Mostrando entradas con la etiqueta comença. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta comença. Mostrar todas las entradas

jueves, 17 de marzo de 2022

Cordial del anima (fragmén)

Cordial delanima

Nemini parco
Que vinit in orbe

Nemini parco Que vinit in orbe


Nemini parco Que vinit in orbe 2

¶ Comença lo libre de les quatre vltimes y mes darreres coses: 
que les creatures apres del viure esperen, ço es la mort corporal, les penes infernals, lo juhi final: y la celestial gloria de paradis. Al qual libre molts lo nomenen Cordial de lanima: es molt profitos y necessari a qualseuol crestia maiorment per als qui sermonen. Es molt fornit y ple de auctoritats: y de exemples de la scriptura sacra: y de versos de poetes.
Hajes recort de tenir en memoria: les vltimes y mes darreres coses que apres de la vida segueixen: si de peccar vols scusar te en lo capitol. vij. del Ecclesiastich. Lom diu sanct Agosti en lo libre de les meditacions sues. Mes deu lome esquiuar la sola sutzietat del peccat: que qualseuol crueldat de doloroses penes. 
E per ço com la coneixença de les vltimes y mes darreres coses: y hauerles en continua memoria: retrahent nos de peccar: ab les virtuts nos ajuste: hins retinga: confermant nos a qualseuol bona obra Mijançant la gracia diuina dellibere hun poquet scriure daquestes vltimes coses damunt dites ço es quals son y quantes: declarant cascuna ab auctoritats: originals: y singulars exemples. E per ço es de notar: que quatre son les coses mes darreres del viure comunament per los sancts doctors comptades segons lo glorios sanct Bernad en hun sermo clarament demostra: dient. Haies en memoria en totes les tues obres: les vltimes coses que apres del viure segueixen, les quals son quatre. La mort. Lo iuhi Lo infern, y la gloria. .....

martes, 18 de mayo de 2021

Capitol LXXXIX. De la alegria que la senyora hague com lo seu fill comença a parlar.

Capitol LXXXIX. De la alegria que la senyora hague com lo seu fill comença a parlar.

Entre les dolors e affanys que la senyora sostengue stant en egypte hague vn grandissim goig. E fon com lo amat fill seu comença a parlar. E lo primer mot que dix fon nomenar sa senyoria mare ab tanta dolçor de amor: que lanima de sa merce fon axi recomplida de grandissima consolacio que dix ¶ Anima mea liquefacta est vt dilectus locutus est mihi. Volent dir. La anima mia regala de grandissim goig: car lo amat meu ma parlat. e abraçaua sa altesa aquell diuinal fill besantlo moltes vegades ab sobirana consolacio: e deyali. ¶ O eterna veritas et vera caritas qp dulcia faucibus meis eloquia tua. Volent dir. o veritat eternal e caritat vera e perfeta y quant son dolces a mi les vostres paraules: e cascuna vegada lo senyor la nomenaua mare: era axi encesa noua alegria dins lo cor de sa senyoria que era forçada de dir. ¶ Gloria mea semper innouabitur. Volent dir. o vida mia que la gloria e alegria mia tostemps augmenta e creix com me veig per vos mare nomenada. Car aquesta es la gran excellencia e gloria singular de la nostra reyna y senyora: que ella sia dita mare de deu e per sa magestat axi nomenada. Per aquesta sola dignitat mereix tot lo restant: en tant que los seruidors de sa altesa posats en necessitats recorrents a sa clemencia desijosos de obtenir lo que demanen dien a sa merce ab gran confiança Monstra te esse matrem sumat per te preces qui pro nobis natus tulit esse tuus. E aquesta oracio (o+r en rayeta+o) es al senyor fill seu tan accepta que mostrant obeir a la senyora com a mare molt cara atorgara largament totes les coses a aquells qui ab vera fe e deuocio a sa merce la presenten: car la gloria e honor sua es del fill seu e los que reclamen a sa merce son per los fills hoits e socorreguts molt prest.