LXXIII. Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

LXXIII.
Reg. N°915 ? Fol.155. 23 jun.1368.

Nos Petrus Dei gratia rex Aragonis Valencie Majorice Sardinie et Corsicecomesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Supplicationibus fidelium nostrorum illorum precipue qui divinum obsequium et salutem respiciunt animarum libenter annuimus et quantum comode possumus opem et operam tribuimus eficacem. Hinc est quod cum vos fideles nostri flaquerii civitatis Barchinone volentes dare operam divino cultui et vestrarum refrigerio animarum super institucione cujusdam confratrie et elemosine perpetue ordinaveritis et nobis humili supplicatione interposita exibueritis certa capitula tenoris sequentis
- En nom de nostre senyor Jesuchrist et de la verge nostra dona sancta Maria e de la verge sancta Eulalia los prohomensflaquers de ciutat de Barchinona offeren si mateys et prometen et fan vot et promissio de fer almoyna de tota lur vida et dels lurs a honor et reverencia de nostre senyor Deus et de madona sancta Maria et de tota la cort celestial e preguen humilment que sia lur advocat lo beneuyrat angel et arcangel sent Miquel. E prometen de tenir de tota lurvida et dels lurs una lanta qui crem a honor de Deu et de la verge nostra dona sancta Maria et de sent Miquel. E prometen de la dita almoyna fer altres coses piadoses les quals meten en escrit axi com davall se segueix a tots aquells del ofici a qui plaura quey sien. E quels placia que tot ho observen et ho complesquensi donchs necessitat no havien per la qual fossenescusats que nou poguessen fer. Et quels placia quey hajen devocio axi com lurs predecessors layhagueren et lay començaren haver. Primerament que tots aquells qui volran esser en la dita almoyna o confrariase meten en scrit ab ço quels plaura de dar en lentrada al servey de la lanta et de les coses piadoses. Item que tots confrares et confraressesqui seran en la dita almoyna o confraria donen tots dissaptes I diner qui sia mes en lalmoyna per complir les coses piadoses e en aço no facen falla per res. Item que tots aquells a qui sera comanat de levar los dits diners quels dejen metre al servey de la dita almoyna et de la lanta. E si per aventura ni haura alcu que fer o nou podra fer que hagues escusa justa que en aquell cas quen haja altre quiufaes per ell ab consell dalcuns amichsdel offici. Item que tots aquells qui levaran los dits diners degen dir als promens de lur quarter si ni ha algu que non vulla pagar per tal com sen haura a retre compte. Item que com se esdevenga que algun confrareo confraresa de la dita almoyna o confraria pasdesta vida que tots los homens hi sien et les dones aquelles qui anar hi poran: e aquells et aquelles qui justa escusa hauran que noy poran anar que sien tenguts de dir per anima del defunt o defunta deu vegades la oratiodel pater noster et X vegades la avemaria: e si hi defallien que donen I diner per anima del defunt o defunta: e aço sia en carrech de lur anima. E que placia a aquells qui iran a la sepultura que encontinenthi sien com lo cors se deja soterrar. Item que tots aquells et aquelles qui iran al dit cors degendir a cascun cors de la dita almoyna X patre nostreset X avemarias per la sua anima. E si ni haviaalgu qui nou volgues fer o nou podia fer que en aquell cas do I diner per la sua anima: e açosia en carrech de lur anima si nou fan. Item que a cascun cors qui sera de la dita almoynasien dites V mises lendema que siasoterrat per la sua anima. E sien dites alli on ell elegira la sua sepultura dels diners de la dita almoynasi donchs embarch noy havia que nospogues fer aquell dia: sin havia ques faes lodia seguent. Item que per cascun qui morra de la dita almoyna sia dat per salut del anima del defunt a menjar o per aquell menjar V diners a V pobres per amor de Deu en memoria de les V plagues que Jesucrist soferi. Item que si algun confrare de la dita confraria venia a fretura que li siadat de la almoyna daquella confraria a coneguda dels prohomens qui aquell any tindran de la dita almoyna. E en cas que passas desta vida et no li bastava çodel seu a fer la sepultura que en aquell cas los prohomens qui aquell any tendran la dita almoyna li degen fer la sepultura segons lur bona conexença de la dita almoyna. Empero en aquest capitol no son entesesalgun flaquer ne flaquera ques abates çoes no salegren de res de la almoyna si donchsnou fahien per lur sepultura a coneguda dels prohomens. Item que cascu se tenga per tengut de fer lexa en son testament a la dita almoynasegons que Deus li metra en son cor e aço no meta algun en oblit. Item que tots aquells de la dita almoynasien lo dia de sent Miquel en aquella esgleyaon per ells sera acordat a la missa e al sermo per fer honor al benuyrat mon senyor sent Miquel. Item que lo dia de sent Miquel se muden los quatre promens qui aquell any hauran tenguda lalmoyna. Item que tots aquells qui levaran la dita almoyna e les altres lexes qui en la dita almoyna se farancascun any complesquen totes les obres damunt dites e reten compte tots anys de ço que hauran reebutet despes be e leyalment a aquells qui vendranapres dells. Item que si alcun qui sera de la dita almoyna sera en qualque part fora la ciutat etmoria que tots sien tenguts de dir les dites oracions per la sua anima e que li siendites les mises a la sua parrochia e siadat a menjar als pobres axi com si finava en la ciutat. Empero que com partira de la ciutat que jaquescamanat al seu alberch que lalmoyna sia dada continuament per ell axi com si ell hi era present. Item quels dits quatre prohomens quels que sien almoynersde la dita almoyna no degen fer algunes messionsne començar obres cumunes exceptat que pusquen fer almoynes a pobres qui sien de lalmoynaaxi com a provehir pobres et malalts e a cobrir morts que venguessen a necessari. E aço puguen fer a lurbona coneguda. Item que si alcun qui sera de la dita confraria moura baralla o haura contesa ab altre que aquells que tendran la dita almoyna tractende fer pau entre aquells qui hauran lo contrast per esquivar major mal. Item que si alcun confrare de la dita confraria morra et nos soterrara aquell dia que morra quel vullen soterrar lendema queu hajen a fer saber lo vespre e si nou fahien saber lo vespre que nos puguasoterrar en lendema entro apres menjar. Item que si alcun se metra en la dita confraria e de la confraria en que sera primer morra alcun confrare e daquesta dels flaquers altre e ques sotarrassenabdos en una hora que aquell que en aquest cas sera en dues confraries sia tengut del primer vot si donchs no pot esser a abdues les sepultures. Empero es entenciotota vegada estada e es dels demunt dits prohomens et dones que siy havia algun capitol qui fos dubtos o escur son aparellats de adobar et mellorar et declarar en be. Item que tota vegada que vullen algunes coses melloraro mudar en be en los capitols damunt dits que ho puxenfer. E suppliquen humilment al molt alt et poderos senyor lo senyor rey que aço vulla confermar et que sia parçoner en tots los bens ques faran per la dita confraria. - Igitur visis et recognitis preinsertis capitulis que et in eis contenta racionabilia et ad divinum obsequium tendencia reputamus ipsa omnia et singula hujus scripti serie laudamus aprobamus el in omnibus et per omnia nostre confirmationis patrocinio roboramus. Mandantes per hanc eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quatenus hujusmodi nostram confirmacionem et approbacionem firmam habeant et observent et in hiis que predicte confratrie seu elemosineutilitatem et observationem concreverint prestent auxilium consilium et favorem si et prout quando et quotiens a procuratoribus seu administratoribus ipsius elemosine fuerint requisiti. in cujus rei testimonium hanc fieri jussimus nostro sigillo appendicio comunitam. Data Barchinone vicesima tercia die junii anno a nativitate Domini MCCCLXVIII regnique nostri XXX tercio. - P. cancellarius - Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa.

