Mostrando entradas con la etiqueta mas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta mas. Mostrar todas las entradas

lunes, 13 de mayo de 2024

Lexique roman; Man, Ma

 


Man, Ma, s. m. et f., lat. manus, main.

Quan la blanca mas ses guan

Estrenh son amic doussamen.

T. de S. de Mauleon, de G. Faidit et de H. de la Bachelerie: Gaucelm. Quand la blanche main sans gant presse doucement son ami.

Esplanissada

Aissi cum hom tra lo det o la ma fors de l'aiga. Liv. de Sydrac, fol. 26.

Ainsi comme on tire le doigt ou la main hors de l'eau.

Cavaliers si' aunitz que s met a domneiar 

Pus que toca dels mas motos belans.

Giraud de Borneil: Per solatz. 

Que chevalier soit honni qui se met à galantiser après qu'il touche des mains moutons bêlants. 

A 'N Guio de Bergonha an be los mas liatz.

Roman de Fierabras, v. 3045. 

Au seigneur Guyon de Bourgogne ils ont bien lié les mains.

Fig. L'apostol comanda que hom leve puras mas en oratio; las puras mas son las puras e netas obras fachas ab pura conciencia.

Aquell ven am mas vueias davan Dieu que lo ve pregar ni querre, ses far prezen de bonas obras. V. et Vert., fol. 90 et 91. 

L'apôtre commande qu'on lève des mains pures en oraison; les mains pures sont les pures et nettes oeuvres faites avec pure conscience.

Celui-là vient les mains vides devant Dieu qui vient le prier et requérir, sans faire présent de bonnes oeuvres.

En man morta ni en man forsiva. 

Terrier de la confrérie du S.-Esprit, de Bordeaux, fol. 187.

En main morte ni en main ferme.

Loc. Dizem de bo pinheyre o escriva que a bona ma, so es a dire, es bos maestre en aquela art. Eluc. de las propr., fol. 48.

(chap. Diém de bon pintó o escribén que té bona ma, aixó es a di, es bon mestre en aquella art.)

Nous disons de bon peintre ou écrivain qu'il a bonne main, c'est-à-dire, il est bon maître dans cet art.

Mais volria un cordo 

Que ieu l' agues de sa man.

Hugues de S. Cyr: Aissi cum es. 

Plus je voudrais un cordon que je l'eusse de sa main.

Merce mi dons, a cui baiziey las mas.

Pons de la Garde: Farai chanson. 

Merci ma dame, à qui je baisai les mains.

El letra portara 

Al sant qu' ell meteys Karlles, de sa man,

escriura.

V. de S. Honorat. 

Il portera au saint une lettre que lui-même Charles, de sa main, écrira.

Be t fier ab la man drecha.

R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur. 

Bien je te frappe avec la main droite. 

Tut lauzan Dieu jonthas las mans. V. de S. Honorat. 

Tous louent Dieu les mains jointes.

Que s rend' a vos mas joinhs, de ginolhos.

G. Pierre de Casals: Be m plagr' ueymais. 

Qu'il se rende à vous mains jointes, à genoux. 

Mes man a son cotel per la gola tayllar. V. de S. Honorat. 

Mit main à son couteau pour la gorge couper. 

Qui met sa ma al arayre. V. et Vert., fol. 99. 

Qui met sa main à l'araire. 

Meton man a l' obra. V. de S. Honorat. 

Mettent main à l'oeuvre.

Quar si 'l metiatz en la ma, 

Per ver dir, un marabeti, 

E per mentir, un barbari, 

Lo barbari guazanhara.

P. Cardinal: Tan son valen.

Car si vous lui mettiez dans la main, pour dire vrai, un maravédis, et pour mentir, un barbarin, le barbarin gagnera.

Loc. fig. Tant am fermamen

Lieis que a e man me e mon sen. 

P. Raimond de Toulouse: Pois lo novel. 

Tant j'aime fermement celle qui a en main moi et mon sens.

Lo vers chant qui 'l sabra ses brays, 

On mot mi platz de qui mas bays.

Pierre d'Auvergne: L' airs clars. 

Qui le saura chante le vers sans cris, où moult me plaît (celle) de qui je baise les mains. 

En tas mas coman mon esperit. Liv. de Sydrac, fol. 113. 

Dans tes mains je recommande mon esprit.

Ill er ops que 'l man estenda, 

E pens de soven armar.

Bertrand d'Allamanon: Pueis.

Il lui sera besoin qu'il étende la main, et pense de souvent armer.

Tant sia ardit 

Qu' al fach man estenda.

P. Cardinal: Manz baronz. 

Tant il soit hardi qu'il étende la main au fait. 

Laicha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74. 

Lâche la main au serf, et il cherchera liberté. 

Ni cavayer ni donzelo 

C' om agues noirit en sa man.

P. Vidal: Abril issic. 

Ni chevalier ni jeune damoisel qu'on eût nourri dans sa main. 

Los bes de son senhor que passon per sas mas.

V. et Vert., fol. 52. 

Les biens de sou seigneur qui passent par ses mains.

Prenez man e fes, fez R., qu'eu vos jur e us plevis, qe us en valrai tot mon poder. V. de Guillaume de Cabestaing.

Recevez main et foi, fit Raimond, que je vous jure et vous promets que je vous en servirai de tout mon pouvoir.

ANC. ESP.

Rachel è Vidas amos me dat las manos 

Que non me descubrades à Moros ni à Christianos.

Poema del Cid. v. 106. 

Prometre pena entre lor o en la ma del arbitre.

Quar aissi es usansa que las partz solon prometre en mas del arbitre.

Trad. du Code de Justinien, fol. 10. 

S' engager à satisfaction entre eux ou dans la main de l'arbitre.

Car ainsi il est d'usage que les parties ont coutume de faire promesse entre les mains de l'arbitre. 

I non recep cosseil de ma de prestre. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 68. 

Un seul ne reçut conseil de main de prêtre. 

Lo mon tenra tot sotz sa ma. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Tiendra tout le monde sous sa main. 

Proverb. Juoc de mas engenra bregas. Liv. de Sydrac, fol. 106. 

Jeu de mains engendre querelles.

Un reprochier que fort m'azauta, 

C' ab una man lav' om l' autra,

Et, ambas, los huelhs e la cara.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Un proverbe qui me plaît fort, (c'est) qu'avec une main on lave l'autre, et, (avec) les deux, les yeux et la face.

Adv. comp. L' aigua s' estai d' a totas mans, 

Com si fos postat, o murs plans. 

V. de S. Honorat.

L'eau s'arrête de tous côtés, comme si (ce) fût cloison, ou mur plan.

Qu' ieu aia perdo per tas mans. Los VII gaugz de la Mayre.

(chap. Que yo tinga perdó per les teues mans.)

Que j'aie pardon par tes mains.

Anero s'en man e man essems. Cat. dels apost. de Roma, fol. 149.

(chap. S'en van aná mano a mano juns; ni diém ma a ma.) 

S'en allèrent main à main (côte à côte) ensemble. 

Ab totas mas vey clergues assajar

Que totz lo mons er lurs, cuy que mal sia. 

P. Cardinal: Un sirventes fas. 

De toutes mains je vois clercs essayer que tout le monde sera leur, à qui que mal soit.

ANC. FR. Or s'an vont andui main à main.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 106. 

CAT. Ma. ESP. Mano. PORT. Mão. IT. Mano. (chap. Ma, mans; maneta, manetes.)

2. Manada, s. f., poignée.

Una manada d' isop. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 10. 

Une poignée d'hysope. 

CAT. ESP. Manada (puñado). IT. Manata. (chap. Manoll de fonoll, manolls; puñ ple. Les dos mans plenes: aumosta, almosta, aumostadaalmostada.)

3. Manier, Mainier, Maner, adj., qu'on porte à la main, familier, apprivoisé.

S' ieu ai mon austor anedier

Bon e volan e prenden e mainier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 

Si j'ai mon autour à canards bon et volant et prenant et apprivoisé.

Ieu sai d' aquels malvatz, 

E ses tota valensa, 

En aut luec poyatz 

E mainiers e privatz.

G. Faidit: Lo gens cor. 

Je connais de ces méchants, et sans aucun mérite, en haut lieu parvenus et familiers et intimes. 

Anc non vi tan salvatge, 

Mais pueys fon maniers e privatz.

Giraud de Borneil: No puesc sofrir. 

Oncques je ne vis si sauvage, mais après il fut familier et privé.

ANC. FR. Curies, targes prenent, é lor ars maniers tendent. 

Chevaliers i a bons e maniers de joster. 

Roman de Rou, v. 4088 et 4119.

ESP. Menero (manero: dicho de un azor o de un halcón: enseñado a venir a la mano.). IT. Maniero.

4. Maneiador, s. m., manieur, receveur.

Cambiador e maneiador d' argent. Eluc. de las propr., fol. 115.

(chap. Cambiadó y manejadó d' argén, plata, dinés.) 

Changeur et manieur d'argent.

5. Manual, Manal, adj., lat. manualis, manuel, qui travaille avec les mains, qui est à la portée de la main, familier.

L' obrier manual 

Son tug menestairal.

G. Riquier: Pus Dieu.

Les ouvriers qui travaillent avec les mains sont tous artisans.

En son paire ac bon sirven 

Per trair' ab arc manal d' alborn.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

En son père eut bon sergent pour tirer avec arc manuel d' aubour.

Fig. Mot no manual, so es qu'om no l'a acostumat per dire.

Leys d'amors, fol. 68.

Mot non familier, c'est-à-dire qu'on ne l'a pas accoutumé à dire.

ANC. FR. Que vous arés son gent anel

Qu' ele porte en son doit manel. 

Roman del conte de Poitiers, v. 269. 

CAT. ESP. PORT. Manual. IT. Manuale. (chap. Manual, manuals.)

6. Manualment, adv., manuellement.

Mas junthas et manualment eu so vostre hom.

Metem manualment en tenezo et en corporal possessio. 

Tit. de 1263 et de 1255. DOAT, t. CVI, fol. 209 et 129.

Mains jointes et manuellement je suis votre homme.

Mettons manuellement en jouissance et en possession corporelle.

ESP. IT. Manualmente. (chap. Manualmen: en la ma, en les mans.)

7. Manudierament, adv., manuellement, de la main à la main. 

Si pagan manudierament, et sensa neguna apodissa.

Que tals mercenaris si pagan manudierament.

Statuts de Provence. BOMY, p. 213. 

Se payent de la main à la main, et sans nulle quittance.

Que tels mercenaires se payent de la main à la main.

(chap. A la ma; pagá en ma. ESP. Pagar en mano.)

8. Manumissio, s. f., lat. manumissio, manumission.

Manumissios, so es quant alcus hom afranchis son sers.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15. 

Manumission, c'est quand quelque homme affranchit son esclave.

CAT. Manumissio. ESP. Manumisión. PORT. Manumissão. 

IT. Manumissione. (chap. Manumissió, manumissions: cuan algún home afranquix : libere lo seu sirvén o esclavo.)

9. Mancip, Massip, adj., lat. mancipatus, pubère, adolescent.

Mentre qu'es mancips e tos, 

L' eschai solatz e pretz e dos.

Giraud de Borneil: Ops m'agra. 

Tandis qu'il est pubère et jeune garçon, il lui échoit plaisirs et distinctions et dons.

Aqui ac un donzel mansip e tos.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2. 

Il y eut là un damoisel pubère et jeune garçon.

- Subst. Jeune homme, garçon.

Metam lo massip en carcer, pueis direm que no vim la letra de K., et aissi serem excusatz. Philomena. 

Mettons le jeune homme en prison, puis nous dirons que nous ne vîmes pas la lettre de Charles, et ainsi nous serons excusés.

Que masip... apprentiz aia be... acabat son terme.

Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 436. 

Que garçon... apprenti ait bien... achevé son terme.

ANC. FR. Chétif comme un pauvre mancip. Blason des faulces amours.

Se donna mancipe et serf voluntaire soy et sa postérité.

Rabelais, liv. I, ch. 50. 

IT. Mancipio.

- Subst. Jeune fille.

Auzi la vos d' un pastoriu

Ab una mancipa chantar.

Marcabrus: L'autr' ier.

J'entends la voix d'un pastoureau chanter avec une jeune fille.

Aqui avian massipas negras que vestion vestimens negres, que pudion a pega e a solpre, e tenian en lors cols serpens et dragos e foc. 

Revelatio de las penas d'Ifern.

Avaient là de jeunes filles noires qui portaient vêtements noirs, qui puaient à poix et à soufre, et tenaient en leurs cous serpents et dragons et feu.

10. Mancipancion, s. f., lat. emancipationem, émancipation.

Si cum es en mancipancion, so es quant lo paire sol son filh de son poder. Trad. du Code de Justinien, fol. 15.

Ainsi comme il est dans l' émancipation, c'est-à-dire quand le père délie son fils de son pouvoir.

ESP. Mancipación (emancipación). (chap. Emansipassió, emansipassions.)

11. Emancipatio, Emancipation, s. f., lat. emancipationem, émancipation.

Emancipation... plus pleneirement contenguda en carta.

Tit. de 1289. DOAT, t. CCXLII, fol. 113. 

Émancipation... plus pleinement contenue dans charte.

Que los cossols puesco... far emancipatios.

Tit. de 1287. DOAT, t. CXVI, fol. 80. 

Que les consuls puissent... faire émancipations. 

CAT. Emancipació. ESP. Emancipación. PORT. Emancipação. 

IT. Emancipazione. (chap.  Emansipassió.)

12. Emancipar, v., lat. emancipare, émanciper.

Part. pas. A vos... fill emancipat.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVI, fol. 264. 

A vous... fils émancipé.

Ela es emancipada, so es issida del poder del paire.

Trad. du Code de Justinien, fol. 50.

Elle est émancipée, c'est-à-dire sortie du pouvoir du père.

CAT. ESP. PORT. Emancipar. IT. Emancipare. (chap. emansipá, emansipás: emansipo, emansipes, emansipe, emansipem o emansipam, emansipéu o emansipáu, emansipen; emansipat, emansipats, emansipada, emansipades.)

13. Maneiar, Maneyar, Maniar, Manear, v., manier, palper, caresser.

Ab deniers que tenha e maney.

Pierre de Bussignac: Sirventes. 

Avec deniers qu'il tienne et manie. 

Quar no pot esser iratz 

Nuls hom lo jorn que'l mania.

Pons de la Garde: Mandat m' es. 

Car ne peut être triste nul homme le jour qu'il la caresse.

Embrass' e baiza e maneya.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Embrasse et baise et caresse.

CAT. ESP. PORT. Manejar. IT. Maneggiare. (chap. Manejá; magrejá, paupá, acarissiá.) 

14. Maniblar, Maneblar, v., mouvoir, agiter, diriger.

No' vuelh s' asemble 

Mos cors ab autr' amor,

Si qu' en manible 

Ni 'n volva 'l cap alhor.

A. Daniel: Quan chai. 

Je ne veux pas que mon coeur s'unisse avec autre amour, de manière qu'il en dirige et en détourne la tête ailleurs.

15. Mantuzar, v., manier, prendre avec la main.

Nuills hom, qu' es trop luxurios, 

A tener auzel non es bos; 

Trop gran mal li fai, si 'l mantuza. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Nul homme, qui est très luxurieux, à tenir oiseau n'est bon; très grand mal lui fait, s'il le manie.

sábado, 1 de diciembre de 2018

pobret porró de Pompeo

pobret porró de Pompeo 
que té al mas de Margarit 
per a no féli cap feo
(ya que mo se ha oferit)
de aire lay ham umplit.


pobret porró de Pompeo  que té al mas de Margarit  per a no féli cap feo (ya que mo se ha oferit) de aire lay ham umplit.

Juan Gil Guimerá, mon cusí germá de Beseit - Tamarite de Litera

pobret porró de Pompeo

pobret porró de Pompeo 
que té al mas de Margarit 
per a no féli cap feo
(ya que mo se ha oferit)
de aire lay ham umplit.


pobret porró de Pompeo  que té al mas de Margarit  per a no féli cap feo (ya que mo se ha oferit) de aire lay ham umplit.

Juan Gil Guimerá, mon cusí germá de Beseit - Tamarite de Litera

pobret porró de Pompeo

pobret porró de Pompeo 
que té al mas de Margarit 
per a no féli cap feo
(ya que mo se ha oferit)
de aire lay ham umplit.


pobret porró de Pompeo  que té al mas de Margarit  per a no féli cap feo (ya que mo se ha oferit) de aire lay ham umplit.

Juan Gil Guimerá, mon cusí germá de Beseit - Tamarite de Litera

martes, 6 de noviembre de 2018

Lo cuento de les farinetes

Lo cuento de les farinetes

Mol conte la Lola Guimerá de Beseit

Casa Lola Beceite Beseit

Fa mols añs, dos germáns masobés van aná a buscá novia a un atre mas y los van invitá a sopá. Un de ells ere mol minjadó y l´atre li va dí:

- Cuan te palsiga lo peu no mínjos mes, a vore si quedarém mal. -

Així que se assenten a la taula y li fiquen un plat de farinetes (que ademés li agradáen mol) y al momén passe lo gat y´l palsígue, així que pobre ya no va minjá mes, y li dien:
- Home minja, que no has minjat res. -
Y ell: - no, no, que no ne vull mes. 

Son germá tamé li díe: - pero home, mínja, que después tindrás gana -
- no, no, que no ne vull mes. -

Cuan sen van aná a dormí, lo germá li díu:
 

- ¿Qué t´ha passat que no has vullgut minjá, en lo que te agraden a tú les farinetes? -

- Si claro, me vas dí que no minjara mes cuan me tocares en lo peu, y tú m´has tocat lo peu sol escomensá. ¿Qué volíes que faiguera? Ara tinc molta gana !! -


Així que se eixequen y sen van a escurines allí aon estáe la cassola y se va fótre ben fartet. 


La agüela del mas se habíe eixecat y se va tirá una llufa, y lo germá li va dí al que estabe minján: 

¡No bufos, no, que están fredes!

Lo cuento de les farinetes

Lo cuento de les farinetes

Mol conte la Lola Guimerá de Beseit

Casa Lola Beceite Beseit

Fa mols añs, dos germáns masobés van aná a buscá novia a un atre mas y los van invitá a sopá. Un de ells ere mol minjadó y l´atre li va dí:

- Cuan te palsiga lo peu no mínjos mes, a vore si quedarém mal. -

Així que se assenten a la taula y li fiquen un plat de farinetes (que ademés li agradáen mol) y al momén passe lo gat y´l palsígue, així que pobre ya no va minjá mes, y li dien:
- Home minja, que no has minjat res. -
Y ell: - no, no, que no ne vull mes. 

Son germá tamé li díe: - pero home, mínja, que después tindrás gana -
- no, no, que no ne vull mes. -

Cuan sen van aná a dormí, lo germá li díu:
 

- ¿Qué t´ha passat que no has vullgut minjá, en lo que te agraden a tú les farinetes? -

- Si claro, me vas dí que no minjara mes cuan me tocares en lo peu, y tú m´has tocat lo peu sol escomensá. ¿Qué volíes que faiguera? Ara tinc molta gana !! -


Així que se eixequen y sen van a escurines allí aon estáe la cassola y se va fótre ben fartet. 


La agüela del mas se habíe eixecat y se va tirá una llufa, y lo germá li va dí al que estabe minján: 

¡No bufos, no, que están fredes!

domingo, 18 de marzo de 2018

José Antonio Carrégalo Sancho

José Antonio Carrégalo Sancho, de Monroch, alguna vegada voréu que li diuen Josep Antoni, per a que paregue catalá, encara que se ha mort sén aragonés y español.

https://www.facebook.com/joseantonio.carregalosancho (R. I. P. y D. E. P.)

