses sia certa vostra S. A. aço que si alguns negosis li occorreran en lendemig que starem aci per partir, fiablement nos puxe scriure. Car en aquesta cort romana mentre que aci serem, è en la nostra legacio com siam aqui pervenguts, desijam fer per aquella com per hun nostre car.m (carissimo, carissim) germa. Valeat paternitas vestra semper felix. De Roma à XXX de Deembre, 1472. = Vester aut frater R. Car.lis Valentinus Vice-Cancell.

viernes, 16 de noviembre de 2018

Joan Esteve, 1472, dicsionari latín - valensiá

Lo primé dicsionari de un idioma romanç va sé lo bilingüe latín - valensiá del notari Joan Esteve de 1472, imprimit al 1489. Que ningú tos digue datra cosa.

Lo primé dicsionari de un idioma romanç va sé lo bilingüe latín - valensiá del notari Joan Esteve de 1472, imprimit al 1489. Que ningú tos digue datra cosa.

Golden Jacob :

El primer diccionari d'un idioma romanç fon el billingüe llatí-valencià del notari Joan Esteve de 1472, imprés en 1489. Que ningú vos diga atra cosa.

Joan Esteve, 1472, dicsionari latín - valensiá

Lo primé dicsionari de un idioma romanç va sé lo bilingüe latín - valensiá del notari Joan Esteve de 1472, imprimit al 1489. Que ningú tos digue datra cosa.

Lo primé dicsionari de un idioma romanç va sé lo bilingüe latín - valensiá del notari Joan Esteve de 1472, imprimit al 1489. Que ningú tos digue datra cosa.

Golden Jacob :

El primer diccionari d'un idioma romanç fon el billingüe llatí-valencià del notari Joan Esteve de 1472, imprés en 1489. Que ningú vos diga atra cosa.

Joan Esteve, 1472, dicsionari latín - valensiá

Lo primé dicsionari de un idioma romanç va sé lo bilingüe latín - valensiá del notari Joan Esteve de 1472, imprimit al 1489. Que ningú tos digue datra cosa.

Lo primé dicsionari de un idioma romanç va sé lo bilingüe latín - valensiá del notari Joan Esteve de 1472, imprimit al 1489. Que ningú tos digue datra cosa.

Golden Jacob :

El primer diccionari d'un idioma romanç fon el billingüe llatí-valencià del notari Joan Esteve de 1472, imprés en 1489. Que ningú vos diga atra cosa.