Mostrando entradas con la etiqueta lieys. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta lieys. Mostrar todas las entradas

lunes, 6 de mayo de 2024

Lexique roman; Liar, Lear - Lienteria

 


Liar, Lear, adj., pommelé, gris, gris-pommelé.

Us escudiers qu' enmena

Lo ros liar.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Un écuyer qui emmène le roussin gris-pommelé

Cavalcant un roncin lear. Roman de Jaufre, fol. 5. 

Chevauchant un roussin gris-pommelé.

Fig. Entre mos nessis pessars

Son endevengutz liars.

Giraud de Borneil: Be veg e conosc. 

Entre mes sottes pensées je suis devenu gris. 

ANC. FR. Contre grise, contre liarde. 

Voire a fauvel ou a liart. 

Roman de la Rose, v. 14265 et 14271. 

Et li venerres vet devant 

Sor un grant chacéor liart.

Roman du Renart, t. III, p. 83. 

IT. Leardo.


Libra, Liura, Livra, s. f., lat. libra, balance.

Libra es estrument de pes. Eluc. de las propr., fol. 111. 

(chap. La balansa (libra) es un instrumén de pes: per a pesá.)

Balance est instrument de poids.

- Signe du zodiaque.

Ajusta si ab le cercle zodiac el signe dit aries et el senhal de libra.

Eluc. de las propr., fol. 108. 

S'ajuste avec le cercle du zodiaque au signe dit bélier et au signe de la balance.

- Livre, espèce de poids.

Mes des livras en la balanza. V. de S. Honorat. 

Mit dix livres dans la balance. 

Liura peza XII unsas. Eluc. de las propr., fol. 281. 

La livre pèse douze onces.

- Sorte de monnaie de compte.

Cinq libras li laissava en son testament. V. et Vert., fol. 75.

Cinq livres lui laissait dans son testament. 

L'una fremna, qui vert la terra pent,

No comprari' om ab mil liuras d' argent. 

Poëme sur Boèce. 

L'une frange, qui vers la terre pend, on n' achèterait avec mille livres d'argent.

Quascun jorn cen libras per despendre.

Pistoleta: Ar agues. 

Chaque jour cent livres à dépenser. 

ANC. FR. Trois cent libres de blancs chacun an. 

Lett. d' Hon. de Blois, Martenne, Thes. nov. anecd., t. 1., fol. 1008. 

CAT. Lliura. ESP. PORT. Libra. IT. Libbra, lira. (chap. Libra, libres; balansa, balanses; v. balansejá; pesá.)

2. Lhyeural, s. m., balance.

De lhyeural fals e de liura falsa.

Tit. de 1400. Arch. du Roy., K. 772. 

De balance fausse et de livre fausse.

3. Liurada, Livrada, s. f., livre, livrée.

A la valor de mil liuradas de la moneda.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 291. 

A la valeur de mille livres de la monnaie.

4. Liurazon, Livrazon, s. f., lat. liberationem, fourniture, livraison, ration.

El paire li dava certa liurazon de deniers per vianda.

V. de Bertrand de Born.

Le père lui donnait certaine fourniture de deniers pour aliment.

Que donon quada jorn, ses oblit,

Doas bestias al cruel draguon

D'aver menut, per liurason.

Fragment de la V. de S. Georges

Qu'ils donnent chaque jour, sans oubli, deux bêtes de menu bétail au cruel dragon, pour ration. 

Loc. Malvatz fai, quar aissi viu a randa, 

A livrazon, a comte et a garanda. 

Bertrand de Born: D'un sirventes no. 

Il fait le méchant, car ainsi il vit entièrement à ration, à crédit et à promesse. 

ANC. FR. Au soir fu mis em prison à petite livroison; car on ne lui donnoit chascun jour que pain et yaue tant seulement.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 201. 

Li potiers aura II s. pour ses pos par jour, et mangera touz seus à court, et n'aura point de livroson. Arch. du Roy., tr. des ch. Reg., LVII, fol. 13.

5. Liuranda, Liouranda, s. f., livraison, largesse, ration, fourniture, gratification. 

Atressi com lo camel 

Ten hom ab pauca liuranda.

