domingo, 26 de mayo de 2024

Lexique roman; Mathematica - Maurela


Mathematica, s. f., lat. mathematica, mathématiques.

Apres, senes maestre, totas las sciensas de mathematicas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 53.

Apprit, sans maître, toutes les sciences de mathématiques.

CAT. ESP. (matemática, matemáticas) Matematica. PORT. Mathematica. IT. Matematica. (chap. Matemática, matemátiques.)

2. Mathematic, adj., lat. mathematicus, mathématique.

Ses nombre no podem saber neguna mathematica sciencia.

Eluc. de las propr., fol. 278. 

Sans nombre nous ne pouvons savoir nulle science mathématique.

CAT. Matematic. ESP. Matemático. PORT. Mathematico. IT. Matematico.

(chap. Matemátic, matematics, matemática, matemátiques.)


Maturitat, s. f., lat. maturitatem, maturité.

Si alcus depopularia camps, vinhas o blat davant maturitat.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 133. 

Si aucun dépeuplerait champs, vignes ou blé avant maturité.

ANC. FR. On voit à meureté venir tous fruits. Bataille de Crécy.

ANC. CAT. Maturitat. IT. Maturità, maturitate, maturitade.

2. Maturacio, s. f., lat. maturatio, maturation.

Frugz veno a maturacio.

(chap. Los fruits venen a madurassió : maduren.)

Quan l' apostema es en maturacio. Eluc. de las propr., fol. 84.

Les fruits viennent à maturation.

Quand l'apostème est en maturation. 

ESP. Maduración. PORT. Maduraçao. IT. Maturazione. 

(chap. Madurassió, madurassions.)

3. Maduresa, Madureza, s. f., maturité.

Pueis qu' es vengutz a madureza, et es sas. V. et Vert., fol. 20.

Puisqu'il est venu à maturité, et qu'il est sain.

Fig. Sia facha ab sobeyrana maduresa e atrempansa.

Regla de S. Benezeg, fol. 53. 

Soit faite avec extrême maturité et modération.

CAT. Maduresa. ANC. ESP. PORT. Madureza. IT. Maturezza. 

(chap. Maduresa, madureses.)

4. Madurament, s. m., maturité.

Color et madurament.

Pren... madurament.

Eluc. de las propr., fol. 225 et 197.

Couleur et maturité.

Prend... maturité. 

CAT. Madurament. ESP. Maduramiento. IT. Maturamento. 

(chap. Maduramén, maduramens.)

5. Madur, adj., lat. maturus, mûr.

La fuelh' e 'l flors e 'l frugz madurs.

(chap. La fulla y la flo y lo fruit madú : la fruita madura.)

Pierre d'Auvergne: La fuelh' e 'l flors. 

La feuille et la fleur et le fruit mûr. 

Sa fruita, cant es madura.

(chap. Sa (la seua) fruita, cuan está madura.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Son fruit, quand il est mûr. 

Fig. Mas yeu par ybres,

Quan li dic so don sui madurs.

Rambaud de Vaqueiras: Ar vey escur.

Mais je parais ivre, quand je lui dis ce dont je suis mûr.

Lo cellarier... sia elegutz... savis et madurs de costumas.

Regla de S. Benezeg, fol. 43.

Le cellérier... soit élu... sage et mûr de coutumes. 

Agut madur cosselh. Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 367. 

(chap. Hagut (tingut) madú consell.)

Eu mûr conseil.

Subst. loc. Quan n' ac pres lo vert e 'l madur.

Bertrand de Born: Pus lo gens.

Quand il en eut pris le vert et le mûr. 

CAT. Madur. ESP. PORT. Maduro. IT. Maturo. 

(chap. Madú, madús, madura, madures.)

6. Maturatiu, adj., maturatif, hâtif, actif.

Mesclat ab sal, d'apostemas maturatiu.

De frugz maturativa.

Eluc. las propr., fol. 208 et 125. 

Mêlé avec sel, maturatif d' apostèmes. 

Maturative de fruits.

Ministra maturatius emplastres.

Collect. de recettes de médecine. 

Administre emplâtres maturatifs.

ESP. Madurativo. IT. Maturativo.

7. Madurar, v., lat. maturare, mûrir.

Frugz fa madurar.

Apostemas madura.

Eluc. de las propr., fol. 123 et 208. 

Fait mûrir les fruits. 

Mûrit les apostèmes. 

CAT. ESP. Madurar. PORT. Maturar, madurar. IT. Maturare.

(chap. madurá: maduro, madures, madure, madurem o maduram, maduréu o maduráu, maduren; madurat, madurats, madurada, madurades.)

Los Draps, Penarroija de Tastavins. Mos fem agüelos.


Mauca, s. f., panse, bedaine, gros ventre.

