Mostrando entradas con la etiqueta matrix. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta matrix. Mostrar todas las entradas

domingo, 12 de mayo de 2024

Lexique roman; Mailla - Hueimais

 

Mailla, s. f., lat. macula, maille, tache.

Apel' om mailla sella taca

Que a el peitz e 'l ventre.

Auzel jove fai auzel ros

Ab grossa mailla, ab hueills senros.

Deudes de Prades, Auz. cass.

On appelle maille cette tache qu'il a à la poitrine et au ventre.

Oiseau jeune fait oiseau roux avec grosse maille, avec yeux couleur de cendre.

Auzel jove fai auzel ros  Ab grossa mailla, ab hueills senros.


- Maladie de l'oeil.

L' auzel cant a mal en l' ueil, 

Mailla o colp o escurdat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

L'oiseau quand il a mal à l'oeil, maille ou coup ou obscurité.

Passio de uelhs dita taca o malha. Eluc. de las propr., fol. 83. 

Maladie d'yeux dite tache ou maille. 

Polvera faitz, puis gitatz ne 

Ins en l' ueill, on la mailla s te.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Faites de la poudre, puis jetez-en au-dedans de l'oeil, où la maille se tient. 

CAT. ESP. Malla. PORT. Malha. IT. Maglia.

2. Maillat, adj., maillé, tacheté. 

Braguier maillat e ben triat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Brayer maillé et bien distinct.


Maillol, Malhol, s. m., lat. malleolus, marcotte de vigne, crossette. 

En la cartayrada plantada, hy entron MDCCCXVI malhols.

Trad. du Traité de l'Arpentage, 2e part., Prél. 

Dans la quartonnée plantée, y entrent dix-huit cent seize crossettes.

- Jeune vigne.

Am isserment, e tot aquo que del malhol issira.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVI, fol. 92.

Avec sarment, et tout ce qui de la jeune vigne sortira.

S' afronta aquest cazals e aquest maillols... ab las carreiras comunals. Tit. de 1234. Arch. du Roy., Toulouse, J. 322. 

Se confronte ce casal et cette jeune vigne... avec les chemins communaux.

ANC. FR. En ung mailhol ou vigne nouvellement plantée. 

Lett. de rém. de 1459. Carpentier, t. III, col. 1132.


Maire, Mayre, s. f., lat. matrem, mère.

Maires de Dieu, verges emperairitz.

(chap. Mare de Deu, virgen emperadora o emperatrís o emperatriu

ESP. Madre de Dios, virgen emperatriz.)

R. Gaucelm: Ab grans trebals. 

Mère de Dieu, vierge impératrice.

Ai tal dol al departir 

Cum a l' enfans, qui 'l vol ostar 

De sa mair', et aillors portar. 

Guillaume de la Tour: Plus que las. 

J'ai telle affliction au départir comme a l'enfant, qui veut le séparer de sa mère, et porter ailleurs. 

Fig. Fin' amors es sa maires.

Raimond de Tors de Marseille: Ar es dretz. 

Pure amour est sa mère. 

Gola es maire de non continensia. Trad. de Bède, fol. 41. 

(chap. La gola es la mare de la incontinensia; gula.)

Bouche est mère de non continence. 

Loc. No l' en fara servizi lo filh ma maire.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

Ne lui en fera pas service le fils de ma mère. 

E 'l melhor rey que anc nasquet de maire. 

Bertrand de Born: Mon chan fenisc.

Et le meilleur roi qui oncques naquit de mère.

Cette dernière façon de parler se trouve dans l'Évangile; Jésus-Christ dit à ses disciples: Amen dico vobis, non surrexit inter natos mulierum major Joanne Baptista.

Trad. du N. Test. S. Matth., ch. 11. 

ANC. FR. L'en ne trove mès vérité 

En nul home de mère né. Roman du Renart, t. 1, p. 81.

Nus homs qui soit de mère nés. Roman de la Rose, v. 16551.

N' onques nulz homs de mère nés. 

Roman du châtelain de Coucy, v. 3324.

Adjectiv. A la festa de lor mayre gleysa, so es assaber a la Sanct Jacmes.

Tit. de 1283. DOAT, t. XCI, fol. 213. 

A la fête de leur mère église, c'est à savoir à la Saint-Jacques.

- Matrice.

(chap. Matrís; ESP. Matriz)

En la maire de la femna a VII cambras.