B. Zorgi: Atressi com. 

Pareillement comme le chameau on soutient avec petite ration.

Gent fai nostre reis liouranda, 

Per so son tuit gras 

Sei Engles.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Notre roi fait gentiment fourniture, pour cela sont tous gras ses Anglais.

Pretz sojorn' ab los cortes, 

E no y quier liuranda.

Folquet de Romans: Far vuelh. 

Mérite séjourne avec les courtois, et n'y cherche point de gratification.

6. Liurament, Livramen, s. m., livraison.

Per tradicion e livrament de las presens.

Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr., col. 37. 

Par tradition et livraison des présentes. 

Liurament et tradition de possession. 

Fors de Béarn, p. 1095. 

Livraison et tradition de possession. 

Ab livramen de la causa. Petit Thalamus de Montpellier, p. 77. 

Avec livraison de la chose.

7. Lieura, s. f., allivrement, fixation cadastrale.

Recuson aquelas metre en lieura.

Statuts de Provence. BOMY, p. 224.

Refusent de mettre celles-là en allivrement.

- Part, portion, livraison.

Car aisso es la lieura e la ratio que Dieus dona, per cascun jorn, a sos canorgues que canton sas horas, e fan so servizi. V. et Vert., fol. 43.

Car ceci est la portion et la ration que Dieu donne, pour chaque jour, à ses chanoines qui chantent ses heures, et font son service.

8. Liurar, Lieurar, Livrar, v., lat. librare, peser à la livre. 

A gran pes recebon, et a petit pes liuron e vendon. V. et Vert., fol. 17.

A grand poids reçoivent, et à petit poids pèsent et vendent. 

Part. pas. Vendran vos avols sivadas

Mal lieuradas, e fes poiritz. 

Folquet de Lunel: E nom del. 

Vous vendront mauvaises avoines mal pesées, et foins pourris.

- Livrer, accorder.

Part. pas. Ja non er per lui livratz cartiers. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21. 

Jamais par lui ne sera accordé quartier.

- Délivrer.

Orara per te, e ti liurara de tot mal. Trad, de Bède, fol. 66.

Priera pour toi, et te délivrera de tout mal. 

CAT. Lliurar, llibrar. ESP. Librar (+ liberar). IT. Librare, liberare. 

(chap. Librá, liberá.)

9. Allieurar, v., allivrer, régler la quotité d'impôt.

Quant es cas d'aquellas allieurar, non en manifestan la mitat.

Statuts de Provence. BOMY, p. 224. 

Quand c'est le cas d' allivrer celles-là, ils n'en manifestent pas la moitié. IT. Allibrare.

10. Bilibri, s. m., lat. bilibris, poids de deux livres.

Bilibris, es pes de doas liuras. Eluc. de las propr., fol. 281.

Bilibris, c'est poids de deux livres.


Libre, s. m., lat. librum, livre, tome. 

Lo calh libre era tot enlumenat de letras d' aur. Philomena.

Lequel livre était tout enluminé de lettres d'or.

- Partie, division d'un ouvrage.

Quatre libres y a, trastotz en una tiera. V. de S. Honorat. 

Quatre livres y a, tous en une suite.

- Nom donné à un ouvrage.

So trobam el libre dels Reys. V. de S. Honorat. 

(chap. Aixó trobam al llibre dels Reys.)

Nous trouvons cela au Livre des Rois. 

CAT. Llibre. EST. Libro. PORT. Livro. IT. Libro. (chap. Llibrellibres.)

DOÑA BERTA. Leopoldo Alas, Clarín. Chapurriau.

2. Libri, s. m., livre, tome.

Fig. Legir el libri de sa conciencia. V. et Vert., fol. 17. 

Lire dans le livre de sa conscience.

3. Libelh, Libel, s. m., lat. libellus, mémoire, placet, requête, libelle. 

De platz 

Pensar e d' avocatz, 

Per far libelhs tot dia. 

Bertrand d'Allamanon: Lo segle m' es. 

