Mostrando entradas con la etiqueta gessaire. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta gessaire. Mostrar todas las entradas

miércoles, 12 de abril de 2017

ges

yesaire, aragonés, yeso, ges, escayola


DCVB

GES m. 

Guix; cast. yeso. De fusta, de ferre, calç, geç, doc. a. 1366 (Rubió Docs. cult. ii, 153). Unes posts de raiola e ges per a tenir les escudelles en dita cuyna, doc. a. 1533 (Miret Templers 578).
    Refr.

—«Qui fa carbó i ges, mai té diners».
    Fon.: 
ʤés (Ribagorça, Conca de Tremp, Balaguer, Pla d'Urgell, Ll., Fraga, Camp de Tarr.); ʧés (Tamarit de la L., Maella).
    Var. form.: 
algeps, algés, guix.
    Etim.: 
del gr.-llatí gypsu, mat. sign.
2. GES 
Anar de ges: estar en zel un animal (Rabós d'Empordà).
3. GES topon. 
a) Poblet agregat al municipi de Sercs.—b) Riu que passa per Vidrà i St. Pere de Torelló i desaigua prop de St. Feliu de Torelló.
    Etim.: 
desconeguda, segurament pre-romana; relacionable amb Ger Gerri?
4. GES pron. i adv. ant.:
V. gens.

5. GES var. dialectal mall.,
per jas (segona persona singular d'imperatiu de haver: hages, té). Ges!, y axò és un pèsol, Roq. 13.

ges

yesaire, aragonés, yeso, ges, escayola


DCVB

GES m. 

Guix; cast. yeso. De fusta, de ferre, calç, geç, doc. a. 1366 (Rubió Docs. cult. ii, 153). Unes posts de raiola e ges per a tenir les escudelles en dita cuyna, doc. a. 1533 (Miret Templers 578).
    Refr.

—«Qui fa carbó i ges, mai té diners».
    Fon.: 
ʤés (Ribagorça, Conca de Tremp, Balaguer, Pla d'Urgell, Ll., Fraga, Camp de Tarr.); ʧés (Tamarit de la L., Maella).
    Var. form.: 
algeps, algés, guix.
    Etim.: 
del gr.-llatí gypsu, mat. sign.
2. GES 
Anar de ges: estar en zel un animal (Rabós d'Empordà).
3. GES topon. 
a) Poblet agregat al municipi de Sercs.—b) Riu que passa per Vidrà i St. Pere de Torelló i desaigua prop de St. Feliu de Torelló.
    Etim.: 
desconeguda, segurament pre-romana; relacionable amb Ger Gerri?
4. GES pron. i adv. ant.:
V. gens.

5. GES var. dialectal mall.,
per jas (segona persona singular d'imperatiu de haver: hages, té). Ges!, y axò és un pèsol, Roq. 13.

ges

yesaire, aragonés, yeso, ges, escayola


DCVB

GES m. 

Guix; cast. yeso. De fusta, de ferre, calç, geç, doc. a. 1366 (Rubió Docs. cult. ii, 153). Unes posts de raiola e ges per a tenir les escudelles en dita cuyna, doc. a. 1533 (Miret Templers 578).
    Refr.

—«Qui fa carbó i ges, mai té diners».
    Fon.: 
ʤés (Ribagorça, Conca de Tremp, Balaguer, Pla d'Urgell, Ll., Fraga, Camp de Tarr.); ʧés (Tamarit de la L., Maella).
    Var. form.: 
algeps, algés, guix.
    Etim.: 
del gr.-llatí gypsu, mat. sign.
2. GES 
Anar de ges: estar en zel un animal (Rabós d'Empordà).
3. GES topon. 
a) Poblet agregat al municipi de Sercs.—b) Riu que passa per Vidrà i St. Pere de Torelló i desaigua prop de St. Feliu de Torelló.
    Etim.: 
desconeguda, segurament pre-romana; relacionable amb Ger Gerri?
4. GES pron. i adv. ant.:
V. gens.

5. GES var. dialectal mall.,
per jas (segona persona singular d'imperatiu de haver: hages, té). Ges!, y axò és un pèsol, Roq. 13.