LXXII. Reg.n.878, fol.165 ?. 24 jun.1345.

LXXII.
Reg.n.878, fol.165 ?. 24 jun.1345.

Petrus et cetera dilectis et fidelibus universis et singulis officialibus nostris vel eorum loca tenentibus ad quos presentes pervenerint salutem et cetera. Quamquam nos cum privilegio nostro duxerimus concedendum universis et singulis populatoribus popule de Penyas Albas site in monte Tirasone et illis qui inibi venerint populare quod per sex annos a principio dicte popule in antea continue numerandos non teneantur littigare nec eorum debita christianis vel judeis exsolvere quinimo per dictos sex annos elongati inde
existant penis et usuris cessantibus quibuscumque prout hec et alia in privilegio supradicto lacius continentur: vos tamen seu aliqui vestrum recusatis dictum privilegium observare Michaeli Sanccii de Conchiellospopulatori dicte popule et aliis qui ad eandem venerunt postea seu a modico citra tempore populare asserendo seu pretendendo dictum privilegium per nos fuisse concessum dumtaxat primis populatoribus dicte popule et non aliis. Quocirca a nobis super hoc remedio justicie postulato vobis et cuilibet vestrum dicimus et expresse mandamus quatenus prenominato Michaeli Sanccii de Conchiellos et universis et singulis aliis qui ad eandem populam venerunt vel de cetero venerint populare observetis et observari faciatis privilegiumsupradictum quoniam nos declaramus hujus serie intentionis nostro fuisse et esse dictum privilegium debere extendi non solumprimis populatoribus sed aliis etiam qui ad eandem venerunt postea seu venient de cetero populare ita quod per dictos sex annos postquam inibi venerunt seu venerint popularenon teneantur seu constringatur littigare vel eorum debita christianis vel judeis exsolvere ut prefertur nec ratione predicta per vos seu vestrum aliquem capiantur sub pena in dicto privilegio expressata. Datum Perpiniani VII kalendas julii anno Domini MCCCXLV. - a. vicecancellarius. - Guillermus de Moraria mandato regis facto per Blascum Daysa consiliarium.