El bras d'outra en outra trauca,

Mas l'ausberc li gueri la mauca.

Roman de Jaufre, fol. 90. 

Perce le bras d'outre en outre, mais le haubert lui garantit la panse.

2. Maucut, adj., ventru. 

Ieu t' agra dat caval maucut

Ab sela de Carcassona

Et entressenh et escut

De la cort de Narbona.

Raimond de Miraval: A Dieu me. 

Je t'aurais donné cheval ventru avec selle de Carcassonne et enseigne et écu de la cour de Narbonne.

(chap. Pancha com Sancho Pancha o lo sagal de la pancha de Valderrobres, panches. Panchut com lo presidén de la Ascuma, Juaquinico Monclús, panchuts, panchuda, panchudes.)

Yo voldría sé chiquet Y no pedre la ilusió

Maurela, s. f., morelle, sorte de plante.

Serpens que manja maurela 

Tot mantenen renovela.

Brev. d'amor, fol. 50.

Serpent qui mange morelle tout aussitôt se renouvelle.

CAT. IT. Morella.

Maurela, morelle, morella

Lexique roman; Mat, Mast - Matrasseyar

 

Mat, Mast, s. m., du lat. malus, mât.

Home que es en peccat mortal, es aissi coma cel que se adorm sobr' el mat en la nau. V. et Vert., fol. 49.

L'homme qui est en péché mortel, est ainsi comme celui qui s'endort sur le mât dans la nef. 

D' el si fan mastz de naus. Eluc. de las propr., fol. 218. 

De lui se font mâts de navire.

CAT. Mastil. ESP. Masto (mástil). PORT. Masto, mastro. IT. Mastil. 

(chap. Mástil, mastils.)


Matar, v., lat. mactare, mater, frapper, tuer, assommer. 

Et non matabunt hominem... et matabunt culpatum... quod Christianus matet Maurum... matent cum...

Ord. d' Alboacem, roi maure de Coïmbre, an. 772.

(N. E. Aconsejo leer varios autores sobre el fuero de Alboacem.)

A trayta s' espaza; Rollan cuyda matar.

Roman de Fierabras, v. 3414.

A tiré son épée; il croit tuer Roland. 

Sel s' ausi e s mata.

Augier: Era quan. 

Celui-là s' occit et se frappe. 

Lo van matar. Roman de Blandin de Cornouailles. 

Le vont frapper. 

Ieu ai ja vist albre fuilhat,

Que s cocha, puis gel lo mata.

(chap. Yo hay vist abre fullat (florit, brostat), que se donde pressa, y después lo gel lo mate. Normalmén lo gel mate les flos, pero no los abres. Les olives maurades són lo mateix que “matades” per lo fret : 

“la serena”, y la sal; la pell de taronja, mandarina o llimó ajude a matáles.)

Hay vist moltes vegades

les flos del amelé gelades.)

Bertrand de Born: Fuilhetas ges. 

J'ai déjà vu arbre feuillé, qui se hâte, puis gelée le frappe.

Part. pas.

Jamays no s partran tro l'us sia matatz.

Roman de Fierabras, v. 1380.

Jamais ils ne se sépareront jusqu'à ce que l'un soit maté.

ANC. FR.

Jà ne serez par els ne veincuz ne matez. Roman de Rou, v. 3229.

Se Renart le voloit mater, 

Je cuit qu'il se vodroit deffendre... 

Renart, fet-il, vos me cuidiez

De vin mater, mès non ferez; 

Or verrai conment vos bevrez.

(N. E. Matar el vino : añadir agua.)

Roman du Renart, t. I, p. 74 et 120.

Et, pour garder que plus je n'y retombe, 

Je veux macter aux dieux une hécatombe. 

Ronsard, t. 1, p. 113. 

CAT. ESP. PORT. Matar. IT. Mattare. (chap. Matá: mato, mates, mate, matem o matam, matéu o matáu, maten; matat, matats, matada, matades. Maurá les olives es lo mateix. Yo mauro, maures, maure, maurem o mauram, mauréu o mauráu, mauren; maurat, maurats, maurada, maurades.) 

- Faire mat, au jeu des échecs.

Fig. Tost l' agra 'l reys joves matat,

Si 'l coms no l' agues essenhat.

Bertrand de Born: Ieu chant.

Le roi jeune l' aurait bientôt maté, si le comte ne l' eût enseigné.

ANC. FR.

De tables é d' eschez sout compaignon mater. 

Roman de Rou, v. 2514.

Se de fin cuer i regardés, 

Satan as eschiés materés. 

Roman du Renart, t. IV, p. 369.

IT. Mattare. (chap. Fé mate al ajedrez.)

2. Mat, adj., triste.

Pos de chan vos es laissat,

Recrezut vos lais e mat.

Cominal: Comtor d' Apchier.

