Mostrando entradas con la etiqueta emperador. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta emperador. Mostrar todas las entradas

viernes, 30 de diciembre de 2022

LXXII. Charta donationis facta S. Martino de Petrarubea ab Alphonso, 1110

LXXII. 

Charta donationis facta S. Martino de Petrarubea ab Alphonso, Rege Castellae, an. MCX. (1110) (Vid pág. 200.)

(N. E. Es el rey Alfonso I de Aragón, el batallador, emperador, rey de León, Castilla y Toledo por el matrimonio con Urraca I de León, Aragón, Pamplona : Navarra, Ribagorza y Sobrarbe).

In Christi nomine et eius gratia: ego Adefonsus Dei gratia Imperator facio hanc cartam donacionis et confirmacionis Domino Deo et Sancto Martino de Petra rubea qui est in facie ipsius castri. Placuit mihi libenti animo et spontanea volumptate et propter amorem Dei et remissio peccatorum meorum dono et concedo et auctorizo Deum et Sancti Martini et ad ipsa sua ecclesia et ad Sancio meo scribano omnibus suis directaticis ad ecclesiam pertinentibus, et cum hereditatibus suis, et cum omnibus hominibus qui fuerunt vel erunt ex progenie de Cumba Algaris et de Mennan (o Menuan, la n parece u, cosa que pasa muchas veces incluso en libros impresos) filius eius, ita ut amplius non abeant ibi partem nec hereditatem in hoc saeculo Banzo Martin (Banço más abajo) et uxori suae Mariae nec filiis suis, nec generacio eorum pro qua dixerunt ad Sancio et ad sui parentes quod ego abebam eis datam illam ecclesiam per suam hereditatem et omnibus hominibus de Sancti Martini et mencierunt (: mintieron); quia ego nunquam dabo eis nec aliis..... et francos homines ad milites et laicis hominis. Et propter hoc mandavi ad Petro Ximino mea justicia et ad Ximino Sangiç meo merino ut semper egecissent mulier de Banço Martin Domina Maria et filii sui et generacio eorum de ecclesia Beati Martini et de omnibus parrochianis suis et de suis directaticis et misisent ibi in supra dicta ecclesia Sancti Martini Sancio et ut faciant inde dominio et poteroso de ecclesia et de omnibus parrochianis suis supra dictis. Et ut amplius in hoc saeculo non abeant nullum alium seniorem nisi Deum et Sancti Martini et clericis ibidem Deo servientibus et ut abeat et obtineat et possideat Sancio ecclesiam Beati Martini cum omnibus directaticis suis omnibus diebus vitae suae ad servitium Deo et eiusdem ecclesiae, et post obitum suum ad cui ille voluerit dimittere ad parentem suum qui fuerit de sua progenie et generacione et sit fidelis et prudens ad servicium Deo et ad ecclesia Beati Martini, et ita faciant post eum omni progenie suae per secula. Et ego Adefonsus Rex et Imperator feci hoc totum propter amorem Dei et aucmentum praedictae ecclesiae Sancti Martini, et cum consilio Domni Bernardi Archiepiscopi Toletanae Sedis et Legatus Sanctae Romanae Ecclesiae, et Domni Raimundi Barbastrensis Episcopi sive Rotensis, et Domni Stephani Oscensi Episcopi, et aliorum bonorum hominum, ita ut amplius in hoc saeculo non abeat nullam possesionem nullus homo laicus per suam hereditatem in supra dicta ecclesia Sancti Martini. Et nullus homo vel femina qui hoc meum donum vel testamentum et de Domno Bernardo Archiepiscopo, et de Episcopis supra nominatis disrumpere vel minuere voluerit, sit a Deo maledictus et omnibus Sanctis suis... excomunicatus de supra dictis Episcopis et de aliis et extraneus sit a Corpore Christi et cum Datan et Abiron et cum Juda traditore sit damnatus in infernum inferiorem. Amen. Signum Adefonsi + Imperatoris. Facta hanc cartam in mense octuber in terra de Campos in villa quod dicitur Osorno, in ripa de Pisorga (Pisuerga) fluminis, in era MCXLVIII. regnante Domino nostro Jhesu Christo in coelo et in terra, et sub eius imperio ego Adefonsus Dei gratia Rex et Imperator in Castella et in Toleto, (falta León) in Aragonia et in Pampilonia, in Superarbi et Ripacurcia, Bernardus Archiepiscopus in Toleto, Raimundus Episcopus in Barbastro, Stephanus Episcopus in Osca, Aurelia in Toleto, Eneco Ximin in Socobia, Aurial Garçez in Castro Soriz, Caxal in Nagara (Nájera), Lop Lopiç in Calahorra, Lop Garçeç in Stella, Açenar Acenariz in Funes, Barbaça in Lusia, Castatig in Bel, Sancio Johannes in Osca, Ato Garçeç in Barbastro, Domno Redmiro in Monteson, Pere Ramon in Stata, Berenguer Gombal in Capella, Ramon Amat in Petrarubea, Comite Bernardo in Fontetoba, Pere Mir in Bonabar. =
Ego Petro de Aguero jussu Domini mei Imperatoris hanc cartam scripsi, et hoc signum + feci.

