XLVIII. Litterae Clementis V. ad Jacobum II, Aragoniae Regem super captione Templariorum,

XLVIII.

Litterae Clementis V. ad Jacobum II, Aragoniae Regem super captione Templariorum, eorumque exanime in ipsius ditione instituenda, an. M.CCC.VII. (1307) (Vid. pág. 195).

Ex arch. reg. Barcin.

Clemens Episcopus servus servorum Dei. Carissimo in Christo filio Jacobo, Regi Aragon. illustri salutem et Apostolicam benedictionem. Pastoralis preminentiae solio disponente illo qui cuncta disponit licet immeriti praesidentes, hoc praecipue ferventer appetimus, hoc votis ardentibus affectamus, ut excusso a Nobis negligentiae sompno circa gregis Dominici custodiam submovendo noxia et agendo profutura animas Deo lucrifacere, sua Nobis cohoperante gratia, valeamus. Sane dudum circa promotionis nostrae principium ad apicem Apostolicae dignitatis ad nostrum quadam levi suggestione pervenit auditum quod olim de flatu Sathanae in Templariorum ordine sparso pestiferi generis semine subcrevit ex illo messis odibilis fructus pestiferos ex sui natura producens, videlicet quod Templarii sub religionis pallio militantes exterius in apostasiae perfidia intus vixerunt hactenus in detestabili heretica pravitate. Coeterum nunc attendentes quod ordo ipsorum longis retro temporibus multae refulsit nobilitatis gratia et decoris, ac magna fidelium devotio diu viguit apud eos, quodque tunc nullam audiveramus super praemissis suspitionem vel infamiam contra ipsos, et nichilominus quod a suae religionis exordio portaverunt publice signum crucis, corpora exponentes et bona contra inimicos fidei pro acquisitione, retentione ac defensione Terrae Sanctae, Domini et Salvatoris nostri Jesu Christi praetioso Sanguine consecratae, suggestioni praedictae noluimus aures credulas exhibere. Verum postea auribus carissimi in Christo filii nostri Ph. Regis Franciae illustris insonuit quod singuli fratres dicti ordinis in sui professione cum ordinem ipsum ingrediuntur, expressis verbis abnegant Dominum Jesum Christum, necnon idolum adorant in suis capitulis, et alia nefanda comittunt, quae ob ruborem exprimendi sublicemus ad praesens. Propter quod idem Rex ad requisitionem Inquisitoris haereticae pravitatis in regno suo generaliter a Sede Apostolica deputati de Praelatorum, Baronum ac aliorum sapientum deliberatione sollempni Magistrum maiorem et alias singulares personas dicti ordinis, quae tunc erant in regno suo una die cum magna excogitata diligentia capi fecit, Ecclesiae judicio praesentandas, et eorum bona mobilia et immobilia salvae custodiae assignari pro Terra Sancta, si dictus ordo dampnetur: alioquin pro ipso ordine fideliter conservanda. Deinde praefatus Magister dicti ordinis spontanee confessus est palam praesentibus maioribus personis ecclesiasticis Parisius magistris in theologia et aliis corruptionem erroris abnegationis Christi in fratrum professionibus contra primam institutionem ordinis praefati instigante Sathana introductam. Quamplurimi etiam fratres dicti ordinis ex diversis partibus dicti regni Franciae dicta scelera sunt confessi, veram et non simulatam agentes poenitentiam de commissis, prout haec dictus Rex Nobis per suas litteras intimavit, et ad Nos etiam pervenerunt fama publica defferente. Nos quoque fratrem unum militem dicti ordinis magnae generositatis et auctoritatis virum super pravitate jam dicta personaliter examinavimus, qui dictum facinus abnegationis Jesu Christi in ingressu dicti ordinis a se comissum sponte confessus fuit plenarie coram Nobis, et adjecit se vidisse quod quidam nobilis in presentia ducentorum fratrum vel plurium dicti ordinis, inter quos erant centum milites vel circa, ultra mare videlicet in regno Cipri per praefatum Magistrum dicti ordinis in Capitulo suo in fratrem Templi receptus fuit, et ibi in dictorum Magistri et fratrum praesentia idem nobilis ad mandatum ipsus Magistri dictum facinus in sua receptione comisit. Ex quibus si in agro plantationis dicti ordinis, qui ager putabatur esse virtutum et grandis sublimitatis speculo praelucebat diabolica quod absit, sint semina seminata, gravi nostra viscera comotione turbantur. Sed si praemissa veritate nitantur ea comperta, cessabit turbatio et secundum Deum jocunditas orietur. Unde ad investigandum veritatem huiusmodi sine mora proponimus intendere, et quantum Deus dederit efficaciter vigilare. Ea propter quia sicut insinuatione multorum accepimus super praetactis criminibus contra Templarios ipsos fama, seu verius infamia quasi continue suscipit incrementum, et ob hoc urget Nos conscientia, ut in hiis officii nostri debitum exequamur, magnitudinem regiam requirimus, rogamus et hortamur attente, quatinus quam citius post receptionem praesentium comode poteris, praedictis omnibus intenta meditatione pensatis, sic prudenter, sic caute, sic secrete de sapientum secretariorum tuorum consilio studeas ordinare, quod omnes et singulos Templarios regni et dominii tuorum et alios qui reperientur in eis, et eorum bona mobilia et immobilia per bonas personas omni maxime quoad bona ipsa suspitione carentes, meliori modo quo fieri poterit capi facias uno die: personas eorum faciens donec tuae magnificentiae scribamus aliud nostro et Sedis Apostolicae nomine in locis tutis sub fida custodia detineri: bona vero ipsorum mobilia et immobilia aliquibus bonis personis de quibus non sit verissimile quod in hiis vel similibus velint fraudem aliquam adhibere, facias comendari, nostro nomine fideliter conservanda, quousque per Nos aliud fuerit ordinatum. Quae quidem personae de dictis bonis omnibus et singulis teneantur in presentia fratrum quarumlibet domorum dicti ordinis et aliarum plurium bonarum personarum, et maxime dictis domibus vicinarum inventaria facere, et cum opus fuerit plenam de ipsis reddere rationem, quarum personarum depositariarum propter honorem tuum ut melius negotium sine bonorum direptionis et dissipationis suspitione procedat, nullae sint de tuis officialibus servientibus vel aliis servitoribus quibuscumque: provisurus quod terrae ac vineae Templariorum ipsorum eorum expensis more solito excolantur. Ut bona ipsa dictis Templariis, si reperiantur innocentes, alioquin pro Terra Sancta integre conserventur, taliter te super hiis habiturus quod exinde praeter humanae laudis praeconium apud Deum cujus in hac parte negotium agitur, gratiae tibi proveniat incrementum, et nichilominus ex hoc nostram et Apostolicae Sedis gratiam plenius merearis. Quicquid autem super praemissis fieri jusseris et quicquid fuerit executioni mandatum, Nobis quam celerius fieri possit, tuis litteris intimare procures. Datum Pictavis X. kalendas decembris, pontificatus nostri anno tertio.

Capitol CVIII. Com lo senyor entra en lo desert per seruar aqui estret dejuni e volgue esser temptat per lo demoni:

Capitol CVIII. Com lo senyor entra en lo desert per seruar aqui estret dejuni e volgue esser temptat per lo demoni: e vençe aquell gloriosament.

Lo senyor continuant son cami entra en vn desert molt aspre e molt apertat per fer penitencia e seruar estret dejuni: car passa quaranta dies e quaranta nits sens negun menjar: ne hauia altre lit sino la terra: ne cubert sino lo cel: La companyia sua eren les besties del desert: les quals tant quant bastaua sa bestial natura se acostauen a ell regoneixent li senyoria. E aço mirant lo senyor fon trauessat de dolor pensant que mes coneixença mostrauen hauer dell les besties que los homens per qui tant hauia fet. e axi dolorat lanças en terra sa clemencia: cridant grans crits al seu pare dient. O magestat infinida los peccadors me fugen e yols cerque: ells me obliden e yols ame: yom offir a morir per ells: e ells per mi no volen sofferir nenguna pena. O pare meu yous offir tots los meus treballs per ells: hajau los merce senyor: que per aço so açi per satisfer a vos per ells: ab dejuni e aspredat vull turmentar lo meu cors per mostrar los la via de penitencia e animar los en aquella. ¶ Sicut aquila prouocans ad volandum pullos suos et super eos volitans. Car ab forsa de amor los vull traure del niu dels peccats e del repos d´ociositat e quem segueixquen: car nunqua cessare fins ab vos pare meu los haja reconciliat: hajau los merce per amor mia: puix de la sua liurea maueu vestit. E en aquest treballos exercici de oracio passaua lo senyor fill de deu la major part del dia e de la nit: agenollantse e prostrantse e turmentantse en diuerses maneres per placar lo seu pare. E los sancts angels vehent sa senyoria axi fatigada e cansada agenollats dauant sa magestat lo supplicauen donas algun (algn n) repos a la sua delicada persona. E sa excellencia los responia: O angels nous marauelleu del meu treball: car tanta es la amor que tinch a natura humana: que lo treballar per ella es a mi repos: ni estime res difficil que per los homens haja de fer: sols me dona pena la tarda que fan de venir a mi: car per cercarlos e vnirme ab ells so deuallat en terra. e perço ha dit Ezechiel parlant en persona mia. ¶ Quod perierat requiram: et quod abiectum fuerat reducam. Volent dir yo so aquell qui so vengut en lo mon present per cercar lo home qui per sa culpa era perdut: e per redreçarlo qui ab tant vituperi era lançat en la captiuitat diabolica. E continuant lo senyor lo seu excellent dejuni turmentaua la sua anima ab infinides dolors: satisfent continuament per les nostres culpes: macerant la sua persona ab continues oracions e genuflections. E hauent acabat lo senyor lo seu alt e marauellos dejuni volgue esser tentat per donar modo als homens de vençre les sues tentacions: e sentint en si fam: mostrala foranament: e gran lassament de cors e alteracio de cara: perque lo diable vehent aço prengues gosar de temptarlo: Car lo misteri de la incarnacio del fill de deu fon axi amagat al diable: que en tota la vida sua no pogue hauer certa speriencia si era deu e hom ensemps. car ab tot ell vehes en ell algunes obres tan altes que passauen natura de home: veyan altres tan baixes que li feyen creure esser pur home: e axi staua tostemps dubtant no podent se fermar en les opinions sues. e vehent lo axi dejunar quaranta dies sens menjar deguna vianda: conegue que en aço passaua los limits de humana natura: e no gosa acostarse a ell: mas com lo veu famejar e axi star lassat cregue que era home: e que facilment lo poria derrocar. E ab aquesta crehença prengue animo de donar li vna estreta batalla per assajar les sues forses a quant bastarien. ¶ E prenint forma de vn deuot hermita deuallant d´vna muntanya qui staua prop de aquell loch e venint poch a poch sostenintse sobre vn basto per mostrar la gran flaquea de la cansada edat sua: perque la reuerencia de la antiquitat sua donas major auctoritat a les paraules sues: e axi acostas al senyor e saludantlo dixli. Que es aço germa en gran congoixa e necessitat me par que stigau: crech so vengut a bona hora sino vos perieu de pura fam: segons mostra la vostra alteracio de cara. dies ha que yous mire de alt de aquella muntanya hon es la habitacio mia: em paria lo vostre dejuni esser tan singular que passaua forsa de home: ab tot me recorde hauer lest que moyses dejuna quaranta dies confortat per los grans parlaments e visions diuinals. ¶ E Elies aximateix dejuna altres quaranta dies apres de aquella angelical refectio que li fon portada: E crech yo que vos en vostre virtuos dejuni de aquestes consolacions diuinals haueu hagut gran abundancia: puix deu mostra esser vos pare conega yo que li sou fill. ¶ Et si filius dei es: dic vt lapides isti panes fiant. Co es que si fill de deu sou digau que aquestes pedres sien fetes pa. Car tota cosa deueu fer per donar recapte a vostra necessitat: car yo passe vna grandissima pena de veureus en tal extrem. ¶ E lo senyor fill de deu mirantlos dixli. O pater com me feu star admirat: vos portau habit de sanctedat: e lo parlar no acorda ab labit: car mostrau vos tant solicit de la salut del cors e de la anima no haueu recort. hi no sabeu que es scrit. Non in solo pane viuit homo: s3 in omni verbo quod procedit de ore dei: E hoyda aquesta resposta per lo demoni creixque en molta ira: vehent que no la hauia auenguda. E volent passar auant: cobri sa malicia ab vna falsa e hypocrital rialla: e dix al nostre redemptor. Sabeu quant me plau la fermetat vostra: dich vos que sou molt dispost a preycar a les gents: car nous derrocara negu de vostre virtuos proposit: feu me gracia exiu desta solitud e seguiume que yous portare en loch que aprofitareu a molts: car no naix lome sols per a si mateix: ans per aiudar als altres E lo senyor per fer lo ben follejar dix li: que era content de anar alla hon portar lo volia. E lo foll de diable molt alegre. crehent que puix lo volia seguir que portaria a fi sa desijada malicia. E tan prestament com pogue anant per layre portal en la sancta ciutat de Hierusalem e posal sobre lo pinacle del temple hon se acostumaua preycar la ley al poble: e aqui dixli. Tot aquest poble sta admirat de hauer vos vist anar per layre: si volieu afigir miracle a miracle yous consellaria per auctorizar vostra preycacio. ¶ Si filius (filins) dei es mitte te deorsum: scriptum est enim: quia angelis suis mandauit de te: et in manibus tollent te ne forte offendas ad lapidem pedem tuum. ¶ Car sius lançau de aquesta gran altitud los angels per vostra gran sanctedat vos guardaran que sols no podeu pendre vna ençopegada en lo vostre peu: car manament tenen de deu queus guarden de tot perill: e de aqui auant poreu preycar lo que volreu que tot lo mon vos seguira. ¶ E lo senyor vehent la çeguedat del diable ques pensaua que tot hom los hauia vist venir per layre: e sa clemencia hauia prouehit que nengu nou hauia vist: leixal seguir sa follia: e nos volgue enfellonir ans li respongue ab molta benignitat: dient. Magister a mi par vos siau vn valent home de sciencia: e no sabeu que los miracles fora temps no edifiquen molt: e la necessitat no es tal que requira miracle: car si deuallar vull jay ha bona scala: e lo lançar me per açi seria mes bajania que sanctedat.: car ja crech hajau lest lo que es scrit. ¶ Non tentabis dominum deum tuum. E lo diable que veu que dos nauia errades no les tingue totes ab tot que la sobirana malicia e enueja sua li daua esforç de continuar: e segons costuma dels hypocrits que tota cosa comporten per passar ab la sua feu lo desfreçat: e respos al senyor: dient. En ma fe nom acort hauer praticat home tan discret com vos digne sou de tota honor. Voleu queus diga poca fahena seria aquesta per a