LXXI. Reg.n.° 951, fol.104.19 oct. 1339.

LXXI.
Reg.n.° 951, fol.104.19 oct. 1339.

Noverint universi quod nos PetrusDei gratia rex AragonumValencie Sardinie et CorsicecomesqueBarchinoneanimadvertentes qualiter regali plurimum competit dignitati circa ea que publicam utilitatem respicere dinoscuntur auctoritatem suam regiam prestare pariter et assensum: hinc est quod cum pro parte consiliariorum ac proborum hominum universitatis civitatis Barchinonenobis fuerit instantissime supplicatum ut pro bono statu dicte civitatis ac habitatorum ejusdem concedere dignaremur quod officium mostaçafiesit de cetero in civitate jamdicta: eapropter nos conspicientes quod hujusmodi officium utilitatem comunem respicit evidenter: tenore presentis corte nostre perpetuo valiture concedimus consiliariis ac universitati ac consilio centum juratorumdicte civitatis Barchinonequod ammodo in civitate ipsa sit mustaçafusqui dictum mustaçafieofficium teneat atque regat sub modo et forma inferius comprehensis quique eligatur anno quolibet in festobeati Andreesub hac forma: videlicet quod per dictum consilium dicte civitatis eligantur tres probi homines ejusdem civitatis ad officium antedictum nomina quorum sic electorum in scriptis nobis si presentes fuerimus in civitate ipsa alias nostro bajuloCathaloniegeneralivel ejus locumtenenti in civitate ipsa presententur per consiliarios civitatis jamdicte nosque seu dictus bajulus generalis nobis inde absentibus vel ejus locumtenens unum ex ipsis tribus eligamus et eligere teneamur ad officium ipsum ac etiam nominemus: statuentes ac etiam ordinantes quod dictus mustaçafuscum electus et nominatus fuerit ut prefertur sit ipso anno mustaçafuset tenent penes se originalia ponderum et mensurarum tam panis vini oleipannorumet aliorum omnium que venduntur ac vendi consueverunt sub penso pondere vel mensura quodque quilibet mustaçafusin principio administracionisejusdem officii faciat preconitzariper preconem publicum in locis dicte civitatis in quibus preconitzacionesfieri sunt solite quod quicumque homo vel mulier qui aliqua emat vel vendat ad pondus pensum sive mensuram teneatur sub certa pena arbitrio dictorum consiliariorum apponenda et infra certos dies portare vel mittere pensum pondus vel mensuram eidem mustaçafout cum suis comprobentur et ad rectitudinem reducantur ob hoc ut omnis fraudis et doli materia evitetur: qui quidem mustaçafusin fine sui officii subsequenti successori in officio supradicta originalia tradere teneatur. Dictus vero mustaçafussine vicario bajulo et alio officiali nostro auctoritate propria sui officii recognoscat et possit recognoscere et judicare pro verisaut falsispensaponderaet mensuraset deliquentespunirevel eis facere gratiam usque ad decem solidos barchinonensestantum et infra et etiam ultra decem solidos barchinonenses cum et de consilio vicarii vel bajuli Barchinoneprout officio uniuscujusque ipsorum hoc competat juxta tamen formam statutorum bannorum ordinatorum vel ordinandorum per consiliarios et probos homines dicte civitatis. Pene tamen deliquencium sub prescripta vel infrascripta forma adquisite vel adquirende deductis tamen prius expensis proinde fiendis dividantur hoc modo videlicet quod tercia pars curie nostre tercia vero universitati civitatis predicte et tercia dicto mustaçafopro suo salario et labore factis tribus equis partibus adquirantur: adicientes quod dicta universitas terciam partem sibi ut permittitur adquisitam in operibus publicis et aliis rebus communibus convertere teneatur. Dictus etiam mostaçafushabeat seu teneat et habere seu tenere debeat unum vel duos sagionesqui sibi assistant continue vel illi qui ponderabit pro eodem et illud quod sagionibusipsis vel alteri eorum per ipsum mustaçafumin execucione ipsius officii mandatum fuerit exequantur. Teneatur etiam idem mustaçafus in fine anni quo dictum dimitet officium reddere rationem et compotum bajulo nostro Barchinonevel ejus locumtenenti presentibus consiliariis dicte civitatis vel illis quos ipsi ad hoc duxerint ordinandos vel deputandos de administratione et hiis que receperit et expenderit de emolumentis ac proventibus officii memorati: dictus tamen mostaçafus si occurrerit dubium de aliquibus rebus ansint male comixte incameratevel falsede et cum consilio consiliariorum predicte civitatis cognoscat et determinet supradicta secundum ordinationes seu statuta que per dictos consiliarios edita fuerint super eis et faciat prout cognitum fuerit executionem publice per plateas et exigat calonias sive penas a delinquentibus seu transgressoribus prout sibi visum fuerit expedire: que tamen calonie in tres partes sicut continetur superius dividantur distribuantur ac etiam convertantur. Preterea super disensionibus et questionibus operum portaliumfenestrarumde spileres(finestres de espills, ventanas de espejos?) stillicidiorumparietum mediocrium viarum et aliarum consimilium idem mostaçafuscognoscat et procedat summarie et de plano non recepta in scriptis petitione vel responsione sed solum rationibus parcium verbo auditis et ea omnia determinet et decidat verbo tantum per se vel cum et de consilio si dubia sibi ocurrerint consiliariorum civitatis predicte ac illorum qui preterito tempore ipsum officium tenuerunt: a qua quidem cognicione vel decisione nemini liceat appellare et si fuerit appellatum ipsis appellacionibus non admisis dicte cause seu questiones per dictum mostaçafumterminentur et etiam exequantur: nos enim jamdicto mostaçafotenore presentis carte nostre damus et concedimus cognicionem decisionem exequcionem et exactionem omnium predictorum ac etiam universorum et singulorum bannorum ordinatorum seu ordinandorum per consiliarios et probos homines dicte civitatis Barchinonepresentes et futuros super illis videlicet rebus super quibus in civitate Valenciebanna exiguntur ac levantur per mostaçafumeiusdem ac super omnibus et singulis eidem potestatem plenariam et liberam facultatem conferimus ut superius continetur.

