Capitol LXXXVI. Com lo fillet del capita dels ladres fon guarit per la mare de deu

Capitol LXXXVI. Com lo fillet del capita dels ladres fon guarit per la mare de deu la qual reuela a Joseph con aquell chiquet seria lo sanct ladre dimas.

La dona trobantse a soles ab la excellent senyora comença a rahonar les passions sues a sa merce prenint gran descans de menudament dir les a sa senyoria: e specialment li recompta aquella dolor extrema que mes la congoixaua de la malaltia de vn fillet sols que tenia quel amaua mes que a la sua vida: E prenint les mans de la senyora ab grans lagrimes estrenyia e besaua aquelles dient. O ma senyora y quant me fora yo mes alegrada de la venguda de vostra merce si la dolor daquest fillet nom tingues tan affligida: car vostra senyoria pot esser certa que tantes nits ha que no dorm ni repose james: E la senyora que de sols hoir nomenar dolor e amor de fill les entramenes sues se alterauen totes comença a plorar ab la dona atribulada hauent molta compassio de la pena e dolor sua: Car de la sua virtuosa caritat se pertanyia Flere cum fletibus: et gaudere cum gaudentibus: Co es plorar ab los qui ploren e alegrarse ab los qui virtuosament se alegren: E sa senyoria aconsolaua la largament ab la dolçor de les sues peraules: E acostas sa merce ensemps ab la dita dona al breç hon jayia lo fill malalt e trobaren lo ab vn pantaixet que paria que ja li volia exir la anima: E la trista de mare augmentant lo seu plor lança vn gran crit dient: Ay la mia senyora y que fare yo que lo meu fillet se mor: e no podent mirar la pena de aquell fill que tant amaua apartas de aqui trauessada de amargosa dolor: E la senyora piadosa resta ab lo minyo affalangant lo e tocant ab les sues propries mans tota la sua personeta de que lo malaltet comença a pendre vn gran millorament per lo tocament de sa senyoria: e sa merce vehent lo ja ques començaua vn poquet alegrar prengue lo seu excellent fill e posal de peus arrimat al breç del malalt e dix li. ¶ Scio qr omnia potes et nulla te latet cogitacio. volent dir: O fill meu e senyor yo so certa que a vos totes coses son possibles e nenguna cogitacio a vos no es amagada: e vos vida mia sabeu que a mi seria plaent que aquesta criatura guaris del tot per consolacio de la mare sua qui ab tanta caritat nos ha acullit: E lo senyor qui en totes coses deliberaua hobeir la senyora mare sua: mira e toca aquell malalt ab tanta dolçor que tot mal e dolor fon apartat de la sua personeta: e alegrant se de singular goig dreças en lo breç ab vna gran alegria escometent de jochs al fill de deu: E lo excellent senyor per amagar los secrets diuinals prengues a jugar ab ell: de que la dolorada mare del fadri qui son fill com a mort ploraua sentint les sues rialletes giras al breç hon staua: e vehent lo axi sa y alegre: per sobtos e desmesurat goig ixque quasi de simateixa: e lançant se al peus de la senyora deya a sa merce O ma senyora y beneyt fon lo dia que vostra senyoria entra en aquesta coua: que tanta misericordia e gracia yo haja aconseguida per la presencia de vostra merce: noy basten senyora quants seruirs yo poria fer a vostra altesa a tan gran e singular benefici: E acostant se la dita dona al seu fillet prenguel al braç ab alegria no recomptable: e besant lo estretament donali ab gran plaer a mamar: E lo chiquet apres que hague mamat adormis en los braços de sa mare: e ella d´aço molt joyosa loaua la potencia diuina de tan singular marauella: e ab aquesta alegria passa tota la nit: e venint lo dia fon aqui sin marit ab Joseph: E la dona ab gran goig mostra al dit marit lo fillet bo y guarit: de que fon molt alegre e regracia a nostre senyor deu la misericordia que feta li hauia per mija de aquella senyora qui en sa habitacio ab tanta amor hauia rebuda E la senyora aparta vn poch a Joseph e dixli: O pare meu Joseph vull vos manifestar vn gran misteri que nostre senyor deu me ha reuelat lo qual yo no puch dir sens multissima dolor: E coneixereu que es molt vera e certa aquella peraual que diu. Pietas ad omnia valet. Co es que pietat val y ajuda a totes coses: Car per lacolliment e pietat que aquesta gent ha hagut de nosaltres fent nos tanta cortesia prenint nos a merce com nos poguessen pendre e catiuar a la seruitut sua segons acostumauen fer a les altres gents: nostre senyor deu qui es magnanim remunerador los vol molt largament remunerar aquesta obra qui a sa magestat es stada molt accepta: car no solament aquell fill del capita sera guarit en lo cors: ans vos dich sera hu dels grans e asenyalats sancts de perays car ab tot que ell en lo seu jouent seguira los apetits e males inclinacions del pare seu e ocupara la vida sua en grans ladronicis e homeys: e en aquells perseuerant largament sera pres en lo temps doloros: quel meu fill sera cruelment perseguit e mort: e finara la vida al costat seu: aquest se conuertira a la amor e conexença del dit senyor fill meu ab tanta força de fe: que ab tot lo veura en pensa e turment e en molta humiliacio: lo confessara rey e senyor e donador de gloria: quant los juheus e majors de la ley lo maleyran e menysprearan: aquest tendra la fe ferma quant los criats y dexebles del fill meu la perdran. En aquest contemplaran largament los peccadors la granea e inmensitat de la misericordia diuina: e podeu pensar joseph que mirant yo ara aquest chicquet (chic+q en virgulilla:que+t): e recordant me que ensems ab lo amat fill meu te a finar la vida es