A son remudar, si eversa la maire, e l' efas vai fors.

Liv. de Sydrac, fol. 26 et 65.

En la matrice de la femme il y a sept compartiments.

A son remuer, la matrice se renverse, et l'enfant va hors.

ANC. CAT. Maire. CAT. MOD. Mare (mara). ESP. PORT. IT. Madre. 

(chap. Mare, mares. En andalús encara diuen mare.)

- Lit d'un fleuve.

Ichi contra 'l soda de Babilonia seguen la mayre del fluvi de Nil.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 189. 

Sortit contre le soudan de Babylone en suivant le lit du fleuve de Nil.

(chap. Cuan un riu sen ix de mare.)

2. Mairastra, Mayrastra, s. f., marâtre, belle-mère.

Accusem la pros Clariana

Nostra mayrastra.

N' es intratz 

On es sa mayrastra marrida.

V. de S. Honorat. 

Accusons la vertueuse Clariane, notre marâtre. 

Il en est entré où est sa marâtre méchante. 

ANC. ESP. Madrastra. PORT. Madrasta. IT. Matrigna. 

(chap. Madrastra, madrastres.)

3. Mayrina, s. f., lat. matrina, marraine.

O ab pairis o ab mayrinas. V. et Vert., fol. 19. 

(chap. O en padrins o en padrines.)

Ou avec parrains ou avec marraines.

ANC. CAT. Mairina. ESP. Madrina. PORT. Madrinha.

(chap. Padrina, padrines, la que te porte a batejá en lo padrí. Los dos són los padrins.)

4. Matrona, s. f., lat. matrona, matrone, sage-femme.

Matrona, levayriz d'enfant. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Matrone, accoucheuse d'enfant. 

CAT. ESP. PORT. IT. Matrona.

- Matrice.

La femna, cant vol efantar, las junhturas lhi alargo la una de l'autra, exceptat la matrona. Liv. de Sydrac, fol. 26.

La femme, quand elle veut enfanter, les jointures lui élargissent l'une de l'autre, excepté la matrice.

5. Comaire, Comayre, Comaira, s. f., commère.

Ome am sa comayre. V. et Vert., fol. 19. 

(chap. Home en sa comare.)

Homme avec sa commère.

Ben fai com comeira. 

Le troubadour de Villarnaud: Mal mon. 

Il fait bien comme commère.

Que 'l filha c' an de comayre,

Fan lur nepta al maridar.

B. Carbonel: Tans ricx. 

Vu que la fille qu'ils ont de commère, ils font leur nièce au marier.

CAT. Comare. ESP. PORT. Comadre. IT. Comare. (chap. Comare, comares. En home: compare, compares.)

6. Maternal, Mayrenal, adj., maternel.

Los bens paternals e maternals. Cartulaire de Montpellier, fol. 219.

(chap. Los bens paternals, paterns, y maternals, materns.)

Les biens paternels et maternels. 

A totz autres bens payrenals e mayrenals. 

Tit. de 1399. Hist. de la mais. de Turenne, Justel, p. 135. 

A tous autres biens paternels et maternels.

CAT. ESP. PORT. Maternal. IT. Maternale. (chap. Maternal, materno o matern; maternals, maternos o materns.)

7. Mayritz, s. f., lat. matrix, matrice. 

Mayritz, es membre de femna especial.

Ret apta la mayritz a conceptio.

Eluc. de las propr., fol. 59 et 30. 

Matrice, c'est membre spécial de femme. 

Rend la matrice apte à conception.

- Mère, en parlant des végétaux.

Mezolh del aybre per alcus ditz mayritz.

Eluc. de las propr., fol. 185. 

La moelle de l'arbre dite mère par aucuns. 

CAT. Matris. EST. PORT. Matriz. IT. Matrice. (chap. Matrís.)

8. Mairal, adj., principal, mère.

Que se curon totas las cavas mairals dels ditz termenals.

Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 169.

Que se nettoient toutes les caves mères desdits termaux.

Substantiv. Que las mairals antiquas dels digz termenals se curon.

Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 169.

Que les mères antiques desdits termaux se nettoient.

(chap. La mare del vi, la solada o solera antiga.) 


Mais, Mai, Mas, Ma, adv., lat. magis, plus, davantage. 

Voyez Muratori, Diss. 33, et Ihre, Ind. voc. mesogoth., p. 177.