Per presentem autem concessionem nolumus prejudicium aliquod generari officio operariorum dicte civitatis vel privilegiis aut usibus eorundem quinimo ipsa officium privilegia et usus in suo volumus robore permanere presenti concessione in aliquo non obstante. Volumus tamen et declaramus quod id quod reperiatur ad ipsorum operariorum oficium non pertinere ad dictum mostaçafum et ejus officium pertinere noscatur quatenus tamen sub presenti concessione nostra comprehendi valeat seu includi: statuentes nichilominus ac etiam ordinantes quod dictus mostaçafus et sagiones qui in ipso sibi assistent antequam utantur eorum officio teneantur assecurare idonee in posse bajuli Barchinone de tenendo tabulam et alia faciendo que facere teneantur juxta constituciones celebrium Catalonie curiarum. Mandantes per presentem cartam nostram procuratori nostro generaliejusque vices gerenti vicario Barchinone et Vallensisac bajulo civitatis ejusdem ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris quod hujusmodi concessionem nostram et omnia et singula supradicta et contenta firma habeant et observent et ab omnibus faciant inviolabiliter observari et dictum mustaçafumin predictis vel singulis per modum apellacionis vel alias non impediant inquietent vel perturbent in execucione sui officii circa premissa per nos superius declarata nec de predictis que jamdicto mostaçafo per nos comittuntur se aliquatenus intromittant nisi si et cum eorum auxilium per dictum mostaçafum fuerit imploratum. Et ut predicta omnia et singula majori gaudeant firmitate juramus per Deum et ejus sancta evangelia manibus nostris corporaliter tacta ea tenere et observare ac facere inviolabiliter observari et non contravenire aliqua ratione. in cujus rei testimonium presentem cartam inde fieri et sigillo nostro pendenti jussimus insigniri. Data Barchinone XIIII kalendas novembris anno Domini MCCCXXXIX. - Examinavit P. - Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum etc.
- Testes sunt inclitus infans Petrus Rippacursie et Impuriarum comes inclitus infans Raimundus Berengarii comes Montanearum de Prades inclitus infans Jacobus comes Urgelli et vicecomes agerensisArnaldus Terrachonensis archiepiscopus frater Ferrarius Barchinonensis episcopus. - Sig+num B. de Podio predicti domini regis scriptoris qui de
mandato ipsius hec scribi fecit cum litteris rasis et emendatis in linea XVIIII ubi dicitur per se vel cum et de et in XXIII ubi scribitur aut usibus eorundem quinimo ipsa offi et clausit die et anno quo supra. - B. de Podio mandato domini regis presente domino infante Petro.

