Mostrando entradas con la etiqueta bestia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta bestia. Mostrar todas las entradas

domingo, 18 de diciembre de 2022

Descripción del códice que contiene la explicación del Apocalipsis, escrita por S. Beato.

XXXVI

Descripción del códice que contiene la explicación del Apocalipsis, escrita por S. Beato. (Vid. pág. 171). 

Después de la dedicatoria. = Prologus B. Hieronimi in libro Apocalipsin Johannis Apost. = Item Domni. Hieronimi in explanatione Apocalipsin. "Diversos marina discrimina transvadantes inveniunt casus. Si turbo ventorum fuerit, veementior formido est. Si terga iacentis elementi moderatior crispaverit aura, pertimescunt insidias. Ita mihi in hoc videtur quem missisti volumine, qui in Apocalipsin explanatione videtur continere Victorini: et est periculosum, et obtrectatorum latrantibus patens de egregii viri opusculis indicare. Nam et anterior Papias Gerapolites Episcopus et Nepos in Egipti partibus epistolae de mille annorum ita ut Victorinus senserunt. Et quia me litteris obtestatus es, nolui diferre. Sed ne spernerem deprecantem, maiorum statim libros resolvi: et qui (quae) in eorum commentariis de mille annorum reperi, Victorini opusculis sociavi; ablata inde quae secundum litteram senserit à principio libri usque ad crucis signum; quae ab imperitis erant vitiata correximus: et dehinc usque ad finem voluminis addita esse cognosce. Jam tuum est discernere, et quid placeat rovorare. Si vita vobis comes fuerit, tibi nostrum in hoc volumine potissime sudavit ingenium, Anatholi karissime.” = Finit (a: Este prólogo es de S. Gerónimo, publicado en la Bibl. VV. PP., junto con el comentario in Apocalips. de Victorino, Obispo Pictaviense. Mas el comentario que sigue a esta epístola de S. Gerónimo no es el mismo que él publicó en dicha Biblioteca, sino diferente del todo.). 

= Interpretatio libri huius. Son 12 hojas, y es como un análisis del Apocalipsis y sin duda lo atribuye a S. Gerónimo como también la Epístola. Ni uno ni otro se halla en sus obras. Al fin de este opúsculo dice: Explicit Revelationis vel Prolacis ipsius Apocalipsis librum. Inmediatamente sigue la obra de Beato así: Incipit tractatus de Apocalipsin Johannis in explanatione sua a multis Doctoribus et probatissimis viris ilustribus, diverso quidem stilo sed non diversa fide interpretatus, ubi de Xpo., Eglesia, et Antecristo, et eius signibus plenissime reconoscas. = Praefatio. = Biformem divine legis storiam dupplici sacramenti misterio disserendam, non nostrae humanitatis fragilitas aliter poterit enarrare, nisi ab ipso auctore suae legis Domino nostro Jhu. Xpo. modum dicendi, et sermonem summat eloquii. Unde Apocalipsin Sancti Jhoannis (Johannis) expositurus, habitatorem eius invoco sanctum Spiritum, ut qui illi secretorum suorum arcana revelavit, nobis interioris intellectus ianuam pandat; ut possimus quae scripta sunt inculpabiliter disserere et veraciter Deo magistrante depromere. Initium itaque libri de quo agitur, ita describitur: Apocalipsis etc.

Lib. 1. = De filio hominis et Eglesias. = 2. = De Ecclesia et Sinagoga, quid proprie dicantur, et quis in qua habitatur esse dinoscitur plenissime lector agnoscas. = Prolog. 1. De Ecclesia. = 2. De Sinagoga, y en este trata de haeresibus, scismatis, in genere, aplicando a las varias clases las visiones. Luego dice: Incipit liber secundus septem Ecclesiarum. Hic liber continet quatuor animalia, et quatuor equos, animas interfectorum, quatuor ventos, et duo denamilia. Realmente habla en este libro 2.° de las siete iglesias y al fin pone un tratadito: Qualiter una Ecclesia sit, cum septem dicantur apertissime, per arca Noe declaratur. = 3. = Recapitulata Xpi. nativitate eadem aliter dicturus, de lo mismo por la visión de la puerta, trono, iris, seniores. = 4. = De septem sigillis. = De quatuor angelis ventorum. = De centum quadraginta quatuor milia. = 5. = De septem angelis, et tubis et equis. = 6. = De bestiis. = 7. = De septem angelis et phialis. = 8. = De eodem. = 9. = De muliere meretrice et bestia. = 10. = De civitate Diaboli. = Faltan el fin del 10 y principio del 11. = 11. = De angelo stante in sole. = De alio angelo et clabem abyssi. = Troni et animas occisorum. = De solucione Diaboli de custodia sua. = 12. = De die judicii, et civitate Jerusalem, id est, Ecclesia. = Finis. = Explicit codix Apocalipsin duodenariorum Ecclesiarum numero ita in duodenario ordine librorum... distinctio.