vos queus metesseu a preycar a aquest poble: leixem los star: veniu ab mi: que yo dellibere comunicar vos grans secrets: e pendre consell de vos en totes les fahenes mies: car tant so enamorat del vostre parlar que per aquell he conegut lo prudentissim saber vostre: segons diu Salamo: ¶ In lingua enim agnoscitur sapientia. Car en la lengua del home es coneguda la sauiesa sua. de tots mos amichs e familiars me vull obdidar (oblidar) e sols strenyer me ab vos: car mes estime posseir a vos que a tot lo restant del mon. e lo senyor vehent lo axi follejar dixli. Aturau vos pater: que massa correu: quina speriencia haueu agut de mi per a posar hi tanta amor. y no sabeu que qui prest ama: prest desama: e amor que ti (te; té; tiene) poch fonament: tot vent la derroca. No haueu hoyt dir: que de cauall ni de amich nos pot donar seguretat: sino per longa experiencia. e vos voleu lexar los amichs vells per mi qui nouament coneixeu nom par queus siau consellat ab salamo: qui diu. ¶ Non relinquas amicum anticum: nouus enim non erit similis illi. Co es no deixes lo amich antich: car lo nouell no sera peruentura (per ventura) semblant d´aquell: Car noy ha riquea al mon ne cosa de major estima que vn bo e verdader amich: E perço ab gran repos deu esser cercat e longament prouat: e perço diu lo allegat Salamo. ¶ Vinum nouum 7 amicum nouus veterascat 7 cum suauitate bibas illud. Volent dir. Que lo vi nouell e lamich de poch temps conquest: quels leixeu enuellir si voleu sentir la dolçor deguda: e dels que souint muden de amicicies: diu lo mateix salamo. ¶ Hoc vanitas magna 7 miseria est. Car noy ha homens tan vans e miserables com aquells que no saben conseruar vera amicicia: nes deu tenir negu per potent si passa fretura de vn leal amich: e axiu testifica lo sobredit Salamo: dient. ¶ Amicus fidelis protectio fortis: amico fideli nulla est comperacio (c+ó+p+acio; comparació; comparación). 7 non digna comperatio auri 7 argenti contra bonitatem fidei illius. Car lo amich fel es vna protectio ferma: e no pot esser comparat a or ni argent: neguna cosa no es egual a la bonea de la fidelitat sua. e perço magister vos no penseu que cosa tan singular e de tanta estima com es lo leal amich se guanye tan prest com vos estimau ne ab soles paraules: car ans ha mester longa experiencia d´obres. ¶ E lo diable desijos de finar sa malicia dix. Germa yo no dellibere contentar vos de paraules: ans de obres tan grans que haureu a dir que les paraules son stades escasses e poques en comparacio de les obres. e dit aço portal en vna gran muntanya e aqui dixli. Ara germana yous vull comunicar lo intrinsech meu: car ab tot quem veheu ab aquesta mala roba e habit dissimulat: yo so vn gran rich e lo gran monarcha del mon. Veu en aquella part es castella: en laltra frança: e deça Arago: e della portogal e moltes altres diuerses terres (al tems de Jesús no existíen estos regnes; u escriu per a féli la pilota a Fernando lo católic): e tot aço you posseixch en plena e pacifica senyoria: e dellibere donar ho a vos per la molta amor queus tinch estimant vos sol esser digne de tanta senyoria: e no vull altra cosa de vos sino que prostrat en terra me doneu adoracio. E lo senyor com hoy que aquell traydor diable li demanaua adoracio: mogut per lo gran zel de la honor del diuinal pare seu mostra la irada potencia sua enfellonintse contra ell: e ab vna gran furor: dixli. ¶ Vade sathana. Scriptum est enim dominum tuum adorabis 7 illi soli seruies. Volent dir. O traydor aduersari de tot be com pots demanar adoracio: e no sabs que es scrit: lo senyor deu teu adoraras: e a ell sol seruiras. E lo diable axi confus e aterrat per la diuinal potencia: partis de aqui ab tanta ira e furor que totes les muntanyes feu tremolar en lo seu partiment.