vosatros, si voléu, aneusen, a soles, chiqueta

Si a tons fills els ensenyen en classe de valencià l'arcaic pronom "vosaltres" és perque lo impartit no és la llengua que parlem els valenciaparlants.
F. Meliá; Els fills dels vells, 1926.

https://memoriavalencianista.cat/biografies/melia-bernabeu-felip

http://www.xalo.org/wp-content/uploads/2013/09/CAT%C3%80LEC-TEATRE.pdf

vosatros, si voléu, aneusen, a soles, chiqueta

Si a tons fills els ensenyen en classe de valencià l'arcaic pronom "vosaltres" és perque lo impartit no és la llengua que parlem els valenciaparlants.
F. Meliá; Els fills dels vells, 1926.

https://memoriavalencianista.cat/biografies/melia-bernabeu-felip

http://www.xalo.org/wp-content/uploads/2013/09/CAT%C3%80LEC-TEATRE.pdf

vosatros, si voléu, aneusen, a soles, chiqueta

Si a tons fills els ensenyen en classe de valencià l'arcaic pronom "vosaltres" és perque lo impartit no és la llengua que parlem els valenciaparlants.
F. Meliá; Els fills dels vells, 1926.

https://memoriavalencianista.cat/biografies/melia-bernabeu-felip

http://www.xalo.org/wp-content/uploads/2013/09/CAT%C3%80LEC-TEATRE.pdf

cort de Spanya, Barchinona, deputats, General

A la Barselona de 1558 (Barchinona) sabíen que existíe una cort de España, pero actualmén ña qui u ignore o la negue.

... Seu de Barchinona y doctor en quiscun dret, per a la cort de Spanya, tramès per los senyors diputats per negocis del dit General, segons referí en concistori a XI de desembre del dit any, y los senyors deputats me manaren a mi, Josef Cellers, que la continuàs.

cort de Spanya, Barchinona, deputats, General

A la Barselona de 1558 (Barchinona) sabíen que existíe una cort de España, pero actualmén ña qui u ignore o la negue.

... Seu de Barchinona y doctor en quiscun dret, per a la cort de Spanya, tramès per los senyors diputats per negocis del dit General, segons referí en concistori a XI de desembre del dit any, y los senyors deputats me manaren a mi, Josef Cellers, que la continuàs.

cort de Spanya, Barchinona, deputats, General

A la Barselona de 1558 (Barchinona) sabíen que existíe una cort de España, pero actualmén ña qui u ignore o la negue.

... Seu de Barchinona y doctor en quiscun dret, per a la cort de Spanya, tramès per los senyors diputats per negocis del dit General, segons referí en concistori a XI de desembre del dit any, y los senyors deputats me manaren a mi, Josef Cellers, que la continuàs.

SUMARIA CONTRA EL CONDE DE URGEL, apéndice

Núm. 20. 

SUMARIA CONTRA EL CONDE DE URGEL.

Día 3 de junio de 1413.

Hallándose a la sazón don Fernando en Barcelona, y habiendo llegado a su noticia, por relación de personas fidedignas, que algunas partidas de estranjeros armados se hallaban reunidos en los confines de sus reinos amenazando una invasión; previo un maduro consejo, mandó se recibiera una información para comprobar la veracidad de aquellos rumores y averiguar quienes eran los instigadores y motores de aquel atentado y el objeto que se proponían, especialmente cuando la fama pública acusaba al conde de Urgel de que habilitaba, fortificaba y abastecía de gentes, armas y vituallas sus villas, castillos y fortalezas, para admitir y recibir en ellos a dichos estranjeros y prepararse a la ofensiva y defensiva. Y como el rey tuviese en su poder algunas cartas relativas a aquel hecho dirigidas de distintos puntos no solo a su persona si que tambiéna diferentes sugetos, mandó se insertaran en la presente información en la parte que con esta guardaban relación, y su tenor es el siguiente:

Domino suo Peregrino de Jassa in utroque jure profundissimo bacallario. - Carissime domine: cum pastore vestre cabanye recepi litteras vestras super eo quod me rogatis si qua sentio in his partibus tractari contra dominum vestrum regem aut vestram civitatem Cesarauguste quod vos avisarem super quo etiam me rogavit aftectuose dominus infermarius frater vester dum eram Tolose preteritis diebus in quadragessima quod si qua in predictis sentiebam vobis notificarem. Eapropter noveritis quod dominus avunculus meus quem vos cognoscitis venit eri de Ax ubi dimissit dompnum Anthonium de Lunaet recepit vadia ab eo pro decem hominibus armorum ad tres menses pro intrando in vostro regno et antequam iret ad visitandum me et alios parentes hic: a quo habui quod de certo est tractata morsproditionalis vestri regis et ejus filii et aliorum plurium in ipsis partibus et quod executabitur in brevi nam bene cognoscunt quod ipso rege vivente in vanum laborarent. Interrogavi eum de executoribus de tempore et de modo quo predicta debent fieri: dixit quod nichil amplius scit in specie sed quod predicta sunt certa: quare consulo vobis quod sitis avisatus nam sine dubio magna scandala erunt inter vos si predicta fiunt. Ego dixi vestro pastori quod si videt quod vestrum ganatum non potest esse sine periculo quod ducat eum hic nam hic erit securum. Rogo quod me avisetis de vestri et vestrorum omnium fratrum salute. De copiando vobis Lucam de Penna super tribus libris Codicis ego non habeo hic scriptorem sed mitam librum Tolose domino infirmario et ipse faciet ibi copiari. Si archiepiscopus vester cujus anima credo esse in inferno non amovisset michi capellanias quas habebam in sede Cesarauguste melius visitarem vos sed postquam nichil habeo nolo ire ad despendendum de proprio. Valete. Scripta in Casteg XVI madii. - Totus vester Bertrandus de Domo nova. - Al mas catholico et mas verdadero et sforçado nuestro senyor el muyt alto et muyt poderoso don Ferrando por la gracia de Dios rey Daragon. - E senyor diz que don Anthon entienden que con estos dineros fara mil combatientes de los ingleses o mil et quinientos et que haura de Gascunya fasta sietecientos combatientes et que dizen que ellos tanto que sian en ste regno tienen grandes tractos con algunos cavalleros et con algunos lugares e que ante que la vuestra merce se percibria ellos se reforçaran por manera que vos no los porez echar del regno. E senyor dizen que tantost que entren en el regno que luego entienden de tomar voz de llamar rey a don Jayme: e ellos parece que han a entrar por el puerto de Sola que es entre Bearnet Navarra e entienden que ellos seran en sta tierra por todo este mes de mayo al mayor tardar: por lo qual senyor cumpla a la vuestra merce de enviar algun socorro en esta tierra apriessa:e siquiere senyor si hi enviassedes quinientos hombres darmas de aquellos que stan en Barchinona a esta ciudat de Huesca car ellos senyor dizen alla que llegando a esta ciudat sera suya. E senyor ante que estas cosas vayan mas adelante vuestra merce deve comprender todos los cavalleros del regno a vuestro gage et enviar por castellanos: e diz que ellos alla dizen que vuestra persona et vuestros fechos no pueden seyer seguros si en poder de castellanos no et que aquellos tienen ellos en gran recelo et por exo prendieron a mi scudero porque non vos avisasse que no enviassedes por ellos.

- Vuestro homil servidor Sancio de Nava. - Al molt excellent e poderos alt princep et senyor lo senyor rey. - Molt excellent et poderos alt princep et senyor: a vostra excellencia humilment notifich que vuy en hora de vespres e poch apres he sabut certament que de Balaguer son exits gent de cavall et de peu et ab dos standarts blanchs ab creu vermella son passats a Bellvis et la via Darbecha o de Juneda: no se si passaran a Montblanch car lo cami es aquell o si barrejaran res. Aren diuse per alguns quels han be scusats que son CC de cavall o pochs mes et CCC de peu. De lur exidade Balaguer yo no he pogut res saber car hir digmengeme menaçaren una spia que trametia a Balaguer et no gosa passar de Menargues anlla car aqui li foren fetes les menaçes ne de Balaguer ne lexarenexir degu stranger axi que fins ells son stats exitsno sen ha res sabut. De ço que fet hauran com yo ho sapiayon certificare vostra senyoria. Scripta ab cuyta a XXVIIII de maig. - Senyor donant la present al correu he sabut que un gentil hom de Comenge arriba ira Balaguer ab XXV de cavall et que lo comte ha pagat etquitat tot hom et que deu cavalcar prestament et anar vers les parts Dosca o alla on la gent darmes deu entrar. - Senyor vostre humil servidor et sotsmes qui besant vostres peus e mans se comane en vostra gracia et merce Riembau de Corbera. - A mi senyor el rey. - Item senyor assi como havia scripto aquesta letra et stava por cerrarla et enviarvosla por correu es venidoun hombre de Huesca con ardit cierto de persona que habuena intencion a vuestro servicio el qual fa saber como el lunes mas cerca passado el hermano de mossenyer Fluviacon XL de cavallo et XV ballesteros paso a una legua de Montaragon et que fizo la via de los puertos. Recelanse que meta alguna companya por fornir etstablir Loarre Montaragon et si algunas fuerzas poran mas haver et que en Huesca ha gran division entre ellos quey ha mester execucion de justicia la qual el capitan no gosa fazer. Dios ha visto et las gentes la vuestra grant piedad que les havedes liavido et no lo han querido conoscer. Es necessario por salut vuestra et de todo el pueblo que contra los traydores que se son desconocidos por vos senyor hi sia fecha tal exequcion de justicia que siadestemido como verdadero rey. - De la vuestra real majestat qui besando piedes et manos me comando en vuestra merce vuestro scribano de racion. - Al muyt alto excellent princepet senyor mi senyor el rey. - Item senyor tanto quanto yo he podido me so certificado si en ciudat ha res de sospita de periglo que se .... en reset tal cosa noy ha al present que notoria sia de grandes hombres excepto de los que son presos que si han mostrado tractos por sospeyta de hombres que se diz que eran del conte Durgell que vinian de nueyt et que stavan amagados algunos dias en sus casas. Contra aquestos me han dito que si fazen processoset yo los entiendo a fer cuytar et contra un otro que se dize que se le prova bastantmentque dixo: Rey don Ferrando el no es reyverdadero ante feyto por dineros quel verdadero reydon Jayme es: et dixo tales paraulas: Yo me matare con todo hombre que lo quiera sostener. Aqueste es preso et venido don Pedro Durrea yo entiendo fer mi poder que por justicia sia sentenciado a tal muert que sia terror a otros. - Item senyor assimismohe informado que la muller de mossenyer Leonfilla de don Anthon que segretament soldadavaballesteros et a dies unos a dies otros secretament los enviaba ad aquesta ciudatinformados que stuviessen prestos que cada que huviessen la voz fuessen en ayuda de los que cridarianla voz de don Jayme rey Daragon et por razon de la presion de los que han preso de temor muytos endeson foydos de la ciudat. Aquesta voz senyoryo non puedo saber que pueda seyer otra ni que haviessevalor sino traycion de grandes hombres sobre tractoscontra la vuestra majestat: porque yo senyor amando la salut de la vuestra persona que aquella conservada yo etmuytos otros havemos salud et lo que Dios no mande del contrario seriamos en total destruccion et perdicion significo a la vuestra reyal majestat que li placiaben guardar con qui tracta et de quise deve guardar et puesto que lo dissimuledesque assi bien vos guardedes como si sabiessedesque el tracto realment se fiziesse contra vuestra persona: car aquesta malautia procede de tal accident que savieza es presumir el contrario etprovedir de remedios saludables. E senyorconsiderados los males que por no provedir prestamentde remedios en la recuperacion de aquestos castielloset punicion de los malos et traydores a la vuestra corona que en aquellos se son stablidosse pueden subseguir: pareceme senyor de presentpersonalment venir ad aquesta ciudat etfer venir con vos senyor buena gentfiable et que todos los de casa assi de mulas como de cavallo viengan con vos armados et vuestra persona bien acompanyada et bien guardada etc. Scriptaen Çaragoça a XX dias de mayo. - De la vuestra real majestatqui besando vuestros piedes et manos me comando en vuestra gracia et merce vuestro scrivano de racion.
- Al muyt alto excellent princepet poderoso senyor nuestro senyor el rey.
- Muyt alto princep et poderoso senyor:Sepa la vuestra gran alteza que hoy lunes manyana yo soentrado en la ciudad de Çaragoça por complir lo que vos senyor me havedes mandado et fechacomunicacion con aquellos de aquesta ciudat quise senyor que son stados et son vuestros leales servidores et vassallos de todos los sentimientos que havemos.Vos suplico senyor et vos demandoen dono que vos senyor tengades la ymaginacionen la guarda de vuestra persona et del senyorprimogenito et per res no lo prengades en menosprecio car yo conozco las obras et imaginaciones de don Anthon millor que hombre desti regnoet se stando alguna vegada amistados de que cosas me teniro las quales si yo essequerido dar orella se de cierto que se haurianexequtado: ehavet en memoria senyor muytos principeset senyores haver preso muert a traycion. Daqui adelant senyor ya creo sepiaz como no ha ningun sitio sobre los castiellos de Montaragon ni Loarre et aquellos castiellosse fornecen continuament de gentes et de provisiones: et si quexadament poderoso senyornoy socorrez agora de aquesta poca collida que yes en sta terra se providiran muyto mas: de lo qual se ha muytspantada toda sta tierra car senyor de un cabo han carestia et de otro sienten los robos etmales que les vienen et vendran destos castiellosdo dizen ya que dos castiellos de lordason et seran aquestos. Porque poderoso senyorpor reforçar vuestros vassallos et opprimiraquellas malas gentes es necessaria vuestra cuytada venida etc^a. Scripta en Çaragoça a XXII de mayo. - Vuestro humil vassallo et servidor quise comanda en vuestra gracia et merce Pedro Durrea.
- Al molt alt et molt poderos senyor lo rey Darago. - Pero molt alt senyor sta en veritat etaço es cert que dissapte pus prop passat per lomati passa monssenyer Fluvia per lo pont de Piyana partin de Balaguer ab XXII de cavall et VIII ballesters et un trompetaet ab tres azembles et passaren senyor.... prop per una aldeya de aquesta vilaque ha nom lo Campell et demanaren que de qui eren etdigueren que del rey et ells traguerensen scarnquant digueren que del rey eren etprengueren un molto de un vassall vostroet feren la via de la terra de don Pedroet anarensen al Grado qui es del comte Durgell et de alli partiren lo digmengeapres dinar. Es fama aci que portaven XX milliaflorins a don Anthon de Luna per la gent darmes. De ço que daciavant sabrem de cert vostra gran senyoria ne sera encontinent consultada: et manme etc^a. Scripta en la vostra vila de Tamarit de Litera dimarts a XXIII de maig lany MCCCCXIII. - Senyor. Lo vostre homilvassall qui molt se recomane en vostra gracia etmerce Pascual Ledos.
- Al molt honorable etcircunspecto varon lo senyor governador Daragon. - Governador senyor: yo he vist una letra que vos enviavats al justicia de Exea per la qual li fets saber que prestament
ell trameta a mi aci a Jacca per saber arditde lo que yo se de don Anthon et de sagent: perque vos faz saber que yo tinch certes spies o barruntes al dit don Anthon pero sabetque per força yo he a confiar aquestes spies o barruntes de homens bearnesos perque daltrosnon trop quey gosen anar e hegran dubte que no sia enganat en les dites barrunteset spies. Aço per tant com a mon semblantyo veig fort favorables los bearnesosa la manera de don Anthon: hoc encara hedupte que quant yo haja gran necessitatlo saber nom prenguen les barruntes per çocom passen per gents sospitoses contra nos et en açono puch metre altre remey negu carnoy ha pas nengu
per honpuga saber sino per aquestes. Lo arditque yo he de don Anthon en lo present cas es que encara es a Bordeu e segons so informat tracte et cerque per tot son poder com haja la mes gent que puga per entrar deça: et es fama publica segons me fan saber que ha argent etgrans joyes del comte Durgell per pagar la gent que deu venir per ell. Per saber quanta ni quinya encara ara yonon son ben certificat: todora que mes ne sapia yous ho fare saber a Exea et alli lexatmanat qui pague los correus perque a present yoyhe a bestraure que negun noy vol bestraure etc^a. Scrita en Jaccaa XXIII de maig. - A vostre comandament Anthon de Bardaxin.
- Al molt alt et molt poderos senyor lo senyor rey. - Molt alt et molt excellent princep et victorios senyor. - Per certificar vostra molt alta senyoria de les novitats de aquesta terra havem trames alguns homens en lo comtat Durgell per veure etscoltar: et trobam que a present la major novitat es que lo comte es vengut de Castello de Farfanya a Balaguer ab CC rocins bons ab comunals etha trames en Johan Mecha per son comdatper fortificar ses forces et fer recollir losviures etc^a. Scrita en Cervera a XXIII de maig any MCCCCXIII. - Senyor los vostres humils vassalls et sotsmesos qui prostratsen terra ab besament de peus et de mans se comanenen vostra gracia et merce lo veguer batle et pahers de la vostra vila de Cervera.
- Al molt alt molt excellent princep et poderos nostre senyor lo senyor rey Darago. - Item senyor ja sia moltes noves se comtenempero no som certs de aquelles sino que es ver que mossenyer Fluvia de casa del comte de Urgellpassa dissapte pus prop passat ab XXII de cavallet VIII de peu per una aldea de aquesta vila clamadalo Campell e diuse que anaren al Gradoqui es del dit comte et que portava certa quantitat a don Anthon de Luna per haver gent darmes. Axi mateix senyor alguns bandejats o gitats de pau et de treua en numero de III o de IIIIson venguts de nit en lo terme de Albelda terme de aquesta vila et hansen portat algunes vegades bestiar una jornada IIII caps et altra vegada altres IIII caps et recullense en lo comdat. Perque senyor vos supplicam per vostra merce hi vullats provehir. Nostre Senyor etc^a. Scrita (Serita el el original) en la vila de Tamarit de Litera a XXIIII dias de maig del any MCCCCXIII. - Los vostres homils
vassalls qui besanvostres peus e mans se comanan en vostra gracia et merce los jurats et promens de la dita vila vostra de Tamarit.
- Al molt alt excellent et poderos princep et senyor lo senyor rey. - E de fet senyor he sabut per persona digna de fe que qualsque IIII o V dies ha que lo comteha tramesos diners a don Anthon de Luna qui son en nombre segons dien alguns VI millia florinsaltros dien XV millia: daço no pot homhaver certenitat. Altres dien que solament losporten al castell de Loharre pera don Anthon etper ferne compliment de paga a la gent darmes quideuen entrar. Los portadors senyor dels dits diners son statssegons se diu en Johan de Linyan et Johande Flovia ab qualsque dotze de cavall etab alguns homens a peu: diuse que faran locami Destadella et daqui a Grado pero senyor la hora que yo ho sabi ells eren japassats mas decontinent que ho hagui sabut jouscrivi en avise a mossenyer Arnau Derill et a mossenyer Anthoni de Bardaxi ettench daltra part certs homens ab ells quey he tramesos daci perque certament sia per ells avisat de tot ço que ells sabran ni sintran. Aquesta ciutat senyor tant com yo puschconexer ha cor et voler gran versvos et vostra honor et serveyetc^a. Scrita en Leyda a XXV dies de maig. - Senyor. Vostre homil servidor et sotsmesqui besant vostres peus et mans se comana en vostra gracia et merce Riambau de Corbera. 