martes, 13 de diciembre de 2022

II. Officium in festo Sancti Caroli Magni Imperatoris et Confessoris.

II.


IV
kalend. februarii.


Officium
in festo Sancti Caroli Magni Imperatoris et Confessoris. (Vid. pág.
10.)


Ex
Breviar. eccl. Gerund. ms. anno 1339.


Ad
primos Vesp. super Psalm. 1.a tantum Aña. Regali natus de stirpe,
Deoque probatus Karolus illicite sprevit contagia vitae. Psal.
feriales. = Capit. Non est inventus. = R). Te secutus miles. = Ymnus.
Iste confessor. = V). Amavit. = Ad Mag. Aña. O spes afflictis, timor
hostibus, hostia victis, regula virtutis, juris via, forma salutis,
Karole servorum pia suscipe vota tuorum. Oro. Deus qui
superhabundanti faecunditate bonitatis tuae Beatum Karolum Magnum,
Imperatorem et Confessorem tuum deposito carnis velamine beatae
inmortalitatis trabea sublimasti, concede nobis supplicibus tuis, ut
quem ad laudem et gloriam nominis tui honore imperii exaltasti in
terris pium ac perpetuum intercessorem habere mereamur in coelis.
Per. = Comemor. de Sta. Agnete, et de Sta. Maria. = Ad Matut.
Invitat. Confessorum Regem. = Ymn. Jhesu redempt. = In Noct. Aña.
Beatus vir cum sequent. et suis Psalm. et V). de Comun. Confessor. =
Lect. I. Cupiens Sanctus Karolus Magnus Beati Jacobi Apostoli monitis
obedire, disposuit ire versus
Yspaniam, et eam catholice fidei
subiugare. Capta vero civitate Narbona et munita, in qua
Yspania 
inchoatur,
perveniens ad terram Rossilionis quae est principium
Cathaloniae,
Christi auxilium et Beatae Virginis Mariae humiliter imploravit. =
R). Euge serve. = Lect. II. Oratione vero completa intendens in
coelum vidit Beatam Mariam Christum eius filium defferentem. Vidit
etiam Beatos Jacobum et Andream manentes unum a dextris et alium a
sinistris. Quos cum inspiceret Sanctus Karolus stupens in
splendoribus percepit Beatam Virginem sic loquentem: Ne paveas
Christi miles Karole, brachium et deffensor Ecclesiae, quoniam nos
tecum in bello erimus et liberabimus te cum victoria et salute. = R).
Qui me confessus. = Lect. III. Sed cum montes transieris
Pireneos
obsidebis civitatem Gerundae, et eam licet cum laboribus obtinebis.
In qua ad mei honorem et reverentiam edificabis ecclesiam
Cathedralem. Benedicam tibi et diriguam te super omnes milites huius
mundi et habebis Sanctum Jacobum nepotem meum directorem et tocius
Yspaniae protectorem. Quibus dictis disparuit visio
premonstrata. = R). Sancte Karole. = Lect. IIII. tunc Sanctus Karolus
in Domino confortatus suum exercitum animavit. Et cum in fervore
spiritus exercitum infidelium invassiset, ceperunt terga vertere et
totis viribus fugere, non valentes resistere Cristianis. Finaliter
obtenta victoria in campo qui dicitur Nulet edificavit ecclesiam sub
invocatione Beati Andreae Apostoli, in qua nunc religiosorum
monasterium est constructum. Captis insuper castris et villis
Valispirii et Rossilionis, et ad locum qui dicitur Saclusa Sanctus
Karolus devenisset, scivit Regem Marcilium intus fuisse inclusum.