LXX. Reg.n.863, fol.189.6 mar.1337.

LXX.
Reg.n.863, fol.189.6 mar.1337.

Nos Petrus etc. Cum regiam deceat dignitatem ut in subditis suis virtutes amplificet et vicia proculpellat indecens reputamus quod qui ad alta et eximia tenemur intendere negociis minimis et potissime vilibus in quibus animarum periculum vertitur et honestatis decencia decorque justicie naufragantur debeamus vaccare vel aliquos deputare. Audivimus siquidem quod a quibusdam ex progenitoribus nostris olim aliquando extitit ordinatum quod mulieribus publice vilibusquestum sui corporis facientibus quendam vocatum Regem Arlotumet alios etiam preponebant qui a turpi questu illarum lucrum turpissimum exigentes eas exponebant quibus volebant et earum domibus disponebant ipsarumque ac bonis suis tanquam domini presidebant quique in majorem Dei et hominum contumeliam et offensam mulieresbonas et mediocresdiffamantes per vim vel calumpniam aliarum publicarum consorcio agregabant ex quo rejecta verecundia contra propriam voluntatem publice interdum et amplius quam deberent infames passiones suorum corporum exercebant: ex quorum ordinacionum inhonestis principiis fomite turpitudinis ad posteros derivato pridem cum litteranostra dataValencietercio nonas julii anno subscripto Artaleto de Xericacursori nostro mandavimus ac dedimus facultatem ut penas et calonias in quas tales mulieresinciderant quia de loco eis prohibito non recesserant et ad certum alium locum mansiones suas transferre ut eis injunctum fuerat non curaverant acusaret et eas peteret et exigeret ab illis que inciderant in easdem. Cum autem talia officia quibus multa comitunturenormia et Deo displiceant et sint hominibus odiosa: idcirco officium supradictum Regis Arlotiet alterius cujuscumque quod mulieribusipsis presideat et per quod gerens ipsum officium vel simile a questibus ipsarum lucrum recipiat vel eis aut earum actibus per lenociniumaut alias quoquo modo disponat ceterasque secrete pecantes ad se publicandum compellat vel aliquam exaccionem penarum seu quamvis cohercionem in eis exerceat seu se de illis aliquatenus intromitat hac irrefragabili atque perpetua tollimus sancione ipsa officia interdicto perpetuo subponentes et de cetero inhibentes ne talia vel similia in ipso regno Valenciecomittantur officia vel a nobis seu heredibus nostris exerceri quomodolibet permittantur facultatem per nos dicto Artaletoin dictis litterisatribulam presencium serie revocantes. Mandantes ei et universis et aliis qui de dictis officiis hactenus usi sunt vel uti nitantur ne illis utantur de cetero etiamsi de eis noscantur comissionem regiam obtinere. Mandamus insuper justiciis bajulis et universis aliis officialibus et subditis nostris quod presens edictum et sanccionem nostram firmam habeant et observent et faciant ab omnibus inviolabiliter observari nec permittant aliquem contrafacere vel venire. Per hoc tamen non intendimus quin justitia et jurati simul super locis dictis mulieribusordinandis previo mandato nostro possint aut debeant providere. in cujus rei testimonium presentem cartam nostram inde fieri jussimus sigilli nostri pendentis munimine roboratam. Data ValencieII nonas marcii anno Domini MCCCXXXVII.