coltell de dolor que trauessa la mia anima. e a nostre senyor deu plau que yo sapia estes coses menudament ans: per que sien augment de les mies dolors: e per que acompanye lo meu senyor e fill en lo recort de les sues penes: car res no ignore del que te a passar: ans li son presents tostemps les dolors que te a sostenir en tota la vida sua: les quals de continu yo porte trauessades en la anima mia. E aço recomptaua la senyora ab multissimes lagrimes: e Joseph la escoltaua ab infinida dolor. e venint la hora de partir per continuar son viatge: la senyora se acosta a la muller del ladre per despedirse de ella: La qual ab grans crits e plors se abraça a sa senyoria no podent se separar de sa merce: e deya. Ay la mia senyora y tan poch ma durada aquesta tanta consolacio: paradis seria a mi lo star de aquest trist desert si vna vegada lo dia yous podia veure: car ab lo descanç de la vostra presencia hauia oblidat totes les mies dolors e desauentures: Ara senyora les cobrare doblades per la absencia de vostra senyoria. ¶ E la senyora per sa acostumada caritat mostraua hauer molta pietat de aquella dona e aconsolauala molt de la solitut sua e de les altres tribulacions: dientli lo gran be que los pacients aconsegueixen: e axi sa merce se parti della leixant la ab molta dolor e plor. E lo capita dels ladres volgue acompanyar sa senyoria ab tota la sua gent: e sa merce nou permes ans los feu aturar regraciant los molt la bona voluntat, e ells vehent la necessitat e pobrea de sa senyoria prouehiren la largament per al cami: e hagueu be mester: car ja hauia acabat tot lo que li hauia donat la senyora sa mare.

Atentos a la y - CX. Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.

CX.
Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.
Nota: Atent@s a la y.

Nos Johannes Fernandez etc. cum pro parte vestra dilectorum regiorum bibliopolarum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone fuerint nobis reverenter oblata et presentata quedam capitula sive ordinationes per dilectos regios consiliarios et proceres hujus civitatis Barchinone ad vestri supplicacionem factas et statutas erectionem confratrie in dicto vestro officio bibliopolarum sub invocacione divi Hieronymi et bonum statum conservationem et incrementum illius ac concordiam confratrum et dicti officii comunem quietem concernentes tenoris sequentis:
- En nom de nostre senyor Deu Jesucrist y de la sacratissima verge Maria mare sua y del glorios doctor e illuminador de sancta mare Esglesia sanct Hieronym sots titol e invocacio del qual la confraria e germandat devall escrita ha de esser fundada e instituida sia amen. Com sia cosa molt justa e rahonable que tots los qui habiten en una matexa ciutat y vischen de una matexa art o offici tingan forma y orde en lo modo del exercir dita art o offici per tal que los exercints dita art puguen comodament e sens prejudici los uns dels altres viure e sie carreg e offici dels consellers o regidors de les tals ciutats posar y ordenar los arts y officis qui son en aquelles a be y utilitat de la cosa publica y dotar aquells de statuts y ordinacions convenients y saludables: per ço la confraria dels libraters poblats en la dita ciutat obtenguda licencia del honorable regent la vegueria de Barcelona segons que en semblants actes y negocis se acostuma de obtenir supplican a vostres magnificencies y al honorable consell ordinari de la dita present ciutat de Barcelona loar approvar y confirmar e de nou statuyr y ordenar les ordinacions seguents per dita confraria y collegi dels libreters fetes. Primerament statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant tots los qui vuy tenen y per anant tindran botiga o obrador de librater dins la present ciutat de Barcelona e en son territori se hajen de fer confrares de la dita confraria del glorios sanct Hieronym dels libraters y haje de pagar per entrada de dita confraria vint sous y apres cascun any cinc sous per la luminaria y altres despeses de dita confraria. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que sien fetes y recondides en la casa del consell de la dita ciutat dues bosses de la dita confraria en les quals estiguen enseculats los libraters de la dita confraria o part de aquells ço es en la una los mes antichs y en la altre los qui no seran tan antichs de cada una de les quals cascun any a vint y dos de setembre que es la vigilia de la gloriosa sancta Tecla per los dits honorables consellers sien extrets de les dues bosses dos rodolins ço es de cada una de les dues bosses un rodoli lo qual sie ubert y legit lo nom del librater confrare qui en aquell se trobara y aquells sien y hagen esser consols de dita art dels libraters per aquell any e lo qui sera extret de la bossa dels antichs sia y sanomen consol en cap y lo qui sera extret de la altre bossa sia ys nomen consol derrer: los quals consols hagen de regir y administrar la dita confraria y no pusquen renunciar ni dexar lo dit carrech fins sia acabat lo dit any a pena de sinch liures applicadores la meytat a la dita confraria y laltre meytat al official qui de aço fara la execucio. Item statuiren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que los dits confrares de la dita confraria hajen esser y sien obediens als dits consols de dita confraria y no gosen ni presumesquen injuriar ni maltractar de paraules ni de obres als dits consols sots pena de deu liures applicadores la meytat a la dita confraria e laltra meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio y de estar a la preso a coneguda de dits honorables consellers. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tot temps y quant los dits confrares seran cridats convidats o demanats per los dits consols de dita confraria a consell o parlament hajen de anar a dit consell o parlament sots pena de pagar una liura de cera a la dita confraria cada hu y per cada vegada que sera contrafet salvat empero just impediment a coneguda de dits consols. Item ordenaren los dits honorables consellers y promens que los qui seran stats extrets en consols hagen de vagar apres que hauran finit son any del consolat dos anys dins los quals no puguen concorrer en esser admesos a dit offici de consol. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant los qui volran posar botiga en Barcelona o en son territori se hagen primer a presentar als dits consols de la dita confraria y demanar lo examen pera poder exercir lo dit art de librater y los dits consols dins un mes apres quels sera demanat lo tal examen hajen de veure y regonexer si lo tal qui demane dit examen haura practicat en dita art lo temps devall statuydor y si sera conforme a les ordinacions de dita art: y en essent conforme en aquelles los dits consols ensemps ab los altres de dita art los quals ells elegiran y anomenaran en examinadors examinen y vejen lo tal qui demanat haura lo dit examen si es habil y sufficient pera tenir y exercir lo dit art de librater e si sera trobat esser habil y sufficient sie admes y sieli dada licensia per los dits consols de tenir y parar botiga dins la present ciutat de Barcelona e son territori alla hont lo dit examinat voldra: e si no sera trobat habil ni sufficient pera dita art per aquella vegada sie repellit: lo qual examinat per lo dit examen do y pac a la dita confraria per ajuda y supportacio dels carrechs de aquella un flori de or exceptats empero y no volent en la present ordinacio esser compresos los fills dels mestres qui ja tindran o hauran tenguda botiga ans aquells sens sufrir lo dit examen ab sola licencia dels dits consols y pagant lo dit flori de or puguen tenir botiga axi com si realment y de fet fossen examinats. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tots temps lo qui sera derrer examinat o derrerament haura parat haje esser y sie sindic de dita confraria lo qual haje de servir a dits consols de convidar los confrares als consells y altres coses concernents al bon stament y direccio de dita confraria axi com per los dits consols los sera manat. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que tots los qui volran sufrir lo dit examen de libreter hajen primer star per apranens ab libreter examinat o tenint botiga per temps de cinch anys exceptats empero los fills dels mestres de dita art qui tindran o tinguda hauran botiga com desobre es dit. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si per cas morra algun libreter confrare de dita confraria sens fills ni filles en tal cas la viuda muller de dit defunct puga tenir la dita botiga per temps de un any y un dia axi com si son marit visques sens empaig ni contradiccio de dita confraria y no mes avant: empero si lo dit librater moria dexant algun fill o filla en tal cas la dita viuda vivint empero vidualment puga tenir la dita botiga per los dits fill o filla seus y del dit defunct sens empaig ni contradiccio de alguna cort o persona fins a tant que lo dit fill si fill sera tingue edat de divuit anys y no mes anant y apres que dit fill tinga dita edat de devuyt anys no pugue tenir dita botiga sens haver demanada y obtenguda licensia dels consols de dita art y haver pagat dit flori de or com desobre es dit e si sera filla pugue tenir la dita viuda la dita botiga fins a tant haje casada la dita filla y no mes avant. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si algun aprenent no volra acabar lo temps ques sera afermat ab son amo ans se volra mudar ab altre amo sens licencia del quil tindra afermat que no sie licit ni permes a ningu de dita art donar feyna a dit aprenent ni tenirlo en sa casa fins a tant que per los dits consols sie vista la causa per la qual sen sera anat de son amo y haura haguda licensia de dits consols de fer feyna y aço a pena de deu liures applicadores la meytat a dita confraria y laltre meytat a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun libreter no prenga ni tinga ningun aprenent qui haje stat ab altre librater sens voluntat o consentiment de aquell ab lo qual haura abans stat o dels consols de dita art sots la prop dita pena en lo modo prop dit divididora. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun jove que no sie examinat no gose ni presumesca fer feyna per si mateix ni per altre persona que no sie de la dita art de librater palesament ni amagada sots pena de cinch liures per cada hu e per cada vegada que fara lo contrari en lo modo prop dit divididora exceptats empero los qui vuy tenen botiga o obrador parat en la ciutat. Item per quant se es trobat en lo passat que alguns jovens o aprenens de dits libraters furtaven libres de casa sos amos y aquells venen o donen a vendre a algunes persones en la dita ciutat les quals venien dits libres y feyen pagar la meytat mes que dits libres valien als compradors: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens per obviar a dits abusos que daçi al denant ningu qui no sie de dita art e no sie examinat no gos tenir libres nous ligats ni pera ligar pera vendre sots pena de cinch liures barceloneses per cascu e per cascuna vegada en lo modo sobredit divididores e de perdre los dits libres. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningu que no sie confrare de dita contraria examinat gos ni presumesca vendrer paper a menut ço es a dinades ni a mans sots pena de vint sous barceloneses a cada hu qui fara lo contrari y cada vegada en lo modo sobredit applicadora. Item perque los exercints dita art de librater mes comodament pusquen viure y los richs no oprimesquen los pobres statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ningun librater pugue comprar dins la vegueria de Barcelona de ningun mercader ni de altre qualsevol persona mes anant de cinquanta raymes de paper ni mes anant de vint y sinch dotzenes de pergamins sens que primer nou diga ou fassa a saber als consols qui leshores seran de la dita art: e los dits consols encontinent que sabran la dita mercaderia ho hagen de denunciar a tots los altres libraters y sapien dells si voldran comprar part de dit paper o pergamins y volentne ells comprar haja de esser partida la dita mercaderia entre tots los confrares de la dita art quin volran: y si sera fet lo contrari lo tal qui mes de dites cinquanta raymes de paper o mes de les dites vint y sinc dotzenes de pergamins sens denunciarho a dits consols dins la dita vegueria de Barcelona comprades haura encorrega en pena de vint y sinc liures irremisiblement del tal exigidores y applicadores per la terça part a la dita confraria per la altre terça part al accusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar y proveyr a diverses machinacions y monopolis y stucies que alguns libraters han tingudes y fetes ab los mestres que ligen en lo studi de la dita ciutat fent y procurant ab strenes y altrement que los tals mestres legissen los libres que los tals libraters tenien yn staven proveyts y no los altres libres que los altres libraters qui no sabien en dits monopolis ni machinacions tenien per hont los dits mestres no mirant la utilitat dels studiants sino de llur propri interes legien als dits studiants lissons infructuoses y de poca utilitat per als dits studiants mes per dar spedicio de libres als tals libraters que ab ells se eren pactats y convinguts que no per utilitat als dits studiants lo que fins açi ha redundat en gran dany axi de dits studiants com encara dels altres libraters qui ab dits pactes convencions o tractes no tenien part hors encara de la cosa publica: per ço y altrement los dits honorables consellers y promens volent obviar a dits abusos y danys ordonaren que deçi al denant no sie licit ni permes a ningun libreter fer pactes convencions ni partits alguns ab ninguns dels dits mestres qui ligen de present ni per avant legiran en lo dit studi de Barcelona ni ab altres persones per ells directament ni indirecta sots pena a cada hu y per cada vegada que sera contrafet a la present ordinacio de vint y sinc liures applicadores per la terça part a la dita confraria y la altre terça part al acusador y per la restant terça part a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar als fraus y ladronicis que molts moços de juristes metges y de altres persones fan en casa de lurs amos furtant los libres de aquells y apres los venen a alguns regatons qui aquells revenen per les plaçes cantons o taulers: statuyren y ordonaren los dits honorablcs consellers y promens que daci anant ninguna persona que no sie librater examinat no gose ni presumesca vendre libres vells amagadament ans aquells hajen de vendre y aportar en la plaça de sanct Jaume o en la plaça del Encant de mar ahont dits libres son acustumats de vendre sots pena de perdre los dits libres y de pagar cinc liures barceloneses a coneguda dels consols de dita art si donchs dits libres nos venien per alguna marmessoria o ab intervencio de corredor public de la dita ciutat o per execucio de alguna cort. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y prohomens de la dita ciutat que no sie licit ni permes a ningun librater tenir en la present ciutat de Barcelona mes de una botiga o obrador tot frau en aço cessant sots pena de trenta sous per cada hu e per cada vegada que sera fet lo contrari. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningun librater examinat no pugue vendre libres ligats ni pera ligar sino seus propris y no de altres libraters strangers del present principat de Cathalunya per obviar a mols fraus que en aço se porien fer sots pena de trenta sous per cada hu y per cada vegada que sera fet lo contrari applicadors per la terça part a la dita confraria y per la altre terça part al acusador y per la restant terça part al official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ninguna persona puga fer ventalls de paper blanch que sie per scriure pera vendre ni vendre dits ventalls de paper per altri los dits libraters sots pena de vint sous en lo modo prop dit applicadors y de perdre los dits ventalls. Item per quant par rahonable cosa que tots los qui viuen de un mateix art o offici ajuden a supportar los carrechs y dispeses de aquell: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers e promens de la dita ciutat que tot jove de librater qui anira per jove en la dita art y com a jove guanyara soldada pac cascun any sinc sous per ajuda de la luminaria de la dita confraria.