Ela daria lur en aitant com altre, e mais. 

Titre de 1168. 

Elle leur en donnerait autant comme autre, et plus. 

Plus l' esgart, mais la vey abelhir.

B. de Ventadour: Quan la fuelha. 

Plus je la regarde, plus je la vois briller. 

Aquil que an mais d' aver 

Son pus cobe e pus savais.

J. Esteve: Planhen ploran. 

Ceux qui ont davantage d'avoir sont plus convoiteux et plus vilains.

ANC. FR. Saül enquist de nostre Seigneur s'il déust pursieure mais les Philistins. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 17. 

Je ne puis mais cest mal soufrir.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 154.

Si que nulhs ne le poroit inciter à ce qu'il fût mais évesques.

Chronique de Cambray, fol. 46.

- Employé comme adverbe de comparaison et suivi de QUE.

Am e dezire 

Mais qu' ieu no fas parven. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

J'aime et désire plus que je ne fais semblant. 

Cuion que valha mais 

Hom messongiers que verais.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Pensent que vaille plus homme menteur que véridique.

Adv. comp. Totz gueritz sera

Ades per ma e ma.

P. Cardinal: Sel que fes. 

Tout guéri sera désormais de plus en plus. 

Jeu, mai que mai, 

Ma domna, ieu sai 

Que vos mi donatz joy e pretz.

P. Rogiers: Per far esbaudir. 

Moi, de plus en plus, ma dame, je sais que vous me donnez joie et mérite.

Eu vos am mais e plus.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Je vous aime davantage et plus.

Sol que de mais adenant no s' emprenda.

B. Tortis: Per ensenhar. 

Seulement que de plus en avant il ne s'embarrasse pas.

Lo soleilhs mays de sotz la ve 

On mays l' encontra lunh de se.

Brev. d'amor, fol. 33.

Le soleil plus dessous la voit où plus il la rencontre loin de soi.

- Mais, désormais.

La genser dona que s mir 

En tot lo mon, ni anc fos, ni er mais.

T. de Thomas et de Bernado: Bernado. 

La plus belle dame qui se voie en tout le monde, et qui fut oncques et sera désormais. 

Loc. Dousa amiga, no 'n puesc mays.

P. Rogiers: Dousa amiga. 

Douce amie, je n'en puis mais.

Qu' en puesc mais, s' Amors mi vol aucire? 

Folquet de Marseille: Tant m'abellis. 

Qu'en puis-je mais, si Amour me veut occire? 

ANC. FR. Ains se laissent aller en des travaux et miseres extremes, en chastiant leur corps qui n'en peult mais. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. IV, p. 243. 

Biau doz sire, qu'en puis-je més?

Roman du Renart, t. III, p. 154.

Que si d'un frère mort la sanglante vengeance 

T'a mis le glaive au poing, hé! qu'en peut mais la France?

Hé! qu'en peut mais le roy?

Dubartas, p. 423. 

Tos los temps que mays sia, 

E tos sels que vendran.

V. de S. Honorat. 

Tous les temps que plus soit (quelle qu'en soit la durée), et tous ceux qui viendront.

Que mais ni meins no i tanhia.

Cadenet: Hueimai m'auretz. 

Que plus ni moins n'y convienne. 

Aconpanhadas, cascuna am M cavalcans, qui mays, qui mens.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 19. 

Accompagnées, chacune avec mille cavaliers, qui plus, qui moins.

Substant. El mais de quan vey mi desplatz. 

Folquet de Romans: Tornatz es. 

Le plus de combien je vois (quoi que ce soit que je voie) me déplaît.

Loc. De tot lo mon a 'l mielz e 'l mai.

P. Vidal: Pois ubertz. 

De tout le monde il a le mieux et le plus.

- Prép. Excepté, hormis. 

Per que tug amador 

Son guay e cantador, 

Mas ieu que plan e plor.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

C'est pourquoi tous les amoureux sont gais et chanteurs, excepté moi qui gémis et pleure.

- Conj. Mais.

Tot jorn suefri aital batalha, 

Mas la nueg trag peior trebalha.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Tout le jour je souffre tel combat, mais la nuit je traîne pire tourment.

Una domna m det s'amor... 

Mas aras sai, per vertat, 

Que 'lh a autr' amic privat.

