Mostrando entradas con la etiqueta sempervirens. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sempervirens. Mostrar todas las entradas

domingo, 9 de abril de 2017

gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

DCVB:
gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

Planta rosàcia de l'espècie Rosa canina: arbust que es fa alt d'un a dos metres, de branques robustes armades de punxes fortes i ganxudes, i que fa les flors rosades o blanques i el fruit oblong vermell que conté uns granets que en contacte amb la pell produeixen coïssor (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. escaramujo, agavanzo, zarzaperruna.

També s'anomena gavarrera l'espècie Rosa sempervirens, segons Barceló Flora 162, i la Rosa arvensis; de la mateixa espècie R. canina n'hi ha moltes varietats. Gauarrera, mata spinosa: rubus, Nebrija Dicc. Gavarrera: Dumus, et melius Rubus idaeus, nam dumus es qualsevulla mata espinosa, Torra Dicc. Déu aparech a ell en la gauarreraEvang. Palau. Altra ampolla ab V liures d'aygua de gavarrera, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca Val.). La gavarrera tota vert e flos fresques, Quar. 1413, 67. D'amor en Déu encesa gauarrera, Trobes V. Maria 142. Com estigués cubert de moltes romagueres saluatges e gauerreresHist. Troy. 342. Moysès hoynt la veu del Senyor en mig de la gauarrera cremant, Villena Vita Chr., c. 181. Fins les seques gavarreres | treuen roses ventureresColom Juven. 25. 

|| 2. Planta caprifoliàcia (follacabres no) de les espècies Lonicera implexa Lonicera caprifolium (Menorca); cast. madreselvaVegi's la descripció en els articles lligabosc mareselva.

Var. form.: 
gavarnera (Benehida gaberneraMilà Rom. 9); garravera, gavardera.

Sinòn.:— || 1, roser bord, roser d'hivern, roser de pastor, rosa de ruc, roser de muntanya (el fruit té diferents noms, com despullabelitres, tapaculs, grataculs, grataesquenesperquè els nois solen desgranar-lo entre camisa i esquena de llurs companys i els fan gratar rabiosament);— || 2, lligabosc, mareselva, dolçamel, xuclamel (xúclamela no), gallet.

//

En alemán, Hagebuttebec té de picaesquenes alguna vegada a Alemania.  

//

SI FLOREZEN OS ARTOS, L'AZEITE ASTA OS CUARTOS


SI FLOREZEN OS ARTOS, L'AZEITE ASTA OS CUARTOS

wikipedia en aragonés inventado - Ayerbe (ahí hierve el agua a 100 grados centígrados)

gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

DCVB:
gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

Planta rosàcia de l'espècie Rosa canina: arbust que es fa alt d'un a dos metres, de branques robustes armades de punxes fortes i ganxudes, i que fa les flors rosades o blanques i el fruit oblong vermell que conté uns granets que en contacte amb la pell produeixen coïssor (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. escaramujo, agavanzo, zarzaperruna.

També s'anomena gavarrera l'espècie Rosa sempervirens, segons Barceló Flora 162, i la Rosa arvensis; de la mateixa espècie R. canina n'hi ha moltes varietats. Gauarrera, mata spinosa: rubus, Nebrija Dicc. Gavarrera: Dumus, et melius Rubus idaeus, nam dumus es qualsevulla mata espinosa, Torra Dicc. Déu aparech a ell en la gauarreraEvang. Palau. Altra ampolla ab V liures d'aygua de gavarrera, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca Val.). La gavarrera tota vert e flos fresques, Quar. 1413, 67. D'amor en Déu encesa gauarrera, Trobes V. Maria 142. Com estigués cubert de moltes romagueres saluatges e gauerreresHist. Troy. 342. Moysès hoynt la veu del Senyor en mig de la gauarrera cremant, Villena Vita Chr., c. 181. Fins les seques gavarreres | treuen roses ventureresColom Juven. 25. 

|| 2. Planta caprifoliàcia (follacabres no) de les espècies Lonicera implexa Lonicera caprifolium (Menorca); cast. madreselvaVegi's la descripció en els articles lligabosc mareselva.

Var. form.: 
gavarnera (Benehida gaberneraMilà Rom. 9); garravera, gavardera.

Sinòn.:— || 1, roser bord, roser d'hivern, roser de pastor, rosa de ruc, roser de muntanya (el fruit té diferents noms, com despullabelitres, tapaculs, grataculs, grataesquenesperquè els nois solen desgranar-lo entre camisa i esquena de llurs companys i els fan gratar rabiosament);— || 2, lligabosc, mareselva, dolçamel, xuclamel (xúclamela no), gallet.

//

En alemán, Hagebuttebec té de picaesquenes alguna vegada a Alemania.  

//

SI FLOREZEN OS ARTOS, L'AZEITE ASTA OS CUARTOS


SI FLOREZEN OS ARTOS, L'AZEITE ASTA OS CUARTOS

wikipedia en aragonés inventado - Ayerbe (ahí hierve el agua a 100 grados centígrados)

gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

DCVB:
gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

Planta rosàcia de l'espècie Rosa canina: arbust que es fa alt d'un a dos metres, de branques robustes armades de punxes fortes i ganxudes, i que fa les flors rosades o blanques i el fruit oblong vermell que conté uns granets que en contacte amb la pell produeixen coïssor (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. escaramujo, agavanzo, zarzaperruna.

També s'anomena gavarrera l'espècie Rosa sempervirens, segons Barceló Flora 162, i la Rosa arvensis; de la mateixa espècie R. canina n'hi ha moltes varietats. Gauarrera, mata spinosa: rubus, Nebrija Dicc. Gavarrera: Dumus, et melius Rubus idaeus, nam dumus es qualsevulla mata espinosa, Torra Dicc. Déu aparech a ell en la gauarreraEvang. Palau. Altra ampolla ab V liures d'aygua de gavarrera, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca Val.). La gavarrera tota vert e flos fresques, Quar. 1413, 67. D'amor en Déu encesa gauarrera, Trobes V. Maria 142. Com estigués cubert de moltes romagueres saluatges e gauerreresHist. Troy. 342. Moysès hoynt la veu del Senyor en mig de la gauarrera cremant, Villena Vita Chr., c. 181. Fins les seques gavarreres | treuen roses ventureresColom Juven. 25. 

|| 2. Planta caprifoliàcia (follacabres no) de les espècies Lonicera implexa Lonicera caprifolium (Menorca); cast. madreselvaVegi's la descripció en els articles lligabosc mareselva.

Var. form.: 
gavarnera (Benehida gaberneraMilà Rom. 9); garravera, gavardera.

Sinòn.:— || 1, roser bord, roser d'hivern, roser de pastor, rosa de ruc, roser de muntanya (el fruit té diferents noms, com despullabelitres, tapaculs, grataculs, grataesquenesperquè els nois solen desgranar-lo entre camisa i esquena de llurs companys i els fan gratar rabiosament);— || 2, lligabosc, mareselva, dolçamel, xuclamel (xúclamela no), gallet.

//

En alemán, Hagebuttebec té de picaesquenes alguna vegada a Alemania.  

//

SI FLOREZEN OS ARTOS, L'AZEITE ASTA OS CUARTOS


SI FLOREZEN OS ARTOS, L'AZEITE ASTA OS CUARTOS

wikipedia en aragonés inventado - Ayerbe (ahí hierve el agua a 100 grados centígrados)