LXIX. Reg. n. 482, fol.74. 22 ene.1330.

LXIX.
Reg. n. 482, fol.74. 22 ene.1330.

Nos Alfonsusetc. attendentes vos fideles nostros consiliarios et probos homines civitatis Barchinonepro bono statu et utilitate comuni civium et habitatorum civitatis ejusdem et ad removenda dispendia que ex superfluitatibus et oneribus superfluis expensarum circa subscripta frequencius imminebant et in quibus plures ut plurimum excedere noscebantur quedam statutaet ordinationesnoviter edidisse tenoris qui sequitur:
- En nom de Deu ordenaren los consellers et prohomensde la ciutat que nullhomde la ciutat de Barcelonao qui estiaen Barcelona de qualqueestament o condicio siano gosmetreneaportaren afflibaysneen negunsvestirsperlesne aurne argentne arminiexceptatsbotonsdargentplans o dauratsque puxenportar per cabeço per manegues. Item que null hom de Barcelona o quiestiaenBarcelona de qualquecondicio o estament siano gosportar nefer negunacellane frene pitralne retrangaen que hajeobres de fil daur nedargentne en que hajaobres de perleso dargentne de negunes peres preciosesne doblecso daltresperesde nagunamanera salvant que en les dauradureso argentaduresde les obres puxenaembrarauret argent.Item que null hom nenagunadona de Barchinonao quiestiaenBarchinonade qualquecondicio o estament siano gosdaquiavantlistarne vetarper çora ne barregarnegunesvestaduresne fer fer en aquelles imagesdauçellso daltresqui sobreposades o cosides hi siensi donchstixentno si fahien. Item que nagunadona de qualquecondicio o estament sia qui siade Barcelona o estiaenBarcelona no gosportar en mantellne en capane en cotne en conellesne en brialsne en altres vestidures perlesne aurne argentne erminine nagunaaltre fresedurade perlesne daurne dargentne daltrescoses ne vestir draps daur ne de seda:puxenemperoen dos mantells no en mes haver et portar taxellsab cadenes et aflibaysdargenten losquals no gosen portar perlesne peresprecioses axiemperoquels texelsab les cadenes et aflibaysde cascun mantell no pesen de dos marchsetmiga amunt. Masen açono siaentes que les dones no puxenportar brialstestsab sedaet ab auranslospuxenab que noy hajanagunguarniment dels dessusdits qui son vedats de portar. Puxenencara portar en manegues de gonelleso de brialsbotons dargentplans o daurats:puxenencara aportarvestaduresde camellotde lana.Item que nagunadona de qualquecondicio o estament sia que siade Barchinonao estiaenBarchinonano gosportar en savenane en negunsligarsperles ne peresprecioses ne altres ne argent ne aur en fulla exceptat que puxenportar fil daur o dargenttest pla en saveneso en vels e no en altremanera. Item que negun hom ne nagunadona qui siaen Barcelona o estiaenBarcelona de qualquecondicio o estament siano gosportar en mantell ne en capa ne en altra vestaduranegunaforradurasino de cendato tafataplans o en losquals hajafil dauro dargenttests o penesaxivayrescom altres planes axique nagunapenano puxenbarrejar o entremesclar de cendatsne de draps daur ne de seda ne daltracosemascascunapenasia plana segons la natura de que sia.Emperono gosenportar negunapena dauçellsne darminis.Item que null hom nenulladona que siade la ciutat de Barchinonaneestiaenla ciutat de Barchinonade qualqueestament o condicio siano gosfer ne portar daquiavant vestaduresnegunesde dol per nagunapersona qui muyrasi donchsno era son senyoro sa dona o pare o mare o avio aviao fill o filla o germa o germana o persona quiljaquescahereu o dona qui perdamarit o marit se puxavestir sisvol per samullercom morrasaultque no sen puscavestir de negrasalvant que hom puxeportar capa (se lee cape) morada o altre eldia quelcorssesoterrara et VIII dies aprestan solament. Item que naguna dona que sia de Barcelona o estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia qui marit haja en cas que sajaa vestir de dol per alcuna de les persones dessus dites no gos portar daquiavant mantell en cap ans solament port capa morada o altra capa de dol elcoll et que no la port sino VI meses depuysque aquells per qui portara dol seran morts salvant quel dia quel cors se soterrarala puixaportar elcap. Item que null hom de qualque condicio sia que siade Barchinonao estiaenBarchinonaqui prenao esposo affermmullerque ansque la esposneapresno gostrametre per si ni per altre a la esposa o muller suajoyesnegunesne diners ne a nengunadona ne altra persona de part de la noviano de part del novi salvant que a la nuviapuschatrametre bossa et cinta et guants et dos anells et no res als.E aquests ordinaments comencen lodia de pascua primer vinent et que duren XX anys primers esdevenidors. Et qui contra