Mostrando entradas con la etiqueta Nabucodonosor. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Nabucodonosor. Mostrar todas las entradas

sábado, 27 de abril de 2024

3-8, De la venida de diferentes naciones hasta la peste, y segunda Seca de España.

Capítulo 8.

De la venida de diferentes naciones hasta la peste, y segunda Seca de España.

Por este tiempo vinieron a España los Milesios, que conservaron su nombre, y tuvieron mucho dominio por 28 años, hasta que vinieron los de Caria (N. E. que trajeron la caries) que se conservaron 48 años, los Lesbios se detuvieron 78 años; y como estos pueblos no innovasen cosa en Cataluña, ni en España, y se uniesen con los antiguos poblados, no se halla cosa particular, sólo que ocuparon diferentes lugares en España, y fundaron algunos pueblos; pero en Cataluña no creo haber fundado, ni haber llegado a ella estos pueblos, conservándose los catalanes quietos, y seguros en sus lugares 155 años, antes de Cristo 609, y del mundo 3360.

(1: Pujades Cor. de Cat. lib. 2, cap. 7. Tarafa de Reg. Hisp. à cap. *milesiij ad cap. Nabucodonosor.)

Nabucodonosor

Vinieron después de estos pueblos los Phocenses (Focenses) de Jónia en el Asia, que huían de la tiranía de Ciro, y de la crueldad de su capitán Harpalo, llegaron a Roma, y por la costa del Mediterráneo a Cataluña; que aunque las historias dicen a España, es cierto que viniendo de Italia por las costas, la primera tierra de España es Cataluña: quisieron entrar en la tierra de Cataluña, opusiéronseles (se les opusieron) los paisanos acostumbrados a vencer, y a no admitir extranjeros sin conocerles; 

y obligados de la fuerza, volvieron atrás por la marina de Francia, entraron en Proença (Provenza), fundaron Marsella tan feliz, que apenas poblada dominó el mar, y de ella volvieron los Phocenses, o Jonios a Cataluña muy fuertes: fueron admitidos en el Ampurdán en un lugar cerca de Alba, fundado por Escanio, al cual también llamaron Alba, y parece convence la razón de Pujadas para juzgar fuese Albons, cerca de Alba, y antigua, y destruida Ampurias: dominaron por aquellas partes 48 años, y aun se mantuvieron largo tiempo entre los antiguos paisanos. (2: Garibay, lib. 5, cap. 5. Beut. lib. 1, cap. 2. Pujadas lib. 2, cap. 9. Bergo lib. 4. Flor. lib. 2. cap. 25 y 26.)

Pasados los 48 años referidos, vino a España Nabucodonosor, tercero (tercer) rey de los Caldeos, (dominola) la dominó 9 años, no se dice haber llegado a Cataluña, ni en ella haber obrado hecho particular. 

Lo que ejecutó dentro de Andalucía, se halla en Josepho de Antiquitat. (antiquitatem). Garibay, Medina, y otros. Los Phocenses con Nabucodonosor fueron nombrados en España 57 años, y en este tiempo volvió a Babilonia Nabucodonosor año del mundo 3473, y antes de Cristo 552, si no he errado la cuenta, pues no convienen unos con otros, porque todos van discordes (N. E. le faltó escribir “excepto yo”), 

y Tarafa, a quien sigo, en los años de estas naciones pone 10 años más; si no es que digamos, haber tardado a venir esos 10 años, después del gobierno de los Jonios.

(N. E. Cuando un pseudo historiador cita y copia a otros pseudo historiadores, los haya leído o no, con traducciones o sin ellas, lo único que hace es prolongar inventos, mentiras, mitos, alucinaciones, leyendas, patrañas, etc. Eso no es historia según los buenos historiadores. Por ejemplo, yo soy posterior al libro gordo de Petete, y podría citarlo, pero sólo lo nombraré para los y las que no conozcan ese libro gordo o mamotreto; en la actualidad incluso hay gente que lo llamaría libra gorda o mamotreta, libre gorde o mamotrete; así de imbéciles pueden ser algunos seres humanos. Lo suelen ser más los, las y les de izquierda, izquierdo, izquierde, porque siguen al líder, como los borregos, las borregas y les borregues.)

Pedro Quesada , LA HISTORIA NO PERDONA MITOS
//

https://es.wikipedia.org/wiki/Nabucodonosor_I

martes, 4 de mayo de 2021

Capitol XXXIIII. Com la cortesa e fauorida donzella humilitat supplica la Senyora:

Capitol XXXIIII. Com la cortesa e fauorida donzella humilitat supplica la Senyora: li plagues consentir e acceptar tan alta dignitat.