B. de Ventadour: Acossellatz mi. 

Une dame me donna son amour... mais maintenant je sais, par vérité, qu'elle a autre ami privé.

- Que, si ce n'est.

No faitz mais gabar e rire, 

Dona, quan ren vos deman.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Vous ne faites que railler et rire, dame, quand je vous demande quelque chose.

Al meu chan, neus ni glatz 

No m' ajuda, ni estatz, 

Ni res, mas Dieus et amors. 

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas. 

Dans mon chant, neige ni glace ne m'aide, ni été, ni rien, si ce n'est Dieu et amour. 

Aquesta vida non es mays mortz. V. et Vert., fol. 27. 

Cette vie n'est que mort.

Que val viure ses amor, 

Mas per far enueg a la gen?

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Que vaut vivre sans amour, si ce n'est pour faire ennui à la gent?

Dans ce sens, suivi de QUE ou de DE, il sert à former une conjonction composée.

Bona domna, plus no us deman 

Mas que m prendatz per servidor. 

B. de Ventadour: Non es. 

Bonne dame, je ne vous demande pas plus, excepté que vous me preniez pour serviteur. 

Al res no y a mais del murir, 

S' alqun joy non ai en breumen.

G. Rudel: Pro ai del. 

Il n'y a pas autre chose si ce n'est du mourir, si quelque joie je n'ai dans peu.

Res de be no y falh, mas quan merces.

P. Raimond de Toulouse: Si cum seluy. 

Rien de bien n'y manque, si ce n'est que merci.

Ni es belhs aculhimens

Mas quan d'aquels qu' elha fai.

Giraud le Roux: A la mia fe. 

Ni il n'est bel accueil si ce n'est que de ceux qu'elle fait.

ANC. FR. Il disoit que foy et créance estoit une chose où nous devions bien croire fermement, encore n'en feussiens-nous certeins mez que par oïr dire. Joinville, p. 14. 

Ne vot autrement pugnir mais que il les osta de l'onor où il les avoit mis.

Gestes de Louis le Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 150. 

Ainsi en revenimes sanz riens perdre mès que ce que le mestre de saint Ladre y avoit perdu. Joinville, p. 177.

IT. Non avea pianto ma che di sospiri. Dante, Inf., IV.

On a dit MAR pour MAIS, MAS: 

Un sirventes, si pogues, volgra far 

Que agrades e plagues a la gen, 

MAR no 'l sai far.

R. Gaucelm: Un sirventes. 

Un sirvente, si je pouvais, je voudrais faire qui convînt et plût à la gent, mais je ne sais pas le faire. 

Car no devetz sofrir 

Entendedor MAR un.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Car vous ne devez souffrir qu'un soupirant.

- Combiné avec JA.

Ja no 'n parlarai mais.

Pierre de Bussignac: Sirventes. 

Je n'en parlerai jamais. 

ANC. FR. Jà en ma vie

Ne verrai mais si bele chose.

Fables et cont. anc., t. II, p. 434. 

Jà n' aurés mais un si loial ami 

Ne jamès jour ne pourrez recouvrer.

Le Roi de Navarre, chanson 30.

Voyez JA.

- Combiné avec ANC.

Anc nulh temps mais aital ardor 

Non ac mos cors ni no senti.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Oncques plus en nul temps telle ardeur n'eut mon coeur ni ne sentit.

Non auzis anc mais parlar 

Qu'om chant, quan plorar deuria.

B. de Ventadour: En abril.

Je n'ouïs oncques plus dire qu'on chante, quand on devrait pleurer.

ANC. FR. Oncques mais rois, ne quens, ne dus 

N' oïrent de millor estoire.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 80. 

Mais elle lui dit que le galand estoit entré d' advanture léans et qu' oncq mais y avoit esté que celle fois. Les Quinze Joyes de Mariage, p. 185. Quant li sires l' ad entendu, 

Unques mais si dolans ne fu.

Marie de France, t. 1., p. 90. 

Car ains mais ne pot nus garir. Roman del conte de Poitiers, v. 744.

Voyez ANC.

CAT. May. ANC. ESP. Mais. ESP. (mas : pero) MOD. PORT. Mas. IT. Ma.

(chap. Pero.)

2. HueimaisOimais, adv., désormais

Voyez HOI.

martes, 25 de abril de 2017

cau

cau

Forat excavat anterra que servix de amagatall de animals com lo conill, cachap, cachaps, cachapera . Forigall.