- Fueritque etiam nobis pro parte vestra predictorum bibliopolariorum sive libreteriorum presentis civitatis et territorii Barchinone humiliter supplicatum quatenus preinserta capitula sive ordinationes erectionem dicte confratrie in predicto vestro officio sub invocatione dicti beati Hieronimi bonum comune dicte civitatis conservationemque et incrementum prelibati officii concernentes omniaque et singula in eis contenta et ordinata laudare approbare et firmare auctorizare et concedere ex munificentia regia dignaremur: nos vero quia bonum comune dicte civitatis et particulare dicti officii preinserte ordinationes concernere videntur dicte vestre supplicationi benigne annuentes: tenore presentium de certa scientia regiaque qua fungimur auctoritate delliberateque et consulto ordinationes preinsertas et omnia et singula in eis et earum qualibet contenta statuta et ordinata vobis dictis bibliopolis et seu libreteriis presentis civitatis et territorii Barchinone presentibus et futuris laudamus aprobamus ratifficamus autorizamus et concedimus nostreque et seu regie concessionis et ordinationis munimine seu presidio roboramus et validamus licenciamque et permissum vos pro negociis dicte confratrie quoties opus fuerit impune congregandi in loco ad hoc destinando quatenus opus est confratribus ejusdem presentibus et futuris libere concedimus et liberaliter elargimur. Mandantes propterea venerabilibus nobilibus magnificis consiliariis dilectisque et fidelibus regiis cancellario vicecancellario regenti cancellariam gerenti vices generalis gubernatoris in presenti principatu Cathalonie vicario bajulo consiliariis et probis hominibus dicte civitatis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis regiis in eodem principatu constitutis et constituendis et eorum locumtenentibus ad penam florenorum auri Aragonum mille regiis inferendorum erariis quatenus hujusmodi capitula sive ordinationes ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta statuta et ordinata nostramque hujusmodi concessionem habeant teneant et observent tenerique et observari faciant per quos decet nec in his contrafaciant seu veniant seu aliquem contrafacere vel venire permitant ratione aliqua sive causa pro quanto gratiam regiam charam habent et penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio comuni sigillo impendenti munitam. Data Barchinone die ultimo mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinquagesimo tertio imperii III. - El marques de Aguilar. - Dominus locumthenens generalis mandavit michi Philippo Augustino Masio visa per Montaner regentem cancellariam et Johanem Ferrer et Dezpuig regentem thesaurariam.

Atentos a la y - CX. Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.

CX.
Reg. 4205, fol. 221. 31 ene. 1553.
Nota: Atent@s a la y.