Ideo ex tunc Saclusa vocatur, qui Mons acutus antea vocabatur. = R).
Sanctus Karolus. = Lect. V. Infidelibus tandem inde fugatis pervenit
ad montis verticem qui vocatur Albarras. Postea nominatus est
Malpartus, ubi invenit resistentiam ne transiret. Tunc Sanctus
Karolus aciem divisit per partes: unam per collum de Panisas, ubi ad
honorem Sancti Martini ecclesiam fabricavit: aliam 
vero
partem per abruta montium destinavit. Sarraceni vero divisam aciem
intuentes, ceperunt fugere versus civitatem Gerundae, timentes ne
capti, in medio remanerent inclusi. = R). Sanctissime Confessor
Christi Karole. = Lect. VI. Quod audiens Sanctus Karolus destruxit
omnia fortalicia de quibus Christianis transeuntibus periculum
imminebat. Qui persequendo impios, versus Gerundam arripuit viam
suam, et perveniens ad locum de Ramis in honorem Sancti Juliani
ecclesiam edificavit, rotulandus etiam capellam Sanctae Teclae
Virginis in eisdem terminis ordinavit. Beatus vero Turpinus, Remensis
Archiepiscopus altare Sancti Vincentii ibidem exaltavit. = R). Ecce
homo. = Lect. VII. Nemo lucernam accendit. = R). O quam admirabilis
vir. = Lect. VIII. Tunc Sanctus Karolus devote consurgens ivit versus
vallem Hostalesii, et egressus de loco qui dicitur Sent Madir, exivit
obviam Sarracenis, de quibus obtinuit victoriam et honorem. Et
propter hoc ibidem constituit monasterium monachorum construendo
altare maius sub invocatione Virginis gloriosae. Sed quia locus ille
Sarracenis fuit amarus, ideo Sancta Maria de Amer ex tunc fuit ab
incolis nominatus. = R). Beatus Karolus. = Lect. IX. Recedens inde
Sanctus Karolus rediit ad montem 
de
Barufa, qui est juxta vallem Tenebrosam, et obsedit civitatem
Gerundae. Quam nequivit tunc capere, licet eam multis vicibus
debellasset. Contigit tamen quadam die veneris hora completorii,
coeli facie clarescente, crucem magnam et rubeam lumine undique
adornatam super mesquitam civitatis Gerundae, ubi nunc edificata est
ecclesia Cathedralis, per quatuor horas cunctis videntibus
permansisse, gutas etiam sanguinis cecidisse. = R). Te secutus miles
iste et acceptus tibi Christe, comparatus Heliseo, opus egit dignum
Deo. V). Qui dum orat, languor cedit, mors fugatur, vita redit. = R).
Comparatus. Gloria. = Te Deum. = V). ante Laud. Non est inventus. =
In Laud. Aña. Precinctus fortitudine et potitus victoria donavit
sanctitudine Rex Karolus in gloria. Psal. Dnus. regn. cum reliq. =
Aña. Jubilemus Altissimo in atleta sanctissimo cui missa per
spiritum cerva duxit exercitum. = Aña. In deserto dum devias et
disponis excubias tibi Deus aparuit ales fidem exhibuit. = Aña.
Passionis Dominicae veneratur miracula Regem virtutis celice
benedixit in secula. = Aña. In cithara et timpano laudes dicamus
Domino qui culpae missit regiae quartam latricem veniae. = Capit. et
reliqua omnia de Comun. Confesor.

Sigue el III

domingo, 3 de julio de 2022

Jurats de Valencia, Carlos V, Johan de Salaya, Juan Celaya

V. 