aquests ordinaments o alcuns daquestsfara pagara per banper cascunavegada que contrafaçaper cascuna de les coses dessusdites cincentssolidosen axique si dona negunacau en lo dit bane no ha bens parafernalsde quelpuxapagar quelmarit pachlobanmasquelse puxaretenir ell o son hereudel exovar.Masen aquests ordonamentsno son enteses fembresvilset avolsde lurcosanstota fembraavolet vilde soncos puxaportat aytalsvestidures com se vullaet en aytalmanera com se vulla. Item que nagunsartrenesartoreçane altrepersona de qualquecondicio siano gosposar ne metrene cusir ne fer cusir ne fer metre ne posar nagunesfresaduresdaurnedargentne perles ne de seda ne daltrescoses en vestidures de homne de dona de Barcelonane qui estiaenBarcelona de qualque estament o condicio siane fer en aquelles vestidures ne posar ne cosir negunes imagesdauçellsne altres enadimentso sobrepositfer a les vestadureset qui contrafara pagara per bancascunavegada cent solidose si pagar nolspot estara pres cent dies al castell. Item que negunhomnenagunafembrade qualqueestament o condicio siano gosfer ne obrar ne fer fer ne obrar negunes obres de perles ne de seda ne de fullane de fil daur o dargentne ligarsne altres arreusne en sellesne en frensne en pitralsne en retranguessegons que dessuses ordenat ne a obsde nagunesvestaduresdomense de dones de Barchinonane qui estienenBarchinonade qualqueestament o condicio sien:masen açono sienenteses vetesne trenesde seda que puxenmetre per cabeçne per manegues ne cordons ne baguesne cordesde cordar de seda: e qui contrafara pagara per bancada vegada cent solidoset si pagar nolspot estara pres C dies elcastell. Item que nagun argenter ne argentera ne altre persona de qualque condicio sia no gos metre ne fer metre en texells perles ne peres precioses a obs de dones de Barchinonao qui estien en Barchinonade qualque estament o condicio sien ne fer ne fer fer a obs dells neguns taxells los quals ab les cadenes et afflibayspesen mes de dos marchs et miget qui contrafara pagara per ban cada vegada cent solidos e si pagar nols pot estara pres C dies elcastell: dels quals bans haura lo terçlo vegueret lo terçsia convertit en reparacio del pont de Sent Boy o laltreterç haja lo acusador: maslo compradordel pont no haja lodit terçqui del pont deu esser: e qui alcuns dels dits bans pagar no poraestara pres elcastell aytantsdies com ha sous elsbans. Item que tot enantamento conexençaque sha a fersobre los dits bans o alcu daquells se façaper lo veguerabconsell dels consellers de Barchinonaqui per temps seran o de tres dellset no en altremanera: siaentes emperoque per moltes vegades que fos fet per alcun contra los dits bans o alcuns daquells no sia tengut de pagar sino un bansolament per nagunsbans passats mas com aquell ban hagues pagat si daquiavanthi cahia quen fos tengut segons la forma dessus dita com axi sia acostumate usaten tots losbans que sordenenen Ia ciutat. E retenenselos dits consellers et prohomensque si en aquests dits bans o en alcuns daquells conexienIosdits consellers et prohomensque hi hagues res a declarar o interpretar o a corregir que sia feta la declaracio et interpretacio o correccio per Iosdits consellers et prohomensaxi com ells conexeranet no per nagunaltre.
- Eapropter cum nobis duxeritis suplicandum ut ordinaciones et statuta predicta nostre approbacionis et confirmacionis dignaremur patrocinio communire: idcirco prospicientes utilitatem et comodum que vobis et aliis civibus et habitatoribus dicte civitatis proveniet ex premissis: jamdicta statuta et ordinationes per tempus prescriptum gratis et spontanea voluntate laudamus approbamus et ex certa sciencia confirmamus. Retinemus tamen et a dictis statutis vestris excipimus quod si nos vel nostri dedimus aut dabimus alicui civi vel habitanti in civitate predicta vestes corporis nostri aut sellasvel aliqua alia arnesianostra quod eas vel ea possint induere vel portare et absque incursu alicujus pene libere eis uti aliquo ex statutis predictis nullatenus obsistente. Promitimus vobis insuper ac juramus per Deum et ejus sancta quatuor evangelia manibus nostris corporaliter tacta quod premissa omnia et singula servabimus et servari etiam inviolabiliter faciemus per tempus predictum eaque non mutabimus aut revocabimus aliqua ratione nec alicui domestico nostro vel alii cuicumque super hoc gratiam faciemus. in cujus rei testimonium presentem cartam nostram inde fieri et sigillo nostro pendenti jussimus communiri. Data Valenciedecimo chalendasfebroarii anno Domini millessimo CCC tricesimo. - Bernardus de Petra mandato regis.