- Al molt excellent et poderos alt princep et senyor lo senyor rey. - Molt excellentet poderos alt princep e senyor: apres que dijous prop passat hagui scrit a vostra senyoria de les noves que sabia et de la anada que lo veguer daci havia fetaa Alguayre per fer stablir lo castell he sabut certament qui si no si hagues provehit en lotemps que fet ses la gent darmas qui es a Balaguerse fora ja mesa dins lo dit loch etcastell o monastir daquell. E mes avant senyor he sabut que apres que aquells qui son aBalaguer imaginaren que yo fos lofficialqui hi ere anat et de fet se aplegaren etisqueren de Balaguer qualsque XX de cavall et alguns de peu et meteren enbosca dijous prop passat en un loch o en lo terme del dit loch qui ha nom Alcaniz et es quasi a mig cami o pochmes de Leyda a Alguayre crehent que yovinria aquell dia et quem apresonarienalli. Seguis que una spia que yo tenia aBalaguer hac sentiment de aço abans que la gent isques et volch exir de Balaguer et nol ne lexaren exir: emperosenyor lo veguer daci qui ere anat lla segons dit es et ja altra vegada vos he fet saber fora donat en la embosca sino com lo dimecres en la nit quiell devia partir lo mati que ere dijous li fo denunciatper dos homens qui son habitadors de Leyda: et sobre aço el parti gran dia del dit loch Dalguayre et muda cami: be que aquests qui loy denunciaren no li digueren sino lo tracte et acort quis ere hautde aço et ques guardas et ell feuço que dit es. E apres que es stat vengut yohe sabut lo fet certament. Encara pus senyor he sabut que lo fill menor de don Artal Dalago es aBalaguer be ha dotze jorns etdaltra part per les spies que tench messtat dit que de les montanyes de Jacca et de Castello de Burriana et del Forcall deu venir gent de peu a Balaguer. La fama senyor qui es enBalaguer segons les spies es que gent darmes axide gascons com danglesos deu entrar de tot cert: emperosenyor segons per altres parts som imformat la dita gent deu entrar ab don Anthon de Luna et sta be que entre tots sien D combatents: e diuse que la major part son a Achs et que don Anthon lus havia dit que prenguessen viuresde ço que haguessen obs car ell ho pagarie dels gatges: et abans quelshagues pagats ell sen venie de Bordeu etpassa per Hachs sens dir res als capitans de la gent darmes: et ells sabent que ere passat sensdirlus res ne donar compliment als gatgesferenlo seguir et hanlo fet arrestar enlo loch de Fastingues: et segons he entes la moneda que segons ja he scrit a vostra senyoria es stadatramesa per lo comte Durgell al dit don Anthondeu servir en pagar la dita gent et fer desarrestardon Anthon etc^a. Scrita enLeyda a XXVIII dies de maig. - Senyor vostre homilservidor et sotsmes qui besant vostres peus etmans se comane en vostra gracia et merce Riambau de Corbera.
- Alt molt excellent et poderos alt princepet senyor lo senyor rey. - Anit prop passada scrivicuytadament a vostra senyoria com certa gent darmes del comtat Durgell havian cavalcat ab alguna gent de peu et la via que fahien: e vuydimarts he sabut certament que soparen a un lochappellat Cidamon pagant ço que despenerenab lur diner: pero abans que fossen al dit loch dos o tres de cavall lunyantse dels altres volgueren apresonar un home de Bellochqui es carrer daquesta ciutat e perque ell nols volch seguir a lur guisa etparech lus fes algun contrast ab armes quelshac toltes alancejarenlo de guisa que no triga gayre mori aquell dia mateix. La cavalcadasenyor que feta han se yo de cert que han feta per matar o apresonar an Franci Derill et aquells qui ab ell son: et ja tantost com yosabi que havien cavalcat pensant en mi mateix que per ell hi devien esser fiuli dos correus ensemps que anassen per diverses parts a denunciarliho jatsieper aquells nou haje sabut com no passassen de Belloch enla per pahor: mas segons soncertificat los homens de Belloch tantostquels hagueren vists feren un home quifeu la via de Tarraga per avisarne tot hom altre a mi aci axi que lo dit en Francises aturat a Tarraga segons se diu e la dita gent darmas del comte han stat vuytot dia entre Castellnou et Anglesola en loscamps fora cami sperantlo: no se quen sera. Oppiniodalguns es senyor que aço se sie fet esface posat que nol puxen haver per empacharlison cami a fi que no puxa esser provehital loch on vos lo trametets et que entretant la gent darmes strangera quis diu que deu venir sie entrada sens contrast et si locor los ho diu se puxen esser acostats a Hosca. Mes avant senyor he entes que del Forcall et de Castello de Burriana ha venguts molts homens al comte et sonse partits de star entre Balaguer
et Castello yon saberamoltes coses mes. Scrita en Leyda a XXX dies de maig. - Scrivint la present senyor he vist que en tots los lochs del comtat qui daci se poden veure han faronejat esta vesprada etdabans nou havien acostumat. - Senyor vostre humil servidor et sotsmes qui besant vostres peus et mans se recomana en vostra gracia et merce Riambau de Corbera.
- Al molt alt et molt excellent princep et victorios senyor monsenyor lo rey. - Molt excellent princep et senyor: Axi com per vostra senyoria me fon manat yo men anavea Hosca et com son stat a Cerverahe haut ardit que en Balaguer havia de docents rocins en sus: e yocontinuant mon cami son plegat a Tarregahon hagui decontinent un home de monfrare locomenador de Berbens ab una letra la qual tramet a vostra senyoria en sa forma: e apresmolt excellent senyor que hagui lesta la letrade mon frare me vench lo batleveguer capita et pahers et consellers daquesta vila em digueren que per sondescarrech pus yo anave per manament de vostra senyoria me notificaven que ells havien tramesdos de cavall a Vilagrassa quels fessen recollir aci en aquesta vila e com foren al dit lochde Vilagrassa hoiren repicar Anglesola eta Berbens: et els volent saber que ere anarenAnglesola et aqui veheren tota la vila rumoradaet vench un hom qui havie vist la gent del comte Durgell la qual stimave a D rocins etD de peu et son a Linehola qui es en lo cami o fort prest per la on yo he a passar: los quals sens falta per les certinitats dessus dites ells han fetaempresa sobre mi et veig que si yo pas avant no sera que no haga encontre: et sabme mal com no ve a la comunal que tot se arriscarie pero senyor suplic a vostra senyoria quem man que sera sa merce yo faça etc^a. Scritaen Tarraga a XXIX de maig. - Senyor vostre homilsotsmes que besant vostres peus et mans se recomanaen vostra gracia et merce Franci Derill.
- Al molt noble senyor et car frare en Francesch Derill. - Molt noble senyor et car frare: Sapiats que de tot cert ha exida gent de Balagueren nombre de CC homens a cavall et altrestantsde peu et son a Lineola venguts: perqueusavis que vingats salvament et com seretsaçi acordarem etc^a. Scrita ab cuytaa XXIX de maig. - Vostre en tot frare Ramon Roger Derill.
- Al molt alt et molt excellent et victorios senyor monsenyor lo rey. - Molt excellentprincep et senyor: despuys hagui scrita vostra real majestat ses seguit que es vengut a Balaguer mossenyer Bernat de Coarasa quies gasco ab Crocins et C ballesters et son Albesa aleujatset corren et roben tot lo mon qui troben: aximateix molt excellent senyor los altres quieren venguts contra mi exintme al cami son aleujats enLiniolla et speren a mi. Placieus molt alt senyor de provehiri car tota aquesta terra staromorada et dihen que si tal recapte hi dona lo senyor rey que perdut es tot. Perque senyor molt victorios per quel poble no perde lo coret que sie terror de vostres enemichs placiaa vostra senyoria dia y nit ferhi la provisio quespertany. E dien la gent del comte que si venietsab tot vostre poder que ells vos entenen combatresi pujen de II millia rocins amunt et sperenhaver socors en breu et serie mester abans ells no fossen amassats que ells rebessen: etman a mi vostra senyoria etc^a. Scrita enTarraga lo primer dia de juny. - Senyor lovostre homil sotsmes que besant vostres peus etmans se comane en vostra gracia et merce Franci Derill.

A mas de esto mandó el rey citar, jurar e interrogar algunos testigos, cuyas deposiciones recibidas por su vicecanceller el doctor en ambos derechos Bernardo de Gualbes, se insertarán más adelante.

Día 10.

El primer testigo presentado fue Guillermo Ramon de Montagut, que declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab ni ha oytdir que don Anthon de Luna sia stat parcial etvolentari al comte Durgell.
Dijo: que nousab de certa sciencia pero que ho ha oyt dir per moltes parts et a molts.
- Preguntado: Si sab o ha oyt dir quen los castells de Trasmoz etMuntarago que son stats occupats per gent de don Anthon criden et diguen publicament. Viva lo rey en Jacme Darago dientho del comte Durgell.
Dijo: quel testis ha oyt dir aci en Barchinona a molts que en locastell de Muntarago ho dehien.
- Preguntado: Si sab o ha oyt dir que don Anthon de Luna siastat en Gascunya per haver gent darmesque deuen entrar en aquests regnes hostilment. Dijo: que ho ha oyt dir publicament en aquesta ciutat et assines fama. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir quelcomte Durgell haja trames al dit don Anthonen les parts de Gascunya azembles carregades de monedavaxella robes et joyes per pagar la dita gent. Dijo: que ha oyt dir primerament a Tarrega quelcomte Durgell havia trames a mossenyer Garcia de Sesse et a Johan de Fluvia ab XV milliaflorins al dit don Anthon e aximateix ho oydir a mossenyer Dalmau de Mur al Albi. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgellenfortesca les forces que ha et aquelles fornesca de armes vitualles et altres coses necessaries. Dijo: que ho ha oyt dir aci enBarchinona et en altres lochs que lo dit comte enfortex
et fornex sesforces per lo debat entrel comte de Cardonaet el. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell faça recullir los viures per saterra. Dijo: que ho oy dir a Tarrega que lo veguerde Agramunt anava per tota la terra del dit comte etque fahia recullir los viures. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell sia justatab gent de cavall et de peu. Dijo: que ha oyt dir açique es a Balaguer ab qualsque CC de cavall. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir quel dit don Anthon stiguaen los ports per donar entrada a la gent strangera.Dijo: que ho ha oyt dir aci.

Le fue leido, lo ratificó y se le impuso silencio.

Día 14.

El segundo testigo presentado fue Domingo Deguero de la villa de Tamarite que declaró lo siguiente:

Preguntado: Si sabni ha oyt dir que apres la mort del rey en Martidon Anthon de Luna sia stat parcial ni volentarial comte Durgell que fos rey Darago. Dijo: que ell es entervengut e enterve continuament en loconsell de Tamarit on ha oyt dir diverses vegades queldit don Anthon fa son poder per entrar en aquest regneab gents stranyas per despossehir lo senyor rey del realme et per donar aquell al comte Durgell e aximateix ho ha oyt dir en diverses parts altres. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo dit don Anthon haja occupats o fet occuparper ses gents lo castell de Trasmoz et de Montarago. Dijo: que si que ho ha oyt dir publicament que los ha fets occupar per donar retretaa la gent darmes que vol metre strangera segons es dit. - Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que los quitenen los dits castells criden publicament: Viva lo rey don Jayme Darago dientho del comte Durgell. Dijo: que ho ha oyt palesament per molts lochs de Arago. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo dit comtehaja per agradables les dites occupacions et que servidors seus et familiars entren en les dites forces per donarles consell favor et ajuda. Dijo: que publicament ho ha oyt dir e par versemblant car daquestsjorns passats ses seguit que gent del comte han presos gent den Franci Derill et diners et rocins: lo qual Franci segons se dehiaanava de manament del senyor rey per socorrer et ajudar a aquells qui tenian lo siti als dits castells: e que lo boti dels dits rocins diners et altres coses preses segons se diu ses fet dins Balaguer e que ha oyt dir an Luis Comes trompeta lo qual fon pres ab la dita gent den Franci Derill que mossenyer Fluviaet altra gent darmes del comte dehienpublicament en Balaguer que perço ells eren exits al encontre an Franci Derill per çoquel havia començat anar et passar per aquelles parts per servey del senyor rey: e que si mossenyerPere de Cervello o quis vulla altre passava per Urgell encara que fossen D rocins et ells no sino CCC que ab standart stes el lespararan la plaça en lo pla Durgell etlos combatra atesa la bona justicia et dret que ells han. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que la comtessaet la infanta et les sors del comte etlos de son consell et domestichs seus hajan per agradables les dites coses que don Anthon fa et los altres. Dijo: que publicament se diu que tot se fa de consell de la comtessa et de mossenyer Tristany et de mossenyer Johan Cortit et de mossenyer Fluvia. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo frare del dit mossenyer Fluvia ab gent del dit comte haja portat diners a don Anthon de Luna et joyells per soldadarles gents darmes que dihen que lo dit don Anthon vol metre. Dijo: que publicament ha oyt dir en Tamarit a persones qui dehien que havian vist que Johan de Fluvia era passat a migallegua de Tamarit ab XXII rocins poc mes etmenys et ques dehia que portaven moneda perasocorrer a don Anthon que era della los portsper ço que paguasen la gent per entrar en loregne: e que aço se dehia publicament. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo dit comte etaltres dessus dits feçen fortificar sa terra etfornir de vitualles armes et altres coses necessaries a guerra. Dijo: que ho ha oyt dir que fa fornir et fortificar tota sa terra en special Balaguer et Agere aço per tal que si lo senyor rey per les dites coses vinia contra ell se puxa en les dites forces tenir et defensar. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo dit comte tinga gent darmesajustades assats en gran nombre. Dijo: que ha oytdir que te CCXXV homens darmes poch menys o mes e que ha fet fer banderes reals per tal que com lo dit don Anthon de Luna sia entrat ab la dita gent que cavalquen ab bandera real com a rey eque dien que dos reys hi haura e que guerrejaran reyab rey.

Le fue leído, lo ratificó y se le impuso silencio.

El tercer testigo presentado fue Gonzalo Nuñez, escudero del rey de Castilla, que declaró lo siguiente:

Preguntado: Si sab o ha oyt dir que don Anthon de Luna haja occupats o fet occupar alguns castells en Arago. Dijo: que lodit don Anthon te occupats los castells de Muntarago et de Loharre et de Trasmoz: e aço sab car los qui sonen lo dit castell tenen la veu de don Anthon. - Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que los que son en los dits castells diguen: Viva lo rey Jayme Daragodientho del comte Durgell. Dijo: que ha oyt dir als del castell de Muntarago diverses vegades quant ixian a pelear o fer brega les dites paraules. - Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que lo dit don Anthon si anat en Gascunya o a Bordeu per donar sou a gents darmes per entrar hostilment en aquest regne per fer a lur poder rey lo comte Durgell. Dijo: que ell testis stant a Bordeu veu aqui a lodit Anthon qui soldejava gent per entrar etsforçar lo comte Durgell contra lo rey Darago e que axi ho dehien tots los de sa casa e ho saben molts altres castellans et altra gent que eran aBordeu. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell haja trames al dit don Anthon en les parts de Gascunya diners et joyells per pagar la dita gent darmes per entrar en aquest regne. Dijo: que elltestis stant a Osca oy dir quenJohan de Fluvia era passat ab XVI o XVIII de cavall etque portaven azembles ab diners et joyellset argent ab que lo dit don Anthonpagas la dita gent darmes strangera: eque havia el testis oyt dir a don Anthonstant a Bordeu que de bon grat elfaria guerra al rey Darago quil teniadesheretat de ço del seu. E que el stanta Bordeu lo dit don Anthon havia pochs diners eque apres venia joyells ques dehia que li havia trames lo comte Durgell e que vene una cadena daur per CL scuts et un collar daurper CCCC scuts et que posava venals certs joyells del dit comte dels quals primerament demanava XV millia scuts et apres devalla a X millia et apres a VI millia etque per VI millia los havia atorgats. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir quel dit comte haja o tingagent darmes amassada en grant nombre. Dijo: que ha oytdir en diverses lochs et a molts que te qualsqueCC de cavall et que robavan et apresonavantodos quantos passavan por aquellas partidas.

Le fue leído, lo ratificó y se le impuso silencio.

El cuarto testigo presentado fue Nicolás Borraz, de la villa de Cervera, que declaró lo siguiente:

Preguntado: Si sabni ha oyt dir que lo comte Durgell façarecullir los viures et fornir les suesforces. Dijo: que el portant letras del senyor rey en Arago fon pres per gent del dit comte prop de Sidamunt et que mossenyerFluvia li pres les letres e apres fonmenat a Linyeola e aqui vehe que tota la vila havien derinclida et sen eran pujadsen la força et aqui en la força et per fosseslo tingueren pres XI jorns e apressoltarenlo: e que lo dit mossenyer Fluviapartiren de alli ab tota la gent et dehianque anaven per exir al cami an Franci Derill quidevia fer lo cami de Torragrossa.

Le fue leído, lo ratificó y se le impuso silencio.

Día 21.

El quinto testigo presentado fue Juan el Ferro, correo, que declaró lo siguiente:

Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que lo comte Durgell tinga gent darmes ajustades.Dijo: que el testis ere digmenge prop passat enBalaguer on era ab letra et de manament del senyor rey per presentar la dita letra al comte Durgell la qual era sobre certa tregua entre lo comte Durgell et lo comte de Cardona: e vehealli gent de cavall en nombre de CC rocins et de peu qualsqueCCC homens e que lo dit jorn hi eranentrats qualsque LX ballesters et XV de cavall. - Preguntado: Si el testis conex nenguna de la gent darmes o ballesters del dit comte. Dijo: quey conegue un cavaller gran lo qual hanom mossenyer Fluvia et altres los noms dels quals ignora: e axi mateix hi conegueun capita de ballesters lo qual paria que fosconexent o servidor del comte de Cardona ethavia nom Lorenço. - Preguntado: Si lo dit mossenyerFluvia et altres dessus dits homensdarmes dehien res del senyor rey ni si en lurrahonamentlapellavan rey. Dijo: que alguns daquells quieran ab mossenyer Fluvia dehienque si lo senyor rey venia en lo pla Durgell apellant lo infant don FerrandoCarretero et Diaguiello que el locombatrian el desconfirian encara que vingues abtot son pendo: e que les dites paraules dehiendevant lo comte. - Preguntado: Si sab ni ha oit dir que don Anthon de Luna degues venir ab gent stranya. Dijo: ques dehia a Balaguer que lodit don Anthon devia entrar en Aragoab IIII milia combatents en ajuda del dit comte Durgell et que devia esser a Balaguer lodimecres o dijous ladonchs seguent e que entraran en ayuda del dit comte contra el reyet contra el comte de Cardona et per cremar les terres del comte de Cardona.

Le fue leído, lo ratificó y se le impuso silencio.

Día 22.

El sestotestigo presentado fue Francisco Ostello, caballero de la órden del Hospital, que declaró lo siguiente:

Preguntado: Si sab o ha oyt dir que don Anthon de Lunasia stat o sia parcial et volentarial comte Durgell. Dijo: que ha oyt dir a molts que es fort parcial al dit comte los noms dels quals dix que no li recordan. - Preguntado: Si sabni ha oyt dir que lo dit don Anthon per sostenir la dita parcialitat haja occupats o fets occuparlos castells de Trasmoz et de Montarago. Dijo: que ha oyt dir que los ha fets occuparet axi es publica fama. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell tinga gent darmes amassada a Balaguer o en sa terra ni quantes en nombre. Dijo: que el testis alguns jorns abans de cinquagessima fon a Balaguer etque el stant alla viu que de Balaguer isquerenqualsque CC homens darmes ab qualsqueC ballesters o CXX e no resmenys vehe que dins la vila a son parer romanian qualsque C rocinspoch menys o mes. - Preguntado: Si hi coneguialgu de les dites gents darmes. Dijo: que hi coneguea mossenyer Pluvia mossenyer Andreu Barrudellmossenyer Dalmau dez Palau et Pedro Dalagoe ques dehia que mossenyer Johan Cortitera de fora en lo pla de la Rapita. - Preguntado: Si con el testis era en Balaguer lo comte Durgell si parla ab ell testis. Dijo que el teslis stant a Balaguerlo comte trames per ell el interroga que fahiael rey quis diu vuy ni si donava sou ni a qui ni a quanta gent ne quin sou: e el testis li resposque lo rey era en Barchinona etque donava sou segons se dehia a mil rocins mig floriper jorn: e que lo dit comte lointerroga qui devia pendre lo dit sou: eque el testis respos que entrels altres mossenyer Berenguer Arman mossenyer Pere de Cervello mossenyer R. de Bargues et daltres: e mes lo interroga lo dit comte si lo reyhavia al cor de anar deves el: e el testis li respos que no sabia: e lladonchs lo dit comte li dix que puys la justicia li era stadalevada indegudament que ell la assajaria de haverla ab la lança en la ma epuys se vehia destronit que ell ho conquistariaab la lança en la ma o ley gitarian e la hora que el sabes que el rey ques diu vuyrey degues anar ves Balaguer que ell se acostaria a ell: que lo dit comte lointerroga si lo quis diu rey devia haver mes gent: e quel li dix ques dehiaque de Castella devia haver de V en VI milia lances: e ladonchs lo dit comte li dix que ell sabia per letres que la reyna de Castella havia mesaveda en Castella que gent darmes nonisquessen. Que el dix al dit comte: diuseque vos devets mettre gent darmes seran molts: e lo comte li dix que el sperava II miliarocins lança en ma eD archers et D lanças de gascons: eques dehia a Balaguer que mossenyer Arnaue mossenyer Bernat de Coharrasa et mossenyerEymerich de Comenge devian entrar en ajuda del comte: que el dix al dit comte: e vos senyor abtan poca gent entenets a cavalcar:

e lo dit comte li respos ablo coratge de les gents que yo he con yocavalcare yo haure mes gent que no volre etmon cavalcar sera prest que lo dit comteli dix que entre diners et vaxella quibastavan en XXV milia florins havia tramesa don Anthon per haver gent darmes. - Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que lo dit comte fes recullir viures per saterra. Dijo: que el testis stant a Balaguer se dehiaquen Taranau era anat per la terra del comte per fer recullir los viures. - Preguntado: Si lo dit comteenfortia sos lochs et viles etcastells. Dijo: que quels stablex et muralo mills que pot et quels met a puntdavantaja: e que Balaguer et Castello de Farfanya que el ha vist ha fet metre beapunt: de les altres forcesaxi ho ha oyt dir: e que ha oyt dir que lo comte devia fer garnions a Lineola a Castello de Farfanya Albesa a Menargues etAlgerre e que axis dehia publicament aBalaguer et per lo cami.

Le fue leído, lo ratificó y se le impuso silencio.

Día 25.

El rey mandó insertar en este proceso algunas cartas que de distintos puntos le habían sido dirigidas, cuyo tenor es el siguiente:

Al molt alt et molt excellent senyor lo senyor rey. - Item senyor notifich a la vostra senyoria com a deu del mes present alguns ballesters isquerendel comtat Durgell et entraren en lo marquesat et menarensen CCC caps de bestiar los quals meterenen lo dit comdat. Divendres de nit a VIIII del dit mes lo comte Durgell isque de Balaguer ab XXX de cavall pochs mes o menys e ana a Castello:e la mia spia no pogue exir de Balaguer fins quel comte fon tornat car nollexaren exir. Lo dit comte sta molt alegre et fa metre grans fames que hauramoltes gents strangeres: pero daltra part yo soncert que los demes servidors que ell ha en special aquells que son homens rahonables stan abgran pahor et li tenen a follia ço que ha començat etc.^a - Senyor humil vassall etservidor vostre qui besant peus et mans se comanaen vostra merce Riambau de Corbera. - Al molt alt et molt excellent princep et victorios senyor lo senyor rey. - Molt alt princep et senyor: Sapia vostra alta senyoria que aciha noves que mossenyer Aymerich de Comenge deu esser de jorn en jorn a Balaguer ab certa gent darmes. No he pogut saber lo nombre sino que lo seu trompetalo qual ha dos jorns que es a Balaguer diu que son trecents rocins. Vuy senyor he vistauna letra de don Felip de Castre la ha feta al batle de Miralcamp manantli que encontinentface portar en aquesta vila totes les robes sues etde mossenyer Jordi et de sa sogra que son a Miralcamp car moltitut de gent darmes strangera entra en aquest regne etc.^aScrita en Cervera a V de juny any MCCCCXIII. - Senyor lo vostre humil vassall qui a besament de vostres mans et peus prostrat en terra se recomana en vostra gracia et merce Guillem Ramon de Montoliu.
- A mon senyor molt noble mossenyer Berenguer Arnau de Cervello majordom et conseller del senyor rey en Barchinona. - Mossenyer: fetsmesaber queus certifich dels afers daquestaterra: mossenyer trobarets que en aquesta vila es lonoble en Franci Derill et son frare locomenador de Barbens et dos fills del dit Franciet mossenyer Serria et mossenyer Guillem de Castellalientre tots son en companya de XLV rocins et entraren dacidimarts pus prop passat en la vesprada: e locomte Durgell sabe que lo dilluns lo dit Franci et sa companya venie et havie alotjata Cervera et feulos empresa al dessus pensanque lo dimarts dessusdit ells sen irien a Barbenç sopar ab lo comenador et emprenguerenli al dessus companya de ben CCC rocins et be C ballesters. De fet yo sabiclarament que la dita empresa era feta et lo dit Franciho sabe: per altra part vaig pregar lo dit Francique abans que ell mogues de aquesta vila ell se volguesben certificar per tal que gran dan no sesdevengues en sa persona ni daquells de sa companya ni lo senyor rey no prengues tal scandel com staveaparellat. De fet mossenyor lo dit Franci aturaet entremesse ell de una part et yo daltra et trobam que lo dan et scandel dessusditere fort prest et de fet: lo dit Franci ab letraet ab correu prest certifica dels dits aferslo senyor rey et yo per semblant ne certifiqui mos senyors los consellers de Barchinona. E trobe mossenyer que encara lo dit Franciet sa companya es en aquesta vila: e trobaretsmossenyer que dissapte pus prop passat entenen que mossenyer Guillem de Muntanyans en companya de qualsqueXL rocins havie jagut Agualada et que devie venir lodit dissapte a lotjara Cervera et per una barrunta que yohavia tramesa yo sabi que C rocins del comte Durgell devien venir a la Fuliola et de la Fuliola tro a Tarrega no ha sino une leguade cami fort pla et a dir veritat yo pas no havia gran sospita que los dits C de cavall vinguessena la dita vila mes hagui gran pahor que no haguessen empres sobre lo dit mossenyer Guillemet de fet parlen ab lo dit en Franci Darill etacordam que fessem un correu al dit
mossenyer Guillem et femho et encara no le cobrat carjo fiu manament al dit correu que may no tornasfins que ab lo dit mossenyer Guillem se fos vist honque anas: et de fet havem sabut que lo dessusdit mossenyer Guillem ha fet lo cami de Sancta Coloma et ara no sabem hon es ni los C de cavall qui vengueren a la Fuliola en la nit quina sparça feren.Beus dich mossenyer que lo rey fara be que no sadorma: car segons se diu en aquesta terra mossenyer de Coarasa et mossenyer Naymerich de Comengeson entrats ab CCrocins et don Anthon de Luna te un pas en los portset tots jorns poden crexer: et en bona fe durmentlo dit senyor ells faran obra. Mossenyer de paraules tots jorns se inch dien el com prenen bestiars et viures aquells qui troben et venen tots jorns assiduamentet al palau lo qual tenen a lur ma etc^a. Scrita en Tarrega a V dies de juny any MCCCCXXIII. - Locapita de Tarrega.
- Al molt alt et molt excellent princep et poderos senyor lo senyor rey. - Molt alt et molt excellent princep et poderos senyor: Ara vostra molt alta excellencia ab dolor de cor significamque huy en hora de mija tercia es arribat enaquesta ciutat I scuder del noble en Franci Derilllo qual nos ha explicat que lo dit en Franciparti anit de Tarraga per venir a aquesta ciutat e per la companya del comte Durgell qui trescava per lo cami real muda son cami et feula via de Juneda e com fo prop un castell desabitatapellat Margalef al sol exit isque gran companya contra lo dit en Franci. Que sera senyor nousne podem certificar mes crehem que si hauraseguit assats mal etc.^a Scrita enLeyda a VI de juny any MCCCCXIII. - Senyor: qui abbesament de mans et de peus se recomanen en vostra gracia et merce pahers de la vostra ciutat de Leyda.
pahers de la vostra ciutat de Leyda.

- Al molt alt et molt excellent et victorios senyor mon senyor lo rey. - Molt excellent princep et victorios senyor: Anit vespre rebi una letra de vostra senyoria per mossenyer Jordi de Caramany et entesa la creença de part de vostra senyoria yo per vostre manament segons mefon dit per lo dit mossenyer Jordi yoparti de Tarrega e fahent la via de Leydaper cami que lo dit mossenyer Jordi me mostra: e com fuy a Margalef loch que noy stanegu forense enboscats los CC rocins del comte Durgell et los meus corredors descobriren et veeren la embosca e tornaren a mi. En açoisqueren de la embosca ab un standartvert et blanch et negre on ere per capita mossenyer Fluvia et daltres cavallers: et yoveent aço et veent que no eren perami ni a ma companya la brega gire com a forvat et misme en fuyta la via de Torregrossaet recollim alli: pero en lencalz hanmemort tres o quatre homens et presos tota ma gent sino fort pocha et nafrats molts. Perque senyor yo son aci en Torregrossa etsta nit me metran lo siti que ells son tornats per la ballesteria que havien jaquida a Linyola: perque senyor me socorrets per amor de Deu sino yo et aquells que scapats som sommorts que nons scaparien tots los diners del mon. E axi senyor pus per vostre servey he perdut ço que havie et los diners del sou et totes mes gents et bisties: suplichvos per vostra merce que sie socorregut de CCC rocins o de pus et nons jaquiscats senyor aquests fets axi anar sino vos perdets tota aquesta terra tant es la malvestat que arreus es etc.^aScrita ab cuyta et desplaher loVI die de juny. - Senyor: lo vostre homilsostsmes que humilment se comane en vostra gracia et merce Franci Derill.

- Al molt alt et molt excellent princepet senyor mon senyor lo senyor rey. - Molt alt et molt excellent princep et senyor: Dilluns prop passathora de sol post arribe en Tarrega ettantost doni la letra an Franci Derillet dixli la crehença axi com vostra senyoria mavie dit et manat: et lo dit
Francirespos et dix que era prest fer vostrosmanaments et que ja havia feyt ferrar etborrar per intencio de exir aquella nit pero que aquesta gent del comte Durgell tenien tantes despieset tan aprop que eren perillosos: mes que pusvos senyor ho voliets quesque len sabes sdevenirel compliria vostres manaments: e yo senyor dixlique ab Deu yol menaria per camins en la nit que irian segurs: e com vench a XI hores de nit en Franci Derill ab sa companya et yoab ell partim de Tarrega et prengui locami de Belpuig a Vilanova et de Vilanova per la plana de Miralcamp sens cami et anam exiren la colada de Belfort et de Belfort fomal sol exit a Torregrossa et de Torregrossa a Pradell et de Pradell la via de Margalef. Ecom fom prop de Margalef a una legua de Leydaen Franci Derill et tots digueren: Mossenyer Jordi tornatvosen que de huy mes en bon lochsom. E yo tornemen: e quantyo fiu a una millia de Torregrossa yo sentigran brogit et girem et viu venir de bella tira los den Franci Derill etviu venir los del comte Durgell ablestandart de mossenyer Fluvia et viu que lo partit ere mal: cuytim a la porta del castell et que obrissen e siats cert senyor que fohi ben mester que si yo noy fosstat los demes o tots foren stats presos et encara sin aconseguiren en la porta XV o XVI rocins et tots scaparen les persones sino IIII o V et mori dels lurs un gentilhom: no havem pogut saber qui es. Perque molt alt senyor placiaus de provehirhi car de huy mes ells han comentadala dança et es mester que sie castichen tal manera que tota res ne prenga eximpli etc.^aScrita a Torregrossa dimarts a VI del mes de juny ora de tercia. - Senyor vostre humil vassallquim coman en vostra gracia et merce. Jordi de Caramany.

- Al muyt noble et mi carosenyor don Pedro Durrea. - Muyt noble etmi caro senyor: Sabet que don Anthon de Lunaha agatjado gentes en las partidas de partes daquaanglesos et gascones daqui a la montançade mil et quinientos combatientes et ha de passaren Aragon con toda aquella gent et ha pagado el gatge en Bordeus XV milie florenos.Otrosi lalferiz se iva ensa Burdeuset ses tornado del camino por cuanto dizen que aquella gent han a passar por Sola etha de poner su poder quellos no passen por alli los puertos sino quellos traygan mandamiento o cartas del rey Danglaterra. Senyor por quanto a presentno vos puedo scrivir largament vossupplico que querrades creer a Bertran mi criado portador de las presentes de lo que vos dira de mi part.Si algunas cosas etc.^a Scripta aMauleon de SolaIX dias de mayo. - Vuestro servidor Guillem de Sancta Maria.
- Al molt alt et molt poderos et excellent senyor monsenyor lo rey Darago. - En aquesta frontera mon senyor no ha altres novelles que yo puga notificar a la vostra molt alta et excellent senyoria si quelcomte de Urgell ha agatjada alguna gent de gascons et de lombarts: no speren monsenyor sino quel comte Durgell los deu trametrealguna suma dargent et daço mon senyorson yo be cert per alguns capitanis queydeuen esser. Lur enteniment es senyor de passar per çodel meu o per lo vezcomdat de Castellbo. Per çodel meu mon senyor a la vostra molt alta senyoria non calhaver temença car jom tinch per bastant a contrastar lur entrada. Fama es mon senyor en tota Gascunya que si lo rey de França et Denglaterrahan nengun acort que gran multitud de gent deu entrar damnificar vostre regne: si a Deus plauramon senyor entrells haura tant de mal que no hauran cura de damnificar vostre regne. E si algunes coses etc. Scrita en lo castell de Sorta IX del mes de juny. - Lo vostre humil vassallet servidor quis comana en vostra gracia etmerce lo comte de Pallars.

- Al molt noble mossenyer et carcosi mossenyer Guerau Alamany de Cervello governador de Cathalunya. - Molt noble mossenyer: vostra letrahe rebuda en la qual me fets saber que lo senyor rey ma provehit de la capitanía daquesta vila segons apar per les provisions les quals tinch aciet ma constituhit salari lo qual es cinchcentsflorenos et que la vila los me pachet los pahers scusenho be cardien que ja hic ha hauts altres capitans etque la vila nols pagave ans lo senyor rey. Crechque los dits pahers ne scriuen al senyor reyet a vos. Sol yo sia pagat tant me val de hu com daltre. Com me fets saber que yoguart aquesta vila al mils que puxa yo hi faz ço que puch: mas dichvos que volria major la ajuda que no he. Com dieu que trameta spies et que sapia lo comteque fa fort forçat volen bistraure carsi a mon voler ere no serie jorn que yo no sabes nova jatsie que sovint lan sapiaet aço per mercaders que tenen botiga a Balaguer que son daci. Lo motiu de tots quants son en Balaguer et del comte mateix es que lo comte sera rey o morra. Ara novellament han barrejat Privat lo qual es lochdel marquesat. Yo crech be que Leyda ne certificara prestament lo senyor rey si ja nou ha. Dissapte lo comte hague letres de don Anthon lo qual li fa saber que el viniaab grossa gent darmes: aportales un hom que vinie en abit de romeu et eren les letresdins lo bordo: e aco ma dit un mercader daci que diu queu ha vist tot e ha parlat ab lo dit hom lo qual li dixque don Anthon vinia ab IIII milia rocins o pus entre homens darmes et arxers.Si sera ver o fama nou se. Com you sabre pusclar jon certificare lo senyor rey et vos etc. Scrita en Cervera a XIII de juny. - Guillem Ramon de Montoliu apparellat a vostra honor etservey.
- Al molt alt et molt excellentprincep et victorios senyor mon senyor lo rey. - Molt excellent princep et victorios senyor: A la realmajestat notifich com huy data de la present he trobat un hom que diu que es de Tarragona etvenie de Balaguer al qual fiu scorcollar ettrobili en un çarro V letres les quals en sa forma tramet a vostra senyoria et enaquelles porets veure la bondat del drap. E per ço que vostra excellencia sia informada dels fets del comte Durgell et de la entrada de don Anthon tramet aquelles aquest correu jatsia yono crega quel dit don Anthon sie entrat ab tanta gent com en les letres es contengut: mesab poca gent o ab molta yo cuyt queldeu esser entrat. Si aquexa gent darmes senyor que vostra senyoria me ha scrit quem trametriets eren acie metien aquests en afers nos porienensemps ajustar ço es lo dit comte ab la gent de don Anthon: car segons aquest correu a qui yohe trobades les letres que tramet a vostra real majestat diu quel dit comte devia cavalcar per anar al encontre al dit don Anthon et han trames a MonçoI christia et I juheu per veure si porienfurtar lo castell et que ho spiassen etque han pres lo christia et lo jueu ere fuit. Perque senyor ço que havets a fer sievostra merce ferho tost etc. Scrita enJuneda a XIII de juny. - Senyor: Lo vostre homilsotsmes qui besant vostres peus et mans se comanaen vostra gracia et merce Franci Derill.

- Molt honorable etmolt cara cosina: sapia vostra cara persona que vuy ha VIII dies o mes queus scrivi per un hom daqui de Tarragona empero la letraanava de dins una altra del lector de casa: he confiança que la hajau rebuda com per persona certa la trametia. Stich en fort gran desig de saber vostre bon stament: perqueus prech tan carament com se que sin sabieu pregar de part miafra Perico Navarro que hic vingues que yo quenhaje certinitat: et digauli a fra Perico que nol cal dubdar de res carsegurament hic pot venir. De mi vos faz saber que so ben sa gracia a nostre Senyor: alegre esser no pux mentre etc. Placia a Deu que segons mon cor desija me vulla tornar en mar de bonançaet de repos et tost: es ver quel temps se dispon en tal guisa que no pot trigar que qui bon cor se retenol puxa be smerçar en tot be: car sapiavostra saviesa que tot cert dimecres ans de cinquagessimaentra en lo regne de Arago don Anthon de Lunaab be sis milia homens a cavall en ajuda del senyor comte et de totcert abans que aquest mes de juny no passara ne haura entrades dins lo regne trestantsmes tots en ajuda de aquest senyor: e per conseguentvos dich que he gran sperança que tots mosperseguidors hauran massa a fer de si mateixs et que en despit de la lur mala voluntat et mala iniquitat fra Bernat Trullo ira on se volra que no haura pahor dells: et de aço no dubtetsde res nostre Senyor per sa merce prestantnos salut: en res queus digan de mi no donets fe si nou sabieu per letra mia. Com be pens et segons que lo portador de la present ma comptat prou pequeses si dien de mi: empero nom fa cara cor non es minva en res. Yostich ben segur per gracia de Deu ni he por que homdel mon et sia quis vulla michpuxa noure ni fer desplaher: ab aytantmolt carament me recoman a vos et placiausqueus membre de tot ço queus fiu a saber per lo lector recomenanme molt en gracia de madona etde tots los amichs. Scrita lendema de cinquagessima. - Vostre tot en nostre Senyor B. M.
- A moncar fill Ramonich Nadal de Tarragona: Fastesaber Ramonich que som be sans a la merce de Deu et ta mare et ton frare et hauria gran plaher de saber la tua sanitat: prechteme scriues. Axi mateix te certifichque te trames dues letres et una camisa etunes bragues per pescados daqui: nom se si les has haudes. Not maravells com no te scrit pus soven car per aquest tabustolque hic havem negu noy gose anar ne venir car creu que has sabut lo desbarat que aquesta gent darmes qui son aci han fet a mossenyer Franci Derill: axi mateix don Anthon de Luna que es ja a Jaqua ab V milia rocins caraxi na hagut nova lo senyor encara despusir et mossenyer Garcia de Sesse que deu entrar ben ab altres tants axi que aci saparelletan gran guerra que a nosaltres nons cal exir de aci: perquet prech que sies bo etque tingues a prop ton offici et vullesesser leal a ton maestre et comitsa tuyt et Deus darta la suagracia. Ton cunyat et yo havem partit en tal manera etc. Scrita en Balaguer a XII de juny. Ramon Nadal pare teu.

- Reverendo patri in Christo patri Berengario de Verduno. - Reverende pater. Petrus salutem in Domino. Noveritis quod facta domini nostri comitis prope eveniunt et dico vobis pro magno solatio omnium ita quod omnibus quos sitis fideles et afectantes tan secularibus quamfratribus ad dictum dominum dicatis quod de certo die mercuriiante festum Pentecostes Anthon de Luna intravit regnum cum VI milia equitum et de certo no li sta res devant quin veniant libenter ad obedientiam etc. Scitote quod antequam iste mensis in quo sumus transeat erunt in maximo numero et de hoc non dubitetis quare certe vobis scribo etc.
- Al honrado don Johan Lopez en Castell-fabib al Portiello. - Muyt caro padre senyor: Sepia la vuestra reverencia yo seyer bien sano a servicio de Dios etvuestro de la qual salut deseo saber mucho de vos. Certificvosesser fort trist en quant de present nouspuedo ir a visitar: la razon porque por ayudar a un frare exirde preson en quel tenia el papa falsamentpor amor del comte Durgell por aquella razon el papa ha fecho processo contra mi et el rey Ferrandoque lo ha confirmado et dado sentencia que en cualquierelugar que sia preso tantost sia afogado eper aço noyde osare ir a present: mas podez star en buen corazon que so en lugar que los he poco miedo car el senyor don Jayme Daragon comte Durgell me ha fecho de su casa et pienso que antes de Sant Miguel vosiremos a visitar: por do vos ruego que fagadesprovision de pan et de vino encara que sepadesvender una posession et posat lo vuestro en recaudo sino trobarvos hedes enganyadoet no lo echedes en olvido que de vuestra vida no vidiestes tan grant guerra como eganyo sera. Scrita en priessa en Balaguer a XIII de junyo. - Vuestro fillo fray Martin Lopez a vuestro servicio aparallado.
- Al molt alt et molt excellent princep et senyor lo senyor rey. - Molt alt et molt excellent princep et senyor: A la vostra molt alta senyoria ab tenor de la present notifficam que companya del comte Durgell en nombre de mil en cinchcentsen dos milia entre de cavall et de peu son venguts vuy qui es jorn de Sent Johanprop aquesta ciutat partida dells al Carme en horadalba be armats et a punt ab scutsde berrera artelleries gran copia per pendreet furtar aquesta ciutat et han encontratsen la orta alguns homens et scolteset spies que haviem gitades per la ortaet aquells ab algunes bisties que han trobadessen han menats tornantsen vers locomtat pus no han pogut complir lur inhiquaet malvada intencio segons som certs. Aqui eramossenyer Ramon Berenguer de Fluvia en Luys de Meya abdaltra gent de cavall en nombre CCCCL a cinch centsrocins poch mes o menys tota laltra gent ere de peu ben arreats: portaven dos astendarts la hu blanch et laltre ab bandes grogues et vermelles et dues trompetes portaven dues somades de scales sis o set bombardes mes menaven ben setanta atzembles les quals portaven molta vitualla en les dites artelleries: empero senyor nosaltres nos guaytam be et fort emossenyer Riembau de Corbera que sich ha ab bon cor et ben esforçat. E axi senyor siavostra merce de socorrernos car incessantmentnos corren tot quant hic ha en tal manera que ni a aquexa ciutat ni en altres parts nons cal anar sino per lochs desats. E sia senyor la sanctaTrinitat en vostra guarda la qual nostre Senyor Deus per saclemencia vulla prosperar de be en millor ab exaltament de vostra real corona. Scrita ab gran cuytaen Leyda a XI ores dissapte a XXIIII de juny any MCCCC tretza. - Senyor: los vostres vassallset sotsmeses qui humilment se comanenen vostra gracia et merce pahers prohomensde la vostra ciutat de Leyda.
- Al molt alt e molt excellent princep e senyor lo senyor rey Darago. - Molt alt et molt excellent princepet senyor: certifich vostra gran senyoria que vuyque tenim XX del present mes son stat a Prat honhe trobat lo senyor de Malleoen que yo trobam dos scudes del comte Durgell los cals han nom la I Guerau Delos lautre es gasco et ha nom Monet de Comprada: han portat argent per pagar C omes darmes de que lo jorn propilo fill del senyor de Malleo devia penre losdines per L omes darmes. De present senyor yeu done vostra letra al dessus dit e spliquili la creença de que senyor el ma respost que el havia longament la casa Daraguo servida e que lo senyor rey vostre oncle que Dius perdo laviamal gualardonat e li devia molt e que ben li sabia greu que elhagues fer cosa contra la casa Daraguo pero que a el eren promeses grans aventeges e profits ede present que li ho metien en ma. Per vostra letrae per so que yeu li he dit de part vostra senyoria elha sobreseguit de no penre argent tro per tant quel hagues scrit vostra senyoria disentmeque el era tant scapnat de vostre onclelo senyor rey qui Dius perdo que si la vostra senyoria lo volia per vostre servidor que fos de vostra merce de manarme per vostra letra e metrel en segur quina gracia ni merce la vostra senyoria li enten a fer: perque senyor sia de vostra merce que per lo portador de la present yeu haja de present vostra resposta manantmeso qui dega fer en manera que com tornede Bearn yeu trobe en aquesta vila resposta de so que vostra senyoria volra que fassa.Item senyor ayat per sert que Ramonet de Luguerahauda lisensia de mossen Brusicaut loqual senyor sen va al comte Durgell am C omesdarmes e C ballestes a cabal e yastaven per partir de Tolosa per or ...... Senyor res pogut saber de cert. Item senyor los dos scudes del comte se son vuy vist am mossen .... de Comenge lo cal me pens que penracarrech de L omes darmes per anar de present al comte. De don Anthon senyor al present no sen sabres sert: disen alcuns que es entrat en loregne. E sia senyor lo sant Sperit en vostra garda. Scrita a Sen Gaujuens a XX de juny. - Senyor vostre humil e servidor quis recomana en gracia e merce vostra segnier de Peyra Pertusa.

- Al molt alt e excellent princep esenyor mon senyor lo rey Darago. - Molt alt e excellentsenyor: De la excellencia e senyoria vostra dies ha passats rehebi una letra en la qual me manasprestament jo trametes en Gascunya per saber totes novelles e certenitats si algunes companyes se ajustaven per venir en vostres regnes eterres per dapnejar aquells: et josoplint vostron manament he trames per totes aquelles parts qui possible es stat perque pogues certificar vostra senyoria. Es ver senyor que a XXVI del present mes jo he recobrades les spies. Tant com era lofet de don Anthon de Luna remetho a vostra senyoria quen deu esser informada pus que es entrat dins vostron regne e dellno dich pus. Tant com es de Ramonet de la Guerraet de sos companyons que fan la suma certa de CCCC rocins certiffic vostra excellencia e senyoria que son asoldadats per lo comte Durgell e son tots jorns que no sab hom la hora prestsper entrar en lo principat de Cathalunya. Daltresgents son en fama que se ajustaran ab aquests pero senyor clarament nous puch scriure lo nom dels capitans ne la suma de la gent quanta es que abaquest se deu ajustar. Jo he la spiade part della que dels nos partira: lora que la haure recobrada en aquexa matexa hora vostra excellencia ne sera certifficada et de totes altres novelles que a vostra senyoria certifficarpusqua. Es la intencio senyor de aquestes gents segons lur dit que passaran per lo port de Ila quies entre la Vall Daran e lo comptat de Pallars per ço com los es la pus via curta per anar a Balaguer: placia a vos senyor provehir segons a vostra senyoria se pertany a la defensio del comptatde Pallars e de la Vall Daran sens tota fallaper ben avenir de vostra senyoria e per destruccio de vostres enemichs. Daquests afers senyor Roger Bernatmon fill ne parlara ab vostra senyoria largament: placiavos provehir segons a virtuos princep se pertany. Lendemig si algunes coses a la excellencia esenyoria vostra plau manar man aquella tot ço equant plasent li sia com a humil vassalet sotsmes vostre. Scrita a Valencia de Pallars a XXVI del present mes. - Senyor: humil vassale sotsmes de vostra senyoria lo compte de Pallars.
- Al molt excellent e poderos alt princep esenyor lo senyor rey. - Molt alt princep epoderos senyor: A la vostra gran excellencia humilmentnotifiquem Pere Lobet assessor de mossenyer Riambau de Corbera et Guillem de Masdovelles humils vassalls com enla setmana present en aquesta ciutat de Leida ha hagudes grans fames que lo comte Durgell abtota la gent darmes devia anar combatre lo loch de Juneda o Darbecha: en apres aquesta matexa setmana han mesa fama que lo loch de Calaff del comte de Cardonaera pres per la gent darmes del dit comte de que senyor res no ses seguit en veritat. Pero molt alt senyor es ben ver que mossenyer Riambau de Corbera dimecres prop passat hacnova de una spia de quelles que havia tramesascon la gent darmes del dit comte Durgell era ajustadaa Balager ab gran aparell dertallaries per combatre forces: e ja sia que fos fama que irien combatre lo loch de Juneda o Darbechaesta en veritat que devien venir per scalar e combatre aquesta ciutat: e haguda la dita nova lo dit mossenyer Riambau aquella nit feu fer gran e asayaladaguoyta en aquesta ciutat crahentque en aquella nit o lendema que era la festa del Corpus-Christi lo dit comte Durgell o sagent darmes fessen en aquesta ciutat alguna novitat: elo jorn del Corpus-Christi lo dit mosenyer Riambau de Corbera cobra una de les spiese hac nova que la gent darmes del dit comte era exidade Balaguer e que era en lo loch de Menarguesab gran aparell de scales bombardes etaltres artelleries e que devien venir aci enaquesta ciutat: e divendres que fon la vigiliade sent Johan lo dit mossenyer Riambau feufer gran guayta per la muralla e per la ciutat eell ad XV de cavall e ab la trompeta cavelcatota la nit per la ciutat e trames VI spies IIII scoltes e enves hora dalba lo dit mossenyer Riambau hac nova que lo dit comte abCCL fins en CCC de cavall e ab mil homensde peu e mes havia feta embosca apres del monestir dels Carmens assats prop de la dita ciutat per scalar e pendre la dita ciutat en la qual embosca e tracta eran consentsalguns de la dita ciutat: pero molt alt senyor per gracia de Deuse per la gran guayta que lo dit mossenyerRiambau fa fer continuadament per tota la dita ciutat een lo castell e sobirana diligencia etreball del dit mossenyer Riambau la dita emboscao tracta no ha pogut res noure a la dita ciutat. Item molt alt senyor lo jorn de sent Johan per lomati apres que la dita embosca fon descuberta mossenyer Riambau feu pendre alguns homensde aquesta ciutat los quals segons crehença han consentit e sabut en lo dit tracte e decontinentpres confessio de alguns de aquells e feu fer justicia de un qui se apellave Andreu Vilar loqual segons la confessio sabia molt en lo dit tractee feulo scorterar devant la casa de la Payaria:e mentre la dita justicia se fahia mochsegran rumor en la ciutat e mossenyer Riambauisque del castell ab gran esforç e devallaen la ciutat pero lexa lo castell benguardat al milis que poch e cavalca per tota la ciutat e feu fer la dita justicia fort erigorosa segons que lo fet e lo cas requiriabe e axi la gran rumor cessa de la qual cosa molt alt senyor devem fer gracies a nostro Senyor Deuse a la subirana cura e vigilancia etreball continuu del dit mossenyer Riambau loqual treball senyor es impussible que ell ni la gent qui es ab ell puxa longuament suportarcom lo traball sia gran e continuude nit e de dia majorment en lo castell quies conservacio de aquesta ciutat en lo qual losqui aqui son no han repos die nenit per la gran guayta que han a fer e la pochagent qui hi es. Perque molt poderos senyor sia de vostra merce vulla provehir que en aquesta ciutat trametats gent darmes e prestament cartota la ciutat e la gent de aquesta terra se maravella fort com vostra senyoria no dona en açoprest remedi segons de vostra senyoria se pertany. La sancta Trinitat molt alt senyor sia en vostra proteccio e guarda e man vostra senyoria ço que a ell sera plasent. Scrita en Leydaa ... de juny.
- Senyor los vostros humilsvassalls e servidors qui besant peus etmans se comanen en vostra gracia et merce Pere Lobetet Guillem de Masdovelles.
- Al molt excell e poderos alt princep e senyor lo senyor rey. - Molt excellent e poderos alt princep e senyor: A vostra gran senyoria humilment notiffic que alguns dies hapassats axi per spies com en altra manera haguisentiment cert que jatsie fos fama que lospreparatoris et ajusts que lo comte Durgellhavie fets et fahie de gent de cavall etde peu et de les artilleries que aparellaven se fehien contra lo comte de Cardona et assignantmentper combatre e haver Juneda o Erbequa: la veritat ere que tot se fehie per haver et metre a tot mal aquesta ciutat o que almenys hi fes son poder: e de fet dimecres a vespreprop passat que ere vigilia de la festa de Corpus-Christi en la qual vesprada yo fuy puscertament informat dels dits afers que nulla altra hora yotenintme per dit que lendema qui ere la dita festa en lo qual dia comunament tot feelchristia fa son poder de solemnizar aquella festa per rever del Salvador et entenent en aquella lo dit comte si res ere farie
assajar qualque novitat creent que per la occupacio de la solemnitat de la festa no serie negu que sen avisas ney contrastas: fiuaquells preparatoris que Deu mi administra en la ciutat faentstar en los murs en la nit moltes mes guaytes que no havien acostumat et certs cinquantens domens armats per certes plaçes de la ciutat et jo matex qui ab alguns ane tota la nit per la ciutat: e lo jorn de la festa fiu metre bones bades en la ciutat etguardes als portals et certs homens armats per diverses plaçes et spies de fora per los camins e femnostra professo per la ciutat ab lo precios corsde Jhesu-Christ axi solemnament com james se fes. Seguis molt alt senyor que lodepres dinar un jove fill de micer Arnau Cuquo de Balaguer ab VIII o X homens altres de peu assajade scalar lo monestir de Sent Ilari quies de dones et es della los frares menorset sobre aço messe alguna rumor en la ciutat e presumesch jo que aço procehis del tracte del dit comte: et en aquella hora jocavalcava per ciutat et lo veguer et en Francesch de Sent-Climent qui es un dels pahersdaquesta ciutat en lany present cavalcaven per altra part de la ciutat e hoida la rumor isquerendefora sens armes axi com se anaven per la ciutat et anaren vers lo dit monestir per pendre los malfeytors et trameterena mi un missatge notificantme com ells exian deforae quels degues socorrer de gent: et yohaven dubte que allo no fos altra empresa haguidesplaher gran com ells foren exits defora sensma licencia et ab aquells qui abmi cavalcavan cuyte al portal on ells eren exitset fiulo tanquar. E axi com men anave dubtant que defora no agues embosca fiu manament a alguns homens que seguissen ab lursarmes e que anassen als murs: e de fet la gent de les parts per on jo passe ab bon continentcor et voler et prestament foren la honjo mane et per gracia de Deu ne dins nedefora la ciutat sinistre algu nos segui. Entretant lo veguer et lo paher foren tornatsno hagueren presos los malfeytors caraquells eren uns X empero ab ballestes et ben armats et aquests no portaven algunes armes etposat que los poguessen conseguir no si gosarenacostar per pendrels et tornarensen dientmeque jo que hi trametes: de que jo nonvolgui res fer car nom par que algu dejeexir a empresa daltre et puys que a present considerat lo temps jo cuyt fer bon servey a vostra senyoria de guardar aquesta ciutat majorment atteses les coses qui despuys se sonseguides: car trobarets senyor que ir divenresvigilia de Sent Johan jo hagui cert arditque la gent darmes de Balaguer eren venguts a Menargueson segons ja scrit a vostra excellencia havie molta gent de peu justada per lo comte e que havien portadesde Balaguer aqui gran cop dartilleries per scalar et combatre forces: perquem tengui per dit que venien acicombatre: et sobre aço fiu fer una crida que tot hom hagues a posar los macellets en sostrasts en lo mur et daltre part fiu doblar les guaytes en lo mur etfiu anar molta gent de la ciutat anar armada tota la nit per la ciutat et jo matex jaqui provehitlo castell de bona guayta en la qual ere en Guillem de Masdovelles ab qualsque X de cavall: et ab lo trompeta sonant et movent gran rumor devalle en la ciutat et ane tota la nit per aquella: de que senyor ses seguit que la dita gent del comte Durgell qui de fet son venguts stanit fort pres de la ciutat et signantmentalguns fins al monestir del Carme per furtar ethaver a lur ma la ciutat et eren segons foninformat de CCC en CCCC de cavall et de M en MD de peu etmenaven X o XII atzembles carregades de scaleset daltres artilleries et daltre part menaven qualsque XX besties carregades de pavesesde barrera et de vitualles posat que fossen en segur segons davall pora veure vostra senyoria que dos portals lus serien uberts per homens de la ciutat: sentida per ells la rumor que jo fehie per ciutat et los preparatoris que havia fets de dia dels quals per spies lurs eren be informats: nosson gosats acostar mes a la ciutat ne gosat assajarde metre en exequcio lur malvat etdampnat proposit ans sen son tornats. Es emperover senyor que sen han menats presos alguns homensqui eren exits en la matinada de la ciutat per tallar rama a honor de la festa et mes si han menadesquatre scoltes que anit jo havia trameses vers aquelles parts et aximateix espies que ja dabansjo havia trameses en tant que es stat mesterque la provisio fos ja feta: e es seguit senyor que un dels homensqui eren exits per tallar rama axi com lovolien ligar lus scapa et venchsen edixme que a la sua preso et ab la dita gent del comte havia homens de la ciutat etsignantment lo hom mateix al qual dien Anthon de Robio. Sobre aço senyor jo fui tantostab los pahers et consellers de la ciutat et tenguem consell et fem certes ordinacions sobre la custodia de la ciutat: et aqui jo entre en sospita que abla dita gent del comte tenien homens de la dita ciutat et de fet provehit abans de tot que los portals de la ciutat fossen tanquats jom mis per vila et hamfets penre uns VI o VII entre los quals ni ha haut un apellat Andreu Vilar del qual prestament pres deposicio et ha atorgat com ell sentie en lo tracte: et tantost presa sa deposicioconsiderant la enormitat del fet et axi mateix que en tals actes servar maturitat ne usar de aquellaes veri com de tals coses leximpli se dege donar prestament jol he fet esquarterar: per la exequciodel qual me tench per dit que la ciutat et losque hic som romanem en pus segur que no erem jatsie que axi com la dita exequcio se fahieo eren en acte de ferla se mogues alguna rumoren la ciutat et hac home la on la exequcio se fahie que mes mans per un basalartdihent que morissen aquells qui acompanyaven lalguezir et lo veguer qui fahienla dita exequcio: et per la rumor quismoch en altra part per la qual jo fiu repicar etla gent qui miraven la exequcio et eren aqui en gran multitud hagueren a partir de aqui per anar als murs lo dit hom se mes entre la gent axique no es stat pres pero la exequcio ses complidaet la ciutat per gracia de Deu sta en bon stament.Dels altres senyor qui tinch presos com haja haudeslurs deposicions et alguns testimonis jonfare prestament ço que justicia dictara mas quant es vuy no he pogut a mes procehir car en bona fe senyor jo he haut prou que fer. Les menaçessenyor venen grans quells tornaran et que ells hauran la ciutat: mas de vuy mes senyor jols ho prenfort poch car ab ço que sices fet et sic fara si los presos seran trobats colpables et ab los que son fugits quison molts en nombre dels principals los quals sen son anatsper lo portal del pont lo qual jom presumia que stigues tanquat nom pens que negu hajaen la vila qui gos fer maldat et pusde la ciutat nom calegue tolerar no pren dos diners losde fora. A mi senyor es stat dit de tot cert que lo comte Durgell es stat personalment en aquesta cavalcadapero que com fom ença vers la ciutat o en la orta fon apres que sen tornas. Aquest diemateix senyor mes stat dit que la dita gent se te per dit de haber Alguayre per una clavaguera quey ha: axi tost com ho he sabut jo ho he notificat al comanador. La sancta Trinitat senyor voshaje en sa guarda. Scripta en Leydalo jorn de Sent Johan a XXIIII de juny. - Senyor vostre humil servidor et sotsmes qui besant vostres peus et mans se comane en vostra gracia etmerce Riembau de Corbera.

Aquel mismo día mandó el rey leer en pleno consejo todo cuanto hasta entonces se había actuado en el proceso, esplorando al mismo tiempo la opinión de los asistentes, que convinieron por unanimidad en que, en virtud de tan poderosos antecedentes y para remediar los males y atender a la defensa de la república, estaba plenamente autorizado para la toma y ocupación de las ciudades, villas, castillos y lugares del condado de Urgel y vizcondado de Ager, y de todos cuantos ausiliasen a los mismos. Empero no satisfecho aun con este voto unánime de su consejo, amplió el número de sus individuos añadiendo algunos doctores y jurisperitos de gran nota de la ciudad de Barcelona, que robustecieron más y más la común opinión esplanada anteriormente.

Asistieron a este nuevo consejo el arzobispo de Tarragona, los obispos de Barcelona y León, Juan, conde de Cardona; los caballeros Geraldo Alamany de Cervelló, gobernador general de Cataluña; el vice-canciller del Rey, Berenguer Arnaldo y Pedro de Cervelló, Francisco de Aranda, donado de Porta-Celi; Elfo de Próxida, y los doctores Berenguer de Bardaxi, Juan Dezplá, tesorero del rey; Berenguer Colom, Gonzalo Garidell, Francisco Basset, Bernardo de Pons, Pedro Basset, Bernardo Miquel, Aimon Dalmau o Dalmases y Vicente Pedriça.

Día 26.

A las nueve de la mañana de este día el rey llamó a su consejo al arzobispo de Tarragona, los obispos de Vich y Barcelona, monseñor de Monserrat, el maestro Felipe de Malla, monseñor Pedro Regaçol, el conde de Cardona, Rogerio Bernardo de Pallars, el vizconde de Illa, monseñor Berenguer Arnaldo de Cervelló, monseñor Pedro de Cervelló, monseñor Berenguer de Hostalrich, monseñor Berenguer de Homs, monseñor Gregorio Burgués, Pedro de Sent-menat, el gobernador de Cataluña, monseñor Francisco de Aranda, don Berenguer de Bardaxi, el vicecanciller, el tesorero, monseñor Elfo, el doctor Juan Gonzalvez, monseñor Juan Ferrandez, Bisbal Ferrer de Gualbes,
Francisco Burgués, Juan Ros, Juan Fivaller, micer Berenguer Colom, Nicolás Gralla, micer Gonzalo Garidell, Francisco Sent-Celoni, Juan de Ribesaltes, el síndico de Cervera, monseñor Aimerico Centelles, Bernardo de Cruilles, monseñor Poncio de Perellós, P .... Zapata, monseñor Ramon de Rexach, monseñor R .... de Vilarasa, monseñor Jaime Pallarés, padre e hijo Cruilles, micer Bonanat, micer Pedro Basset, micer Francisco Basset, micer Bernardo de Pont, micer Vicente Pedriça, Bernardo Miquel, el síndico de Manresa, el de .... monseñor Juan de Mont-buy, micer Juan Navarro, abad de Ripoll, y monseñor Francisco de Vilanova; y después de enterarles verbalmente de lo actuado y de las ofertas, tratados y gracias que habían mediado entre él y el conde de Urgel, de nuevo les pidió parecer, que dieron en un todo conforme al anterior, alegando algunos de los circunstantes muchas y muy sólidas razones para inclinarle a poner sin dilación en práctica sus proyectos.
Tampoco le bastó a don Fernando el voto unánime de este pleno consejo, y aun quiso que todos sus súbditos conocieran y aprobaran sus actos; a cuyo objeto a las nueve de la noche de aquel mismo día mandó que en su presencia se notificaran todos los crímenes del conde y de sus secuaces y cuanto se había actuado en el proceso a las cortes generales que celebraba a los catalanes en el monasterio de frailes predicadores de Barcelona.
Asistían a ellas como representantes del brazo eclesiástico Pedro, arzobispo de Tarragona; Alfonso, obispo de Vich; fray Dalmacio, abad de Ripoll; fray Marcos, abad de Monserrat; fray Juan, abad de Poblet; Pedro Regazol por la iglesia de Lérida, Juan de Prades por la de Tortosa, el maestro Felipe de Malla por el cabildo de la de Barcelona, Francisco ça Calm por el de la de Gerona, Miguel Vernet por la de Urgel, Juan Oller por el cabildo de la de Elna, y fray Galcerando por el prior de Cataluña: por el militar Juan Folch, conde de Cardona; Pedro de Fonollet, vizconde de Illa y de Canet; los nobles Rogerio de Pallars, Guillermo Ramon de Moncada, Antonio de Cardona, Pedro de Cervelló, Bernardo y Galcerando de Cruilles, Bernardo de Forciá y Francisco de Vilanova, el caballero Pedro de Gallinars, procurador del conde de las Montañas de Prades; Juan Miralles,
procurador del conde de Pallars; Felipe de Arany, procurador del noble Bernardo Galcerando de Pinos; el caballero Berenguer de Homs, Juan de Montbuy, Berenguer de Hostalrich, Francisco de Vilamari, Jaime March, Ramon de Rexach, Ramon de Torrelles, Jaime Pallarés, Francisco de Vilamari; y los donceles Francisco de Montbuy, Dalmacio de Castell-bisbal, Dalmacio de Rocha-bruna y Juan de Castellbisbal; y por el de las universidades reales los síndicos de Barcelona Ferrer de Gualbes, Juan Ros, Francisco Burgués y Juan Fivaller, los de Lérida Nicolás Gralla y Berenguer Colom, el de Gerona Francisco Sent-Celoni, el de Tortosa Gonzalo de Garidell, y el de Manresa Pedro Sarta.

El arzobispo de Tarragona, constituyéndose órgano de dichas cortes dirigió al rey las siguientes palabras:
Senyor molt excellent: la cort ha sobirana consolacio que vos en aquest acte hajats procehit et procehiscats axijustament et que vullats ab ells comunicar vostra justificacio: solament vos supplica que vullats la justicia companyar de clemencia.

Día 27.

Hallándose el rey en la sala de su real palacio recibiendo en audiencia pública según costumbre, compareció ante él Dalmacio Biert, baile en el principado de Cataluña y procurador fiscal general nombrado especialmente para este negocio en instrumento público autorizado por el secretario del rey y su notario en este proceso, y presentó y pidió se leyera y publicara la siguiente súplica:

Molt alt: Com fama publica referent per relacio de diverses notables persones divolgada et la serie et tenor de diverses letres deçaet della tremeses contenen et per algunes altres informacions per vostra senyoria manades pendre se demostraquel comte Durgell et viscomte Dager ha proposat iniquement metre companyes de gent darmesdins vostres regnes et terres et de feytni haja meses certa partida les quals han presesdiverses castells dins vostra senyoria etcontinuament maten roben et demnifiquen vostres vassalset sotsmesos et ab tot lur asforsenten inimicablement esvehir los regnes et terres de la vostra reyal corona ab aquella major multitut que pora demnificant los dits subdits et vassals vostres et les dites gents darmes ha manat esser aleugades et reculides en la ciutat de Balaguer et altres viles et castells forts axien los dits comdat et vescomdat com altres los quals ha fet ja apperellar et aresara tota defensio et offensio necessaries a fi que ab aquells puxa les ciutats viles castells etlochs de vostre senyoria oprimir et damnificar ettant com an el sera a la sua detestable senyoria subjugar que Deu nou permeta en tant que es vehement presumpcio et suspites grans manifesten que de la dita ciutat de Balaguer et de les viles et castells forts dels dits comdat et vezcomdat et altres no venguengrans dans et offenses a vostres ciutats viles et lochsde vostre senyoria: on molt alt senyor per vostre general imperi et jurediccio la qual vos avets en vostres regnes et terres et per salut tuicioet profit de la cosa publica daquells et per la cura etsollicitud que a vostra gran excellencia etsenyoria se pertany hajats celebrat diverses colloquisconsells sobre aquesta materia de doctors et altres juristes en copiosa multitut e en apres hir que fona XXVI de juny hajats hagut gran solempne et notable consell en lo qual son stats molts et diverses prelats barons et cavallers missatgers de diverses ciutats et viles realset molts altres notables personas: e apres molt excellent senyor lo dit conseyll a la vostra senyoria donat hajats publicat en la cort general la qual ara celebrats en la ciutat de Barchinona al principat de Cathalunya: lo qual consell senyor conte que per vostre general domini imperi et jurediccio la qual vos senyor havets en vostres regnes et terres et per la cura et salut de la cosa publica dels dits regnes et terres et per servar aquells de tots sinistres en lodit cas per tuicio e remey de la cosa publica dels dits regnes et terres devets vos senyor per justicia fer pendre a vostres mans la dita ciutat de Balaguer et altres viles et castells dels dits comte et veçcomteet al dit comte consellants consentins et favorejants e les dites gents darmes receptants. Perque molt excellent princep et victorios senyor en Dalmau de Biertdonsell e batle et procurador fiscal general del principat de Catalunya e en aquest acte special supplica molt humilment a la vostra gran excelencia et senyoria que per salut et utilitat de la cosa publica de vostres regnes et terres et per lur indempnitat et per squivartots inconvenients et provehir a les dites sospites e vehemens presumpcions sia de vostra merce provehir en los dits fets et executar losdits conseyll et conseylls: e en açosenyor satisfarets a la justicia et a la salut et indepnitatde la cosa publica dels dits regnes et terres. - Altissimus etc.

Llenadas aquellas formalidades por el mencionado secretario, y habiendo el baile suplicado se proveyese lo correspondiente a su contenido, conforme a justicia; mandó el rey a aquel leyese en alta voz la siguiente provisión:
Losenyor rey hoida e ben entesa la supplicacioa ell feta per son batle general com sa reyalconsciencia sie de les coses en aquella contengudes axiper proces com per notorietat de fet et en altra manera vertaderament informada: no podent oblidar axi com no deu socorrer a la tranquillitat salut et honor de la sua cosa publica per la qual sa persona etbens tots temps que lo cas ho requera es prestde bon cor exposar: per occorrer a la sinestra etdampnada intencio del dit comte la qual cosa desplaentment et ab dolor gran de cor recita:provey ques faça la dita aprehensio et quel governador general de Cathalunya per executar los dits justs consells a ell donats encontinent partesqua per anar pendraa ses mans en nom seu per soccorrer a la salut de sosregnes et terres de la cosa publica de aquellset en via de tuhicio etremey la ciutat vila et lochs en la dita supplicaciomencionats et mana esser fetes totes provisions necessaries et utils a les dites coses. 

Día 1 de julio.

Mandó el rey se insertaran también en este proceso las siguientes cartas que de distintos puntos le habían sido dirigidas.

Al molt alt et molt excellent princep et senyor lo senyor rey. - Molt alt et molt excellent princep et poderos senyor: Per çosenyor que la vostra senyoria sie informada de la enorme et innominiosa guerra que en aquestes parts fa lo comte Durgellcertificamvos senyor que segons jaus ne havem scrit lo jorn de Sent Johan prop passat lo comte Durgell ab tota sa gent cavalca etvench en aquesta ciutat per occuparla segons ere stadafeta empresa entre ell et alguns fills de perdicio de aquesta ciutat la qual sobrevinent lo jorn Deus no permete que lur sinestre celerat et dampnat proposit vingues a conclusio. En apres ses seguit que hirque fo dimarts XXVII del present mes en lalba clara vench lo dit comte Durgell en aquesta ciutatab don Artalico Dalago mossenyer Ramon de Fluviamossenyer Pere Cortit ab daltre gent de cavall et de peu en nombre de II milia et alguns de aquesta ciutat et ab rigoros sforç combateren aquella per V o VI ores cremantsnosgarberes de blats torreset dirruints molins et altres edificis talants vinyesapresonants homens que trobaren de fora et squartarants donaren a la ciutat irreparable dampnatge jatsieper nosaltres fos virtuosament resistit matantlos et nafranthomens en gran nombre et rocins molts ferits en tant que entre passados et bombardes ells foren be rigorosament servits sens que per gracia de nostre Senyor Deuspersona alguna que fos en la ciutat no es stada dampnajada. E ells vehens aço sonsenanats per Sigria. En aqui han morta presa et apresonadamolta gent et preses algunes forces assats flaques manantslosque facen sagrament et homanatge de haver per lur senyor linfant don Jacme rey Darago. Han cremats dos lochs de la prioressa Dagluayreço es Vilanova et la Portella. Menassen que combatran Alguayra et ja hi ha venguda gent. Cominen encara que vindran an aquesta ciutat car sobre aquesta roden enstrancaran les pexeres per ço que no pugam moldre. Per ço senyor supplicam vostra alta clemencia que sia vostra merce de subvenirnos de gents darmes en bon nombre a fi que puxam fer nosaltres ab ells la honor ques mereys carvuy mes no podem pus suportar sino per lovirtuos esfors de mossenyer Riembau de Corbera que ha fet e continua fer et per nosaltres: per la gran minvaque es stada feta a aquesta ciutat et dampnatge molta gent fora exidadefora et en gran nombre sino que nols es statconsentit. Per guardar la ciutat continuam per gracia de Deu nostres guaytes ab copia de gent. E sia senyor la sancta Trinitat en vostra guarda la qual per la suaclemencia vulla prosperar de be en millor ab exaltament de vostra excellent corona. Scrita enLeyda a XXVIII de juny a la miga nit any MCCCCXIII. - Senyor: Los vostres vassalls et sotsmeses quihumilment se comanen en vostra gracia et merce paherset promens de la vostra ciutat de Leyda. - Item Senyor som certs que lo comte Durgell havia guinyat que en aquesta ciutat fos mes foch a VI o a VII barriadesa fin que tot hom derenclis los murs et que acorreguessen al foch et que ell se poguesrecullir en la ciutat.

- A mis carosamigos Pedro Dembun Pero Lanuza et el senyorde Gordun et a cada uno dellos.
- Carosamigos yo he havido ardit del senyor que quiere cavalgar et manda que sea presto pora cavalgar que su entencion es combatre los enemigos en todas gentes quel vengan al denant
cuentra ell:porque vos ruego que stades priestos por al primer ardit que de mi hayades et noyquede hombre de pie et de cavallo. En lendemedioexecutat firme pues tiempo havedes et nousstades de baldes quel tiempo no lo requiere. E si es caso que he ardit quel senyor no cavalquede present tantost sere con vosotros con la ayuda de Dios con toda la gent. Havet larnes en toda manera. - Anthon de Luna et Dexeryca que vossaluda.

- A fray Francisco Sanç mi confessor. - Fray Francisco: Certificovos que mi senyor cavalga de fechoet viene a Muntaragon et me ha mandado que yo cuytede passar la sierra. Et era del todo mi entencion diralla do vosotros sodes mas no puedo fallira su mandamiento: porque vos ruego que digades a Basalio a Pedro Dembun et al senyor de Gordun et a Pero Lanuza que continuen su guerra contra los enemigos et que sean prestos que si han letra mia decontinent sean comi car vosotros havedesmi ardit con la ayuda de Dios daqui al domingo primero vinient et si el senyor muda de proposito de cavalgar de present yo sere con la ayuda de Dios con vosotros con toda la gent et esto no dubdedes. Dohayades mi ardit todas las cosas lexadas seadescomigo car sens falla daqua se pasta algunas que creyo que no sescusa batalla et noyquede dalla hombre de pie ni de cavallo car en un dia sera fecho con la merce de Dios. Entanimientresobrat como de todos confio et haya vuestro arditdecontinent si Arres se quiere render al senyordon Jayme et a mi: lexat en el castielloa Pero Lanuza et Martin Darbea venga del servicio del dicho senyor et mio; en otra manera sial fechoel danyo que sel pueda fazer con consellode Pedro Denbun et del senyor de Gordun et de Pero Lanuza. Saludatme a Basali et a toda la companya et digatsli que como veya los hoxosdel senyor el sera bien recebido et contentado en tal manera que el conexera que no es venido de bades: esto de cierto con layuda de Dios. Si mi letra havedescuytat de venir en otra manera executat continuamenta consexo de los sobreditos. A los de Basa et Serraule se diga de mi part que entren en la guerra: de no que les faga guerra assi a los amigos que noyquieren entrar como a los enemigos. Esta letra leyt a Pero Lanuza a Pedro Dembun et al senyor de Gordun et la sustancia a Basili et dezitlecertamient que la intencion del senyor es combatre linfant. El dicho senyor ha mossenyerBernat de Coharasa et mossenyer Aymerich de Comenge que son venidos bella companya que son CC bacinetset docientos pillardes en numero de DC cavalgaduraset D quen havia el senyor ha hoy con el mil cientroçines et dos mil de pied menos de nosotros assinque con Dios nuestros affers van bien et noy restasino que avaricia et discordia sia fuera de nos. Dezita Basili que yol mostrare que el conezera que yo lo amo et que en Lombardia el no ha tan buen amigo como yo. Saludatme a Corzo et dezitle que el haurasu rocin. Dios sea vuestra guarda. Scripta alcastiello de Lohar a XXIX de junio. - Anthon de Luna etDexeryca.