A Valjunquera les fan de tubot, bloc, termoarcilla, etc...

cau, madriguera

CADO (Borao)

DCVB:
Forat excavat en terra que serveix d'amagatall a certs animals, especialment conills, guilles, etc. (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. guarida, madriguera. Les bèsties veg que per paor de les gents s'amaguen en los caus e en les coves, Llull Cont. 108, 14. Fins que les serps se són retirades a llurs caus, Agustí Secr. 76. A vagabunds que el nodriment i el cau | disputen a les feres,Alcover Poem. bíbl. 53. Cau de llobets: forats fets en terra, on s'afiquen les abelles (Alacant).

|| 2. Lloc molt estret, on fa mal habitar per falta de cabuda. ¿Com alenar en est cau?, Aguiló Fochs foll. 84.

|| 3. Amagatall en general; lloc privat on s'habita o es fa alguna cosa; cast. madriguera, escondrijo. L'ha vist des de son cau lo jove, Costa Agre terra 179. La drapayre tenia el cau un xich més enllà, Pons Auca 10. Anar-se'n a cau: anar-se'n a casa (Empordà). No moure's de cau: no sortir de casa. a) El lloc que s'assenyala per a parar i començar un joc d'infants (Borges Bl.). S'anomena també mare. 
|| 4. Niu; lloc o causa d'on naix alguna cosa; cast. nido. Montanyes blaves, cau de oblidades virtuts, Llorente Versos 92. «El testament del teu pare serà un cau de raons» (or.).
|| 5. A cau d'orella: tocant mateix a l'orella, en veu molt baixa; cast. al oído. Casi bé us podeu confiar les vostres coses a cau d'orella, Vilanova Obres, xi, 166.
|| 6. Cau de la cuixa: regal de la cuixa, la part superior-interior de la cuixa (Empordà, Bagà, Cercs). Tenir dolor a cau de cuixa (Llofriu). De un carbunclo en la cama y una vértola a cau de cuxa, de la qual cosa morí,Miquel Parets, ii, 45 (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: 
káw (pir-or., or., occ., val., bal.); сáw (Palma, Manacor).
    Etim.: 
del llatí cavu, ‘lloc buit’, ‘forat’.
2. CAU m. ant.
Galleda; cast. balde, cubo. Deu-li esser gitat un cau d'aygua per lo cap en auall,Consolat, c. 251. Un cau de sentina, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412).
    Etim.: 
del llat. cadu‘vas de cuina’.
3. CAU m. 
Joc de cartes, estès per tot el territori català, al qual es juga de la manera següent: Els jugadors són quatre; a cadascun es donen quatre cartes; quan un jugador té dues cartes iguals, es diu que té ronda, que, si no l'hi disputen, li val un punt; si un té carta igual de valor a alguna de les que hi ha tirades enmig, pot recollir-la juntament amb la seva i amb les que formin escala ascendent a continuació d'aquella; així, si hi ha posades enmig un 7, un 8, un 9 i un 10 i el qui juga té un 7, pot recollir totes les quatre cartes i li valdran 16 punts. Si un tira una carta i el que segueix en té una d'igual, fa cau: si el que segueix en té una altra d'igual, fa recau i li val dos punts; i si el de més enllà encara té una carta d'igual valor, fa Sant Vicenç cau i net, perquè no en deixa cap a terra. Al final del joc es compten les cartes arreplegades per cada jugador i es cobra per les que passen de dotze.
    Fon.: 
káw (pir-or., or., occ., val., bal.).
4. CAU 
Llin. existent a Barcelona.
    Etim.: 
probablement del llatí calvu, ‘pelat’. (Cf. el nom de lloc Montcau, existent en el terme de La Garriga, si bé aquest nom Montcau també podria venir del llatí mote cavu, ‘muntanya buida’).
5. CAU topon. 

La Cau: nom d'un santuari de la Mare de Déu situat en el terme de Llaiers, en el cim de la muntanya Morro del Quer, en el municipi de la Parròquia de Ripoll.