Puisque de chant vous vous êtes désisté, je vous laisse fatigué et triste.

ANC. FR. Jà pour ce ne fust plus alevez en son cuer pour ses grans victoires, ne plus maz ne plus confus pour nule adversité.

Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 228.

Mès mult esteit maz et pensis. Marie de France, t. I, p. 96. 

L' apostoles et li senat

Moult sont dolenz e moult sont mat.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 103.

Car n' i osoie la main tendre

Tant iere maz e vergongneus.

Roman de la Rose, v. 8129. 

Elle devint mout mate, vaine et morne.  

Hist. de Gérard de Nevers, p. 129.

- Loc. fig. en terme du jeu des échecs. 

Albert, al corn del taulier,

Vos dirai mat.

T. d'Albertet et de Pierre: Peire. 

Albert, au coin de l'échiquier, je vous dirai mat.

El corn del taulier n' er matz.

Aimeri de Bellinoy: Cossiros. 

En sera mat au coin de l'échiquier. 

Qu'ieu remazes del juec vencutz e matz. 

Bernard d'Auriac: S'ieu agues. 

Que je restasse du jeu vaincu et mat. 

Allusiv. Al flac jelos cug dir Mat ses tot roc.

Blacasset: Gerra mi play. 

Au flasque jaloux je pense dire mat sans nulle tour.

Ditz mat a la gent croya.

Raimond de Castelnau: Ges sitot.

Je dis mat à la gent méchante. 

ANC. FR. Et deden l'anglez les mata 

Où mat le quiderent tenir.

2e trad. du Chastoiement, cont. 17.

Conment tu puisses rendre mat 

Li felons plains de tricherie.

Roman du Renart, t. II, p. 253.

Voyez escac.

3. Matagilos, s. m., mate-jaloux.

Al bran d' asier en clam merces, 

Et al feran matagilos.

Guillaume de Berguedan: Ara mens. 

Au glaive d'acier j'en crie merci, et au féroce mate-jaloux.

4. Materia, Madeira, Madeyra, s. f., lat. materia, matière. 

Voyez Muratori, Diss. 33.

Totz em fag d'una materia, e format ad una forma.

V. et Vert., fol. 73.

Nous sommes tous faits de même matière, et formés à même moule.

Fig. Volontiers volon auzir d'aytal materia parlar.

V. et Vert., fol. 70. 

Veulent volontiers entendre parler de telle matière.

- Matériaux pour bâtir.

Una charrada de madeyra. Tit. de 1400. Arch. du Roy., K. 772. 

(chap. Una carretada, carretillada de material.)

Une charretée de matériaux.

Si aquel que bastit de la mia madeira, so es de la mia fusta o de las mias peiras, en sa terra, o fetz per mala fe, el n'es tengutz per laironici.

Trad. du Code de Justinien, p. 37.

Si celui qui bâtit de la mienne matière, c'est-à-dire du mien bois de construction ou des miennes pierres en sa terre, le fit par mauvaise foi, il en est tenu pour vol.

CAT. ESP. PORT. IT. Materia. (chap. Materia, materies.)

5. Material, adj., lat. materialis, matériel, de matière.

Coma lo lum material esclarziss las tenebras.

V. et Vert., fol. 83. 

Comme la lumière matérielle éclaircit les ténèbres. 

Li cel material... . li cel spiritual. Doctrine des Vaudois. 

Les cieux matériels..., les cieux spirituels. 

CAT. ESP. PORT. Material. IT. Materiale. (chap. Material, materials; s. m y adj.)

6. Materiar, v., lat. materiari, charpenter, préparer.

Part. pas. La materia es pauzada per la causa materiada.

Leys d'amors, fol. 130. La matière est posée pour la chose préparée.

7. Materialmen, adv., matériellement. 

Sillabas se fan materialmen d'una o de motas letras.

(chap. Les sílabes se fan materialmen d'una o de moltes lletres.) 

Leys d'amors, fol. 7. 

Les syllabes se composent matériellement d'une ou de plusieurs lettres.

CAT. Materialment. ESP. PORT. IT. Materialmente. (chap. Materialmen.)

8. Mairam, s. m., merrain.

Vendre lo bosc a carpentiers... per far mairam.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321. 

Vendre le bois à charpentiers... pour faire merrain.

(chap. Maderam; aplec de fusta)

9. Immaterial, adj., immatériel. 

Las operacios divinas, immaterials. Eluc. de las propr., fol. 8.

Les opérations divines, immatérielles.

(chap. Les operassions (obres) divines, inmaterials.)

CAT. Immaterial. ESP. Inmaterial. PORT. Immaterial. IT. Immateriale.

(chap. Inmaterial, inmaterials.)


Matrat, s. m., grand javelot, bâton de guerre. 