Carta de los jurados de Valencia al emperador Carlos V sobre la llegada del doctor Juan Celaya a aquella ciudad. (N. E. 11.7.1525)

S. C. C. R. M. 

Un gran doctor de París, natural de aquesta vostra ciutat de Valencia, nomenat mestre Joan de Salaya es vengut aci a visitar sa mare, y sos parents, e segon som informats, va a vostra cesarea e real magestad demanat per aquella. E per que sera molt gran servei de vostra magestat, et benefici universal, no sols dels studiants de aquesta universitat, mes encara de les altres universitats, e studis generals de aquestos seus regnes de Espanya, que sent tan famos doctor, lo qual continuament, desque es vengut, ha preicat en aquesta ciutat, y en ses prehicacions ha fet grant fruit axi per la gran doctrina com per la bona vida de aquell; residis e tingues catedra doctoral, en lo studi general de aquesta vostra ciutat: la qual ne seria molt honrada que fill natural de aquella la tingues. Desijam, e volriem ab totes nostres forces procurar, que lo dit mestre Salaya se volgues aturar y assentar en aquesta ciutat, jatsia la dita ciutat al present per les grans adversitats, e dans que ha sostengut a causa de les rebelions e comocions populars, no puga satisfer, ni donarli tan gran salari que correspongues al que en França cascun any li donen; que alla segons havem sabut, fan molt gran cas de ell: e per la gran fama e doctrina sua li han donat una dignitat, de la qual reb cascun any setcens ducats de salari; e ultra aço, es vicari general de deu Bisbats en les terres de França; de forma que cascun any de totes estes dignitats te pus de mill ducats de salaris, et renda certa, lo que es impossibile aquesta ciutat poderloi donar per la raho de sus dita. Empero confiam, que per ser lo dit mestre Salaya, natural daquesta ciutat, si nosaltres per alguna via li podem procurar alguna dignitat ecclesiastica, e donarli per altra part algun rahonable salari, elegira pus prest restar en aquesta ciutat, que es mare de aquell, que no tornarsen en França.

E per ço recordant nos que v. magestat te una canongia en la seu catedral daquesta ciutat, de la qual sa magestat no reb ninguns emoluments, sino quant es personalment en aquesta sua ciutat, y essent absent daquella, la dita canongia tos temps vaga: y creent nosaltres que per esser lo dit mestre Salaya home de molt bona vida, tenint la dita canongia, sera content ab lo salari que nosaltres li constituhirem, residir y aturar en aquesta ciutat y estudi general daquella, y fer hi tal fruit que nostre Senyor Deu, y v. magestat ne seran servits, y aquesta vostra ciutat molt decorada, et honrrada: habem delliberat scriure e suplicar a v. magestad, sia merce de aquella fer gracia de dita canongia al dit mestre Salaya de vida sua tan solament, e manarli, que residexca en aquesta vostra ciutat, permetent sa magestat en nenguna manera que un tan gran doctor, como es aquest, sen torne a França, sino que reste en aquesta ciutat e regne, peraque tota hora que dell se volrra servir, sia pus prompte pera tot lo que convinga al servey de nostre Senyor Deu, y de vostra cesarea magestat, y salvacio de les animes. 

Suplicant la divina magestat conserve e augmente la vida e imperial estat de v. magestat ab triunfo e victoria dels enemichs de la sua imperial e real corona. De la vostra ciutat de Valencia a XI. de Juliol MDXXV. = De V. C. C. R. M. = Humils subdits e feels vassalls, que besen les mans de v. magestat. = Los jurats de Valencia. 

Traducción castellana de este documento

S. R. C. C. R. M. 

Ha venido a esta vuestra ciudad a visitar a su madre y a sus deudos un gran doctor de París, natural de ella, llamado el maestro Juan de Salaya, el qual hemos entendido que va a vuestra corte llamado por V. C. R. M. Y por quanto se haría un gran servicio a V. M. y general beneficio a los estudiantes, no sólo de esta universidad, sino de las otras y de todos los estudios generales de estos vuestros reynos de España, si este famoso doctor, que desde su llegada predica continuamente en esta ciudad con gran fruto por su mucha doctrina y su buena vida, residiese en ella, y tuviese cátedra doctoral en su estudio general; de lo qual por otra parte le resultaría mucha honra por ser hijo suyo: deseamos y quisiéramos procurar con todas nuestras fuerzas que el dicho maestro Salaya se resolviese a permanecer y avecindarse en esta ciudad, no obstante que desde luego la ciudad por los grandes contratiempos y daños que ha padecido, a causa de las rebeliones y alborotos del pueblo, no pueda consignarle una dotación anual correspondiente a la que tiene en Francia, donde sabemos se hace gran caso de su persona, y que por su gran crédito y doctrina le han dado una dignidad que le vale setecientos ducados; y además de esto es en aquella tierra vicario general de diez obispados, de suerte que junta en todo más de mil ducados de renta fija, a que no puede llegar esta ciudad por lo que llevamos expuesto. Mas por ser dicho maestro Salaya hijo de esta ciudad, confiamos que si por algún medio pudiésemos procurarle alguna dignidad eclesiástica, y darle además alguna decente dotación, preferiría quedarse en esta su patria. 