//

Una madriguera o guarida es un agujero o túnel que un animal excava en el suelo con el fin de crear un espacio adecuado para habitar o refugiarse temporalmente. Las madrigueras proporcionan al animal protección contra los depredadores y las inclemencias del tiempo. Hay una amplia variedad de animales que construyen o usan madrigueras. Muchos mamíferos excavan madrigueras, especialmente los insectívoros, como el topo, los roedores, como la taltuza y la marmota y los lagomorfos, como el conejo. Se estima que una sola madriguera de marmota ocupa un metro cúbico, y desplaza 320 kilogramos de tierra. Incluso los carnívoros, como las suricatas y las ratas canguro, construyen madrigueras. Hay también peces, anfibios, reptiles y aves que excavan madrigueras, al igual que numerosos invertebrados, como insectos, arañas, erizos de mar, almejas y gusanos. Las madrigueras se pueden construir en una gran variedad de lugares. Las ratas canguro las construyen en la arena fina; las termitas, en la madera; algunos erizos de mar y almejas, en la roca. Igualmente dentro de los diferentes tipos de madrigueras destaca las castoreras, creadas por los castores. También tienen diferentes grados de complejidad: desde un simple tubo de unos pocos centímetros de longitud, hasta una compleja red de túneles y cámaras interconectadas, de cientos de metros, como algunas conejeras.

madriguera

Del lat. vulg. *matricaria, y este der. del lat. matrix, -īcis 'hembra reproductora', 'hembra de cría, nodriza'.
1. f. Cueva en que habitan ciertos animales, especialmente los conejos.
2. f. Lugar retirado y escondido donde se oculta la gente de mal vivir. (Ejemplo, el cado de la Ascuma, en Calaceite)

cau

cau

Forat excavat anterra que servix de amagatall de animals com lo conill, cachap, cachaps, cachapera . Forigall.

A Valjunquera les fan de tubot, bloc, termoarcilla, etc...

cau, madriguera

CADO (Borao)

DCVB:
Forat excavat en terra que serveix d'amagatall a certs animals, especialment conills, guilles, etc. (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. guarida, madriguera. Les bèsties veg que per paor de les gents s'amaguen en los caus e en les coves, Llull Cont. 108, 14. Fins que les serps se són retirades a llurs caus, Agustí Secr. 76. A vagabunds que el nodriment i el cau | disputen a les feres,Alcover Poem. bíbl. 53. Cau de llobets: forats fets en terra, on s'afiquen les abelles (Alacant).

|| 2. Lloc molt estret, on fa mal habitar per falta de cabuda. ¿Com alenar en est cau?, Aguiló Fochs foll. 84.

|| 3. Amagatall en general; lloc privat on s'habita o es fa alguna cosa; cast. madriguera, escondrijo. L'ha vist des de son cau lo jove, Costa Agre terra 179. La drapayre tenia el cau un xich més enllà, Pons Auca 10. Anar-se'n a cau: anar-se'n a casa (Empordà). No moure's de cau: no sortir de casa. a) El lloc que s'assenyala per a parar i començar un joc d'infants (Borges Bl.). S'anomena també mare. 
|| 4. Niu; lloc o causa d'on naix alguna cosa; cast. nido. Montanyes blaves, cau de oblidades virtuts, Llorente Versos 92. «El testament del teu pare serà un cau de raons» (or.).
|| 5. A cau d'orella: tocant mateix a l'orella, en veu molt baixa; cast. al oído. Casi bé us podeu confiar les vostres coses a cau d'orella, Vilanova Obres, xi, 166.
|| 6. Cau de la cuixa: regal de la cuixa, la part superior-interior de la cuixa (Empordà, Bagà, Cercs). Tenir dolor a cau de cuixa (Llofriu). De un carbunclo en la cama y una vértola a cau de cuxa, de la qual cosa morí,Miquel Parets, ii, 45 (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: 
káw (pir-or., or., occ., val., bal.); сáw (Palma, Manacor).
    Etim.: 
del llatí cavu, ‘lloc buit’, ‘forat’.
2. CAU m. ant.
Galleda; cast. balde, cubo. Deu-li esser gitat un cau d'aygua per lo cap en auall,Consolat, c. 251. Un cau de sentina, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412).
    Etim.: 
del llat. cadu‘vas de cuina’.
3. CAU m. 
Joc de cartes, estès per tot el territori català, al qual es juga de la manera següent: Els jugadors són quatre; a cadascun es donen quatre cartes; quan un jugador té dues cartes iguals, es diu que té ronda, que, si no l'hi disputen, li val un punt; si un té carta igual de valor a alguna de les que hi ha tirades enmig, pot recollir-la juntament amb la seva i amb les que formin escala ascendent a continuació d'aquella; així, si hi ha posades enmig un 7, un 8, un 9 i un 10 i el qui juga té un 7, pot recollir totes les quatre cartes i li valdran 16 punts. Si un tira una carta i el que segueix en té una d'igual, fa cau: si el que segueix en té una altra d'igual, fa recau i li val dos punts; i si el de més enllà encara té una carta d'igual valor, fa Sant Vicenç cau i net, perquè no en deixa cap a terra. Al final del joc es compten les cartes arreplegades per cada jugador i es cobra per les que passen de dotze.
    Fon.: 
káw (pir-or., or., occ., val., bal.).
4. CAU 
Llin. existent a Barcelona.
    Etim.: 
probablement del llatí calvu, ‘pelat’. (Cf. el nom de lloc Montcau, existent en el terme de La Garriga, si bé aquest nom Montcau també podria venir del llatí mote cavu, ‘muntanya buida’).
5. CAU topon. 