viernes, 14 de abril de 2017

argadells



argadells, banasta, banastes, portadora



sistella, sistell, banasta, vime


ofissi sistellé
   
arganells, anganells

DCVB - 
ARGADELLS m. pl.

|| 1. Ormeig compost de quatre o sis cistells de vímens, que es posen meitat a cada banda d'una bístia i serveixen per traginar gerres d'aigua, aviram i altres coses (Vilafr. del P., Tarr., Massalcoreig, Tamarit de L., Sta. Col. de Q., Bonansa, Tremp, Balaguer. Ll., Reus, Ribera de Sió, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Morella, Benassal, Vistabella). Uns argadells de vímens, Inv. del segle XIV o XV (arx. de Montblanc). Item tres argadels de dur aygua, doc. a. 1499 (Misc. Puig, i, 133).

|| 2. Ormeig compost d'una corda que duu a cada cap un parell de ganxos i que, posada damunt l'esquena d'una bístia, serveix per transportar herba o llenya enganxada a cada banda de l'animal (Pl. de Vic).

|| 3. Ormeig compost de dues cistelles molt grans, fetes de vidalba trenada, que van una a cada banda d'una bístia i serveixen per traginar fems (Ordino).

|| 4. Jugada del joc de bitlles, que consisteix a fer caure amb un cop les dues bitlles d'enmig, quedant dretes les altres quatre (Segarra, Urgell). És una jugada molt difícil; per això hi ha un refrany que diu: «Argadells, no et fiïs d'ells».
    Fon.: əɾɣəðéʎs, -éʎʃ (or.); aɾɣaðéʎs, -éʎʃ, -éʎʧ (occ., Maestrat).
    Var. form.: arganells, anganells.
  
Etim.: de arganellsper desaparició de l'element nasal.

argadells



argadells, banasta, banastes, portadora



sistella, sistell, banasta, vime


ofissi sistellé
   
arganells, anganells

DCVB - 
ARGADELLS m. pl.

|| 1. Ormeig compost de quatre o sis cistells de vímens, que es posen meitat a cada banda d'una bístia i serveixen per traginar gerres d'aigua, aviram i altres coses (Vilafr. del P., Tarr., Massalcoreig, Tamarit de L., Sta. Col. de Q., Bonansa, Tremp, Balaguer. Ll., Reus, Ribera de Sió, Calasseit, Gandesa, Tortosa, Morella, Benassal, Vistabella). Uns argadells de vímens, Inv. del segle XIV o XV (arx. de Montblanc). Item tres argadels de dur aygua, doc. a. 1499 (Misc. Puig, i, 133).

|| 2. Ormeig compost d'una corda que duu a cada cap un parell de ganxos i que, posada damunt l'esquena d'una bístia, serveix per transportar herba o llenya enganxada a cada banda de l'animal (Pl. de Vic).

|| 3. Ormeig compost de dues cistelles molt grans, fetes de vidalba trenada, que van una a cada banda d'una bístia i serveixen per traginar fems (Ordino).

|| 4. Jugada del joc de bitlles, que consisteix a fer caure amb un cop les dues bitlles d'enmig, quedant dretes les altres quatre (Segarra, Urgell). És una jugada molt difícil; per això hi ha un refrany que diu: «Argadells, no et fiïs d'ells».
    Fon.: əɾɣəðéʎs, -éʎʃ (or.); aɾɣaðéʎs, -éʎʃ, -éʎʧ (occ., Maestrat).
    Var. form.: arganells, anganells.
  
Etim.: de arganellsper desaparició de l'element nasal.

argadells



argadells,banasta, portadora



sistella, sistell, banasta, vime, 


ofisi sistellé
   
 arganells, anganells

    Etim.: 
de arganells, per desaparició de l'element nasal.