Por tanto, teniendo presente que V. M. tiene en la iglesia catedral de esta ciudad una canongía, de que no percibe emolumento ninguno sino quando se halla presente, y que durante su ausencia está siempre vacante: juzgando también que por ser el dicho maestra Salaya hombre de muy buena vida, obteniendo esta canongía, se determinará con el salario que le consignemos a residir y permanecer en esta ciudad y su estudio general, y hacer aquí tal fruto que ceda en servicio de Dios nuestro Señor y de V. M. y decoro de esta vuestra ciudad: hemos deliberado escribir a V. M. suplicándole tenga a bien agraciar con esta canongía al dicho maestro Salaya durante su vida solamente, y mandarle que resida en esta vuestra ciudad; disponiendo V. M. que un doctor tan insigne no se vuelva a Francia, sino que permanezca en esta ciudad y reyno; para que a todo tiempo que quiera servirse de él, esté más a mano para quanto convenga al servicio de Dios nuestro Señor y de V. C. M. y a la salvación de las almas. Suplicamos a Dios nuestro Señor conserve y aumente la vida e imperial estado de V. M. con triunfo y victoria de los enemigos de su real e imperial corona. De vuestra ciudad de Valencia a 11 de Julio de 1525. = D. V. C C. R M. = Humildes súbditos y fieles vasallos, que besan las manos de V. M. = Los jurados de Valencia.

martes, 12 de noviembre de 2019

Estoria de Espanna, Catalonna, godos, Espanna

La alfonsina 'Estoria de Espanna' (siglo XIII) mos recorde que Cataluña ya ere de qui gobernabe España fa un milenio y mich.

La alfonsina 'Estoria de Espanna' (siglo XIII) mos recorde que Cataluña ya ere de qui gobernabe España fa un milenio y mich.

Mas el emperador Carlos fue los echando de la tierra enpuxandolos en guisa que gano dellos aquende los montes Pireneos et çeltiberia vna tierra aque dizen Catalonna que era de los godos de Espanna. Et dize don Lucas de Tuy que gano otrosi desa uez Gasconna et Nauarra. Et maguer que el auie ....

Aconsello lligí: https://textorblog.wordpress.com/2019/10/06/natural-cosa-es-de-cobdiciar-saber-los-fechos-que-acaescen-transcribe-estoria-redescubriendo-la-estoria-de-espana/

Estoria de Espanna, Catalonna, godos, Espanna

La alfonsina 'Estoria de Espanna' (siglo XIII) mos recorde que Cataluña ya ere de qui gobernabe España fa un milenio y mich.

La alfonsina 'Estoria de Espanna' (siglo XIII) mos recorde que Cataluña ya ere de qui gobernabe España fa un milenio y mich.

Mas el emperador Carlos fue los echando de la tierra enpuxandolos en guisa que gano dellos aquende los montes Pireneos et çeltiberia vna tierra aque dizen Catalonna que era de los godos de Espanna. Et dize don Lucas de Tuy que gano otrosi desa uez Gasconna et Nauarra. Et maguer que el auie ....

Aconsello lligí: https://textorblog.wordpress.com/2019/10/06/natural-cosa-es-de-cobdiciar-saber-los-fechos-que-acaescen-transcribe-estoria-redescubriendo-la-estoria-de-espana/

Estoria de Espanna, Catalonna, godos, Espanna

La alfonsina 'Estoria de Espanna' (siglo XIII) mos recorde que Cataluña ya ere de qui gobernabe España fa un milenio y mich.

La alfonsina 'Estoria de Espanna' (siglo XIII) mos recorde que Cataluña ya ere de qui gobernabe España fa un milenio y mich.

Mas el emperador Carlos fue los echando de la tierra enpuxandolos en guisa que gano dellos aquende los montes Pireneos et çeltiberia vna tierra aque dizen Catalonna que era de los godos de Espanna. Et dize don Lucas de Tuy que gano otrosi desa uez Gasconna et Nauarra. Et maguer que el auie ....