Ce mot est d'origine gauloise. On lit dans Strabon, liv. IV:

(*gr)

Et dans César, de Bello gallico, lib. I, c. 26:

Inter carros rotasque, mataras ac tragulas subjiciebant, nostrosque vulnerabant. 

Lo carro vuit (buit, forro)null

Mas un paya lay venc, que porta un matrat. Roman de Fierabras, v. 268. Mais un païen vint là, qui porte un javelot. 

Tal matras, 

Que m fier detras, 

Cascus me lansa.

Leys d'amors, fol. 14. 

Tel javelot, qui me frappe derrière, chacun me lance.

- Verge, membre viril. 

Ab las bolas redondas que pendon als matratz

(chap. En les boles redones que penjen als simals, a les vergues, a les polles, a les sigales, etc.)

P. Cardinal: Un estribot.

Avec les boules rondes qui pendent aux verges.

2. Matrasseyar, v., matrasser, assommer.

Fig. Sitot mi matrasseyatz,

Ieu vos respon. 

T. d'Albert et d'Aimeri: Amicx.

Quoique vous m' assommiez, je vous réponds. 

ANC. FR. Le bruit que vous aviez... été porté par terre, saboulé et petillé aux pieds des chevaux... matrassé et charpenté de tant de coups.

Mémoires de Sully, t. I, p. 124.

viernes, 17 de mayo de 2024

Lexique roman; Masti, Mausti - Mastic, Mastec


Masti, Mausti, s. m., mâtin, gros chien.

Se fes cassar als pastors ab cas et ab mastis et ab lebriers, si com hom fac lop. V. de P. Vidal.

Se fit chasser par les bergers avec chiens et avec mâtins et avec lévriers, ainsi comme on fait loup.

(N. E. Padecía de licantropía: trastorno mental en que el enfermo se cree transformado en lobo e imita su comportamiento. Francisquito Serés no está mucho más sano mentalmente que P. Vidal en su tiempo, padece catalanismo agudo, prácticamente incurable.)

Semblon mastis que layron a totz, e mordon aquelh que podon.

(chap. Pareixen mastins que lladren a tots, y mosseguen an aquells que poden.)

V. et Vert., fol. 25.

Ressemblent à mâtins qui aboient à tous, et mordent ceux qu'ils  peuvent.

Fig. Mueyran totz cestz maustis. Roman de Fierabras, v. 356.

Meurent tous ces mâtins.

Foron porc en Guavauda,

E en Vianes foron ca,

Et en Velaic foron masti.

P. Cardinal: Tan son valen.

Furent porcs en Gévaudan, et en Viennois furent chiens, et en Vélay furent mâtins.

ANC. FR. Car un mastins de loing l' abaie,

Qui en avoit senti la trace.

Roman du Renart, t. I, p. 92.

CAT. Mastí. ESP. Mastín. PORT. Mastim. IT. Mastino. 

(chap. Mastín, mastins; per ejemple del Pirineu.)

Mastín, mastins; per ejemple del Pirineu

2. Maustina, s. f., mâtine, la femelle du mâtin.

Plus es puta que maustina.

Marcabrus: Dirai vos senes.

Est plus libertine que mâtine.

Adjectiv. Ans a voluntat maustina.

Marcabrus: L' iverns vai.

Mais a volonté de mâtine.

ESP. Mastina. (chap. Mastina, mastines: femella del gos mastín.)


Mastic, Mastec, s. m., lat. mastice, mastic, gomme, résine.

Tel de talpa, mastic, enses,

Marme blanc, can polverat es,

Ab clara d'un hueu destrempatz.

Mastec polveratz gitas sus.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Détrempez fiel de taupe, mastic, encens, marbre blanc, quand il est pulvérisé, avec glaire d'un oeuf.

Jetez dessus mastic pulvérisé.

Del frug geysh oli, e de la scorsa, rozina, dita mastix.

(chap. Del fruit ix oli, y de la escorsa, ressina, dita mastix; pega grega, brea.)

Eluc. de las propr., fol. 211.

Du fruit il sort huile, et de l'écorce, résine, dite mastic.

CAT. Masteg. ANC. ESP. Masticis (N. E. almaçiga, almaste, almastec, almastica, mastech, mastec, masticum, almaciga, masticis, mastique, mastuch, mastice, almastic, al-máciga, mastix, masticis. La mastika es también un licor anisado típico en Bulgaria, quizás el nombre venga por lo pegajoso que es ese tipo de licores como el Ouzo, anís, aguardiente anisado, etc.) 

mastika peshtera

PORT. Mastique. IT. Mastico. (chap. pega grega, brea; mon pare fée aná per a empeltá esta pega grega, crec que se fée en la sera de una bresca de les abelles.)

Beceite lanza olivos mandarinos al mercado