Guillaume de la Tour. Qui sap sufrent esperar

Guillaume de la Tour.

Qui sap sufrent esperar

Son bon seingnor, molt greu es

C'un temps no ill en veingna bes,

S' el li sap sirven mostrar

Son affar,

Quar servirs tot ben atrai;

Per qu' eu mon leial cor ai

Et aurai

Totz temps en amar servir,

E ja no m' en voill partir.

E s' ieu tot m' o volgues far,

Eu no m' en poiria ges

Partir, enaissi m' a pres

Ses joi, que no m vol donar:

Mas clamar

No m' en dei, ni non farai;

Que farai donc? atendrai

E veirai

S' amors me volra garir

Del mal dont soven sospir.

E pois d' aitan conortar

Mon cor, que greu er cortes

Tengutz cel, ni ben apres,

Cui amors non fai amar;

Per que m par

Qu'es fols cel qi s' en estrai;

Qu' eissamen sap donar jai

Cum esmai

Amors, mas mi fai languir,

Quar sap q'eu la sai blandir...

Per qu' eu no m voill ja loinar

De vos, domna, car conques

Aves tot so q'om pogues

De ben dire ni pensar:

Gen parlar,

Cortesia, pretz verai

Don lausors fina s retrai,

Solatz gai,

Gen rire, gent acuillir,

Beutat, la gensor que s mir.

E pois tuit li benestar

Son en vos, ben es ma fes

Que i degues esser merces,

Que me fezes mon mal amar

Adousar;

Que ja tant quant eu viurai,

Mon cor de vos non partrai;

Que de lai

Dont hom se cuida enrequir,

Part hom molt greu son desir.

Per qu' eu, domna, enriquirai

Per vos, o per vos morai;

Car ben sai

Que d' als non posc enreqir,

Gardatz cum m' en dei partir!

Guillaume de la Tour. Qui sap sufrent esperar

Guillaume de la Tour.

Qui sap sufrent esperar

Son bon seingnor, molt greu es

C'un temps no ill en veingna bes,

S' el li sap sirven mostrar

Son affar,

Quar servirs tot ben atrai;

Per qu' eu mon leial cor ai

Et aurai

Totz temps en amar servir,

E ja no m' en voill partir.

E s' ieu tot m' o volgues far,

Eu no m' en poiria ges

Partir, enaissi m' a pres

Ses joi, que no m vol donar:

Mas clamar

No m' en dei, ni non farai;

Que farai donc? atendrai

E veirai

S' amors me volra garir

Del mal dont soven sospir.

E pois d' aitan conortar

Mon cor, que greu er cortes

Tengutz cel, ni ben apres,

Cui amors non fai amar;

Per que m par

Qu'es fols cel qi s' en estrai;

Qu' eissamen sap donar jai

Cum esmai

Amors, mas mi fai languir,

Quar sap q'eu la sai blandir...

Per qu' eu no m voill ja loinar

De vos, domna, car conques

Aves tot so q'om pogues

De ben dire ni pensar:

Gen parlar,

Cortesia, pretz verai

Don lausors fina s retrai,

Solatz gai,

Gen rire, gent acuillir,

Beutat, la gensor que s mir.

E pois tuit li benestar

Son en vos, ben es ma fes

Que i degues esser merces,

Que me fezes mon mal amar

Adousar;

Que ja tant quant eu viurai,

Mon cor de vos non partrai;

Que de lai

Dont hom se cuida enrequir,

Part hom molt greu son desir.

Per qu' eu, domna, enriquirai

Per vos, o per vos morai;

Car ben sai

Que d' als non posc enreqir,

Gardatz cum m' en dei partir!

Pierre Raimond de Toulouse. Us novels pessamens m' estai

Pierre Raimond de Toulouse.

Us novels pessamens m' estai

Al cor, per qu' eu n' ay greu cossir, 

Don fas mant angoissos sospir;

E n' ai soven mon cor plus guay,

E m gart miels de far desplazer,

E m' esfors en ben captener,

Quan vey que n' es luecx e sazos;

E selh qu' a son poder es bos,

Ben deu aver mais d' onransa.

Onramens grans cre que 'l n' eschai

A celh que sap en patz sufrir

Son dan, o belhamen cubrir,

Mantas vetz, so qu' al cor no 'l play;

E qui sobritas sap tener

De far e de dir non dever, 

Ges non s' en merma sa razos; 

Per qu' om non deu esser coytos

De far gran desmezuransa. 

Desmezura conosc hueymai

Que fai ma dona, ses mentir,

Pus que a se m fetz aissi venir, 

E so que me promes er m' estray; 

Que qui non a vezat aver 

Gran be, plus leu sap sostener 

Afan, que tals es belhs e bos, 

Qu'el maltraitz l' es plus angoissos, 

Quan li sove 'l benanansa.

Benanansa e fin joi verai 

Aic ieu de mi dons al partir. 