LXVIII. Reg.n°479, fol.173.31 ag.1329.

LXVIII.
Reg.n°479, fol.173.31 ag.1329.

Noverint universi quod nos Alfonsusetc. sedula meditatione pensantes quod licet tempore illustrium principumdomini Jacobiabaviet domini Petriaviet domini Alfonsipatruinostrorum recordationis inclite regum Aragonumplures in civitate Valentieconfratriede eorum auctoritate atque consensu fuissent comuniter institute: verumtamen quia ex congregationibus et conventionibus hominum non numquammonopolia et illicita emergunt consilia que illicitis actibus ausum prebent: serenissimus dominus Jacobusrecolende memorie rex Aragonumgenitor noster confratriasomnes civitatis et regni Valentieexcepta confratriaquo dicitur sancti Jacobireprobavit easque cassavit et irritavit ac perpetua sustulit sanccione inter quas confratriamolim per peylleriosdicte civitatis editam et multo tempore observatam noscitur sustulisse. Quia tamen nunc per vos proceresnunc peyllerioscivitatis pretacte nobis extitit supplicatum ut cum ad laudem Dei et beati Francisciregalis coroneservicium et eorum reipublicecomodum intendatis super capitulis sub anexis confratriamstatuere nostram auctoritatem atque decretum eidem imponere dignaremur nos visis ipsis capitulisnobis oblatis continencie subsequentis:
- Primerament que tot confrarecascundissaptedonmeallae in pecuniaque daquenexirasiaconvertida a tenir una lanteaardent continuament de nit et de dia davant laltardel benaventuratsent Francesche cascunany siencomprats II ciris de II librescascunlosquals sienposats en laltarlodia de sent Francescha reverencia del qual ardenet cremen et si alcunacosa de la peccuniasobrara aquella siadonada per amor de Deu a alcunconfrareo a mullero a fillsdaquellquisiavengut a freturasenscolpasuaet no siaconvertida en alcunesaltres coses. Item que si alcun confrare sera detengut de malaltia losmajorals de la confraria per esguardament de pietat et per caritat de proismevisiten aquell et en la visitacio donen obra ab acabament que aquell reebalossagraments de santa Esgleyaa salut et remeyde la suaanima: et si per aventuraaquell molt de temps estara malalt et les companyes de casa no podien sostentarlotrabayllde dia et vetlarde nit o no hauracompanyes o parents quiltrabaylreportassenquelsmajorals fassenmanament a certs confrares que de nit vetlenet pensen del confrare: et si sesdevendra que aquell confrare de nit pasdestavida que X confrares vetlenlo cors: et si aquell no haura bens temporals de que siafeytala sepultura quelsmajorals de la confraria compren et paguen de la almoynade la confraria çoque costara la sepultura. Item cascun confrare tingaI ciri de migellibrede cera loqual port cremancom lo corsportaran de son albercho casa troa lesgleyaon deura esser soterrat e cremtrola absolucio siafeytaper lo preveraansde la missao de vespres:e feytala dita absolucio apaguen losdits ciris e com la missa o vespres seran dites e lo preveracomensara les orationsde la absolucio encenguenlosdits ciris losquals portencremantrolocorssiasoterrat: et cascun confrare digaper anima del confrare defunt C vegades la oratiodel pater noster et doI dinerals majorals et aquella pecunia siaconvertidaen la almoyna de la confraria axiper la sepultura feytao faedoraa confrares qui no hagenfacultats temporals com encarea confrares qui sienvenguts a inopiano per lur colpa. Item si algun confrare morrafora la ciutat dins espayde V leguesquelsmajorals de la confraria vageno trametena aquell lochon loconfrare sera finat e aquell siaportat a son alberch e apressoterrat en la parrochiao esgleyaon sera lexate fassenlilofficisegons que damunt es declarat: e si aquell no haura bens de que pachles messionsdel aportare de la sepultura siapagat de la almoynade la confraria. Item si algun confrare per sospeccatso desastre cativarae aquell bonament la reençopagar no poracascun confrare per amor de Deu e esguardament de pietat doen ajuda de la reençodaquellII solidos.Item si algun demanara o requerraque siareebuten la confraria losmajorals abalguns prohomensque a ells ben vist sera certifiquensebonament de la fama condicio e conversacio daquell: e si atrobaranaquell esser suficient no guardada ringamasbon estament de sapersona siareebuten confrare pagant V solidos a la almoynaen la entrada e V solidos a la fi si bens haura. E si algun confrare apresque sera reebuten la confraria en la qual algun temps hajaestat e perseverat bonament e apresper sos peccatso foliacaura en peccatpublichque aquell siaamonestat per loguardia dels frarers menorsquestolgadaquellpeccat: e si daçoper la dita amonestacio corregernos volraquelsmajorals amonesten aquell privadament I o II o III vegades quesparteschadel dit peccat:e si aquell axi amonestat corrigernos volraque en aytalcas siaposat en capitol et per tuytsiaremogut de la confraria a bon exemplidaquellsque be perseveraran et a terror daquells qui semblant peccat volrienassajarde fer. Item quels majorals manen capitol quels confrares sapleguenen la casa de sent Francesche aqui ordonenlodia que volranfer pietançaals frarersde la dita casa o altres coses necessaries per la almoynade la confraria faedoresen loqual capitol puxenordonare elegircascunany majorals: e si per ventura algun sera rebelde no venir visitar losmalalts o a soterrar losmorts o altres bons ordonamentspaguen I librede cera peralaltarde sent Francesch. Item que tots losconfrares qui en aquell any seran passats desta vida sienmesese posats en scrita memoria: loqual scritlosmajorals mostren lodia de la pietançaal custodi del frares menors si present sera e en absencia daquell al guardia per tal quels frares fassencommemoracio per animasdaquells: e en lodia de la pitançasiafeytanniversariet commemoracio general per losconfrares defunts en lodit convent al qual sientots losconfrares ab lursciris axicom si fos corsde confrare per loqual anniversari siadatal convent dels frares a la taula de la sobredita almoynaX solidos. Item quels majorals del any passat retencompte e rao en presencia dalgunsprohomensconfrares als majorals qui eletsseran per tal que siacert que la pecunia per aquells reebudasiaconvertida en les coses meritories en losdamunt dits capitols contengudes e per tal que algun no haja opportunitat o avinenteade retenirsealguna cosa de la almoynade la confraria: et si per compte sera atrobatque aquells hagen a tornar aquella peccuniasiaconvertida en les almoynesdessusdeclarades et no en negunesaltres coses e axissegueschade uns en altres.
- Idcirco vestris super hoc supplicationibus inclinati cum contenta la dictis capitulis videantur bona elemosine(limosna, almoyna, almoina) et opera caritatis inducere et ex eis nullum la posterum presumatur damnum malum aut dispendiosum periculum imminere cum presenti carta nostra gratis et ex certa scientia ac mera libera et spontanea voluntate dicte confratrienostrum prestamus assensum et ei auctoritatem regiamimpendimus et
decretum. Mandantes procuratori ejusve vices gerenti justiciis bajulis et aliis officialibus nostris regni Valentiepresentibus et futuris et eorum loca tenentibus quatenus hujusmodi confratriam per nos vobis ut est dictum concessam et approbatam per vos institui eamque permittant perpetuo et inviolabiliter observari. in cujus rei testimonium etc. Data Valentiepridie calendasseptembris anno Domini MCCCXXIX.- Berengarius Salvatoris mandato regisfacto per dominum cancellarium.