Esteve Betrià sobre José Antonio, Josep Antoni fique, com Durán y Lérida JA JA.

http://www.ceddar.org/mases-masoveros_publicacion_en_255.html

Mases y masoveros:

Mases y masoveros


https://vilesigents.wordpress.com/2015/10/02/jose-antonio-carregalo/


(Publicat a La Comarca lo 2 de octubre del añ 2015)
Des d’abril del 1995 hem tingut la satisfacció de col·laborar a la columna de Viles i gents amb José Antonio Carrégalo de manera ininterrompudament durant més de vint anys.
Un projecte, el nostre, innovador i engrescador a La Comarca, únic en aquells anys a la premsa aragonesa de col·laborar per fer possible la publicació cada setmana d’una columna en català, la llengua d’una part molt important de la població del Baix Aragó. Però José Antonio ja publicava en este mitjà escrit molt abans d’iniciar-nos en Viles i gents, principalment, històries i contalles de la seua vila d’origen, Monroch i, a la vegada, col·laborava en aquells anys com un dels més actius informadors en el projecte de recollida de materials per al “Molinar”(1996), recopilació de la qual es van publicar tres volums. I també escrivia, i encara hi escriu, en la revista local “Plana Rasa” promoguda per l’Associació Cultural Sucarrats de la que va ser un dels seus impulsors, entre altres publicacions en què col·laborava. Moltes de les narracions de tradició popular per ell recreades que aportava en els seus articles, les va recollir, seleccionar i publicar en dos volums: “Espurnes”(2002) i “A soca d’orella”(2002). També va ser l’autor de dos obres d’investigació interessantíssimes sobre la seua vila: “Monroyo. El hàbitat disperso (las masías)”(2003) i “Mont-roig. El patrimoni immaterial (la literatura oral)”(2007). A més, és un dels socis més actius de l’Associació catalanista del Matarranya, entitat que ha estat col·laborant en les quatre publicacions de l’escriptor mont-rogí.
Implicat en la defensa de la nostra llengua y cultura, que intensificà a partir de l’inici de la dècada dels noranta del segle passat, José Antonio Carrégalo és un dels escriptors més reconeguts i valorats del nostre territori i un gran apassionat del Matarraña i de les seues gents. I un extraordinari amic i company.
https://www.rutasconhistoria.es/loc/monroyo

Espurnes Amazon España  alguns llibres a Casa del Llibre




Monroyo,hábitat disperso, las masías, Carrégalo
Asociación cultural sucarrats, en U, no socarrats


MONROCH. LO PATRIMONI IMMATERIAL , LA LITERATURA ORAL, En papé

Des del punt de vista musical ens interessa, sobretot, la part de l'obra que dedica José Antonio Carrégalo al cançoner de Monroch, concretament de la pàgina 135 a la 236. En la classificació que fa l'autor de estes composicions tenim: albades, folies, jota dels segadors, cançons, la cercavila de Monroch, cançonetes, moixaines i jocs per a canalla, altres jocs, tirallongues toponímiques, jaculatòries i oracions, dites populars, la festa de carnestoltes i els balls populars. 

Carrégalo va ser un dels principals informadors que va participar també en el projecte d'investigació del Molinar aportant els materials recollits a la seua vila. En el seu cançoner de Monroch hi trobem 43 transcripcions musicals de temàtica diversa a càrrec de José Miguel Roig i Cristina Saura. Especialment interessant és l'apartat que dedica l'autor a les albades i el dels balls populars per la gran quantitat de composicions recollides en aquesta vila en comparació a altres poblacions del Matarraña. A diferència del Molinar Carrégalo recull tots els textos, també els transmesos en castellà. Ha tingut com a informadors i comunicadors més d'una vuitantena de veïns, alguns ja morts. En una vila de només 364 habitants, segons el cens del 2014, el percentatge d'enquestats és molt significatiu.

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/monroyo.htm

En las primeras partes del libro se explican conceptos antropológicos, topológicos, etnológicos geográficos y etnográficos de una vida dispersa, pero que, en aquellos días, y a su manera estaba más que integrada en todo y por todo…

Amigo, ¿de dónde salió la idea de realizar un libro sobre las Masadas de Monroyo?

Como puede verse la editora del libro fue la Asociación Cultural Sucarrats de Monroyo; ya en el momento de su constitución, en marzo del 1993, se puso sobre la mesa la necesidad de preservar la cultura masovera. En aquel momento, yo tenía hecha una parte del trabajo que había de coordinar yo y que había de ir impulsando y desarrollando desde diferentes tareas.