Partitz non suy, per qu' ieu m' azir, 

Quar a mos precs braus respos fay.

Denan sos pes l' irai cazer,

S'a lieys platz que denhe voler 

Que de lieys fasa mas chansos, 

Quar de me no suy poderos, 

Qu'en autra paus m' esperansa.

Ben esper, per l' afan que n' ai,

Que m vuelha mi dons mantenir,

Que non es autr', al mieu albir,

Ni fon tan belha, sotz lo ray.

Sopleian, quier que m denh valer;

Qu' ieu conosc, segon mon saber, 

Qu'ab los melhors se fai hom bos;

Et es assatz belha razos

Aver joy de fin' amansa.

Pierre Raimond de Toulouse. Us novels pessamens m' estai

Pierre Raimond de Toulouse.

Us novels pessamens m' estai

Al cor, per qu' eu n' ay greu cossir, 

Don fas mant angoissos sospir;

E n' ai soven mon cor plus guay,

E m gart miels de far desplazer,

E m' esfors en ben captener,

Quan vey que n' es luecx e sazos;

E selh qu' a son poder es bos,

Ben deu aver mais d' onransa.

Onramens grans cre que 'l n' eschai

A celh que sap en patz sufrir

Son dan, o belhamen cubrir,

Mantas vetz, so qu' al cor no 'l play;

E qui sobritas sap tener

De far e de dir non dever, 

Ges non s' en merma sa razos; 

Per qu' om non deu esser coytos

De far gran desmezuransa. 

Desmezura conosc hueymai

Que fai ma dona, ses mentir,

Pus que a se m fetz aissi venir, 

E so que me promes er m' estray; 

Que qui non a vezat aver 

Gran be, plus leu sap sostener 

Afan, que tals es belhs e bos, 

Qu'el maltraitz l' es plus angoissos, 

Quan li sove 'l benanansa.

Benanansa e fin joi verai 

Aic ieu de mi dons al partir. 

Partitz non suy, per qu' ieu m' azir, 

Quar a mos precs braus respos fay.

Denan sos pes l' irai cazer,

S'a lieys platz que denhe voler 

Que de lieys fasa mas chansos, 

Quar de me no suy poderos, 

Qu'en autra paus m' esperansa.

Ben esper, per l' afan que n' ai,

Que m vuelha mi dons mantenir,

Que non es autr', al mieu albir,

Ni fon tan belha, sotz lo ray.

Sopleian, quier que m denh valer;

Qu' ieu conosc, segon mon saber, 

Qu'ab los melhors se fai hom bos;

Et es assatz belha razos

Aver joy de fin' amansa.

XII, En Raymbautz, ses saben

XII.

En Raymbautz, ses saben

Vos fara pros domn' amor

Complida, o per vostr' honor

Fara cuidar a la gen,

Ses plus, qu' ill es vostra druda;

E si no sabes chauzir

Lo mielz, segon qu' auzetz dir, 

Vostra razos er vencuda.

Blacatz, d' aquest partimen

Sai leu triar lo meillor;

A lei de fin amador

Mais vueill aver jauzimen,

Tot suavet e ses bruda,

De ma domna cui dezir,

Que fol creire ses jauzir;

Que longua amors es refuda.

En Rambautz, li conoissen

Vos o tenran a follor,

Et a sen li sordeior;

Quar, per jauzir solamen,

Laissatz honor mantenguda:

D' aitan no us podetz esdir

Que pretz no s fassa grazir

Sobr' autres faitz a saubuda.

Blacatz, tan m' es avinen

Quant, ab mi dons cui azor,

Puosc jazer sotz cobertor;

Ren als no m' es tan plazen

Com quan la puosc tener nuda.

Doncs com par qu' ab fol mentir

Poscatz ma razon delir?' 

Mils tans val sabers que cuda.

En Raymbautz, qui soven

Deroca son joguador,

Que ill val, si non a lauzor,

Ni non pot aver guiren?

Non pretz honor esconduda,

Ni carboucle ses luzir,

Ni colp, qui no 'l pot auzir,

Ni oill cec, ni lengua muda.

Blacatz, be us dic veramen

Qu' ieu am trop mais frug que flor,

E mais ric don de senhor

Que si m paguava del ven.

Ja, ab promessa perduda,

Lonc temps no m pot retenir

Cil per cui planh e sospir,

S' ab gaug entier no m' ajuda.

Blacas et Rambaud.

Capitol CVI. Com lo senyor dix a la sua sagrada mare com era necessari se partis della:

Capitol CVI. Com lo senyor dix a la sua sagrada mare com era necessari se partis della: e entendre en la redempcio humana.