- Al molt excellent e poderos alt princep e senyor lo senyor rey. - Molt excellent e poderos alt princep e senyor: Placie saber a vostra senyoria que hir dilunsques comptaven XXVI de juny vench açiun moço aragones que diu que stava abTomas Çacosta lo qual de paraula dix que li ere stat manat e comanat que diguesal veguer daçique fos prest de tenir lo portal ubert car ells hic serien en la nit. Aquell dia matexsenyor foren portades por un hom de Corbins loqual la gent del comte havie pres quatre letres del comte la una de les quals se dreçava a mossenyer Joffre de la Bracerola laltra an Pere Nogueris laltra an Johan Romeu la altra an Botella ciutadans daçiles quals perque vostra gran excellencia puxe veure que contenen vos tramet ab la present: e senyor veent que segons mon juhi aço no ere sino metre divisen la ciutat no cure de les dites noves ni letres com lo veguer els altres a qui les letressendreçaventant com yo he pogut veure ni conexer sienhomens bons et fiables. Mas amoneste tot de ben fer si lo cas ho requerie car la vostra senyoria fiave dells plenament e aqui mateix abconsell dels pahers e dalguns prohomens jocree officials novells no revocant algu dels qui hi eren mas per ço com la ciutat es gran e no de facil correr que hagues official en cascunapart si menester hi ere. Esse seguit senyor que vuy a punta de jorn son venguts açi qualsque CCCC de cavall o daqui ansus e de M homens de peu amonte han donat assalt la portal del Mercadal eson venguts a donar de les lançes al portal. Hanhijaquit una atxa et una daga et un roçi: han cremat gran colp de garbes de forment etdaltres blats qui eren en les eres del Mercadal et per alguns camps e diverses cases o torres de la orta. Provehesque vostra celsituden los afers segons se pertany car yofare açi lo que pore. Scrita abcuyta en Leyda a XXVII de juny. La dita gent han mort senyor un hom qui ere en la casa antiga eells se van ben carafexats e estime homque entre homens et rocins sen menende nafrats de XL ansus. - Senyor vostre humil servidor et sotsmes qui besant vostres peus et mans se comana en vostra gracia etmerce Riembau de Corbera.

Día 21.

Vistas en pleno consejo todas las cartas presentadas y las deposicionesde los testigos, mandó el rey espedir las siguientes cartas:

Ferdinandus Dei gratia rex AragonumSicilie Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrieac etiam comes Rossilionis et Cerianie egregio Jacobofilio egregii Petri quondam comitis de Urgello salutem et dilectionem. Clamor multorum et fama publica manifestarunt quod vos non animadvertentes jugum dominii quo nobisvestro vero regi et domino censemini modo indissolubili alligatus immo oblitus improvide inmaculati sanguinis et prosapie a quibus trahere dicimini nomen vestrum necnon diversarum gratiarum quibus regia domus Aragonis vos et vestri predecessores sint priscis temporibus prossecuti; adversus nos vestrum dominumet principem naturalem rebellionis calcaneumet cornua .... ausibus efrenis erigere ac fidelitatis penitus rupto federe extraneas gentes armorum sinistris auspiciis congregare et pro dampnificando regia regna et terrasnostras cum impiorum multitudine non erubuistis aliquatenus convenire et jam in parte vestri in pregrandem ignominiam invadere attemptastis. Nos ideo volentes tam gravia nostro auditui reserata incognita pretermitere veritatem mandamus perscrutari et diligenter inquiri ut si rei poposcerit qualitas regia nostra districtio culpam feriat delinquentis. Et postquam inceptum extitit inquiri quia per contenta in processu inquisitionis detegitur manifeste vehemens suspicio contra vos et alios adherentes vobis consiliumque auxilium favorem aut opem dantes quod de castroet civitate Balagarii et de aliis castris villiset locis que fuerunt dicti vestri patris vos preparavistis et preparatis cum gentibus armorum extraneenationis et aliis ad guerreficandum civitatesvillas et castra nostre ditionis easque et ea occupandum et offendendum tam nos quam nostros officiales et subditos et ad damna alia multipliciter reipublice inferendum et ad rebellandum nobis nostroque imperio el potestati: et fuerit nobis pro parte fisci nostri humiliter supplicatum quod contra vos et vobis consilium auxilium favorem aut opem dantes et bona ipsorum et cujuslibet eorum debite procederemus et quod interim dicta civitas castra et loca que quondam fuerunt predicti egregii Petricomitis patris vestri tuitionis remedii et securitatis totius reipublice nostri regni cujus caputsumus et alias prout in talibus et similibus per justitiam fieri debet ac est etiam assuetum predictam civitatem villas et castraapprehenderemus seu apprehendi faceremus: habito super hiis maturo ac digesto consilio tam prelatorum quam baronum notabilium militum ac sindicorum civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie et quamplurium doctorum in utroque jurisperitorum justitia exigente solemniter providimus dictam civitatem castra villas et loca jamdicta fuisse ac fore esse rationibus predictis apprehendenda ad manus et possenostri. Igitur cum hac eadem vos requirimus et monemus vobisque dicimus et mandamus de certa scientia et expresse sub debito naturalitatis et fidelitatis quibus estis nobis vestro domino obligatus quatenus omni seposita predictam civitatem villascastra loca et fortalicia gubernatorinostro principatus Cathalonie seu aliis nostris officialibus ad hec specialiter assignatis seu etiam assignandis tradatis et per ipsum ac ipsos aprehendi libere permittatis: alias certo certius habeatis quod si predictorum vos senserimus neglectorem quod regalis oppinio nostra non capit procedetur contra vos et bona vestra justitia mediante. Data Barchinone sub nostro sigillo comuni undecima die julii anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo tertio decimo.
- Rex Ferdinandus. - Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie fidelibus nostris universis et singulis patiariis juratis et singularibus civitatis Balagarii et quorumcumque villarum castrorum et locorum comitatus Urgelli et vicecomitatus Ageris et aliorum quorumlibet qui fuerint egregii Petri quondam comitis Urgelli salutem et gratiam. Clamor multorum et fama publica manifestarunt quod egregius Jacobus filius egregii Petriquondam comitis Urgelli sue fidelitatis et naturalitatis pudore quo cuncti Aragonis regie domus subditiper universum orbem radiant insigniti impudenter quod referimus displicenter abjecto et sue originis magnanimitate inmaculate oblitus non formidans sui nomen indelibili macula deturpare adversus nos suum dominum et principem naturalem rebellioniscornua erigere armorum gentes exteras glomerare pro damnificando regna et terras nostrasproterva audacia non veretur et jam in parte grandi insania ductus invadere attemptavit. Igitur nos volentes tam gravia nostro auditui reserata incognita pretermittere veritatem mandavimus perscrutari et diligenter inquirí ut si rei poposcerit qualitas regia nostra districtio culpam feriat delinquentis. Et quare postquam inceptum extitit inquiri per contenta in processu inquisitionis detegitur manifeste vehemens suspicio contra dictum egregium Jacobumet alios adherentes sibi eidem consilium auxilium favorem aut opem dantes quod de castro et civitate Balaguarii et aliis castris villis et locis que fuerunt dicti ejus patris se preparavit et preparat cum gentibus armorum extranee nationis et aliis ad guerrificandum
civitates villas et castra nostre ditionis easque et ea occupandum et ad offendendum tam nos quam nostros officiales et subditos et ad damna alia multipliciter reipubliceinferendum et ad rebellandum nobis nostroque imperio et potestati: fuitque nobis pro parte fisci nostri humiliter supplicatum quod contra ipsum adherentes consilium auxilium et favorem aut opem dantes et bona ipsorum et cujuslibet eorum debite procederemus et quod interim dicta civitas castra et loca que quondam fuerunt predicti egregii Petri comitis patris ejusdem Jacobi per viam tuitionis remediique et securitatis totiusreipublice nostri regni cujus caput sumuset alias prout in talibus et similibus per justitiam fieri debet ac est etiam assuetum predictam civitatem villas et castra apprehenderemus seu apprehendi faceremus: habito super hiis maturo ac digesto consilio tam prelatorum quam baronum nobilium militum ac sindicorum civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie et quamplurimorum doctorum in utroque jurisperitorum justitia existente solempniter providimus dictam civitatem castra villas et loca jamdicta fuisse ac fore et esse rationibus predictis apprehendi ad manus et posse nostri. Ideo virtute generalis imperii et jurisdictionis nobis in nostri ditione pertinentis vobis dicimus et mandamus quatenus apprehensionipredicte impedimentum aliquod nullatenus inferatis immo provisioni nostre hujusmodi pareatis ipsamque plenarie observetis cum quando et quotiens per nostrum gubernatorem Cathalonie principatus seu alios officiales nostros ad hec specialiter destinatos fueritis requisiti: quod si secus egeritis quod non credimus procedetur contra vos et bona vestra justitia mediante. Data Barchinone sub nostro sigillo comuni undecima die julii anno a nativitate Domini millesimo quadringentessimo tertio decimo.
- Rex Ferdinandus. - Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie nobilibus dilectis atque fidelibus universis et singulis baronibus militibus hominibus de paratico et aliis generosis in comitiva atque servicio egregii Jacobifilii egregii Petri quondam comitis Urgellisistentibus salutem et dilectionem. Clamor multorum etc. (Sigue enteramente igual a la precedente carta o documento, hasta donde dice ad manus et posse nostri). Igitur vobis et unicuique vestrum
dicimus et districte mandamus sub fidei et naturalitatis vinculo quibus nobis vestro regi et domino estis astricti ac nostre indignationis et ire incursu quatenus a comitiva et servicio dicti comitis ejusque consilio et favore visis presentibus desistatis apprehensionemque dictorum civitatis villarum castrorum et locorum ipsorum per nostrum gubernatorem principatusjamdicti seu per alios officiales nostros ad hec specialiter destinatos seu destinandos fieri et exequi libere permittatis in predictis nullum impedimentum seu contradictionem inferatis seu etiam opponatis: quod si contrarium egeritis quod nullatenus oppinamur procedetur contra vos et bona vestra justitia mediante. Data Barchinone sub nostro sigillo comuni undecima die julii anno a nativitate Domini MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus.


Día 5 de agosto.

Mandó el rey se insertaran en el proceso las siguientes cartas que se habían interceptado.

Al amat scuder de casa nostra en Johan de Pinell la infanta Isabel Darago. - En Johan: per tant com segons exhigencia del temps nos havem a servir de tots losquins son affectats vos pregam molt affectuosament que vista la present ab aquella mes gent que porets a cavall et de peu et ben armats vengats a la nostra vila de Lineola e apres siats alli scrivetsnea nos et darem manera que entrets en Balaguere sabrets que haurets a fer. E no dubdets per vostre bandejament ne dalcuns qui sienab vos: car per la present manam axi al veguer Durgell et sotsveguer de la dita vila et altres qualsevol officials et subdits nostres et dels dits officialsloctinents que copient et stantvos en la dita vila ne en altra manera destorb preso o greugealcun a vos ne companya vostra en persones o bens no facen ne permeten esser fets en alguna manera. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a XXVII dies de juny lany mil CCCCXIII. - La infanta.

- Al amat scuder de casa nostra en Johan Berenguer de Josa Jayme Darago. - En Johan Berenguer: per certa causa et coses tocants singularment nostra honor et benavenir havem deliberat de cavalcar personalment; perqueus pregam molt afectuosament que decontinent visala present cessant tota dilacio et scusa com milsporets armat et a cavall siats ab nos senstriga alcuna si james nos entenetscomplaure ni servir certificantsvos queu haurema memoria. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a V de juliol del any mil quatrecents tretze. - Jayme.

- A la muyt noble et cara fija donaElfa de Luna. - Muyt noble et cara fija:Certificovos quel senyor es bien sano et alegre et es en Balaguer quel senyor don Jaymeenvio por el et yo Dios sea loado so bien sana et alegre et sto con gran deseo de saber vuestra salut: porque vos ruego men certifiquedes que grant plazermen faredes. Yo a present so fuera Dios merce de congoxa pues quel senyor staen lugar seguro et yo que tengo el castiello bien fornidode viures pora dos anyos ceptode vino mes tengo pro agua et muyt fina que vale vino et los quey son servidores leales del senyor bien alegres et sforçados et tales que no falliran con la ayuda de Dios a lo que deven. E assin seyetalegrement quen breu hoyredes tales nuevas que hauredes plazer et consolacion: et de todos ardides que hayades ciertament de las partidas dalla me querrades certificar que grantconsolacion ne haure et no mi plangades correusque yo los fare pagar. E vos torno rogar que fagades dar recaudo a lo que Simon he dado en cargo. El sant Sperit sia en vuestra guarda rescriviendome muyt noble et cara fijatodas cosas a vos plazients. Scripta alcastiello de Loharre a XXIX de julio. - El senyor don Jayme et el senyor tienen en Balaguer DCCC rocines et entienden combatre al infant et a los que con el son que son MD rocines con la ayuda de Dios et mas III miliahombres de pied. Enviat este scudero de fechosi buenas nuevas avedes de mossenyor de Clarençaet yo darle un buen rocin et un arnes car daquino se ha podido fazer. Seyet cierta que yo vos fareobras de madre. - La toda vuestra Violant de Luna.

- Al molt noble senyer et car cosi don Anthon de Luna. - Molt noble senyer et car cosi: axi com derrerament vos haviem fet saber haviem cavalcat de Balaguerenfora tirant nostre cami a la vila Dalcolega per veurens ab vos: e com som stat presde la dita vila dues legues havem sabut de tot cert que Basilies stat et pres no molt luny de Casteyllfollytper qualsque DC rocins entre aregonesos et castellansqui li son exits al traves: la qual nova es stadamolt dura et greu et a nos per molts sguards que be podetsentenre: perque havem deliberat per los dits esguards de tornarnos en lo comdatmajorment per la gent nostra qui deu entrar per los ports Dandorra. Perqueus pregam molt affectuosament si james entenets fer per nos et si desijats nostre benavenir et vostre que atenent a tanta necessitat tiretsver nos ab tota vostra gent e instets et façats quel senyer Dagremunt et Menaut de Favars et tots altres que havets perpresos dels quals per vostra gran providencia havem en ferm quey havetsfermetat entren et sien ab nos et abvos sens dilacio: et pensant en quin punt som no trigassets com lo perill fos ireparable a nos et a vos si de present no haviem sforç de cavalcar et tenir les places attes que tots los regnes et terres de la corona son romorats et si ha gran sforç de gent darmes la qual renovacio vendra en incomparable profit si les places podem tenir: eus tenim per dit que no trigara molt en bon punt ques mereix et nos et vos desijam al qual porem dir que serem pervenguts per vostra animositat et providencia singular: pregantsvos mes que vullatsadvertir que vostra tan gran obra nos perda en la faltet haurets mes que no volrets si nostre cor se compleix. Dada en Raffals sots nostre segell secret a VIII dies de juliol en lany MCCCCXIII. - Jayme Darago. - Jayme.

- Al amat scuder nostre en Johan de Pinell. - En Johan: pregamvos molt tant com milspodem axi com aquell de qui nos fem singular compte que en les coses que nostra honor fassen nos falliretsque vista la present siats aci ab nos abtota aquella mes gent darmes que porets be armats et a cavall: e aço per res no haje falla carsera cosa quens en farets molt singular et assenyalatplaher. Dada en Balaguer sotsnostre segell secret a X dies de juliol. - Elionor Darago.

- Al amat scuder de casa nostra en Johan de Pinell. - En Johan: pregamvos molt affectuosament si jamay nos entenetsa complaure ni a servir que vos decontinent vista la present vingats a nos ab aquella mes gent darmes que porets be armats et a caval dimarts per logran mati: e dreçats a la nostra casa corcertificamvos que no triguera dues hores que vos seretsab nos dins nostra cambra. E de les dites coses no haje falla cor gran plaer nos en farets. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a X dies del mes de juliol. - La comtessa Durgell.

- Al noble e amat nostre en Johan Berenguer de Josa la infanta Darago. - En Johan Berenguer: be crehemsabets com lo senyor don Jayme car marit nostre et senyor es partit de Balaguer e te la via de Arago: e per tant com vos entrets altres estariets be en lurservey al qual lo dit senyor vos havia demanat e no sots vengut de quens maravellam molt: per çomolt affectuosament vos pregam e requerim et manam que encontinent ab aquella mes gent de cavall e de peu seguiscats lo dit senyor tota triga cessant carno es hora de tornar atras. Dada en Balaguer sotsnostre segell secret a XII dies de juliol del any MCCCCXIII. - La infanta.

- Al amat scuder de casa nostra en Luis de Mena Jayme Darago. - En Luis: molt som maravellats com no sots vengut axi com vos havem scrit: perqueus pregam molt afectuosament que dema que sera dilluns siats aci ab nos armat et a cavall ab la mes gent que porets. Açoper res no haje falla. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a IX dies de juliol any MCCCCXIII. - Jayme.

Día 10.