Penser de procès et d'avocats, pour faire mémoires toujours.

Condamnet lo libel que Joachim, abbas, avia fach contra maestre Peyre Lombart. Cat. dels apost. de Roma, fol. 167.

Condamna le libelle que Joachim, abbé, avait fait contre maître Pierre Lombart.

- Titre, acte.

Vol cobrar, ses libel dat ni pres, 

So qu' a conquis Charles.

Aicart del Fossat: Entre dos reis. 

Veut recouvrer, sans titre donné ni pris, ce que Charles a conquis.

A plag, avan sagramen, 

Queron libelh.

P. Cardinal: Un decret. 

Au plaid, avant le serment, ils requièrent acte. 

CAT. Libello. ESP. (chap.) Libelo. PORT. IT. Libello.

4. Libraria, s. f., lat. libraria, librairie, bibliothèque.

Avia tant de libres... en sa libraria ajustatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 33. 

Avait tant de livres... dans sa bibliothèque assemblés.

CAT. Llibreria. ESP. Librería. PORT. Livraria. IT. Libreria. (chap. Llibrería, llibreríes: tenda de llibres; biblioteca, biblioteques.)

Pietro Cucalón no té ni un pel de listo

5. Libriari, s. m., librairie, bibliothèque.

Conte en se molteza, coma: libriari. Leys d'amors, fol. 49. 

Contient en soi multiplicité, comme: bibliothèque.

6. Librari, s. m., libraire, bibliothécaire.

De L., libraris. Leys d'amors, fol. 150.

De L., libraire.

ANC. CAT. Llibrer. ESP. Librerio (librero). PORT. Livreiro. IT. Libraio.

(chap. Llibreté o llibré, llibretés o llibrés, llibretera o llibrera, llibreteres o llibreres : venedó de llibres, com Octavio Serret de Valderrobres; bibliotecari, bibliotecaris, bibliotecaria, bibliotecaries, com la Susana Antolí Tello de Beseit.) 

Octavio Serret,


Lieis, Lieys, Liei, Liey, Lies, Leis, Leys, Lei, pron. pers. sing., elle, la. 

Rég. dir. Ben sui folhs, quar no m recre

D'amar lieys, que be m par folhors. 

Folquet de Marseille: Ab pauc ieu.

Bien je suis fou, parce que je ne cesse d'aimer elle, vu que (cela) me paraît bien folie. 

Tant ai volgut sos bes e sos enans, 

E dezirat lieys e sa companhia.

Berenger de Palasol: Tan m'abelis. 

Tant j'ai voulu ses biens et ses avantages, et désiré elle et sa compagnie.

Cant el era per lies joios.

R. Vidal: Lai on cobra. 

Quand il était par elle joyeux.

- Rég. ind. A elle, à lui.

Amor blasmon per non saber 

Fola gens, mas leys non es dans.

B. de Ventadour: Chantars no. 

Amour blâment par non-savoir folle gent, mais (cela) ne lui est pas dommage. 

Mas lieys non cal si m pert, per qu'ieu no m duelh.

Pons de Capdueil: Leials amicx.

Mais à elle ne soucie si elle me perd, par quoi je ne m'en afflige.

- Pron. démonstratif. Celle.

Suj. Aisso m veda de que m det aondansa 

Leis qu' es gaia, cortesa e gen parlan. 

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Ceci me défend de quoi elle me donna abondance celle qui est gaie, courtoise et gentiment parlant. 

En mi non a mais poder 

Lieys qu' amar solia.

Peyrols: Quoras que.

En moi n'a plus de pouvoir celle qu'aimer je soulais.

Rég. dir. Quar lieys cui dezir 

Non vey ni remir.

G. Faidit: Lo rossinholet. 

Car celle que je désire je ne vois ni contemple. 

Amors m'a faig eslire 

Leis on es gaug e plazers.

B. Calvo: Temps e luec. 

Amour m'a fait choisir celle où est joie et plaisir.

- Rég. indir. A celle.

Vas Narbona portatz lai 

Ma chanson, ab la finida, 

Lei cui jois e joven guida.