Leer toda la entrevista en la web de Cazabaret


//


http://etno.patrimoniocultural.aragon.es/masias/colaboradores.htm


Colaboradores


Textos y coordinación

José Antonio Carrégalo Sancho

Fotografías y trabajo de campo

Antonio Abad García
Federico Albesa Ruiz
Juan Artigas Antolín
Tomás Benito Pombal
Familia Bosque-Riba
Rubén Carrégalo Gil
Sergi Carrégalo Gil
Dori Carrégalo Sancho
María Pilar Carrégalo Sancho
José Antonio Carrégalo Sancho
Emeterio Cros Andreu
Andrés Cros Gil
Luis Cros Gil
David Guarc Mestres
José Ramón Guarc Milián
Pedro Guarc Milián
José Lombarte Cardona
Maite Lombarte Omella
Alfonso Lombarte Senli
Carlos Marzo Conesa
José Manuel Padilla Bustos
Gonzalo Sanz Antolín
Raquel Saura Albesa

Corrección de textos
Carlos Marzo Conesa
Detalles sobre técnica constructiva y planos
José Manuel Padilla Bustos
Apuntes sobre geología
Mari Carmen Arrufat Maraver


Ilustraciones

Nuria Angosto Celma
Teresa María Ballester Bielsa
José Ramón Guarc Milián

Bibliografía y documentación
José Antonio Carrégalo Sancho

Encuestadores
María José Agud Latorre
Susana Agud Pallarés
Tere Albesa Bel
Nuria Angosto Celma (era digital)
Gema Andreu Blanc
María José Andreu Blanc
Nacho Andreu Blanc
Amadeo Antolín Rallo
María Jesús Arrufat Barberán
Teresa Maria Ballester Bielsa
César Blanc Ciprés
Gloria Blanc Ciprés
María Pilar Blanc Latorre
María Pilar Carrégalo Sancho
José Antonio Carrégalo Sancho
Juan Manuel Estopiñán Prats
Rebeca Gil Blasco
Pedro Guarc Milián

María Luz Riva Andreu

Encuestados

José Agud Agud
Ramón Agud Bellés
Luís Agud Siurana
Emilio Albesa
José Albesa Gil
Federico Albesa Ruiz
Celestino Andreu Arrufat
Agustín Andreu Belles
Joaquina Andreu Gargallo
Alfredo Andreu Gil
Julia Andreu Riva
Juan José Andreu Segarra
José Antonio Andreu Segurana
Alejandro Antolín Andreu
Francisco Antolín Cros
Ramón Antolín Lombarte
Amadeo Antolín Rallo
Antonio Artigas Portolés.
Emilio Arrufat Pallarés
Leoncio Barberán Latorre
Eduardo Blanc Blasco
Julia Blanc Estopiñán
José Blanc Gil
María Pilar Blanc Latorre
Familia Bosque-Riba
Luís Centelles Antolín
Montserrat Centelles Arrufat
Emilio Centelles Estopiñán
Manuel Centelles Gil
Honoria Celma Andreu
José Ferrás Siurana
Pura Ferrer Peris
José Luis Gascón Mora
Pedro Gil Albesa
Emilio Gil Barberán
Joaquín Gil Esteve
Pilar Gil Gasulla
María Jesús Gil Mir
José Gil Pitarch
Emilio Gil Ruiz
Ramiro Guarc Lombarte
Enrique Latorre Molinos
Emilio Lombarte Antolín
José Lombarte Cardona
Juan Antonio Martín
Manuela Mora Riva
Ramón Morera Blasco
Joaquín Pallarés Gasulla
José Pallarés Villoro
Juan Prats Lombarte
Manuel Prats Lombarte
Juan Ignacio Prats
Manuela Prats Peris
Manuel Peris Gil
Elías Rallo
Ramón Rallo Barberán
Pilar Riba Vicente
Elías Sanz
Consolación Saura Meseguer
José Segura Lombarte
María Segura Andreu

María Siurana Gracia

Lamentamos no haber podido incluir en la lista de encuestadores el nombre de las personas que realizaron las de las masías de Bernardino, Caldú, Cartagena, Cros, Gavarnera y Lelo debido a que no lo dejaron anotado en los cuestionarios.

Agradecimientos

Siendo imposible nombrarlos a todos, queremos mostrar nuestro agradecimiento a quienes de alguna manera, en diferentes medios y circunstancias, han hecho posible con su desinteresada ayuda la elaboración de esta obra.

Solicitud

Esperamos de la amabilidad de los lectores que sepan disculpar los más que posibles errores en que habremos incurrido.

///

https://books.google.es/books?id=0ejkGPdxLcQC&pg=PA42&lpg=PA42&dq=josep+antoni+carregalo&source=bl&ots=lSlQrxt30-&sig=bK78Z6ZOkHNwU2Os-Ac6DAQc2CE&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwj8oo_k3fbZAhUmhaYKHdJ3BN4Q6AEwB3oECAMQAQ#v=onepage&q&f=false

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/carregalo-sancho-josep-anton

http://www.enciclopedia.cat/EC-DLC-500815.xml

http://www.ascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/02/cat%25C3%25A0leg-dexist%25C3%25A8ncies-2015.doc

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/jose-antonio-carregalo-sancho-al-setmanari-la-comarca-dimarts-8-de-gener

http://www.dipta.cat/RBIV/actes-del-xxxiii-col·loqui-de-la-societat-donomàstica-montblanc-21-i-22-doctubre-de-2006


José Antonio Carrégalo Sancho

José Antonio Carrégalo Sancho, de Monroch, alguna vegada voréu que li diuen Josep Antoni, per a que paregue catalá, encara que se ha mort sén aragonés y español.

https://www.facebook.com/joseantonio.carregalosancho (R. I. P. y D. E. P.)