Venint lo dia per la diuinal sauiesa ordenat que lo seu fill hauia a començar aquesta fahena de la manifestacio sua e preycacio euangelica: lo senyor parla largament a la senyora mare sua dels secrets de la redempcio humana: dientli com deliberaua donar fi a la ley judayca: e començar lo stament de christianisme: e que ell com a cap de la sglesia catholica volia esser batejat e consagrar les aygues ab lo tocament de la sua persona donant los virtut de denejar (nedea; nedejar; netejar) los peccats: e que per fer aquesta obra tan excellent volia anar al gran flum Jorda: e que aquest viatge ell lo te a fer sols sens altra companyia. O quant se alteraren les entramenes de la senyora excellent hoint que lo senyor fill seu de ella se hauia a partir: la companyia del qual no volguera perdre sols per vn moment. E ab infinides lagrimes li dix. ¶ Quocumquem (Quo + salte línea + c + u nassal + q + 3) prexeris (p+rexeris) pergam: vbi moratus fueris et ego pariter morabor. Volent dir. O vida mia y hon se vulla que vos aneu ab vos ire (jre): y hon seuulla que atureu ensemps ab vos stare: tot loch sera a mi delitos per aspre que sia puix tinga la companyia vostra. E lo senyor clement vehent la senyora mare sua en tanta angustia mogut de pietat començaren a correr abundoses lagrimes per la sua preciosa e delicada cara: e dixli ab vn gran suspir. O mare mia y no sabeu que yous he dit diuerses vegades que no delibere manar nenguna cosa als seruents meus: que yo nou haja posat primer per obra. E en les mies preycacions delibere dir a aquells qui coneixere desijosos de anar per la via de paradys. ¶ Omnis qui reliquerit domum vel fratres aut sorores aut patrem aut matrem propter nomen meum vitam eternam possidebit. E perço com en lo desemparar de aquestes coses y ha molta difficultat: vull ara mostrar exemple als que seguir me volran: apartant me de vos mare mia en lo començ de la penitencia: perque los ymitadors meus que la major penitencia que poden fer en aquest mon es la separacio de les coses que carament amen. Car tota pena se conuerteix en delit de aquell qui te present la persona que molt ama: car la comunicacio e vista de aquella li es descans de tot treball. E perço maueu hoyt dir moltes vegades. ¶ Veni enim separare hominem aduersus patrem suum: et filiam aduersis matrem suam et inimici hominis domestici eius. Car so vengut en aquesta vall de miseria per separar los fills dels pares seus e les filles de les mares sues: e la penitencia e la solitut qui es enemiga del home humanal qui appeteix excessiuament dellits e plaers yo lay fare lo exemple meu esser accepta e domestica. Car nols dich aldre sino que aprenguen de mi: e quem segueixquen: e puix coneixen en mi quels ame de perfeta amor: vull per ells esser amat sobre totes coses: e axiu preycare publicament en los meus sermons: dient. ¶ Qui amat patrem aut matrem plusquam me non est me dignus. Car no vull egual en la amor mia: ans vull esser singular en lo cor del home: e tot lo restant que amara sia per amor mia. e aquesta amor no la delibere demanar ab menaçes ni ab forsa: sino sols ab obres de tant feruent amor: que tots los homens justats no faran tant per mi com yo he fet e fare per cascu dells. De amor infinida los he amat: de amor finida sere content: puix cascu me done de si ço que donar me pot: car a molt basta la forsa humana com la voluntat es ençesa per amor. E per inflammar lo home en aquesta amor e per fer li leixar totes coses per cares que sien e seguir a mi: delibere ara partir me de vos mare mia quim sou tan cara y tan amada. E dient lo senyor aquestes paraules agenollas per pendre benedictio de la senyora mare sua: e la dita senyora prostrada en terra lo adora com a son deu e senyor: e sa magestat alçant la de terra ab molta amor se abraçaren los dos: tant stretament que de gran peça nos pogueren partir. E la senyora ab vn gran suspir dixli. o vida mia y puix axi voleu que yo reste y vos aneu. Non mea voluntas sed tua fiat. Car ab tot lo cors meu reste açi: la anima mia us (miaus) seguira en la peregrinacio vostra: lo cor e pensa mia de vos nos partira sols vn moment. Acoman vos a vostre eternal pare supplicant lo haja pietat de la delicada humanitat vostra. E axis despedi lo senyor de la senyora mare sua leixant sa senyoria en molta soledat e tristicia. e parti sa magestat trauessat de pietat de la dolor e angustia en que dexaua la amada mare sua. E anant tot sol per aquell cami aspre e pedregos e ple d´agudes spines qui nafrauen los seus delicats peus que portaua descalsos: e lo cami era molt larch. Car de nazaret fins a jorda y ha setanta e quatre milles. e aquest viatge tan larch feu lo senyor sens prouisio deguna de vianda: perque li fon necessari acceptar les almoynes per a son menjar. O quanta admiracio fon aquesta a tota natura angelica que lo creador de totes coses hagues a demanar almoyna a les sues creatures: e aço per enamorar los homens de la sancta pobrea voluntaria.