Azalais de Porcairague: Ar em al. 

Vers Narbonne portez là ma chanson, avec la conclusion, à celle que joie et jeunesse guide. 

Mielhs m'estai 

Pas leis plai 

Que m ten jai.

Rambaud d'Orange: Ben sai qu'a. 

Mieux me sied puisqu'il plaît à celle qui me tient joyeux.

ANC. IT. De l' empiezza di lei, che mutò forma 

Nel uccel ch' a cantar più si diletta. 

Dante, Purgatoire, c. 17. 

CAT. Leys. IT. MOD. Lei.


Lienteria, s. f., lat. lienteria, lienterie.

Lienteria es cors de ventre ab expulsio de viandas.

Dissenteria, lienteria, dyarria. Eluc. de las propr., fol. 94.

Lienterie est cours de ventre avec expulsion d'aliments.

Dyssenterie, lienterie, diarrhée. 

ESP. Lientería, lientera. PORT. Lienteria. (chap. Dissentería : diarrea, cagarrinacagarrines.)

viernes, 20 de octubre de 2023

IV, Razos es e mezura,

IV.


Razos es e mezura,

Mentr' om el segle dura,

Que aprenda chascus

De sels que sabon plus.

Ja 'l sens de Salamon,

Ni 'l saber de Platon,

Ni l' engeinz de Virgili,

D' Omer ni de Porfili,

Ni dels autres doctors

Qu' avetz auzitz plusors,

No fora res prezatz,

S' agues estat selatz;

Per qu' ieu soy en cossire

Com pogues far e dire

Tal re que m fos honors,

E grazit pels melhors.

Mas negus non entenda

Qu' ieu aquest fais mi prenda

Que l' encrim de folhor,

Ni m tengna per doctor.

De saber no m fenh ges,

Mas de so qu' ai apres,

Escotan e vezen,

Demandan et auzen;

Car nulhs non a doctrina

Ses autrui disciplina.

Mos sabers non es grans,

Mas qu' en tira 'l talans

D' aprendre e d' auzir

So qu' om degues grazir.

Que eys lo mieu aprenre

Si nulhs es de mi menre

De sen ni de sciensa.

Segon la conoissensa

Qu' ieu ai ni sent ni sai,

Del segle mostrarai

Com se deu captener

Qui vol bon laus aver:

Mas coven esgardar

Cum o dey comensar,

Car sens non es grazitz

Mas per los essernitz,

E s' o es, non es guaire.

Per so vuelh ieu retraire

Al rey cuy es Lerida,

Cui jois e jovens guida,

Primieiramen mos ditz

Si com los ai escritz;

Non per tal que 'l sofranha

Res qu' a bon pretz s' atanha,

Mas car es conoissens

En totz faitz avinens,

Li prec qu' el esmend me,

S' ieu y mespren en re.


Qui vol corteza vida

Demenar ni grazida,

Ab ferm cor e segur,

Per tal que son pretz dur,

Sapcha dieu retener

Et onrar e temer;

Car pretz ni cortezia

Ses dieu non cre que sia.

De totas encontradas,

Estranhas e privadas,

Aprenda de las gens

Faitz e captenemens;

E demand' et enqueira

L' esser e la maneira

Dels avols e dels pros,

Dels malvatz e dels bos:

Lo mal e 'l ben aprenga

E 'l mielhs gart e retenga;

Tot quant es deu saber

E 'l ben sol retener;

Pueis poira s mielhs defendre,

Si nuls lo vol reprendre.

Ja non aura proeza

Qui no fug avoleza,

E non la pot fugir

Qui non la sap chauzir:

Ni cortes non er ja

Qui non conois vila,

Ni bos, si dieus mi sal,

Qui non conois lo mal;

Per so no s deu tardar

D' auzir e d' escoutar

Nuls hom qu' en pretz enten,

Car, pel meu escien,

Entr' els nessis e 'ls fatz

Pot chauzir lo senatz

Tal ren qu' a lui er bos,

Et ad els non ten pros.

Qui sap sens e foldatz

Melhers n' es sos solatz;

Car li sen e li joc

An lur temps e lur loc

On se fan aretraire

Per sels qu' o sabon faire.