Esteve Betrià sobre José Antonio, Josep Antoni fique, com Durán y Lérida JA JA.

http://www.ceddar.org/mases-masoveros_publicacion_en_255.html

Mases y masoveros:

Mases y masoveros


https://vilesigents.wordpress.com/2015/10/02/jose-antonio-carregalo/


(Publicat a La Comarca lo 2 de octubre del añ 2015)
Des d’abril del 1995 hem tingut la satisfacció de col·laborar a la columna de Viles i gents amb José Antonio Carrégalo de manera ininterrompudament durant més de vint anys.
Un projecte, el nostre, innovador i engrescador a La Comarca, únic en aquells anys a la premsa aragonesa de col·laborar per fer possible la publicació cada setmana d’una columna en català, la llengua d’una part molt important de la població del Baix Aragó. Però José Antonio ja publicava en este mitjà escrit molt abans d’iniciar-nos en Viles i gents, principalment, històries i contalles de la seua vila d’origen, Monroch i, a la vegada, col·laborava en aquells anys com un dels més actius informadors en el projecte de recollida de materials per al “Molinar”(1996), recopilació de la qual es van publicar tres volums. I també escrivia, i encara hi escriu, en la revista local “Plana Rasa” promoguda per l’Associació Cultural Sucarrats de la que va ser un dels seus impulsors, entre altres publicacions en què col·laborava. Moltes de les narracions de tradició popular per ell recreades que aportava en els seus articles, les va recollir, seleccionar i publicar en dos volums: “Espurnes”(2002) i “A soca d’orella”(2002). També va ser l’autor de dos obres d’investigació interessantíssimes sobre la seua vila: “Monroyo. El hàbitat disperso (las masías)”(2003) i “Mont-roig. El patrimoni immaterial (la literatura oral)”(2007). A més, és un dels socis més actius de l’Associació catalanista del Matarranya, entitat que ha estat col·laborant en les quatre publicacions de l’escriptor mont-rogí.
Implicat en la defensa de la nostra llengua y cultura, que intensificà a partir de l’inici de la dècada dels noranta del segle passat, José Antonio Carrégalo és un dels escriptors més reconeguts i valorats del nostre territori i un gran apassionat del Matarraña i de les seues gents. I un extraordinari amic i company.
https://www.rutasconhistoria.es/loc/monroyo

Espurnes Amazon España  alguns llibres a Casa del Llibre




Monroyo,hábitat disperso, las masías, Carrégalo
Asociación cultural sucarrats, en U, no socarrats


MONROCH. LO PATRIMONI IMMATERIAL , LA LITERATURA ORAL, En papé

Des del punt de vista musical ens interessa, sobretot, la part de l'obra que dedica José Antonio Carrégalo al cançoner de Monroch, concretament de la pàgina 135 a la 236. En la classificació que fa l'autor de estes composicions tenim: albades, folies, jota dels segadors, cançons, la cercavila de Monroch, cançonetes, moixaines i jocs per a canalla, altres jocs, tirallongues toponímiques, jaculatòries i oracions, dites populars, la festa de carnestoltes i els balls populars. 

Carrégalo va ser un dels principals informadors que va participar també en el projecte d'investigació del Molinar aportant els materials recollits a la seua vila. En el seu cançoner de Monroch hi trobem 43 transcripcions musicals de temàtica diversa a càrrec de José Miguel Roig i Cristina Saura. Especialment interessant és l'apartat que dedica l'autor a les albades i el dels balls populars per la gran quantitat de composicions recollides en aquesta vila en comparació a altres poblacions del Matarraña. A diferència del Molinar Carrégalo recull tots els textos, també els transmesos en castellà. Ha tingut com a informadors i comunicadors més d'una vuitantena de veïns, alguns ja morts. En una vila de només 364 habitants, segons el cens del 2014, el percentatge d'enquestats és molt significatiu.

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/monroyo.htm

En las primeras partes del libro se explican conceptos antropológicos, topológicos, etnológicos geográficos y etnográficos de una vida dispersa, pero que, en aquellos días, y a su manera estaba más que integrada en todo y por todo…

Amigo, ¿de dónde salió la idea de realizar un libro sobre las Masadas de Monroyo?

Como puede verse la editora del libro fue la Asociación Cultural Sucarrats de Monroyo; ya en el momento de su constitución, en marzo del 1993, se puso sobre la mesa la necesidad de preservar la cultura masovera. En aquel momento, yo tenía hecha una parte del trabajo que había de coordinar yo y que había de ir impulsando y desarrollando desde diferentes tareas.