Aconsello lligí: https://textorblog.wordpress.com/2019/10/06/natural-cosa-es-de-cobdiciar-saber-los-fechos-que-acaescen-transcribe-estoria-redescubriendo-la-estoria-de-espana/

miércoles, 3 de abril de 2019

Dietari de la Generalidat de Cataluña de juliol de 1522

Al Dietari de la Generalidat de Cataluña de juliol de 1522 diuen que Carlos I torne a España desde Inglaterra. Passat mich milenio an algúns los agradaríe que constare un atra cosa.


Dietari de la Generalitat de Cataluña de julio de 1522


Dimecres, a II Festum Visitacionis beate Elizabet, feriatum. En aquest dia arribaren letres del emperador y rey nostre senyor, fetes en Anglaterra, certifficant que dins breus dies se venia a embarcar per a venir a Spanya, ab tota la sua cort e gran exèrcit. E axí per lo venerable Capítol de la Seu de Barchinona foren començades fer pregàries, a Nostre Senyor Déu, que li plàcia ...

Dietari de la Generalidat de Cataluña de juliol de 1522

Al Dietari de la Generalidat de Cataluña de juliol de 1522 diuen que Carlos I torne a España desde Inglaterra. Passat mich milenio an algúns los agradaríe que constare un atra cosa.


Dietari de la Generalitat de Cataluña de julio de 1522


Dimecres, a II Festum Visitacionis beate Elizabet, feriatum. En aquest dia arribaren letres del emperador y rey nostre senyor, fetes en Anglaterra, certifficant que dins breus dies se venia a embarcar per a venir a Spanya, ab tota la sua cort e gran exèrcit. E axí per lo venerable Capítol de la Seu de Barchinona foren començades fer pregàries, a Nostre Senyor Déu, que li plàcia ...

Dietari de la Generalidat de Cataluña de juliol de 1522

Al Dietari de la Generalidat de Cataluña de juliol de 1522 diuen que Carlos I torne a España desde Inglaterra. Passat mich milenio an algúns los agradaríe que constare un atra cosa.


Dietari de la Generalitat de Cataluña de julio de 1522


Dimecres, a II Festum Visitacionis beate Elizabet, feriatum. En aquest dia arribaren letres del emperador y rey nostre senyor, fetes en Anglaterra, certifficant que dins breus dies se venia a embarcar per a venir a Spanya, ab tota la sua cort e gran exèrcit. E axí per lo venerable Capítol de la Seu de Barchinona foren començades fer pregàries, a Nostre Senyor Déu, que li plàcia ...

lunes, 24 de abril de 2017

estopeng

estopeng , estopenca

que no se pot mastegá be, o tragá per ejemple, lo llom de gorrino, l'atún massa fet, tonyina en català  

ESTOPENC, ESTOPENCA adj.  DCVB || 1. Fet d'estopa; cast. estopeño. || 2. Que sembla estopa; cast. estoposo. Un homonet de cabells clars y estopencs, Rosselló Many. 60. Una miqueta estopenca la perdiu, Bol. Dim. 137. Rasca que te rasques aquelles polseres estopenques, Pascual Tirado (Alm. Val. 1927, pàg. 22). Fon.: əstupέŋ (Barc.); estopéŋk (Val.); əstopə́ɲс (Palma).

  Cistus_albidus_flowers

Perteneciente o relativo a la estopa.

estopeng

estopeng , estopenca

que no se pot mastegá be, o tragá per ejemple, lo llom de gorrino, l'atún massa fet, tonyina en català  

ESTOPENC, ESTOPENCA adj.  DCVB|| 1. Fet d'estopa; cast. estopeño. || 2. Que sembla estopa; cast. estoposo. Un homonet de cabells clars y estopencs, Rosselló Many. 60. Una miqueta estopenca la perdiu, Bol. Dim. 137. Rasca que te rasques aquelles polseres estopenques, Pascual Tirado (Alm. Val. 1927, pàg. 22). Fon.: əstupέŋ (Barc.); estopéŋk (Val.); əstopə́ɲс (Palma).

  Cistus_albidus_flowers

Perteneciente o relativo a la estopa.