Del segle us dic aitan,

Segon que m' es semblan,

Selui ten ieu per pro

Que sap guardar sazo

De sas antas venjar

E 'ls bens guazardonar,

Qu' aitals es bos uzatjes;

E requier o paratjes

Qu' om sia humils als bos

Et als mals ergulhos:

Mas una re us dirai,

Segon lo sen qu' ieu ai,

Non an proeza bona

Ges tuit cill qu' om razona,

Qu' entr' els desconoissens

E per avols guirens

Es proeza jutjada,

E per mans autreiada

Qu' anc non saubron que fos

Proeza per razos.

Proezas son devizas,

E pretz de mantas guizas;

Las unas son cabals

E las autras venals;

Mas, cui que pes o plassa,

Ja no us dirai que s fassa

Pretz de gap ni d' ufana

Ab proeza certana,

C' aisso don s' asegura

Tan quant el segle dura.

Qui proeza dezira

Fols es qui non cossira

Don nais ni don soste,

Car ses aisso non cre

Que nuls hom bon pretz aia, 

Qui que s' en crit ni 'n braia; 

Per fals razonador

Qui non conois valor

En si ni en autrui,

No son, si be s fan brui,

Ges, avol li blasmat

Ni pros cill qu' an lauzat.

D' els no us vuelh pus parlar,

Mas laissarai estar

Los pros ab los prezatz

E 'ls nessis ab los fatz,

E si dirai als gais

De proeza don nais.

Ges no nais ni comensa

Segon autra naissensa,

Qu' ins el cor, so sapchatz,

La noiris voluntatz.

Er no us sia veiaire

S' el filhs fo de bon paire,

Hom no s' en meravilh,

Si non pareis al filh;

Terras pot hom laissar

E son filh heretar,

Mas pretz non aura ja,

Si de son cor non l' a;

Per que pretz senhoreya,

E cre que far o deya

Sobre totas honors,

E n' es caps e colors;

Paratge d' auta gen,

Poders d' aur ni d' argen

No us daran ja bon pretz,

Si ric cor non avetz,

Ric cor, sens desmezura,

Que d' autre non ai cura.

Proeza eis del coratge,

Veus son meilhor linhatge;

Et entendetz apres

Per cuy estai en pes:

Conoissensa e sabers,

Sens, largueza e poders

Donon pretz per tos temps,

Qui 'ls sap aver essems.

En aquest cinc, senz pliu,

Nais proeza e reviu.

Conoissensa e largueza

Son las claus de proeza;

Poders es la serralha,

E qui gen la baralha

Ni la sap desfermar,

Non pot guaire durar;

Per qu' el sens y cove

Que las claus gard e te;

Sabers n' es messatgiers

Cortes e plazentiers

Que dis plazers e 'ls fai

Lay on ve que s' eschai.

Ses aquest cinc no vey

Emperador ni rey,

Duc, comte ni baro

Ni nulh autre home pro

Cui pretz puesca durar,

Si be s fan razonar.

Li flac ric de paratge,

Sofraitos de coratge

Fan dir a lur privatz:

Senher, aisso sapchatz,

Mo senher fora pros

Ab qu' el poders y fos.

Aquest razonamens

Es us devinamens;

Qu' ieu no y conosc ren al,

Ni ab mi non lur val,

Ni ja no 'ls en creirai,

Car conosc ben e sai

Que tos temps fon et er

Que totz pros hom conquier,

Ab sen et ab saber

Et ab ric cor, poder.

Pero ieu ges non dic

Que cill qu' el cor an ric

Puescan far tota via

Tot quant ben estaria;

Mas qui tan quant pot fai

D' aisso qu' a pretz s' eschai,

De qualque poder sia,

Pros es senes falhia.

Pero non entendatz

Qu' ieu a totz los prezatz

Autrei proeza enteira

En neguna maneira;

En cort non o diria,

Car sai qu' ieu falhiria;

Pretz y a et honors

De diversas lauzors,

Car tug cill que pretz an

Non l' an ges d' un semblan.