Hallándose el rey en el sitio de Balaguer, mandó espedir presentar y publicar junto a sus muros por boca de pregonero y a son de trompeta las letras patentes que siguen:

Ferdinandus etc. Nobilibus dilectis atque fidelibus universis et singulis baronibus nobilibus militibus hominibus de paratico et aliis generosis in comitiva atque servitio egregii Jacobi filli egregii Petri quondam comitis Urgelli sistentibus salutem et dilectionem. Pridem vobis scripsisse
recolimus per hec verba (Sigue íntegra la carta de la página 121): Et licet preinserta littera vobis extiterit presentata fueritque per nostrum gubernatorem jamdictum cum debita instantia requisitum ut contenta in eadem adimpleretis operis per effectum vos tamen ea facere recusastis immo aliqua alia gravia commissistis. Ideo quamquam alias mediante justitia possemus procedere contra vos tamen ex sola benignitate et gratia vobis et unicuique vestrum dicimus et districte mandamus sub fidei naturalitatis vinculo quibus nobis vestro regi et dominoestis astricti ac nostre indignationis et ire incursu quatenus a comitiva et servicio dicti comitis ejusque consilio et favore visis presentibus desistatis apprehensionemque dictorum civitatum villarum castrorum et locorum per nos hic personaliter existentes fieri exequi libere permittatis et in predictis nullum impedimentum seu contradictionem inferatis seu etiam opponatis: quod si contrarium egeritis quod nullatenus oppinamur procedetur contra vos et bona vestra justitia mediante. Data in obsidione civitatis Balagarii sub nostro sigillo minori decima die augusti anno a nativitate Domini MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Ferdinandus etc. Egregio Jacobo filio egregii Petriquondam comitis de Urgello salutem et dilectionem. Pridem vobis scripsisse recolimus per hec verba: Ferdinandus etc. ut in inserta litera post positam supra. Et licet litera preinserta vobis extiterit presentata fueritque per nostrum gubernatorem jamdictum cum debita instantia requisitum ut contenta in eadem adimpleretis operis per efectum vos tamen id facere recusastis immo aliqua alia gravia commissistis. Ideo quamquam alias mediante justitia possemus procedere contra vos tamen ex sola benignitate et gratia vos requirimus et monemus vobisque dicimus et mandamus de certa scientia et expresse sub debito naturalitatis et fidelitatisquibus estis nobis vestro domino obligatus quatenus omni mora seposita predictam civitatem villas castra loca et fortalicianobis hic personaliter existentibus tradatis et per nos aprehendilibere permitatis: alias certo certius habeatis quod si predictorum vos senserimus neglectorem quod regalis oppinio nostra non capit procedemus contra vos et bona vestra justitia mediante. Data in obsidione civitatis Balagarii sub nostro sigillo majoridecima die augusti anno a nativitate domini MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Ferdinandus etc. Fidelibus nostris universis et singulis patiariis juratis et singularibus

civitatis Balagarii et quorumcumque villarum castrorum et locorum comitatus Urgelli et vicecomitatus Ageris et aliorum quorumlibet qui fuerunt egregii Petri quondam comitis Urgelli salutem et gratiam. Pridem vobis scripsisse recolimus per hec verba: Ferdinandus etc. ut in littera secunda postposite littere supra largo modo continetur. Et licet litera preinserta vobis extiterit presentata fueritque per nostrum gubernaterem jamdictum cum debita instantia requisitum ut contenta in eadem adimpleretis operis per efectum vos tamen id facere recusastis imo aliqua alia gravia comissistis. Ideo quamquam alias mediante justitiapossemus procedere contra vos tamen ex sola benignitate et gratia virtute generalis imperii et jurisdictionis nobis in nostri ditione pertinentis vobis dicimus et mandamus quatenus apprehensionipredicte impedimentum aliquod nullatenus inferatis quod si secus egeritis quod non credimus procedetur contra vos et bona vestra justitia mediante. Data in sitio civitatisBalaguerii sub nostro sigillo minori decima die augusti anno a nativitate Domini MCCCCXIII.- Rex Ferdinandus.

Día 11.

Seguramente la obstinación de los rebeldes y sus salidas de la ciudad impedirían el día anterior la presentación de dichas letras, puesto que en este Pedro Coll de Manresa, con las referidas ceremonias y en los puntos mencionados, publicó su contenido en la forma siguiente:

Ara hojats queusfan saber de part del senyor rey que com ell hagues manades esser presentades certes letres sues dins la ciutat de Balaguer et la dita presentacio segons manifestament apar alli per alguns impediments no puga esser feta a major cautela lo senyor mana lo efecte de aquelles letres esser publicat per la forma seguent:Que com fama publica haja manifestament divulgat que don Jayme Durgell fill del comte Durgell no guardant la feeltat que es tengut al dit senyor axi com sonverdader rey e senyor haja en les ciutats viles lochs et castells qui foren del dit en Perecongregat gents darmes stranyes per dampnificar lodit senyor; volent de aço sabre la veritat ha manat de les dites coses esser inquirit: et per tal que per les coses contengudes en la dita enquesta se mostra manifesta suspicio contra ell et altres a ell aderents et consell favor et ajuda donants que de les dites ciutats viles lochs et castells ses disposat ab les dites gents estranyes de damnificar et guerrajar sosregnes et terres et aquells occupar et arebellar contra ell et son imperi et potestat: a humil supplicacio per part de son fisch a ell feta haut sobre aço madur et digest consell de prelats barons nobles et cavallers sindichs de les ciutats viles et lochs del principat de Cathalunya per securetatde la cosa publica de sos regnes et terres ha per justicia provehit les dites ciutat viles lochs et castells esser preses a ses mans et poder. E per ço mana lo dit senyor al dit don Jacme Durgellet a tots los nobles cavallers scuders de sasaquela et habitadors de les dites ciutat viles lochset castells sots la fe et naturalesa que son tenguts a ell axicom a son rey et senyor que a la dita apprehensio no façen algun empach ans aquella lexen fer franquament et segura et los dits nobles cavallers et scuders de la companya del dit Jacme Durgell desistenes lunyen. E jatsie de aço sienstats requests per lo seu governador de Cathalunya aço fer han recusat: per tant lodit senyor no contrestant pogues procehir en altra manera contra ells et cascu dells empero de sola benignitat et gracia los requer encara els mana que complesquen et facen les dites coses les quals si complir et fer recusaran procehira contra ells et cascudells segons rigor de justicia requerra.

Día 22.

El referido Pedro Coll con iguales ceremonias y en los mismos puntos que las anteriores publicó las siguientes cartas espedidas por el rey.

Ara hojats queusfan saber de part del senyor rey que com per alguns evidents impediments les letres subinsertes no puxenesser presentades en la ciutat de Balaguer vol et mana lo dit senyor ab veu de crida esserpublicades et son del tenor seguent. - En Ferrando etc. als nobles amats et feels nostres tots et qualsevol nobles cavalles gentils homens et altres residents en companya de don Jayme Durgell fill del egregi en Perecomte Durgell quondam salut et dileccio. Com nossegons per diverses letres vos havem notificat per certes justes et rahonables causes et rahons en nostre ple et ample consell on entrevengueren molts et diverses prelats comtes vezcomtes barons nobles cavallers doctors en cascun dret et sindichs de les universitats del principat de Cathalunya hajamprovehit justicia mijançant per tuicio et defensio de la cosa publica de nostres regnes et terres dels quals som cap et protector a nostres mans et poder penre les ciutat viles lochs et castellsque foren del dit comte Durgell et hajam a vosaltres monestats que en la dita apprehensio a nostre poder fahedora no donassets empaig o embarchalgu ni resistissets ni donassets als resistents favor o ajuda alguna e daço siats statscertificats per nostres letres patents les quals vos son stades legittimament intimades per nostre gobernador de Cathalunya et encara per nos et son vengudes en vostra noticia: vosaltres aço no obstant havetsprestat favor et ajuda al dit Jacme qui ha resistit al dit governador et resisteix a nos continuament en fer la apprehensio de la ciutat de Balaguer denantla qual stam et tenim siti per fer la dita apprehensio. E jatsia nos de rigor de justicia poguessemcontra vosaltres et vostres bens en diverses maneres procehirempero volents usar vers vosaltres nostres vassallset naturals sotsmesos mes de benignitat clemencia et gracia que de rigor de justicia: encara a major cautela vos requerim amonestam et manam expressament que dins spay de quinze dies de la data de la present en avant comptadorsde la campanya del dit Jayme desistats et iscatsde la dita ciutat de Balaguer et en aquella no tornetsni al dit Jayme o altres a ell seguints adherentso ajudants donets consell favor o ajuda: en altra manera forçats per necessitat de justicia passats losdits XV dies procehirem contra vos et bens vostresrigorosament com per justicia trobarem esserfahedor. Et per tal que pahor de punicio dels crims per vosaltres comesos nous donassen occasiode retraureus en exir daquexa ciutat et desistir de la companya del dit Jayme et per conseguent vendrieua tan irreparable et inextimable dan et vergonyacom es esser vosaltres per nos publicats et donats per traydors et rebelles: volents en açodegudament remediar per tenor de les presents guiam a vos et cascunde vos que dins lo terme de quinze dies exiretsde la dita ciutat de Balaguer et totalment desistirets de la companya et servey del dit Jayme de tots et qualsevol crims et excessos per vosaltres comesos et perpetrats et que cometreu entro al dia que exireude la dita ciutat et desistireu del servey et companya del dit Jayme puys queu façats dins losdits XV dies: axi que durant lo present guiatge loqual volem que dur per dos mesos de la data de la present en avant comptadors no puxats per nos o officials nostres esser presos detenguts arrestats et en persones o bens en alguna manera molestats ans puxatsanar et star en et per tota nostra senyoria salvamentet segura: axi empero que algu dels guiats no puxa entrar en les ciutats de ÇaragoçaCalathayu Darocha Terol Albarrazin ne Valencia: manants per la present a tots et senglesofficials et subdits nostres et dels dits officials lochtinents presents et sdevenidors sots nostra ira et indignacio et pena de dos milia florins dels bens del contrafahent havedors et a nostres cofresaplicadors quel present nostre guiatge tinguenet observen et noy contravinguen ne algu contravenir permeten per alguna causa o raho. Dadaen lo setge de la ciutat de Balaguer sotsnostre segell menor a XXI dies dagost en lan de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus.
- Nosen Ferrando etc. Jatsia per diverses letresa vosaltres nobles cavallers et gentils homens et altres residents en la companya o servey de don Jayme fill del egregien Pere quondam comte Durgell axiper nos aci presents com per nostre governador de Cathalunya legittimament presentades hajamamonestat et manat que de la dita companya et servey desistissets et
lexassets la ciutat de Balaguer et a la aprehensio per nos per justicia publicada de la dita ciutat et altres viles lochs et castells que foren del dit en Pere no donassets empatx alcuans aquella lexassets fer per nos o nostres officials liberament et franqua ço que fins al dia de vuy no havets
fet: mes ab letranostra dada com dejus les dites coses vos hajammanat et de aquelles request et volentsmos haver vesvosaltres mes ab benignitat et gracia que de rigor de justicia vos hajam guiat per cert temps dins lo qual la dita ciutat servey et companya poguessets del tot lexaret de aquells desistir: encara desijants axi com de nostra reyal dignitat se pertany a vosaltres per fexibilitat de humana natura o en altre manera aberratsa carrera de veritat et a la naturalesa et feeltat a que sotsobligats quant en nos es ab infusio de pietat et gracia reduir: per tal que temor o terror de puniciode crims per vosaltres comesos nous faça perseverar en duricia o error ab tenor de la present remetem et perdonam a vosaltres et cascu de vos tota accio civil et criminal et altre qualsevol la qual nos o officials nostres poguessamcontra vosaltres et vostres bens fer o moure per raho de qualsevol crims excessos o delictes per vos fins en lo dia que exirets de la dita ciutat ab queniscats dins lo temps devall expressat perpetrats o comesos per greus et grans que sien e en qualsevol nom sien nomenats los quals volem aciper expresses esser hauts dels quals siatsenculpats o no o de aquells sia començatinquirir o no: en tal manera que si per spay de XV dies de la data de les presents en avant comptadors de la dita ciutat exirets et de la companya o servir del dit don Jaymetotalment desistirets no puxats o alcu de vosaltres puxa en alcuna manera per nos o nostres officials per raho dels dits crims esser presos detenguts o en altra manera en persones o bens punits o molestats ni en juhiiconvenguts o en alcuna manera condepmnats: ans puxats et cascu de vos puxa anar et star per tota nostra senyoria salvament et segura et siats vos et vostres bens de tota pena civil et criminalpecuniaria o altra axi de furs o constitucionso altre manera per raho dels dits crims encorragudaassolts quitis et del tot perdonats: vos emperoet cascu de vos fahens compliment de justicia civilment als de vos clamants: exceptat que los quiperpetraren de fet o ajuda a la mort de Sancho Sanchez Dorunyo quondam los quals volem en la present remissio esser inclusos no puxen sensnostra expressa licencia en la ciutat de Teruelo ses aldeas entrar o aturar entro que per nos en altra manera no sia provehit: et açofem per vitar scandels o inconvenients entre losculpats de la dita mort et parents del dit Sancho Sanchezinterfet. De la present empero remissio exceptameretges et sodomites aquells qui mataren larquebisbe de Çaragoça o el governador de Valencia o donaren auxili en la perpetracio de las ditas morts o qualsevol de aquelles: los quals empero volem esser compresos en lo guiatge lodia de la data de la present ab nostra letra atorgat:manants al inclit et magnifichinfant Nalfonso primogenit nostre molt car de nostres regnes et terres general governador et apresnostres dies Deu volent legittim succehidor sotsnostra paternal benediccio el als portantsveus de aquell et altres qualsevol officials nostres et subditset dels dits officials lochtinents presents et sdevenidorssots nostra ira et indignacio et pena de dos milia florinsdels bens del contrafahent havedors et a nostres cofres applicadors que la present nostra remissiotinguen et observen et noy contravinguen nealgun contravenir permetan per alguna causa o raho. En testimoni de la qual cosa havem manada fer la present abnostre segell segellada. Dada en lo sitide la ciutat de Balaguer a XXI die dagost en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus.

Día 5 de setiembre.

RamonBlasco, pregonero público de la ciudad de Lérida, publicó con idénticas ceremonias el siguiente pregon en el monasteriode Almata, situado muy cerca de los muros de Balaguer.
Ara hojats queus fa saber lo molt victorios senyor lo senyor rey que com ell hagues feta remissiogeneral a tots los residents en la ciutat de Balaguerde tots et qualsevol crims per ells comesos fins en lodia que exirien de la dita ciutat ab tal que isquessendins espay de XV dies del XXI dia de agost en avant comptadors exceptats los qui foren a la mort del arquebisbe de Çaragoça et del governador de Valencia et a aquests encara hagues per espayde dos meses guiats segons en les letres daquenfetes et ja publicades es pus larch contengut e lo dit temps de XV dias passas vuy: lodit senyor encara volentse haver misericordiosament ves lossobredits proroga lo dit temps per altros XV dies de vuy avant comptadors dins los quals losqui exiran de la dita ciutat de Balaguer se puxenalegar dels dits guiatge et remissio, en altra manera lo dit senyor procehira contra ells axicom a rebelles et traydors.

Día 20.

El referido pregonero con iguales ceremonias y en el mismo punto publicó el pregón que sigue:

Ara hojats etc. Fa saber lo molt victorios senyor lo senyor rey que com ell hagues feta remissio general a tots los residents en la ciutat de Balaguer de tots et qualsevol crims per ells comesos fins en lo dia que exiran de la dita ciutat ab tal que isquessen dins spay de XV dies del XXI dia dagost en avant comptadors exceptatslos qui foren a la mort del arcabisbe de Çaragoça et del governador de Valencia et aquests encara hagues per spay de dos mesos guiats segons en les letres daquen fetes et ja publicades es puslargament contengut e lo dit temps hagues ja prorogatper altros XV dies los quals ja son finits:encara mogut de sobirana benignitat et misericordia lodit senyor proroga et de nou otorga les dites remissions et guiatge fets per XV jornsprimers vinents dins los quals los que exiran de la dita ciutat de Balaguer se puxen alegar dels dits guiatge et remissio. En altra manera passats losdits XV jorns lo dit senyor procehira contra ells axi com a rebelles et traydors.

Día 5 de octubre.

Finalmente el rey prorogóel plazo del indulto y salvoconducto por todo dicho mes, mandándolo publicar por el citado pregonero en igual modo y sitio que los anteriores.

Sigue en Monfar, extracto historia condes de Urgel