Nos Johannes Fernandez etc. cum pro parte vestra dilectorum regiorum bibliopolarum sive libreteriorumpresentis civitatis et territorii Barchinone fuerint nobis reverenter oblata et presentata quedam capitula sive ordinationes per dilectos regios consiliarios et proceres hujus civitatis Barchinone ad vestri supplicacionem factas et statutas erectionem confratriein dicto vestro officio bibliopolarum sub invocacione divi Hieronymi et bonum statum conservationem et incrementum illius ac concordiam confratrum et dicti officiicomunem quietem concernentes tenoris sequentis:
- En nom de nostre senyor Deu Jesucrist y de la sacratissima verge Maria mare sua y del glorios doctor e illuminadorde sancta mare Esglesia sanct Hieronym sotstitol e invocacio del qual la confraria e germandat devall escrita ha de esser fundada e instituida sia amen. Com siacosa molt justa e rahonable que tots los quihabiten en una matexa ciutat yvischen de una matexaart o offici tingan forma y orde en lomodo del exercir dita art o offici per tal que losexercints dita art puguen comodament e sens prejudici los uns dels altres viure e sie carreg e officidels consellers o regidors de les tals ciutats posar yordenar los arts y officis qui son en aquelles a be y utilitat de la cosa publica y dotar aquells de statutsy ordinacions convenients y saludables: per çola confraria dels libraters poblats en la dita ciutat obtenguda licencia del honorable regent la vegueria de Barcelona segons que en semblants actes y negocis se acostuma de obtenir supplican a vostres magnificenciesy al honorable consell ordinari de la dita present ciutat de Barcelona loar approvar y confirmar e de nou statuyr y ordenar les ordinacions seguents per dita confraria y collegi dels libreters fetes. Primerament statuyren y ordonaren los dits honorablesconsellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant tots los qui vuy tenen y per ananttindran botiga o obrador de librater dins la present ciutat de Barcelona e en son territori se hajen de fer confrares de la dita confraria del glorios sanct Hieronym dels libratersy haje de pagar per entrada de dita confraria vint sous y apres cascun any cinc sous per la luminariay altres despeses de dita confraria. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promensde la dita ciutat que sien fetes y recondides en la casa del consell de la dita ciutat dues bosses de la dita confraria en les quals estiguenenseculats los libraters de la dita confraria o part de aquells çoes en la una los mes antichs y en la altrelos qui no seran tan antichs de cada una de les quals cascun any a vint y dos de setembre que es la vigilia de la gloriosa sancta Tecla per losdits honorables consellers sien extrets de les dues bosses dos rodolins çoes de cada una de les dues bosses un rodoli lo qual sieubert y legit lo nom del libraterconfrare qui en aquell se trobara y aquells sieny hagen esser consols de dita art dels libraters per aquell any e lo qui sera extret de la bossa dels antichs sia y sanomen consol en cap y loqui sera extret de la altre bossa sia ysnomen consol derrer: los quals consols hagen de regir y administrar la dita confraria y no pusquen renunciar ni dexar lo dit carrech fins siaacabat lo dit any a pena de sinch liures applicadores la meytat a la dita confraria y laltre meytat al official qui de aço fara la execucio. Item statuiren y ordonaren los dits honorables consellers y promensde la dita ciutat que los dits confrares de la dita confraria hajen esser y sien obediens als dits consols de dita confraria y no gosen ni presumesquen injuriar ni maltractar de paraules ni de obres als dits consols sotspena de deu liures applicadores la meytat a la dita confraria e laltra meytat a la cort o officialqui de aço fara la execucio y de estar a la preso a coneguda de dits honorables consellers. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promensde la dita ciutat que tot temps y quant los dits confrares seran cridats convidats o demanats per los dits consols de dita confraria a consell o parlament hajen de anar a dit consell o parlament sots pena de pagar una liura de cera a la dita confraria cada hu y per cada vegada que sera contrafet salvat empero just impediment a coneguda de dits consols. Item ordenaren los dits honorables consellers y promens que los qui seran stats extrets en consols hagen de vagar apres que hauran finit sonany del consolat dos anys dins los quals no puguen concorrer en esser admesos a dit offici de consol. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daçi al denant los qui volran posar botigaen Barcelona o en son territori se hagenprimer a presentar als dits consols de la dita confrariay demanar lo examen pera poder exercir lodit art de librater y losdits consols dins un mes apres quels sera demanat lotal examen hajen de veure y regonexer si lo tal qui demane dit examen haura practicat en dita art lo temps devall statuydor y si sera conforme a les ordinacions de dita art: y en essent conforme en aquelles los dits consols ensempsab los altres de dita art los quals ells elegiran y anomenaran en examinadors examineny vejen lo tal qui demanat haura lo dit examen si es habil y sufficient pera tenir y exercir lodit art de librater e si sera trobat esser habil y sufficientsie admes y sieli dada licensia per losdits consols de tenir y parar botiga dins la present ciutat de Barcelona e son territori alla hont lodit examinat voldra: e si no sera trobat habil ni sufficient pera dita art per aquella vegada sierepellit: lo qual examinat per lo dit examen doy pac a la dita confraria per ajuda y supportacio dels carrechs de aquella un flori de or exceptatsempero y no volent en la present ordinacio esser compresoslos fills dels mestres qui ja tindran o hauran tenguda botiga ans aquells sens sufrirlo dit examen ab sola licencia dels dits consols y pagant lo dit flori de or puguen tenir botiga axi com si realment y de fet fossen examinats. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que tots temps loqui sera derrer examinat o derrerament haura parat haje esser y sie sindic de dita confraria lo qual haje de servir a dits consols de convidar los confrares als consells y altres coses concernents al bon stament y direccio de dita confraria axi com per los dits consols lossera manat. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que tots los qui volransufrir lo dit examen de libreter hajenprimer star per apranens ab libreterexaminat o tenint botiga per temps de cinch anys exceptatsempero los fills dels mestres de dita art quitindran o tinguda hauran botiga com desobre es dit. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si per cas morraalgun libreter confrare de dita confraria sens fills ni filles en tal cas la viuda muller de dit defunctpuga tenir la dita botiga per temps de un any y un diaaxi com si son marit visques sens empaigni contradiccio de dita confraria y no mes avant: empero si lodit librater moria dexant algun fill o filla en tal cas la dita viuda vivint empero vidualmentpuga tenir la dita botiga per los dits fill o filla seus y del dit defunct sens empaig ni contradiccio de alguna cort o persona fins a tant que lodit fill si fill sera tingue edat de divuit anysy no mes anant y apres que dit fill tinga dita edat de devuyt anys no pugue tenir dita botiga senshaver demanada y obtenguda licensia dels consols de dita art y haver pagat dit flori de or com desobre es dit e si sera filla pugue tenir la dita viuda la dita botiga fins a tant haje casada la dita filla y no mes avant. Item statuyren y ordonaren los honorables consellers y promens de la dita ciutat que si algun aprenent no volra acabar lo temps ques sera afermatab son amo ans se volra mudarab altre amo senslicencia del quil tindra afermat que no sielicit ni permes a ningu de dita art donar feynaa dit aprenent ni tenirlo en sa casa fins a tant que per los dits consols sie vista la causa per la qual sen sera anat de son amo y haura haguda licensiade dits consols de fer feyna y aço a pena de deu liures applicadores la meytat a dita confraria y laltremeytat a la cort o official qui de açofara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun libreterno prenga ni tinga ningun aprenent quihaje stat ab altre librater sens voluntat o consentiment de aquell ab lo qual haura abans stato dels consols de dita art sots la prop dita pena en lo modo prop dit divididora. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de dita ciutat que ningun jove que no sie examinat no gose ni presumesca fer feyna per si mateix ni per altre persona que no sie de la dita art de librater palesament ni amagada sotspena de cinch liures per cada hu e per cada vegada que fara lo contrari en lo modo prop dit divididoraexceptats empero los qui vuy tenen botiga o obrador parat en la ciutat. Item per quant se es trobaten lo passat que alguns jovens o aprenens de dits libraters furtaven libres de casa sosamos y aquells venen o donen a vendre a algunes persones en la dita ciutat les quals venien dits libres y feyen pagar la meytat mes que dits libres valien alscompradors: per çostatuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens per obviar a dits abusos que daçi al denant ningu qui no sie de dita art e no sieexaminat no gos tenir libres nous ligats ni peraligar pera vendre sots pena de cinch liures barceloneses per cascu e per cascuna vegada en lo modo sobredit divididores e de perdre los dits libres. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningu que no sie confrare de dita contraria examinat gos ni presumesca vendrer paper a menutço es a dinades ni a mans sots pena de vint sous barceloneses a cada hu qui fara locontrari y cada vegada en lo modo sobredit applicadora. Item perque los exercints dita art de libratermes comodament pusquen viure y los richs no oprimesquenlos pobres statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ningun librater pugue comprar dins la vegueria de Barcelona de ningun mercader ni de altre qualsevol persona mes anant de cinquanta raymes de paper ni mes anant de vint y sinch dotzenes de pergamins sens que primer nou diga ou fassaa saber als consols qui leshores seran de la dita art: e los dits consols encontinent que sabran la dita mercaderia ho hagen de denunciar a tots los altres libraters y sapien dells si voldran comprar part de dit paper o pergamins y volentne ells comprar haja de esser partida la dita mercaderia entre tots los confrares de la dita art quin volran: y si sera fet lo contrarilo tal qui mes de dites cinquanta raymes de papero mes de les dites vint y sinc dotzenes de pergamins sensdenunciarho a dits consols dins la dita vegueria de Barcelona comprades haura encorrega en pena de vint y sinc liures irremisiblement del tal exigidores y applicadores per la terçapart a la dita confraria per la altre terça part al accusador y per la restant terçapart a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar y proveyr a diverses machinacions y monopolis y stucies que alguns libraters han tingudes y fetes ab los mestres que ligen en lostudi de la dita ciutat fent y procurant ab strenes y altrement que los tals mestres legissen loslibres que los tals libraters tenien ynstaven proveyts y no los altres libresque los altres libraters qui no sabien en dits monopolis ni machinacions tenien per hont losdits mestres no mirant la utilitat dels studiants sino de llurpropri interes legien als dits studiants lissonsinfructuoses y de poca utilitat per als dits studiants mes per dar spedicio de libres als tals libratersque ab ells se eren pactats y convingutsque no per utilitat