La Cau: nom d'un santuari de la Mare de Déu situat en el terme de Llaiers, en el cim de la muntanya Morro del Quer, en el municipi de la Parròquia de Ripoll.

//

Una madriguera o guarida es un agujero o túnel que un animal excava en el suelo con el fin de crear un espacio adecuado para habitar o refugiarse temporalmente. Las madrigueras proporcionan al animal protección contra los depredadores y las inclemencias del tiempo. Hay una amplia variedad de animales que construyen o usan madrigueras. Muchos mamíferos excavan madrigueras, especialmente los insectívoros, como el topo, los roedores, como la taltuza y la marmota y los lagomorfos, como el conejo. Se estima que una sola madriguera de marmota ocupa un metro cúbico, y desplaza 320 kilogramos de tierra. Incluso los carnívoros, como las suricatas y las ratas canguro, construyen madrigueras. Hay también peces, anfibios, reptiles y aves que excavan madrigueras, al igual que numerosos invertebrados, como insectos, arañas, erizos de mar, almejas y gusanos. Las madrigueras se pueden construir en una gran variedad de lugares. Las ratas canguro las construyen en la arena fina; las termitas, en la madera; algunos erizos de mar y almejas, en la roca. Igualmente dentro de los diferentes tipos de madrigueras destaca las castoreras, creadas por los castores. También tienen diferentes grados de complejidad: desde un simple tubo de unos pocos centímetros de longitud, hasta una compleja red de túneles y cámaras interconectadas, de cientos de metros, como algunas conejeras.

madriguera

Del lat. vulg. *matricaria, y este der. del lat. matrix, -īcis 'hembra reproductora', 'hembra de cría, nodriza'.
1. f. Cueva en que habitan ciertos animales, especialmente los conejos.
2. f. Lugar retirado y escondido donde se oculta la gente de mal vivir. (Ejemplo, el cado de la Ascuma, en Calaceite)

cau

cau

Forat excavat anterra que servix de amagatall de animals com lo conill, cachap, cachaps, cachapera . Forigall.

A Valjunquera les fan de tubot, bloc, termoarcilla, etc...

cau, madriguera

CADO (Borao)

DCVB:
Forat excavat en terra que serveix d'amagatall a certs animals, especialment conills, guilles, etc. (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. guarida, madriguera. Les bèsties veg que per paor de les gents s'amaguen en los caus e en les coves, Llull Cont. 108, 14. Fins que les serps se són retirades a llurs caus, Agustí Secr. 76. A vagabunds que el nodriment i el cau | disputen a les feres,Alcover Poem. bíbl. 53. Cau de llobets: forats fets en terra, on s'afiquen les abelles (Alacant).

|| 2. Lloc molt estret, on fa mal habitar per falta de cabuda. ¿Com alenar en est cau?, Aguiló Fochs foll. 84.