Leer toda la entrevista en la web de Cazabaret


//


http://etno.patrimoniocultural.aragon.es/masias/colaboradores.htm


Colaboradores


Textos y coordinación

José Antonio Carrégalo Sancho

Fotografías y trabajo de campo

Antonio Abad García
Federico Albesa Ruiz
Juan Artigas Antolín
Tomás Benito Pombal
Familia Bosque-Riba
Rubén Carrégalo Gil
Sergi Carrégalo Gil
Dori Carrégalo Sancho
María Pilar Carrégalo Sancho
José Antonio Carrégalo Sancho
Emeterio Cros Andreu
Andrés Cros Gil
Luis Cros Gil
David Guarc Mestres
José Ramón Guarc Milián
Pedro Guarc Milián
José Lombarte Cardona
Maite Lombarte Omella
Alfonso Lombarte Senli
Carlos Marzo Conesa
José Manuel Padilla Bustos
Gonzalo Sanz Antolín
Raquel Saura Albesa

Corrección de textos
Carlos Marzo Conesa
Detalles sobre técnica constructiva y planos
José Manuel Padilla Bustos
Apuntes sobre geología
Mari Carmen Arrufat Maraver


Ilustraciones

Nuria Angosto Celma
Teresa María Ballester Bielsa
José Ramón Guarc Milián

Bibliografía y documentación
José Antonio Carrégalo Sancho

Encuestadores
María José Agud Latorre
Susana Agud Pallarés
Tere Albesa Bel
Nuria Angosto Celma (era digital)
Gema Andreu Blanc
María José Andreu Blanc
Nacho Andreu Blanc
Amadeo Antolín Rallo
María Jesús Arrufat Barberán
Teresa Maria Ballester Bielsa
César Blanc Ciprés
Gloria Blanc Ciprés
María Pilar Blanc Latorre
María Pilar Carrégalo Sancho
José Antonio Carrégalo Sancho
Juan Manuel Estopiñán Prats
Rebeca Gil Blasco
Pedro Guarc Milián

María Luz Riva Andreu

Encuestados

José Agud Agud
Ramón Agud Bellés
Luís Agud Siurana
Emilio Albesa
José Albesa Gil
Federico Albesa Ruiz
Celestino Andreu Arrufat
Agustín Andreu Belles
Joaquina Andreu Gargallo
Alfredo Andreu Gil
Julia Andreu Riva
Juan José Andreu Segarra
José Antonio Andreu Segurana
Alejandro Antolín Andreu
Francisco Antolín Cros
Ramón Antolín Lombarte
Amadeo Antolín Rallo
Antonio Artigas Portolés.
Emilio Arrufat Pallarés
Leoncio Barberán Latorre
Eduardo Blanc Blasco
Julia Blanc Estopiñán
José Blanc Gil
María Pilar Blanc Latorre
Familia Bosque-Riba
Luís Centelles Antolín
Montserrat Centelles Arrufat
Emilio Centelles Estopiñán
Manuel Centelles Gil
Honoria Celma Andreu
José Ferrás Siurana
Pura Ferrer Peris
José Luis Gascón Mora
Pedro Gil Albesa
Emilio Gil Barberán
Joaquín Gil Esteve
Pilar Gil Gasulla
María Jesús Gil Mir
José Gil Pitarch
Emilio Gil Ruiz
Ramiro Guarc Lombarte
Enrique Latorre Molinos
Emilio Lombarte Antolín
José Lombarte Cardona
Juan Antonio Martín
Manuela Mora Riva
Ramón Morera Blasco
Joaquín Pallarés Gasulla
José Pallarés Villoro
Juan Prats Lombarte
Manuel Prats Lombarte
Juan Ignacio Prats
Manuela Prats Peris
Manuel Peris Gil
Elías Rallo
Ramón Rallo Barberán
Pilar Riba Vicente
Elías Sanz
Consolación Saura Meseguer
José Segura Lombarte
María Segura Andreu

María Siurana Gracia

Lamentamos no haber podido incluir en la lista de encuestadores el nombre de las personas que realizaron las de las masías de Bernardino, Caldú, Cartagena, Cros, Gavarnera y Lelo debido a que no lo dejaron anotado en los cuestionarios.

Agradecimientos

Siendo imposible nombrarlos a todos, queremos mostrar nuestro agradecimiento a quienes de alguna manera, en diferentes medios y circunstancias, han hecho posible con su desinteresada ayuda la elaboración de esta obra.

Solicitud

Esperamos de la amabilidad de los lectores que sepan disculpar los más que posibles errores en que habremos incurrido.

///

https://books.google.es/books?id=0ejkGPdxLcQC&pg=PA42&lpg=PA42&dq=josep+antoni+carregalo&source=bl&ots=lSlQrxt30-&sig=bK78Z6ZOkHNwU2Os-Ac6DAQc2CE&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwj8oo_k3fbZAhUmhaYKHdJ3BN4Q6AEwB3oECAMQAQ#v=onepage&q&f=false

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/carregalo-sancho-josep-anton

http://www.enciclopedia.cat/EC-DLC-500815.xml

http://www.ascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/02/cat%25C3%25A0leg-dexist%25C3%25A8ncies-2015.doc

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/jose-antonio-carregalo-sancho-al-setmanari-la-comarca-dimarts-8-de-gener

http://www.dipta.cat/RBIV/actes-del-xxxiii-col·loqui-de-la-societat-donomàstica-montblanc-21-i-22-doctubre-de-2006