als dits studiants lo que finsaçi ha redundat en gran dany axide dits studiants com encara dels altres libraters quiab dits pactes convencions o tractes no tenien part hors encara de la cosa publica: per ço y altrementlos dits honorables consellers y promens volent obviar a dits abusos y danys ordonaren que deçi al denant no sie licit ni permes a ningunlibreter fer pactes convencions ni partits alguns abninguns dels dits mestres qui ligen de present ni per avant legiran en lo dit studi de Barcelona ni ab altres persones per ells directament ni indirecta sots pena a cada hu y per cada vegada que sera contrafet a la present ordinacio de vint y sinc liuresapplicadores per la terça part a la dita confraria y la altreterça part al acusador y per la restant terçapart a la cort o official qui de aço fara la execucio. Item per obviar als fraus y ladronicis que molts moçosde juristes metges y de altres persones fan en casa de lursamos furtant los libres de aquells y apreslos venen a alguns regatons qui aquells revenenper les plaçes cantons o taulers: statuyren y ordonaren los dits honorablcs consellers y promens que daci anant ningunapersona que no sie librater examinat no gose ni presumesca vendre libres vells amagadament ansaquells hajen de vendre y aportar en la plaça de sanct Jaume o en la plaça del Encant de mar ahont dits libres son acustumats de vendre sots pena de perdre losdits libres y de pagar cinc liures barcelonesesa coneguda dels consols de dita art si donchs dits libresnos venien per alguna marmessoria o abintervencio de corredor public de la dita ciutat o per execucio de alguna cort. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y prohomens de la dita ciutat que no sielicit ni permes a ningun librater tenir en la present ciutat de Barcelona mes de una botiga o obrador tot frauen aço cessant sots pena de trenta sousper cada hu e per cada vegada que sera fet lo contrari. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens que ningun librater examinat no pugue vendre libresligats ni pera ligar sino seus propris y no de altres libraters strangers del present principat de Cathalunya per obviar a mols fraus que en açose porien fer sots pena de trenta sous per cada hu y per cada vegada que sera fet lo contrari applicadors per la terça part a la dita confraria y per la altreterça part al acusador y per la restant terça part al official qui de aço fara la execucio. Item statuyren y ordonaren los dits honorables consellers y promens de la dita ciutat que daci al denant ninguna persona puga fer ventalls de paper blanch que sie per scriure pera vendre ni vendre dits ventalls de paper per altri los dits libraters sots pena de vint sous en lo modoprop dit applicadors y de perdre los dits ventalls. Item per quant par rahonable cosa que tots los quiviuen de un mateix art o offici ajuden a supportar los carrechs y dispeses de aquell: per ço statuyren y ordonaren los dits honorables consellers e promens de la dita ciutat que tot jove de librater qui anira per jove en la dita art y com a jove guanyara soldadapac cascun any sinc sous per ajuda de la luminaria de la dita confraria.
- Fueritque etiam nobis pro parte vestra predictorum bibliopolariorum sive libreteriorumpresentis civitatis et territorii Barchinone humiliter supplicatum quatenus preinserta capitula sive ordinationes erectionem dicte confratrie in predicto vestro officio sub invocatione dicti beati Hieronimi bonum comune dicte civitatis conservationemque et incrementum prelibati officii concernentes omniaque et singula in eis contenta et ordinata laudare approbare et firmare auctorizare et concedere ex munificentia regiadignaremur: nos vero quia bonum comune dicte civitatis et particulare dicti officii preinserte ordinationes concernere videntur dicte vestre supplicationi benigne annuentes: tenore presentium de certa scientia regiaque qua fungimur auctoritate delliberateque et consulto ordinationes preinsertas et omnia et singula in eis et earum qualibet contenta statuta et ordinata vobis dictis bibliopolis et seu libreteriis presentis civitatis et territorii Barchinonepresentibus et futuris laudamus aprobamus ratifficamus autorizamus et concedimus nostreque et seu regie concessionis et ordinationis munimine seu presidio roboramus et validamus licenciamque et permissum vos pro negociis dicte confratrie quoties opus fuerit impune congregandi in loco ad hoc destinando quatenus opus est confratribus ejusdem presentibus et futuris libere concedimus et liberaliter elargimur. Mandantes propterea venerabilibus nobilibus magnificis consiliariis dilectisque et fidelibus regiis cancellario vicecancellario regenti cancellariam gerenti vices generalis gubernatoris in presenti principatu Cathalonie vicario bajulo consiliariis et probis hominibus dicte civitatis Barchinoneceterisque universis et singulis officialibus et subditis regiis in eodem principatu constitutis et constituendis et eorum locumtenentibus ad penam florenorum auri Aragonum milleregiis inferendorum erariis quatenus hujusmodi capitula sive ordinationes ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta statuta et ordinata nostramque hujusmodi concessionem habeant teneant et observent tenerique et observari faciant per quos decet nec in his contrafaciant seu veniant seu aliquem contrafacere vel venire permitant ratione aliqua sive causa pro quanto gratiam regiam charam habent et penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio comuni sigillo impendenti munitam. Data Barchinone die ultimo mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinquagesimo tertio imperii III. - El marques de Aguilar. - Dominus locumthenens generalis mandavit michi Philippo Augustino Masio visa per Montaner regentem cancellariam et Johanem Ferrer et Dezpuigregentem thesaurariam.