|| 3. Amagatall en general; lloc privat on s'habita o es fa alguna cosa; cast. madriguera, escondrijo. L'ha vist des de son cau lo jove, Costa Agre terra 179. La drapayre tenia el cau un xich més enllà, Pons Auca 10. Anar-se'n a cau: anar-se'n a casa (Empordà). No moure's de cau: no sortir de casa. a) El lloc que s'assenyala per a parar i començar un joc d'infants (Borges Bl.). S'anomena també mare. 
|| 4. Niu; lloc o causa d'on naix alguna cosa; cast. nido. Montanyes blaves, cau de oblidades virtuts, Llorente Versos 92. «El testament del teu pare serà un cau de raons» (or.).
|| 5. A cau d'orella: tocant mateix a l'orella, en veu molt baixa; cast. al oído. Casi bé us podeu confiar les vostres coses a cau d'orella, Vilanova Obres, xi, 166.
|| 6. Cau de la cuixa: regal de la cuixa, la part superior-interior de la cuixa (Empordà, Bagà, Cercs). Tenir dolor a cau de cuixa (Llofriu). De un carbunclo en la cama y una vértola a cau de cuxa, de la qual cosa morí,Miquel Parets, ii, 45 (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: 
káw (pir-or., or., occ., val., bal.); сáw (Palma, Manacor).
    Etim.: 
del llatí cavu, ‘lloc buit’, ‘forat’.
2. CAU m. ant.
Galleda; cast. balde, cubo. Deu-li esser gitat un cau d'aygua per lo cap en auall,Consolat, c. 251. Un cau de sentina, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412).
    Etim.: 
del llat. cadu‘vas de cuina’.
3. CAU m. 
Joc de cartes, estès per tot el territori català, al qual es juga de la manera següent: Els jugadors són quatre; a cadascun es donen quatre cartes; quan un jugador té dues cartes iguals, es diu que té ronda, que, si no l'hi disputen, li val un punt; si un té carta igual de valor a alguna de les que hi ha tirades enmig, pot recollir-la juntament amb la seva i amb les que formin escala ascendent a continuació d'aquella; així, si hi ha posades enmig un 7, un 8, un 9 i un 10 i el qui juga té un 7, pot recollir totes les quatre cartes i li valdran 16 punts. Si un tira una carta i el que segueix en té una d'igual, fa cau: si el que segueix en té una altra d'igual, fa recau i li val dos punts; i si el de més enllà encara té una carta d'igual valor, fa Sant Vicenç cau i net, perquè no en deixa cap a terra. Al final del joc es compten les cartes arreplegades per cada jugador i es cobra per les que passen de dotze.
    Fon.: 
káw (pir-or., or., occ., val., bal.).
4. CAU 
Llin. existent a Barcelona.
    Etim.: 
probablement del llatí calvu, ‘pelat’. (Cf. el nom de lloc Montcau, existent en el terme de La Garriga, si bé aquest nom Montcau també podria venir del llatí mote cavu, ‘muntanya buida’).
5. CAU topon. 

La Cau: nom d'un santuari de la Mare de Déu situat en el terme de Llaiers, en el cim de la muntanya Morro del Quer, en el municipi de la Parròquia de Ripoll.

//

Una madriguera o guarida es un agujero o túnel que un animal excava en el suelo con el fin de crear un espacio adecuado para habitar o refugiarse temporalmente. Las madrigueras proporcionan al animal protección contra los depredadores y las inclemencias del tiempo. Hay una amplia variedad de animales que construyen o usan madrigueras. Muchos mamíferos excavan madrigueras, especialmente los insectívoros, como el topo, los roedores, como la taltuza y la marmota y los lagomorfos, como el conejo. Se estima que una sola madriguera de marmota ocupa un metro cúbico, y desplaza 320 kilogramos de tierra. Incluso los carnívoros, como las suricatas y las ratas canguro, construyen madrigueras. Hay también peces, anfibios, reptiles y aves que excavan madrigueras, al igual que numerosos invertebrados, como insectos, arañas, erizos de mar, almejas y gusanos. Las madrigueras se pueden construir en una gran variedad de lugares. Las ratas canguro las construyen en la arena fina; las termitas, en la madera; algunos erizos de mar y almejas, en la roca. Igualmente dentro de los diferentes tipos de madrigueras destaca las castoreras, creadas por los castores. También tienen diferentes grados de complejidad: desde un simple tubo de unos pocos centímetros de longitud, hasta una compleja red de túneles y cámaras interconectadas, de cientos de metros, como algunas conejeras.

madriguera

Del lat. vulg. *matricaria, y este der. del lat. matrix, -īcis 'hembra reproductora', 'hembra de cría, nodriza'.
1. f. Cueva en que habitan ciertos animales, especialmente los conejos.
2. f. Lugar retirado y escondido donde se oculta la gente de mal vivir. (Ejemplo, el cado de la Ascuma, en Calaceite)