Fon aqui molt prest vna altra fauorida donzella humilitat nomenada: e acostant se a la senyora ab molta familiaritat besant la ma de sa senyoria dix li. ¶ O domina mea scio quia semper me audis. Volent dir. O senyora mia yo so certa que vos tostemps me hoyu (oíu) e creheu los consells meus. Perço senyora vull dir e supplicar a vostra senyoria: no vulla mes tardar ne pensar en esta fahena: sino sols pendre e acceptar la dignitat: que la magestat diuina us (diuinaus) vol donar: car delibera siau mare de deu e Reyna de parays. ¶ Be so certa senyora que la humilissima pensa vostra se altera de pujar en tan gran e inestimable grau. ¶ Senyora no temau res: consentiu prestament: car yo james me partire de vostra senyoria: e fare tal companyia a vostra merçe: que nostre senyor se delitara continuament en la profundissima humiliacio vostra: en tant (entant) que vostra altesa mateixa dira ¶ Quia respexit humilitatem ancille (a nassal+cille) sue: ecce enim ex hoc beatam me dicent omnes generationes. ¶ Volent dir. Car perço com lo senyor ha mirat la humilitat de la sua seruenta: sere yo dita beneyta per totes les generacions. ¶ O senyora sens nombre seran les excellencies que aconseguireu (a + espay + conseguireu) per lo gran amor quem teniu Yo senyora quim trobe axi ligada e vnida ab la voluntat e pensaments vostres: que no basta nenguna cosa creada a separar la liga vostra e mia. Yo senyora so la scala hon vostra merce es pujada a meritar esser mare de deu. E totes les persones que per amor mia se baixen son per deu exalçades. ¶ E com vostra senyoria haja mes en mi que nenguna altra pura creatura haja agut james ne haura: dignament sobre totes sereu exalçada: car sou vos posada sobre tan ferma pedra: que per molt que munteu en gran altea no haueu perill de caure. Car de vostra senyoria es dit. ¶ Bene fundata est domus domini supra firmam petram. Volent dir. Que vostra altesa qui sou la casa eleta per posada del fill de deu: sou axi ben fundada e fermada sobre mi: que nengun vent de superbia a les parets vostres acostar nos pora james. ¶ Axi senyora acceptau la excellencia de la dignitat maternal: car ab molta seguretat la posseyreu. car tant com mes pujareu en graus de dignitat tant sereu a mi pus affixa e acostada: e alla hon yo so senyora: superbia no saposenta: ans fuig de totes les encontrades mies. Car guerra mortal y hagut entre la dita superbia e mi: del començament del mon ença. E nostre senyor deu ha fauorejat tostemps la mia part. E tots los que han seguit e amat superbia per la potencia diuina son stats atterrats e confusos. E los amichs meus per la sua clemencia molt exalçats e dignificats: segons vostra senyoria ha lest en les histories antigues. ¶ Quia superbia nabugodonosor in bestiam muntauit: sed humilitas ioseph principem israel constituit: Car la superbia de Nabugodonosor lo feu tornar bestia: mes la humilitat d´Ioseph (o Joseph) lo constitui princep de israel E aximateix. ¶ Superbia pharahonem summersit: sed humilitas Moysen exaltauit. ¶ Car superbia feu perir pharaho en la mar roja: e sola humilitat exalça e prospera Moyses. ¶ Infinits son senyora los exemples que de aços porien donar: perque puch dir ab veritat. ¶ Qui me inuenerit: inueniet vitam: et hauriet salutem a domino. Car certament senyora qui a mi trobara em (e me, y me) haura en deuocio: pora dir que ha trobat vida a la sua anima: e ha posat la salut de la profunda font de la gracia diuina. ¶ Per que vos la mia senyora : hauent en mi tan plena Senyoria: no deueu duptar: que la gloria vostra sia vista e coneguda per tot lo mon. Car tots los queus preycaran e confessaran mare de deu: tambes (també es, també se, tamé se) diran de vostra senyoria. ¶ Benedicta tu virga iesse sub limis: quia propter humilitatem tuam vsquem ad sedentem in throno dilatasti. Volent dir: O beneyta sou vos senyora verga de jesse molt alta: car per la vostra profundissima humilitat vos sou tant estesa e dilatada que fins a la magestat diuina sient en lo tro e cadira sua sou plegada e de aqui lo fill de deu feu deuallar. ¶ O senyora puix tanta potencia us (potencia9) es donada per excellencia de la humilitat vostra sia de vostra merce executar la. ¶ Luceat lux vestra coram hominibus. Mostres senyora la lum de la vostra potencia: e clareje en presencia de tots los homens: perque ab gran admiracio lohen e glorifiquen lo pare eternal: qui tant vos ha dignificada e exalçada per la singular humilitat vostra. ¶ O senyora insigna placia a vostra senyoria conuidar prestament lo fill de deu que vinga a la posada vostra. Car yo se certament que sa magestat no spera sino quel crideu. ¶ O senyora y quant es excellent e singular la casa vostra: que lo rey e senyor del cel desija retraures en la humil sala del vostre glorios ventre: e aqui pendre conuit molt amoros: nol detingau senyora que ja es venguda la hora per la sauiesa diuina ordenada: en la qual se deu celebrar aquest misteri: segons scriu Salamo dient. ¶ Dum medium silentium tenerent omnia: et nox in suo cursu medium iter perageret: omnipotens sermo tuus domine a regalibus sedibus venit. Car lo dit Salamo vehent aquesta jornada en sperit: alegrant se molt dix: dreçant son parlar al pare eternal. O senyor clement com totes les coses del mon reposaran e callaran en gran silenci: e la nit acabara son curs e sera peruenguda a la mijania sua: ço es a les dotze hores la paraula omnipotent qui es lo fill vostre deuallara de la real cadira de la magestat vostra: E restant ab vos egual enclouras dins les entramenes de vna gloriosa verge. ¶ O ma senyora que vos sou aquesta verge: e non spereu altra: car vos sou la per deu tant amada e desijada: no prengau senyora tant carrech de fer sperar aquest senyor: que ab desig e molt plaer sta escoltant quant hoyra la vostra graciosa paraula. ¶ Ja senyora stan molt prop de tocar les dotze hores metas vostra merce a punct. Obriu les entramenes vostres: car molt es prop lo rey de gloria: qui dins elles vol pendre carn humana.

// Ejemple de captura de pantalla del llibre:

Capitol XXXIIII. Com la cortesa e fauorida donzella humilitat supplica la Senyora: li plagues consentir e acceptar tan alta dignitat.

Aixina se veu aumentat:

Aixina se veu aumentat: