Mostrando entradas con la etiqueta Jarra. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Jarra. Mostrar todas las entradas

domingo, 14 de abril de 2024

Lexique roman; J, Ja - Jaune

 J

J, s. m., dixième lettre de l'alphabet, j. La lettre J n'existait pas expressément dans l'alphabet roman: néanmoins comme la lettre I avait la double valeur d'une consonne et d'une voyelle, j'ai cru devoir, pour plus de clarté, séparer les mots qui commencent par l' I voyelle de ceux qui commencent par l' I consonne, et employer pour l'impression de ces derniers le signe adopté dans tous les dictionnaires modernes. 

Le passage suivant des Leys d'amors autorise à faire cette division: Aquestas letras I et U tenon loc de consonans, can en lo comensamen de motz son ajustadas am las autras vocals, o am lors meteyshas; aquo meteysh fan el mieg de dictio. Leys d'amors, fol. 3. 

Ces lettres i et u tiennent lieu de consonnes, quand au commencement des mots elles sont ajoutées avec les autres voyelles, ou avec elles-mêmes; elles font de même au milieu d'un mot.


Ja, adv., lat. jam, déjà, désormais, incessamment.

Ja m vai revenen

D' un dol e d' un' ira 

Mos cors.

Giraud de Borneil: Ja m vai.

Déjà mon coeur me va revenant d'une douleur et d'une tristesse.

Aisi ja l' en penra merces. 

Hameus de la Broquerie: Quan reverdeion. 

Ainsi désormais lui en prendra merci. 

ANC. FR. La nouvelle estoit jà tout partout espandue. 

Adam de la Halle, Chron. métr., v. 137.


- Jamais.

Ja non er, ni anc no fo 

Bona dona senes merce.

Giraud le Roux: Auiatz la.

Jamais ne sera, ni oncques ne fut bonne dame sans merci.

Ja no serai 

Jauzens ses vos, ni benanans. 

P. Raimond de Toulouse: Pus vey.

Jamais je ne serai joyeux sans vous, ni heureux. 

Partirai m' en donc ieu? Non, ja. 

Peyrols: Manta gens. 

M'en séparerai-je donc moi? Non, jamais. 

ANC. FR. Ne jà si grant dun ne dunast 

K' asez petit ne li semblast.

Roman de Rou, v. 7587. 

Lequel traicté n'a esté par moi enfraint ne jà ne sera.

Monstrelet, t. II, fol. 19. 

Ils viennent pour jouer, mais ils ne joueront jà. 

Poisson, Comédie des Femmes coquettes. 

CAT. Ja. ESP. Ya. PORT. Ja. IT. Già. (chap. Ya.)

- Conj. Jà soit que, jà soit ce que, bien que, quoique.

Ja no m' ametz, totz temps vos amarai.

Arnaud de Marueil: Aissi cum li. 

Bien que vous ne m'aimiez, toujours je vous aimerai.

- Conj. comp. Ja zia que non pogues anar mas per la voluntat de Dieu.

Liv. de Sydrac, fol. 49. 

Bien qu'il ne pût aller que par la volonté de Dieu. 

Ja sia so que uchaisos de persecutio cesse, paz a ades so martyri.

Trad. de Bède, fol. 81. 

Jà soit ce que occasion de persécution cesse, la paix a incessamment son martyre.

Ja sia aisso que elhs no se pessavo ges que elh agues entendut. Philomena.

Jà soit ce qu'ils ne s' imaginaient point qu'il eût entendu.

Jacia aisso que no lho diguo. Liv. de Sydrac, fol. 40. 

Jà soit ce qu'ils ne le disent. 

ANC. FR. Jaçoit ço ke li dus laidement li forfist. 

Roman de Rou, v. 2951.

Jà soit ce que pas ne desserve 

Vostre grâce par mon servir.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 508. 

ANC. CAT. Jatsia. IT. Già sia ciò che.

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

- Adv. comp.

Que d' aras e de ja els abandonen totz lors bens. 

Chronique des Albigeois, col. 91. 

Que d'ores et déjà ils abandonnent tous leurs Biens. 

IT. Di già.

2. Jasse, Jace, adv., toujours.

Cal que m fassatz, o mal o be, 

Vos am e us amarai jasse.

Arnaud de Marueil: Totas bonas. 

Quoi que vous me fassiez, ou mal ou bien, je vous aime et vous aimerai toujours.

Sieus sui e sieus serai jasse.

Peyrols: Atressi col. 

Sien je suis et sien je serai toujours. 

- Adv. comp.

Car qui un jorn pert de joi ni de be, 

Ja recobrar no'l poira en jasse.

Palais: A dreit fora. 

Car qui perd un jour de joie et de bien, jamais ne le pourra recouvrer à toujours.

De lieys prenc comjat per jasse.

P. Cardinal: Ben tenh per. 

D' elle je prends congé pour toujours.

3. Jadis, adv., jadis, autrefois.

La vida s' atrobet en un temple jadis. V. de S. Honorat. 

La vie se trouva en un temple jadis.

4. Jamais, adv., lat. jam magis, jamais.

Auiatz la derreira chanso

Que jamais auziretz de me.

Giraud le Roux: Auiatz.

Écoutez la dernière chanson que jamais vous entendrez de moi.

Perdud' ai la bellazor

Dona qu' anc fos ni er jamais.

Gavaudan le Vieux: Crezens, fis.

J'ai perdu la plus belle dame qui oncques fut ni sera jamais.

CAT. Jamay, jamès. ESP. Jamás. PORT. Jámais. IT. Giammai.
(chap. May, may mes.)


Jacenti, s. m., lat. hyacinthus, hyacinthe, pierre précieuse. 

Lo XI, jacentis, lo XII, amatistz. Trad. de l'Apocalypse, c. 21. 

Le onzième, hyacinthe, le douzième, améthyste.

2. Jacint, s. m., hyacinthe, pierre précieuse.

Jacint es peyra precioza. Eluc. de las propr., fol. 188. 

Hyacinthe est pierre précieuse.

- Hyacinthe ou jacinthe, plante.

Jacint es herba ab flor de color celesta. Eluc. de las propr., fol. 211.

Jacinthe est herbe avec fleur de couleur céleste. 

CAT. Jacint, jacinto. ESP. PORT. (chap.) Jacinto. IT. Giacinto, iacento.


Jactar, v., lat. jactare, vanter.

Jacto se e se bobanso de lur paratge. 

Lo Farizieus que se jactava de sos bes. V. et Vert., fol. 34 et 87. 

Se vantent et s' enorgueillissent de leur noblesse. 

Le Pharisien qui se vantait de ses biens. 

ANC. FR.

O mines, jactez-vous de renverser par terre 

Les bastions, les tours, et les murs plus espais. 

Du Bartas, p. 471.

CAT. ESP. PORT. Jactar. (chap. jactá, jactás: yo me jacto, jactes, jacte, jactem o jactam, jactéu o jactáu, jacten; jactat, jactats, jactada, jactades. Significat paregut a presumí, vanagloriás, chulejá, pressiás, alabás, ufanás, alardejá, pavonejá, fanfarronejá, farolejá, gallardejá.)

Fresco aconselle a la seua neboda que, si tan li moleste la gen, no se miro al espill.

1. Jactancia, Jactansia, s. f., lat. jactantia, jactance.

Jactancia, cant hom se jacta e gaba se meteys. V. et Vert., fol. 8.

Jactance, quand on se vante et prône soi-même. 

Mostra sos faiz ab jactansia. Trad. de Bède, fol. 28. 

Montre ses actions avec jactance.

CAT. ESP. PORT. Jactancia. IT. Iattanzia, giattanzia. (chap. Jactansia, jactansies.)

3. Jactansa, s. f., jactance.

Jactansa, es cant hom si meteysh lauza e gaba. Leys d'amors, fol. 119. Jactance, c'est quand on se loue et prône soi-même.

IT. Iattanza.

4. Jactacio, s. f., lat. jactatio, jactance, parade, présomption.

Poestaz del diable non es pas en sa jactacio, mas en la toa voluntat.

Trad. de Bède, fol. 60.

La puissance du diable n'est pas en sa présomption, mais en la tienne volonté.


Jafar, v., plaisanter.

Qui l' autrui jafa e gabeya.

Arnaud de Cotignac: Mout dezir. 

Qui autrui plaisante et raille.


Jangar, s. m., marécage, lieu où croît le jonc.

De bosc et de jangar qui es en la deita parropia (parroqia, parroquia).

Tit. de 1422. Bordeaux, bibl. Monteil. 

De bois et de marécage qui est dans ladite paroisse.

(chap. Junquera, com ValjunqueraValljunqueraValchunqueraVallchunquera. ESP. Juncal, juncar, juncada. JonqueraJunquera, en Gerona.)

Si no hi ha referéndum em declaro en vaga de fam

Jangla, s. f., médisance, babil, caquet, facétie.

Dison las chuflas et los gaps e truphas e janglas per mays far de offenda. V. et Vert., fol. 22.

Disent les moqueries et les railleries et dérisions et facéties pour faire plus d'offense.

2. Janglaria, s. f., médisance, moquerie, bavardage, coquetterie.

Per que lurs vils janglaria 

No m deuria tener dan.

B. Zorgi: L' autr' ier. 

C'est pourquoi leur vile médisance ne me devrait causer dommage.

ANC. FR. Tous jors les avoit diffamés

Vers jalousie et tous traïs... 

Cele aimoit trop sa janglerie.

Roman de la Rose, v. 14772. 

Se tu veux sçavoir dont est source telle janglerie mensongère.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 317.

3. Janglosia, s. f., moquerie, raillerie, médisance, bavardage, coquetterie.

Ill vostra janglosia, 

Don vos faiz escarnir, 

Me desplaz chascun dia.

Garin d'Apchier: Veillz Comunal. 

Le votre bavardage, pour lequel vous vous faites railler, me déplaît chaque jour.

4. Janglaire, Janglador, s. m., moqueur, railleur, médisant, bavard, babillard.

Si hom janglaire te demanda alcun ben, tu ti taz. Trad. de Bède, fol. 80.

Si homme médisant le demande aucun bien, tu te tais.

Rescon e cel mon joy als jangladors.

Pons de Capdueil: Per joy d'amor. 

Je cache et cèle mon bonheur aux bavards. 

Amors! janglador 

Solon virar joi en plor.

B. Zorgi: L'autr'ier. 

Amour! les médisants ont coutume de changer la joie en pleur. 

ANC. FR. Si jangleur u si losengier

Le me volent à mal turner. Marie de France, t. 1, p. 48.

Tant refraignit alors sa parolle que icelluy jangleur se taisa. 

G. Tory, Trad. des Politiques de Plutarque, fol. 29.

5. Janglos, Ganglos, adj., moqueur; railleur, médisant, bavard, babillard.

Bona dompna, si mal parlier janglos 

Nuill destorbier volon metre entre nos.

Lamberti de Bonanel: Al cor.

Bonne dame, si mauvais parleurs médisants veulent mettre entre nous quelque trouble.

Homes janglos e de solatz, 

Per donar gaug et alegrier.

Nat de Mons: Al bon rei.

Hommes railleurs et de soulas, pour donner joie et allégresse.

Te deu meins offendre ganglos enemics que tazens. Trad. de Bède, fol. 2. Te doit moins offenser ennemi bavard que se taisant. 

Substantiv. Li lauzengier e li enoios

M' enoian molt e li janglos. 

Le Moine de Montaudon: Amicx Robert. 

Les médisants et les ennuyeux et les moqueurs m'ennuient beaucoup. ANC. FR. Plus les en voi jenglos venir 

Que n'est estorniax en jaiole. 

Fables et cont. anc., t. II, p. 385.

6. Janglar, v., railler, se moquer, médire, bavarder, babiller.

Per so que us puescan janglar, 

Volran auzir vostre cantar.

P. Vidal: Abril issic. 

Afin qu'ils vous puissent railler, ils voudront ouïr votre chanter.

Aquilh que l' auzo l'en janglo, e lhi bufon en la barba

Liv. de Sydrac, fol. 103. 

Ceux qui l' entendent l'en raillent, et lui soufflent dans la barbe.

ANC. FR. Ne mie jangler à la gent

Qu'il trovera par les cemins.

Roman du Renart, t. III, p. 31. 

Si janglast là quanqu' il vosist...

Ains jangle tout quanqu' ele pense. 

Roman de la Rose, v. 7419 et 13660.

7. Jangluelh, Janguel, Janguoil, Janguoilh, s. m., médisance, moquerie, caquetage, bavardage.

Ab ensenhamen, ses jangluelh,

L' es dada beutat ab valor. 

Guillaume de Cabestaing: Aissi cum selh. 

Avec science, sans caquetage, lui est donnée beauté avec mérite.

Ben laus que s gart de janguelh. 

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims. 

J'approuve bien qu'il se garde de médisance.

8. Janguelhar, Jangloillar, Jangolar, v., médire, railler, caqueter. 

Totz temps la vuelh onrar et obezir 

E car tener, qui s vuelha s' en janguelh. 

Deudes de Prades, Ben ay' amors.

Toujours je veux l'honorer et lui obéir et la tenir chère, qui se veuille en médise.

- Grogner.

Cas non pot layrar ni japar ni jangolar. V. et Vert., fol. 71.

Chien ne peut aboyer ni japper ni grogner.


Januer, Januier, s. m., lat. januarius, janvier.

Januers es prumiers de totz, 

E sapchas que om figura 

Januer en la penchura 

Ab doas caras.

Brev. d'amor, fol. 46. 

Janvier est le premier de tous, et sachez qu'on représente janvier en la peinture avec deux faces.

El mes de januier. Cat. dels apost. de Roma, fol. 150.

Au mois de janvier. 

CAT. Janer. ESP. Enero. PORT. Janeiro. (chap. Giné.)

2. Genovier, Genoyer, Jenovier, Jenier, s. m., janvier. 

La XVIII canso d' En Giraud Riquier, facha en l'an MCCLXXVI, en genovier. Titre de la pièce de G. Riquier: Ogan no. 

La dix-huitième chanson du seigneur Giraud Riquier, faite en l'an 1276, en janvier.

L' octan vers d' En Giraud Riquier, l' an MCCLXXVI, en jenier.

Titre de la pièce de G. Riquier: Karitatz.

Le huitième vers du seigneur Giraud Riquier, l'an 1276, en janvier.

El mes de genoyer.

G. Riquier: Als subtils.

Au mois de janvier.

IT. Gennaio, gennaro.


Jap, Jaup, s. m., jappement, aboi, cri.

Lur feron far Turc mant crit e mant jap.

Durand, tailleur de Paernes: En talent.

Leur firent faire les Turcs maint cri et maint aboi.

Non tem glat ni crit ni jaup de gossa.

Guillaume de Berguedan: Amicx. 

Je ne crains glapissement ni cri ni jappement de chienne.

(chap. Clapit, clapits.)

2. Japar, v., japper, aboyer.

Negus cas non pot layrar ni japar. V. et Vert., fol. 71.

Nul chien ne peut aboyer ni japper.

(chap. Clapí: cuan lladre un gosset, o un gos se fa mal.)


Jaques, s. m., jaques, sorte de monnaie des rois d'Aragon.

Los mieus jaques

Si mesclaran ab lor tornes.

Pierre, Roi d'AragonPeyre.

Les miens jaques se mêleront avec leurs tournois.

ANTÓN EITO MATEO, aragonés, catalán, luengas d´Aragón

(chap. Sou, sueldo, solido jaqués, de Jaca, moneda jaquesa. 

Jaques, Jacques, Jaume, Jacme, Jacobus, Iacobus, JaimeXacobo, Jacobo, Iaymes, Iavmes, Jaymes, Iaumes, Santiago, Thiago, va sé lo fill de Pedro II. Tornes ere la moneda tornesa.)

Nos Don Iavmes por la gta (gratia, gracia) de dius, (dios) rey daragon "et" (símbolo que parece un 7) de mauiorgas (no leo exacto lo que pone, Mallorcas) et de ualentia (parece ualen+letra pi+a), conte de barçalona et de urgel et seynnor de montperler, Montpellier....  (Montis Pesulani)


Jardin, s. m., goth. garten, jardin.

Voyez Aldrete, p. 361, et Mayans, t. I, p. 223.

Quant estei en aquels bels jardis, 

Lai m' aparec la bella flors de lis.

Giraud de Borneil: Ar ai gran. 

Quand je fus dans ces beaux jardins, là m' apparut la belle fleur de lis. Prov. Bon frug eys de bon jardin.

Marcabrus: Dirai vos. 

Bon fruit sort de bon jardin.

- Pelouse, gazon.

Del caval lo trabuca, e chay sus los jardis. Roman de Fierabras, v. 344. Le renverse du cheval, et il tombe sur les gazons. 

CAT. Jardí. ESP. Jardín. PORT. Jardim. IT. Giardino. (chap. Jardí, jardins; vergé, vergés.)

2. Giardina, s. f., jardin.

La retindida 

Que fai per mieg la giardina. 

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims. 

Le retentissement qu'il fait parmi le jardin.


Jarlet, s. m., jarlet, sorte de poisson. 

Les Statuts de Marseille, p. 587, portent: Sardini, jarreti, sercleti, boguae, etc.

Tireron la ret contra lor;

Non troban buga ni jarllet.

V. de S. Honorat.

Tirèrent le filet vers eux; ne trouvent bogue ni jarlet.

Lo agüelo y lo Mar.


Jarra, Guarra, s. f., jarre, vase. 

Voyez Muratori, Diss. 33.

Jarra ni bacin 

No fos plen d' oli bon e fin.

V. de S. Honorat.

Jarre ni bassin qui ne fût plein d'huile bonne et fine.

Aissi com sel c' atrob' en son labor

Una guarra, don se cre certamen 

Sia plena d' aur.

B. Carbonel: Aissi com sel.

Ainsi comme celui qui trouve en son labeur une jarre, dont il croit certainement qu'elle soit pleine d'or.

CAT. Gerra. ESP. PORT. Jarra. IT. Giara. (chap. Jarra, jarres; engerra, engerres són mes grans.)

2. Jarreta, s. f. dim., petite jarre.

Que l' oli crec de la jarreta. V. de S. Honorat. 

Que l'huile de la petite jarre augmenta.

(chap. Jarreta, jarretes. Se pronunsie en la j de jotajarabejirafa, etc.)


Jaseran, s. m., jaseran, cotte de maille, sorte de cuirasse.

L' ausbercs fon jazerans, l' elms de cartiers.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54.

Le haubert fut un jaseran, le heaume de quartiers.

ANC. FR. Lui Xe sans plus, sans vestir jazeranz.

Vie de Bertrand Du Guesclin, t. I, p. 71. 

Ocire le quida parmi sun jacerant. Roman de Horn, fol. 19. 

ESP. Jacerina. IT. Ghiazzerino.

Au sujet de ce mot, il est à remarquer que l'adjectif espagnol jacerino signifie dur comme l'acier.


Jaspi, s. m., lat. jaspis, jaspe. 

Jaspis porta am castetat... 

Jaspis a vertut essamen

Que femna fai al efantar 

Plus leugieiramen deslieurar.

Brev. d'amor, fol. 40. 

Porte jaspe avec chasteté... Jaspe a aussi la vertu qu'il fait plus facilement délivrer la femme pour enfanter.

De la virtut de jaspi en si encastrat confortatiu. 

Eluc. de las propr., fol. 184.

Confortatif de la qualité du jaspe enchâssé en lui.

ANC. ESP.

Y son las buenas piedras jaspis, è diantes (diamantes).

Poema de Alexandro, cop. 261.

CAT. Jaspi, jaspe. ESP. MOD. PORT. (chap.) Jaspe. IT. Iaspide.

CAT. Jaspi, jaspe. ESP. MOD. PORT. (chap.) Jaspe. IT. Iaspide.


Jaune, adj., jaune.

Qui a la cara... magra e jauna. Liv. de Sydrac, fol. 127.

(chap. Qui té la cara... magra (prima) y groga.)

Qui a le visage... maigre et jaune.

Substantiv. Lo blanxs e 'l jaunes del uov. Liv. de Sydrac, fol. 45.

(chap. Lo blanc y lo groc del ou; clara, yema.)

Le blanc et le jaune de l'oeuf.

Si això és un home – Lacomarca – Viles i gents

domingo, 12 de febrero de 2023

XI. Orden militar del Grifo, de la Jarra, y de la Estola o Banda fundada por D. Fernando, Rey después de Aragón, en 1403.

XI.

Orden militar del Grifo, de la Jarra, y de la Estola o Banda fundada por 

D. Fernando, Rey después de Aragón, en 1403. (Vid. pág. 188).

(Una cruz grande que separa:)

In principio erat verbum et verbum

Jhs Natzarenus

erat apud Deum et Deus erat verbum

Rex Judeorum

Hoc erat in principio apud Deum. 

Aquestes son les instituts del illustrissim Princeps del Senyor en Ferrando per la singular honor e devocio de la dulcissima verge Maria Mare de Deu; les quals son servadores a tots los nobles aportans nobleses de aquella.

En nom de Deu omnipotent Pare e Fill e Sant Sperit, tres en persones, e un assencia (: una essencia), lo qual viu e regne beneventuradament per los inffinits segles dels segles: lo qual en totes cosses ffahedores ell davem preposar, e dels manaments seus nunqua depertir. E maiorment aso se pertany a Reys e Princeps conexent que a vulgut umplir a ells de moltes gracies ffurtuides; e per tant que no es negu tan digne qui puga meritoriament en manera que a Deu sia plasent ha questes (aquestes) cosses artingre al seu proprii entaniment; per amor daso necessaria cossa es pregar a la verge Maria Mare de Deu molt piadossa, la qual nunqua deffall als seus pregadors, que ella jatsia no sien atrobats tan dignes, emperho que per los seus merits vulla ella aportar en la amor de Deu. Mes avant per (se lee pe,) tant que los actes militas sien loats entre los altres mundenals, (se lee mundenalsr) e qui aquelles exercira no sia lohat en la sua vida, e apres la sua mort ne lex noble memoria entre los vivents; Per amor daso yo Senyor en Ferrando, Inffant de Castella, Senyor de Lara, Duch de Petrefidelis, Compta de Alburquerque e de Mayorga, e Senyor de Castro et de Horo, ffiil del sublim e potentissim Princep e Senyor lo Senyor En Johan per gracia de Deu Rey de la regio de Castella e de Portogal, a honor e reverencia de la molta beneventurada verge Maria Mara de Deu, Salvador nostre; la qual tos (tots) temps tench en Senyora e molt singular advocada: E per la debota memoria de aquell subiran goig, lo qual rebe quant a ella langel Gabriell saluda: he rebut un insigne, ço es saber, del coll ornament, en senyal singular de les sues gerres (arres, arras) de la sua salutacio, del qual penge un griu en significacio mixia (mística); so es a saber que axi com aquest animal es mes ffort de tots los altres animals, axi tots los homens assenyalats daques (daquest, d' aquest) senyal fforts e fferms en lamor de Deu e de la Verge Maria deven esser trobats, e en cara (encara) en totes obres de cavallaria. E perque los primers nats dels Reys, e dels Princeps, e dels Senyors nobles los ffills primers, segons consuetut despanya, possehexen e possehir deuen maior dignitad que los altres seus germans, e son de spectable preminensia e excellencia: volent daqui anant la loable consuetud antiga approbable en la sua fforsa estar no corrumpuda, axi com dels nobles passats meus he (f. ha) tret principi: E de qui substituesch que lo Senyor Alfonso, primogenit meu, us es (usés) alegra daquest dret, mes avant da questa (daquesta, d' aquesta)  institucio, atorch a ell licencia que apres vida mia pusca dar e atorgar aquest insigne singular a tots los nobles cavallers, escuders, e a dones, e a donzelles, als qualls la sua gracia e prudencia en aso covinents iudicara a pendre e a sostenir, segons les ordinacions les quals yo do, de mentre que he vida: los quals de mi ho reben, et rebran daqui anant. Per la qual raho yo prech e man al demunt dit Alffonso, primogenit meu, ho a altre succehidor daquella primogenitura, ho a qualsevol qui apres aquella primogenitura succehira en la heretat sots pena de la benediccio (f. malediccio) de Deu, e de mi, que en tots los dies dela sua vida mantenga lo meu damunt dit singular insigne ab les regles et condicions, que devall se noten. Perque ell mes es obligat per tant com pus honradament precehex la primogenitura que tots los altres fills meus, amats germans seus. E encara tots los Senyors Cavallers nobles, e barons nobles, dones e donzelles, que per devocio da quest insigne volran pendre, presteran jurament per lo senyal de la creu, e als sants quatra evangelis, que serveran les regles e condicions que devall se saguexen, tan com ells millor poram (poran : podrán). 

Primerament que on se vulla a ells esdevendra la ffesta de la vigilia de la Assumpsio de nostra dona, quant pus utilment poran observar, hogen les vespres cantants: e en lo sequent dia que sera la ffesta hogen la missa encara cantant en la sglessia de la beneventurada verge Maria, si alin (f. si ia lin) pora aver, tots divisats da questa vestidura mongill, ensemps aiustats. E si les coses damunt dites no poran hoyr, cascu sia tengut dir, so es, per les vespres X. pater nostres, e atretantes ave maries, e per la missa vint.

Secundo: que tots los portants la dita devissa, sian tenguts aquell dia sinch pobres provehir en la sua taula per amor de Deu, e per amor de la devosio de la verge Maria. Empero si algu desliberara ali aquets pobres alimentar perque mes devotament e hutilment sia.

Tercio: que sien tenguts en la vigilia da questa ffestivitat, e lo dia, del principi de les vespres ffins a la ffi del dia de la ffestivitat vestirse de blanch, e porten aquest insigne de gerres, jatsia aparegan en lo publich en tal manera que la vestidura pus sobirana axi en les manegues, com en les altres coses, sia blanca. Empero poden portar ornaments ho brodaduras de qual se vulla collor, exceptat que no sia barradura daltra drap ho color. Item que les dones ho donzelles, que aquesta divissa pendran, que puguen portar de qual se vulla drap ho color.

Quarto; que tots los qui portaran (f. pendran) la dita divissa sian tenguts jurar que aquella portaran en vida sua; encara les dones e donzelles, que la dita divissa pendran, que aquella porteran tant quan seran donzelles ho maridades, e mes avant si aquella portar volra (volran). 

Quinto: que tots los daquesta divisa sien tenguts portar aquella tots los dissaptes. Empero que si legutim (legitim) impediment auran que non pugan portar per tot, aldamenys quen aporten en alguna part. Mes anant que sia en eleccio sua en tots los dissaptes vestirse tot de blanch, ho que porten una estola ho ffaxa, la qual sia de emplaria de tres dits, e que en lo mig noy haya neguna cultura, sino de perles ho pedres precioses blanques ho de alguna altre cossa blanca. Empero per los circuhiments de les exterias parts quey puguen posar de qual se vulla altre color, salvant tots temps tres dits de emplesa (emplaria, amplaria). E sien tenguts a portarho tots temps en les ffestivitats de la beneventurada Verge Maria axi com en los dissaptes.

Sexto: que encara que algu de la dita divisa aport dol, empero en la vigilia e ffestivitat de la dessus dita assumpcio, axi com los altres se deu vestir de blanc, e en les altres ffestivitats o dissaptes segons dessus es ordenat. E aso tant con (: com) millor se pora observar. Empero si algu per ayublit alguna cosa de les dessus dites nigligentment se aura gequit (iaquit, jaquit), no sia culpable de iurament, ni de alguna detraccio.

Empero que sis esdevindra algu dels dessus dits vestirse de dol, que del primer dia ffins a vuyt dies no sia tengut portar la dessus dita divissa en tot ni en part, sis volra; encara que dins aquest vuyt dies encorrega la ffesta de la assumpcio (se lee assempcio) de nostra dona Santa Maria: e apres tals vuyt dies sia tengut pendre aquella. E aso axi matex se enten en les altres vigilies e ffestivitats del cercol del any. E encara en los dissaptes si sesdavindra vestirse de dol, del primer dia quel rebran stans (f. ffins) al quinzen dia, sis volra, no sia tengut a portarne. Empero apres los dits quinze dies sia tengut ha portarne.

Septimo: per tant com lo dit griu del dit collar ho divisa ha dues alas blanques, vuyll que si algun cavaller, o scuder, qui port aquesta divissa, ses devendra en alguna batalla, de lo nombre dels quals sia mes de doscents, ho en qual se vulla altra batalla en la qual sien doscents homens darmes, la qual sia justa batalla, ho un sol ab altre, ho ab altre terç nombre, lo qual nombre sia agual en la batalla, e que age justa causa, on sera algun Senyor qui tenga camp segur, e aquell tal sera vensador, ho de la part vensadora, que puga daurar la alla mes cuberta (f. uberta o descuberta) del griu. E aso se antenga en mar, e en terra, on sesdavendran armades de navilis.

Octavo: que aquell tal de la dita divissa qui aso complira, don age raho de daurar la dita alla, que si sesdevendra altra volta a ell en algun acte de cavalleria consemblant victoria a la dessus dita, que puga daurar la altra ala del dit griu. E cascun tal cavaller, o escuder, qui aquests dos tals actes aura complits, dels quals age raho de daurar aquestes dues ales del dit griu, que sia tengut intimarho a mi per un araut hon se vulla que yo sia, perque yo a tots de qualsevulla linatge de la dita divissa ho man intimar. 

E aquest singular insigne ha rebut lo dessus dit Senyor Inffant ab gran solempnitat e reverencia en la esglesia de Santa Maria de la antigua en la vila sua de Marinensa del Camp, del bisbat de Salamanca, en la ffesta de la Assumcio de nostra dona Santa Maria, fferia quarta a XV de agost, fflorint la sua iuventut sots vint e quatre, del any de la nativitat de nostre Senyor M.CCC.III (falta una C) ab lo dessus dit iurament. E encara lo dit Senyor a portada la dita divissa ab lo dessus dit iurament a la noblesa (noble) Infantessa consors sua, e encara al illustrissim e excellentissim Senyor Alffonso primogenit fill seu, e al noblisim Senyor en Johan son segon germa, e a molts altres nobles cavallers e donzelles qui aqui eran e encara ab lo iurament dessus dit. E yo Pere Fferrandi secratari del dit Senyor meu Inffant aquestes coses de ma propria ma e escrites.

En nom de nostro Senyor Deu, aiuda nostra, lo qual a ffet lo cel e la terra.

Senyal e benediccio de Deu omnipotent Pare e Ffill, e Sperit Sant davallant sobre aquesta movilia (f. monilia), so es, ornament de coll, e sobre sia ells a ornants, als quals a deffensar iusticia a ornants e pregants a tu Senyor Deus que aquells guarts e deffenes tu qui vius e regnes per tots los segles amen.

Senyor Deu Pare omnipotent, en la ma del qual victoria plena esta, a las pregaries de la gloriosissima Verge Maria mara tua, a la singular devocio de la qual aquest movili (monili), so es, ornament de coll, prenen los quals en ... car a David expugnant lo rebelle gulias (Goliat) fforses meravelloses as donades, la tua clemensia humilment prech que aquel movili, so es, ornament de coll, per la tua grandissima pietat vulles beneyr + e atorga al servent teu Fferrando, Inffant nostre aquella matexa victoria dessiyant gustar ten prest pugua esser deffancio de les esglesies vidues, orffens, e de tots los servents de Deu contra la ingrecia dels pagans, e altres asi inssiduants; axi dons terror e fformido a ell, e a tots los altros (: altres) la dita movilia, so es, ornament de coll de aquell prenents, e encara de persecusio e iusta deffencio effecta per ipsum Dnum. nostrum amen.

Lo Senyor nostre Papa Benet XIII a atorgada una sua bulla a tots los de la dita divissa, qui en presencia del dit Inffant, loffici (no se ve el apóstrofe l' offici) de la Verge Maria en la ffesta de la assumpcio ohiran, per les primeres vespres IIII anys de indulgencia, per les segons (segones) altres IIII. anys de indulgencias, per la missa VI. anys; e a tots los altres de la dita devissa, qui en absencia del dit Senyor Inffant ohiran e ffaran dir aquel dia huna missa solempna ab aquella matexa bulla VI. anys.