Li cavalier an pretz

Si cum auzir podetz:

Li un son bon guerrier,

L' autre bon conduchier;

L' un an pretz de servir,

L' autre de gen garnir;

L' un son pros cavalier,

L'  autr' en cort plazentier.

Cist aibs que us ai comtatz

Son greu essems trobatz;

Mas qui mais n' a ab se,

Mais de bon pretz rete;

E qui negun non a,

Si ja pueis li rema

Lo noms de cavalier,

No 'l tenc per dreiturier. 


Las donas eissamens

An pretz diversamens:

Las unas de belleza,

Las autras de proeza;

Las unas son plazens,

Las autras conoissens;

Las unas gen parlans,

Las autras benestans.

A domna, so sapchatz,

Esta molt gent beutatz,

Mas sobre tot l' agensa

Sabers e conoissensa,

Que fai chacun onrar

Segon que s tanh a far.


Li borzes eissamens

An pretz diversamens:

Li un son de paratge

E fan faitz d' agradatge,

Li autre natural

E fan tot atretal;

D' autres n' i a mot pros,

Cortes, francx e joyos 

Que lay on falh l' avers 

Sabon gen dir plazers;

En cort son presentiers,

Et ades plazentiers;

E sabon de domney

De trep e de bordey;

Et estan gen garnens

Mes totz los conoissens,

Garnitz de cortezia

E de bela paria.

Dels autres no son mot,

Enans m' en lays del tot;

Qui no fai be ni 'ls ditz

No 'l lays metz los grazitz,

Ni sera en ma carta,

Ans dic ben que s' en parta.


Li clerc, per cui ancse

Sab hom lo mal e 'l be,

An pretz, si cum s' eschai,

Aital cum ie us dirai;

L' un de bona clercia,

L' autre de cortezia;

Li un de gen parlar,

L' autre de rics faitz far;

Li un de gran bontat,

L' autre de larguetat;

Et en aissi, senhors,

Diversas son lauzors

Donadas a chascun;

Mas non y a negun,

Ja celar no us o quier,

Dona ni cavalier

Ni clerc, so m' es veiaire,

Don hom puesca retraire:

Pretz aissi del tot fi

Qu' om no i trob que chasti;

Qu' aissi parti natura,

Gracia et aventura

Los dons entre las gens.

Non es uns tan valens

El segle ni tan pros

Ni tant aventuros,

De qualque poder sia,

Qu' en alcuna partia

De lauzor no il sofranha

Tal ren don se complanha.

Mas ja li pus prezat

No m' en sapchan mal grat,

S' ieu dic lurs malvestatz,

Car ieu 'ls n' ay ben proatz

Qu' ades son sordeyors

On pus an de ricors.

Doncs qui mais ditz e fai

D' aquo qu' a pretz s' eschai

Pro es aventuros,

Si melher es dels pros.

Vers es so c' aug retraire,

Qu' el temps del premier paire,

Des que cregon las gens,

Per bos captenemens

Elegron poestatz,

Per que entr' els fos patz

E merces e mezura

E largues' e dreitura

Maiormen qu' en autrui.

Mas s' eras non destrui

Chascus e non auci

Aicel que son vezi,

Non cuida esser prezatz,

Tant es otracuidatz

Lo segles descauzitz,

Dessebratz e partitz

De sen e de proeza,

E mesclat ab maleza!

Ieu o planc per joven

E pel destric que y pren

Plus qu' ieu no fas per me,

Qu' a mi non greva re;

S' el segles se dechay,

Non puesc aver esmay

De ren que veia far,

Ab sol que dieus me guar

Ma dona doss' e cara

Que m capdela e m gara

De tot autre cossir,

Mas de lieys obezir.


Dona, pros e valens

Corteza et avinens,

S' en ren ai conoissensa,

La vostra sovinensa,

Que m' es cor et escrima

La m dona e la m' aprima;

Per qu' ieu de totz mos bes

Vos ren laus e merces,

E us o grazisc ades,

Car m' es del cor pus pres,

Dona!


Arnaud de Marueil.